sTeva

LLIBRE: El diari dAnna Frank

La noia que el va escriure va ser Maria Frank Hollander, (Anna Frank). Va nixer a Frankfurt el 12 de juny del 1929. La seva famlia era jueva, per la qual cosa el 1933 van haver de traslladar-se a Amsterdam, ja que al seu pas comenava lpoca nazi. Tot i que Anna i la seva germana van ser criades a Holanda, no van oblidar les seves arrels jueves i alemanyes. Un dia, lAnna va veure en una botiga un diari i va demanar al seu pare que li comprs per al seu aniversari. El 1940 les tropes alemanyes van envair Holanda, i des del 1942 fins al 1944 van viure amagats en un edifici, on treballava els seu pare. Durant aquells anys ella anava escrivint el que vivia. A lagost del 1944 lAnna i la seva famlia van ser trobats. Al desembre les dues germanes van ser portades a un camp de concentraci alemany. El 6 de gener de 1945 va morir la seva mare a Auschwitz. L Anna i la seva germana van morir el mar de 1945 a causa del tifus. Va ser el pare qui, al 1947 va voler , publicar el diari. Sara Garin 4tA ESO

sTeva

sTeva
CLARA CAMPOAMOR I VICTORIA KENT: DUES LLUITADORES
Clara Campoamor (12 de febrer de1888) i Victoria Kent Mlaga, (mar 1892) van ser dues grans lluitadores per millorar les condicions civils de la societat de la seva poca i, especialment, per millorar la condici social i poltica de les dones durant el perode de la Segona Repblica (1931-1936).. Clara Campoamor i Victoria Kent van ser les dues primeres dones a formar part del Congrs dels Diputats perqu el codi civil republic admetia les dones com a diputades, per encara no sels havia concedit el dret a vot. La discussi ms viva i recordada per tothom en relaci al paper de les dones en el congrs, va ser la discussi sobre el sufragi femen, en la qual les dues dones van tenir-hi una participaci fonamental, tot i que no tenien la mateixa opini i defensaven postures oposades: Clara Campoamor estava dacord en qu les dones poguessin votar i la seva defensa era ideolgica. Per a ella el dret de vot era un dret inalienable i la seva defensa era necessria si es volia sser coherent amb el carcter progressista i democrtic de la Repblica i amb la Constituci. La dona, com a sser hum, havia de gaudir dels mateixos drets poltics que lhome. Era molt positiu per a la jove Repblica deixar que les dones tamb tinguessin loportunitat de pronunciar-se perqu fins aleshores tan sols els homes h a v i e n governat. Era ms lgic i democrtic que tots dos sexes, la poblaci sense discriminacions, es governs i decids entorn de les qestions clau del pas. El dia 1 doctubre de 1931 va pronunciar les segents paraules al Congrs de Diputats: Teniu el dret que la llei us ha donat, la llei que vreu fer vosaltres, per no teniu el Dret Natural, el dret fonamental que es basa en el respecte de tot sser hum, i el que feu s posseir un poder; deixeu que la dona es manifesti i veureu com aquest poder no el podreu continuar posseint. Daltra banda, Victoria Kent es va posicionar en contra datorgar de forma immediata el vot a les dones. La seva argumentaci en contra del sufragi femen es basava en una qesti doportunitat poltica. Considerava que la dona espanyola no tenia, en aquell moment, la suficient preparaci social i poltica per a votar responsablement, eren fcilment manipulables i per influncia, per exemple, de l'Esglsia, el seu vot seria conservador, la qual cosa perjudicaria els partits d'esquerres. En una de les seves intervencions al Parlament deia aix: En expressar-me aix, faig renncia del meu ideal femen, per aix ho requereix la salut de la Repblica. Perqu mhe comproms a servir la Repblica per tota la vida maixeco per pregar a la Cambra que reanimi la conscincia republicana, que ajorni la concessi del vot femen. No ho demano per reduir la capacitat de la dona; no senyors Diputats, no s qesti de capacitat, s qesti doportunitat per a la Repblica. (1 doctubre de 1931 al Congrs de Diputats) A Espanya es va reconixer el dret de vot femen a larticle 36 de la Constituci de 1931, que fou aprovat per 166 vots a favor i 121 vots en contra. Les dones van votar, per primera vegada a Espanya, a les eleccions de novembre de 1933. En aquestes eleccions van guanyar partits i coalicions de dretes; la qual cosa semblava donar la ra a Victria Kent. Avui, per, els historiadors i historiadores estan dacord quan consideren que aquesta no va ser la ra de pes. Les esquerres van perdre perqu, per raons ben diferents, la seva labor reformista no havia agradat a la majoria de la poblaci. Victoria Kent, a part de ser diputada va ser anomenada per Azaa directora general de Presons, crrec que va aprofitar per introduir mesures ms humanes al sistema penitenciari: millora de la alimentaci dels reclusos, llibertat de culte a las presons, ampliaci dels permisos per raons familiars... Aquesta humanitzaci del sistema penitenciari anava lligat a la seva ideologia, ja que ella pensava que les presons estaven fetes per tornar a la societat activa als presos, i aix noms es podia fer tractant-los com a persones i no com a animals. Clara Campoamor, desprs de la prdua de la seva representaci en el Congrs, es va veure sotmesa a les crtiques dels seus antics companys de partit i dels afins a la seva ideologia que veien la prdua de les eleccions del 1933 del partit republic socialista com a conseqncia del vot femen que ella tant va defensar. Campoamor no va tenir cap ms oportunitat de formar part del govern, ja que immediatament desprs, al 1936, sinici la Guerra Civil i va haver de marxar del pas. Actualment, Clara Campoamor es un smbol de la revoluci i un smbol de la lluita per la igualtat entre homes i dones. Beasley Arteaga Daz Laura Reveter Carrin 2n Batxillerat (B21)

sTeva
AL ENTORN DE LA DIADA DEL 8 DE MAR, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, TENIM EL GRAN HONOR DE REBRE AL NOSTRE INSTITUT A LA NEUS CATAL, LA CONEGUDA LLUITADORA ANTIFEIXISTA I SUPERVIVENT CATALANA DELS CAMPS DEXTERMINI NAZIS
La Neus neix lany 1915 dins duna famlia de camperols dels Guiamets, un poblet de la comarca del Priorat, i ja des de petita treballar al camp ajudant el pare i ms tard de dependenta a la Cooperativa agrcola del poble. La seva infncia la recorda molt feli, per des de ben aviat va adonar-se de les desigualtats socials i de ladveniment del feixisme. Per aquesta ra, en produir-se el cop destat feixista del 36 contra la II Repblica espanyola i esclatar la guerra civil, la Neus decideix implicar-se en la seva defensa, organitzar les JSUC (les Juventuts Socialistes Unificades de Catalunya) del seu poble i entrar a militar tamb al PSUC (Partit Socalista Unificat de Catalunya). Infermera de professi acabar sent la cap sanitria duna colnia de nens refugiats a Premi de Dalt, amb els quals travessar la frontera cap a lexili el mes de febrer del 39. Refugiada a Frana, un cop comenada la 2a guerra mundial, continuar la lluita contra el feixisme amb lorganitzaci dun maquis, fent sobretot la feina denlla. El 1943 s denunciada i detinguda per la Gestapo i reclosa primer a la pres de Limoges. Dos mesos ms tard, ser deportada als camps dextermini nazi, don sortir amb vida, grcies a la sort, per tamb grcies a la solidaritat, lafecte i la cultura que es les companyes es transmetien i al manteniment de la moral de lluita per sobre de tot. Un cop alliberada va continuar implicada en la lluita clandestina contra el franquisme, portant propaganda per al partit comunista des de lexterior; i militar a la Unin de Mujeres Antifascistas Espaolas i a la Uni de Dones de Catalunya, on organitzar activitats sobretot en foment de la pau i en defensa de la infncia i els drets humans. Els darrers anys de la seva vida els ha dedicat a la recuperaci de la memria histrica, especialment de les dones espanyoles que van participar en la Resistncia francesa i que van patir la deportaci als camps dextermini. Avui, la Neus, guardonada amb la Creu de St. Jordi 2005 per la Generalitat de Catalunya i premiada com a catalana de lany 2006 ha aconseguit per fi un reconeixement col.lectiu, al qual ens volem afegir, rebent-la al nostre Institut. Per saber-ne ms:
- De la Resistencia y la deportacin. 50 testimonios de mujeres espaolas. Neus Catal. Edicions Pennsula 62. Barcelona 2000 - Neus Catal, memria i lluita. Elisenda Belenguer. Edita de barris. Fundaci Pere Ardiaca. 2006. - Els catalans als camps nazis. Montserrat Roig. Edicions 62. Barcelona 2001.

LA ESPECIALIDAD DE MECNICA HA SIDO TRADICIONALMENTE PARA HOMBRES. AQU, EN EL ESTEVE TERRADAS, UNA CHICA DEMUESTRA QUE LAS MUJERESTAMBIN PUEDEN SER MECNICAS.

Entrevista a un compaero de Katy.

Crees que se ha integrado bien en el grupo? S, katy se ha integrado muy bien. Consideras que focaliza vuestra atencin? No. Crees que el profesor le hace ms caso por ser mujer? Creo que algunos profesores le ayudan un poco ms.

Rosa Luxemburg
Rosa Luxemburg va nixer a Polnia el 5 de mar de 1871 i va ser una poltica revolucionria alemanya, filla d'una famlia jueva de Zamosc, a la Polnia sota ocupaci russa. Va estudiar a Varsvia per als 18 anys va haver de fugir a Sussa a causa de les seves activitats poltiques. A Sussa va acabar els seus estudis de dret i economia i es va unir al Partit Socialdemcrata Polons. Contrria a tot nacionalisme, es va traslladar a A l e m a n y a p e r u n i r- s e a l p o d e r s P a r t i t Socialdemcrata daquell pas, va defendre lortodxia marxista davant els revisionisme de Bernstein i va fer aportacions teriques sobre limperialisme. Ms tard, es va convertir en la lder principal del Partit Socialdemcrata i va ser ella qui va crear les bases teriques de la Lliga Espartaquista (1918) que va fer abdicar lemperador Guillem II. Finalment, arrel de la Revoluci Espartaquista del 1919 , el 15 de gener de 1919 va morir a mans dels militars encarregats de la seva repressi. Carmen Bailen 1r Batxillerat

Entrevista a Katy Gomez

-En qu pensaste para hacer esta especialidad? Para llegar a tcnica en aeronutica tena que empezar por aqu o hacer bachillerato, prefer hacer mecnica porque es ms prctico. Cmo te sientes al ser la nica chica de la clase? Al principio senta miedo y vergenza, pero me trataron tan bien que enseguida me sent bien. Te cuest a ms lo que aprendes que a los chicos? No Te arrepientes de haberte apuntado a mecnica? No, en absoluto. - Cmo reaccionaron tus padres cuado se lo dijiste? Mi madre me apoy en todo momento. Busc informacin sobre estos estudios. Tus compaeros aceptan bien tu presencia?

Al principio estaban sorprendidos, pero enseguida fui una ms del grupo. Crees que por ser mujer te va a costar ms encontrar trabajo? Creo que no me va a costar porque todas las chicas que han estudiado mecnica en el Esteve estn trabajando. Los profesores te tratan de forma distinta que a tus compaeros? S, creo que son ms amables conmigo, y me ayudan mucho. Sabes de empresas que hayan contratado mujeres para hacer de mecnica? S, en las mejores empresas hay mujeres mecnicas. Si tu fueras empresaria En que te fijaras para elegir a tu personal? Si fuese empresaria, elegira al personal por sus calificaciones. Classe 3rD ESO

Entrevista a un profesor de Katy.

Crees que al haber una chica ha cambiado en algo el ritmo de la clase? Que haya una chica mejora el clima de la clase. Los chicos se muestran menos violentos y se controlan ms. Le exiges lo mismo a Katy que al resto de sus compaeros? S, se le exige lo mismo. En algn momento Katy trabara mejor si tuviera ms fuerza? No necesita la fuerza. Las mquinas son automticas y funcionan con botones y palancas.

sTeva

Aula dAcollida

Desxifra les cites amagades

Es un trabajo de hombres.

A lo mejor prefieren coger a un hombre.

EN EL TALLER, EN CLASE DE MECNICA

Aqu hay una Qu negativa! oferta Pero si Sheila es interesante. super, me arregl el coche el otro da.

Es lo nico que me interesa. En Tecno soy muy buena.

FIN
Felicidades! Qu desperdicio de ta buena! Jose, piensa que desde pequea le va Yeah! Ya tengo curro! Lo hace tan bien como un chico

BUSCANDO TRABAJO

CON SUS PADRES

Pues claro que paso, al fin he conseguido lo que quera

Lo ha conseguido!

sTeva

Pasa de l, no le hagas caso.

sTeva

Pero, si eres una chavala! Marimacho!

LA VIDA ES MUY DIFCIL

Te lo tendras que pensar mejor.

CON SU NOVIO SHEILA ES PEQUEA Y JUEGA CON UN LEGO EN 4 DE ESO EN ORIENTACIN PROFESIONAL
Pues esto es lo que hay, si no te gusta, lo siento. Dnde vas, todo chavales y t la nica chica? Qu quieres? Qu te miren todos? quiero ser mecnica para eso te compro las muecas, este lego es de tu hermano!

Des de fa uns anys han sorgit un seguit diniciatives protagonitzades per dones que lluiten contra aquesta lgica de la destrucci. A Jerusalem, cap a 1988, va sorgir una grup de dones palestines i israelianes que volien acabar amb la guerra que patien: Les Dones de Negre. Des del primer nucli inicial, van anar constituint una xarxa dabast mundial, adquirint molta fora durant la Guerra dels Balcans. Actualment un nou grup ha sorgit a Colmbia, la Ruta pacfica de las mujeres que recorre el seu pas treballant per a la no violncia. Les Dones de Negre han estat nominades al premi Nobel de la Pau per la seva lluita a favor del dileg i la vida davant la mort i la destrucci. Sn un exemple dels valors que hi ha implcits en la coeducaci, entre els quals no hi poden mancar el de lantimilitarisme, leducaci per la pau i la no violncia.

Per altra banda, el 30 de gener, vrem dedicar aquest dia a treballar la No Violncia i la Pau. Totes dues jornades tenen molt a veure, ja que qui ms pateix els conflictes armats s la poblaci civil, majoritriament les dones i les seves filles i fills. Aix s el resultat de la dimensi total que les guerres han adquirit des del segle XX. La lluita ja no es produeix noms entre els exrcits contendents, sin que cal assegurar la destrucci total de les forces del contrari. La reraguarda s un objectiu militar prioritari.

Professorat responsable: Rosa Aznar(Coordinaci) i Jordi Mora (Part Tcnica) Volem agrar la seva collaboraci activa a Montse Morte, Nicoleta Garbelota, Alba Pascual i Elisabeth Huguet, Dolors Freixenet, Maribel Barba, Elisenda Berenguer, Fali Moreno, Charo Navarro, Isabel Ortega, Pilar Espax i Maite Aizcorbes. I com no, a tot lalumnat que ha treballat per tal que sorts aquest nmero: Lalumnat de laula dacollida, de laula oberta, de la USEE, de lESO , Batxillerats i Cicles .

Han fet possible aquest projecte:

Tamb hi trobars escampats, en una o altra banda, per tota la revista un seguit deslgans dedicats a combatre la violncia masclista. Tots ells provenen de lacte que vrem fer a linstitut, amb motiu del 25 de novembre, el dia internacional contra la violncia de gnere. Amb aquest acte vrem manifestar molt clarament que no acceptem com a inevitable la violncia contra les dones.

El nmero dos de la teva revista de lEsteve, s Teva, ja t un any. La tens a les teves mans. El que trobars en aquest nmero ser un bon grapat darticles, jocs, dibuixos i moltes ms coses, preparades per algunes de les teves companyes i companys.

La coberta s una creaci original de Sheila Martnez, de 3r C de lESO. La tasca de preimpressi sha realitzat al Departament dArts Grfiques de lIES SEP Esteve Terradas i Illa de Cornell de Llobregat. Per a la realitzaci de les diverses fases del treball shan emprat les aplicacions informtiques Word, FreeHand i Photoshop en entorns operatius Windows i Macintosh. La impressi sha realitzat a Artyplan.

EDITORIAL

sTeva

sTeva

sTeva
ODA AL NO
No als maltractaments, s als sentiments. No a la pressi, s a la illusi. No a les dones amenaades, s a les dones estimades. No a les dones enfonsades, s a les dones rescatades. ALUMNES D'AO No als crits, No als insults, No a la violncia, No a l'amenaa, Cap perjudici a la dona. CANDY SOLIS

sTeva

DISCURS
Amb motiu de la declaraci del Dia Internacional contra la violncia vers les dones,volem expressar el nostre rebuig ms rotund a la violncia de gnere. Una violncia malauradament encara present a les nostres ciutats, i que ens obliga a esmerar tots els esforos, recursos i voluntats per assolir la seva eradicaci. Si tenim present els ltims tres anys, les dones mortes a mans dels seus marits o exparelles han anat augmentant notablement, i avui, dia 25 de novembre del 2008, les dones mortes sn 54, unes 17 menys que lany passat, encara que hem de tenir present que lany encara no sha acabat. Per encara sn moltes!!! El maltracte es pot sofrir a qualsevol edat, en qualsevol moment i en qualsevol circumstncia. I no t per qu ser fsic, pot ser verbal i tamb psicolgic. Per prevenir aquestes situacions seria bo tenir present que en cada relaci des dun principi sha de respectar lespai de laltre. Daquesta manera sevitaran discussions que poden avocar en maltractaments i en situacions dabs. En definitiva, si cada component de la parella t el seu espai, es poden evitar moltes desgrcies. La violncia de gnere sestn al llarg del temps i a travs de cultures, creences i societats, provocant patiment a les dones independentment del seu nivell econmic, de la seva formaci, del seu origen, o de la seva edat. Aquesta dimensi globalitzant de la violncia de gnere no ha desdevenir cap obstacle per actuar, contribuir a minvar els seus efectes ms esferedors i garantir els drets bsics de les dones. Tothom de manera individual o collectiva, en lmbit social, poltic o institucional pot, i t lobligaci de fer alguna cosa contra aquesta xacra. I per aquests motius estem aqu reunits a lEsteve Terradas, on la violncia de gnere s el nostre pitjor enemic. Per aix diem: PROU A LA VIOLNCIA DE GNERE !! I recorda: Pensa... Desprs actua. Discurs Dia contra la violncia de Gnere a lEsteve Terradas 25 Novembre 2008. Alex Cifuentes 1r de Batxillerat.
Amb violncia no hi ha amor El maltracte s com una espiral, es comena insultant i sacaba matant. Respecte, i prou! Una m aixecada, una relaci acabada. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ella.

Aula dAcollida

sTeva
Frida Kahlo
Frida Kahlo va nixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacan (Mxic). Tot i la salut frgil a causa de la poliomielitis que va patir als sis anys i dun greu accident que va patir als divuit anys, va ser una important pintora pertanyent al moviment del surrealisme i lexpressionisme, dideals comunistes i lluitadora feminista. Ella sempre va dir que va nixer el 1910, a linici de la Revoluci Mexicana, en comptes del 1907, perqu volia que la seva vida comencs amb el Mxic modern, demostrant amb aquesta afirmaci la seva singular personalitat. El 1922 va entrar a lEscola Nacional Preparatria de Ciutat de Mxic, una prestigiosa instituci educativa que tot just comenava a acollir noies com a alumnes. Desprs del greu accident que va patir als divuit anys i que li provoc lesions permanents, el 1926, a causa de lavorriment destar prostrada al llit, va comenar a pintar. Va pintar el primer autoretrat, que va anar seguit de molts ms en qu expressava els esdeveniments de la seva vida i les seves reaccions emocionals davant els mateixos. Es va casar amb Diego Rivera el 1929, una relaci que va consistir en amor, aventures amb altres persones, vincle creatiu, odi i un divorci el 1940 que noms va durar un any. Entre 1937 i 1939, el revolucionari comunista Lev Trotsky va viure exiliat a casa de Frida, amb qui va tenir un roman. El 1938, lartista surrealista Andr Breton va qualificar lobra de Frida de surrealista per ella va declarar ms tard que ella no pintava els seus somnis, sin la seva prpia realitat. El 1939 va exposar a la galeria Renn et Collea de Pars, on tamb va relacionar-se amb Picasso i va aparixer a la porta del Vogue francs. A partir de 1943 va donar classes a lescola La Maragda de Mxic. El 1953, la Galeria dArt Contemporani de Mxic li va organitzar una important exposici. La salut de Frida era molt precria en aquells dies i els metges li van prohibir lassistncia per ella hi va assistir en un llit dhospital. Aquell mateix any li van haver damputar una cama per sota del genoll a causa duna infecci de gangrena,

MAGRADARIA QUE EN EL MN...

Les dones anessin a lescola per aprendre catal o castell.
Mohamed El Ghoulb Erika Solis Fatima Ouhssain Mariam Ait Amr Hamid Ouhssain Juan Roberto Solis Hmad Ouchen

Les dones tinguessin ms llibertat a lhora dexpressar opinions importants.

Mayra Alejandra Velasco

Les dones aprenguessin moltes coses, com per exemple moltes llenges.
Ray Acevedo

Les dones treballessin fora de casa per tenir un bon futur.

Zouhaire Bourkaa Hassan El Ghoulb

Les dones fossin respectades i es respectessin els seus drets.

Gnessis Moreira Mohamed Umar Maicol Peralta

Totes les dones parlessin catal i castell i treballessin fora de casa.

Fatima Ben Yechou

cosa que la va sumir en una gran depressi que la va dur a intentar el sucidi en un parell docasions. Durant aquest temps escrivia poemes als diaris, relacionats amb el dolor i el remordiment. Va morir el 13 de juliol de 1954 a Coyoacan (Mxic) i va ser vetllada al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mxic, on el seu fretre va ser cobert amb la bandera del Partit Comunista mexic. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres les alberga la Casa Blava de Coyocan, que quatre anys ms tard es va convertir en el Museu Frida Kahlo. Diversos museus li han dedicat retrospectives i el 2007, al centenari del seu naixement, es van preparar mostres, esdeveniment i homenatges. La mostra que es van organitzar al Palau de Belles Arts de Mxic i que exhibia 354 peces va rebre 415.000 visitants, trencant rcords dassistncia i mostrant, cent anys desprs, la seva fama com a artista.
Alejandro Gonzlez Vargas, B12a

MALTRATO
Soabas con caricias y palabras delicadas y no encontraste ms que amenazas. Queras gritar y tu boca estaba callada, de tus ojos salan lgrimas amargas. Yo te quiero, te deca cada maana, y a la noche sus palabras en golpes se transformaban. Y yo te digo: mujer, habla!, grita!, denuncia!, que el que te quiere no te maltrata. Alvaro Cano 2n de Batxillerat (B-21)

Nadie sabe, cuando nace, qu vida le va a tocar ni tampoco se puede escoger nuestro destino si fuese as, esa oportunidad la cogera, aunque a pesar de muchas cosas malas que me han pasado, las buenas no las cambio. La violencia de gnero hacia las mujeres puede ser hacia las casadas, las que tienen novio, las separadastodas son maltratadas y, a veces, o diremos siempre, se ven involucrados los hijos y las hijas. En mi caso, s la raz del comportamiento del maltratador, en este caso, mi padre.No lo voy a justificar, pero tampoco dira que nunca hizo nada malo. l tuvo una infancia difcil, sin cario de su padre y con la muerte de ste cunado mi padre tan slo tena 11 aos. Adolescencia difcil, adicto a las drogas y despus, trabajando en la polica y el ejrcito. Podra contar todo el proceso, pero eso me llevara mucho tiempo. Fueron muchos momentos duros para l y a lo largo del tiempo lo ha ido pagando con los ms allegados. Mi madre, una mujer maltratada psicolgicamente desde que se fue a vivir con l, a sus 22 aos, ahora tiene 42. Desde mi punto de vista, puedo decir que deja ms secuelas el maltrato psicolgico que el fsico. Aunque suene fro decirlo, los golpes, las patadas, los tortazos duelen, s, pero el dolor se va, duran horas o bien das, pero las palabras se quedan marcadas y el dolor que ellas causan no se va. Aunque la actitud de mi padre a lo largo de todos estos aos ya no es la misma, algo queda, quiz porque mala hierba nunca muere.

Todo comienza con gritos, insultos, peleas,sigue con salidas hasta largas horas de la noche, al regreso peleas y ya comienzan los golpes .Tengo muy claro que quien pega una vez, lo vuelve a hacer, y si la mujer no para eso, ya no hay nadie que remedie lo que pasar despus. Por otro lado, yo, como hija, he sido maltratada fsicamente por mi padre de pequea, hasta llegar a una edad en la que yo me encar con l. Es muy doloroso, pero dir que me acostumbr a los golpes, lleg un punto en que ya no dolan. Cuando vio que pegarme ya no me afectaba, comenz el maltrato psicolgico, quizs por rabia. Palabras duras, insultos, gritos, miradas que te puedes esperar de un desconocido, pero de un padre nunca. A mi me afect muchsimo, tanto por mi madre como por m y mis hermanos. Todo esto me llev a unos ambientes no muy buenos, a ignorar todo y a mi indiferencia hacia el mundo. A todo esto, puedo agradecer a una persona que me ayud muchsimo, que me protegi y me habl, y pude ver las cosas de otra manera, aunque a da de hoy las sigo recordando y a ella nunca la olvidar. En mi caso, maltrato fsico ya no hay, pero psicolgico siempre queda. A todo esto quiero decir que quien padezca lo mismo lo frene y que lo denuncie, si la madre no da el paso hazlo t, ella ya tiene su vida hecha: eres t quien ests construyendo la tuya. Testimonio annimo

Les dones tinguessin tots els drets.

Paolo Pimentel Raquel Torres

Les dones tinguessin les mateixes condicions i oportunitats a lhora de treballar.

Harumi Silva Rafael de Souza

Aula dAcollida

sTeva

Laura lo oculta, sin decir nada y por la noche llora en su almohada.

Laura se ha enamorado de un hombre equivocado

Primero es educado y atento, pero pronto se muestra violento. Se pone celoso de cualquier colega, y a ella la insulta y luego le pega.

Les dones no fossin maltractades i que tinguessin els mateixos drets que els homes a tot arreu.

Les dones fossin capaces de fer tot el que vulguessin sense que els homes els ho impedissin.

Les dones no patissin cap tipus de discriminaci, ni de sexe, ni dedat, ni de cultura...

Les dones i els homes es repartissin en parts iguals la feina de casa.

Les dones puguessin estudiar fsica, castell... i tot all que vulguessin aprendre.

Bryan Zamora Ismail Ben Amar

Melina Henao Kevin Ramrez

Aichato Abdalahi

Hafida Ben Amar

Ahmed Ousinsi

Les dones no fossin esclaves del seu treball. Les dones tinguessin els mateixos drets en totes les cultures.

Les dones fossin ms valorades i que no patissin el masclisme.

Les dones fossin felices, que els homes no les maltractessin i que homes i dones tinguessin els mateixos drets.

Les dones fossin respectades i molt felices.

Totes les dones fossin felices i que tothom respects els seus costums i idiomes.

Lady Elizabeth Yagloa Temo Guntsadze

Gnesis Dueas Daviti Zurabiani

sTeva

Sully Carvache

Brayan Gmez

Carol Peralta

sTeva

En este vdeo, la madre pingino pone el huevo sobre las patas y con la piel de su barriga lo tapa para incubarlo. Se lo pasa al padre con muchsimo cuidado para que no toque el hielo porque sino se resquebraja y el pollito de dentro muere. Mientras el macho lo incuba, la hembra se va a comer y a reponer fuerzas. El padre se queda en la fra Antrtida, incubando el huevo y todos los machos se quedan sin comer y pasando fro durante 4 meses. Para darse calor hacen una bola. Si la hembra no vuelve, el pollito muere de hambre. Cuando la madre vuelve, el macho le vuelve a pasar el pollito y la madre le alimenta. El padre se va a comer al mar y las madres se quedan cuidando a los hijos. Yo creo que tienen una forma de cuidarlo muy bonita. Se preocupan mucho de su hijo. Tienen una responsabilidad muy grande ya que el pollito en la fra Atrtida puede morir fcilmente y los dos se ocupan de su hijo.

El cavallet de mar, el peix espins, la tilapia, el Kurtus, el peix-flauta, el taur-brau, i molts ms.

Dibuixos: Sheila Martnez 3r D Text: Clase 3r B Por fin se decide y va a la comisara, se marcha de casa con alegra.

Su vida ha cambiado totalmente, cuida de su hijo y trabaja felizmente. Ahora mucho cuidado tendr con el hombre que su nueva vida compartir. No necesita que sea rico, guapo o coqueto lo nico que exige es que le tenga respeto. Pasa el tiempo y todo sigue igual, ya tiene un hijo y estn los dos mal. El nio le dice que no puede aguantar, pues teme que un da la llegue a matar.

Direccin: Luc Jacquet. Pas: Francia. Ao: 2005. Duracin: 80 min. Gnero: Documental. Guin: Luc Jacquet y Michel Fessler

(La marche de l'empereur)

EL VIAJE DEL EMPERADOR

Relaciona les segents dones catalanes amb la seva professi:

1) Carme Riera 2) Gemma Mengual 3) Montserrat Caball 4) Anna Lizaran 5) Isabel Coixet 6) Carme Chacon 7) Nria Basi 8) Rosa Clar 9) Magda Oranich 10) Carme Ruscalleda 11) Rosa Sensat 12) Dolors Aleu Virginia Fernandez 1rC ESO

Aqu teniu lexemple daquests animals. Tenen cura de les seves cries duna forma equitativa. Tot s qesti dorganitzar-se! Coneixes altres exemples danimals que el pares sencarreguin dincubar els ous?

a) Ministra b) Actriu c) Esportista d) Cantant dpera e) Metgessa f) Empresria g) Escriptora h) Dissenyadora de moda i) Cuinera j) Advocada k) Directora de cinema l) Mestra

Aula dAcollida

MAR 09

Carnestoltes 2009
Tenis alguna ancdota provocada por los nios? Un nio tiro una pelota pequea de goma con tan mala suerte que me dio a m en la frente y de rebote cayo en una olla. Cada vez que viene a preguntar que hay de comer le digo: un pito y una pelota. Y es algo que ya corre por el cole.

Arxiu Joan Pelegr: espurnes histriques

A principis dels anys setanta es fund a les installacions del Centre Montserrat-Xavier un dels primers grups desplai de Catalunya (s possible que fos el tercer o quart). Aquesta dada s important, ja que dintre El Centre Montserrat durant els ms de 100 dexistncia sorgiren grups, iniciatives, fets i gent que foren innovadors en el seu camp a Catalunya. El grup dEsplai creat al Centre fou pioner, la seva histria dur al voltant de 20 anys (va desaparixer desdibuixat a finals dels anys vuitanta o principis del noranta). En la seva primera etapa va dur a terme les seves activitats (primordialment als dissabtes a la tarda) al Centre Montserrat per passar posteriorment a les installacions de lAteneu Montserrat (justo on hi ha ara lentrada principal de lescola, a la cantonada entre Consell de Cent i Torra Damians). Alguns dels mestres de lactual escola foren monitors del grup. Al mateix temps, potenciat i organitzat pel grup dEsplai, durant els estius es realitzaren colnies a la casa de Vespella (Vic), amb una alta participaci de nens i nenes. El grup desplai va desaparixer gaireb en lanonimat. Posteriorment el Centre inici un grup dEsplai (La Lluna) que no te res a veure amb el primer grup dEsplai Manel Rodrguez Poveda

Entre ollas y fogones

general, es muy buena aunque eso no quita que algunas veces haya algn pequeo problema, sobre todo si la comida no es del agrado de los nios, pero siempre se soluciona. Hay muchos nios con problemas de alimentacin? Qu tipos de dietas requieren? S, unos 28 nios tiene problemas o bien de alergias o por religin. Los nios que tienen problemas de dietas requieren comidas especiales; por ejemplo, tenemos nios que son alrgicos al gluten, los lcteos, al huevo, al pescado. Estos platos especiales requieren un cuidado muy especial ya que es muy importante tanto su elaboracin como despus el servirlos a los nios que correspondan; y por ultimo tenemos algn nio que por su religin no puede comer cerdo o ternera. Todo ello precisa un trabajo extra en la cocina pero para nosotras lo ms importante es la salud y la buena alimentacin de los nios. Qu es lo que ms te gusta de este trabajo? Y lo que menos? El Agradecimiento de los nios. Mira, te explicar un caso que nos paso el otro da. Resulta que hicimos lasaa y era la primera vez que la hacamos. No tenamos muy claro como responderan los nios ya que cada vez que se hace algo nuevo es una aventura para nosotros pero resulta que fue todo un xito y los nios se la comieron muy bien. Eso para nosotros es la mejor recompensa para nuestro trabajo. Lo que menos, las horas, que son muchas, porque me lo tomo muy a pecho y me gusta dejarlo todo atado para el da siguiente.

p a re s
m a re s

Quin marca los mens que se sirven en la escuela? El dietista de la empresa y una persona de sanidad controlan las dietas y que todo en la cocina este dentro de las normas sanitarias que marca el gobierno de la Generalitat. Cambiaras alguna cosa de las dietas o del funcionamiento de la cocina? No, creo que todo ms o menos es correcto y los nios tienen una buena alimentacin. Cmo valoras al equipo de monitores que estn al cuidado de los nios en el comedor? En general bastante bien, aunque siempre hay de ms y de menos. Quiero agradecer a Carmen el tiempo que me dedic, durante el cual se mostr muy implicada en la labor que realiza y adems muy satisfecha tanto de su trabajo como de la relacin con todos los nios. Es una persona cercana y que no tuvo ningn problema en ensearme como funciona la cocina y como la tienen organizada.

s e s t re m

i ne re s cu
m

Cuntos aos hace que ests trabajando en la cocina de esta escuela? 20 aos Como empezaste en este trabajo? Empec de ayudante de cocina. Entr por mis hermanos que trabajaban en la empresa que se encargaba de las comidas (Servei dapats) antes que empezara el Alfredo. Resulta difcil cocinar para tantos nios? Cmo os organizis? Depende del men; normalmente una persona se encarga de los primeros platos, otra de las ensaladas y otras dos de los segundos. Siempre supervisado por m. Tratis directamente con los nios? Cmo es la relacin con ellos? S, la relacin con los nios, por norma

ors o ni t ore s m it mo n i

se cre tr ie s

Mari Carmen Mosquera Comisin de Comedor

11

10

2
Cartes al director Un any ms, grcies! Bon viatge... Batxillerat! Arxiu Joan Pelegr: espurnes histriques Entre ollas y fogones Quotes voluntries per imprescindibles Carnestoltes 2009 LLigueta de fultbol Tardes deportivas en el centro Editorial: Sistemes dEquacions

Sumari

Autor Faro - Font www.e-faro.info

14

13

12

11

10

15

14
A Pams reduir les cartes que ho requereixin. Podeu enviar-les a: ampa@joanpelegri.org o entregar-les en el despatx de lAMPA. Haureu dindicar el vostre vincle amb lEscola i, si voleu, el vostre nom i cognoms. Espai obert tamb als estudiants, monitors, monitores, professors, professores, personal dadministraci i serveis, etc. de lEscola Joan Pelegr. Cartes a lAMPA de tot lAMPA de tots els pares i mares.

Cartes al director

- El sistema t soluci i la incgnita s 1 - Sha dampliar lespai ... costi el que costi !!!

Respostes possibles: - El sistema no t soluci i les incgnites sn moltes - Per encabir ms nens en un mateix espai, sha de: - Disminuir el temps de permanncia individual. - Disminuir el grau de confort. - Disminuir el temps dedicat a afavorir els bons hbits de comportament. - Disminuir els bons comportaments. - Augmentar lestrs ambiental.

Es demana: - Plantejar les equacions corresponents. - Determinar si el sistema t soluci i, si sescau, donar el resultat.

Donat un espai dA m2 amb capacitat per B nens i nenes, se sap que: - En un moment donat B va augmentar casi un 50% sense variar A. - El temps docupaci de lespai s fix i de 120 minuts.

Es planteja la situaci segent:

Els sistemes dequacions lineals els podem classificar de la segent manera: - Si no t soluci: sistema incompatible - Si t alguna soluci: - Si t un nombre finit de solucions: sistema compatible determinat. - Si t un nombre infinit de solucions: sistema compatible indeterminat.

Editorial: Sistemes dEquacions: Metodologia clssica per la resoluci de problemes clssics. ( o "El camarote de los hermanos Marx")

(la soluci en la pgina 5)

Passatemps...

Quin espai tha vingut al cap quan has llegit leditorial?

Quotes voluntries per imprescindibles

Davant el debat sempre obert i punyent sobre les aportacions voluntries a la Fundaci Cultural Hostafrancs, us fem arribar un extracte de la reuni de Delegats del passat mes de desembre on, com a eix central de la mateixa, varem tractat aquest tema de forma monogrfica. Esperem, des de lAMPA, que us pugui servir. Segons petici realitzada en la reuni de delegats del mes de novembre passat hem comptat amb la presncia de: Toni Llad (Director General de la Fundaci Cultural Hostafrancs), Dolors Forn (Directora General de lEscola Joan Pelegr), Merc Velilla (Directora Pedaggica dEducaci InfantilPrimria) i Montse Cuadrat (administradora), amb lobjectiu de tornar a explicar-nos perqu serveix el pagament de laportaci voluntria, quins serveis rebem a canvi, en qu ens diferencia de les escoles publiques, etc. En la web de lAMPA (www.joanpelegri.org/ampa) hem penjat la documentaci que ens van presentar durant aquesta sessi informativa. Qu s la FUNDACI?: La FCH s una entitat sense nim de lucre, de la qual ning s propietari. Hi ha uns patrons que gestionen el patrimoni des de 1984, i que es renoven cada 3 anys i que sn responsables de la seva gesti durant el perode que desenvolupen el crrec (tant si pleguen abans dexhaurir el perode, com si no). Remeten informes anuals a la Generalitat sobre la gesti portada a terme. Sense nim de lucre vol dir que est al servei dels usuaris; s a dir, que si hi ha beneficis no es poden repartir. Els trets ms significatius de lEscola sn la seva forma de funcionament i el seu estil de govern basat en uns Estatuts que la defineixen com a participativa i democrtica. Els seus principis sn el pluralisme, lautonomia i la seva vinculaci al pas i al barri. Respecte al finanament, la Generalitat paga directament al professorat mitjanant el pagament delegat. Respecte a les despeses destructura i de millores pedaggiques una part la paga lEstat i una altre els usuaris (les famlies). Dades Econmiques: Sens presenta el pretancament de comptes del perode 2007-08. De les dades presentades sextreu que: - LEstat aporta a lEscola per despeses pedaggiques i estructurals: 459.571 - LEscola gasta: 1.287.430 - La diferncia es cobreix amb les aportacions a la Fundaci: 827.859 que es gasta en material, ms hores de classe, etc. - Inversions aprovades al perode 2008-09: 308.324; destinades a laula dinformtica, aula de msica, reformes a les aules de 4art, mnegues dels bombers, vestuaris de la piscina, materials de les aules i rees de qumica, tecnologia, etc. Quines sn les despeses destructura i pedaggiques que la Generalitat no ens cobreix en la seva totalitat amb els pagaments delegats? Hem intentat reflectir les ms significatives, sense recrrer a un llistat exhaustiu. de ledifici: manteniment general, neteja, serveis aigua, gas, electricitat, telfon, Internet, salari del PAS (personal dadministraci i serveis), material doficina, fotocpies, inversions i amortitzacions, obres, edifici nou de Consell de Cent, etc. pedaggiques: primria ( entre daltres): - instruments de laula de msica, material de laula de psicomotricitat. - Aula dinformtica: ordinadors, connexions, pantalles, carros multimdia. - mobiliari daula, joguines de la sala de jocs. - materials de suport pedaggic: mapes, puzles, etc. - jocs de les aules: cartes, construccions, escacs, domins, etc. (per quan plou i no surten al pati). - materials del gimns i materials del pati: estructures de parvulari, pilotes, cordes, pneumtics, - biblioteca: llibres, salari bibliotecria, salari monitora, etc. - a P3 hi ha un monitor de refor durant el mes de setembre i aquest any sha incorporat una mainadera durant el primer trimestre. - 14 hores de suport repartides entre infantil i primria; substitucions per malaltia de professor (el pagament delegat paga a partir del 15 dia de baixa). - servei psicopedaggic. secundria (antre daltres): - professors ajudants que cobreixen absncies puntuals dels professors - despeses pedaggiques generals i de cada rea: msica, laboratoris, gimns, etc. - hores extres de tutoria; tutoria individualitzada dacompanyament 7 hores a la setmana, es tracta de fer seguiment de conflictes entre alumnes. s un servei dorientaci, annim i confidencial. - Atenci a nouvinguts (actualment son una vintena). - Desdoblament dalgunes matries, sobre tot als laboratoris de lESO: naturals/tecnologia; catal/castell; mates/Angls. - UAC unitat dAdaptaci curricular, destinat a alumnes amb dificultats daprenentatge, son 10-12 alumnes que tenen un seguiment individualitzat. - Aula de diversitat destinat a alumnes amb dificultats dadaptaci (lany passat era voluntari, aquest any hi aniran estudiants de 3er o que repeteixen 2on) Finalment, un pargraf extret dun article elaborat com a document de discussi en el seminari el sector pblic i el sector privat: una visi de futur de lescola concertada en un nou entorn social de Ramon Pecanins.

Bon viatge... Batxillerat!

que explicava tot el recorregut que faran dia a dia, les zones que visitaran, etc. Tant s aix que des de casa podrem gaireb saber on son els nostres nanos a cada part del dia. En el vestbul del aeroport, a banda de lexcitaci dels joves viatgers i lenveja que ens feien els nostres fills, els pares comentvem que shavia fet una bona tasca dorganitzaci del viatge per part de la escola i crec que val la pena comentar-ho en aquest espai. Ara, noms queda que no hi hagi incidents en el circuit Itali i que a la tornada tots els comentaris siguin tamb positius. De vegades fem servir el portal de la nostre revista per explicar o comentar aspectes relacionats amb el funcionament de la escola amb els quals no hi estem del tot dacord o que de vegades ens agradaria canviar. Aquest cop voldria ressaltar la bona tasca que sha fet des de les Tutories i Coordinaci de Batxillerat en la preparaci del viatge de fi de curs a Itlia. Ja a principi de curs ens van informar del dest i les possibles visites que es farien en el recorregut. Digual forma, ens van explicar les raons descollir lavi i no els autocars per desplaar-se fins el seu dest (comoditat, rapidesa, ), tot i que el viatge encara shavia dorganitzar. A mesura que ha avanat el curs hem rebut les autoritzacions i els permisos que ens permetem observar el grau de responsabilitat i de control a que estarien sotmesos els nostres fills i, al final, ens han entregat un dossier, molt extens, Coordinadors del pares i mares Delegats de Classe de Batxillerat

Comena la segona fase de la lligueta de futbol 5.

La primera fase ens ha ensenyat moltes coses, principalment a perdre, per tamb ens ha ensenyat companyonia i perseveraci. Els nens han hagut de jugar en condicions molt adverses, les baixes en els equips han estat moltes, el nombre de jugadors ha estat escs, en molts dels partits noms hi havia quatre nens, el mnim per a poder jugar, per no suficient per a guanyar. Hi ha hagut moments en que tots haurien tirat la tovallola, la tensi es feia evident entre els jugadors i la feina dels entrenadors era ms psicolgica que fsica. Tot i aix els pares hem vist als nostres fills gaudir jugant a futbol i hem animat en tots els partits amb entusiasme i illusi. De fet es tracta dun joc, alhora que dun esport dequip i aporta molt ms del que pot semblar: els nanos aprenen el valor de treballar en equip, i al mateix temps els omple dorgull sentir-se part dun equip, els agrada identificar-se com a jugadors del C.M.X. En aquesta segona fase, shan unit els

Els nostres petits campions lemprenen amb gran entusiasme.

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Pecanins.PDF

El finanament de lescola concertada s, doncs, insuficient i incorrecte. El pagament delegat hauria dincorporar el cost laboral dadministraci i serveis, i les despeses de funcionament haurien dincorporar el cost de les amortitzacions i les despeses financeres. s evident, tamb que, en aquestes condicions, s absurda lexigncia duna total gratutat. De leditorial de EL PUNT de 4-5-07: quotes voluntries per imprescindibles:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2379878

El conseller dEducaci, Ernest Maragall, sha tornat a convertir en protagonista duna polmica per haver defensat dimecres, en el marc dun congres descoles concertades, que les quotes voluntries que paguen les famlies a aquest centres sn imprescindibles. A banda dassociar dos conceptes aparentment oposats per justificar la vigncia dun model que es mou massa vegades fora de la legalitat, el conseller va fer en el seu discurs una defensa abrandada de lescola privada concertada que, segons va dir, representa lexcellncia educativa de Catalunya

dos equips que jugaven en la categoria de pre-alev. Daquesta manera podem afrontar els partits amb un nombre suficient de jugadors; ara, tots junts, sabem que podem fer ms, i esperem endur-nos algun puntet tot i que, si no s aix, no passar res, seguirem animant als nostres campions, limportant s participar i. ser de lequip del C.M.X.! Gemma Paradell Duro

...soluci

Per exemple ... espai Menjador Infantil-Primria Escola Joan Pelegr ;-)

12

4
La iniciativa funcion y desde entonces cinco equipos de ftbol ms uno de reciente incorporacin, se renen una vez al mes en el patio del Centro y pasan una tarde deportiva muy divertida. Estos seis equipos Dinosaures, Veteranissims, Cavalls, els Negres, los Ramonisquis y las Girafes compiten en una liga que a da de hoy est de lo ms interesante. Gracias a los organizadores y al mrito de los monitores del Centro que estn presentes en todo momento podemos disfrutar de unas tardes de domingo deportivas, aunque todo sea dicho, algo fras hasta ahora. Un da, por la maana, cuando fuimos a acompaar a nuestros hijos a clase, pudimos ver unos carteles por todo el colegio. En estos carteles se animaba a todos los padres, madres y ms familiares a participar en diferentes competiciones deportivas. Fue tan simple como unas llamadas telefnicas, unos mensajes por correo electrnico y organizar equipos.

Tardes deportivas en el centro

Con el buen tiempo esperamos que el nmero de jugadores se incremente y, porque no, el nmero de espectadores. Esta iniciativa es el primer ao que funciona, al menos que yo sepa. Es una iniciativa que adems de permitirnos pasar un buen rato, hace que nos conozcamos todos un poco ms y podamos realizar actividades juntos. Todos esperamos que esta primera liga tenga continuidad el ao que viene y si es posible aumentar el nmero de equipos. Tambin sera interesante que se pudieran organizar diferentes tipos de ligas y/o actividades deportivas como baloncesto, voleibol, etc... No os es necesario completar un equipo o si queris participar y no conocis a nadie ms. Poneros en contacto con los organizadores y se irn completando equipos. No podemos prometer grandes fichas, ni contratos millonarios pero que lo pasareis bien, seguro.

Una ferviente seguidora Dinosaurio

Per no tot sacaba amb la feina dels monitors i les monitores sin que hi ha una part molt important dels pares i

Ganes, nervis, emoci i molta imaginaci juntament amb una mica de tela, paper i quatre idees estranyes. Aix s el que composa un Festivern com el que es va fer el dia 1 de mar, al teatre de lescola. Li podem dir de mil i un noms diferents i amb mil i una temtiques per el que ho caracteritza s la illusi i les ganes que des del Centre Montserrat-Xavier es posen perqu perdem de vista el mn durant un temps, oblidem la feina, la crisi, els mals de caps i ens abandonem al simple fet de riure.

Un any ms, grcies!

I ara ja no parlem del Festivern sin de totes aquelles activitats que fem des del Centre Montserrat-Xavier i en que els pares i mares hi sn partcips. De veritat, moltes grcies per fer del Centre el que s i ens comprometem a intentar fer les coses millor perqu tots i totes estiguem contents.

mares que, any rere any, ens ajuden a tirar-ho endavant ja sigui animant als seus fills i filles per actuar, simplement venint o, i com a novetat aquest any, actuant i fent passar una molt bona estona. Perqu sense els pares i mares tot aix no seria possible. Les nostres actuacions poden ser millors o pitjors per tenim un pblic incondicional que esperem que segueixin aqu.

13
Associaci de Mares i Pares dAlumnes ESCOLA JOAN PELEGR de la Fundaci Cultural dHostafrancs Consell de Cent, 14 08014 Barcelona Tel. 93 431 62 00 Fax. 93 296 46 07 ampa@joanpelegri.org http://joanpelegri.org/ampa

s una AMPA forta!

oberta participativa moderna atractiva dinmica amb bona comunicaci i informaci i amb recursos per gestionar conflictes

A P MA

http://www.fapac.net/node/32#recursos

Una AMPA

le Pe el iu d Arx

mar 200 9