LA SOCIETAT HIPERCONSUMISTA
UNA INTRODUCCIÓ HISTÒRICA ICONCEPTUAL
David Pere Martínez OróPsicòleg Social
@dpmocat
Protocol per a citar aquest article
:Martínez Oró. David Pere. Març de 2012. SobreDrogues.net
Per definir la societat actual és comú utilitzar diferents adjectius, comper exemple: societat de risc, avançada, postmoderna, medicalitzada,de la informació, neoliberal, líquida. L’adjectiu variarà en funció del’àmbit sobre el qual es vol posar l’accent. No obstant això, tal vegadal’adjectiu més utilitzat per
definir l'actual societat és el consum
. Elconsum travessa tan profundament les nostres vides que a vegadesens oblidem de la seva influència. Per això, l’objectiu d’aquest article éspresentar breument l’evolució històrica del consum, així com presentarbreument la influència de la societat de consum en les nostres vides.Per entendre
el què anomenarem societat hiperconsumista hem derecórrer a la Història.
Podem dir sense massa vacil·lacions, que el consum sempre ha existit,és a dir, utilitzar productes per a satisfer les necessitats.
Des de la nitdels temps, la humanitat ha consumit bénsnecessaris per a lasubsistència i l’adaptació en el medi
. Consum de menjar, roba, einesi bénsper l’habitatge, eren els elements de consum de les societatspreindustrials. La majoria dels productes s’obtenien en l’àmbit proximal,mitjançant el propi treball, el bescanvi o la venta. La societatpreindustrial només havia de cobrir les necessitats bàsiques perapoder sobreviure.
Un element clau per entendre el consum són lesnecessitats. L’aparició de noves necessitats ha fet evolucionar elconsum i aquest ha modificat l'experiència emocional delshumans.
Abans de la revolució industrial també trobem consum de productesinnecessaris per la supervivència, com joies, or, productes de bellesa,certa roba, espècies, entre d’altres, reservats a les bèlitsi vinculats acerts estatus socials.
El consum de productes bàsics per lasubsistència encara és present en l’actual societat de consum, noobstant això, avui dia el consum d’aquests productes estantrecoberts per les emocions produïdes per l’acte de consumir.
-2-
La primera fase del consum de masses apareix durant l’últim quart delsegle XIX i acaba desprès de la Segona Guerra Mundial. Dates quevarien en els diferents països europeus, i en cada una de les sevesregions. El consum incipient de masses es caracteritzà per el canvi delspetits mercats locals per grans mercats nacionals.
Canvi possibilitatper la revolució en les comunicacions i en el transport
(ferrocarril,telègraf i telèfon). La millora de les comunicacions amb regularitat,volum i velocitat, des dels punts de producció fins a les ciutats, permetéla formació del comerç a gran escala. La indústria perfeccionàlesmàquines de producció per a la fabricació contínua.
La producciómassiva va permetrela distribució a escala nacional a un preureduït
. En aquesta revolució es produeix la cèlebre producció encadena del Ford T, el temps de la seva construcció passar de 12 horesi 28 minuts el 1910, a 1 hora i 33 minuts el 1914.En la primera fase de la societat de consum, apareixen
elsprimersgrans magatzems a França i els Estats Units. A Barcelonas’obriren el 1916 els Magatzems Capitoli, els primers de l’Estatespanyol
. L'era del consum de masses es inaugurada per l'apariciódels grans magatzems. Aquests
augmentaren la varietat deproductes a disposició del client, un producte amb una rotacióràpida d’existències i a un baix cost
. Gràcies a la seva política debaix cost transformaren els bénsde consum, anteriorment reservats ales bèlitsen articles de consum de masses destinats a la burgesia.La segona fase de
la societat de consum neix en els païsosdemocràtics entorn el 1950
. A Catalunya degut a la dictadura i elsanys d’autarquia, l’aparició de la segona fase es produeix durant elsanys 60. La segona fase també anomenada “de l’abundància” ompleles llars de
productes de consum físics i perennes
(televisors,rentadores, cotxes...), però també de
productes vivencials com anarde vacances, vestir a la moda, disposar i gaudir de temps d’oci
. Unaugment del consum possibilitat, en certa mesura, per la difusió delcrèdit, que permeté a grans capes de la població traspassar el consumde productes bàsics. Per tant, van néixeri
van popularitzar-seunsactes i productes de consum desconeguts fins el moment. Arribataquest punt ja ningú voldria deixar de gaudir-ne
. Així doncs
, elspetits plaers i/o luxes es converteixen en necessitats per lapersona de finals del segle XX
. En la segona fase de la societat deconsum la seducció reemplaça a la coerció, el hedonisme al deure, la
-3-
despesa a l’estalvi, el humor a la solemnitat, l’alliberació a la repressió.I tot plegat de la mà
de la revolució de la publicitat i del màrqueting,que impregnà les persones del imaginari de la felicitat consumista
.Neix en aquesta fase, l’avidesa dels béns materials, la necessitat decomprar, la passió per el nou, un model de vida centrat en els valorsmaterialistes, compres compulsives, augment de les necessitats i del’abundància.
Cada vegada els productes duraven menysil’important no era tant gaudir el producte a llarg termini, sinógaudir de l’erotisme fugaç de la compra.
A partir de la dècada dels 80, comencen a aparèixer lescaracterístiques de la tercera fase de la societat de consum opròpiament de la societat hiperconsumista. Característiquesaccentuades els anys 90, i popularitzades durant la primera dècada delsegle XXI.
Les premisses de l’aparicióde la societathiperconsumistaforen la democratització del confort, lesdiversions i l’accés a les novetats comercials:tothom podia gaudirde tot,el que implicà l’aparició de noves aspiracions i nouscomportaments
. Entre les diferents característiques de la societathiperconsumista, destaca com es confonen i barregen els hàbits, iparticularitats de les diferents classes socials, els consumidors són mésimprevisibles i volàtils, estant més a atentsala “qualitat de vida”, de lacomunicació i la salut,
sabem com elegir millor entre les diferentspropostes de la oferta, el consum s’organitza en funciód’objectius, gustos i criteris individuals.L’hiperconsumisme és emocional i centrat en el benestar. Esvolen objectes “per a viure”més que objectes per a ser exhibits
.Esclarque trobaríem persones amb la necessitat d’exhibir certa posiciósocial. Quan es compra es pensa en l’adquisició de satisfaccionsemocionals, corporals, sensorials, estètiques, comunicatives, sanitàriesi lúdiques. Amb el consum és busca la felicitat privada, optimitzar elnostre cos i la nostra bellesa, aprofitar els recursos comunicatius icomprar salut il·limitada. Es consumeixmés productes relacionats ambel benestar, immaterials i caducs, que en productes bàsics, físics iduradors
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
La societat de consum - David Pere Martínez Oró (SobreDrogues.net)
550
Reads
0
Readcasts
597
Embed Views
Recommended
More From This User
Notes
Load more
