Al plenari celebrat el dia 28 de mar de 2012 l'equip de govern presenta un pla d'ajust pressupostari com a requeriment per a demanar

en nom de l'ajuntament un prstec de 600.000 euros per pagar factures. El pla d'ajust s presentat als grups de l'oposici amb noms un dia i mig per estudiarlo. Desprs del debat s'aprova amb els vots a favor del PP(6), l'abstenci del PSOE(4) i el vot en contra del BLOC(1). JUSTIFICACI DEL VOT NEGATIU DEL BLOC AL PLA D'AJUST PRESENTAT PER L'EQUIP DE GOVERN (PP) QUE CONTEMPLA EL REIAL DECRET 4/2012 DE PAGAMENT PROVEDORS Amb el Reial Decret- Llei 4/2012 lEstat va a permetre un endeutament especial al que poden acollir-se tots els ajuntaments, per a poder pagar els deutes que tenen amb els provedors. Lendeutament s a deu anys amb dos de carncia damortitzaci. Com a condici imprescindible per a rebre el prstec sexigeix que lajuntament realitze un pla dajust com instrument on garantir el pagament del citat deute i les despeses normals de lajuntament. Que s el que hui anem a votar. La crrega financera per als ajuntaments endeutats ser molt gran, 10 anys tornant aquest prstec, ms els interessos, ms el pagament dels altres prstecs que ja es devien, etc. Encara que demanar el prstec i fer el pla dajust no s obligatori, en cas de no fer-lo, lEstat pagar als provedors a qui lajuntament deu diners i ho descomptar de les transferncies per la Participaci en Tributs de lEstat (PIE). El que descomptar lEstat ser el deute ms els interessos que li costa pagar als provedors, que seran iguals o superiors al que costa el prstec. Per tant queda clar que la situaci s molt complicada per als ajuntaments. Des del BLOC volem deixar clar que nosaltres volem que s pague als provedors. Per volem preguntar:
1

1.- Quin era el pla que tenia el govern municipal per a pagar les citades factures, abans de laparici del Reial Decret- Llei 4/2012. 2.- Hem vist les mesures que es proposen per tal de poder tornar el prstec, el que es proposa s millorar la recaptaci en ejecutiva, per no hi ha cap mesura que supose retallar alguna partida pressupostria. Aix que si les mesures proposades no funcionen, de quines partides presupostries retallar el govern municipal per fer front a la despesa que genera lamortitzaci i els interessos del prstec per pagar als provedors, tenint en compte que el citat deute no estava previst als pressupostos? Lajuntament de BiM t un deute amb els provedors de 600.000 . Deixos 600.000, 300.000 s a dir, el 50% s el que ens deu a nosaltres la Generalitat. No podem permetre que el fet que la Generalitat estiga en fallida tcnica implique que haja de ser el ciutad qui ho pague. Nosaltres ja hem pagat els nostres impostos, la Generalitat t un deute reconegut amb nosaltres i volem que el pague per a poder fer front als pagaments de factures. A ms, s una indecncia poltica que el Banc Central Europeu estiga deixant diners als bancs al 1%, i que el banc vulga prestar-los, amb el vist i plau del govern del PP, al 5%. D'aquesta manera estan carregant un cost financer al ciutad que per a ells s benefici pur i dur. Mentre hi haja un euro pendent de cobrar de la Generalitat no podem permetre que l'ajuntament s'endeute amb els bancs a eixe preu, si volen que ens endeutem que siga al mateix preu que ho fa el banc amb el BCE. Al reial decret es dona prioritat a l'hora de pagar als que hagen denunciat a l'ajuntament i als que accepten una "quita", a afavoreix a les gran empreses que tenen recursos per a denunciar i que poden aguantar financerament sense fer cap "quita", mentre que repercuteix de manera negativa entre xicotetes i mitjanes empreses, i autnoms, que es veuran obligats a acceptar una rebaixa del 50% de la factura si la volen cobrar immediatament. Este Reial Decret Suposa una intromissi en l'autonomia local, i a ms no aborda el problema fonamental de l'administraci pblica local, que no s altre que la manca d'una llei de finanament que solvente d una vegada i per totes la deficitria financiaci dels ajuntaments. Cal una
2

segona descentralitzaci de l'estat, ats que s justament l'Estat qui produeix el 80% del total del dficit a Espanya i aix que t transferides la majoria de competncies a les CCAA. Del total del dficit de les administracions pbliques espanyoles noms un 5% correspon als ajuntaments, per tant el problema dels provedors als que es deuen diners no es solucionar pagant les factures de l'administraci local. Per totes aquestes raons el nostre vot ser que NO al pla dajustament.

Bonreps i Mirambell a 28 de mar de 2012