PEC-ESO?????? ESO – Progr
1r batxillerat
COMENTARI DE TEXT
:
Tirant lo Blanc
Com la Princesa cridà lo primer crit, ho sentí la Viuda Reposada, e hagué plena notícia que la causadel cridar havia fet Plaerdemavida, e que Tirant devia ésser amb ella. Pensà que si Tirant passava ala Princesa, que ella no poria complir son desig ab ell. E ja tothom callava, e la Princesa no deia res,sinó que es defenia ab paraules gracioses que la plasent batalla no vingués a la fi. La Viuda s’assiguéal llit e donà un gran crit e dix:
―
I què és lo que teniu, filla?Despertà totes les donzelles ab grans crits e remor, e venc a notícia de l’Emperadiu. Totes sellevaren cuitadament, qui totes nues, qui en camisa, e ab cuitats passos anaren a la porta de lacambra, la qual trobaren molt bé tancada. A grans crits demanaren llum e, en aquest instant quetocaven a la porta e cercaven llum, Plaerdemavida pres Tirant per los cabells e apartà’l de lla onvolguera finar sa vida, e posà’l en lo retret e féu-lo saltar en un terrat que hi havia, e donà-li unacorda de cànem perquè s’acalàs dins l’hort. E d’allí podia obrir la porta, car ella hi havia ben proveïtperquè, quan vingués, ans del dia, se’n fos pogut anar, eixint per una altra porta. Mas tan gran fonl’avalot e los grans crits que daven les donzelles e la Viuda que no el pogué traure per lo lloc on ellahavia pensat, e fon forçat que el tragués per lo terrat. E donà-li la corda llarga, i ella prestament se’ntornà, e tancà la finestra del retret e anà on era la senyora.E Tirant donà volta e lligà la corda e, ab la pressa que tenia per no ésser vist ni conegut no pensà lacorda si bastava en terra. Deixa’s anar per la corda avall e fallia-se’n més de dotze alnes que noplegava en terra. Fon-li forçat de lleixar-se caure, perquè los braços no li podien sostenir lo cos, edonà tan gran colp en terra que es rompé la cama.
Tirant lo Blanc,
Joanot MARTORELL
EL FRAGMENT EN EL CONTEXT
Joanot Martorell narra en el capítol 233 un dels episodis clau de
Tirant lo Blanc
i, alhora, un dels méscèlebres: l’intent del protagonista per seduir la princesa Carmesina. El relat se situa a la part de lanovel·la ambientada a l’imperi Grec; cal recordar que Tirant ha arribat a Constantinoble preceditd’una gran fama com a cavaller per tal de salvar l’imperi Bizantí de l’amenaça dels turcs i que allís’enamorarà de la filla de l’emperador, Carmesina, una donzella de només catorze anys.
PEC-ESO?????? ESO – Progr
1r batxillerat
ESTRUCTURA
El fragment que comentem pot dividir-se en tres segments. En el primer, el paràgraf inicial, se’nsexplica com Carmesina descobreix que Tirant s’ha introduït al llit amb ajuda de la seva donzella deconfiança, Plaerdemavida, que l’ajuda amb aquesta acció a superar l’escassa decisió de l’heroi en elterreny amatori; el crit de la princesa, però, alertarà la Viuda Reposada, una dona de moral rígidaque s’ha enamorat de Tirant i, com a conseqüència, es trastorna i des d’aquell moment l’objectiu queguia la seva vida és el de separar-lo de Carmesina. El segon segment, el paràgraf central, ens mostrales conseqüències de l’enrenou organitzat pel crit: arriben l’Emperadriu i les seves donzelles i aixòprovoca que Plaerdemavida no pugui treure Tirant pel lloc on es proposava sinó pel terrat. El tercersegment, el darrer paràgraf, explica les dramàtiques circumstàncies de la fugida de l’heroi: la cordallançada des del terrat no arriba a terra i es veurà obligat a saltar amb tan mala fortuna que acabaràamb una cama trencada.
ELS TEMES
En aquest text hi podem aplicar alguns dels qualificatius encunyats per Mario Vargas Llosa sobre lanovel·la com a “obra total”:
social
, perquè hi apareixen representants de diversos estrats socials (desde les classes nobles –l’Emperadriu i la princesa- fins a les més humils –les donzelles- tot passantper l’estament cavalleresc);
eròtica
, per la importància que hi prenen l’amor i el sexe, com s’observaen el paràgraf inicial; la
psicològica,
per l’aprofundida anàlisi dels personatges. Especialmentinteressant és la presentació de les figures que apareixen en els diversos paràgrafs, perquè esdevétota una novetat en desvincular-se dels convencionalismes i de les estereotipades conductes quetrobem a les figures de la literatura cavalleresca medieval. Així, la conducta que manifesten norespon a cap arquetipus prefixat, en tant que evoluciona al llarg de la narració i és una mostra de ladiversitat psicològica de l’ésser humà. És el cas de Tirant, que és exposat en tota la seva complexitat:malgrat ser un cavaller fort i valent, i que no s’espanta davant les empreses més arriscades (com la batalla contra els turcs en què dóna mort de manera cruel al rei de Capadòcia), en el terreny amoróses mostra tímid i vulnerable, tot i que, sovint, presumeix de seductor (només cal recordar l’escenadel seu fulminant enamorament que li provoca «vives llàgrimes mesclades de sanglots i sospirs»). Iaquest amor tindrà com a conseqüència immediata la postració de l’heroi en un estat de melangiaque li fa oblidar els seus deures militars. Una imatge que Martorell primfilarà en episodisposteriors: així, Tirant després de la caiguda és socorregut per Hipòlit i el vescomte de Branches,que confonen, en un primer instant, els planys del cavaller amb els d’una dona.Així mateix, cal remarcar, com un dels punts més rellevants de
Tirant lo Blanc
, la presència del’humor i de la ironia, dos elements més del realisme que impregna la novel·la i que difícilmenttrobaríem a un llibre de cavalleries. Ambdós aspectes es troben travats de manera especial endiversos esdeveniments que tenen lloc a la cort de Constantinoble: n’és un bon exemple l’escenaamorosa del text entre Tirant i Carmesina quan «Plaerdemavida pres Tirant per los cabells e apartà’lde lla on volguera finar sa vida.». De tota manera, val a dir que la cavalleria és quelcom molt seriósper a Martorell ja que tenia la consciència ben clara de pertànyer a l’estament que considerava elmés important de la societat.
LA FORMA
Finalment, unes breus notes sobre l’aspecte formal. Tot i que a la novel·la, hi trobem dos estilsdiferents, l’elevat, retòric i subjecte al model de «valenciana prosa» i el col·loquial i realista, ésaquest darrer el que predomina en el fragment perquè l’autor intenta donar versemblança a tot allòque narra, com es pot apreciar en els paràgrafs on es descriuen les conseqüències de l’enamorament
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
Recommended
More From This User
Notes
Load more
