Curs de MuPad

Introducció al MuPAD
Ricard Peiró
RICARD PEIRÓ I ESTRUCH
2
Índex
Pàg.
Activitats inicials ......................................................................................... 6
Nombres..................................................................................................... 9
Polinomis.................................................................................................. 14
Equacions, sistemes i inequacions........................................................... 20
Representació gràfica de funcions. Operacions amb funcions................. 25
Límits de funcions. Derivades. Integrals................................................... 36
Representació de superfícies en 3D ........................................................ 42
Matrius ..................................................................................................... 48
Problemes per a resoldre amb MuPAD .................................................... 54
Calaix de sastre........................................................................................ 56
Menús MuPAD ......................................................................................... 61
Com inserir plantilla MuPAD en un document Word ................................ 63
3
4
MuPAD: (Multi Procesing Algebra Data Tool) és un assistent matemàtic de càlcul

simbòlic que permet realitzar tot tipus de càlculs (operacions amb nombres i polinomis,
derivades, integrals, resolució d’equacions i sistemes) representar gràfiques en 2D i
3D.
Inclou a més a més, següents característiques:
• Disposa d’un entorn d’edició molt còmode. Les ordres és manipulen
senzillament.
• Els gràfics s’integren en el mateix document o bé en una finestra a banda.
• Es combina amb fitxers Word.
• En el mateix document es poden combinar text, ordres i gràfics.
• Disposa d’una excel·lent ajuda.
Al guardar el fitxer MuPAD l’extensió és *.mnb
Idiomes: anglés, alemany.
Adreça web: http://www.sciface.com
5
Activitats inicials
La finestra principal del programa MuPAD:
Títol
Barra de menús
Barra de ferramentes
d’edició
Barra d’edició
Barra de ferramentes de
comandaments
Calcula derivades Introduir

Aproximar matrius,vectors
Calcula integrals
Dibuixar funcions 3D
Substituir
Calcula sumatoris
Simplificar Dibuixar funcions 2D
Calcula límits
Finestra de treball
Factoritzar
Resol equacions, sistemes

Desenvolupar
6
Activitats inicials
1. Obrir un nou fitxer MuPAD (NoteBooks), per a fer-ho escollir:
File/New Notebooks en la barra de menús (amb el teclat podríem obrir el fitxer petjant
Ctrol+N) o bé fer un clic sobre la icona .
2.- Efectueu les operacions:

3+4
4*5+2
43
16
• 3+4
7
• 4*5+2
22
• 4^3
64
• sqrt(16)
4
2.-Calculeu la derivada de la funció f(x) = sin(x2-1).
a. Definiu la funció, és a dir escriviu l’expressió f(x):=sin(x^2-1) i petgeu intro.

Notes: Per a assignar una expressió a un objecte s’utilitza :=.
b. Escriviu l’expressió per a calcular derivades (podem escriure directament

diff(f(x),x) o bé fer clic en la icona , o bé en la barra de menús
extras/calculus/differentiate).
• f(x):=sin(x^2-1)
 
2
sin x − 1
• diff(f(x), x)
 
2
2 ⋅ x ⋅ cos x − 1
7
3.- Calculeu la suma dels 100 primers termes de la successió 3, 6, 9, 12, ....
a) El terme general de la successió és a n = 3n .
b) Escriviu l’expressió sum(3*n, n=1..100) o bé fer clic en la icona .
• sum(3*n, n=1..100)
15150
x + y = 1
4.- Resoleu el sistema  2 .
x + y = 2
a) Escriviu l’expressió solve({x+y=1,x^2+y=2}, {x,y}) o bé fer clic en la
icona , o bé en la barra de menús extras/solve/exact).
• solve({x+y=1,x^2+y=2},{x,y})
       
5 5 5 5
x = 1 − , y =  + 1 , x =  + 1, y = 1 − 
2 2 2 2 2 2 2 2
5.- Representeu gràficament la funció g( x ) = x 2 − 5 x + 6 .

a) Definiu la funció, és a dir escriviu l’expressió f(x):=x^2-5x+6) i petgeu intro.
b) Escriviu l’expressió plotfunc2d(g(x)) o bé fer clic en la icona , o bé en la barra

de menús extras/plot 2D funtion).
• g(x):=x^2-5*x+6
2
x −5⋅x+6
• plotfunc2d(g(x))
y
50
40
30
20
10
-5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5
x
8
Nombres
Constats de MuPAD
Expressió en MuPAD
El nombre e E exp(1)
infinit infinity
Pi PI
Unitat imaginària I
Operacions aritmètiques:
Símbol Operació
+ Suma
- Restes
* Multiplicació
/ Divisió
^ Potència
! Factorial d’un nombre
Algunes funcions aritmètiques

EXPRESSIÓ DESCRIPCIÓ EXEMPLE
gcd() Calcula el màxim comú • gcd(600,264, 396)
divisor
12
lcm() Calcula el mínim comú • lcm(600, 264, 396)
múltiple
19800
sqrt() Calcula l’arrel quadrada • sqrt(12), sqrt(12.0)
d’una expressió. 
2 ⋅ 3 , 3.464101615
12.0 fa que la sortida siga en
coma flotant (decimal).
ln() Calcula el ln. • ln(exp(1)), float(ln(3))
log(a,b) Calcula el log a b
1, 1.098612289
• log(2,4), log(2,16)
2, 4
binomial(n,m) Calcula les combinacions de • binomial(7,2)=7*6/2!
n elements agafats de m en
n 21 = 21
 
m. m
n!, fact() Calcula el factorial de n • 7!, 0!, 12!
5040, 1, 479001600
factor() Realitza la descomposició • factor(12345)
factorial d’un nombre
3 ⋅ 5 ⋅ 823
9
isprime() Comprova si un nombre és • isprime(65677),isprime(12453211)

primer o no
true, false
nextprime(n) Nombre primer següent a n • nextprime(10)
11
float() Expressa un nombre en • PI=float(PI)

notació decimal (coma
flotant). π = 3.141592654
DIGITS:=n Canvia la sortida d’un • DIGITS:=20; PI=float(PI)
nombre a “n” dígits.
20
π = 3.1415926535897932385
• PI*10=float(PI*10);
PI*100=float(PI*100)
10 ⋅ π = 31.415926535897932385
100 ⋅ π = 314.15926535897932385
L’operador d’assignació %
Fa referència a l’última sortida realitzada, a l’executar una ordre.
L’operador d’assignació :=
S’utilitza per a assignar una expressió a una variable.
Exemple:
• x:=5; x+3
5
8
L’operador $
Crea una seqüència d’expressions:
$ a..b Crea la seqüència d’enters des de “a” fins a “b”.
g $ n Crea la seqüència de “n” còpies de “g”.
g(i) $ i=a..b Crea una seqüència g(a), g(a+1), ..., g(b)
Exemple:
• $-5..15
− 5, − 4, − 3, − 2, − 1, 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
• g $ 10
g, g, g, g, g, g, g, g, g, g
• g(i) $ i=5..15
g(5), g(6), g(7), g(8), g(9), g(10), g(11), g(12), g(13), g(14), g(15)
10
Exercicis d’aritmètica.
a) NOMBRES NATURALS I ENTERS.
1.- Efectueu les següents operacions amb enters:

− 4 − 3 ⋅ 5 + 12 : 3 − 2(5 − 2) =
( −2) 3 + 3( 4 − 18 : 6)(6 − 2 − ( −5) 2 ⋅ 4) =
2 − 3(5 − 4( 4 − 6)) + 8 2 : 4 =
6 : 2 : 3 + 5 ⋅ 2 ⋅ 3 5 − 6(5 − 2 + 4 − 3 4 ⋅ 2) =
2.- Trobeu la descomposició factorial dels següents nombres naturals:

20250=
52=
53=
1260=
960=
500=
503=
3.- Trobeu el màxim comú divisor de:

mcd(3960, 5808)=
mcd(32, 24)=
mcd(100, 120)=
mcd(96, 64)=
mcd(12, 18, 24)=
mcd(1750, 1000)=
mcd(800, 3500)=
mcd(270, 2268)=
mcd(990, 1260, 960)=
4.- Trobeu el mínim comú múltiple de:

mcm(3960, 5808)
mcm(32, 24)=
mcm(100, 120)=
mcm(96, 64)=
mcm(12, 18, 24)=
mcm(1750, 1000)=
mcm(800, 3500)=
mcm(270, 2268)=
mcm(990, 1260, 960)=
11
5.- Determineu el primer nombre primer següent a:

n Primer següent a n
10
20
50
100
700
1000
5555
1000000
b) NOMBRES RACIONALS.
1.- Simplifiqueu les següents fraccions:

1200 30
= =
210 45
180 256
= =
8100 144
800 6600
= =
640 1320
1024 28
= =
1280 70
360000 4550
= =
9000000 2860
2048 1802
= =
10000 2074
2.- Operacions amb fraccions, simplifiqueu el resultat:

21 40 7 4 1 7
+ − = 8: − ⋅  =
26 39 130 9 3 2
3 2 2 2 1
2+ ⋅ − =
4 9 3 7 + 6 =
7 1 5 9 7
− 4 +  =
3 6 9 4 5
3 35 6
−7: = 4+
4 8 5 =
1 1 1 4
− : = 5+
2 4 8 7
1 3 5  7 2
− − + = −
2  4 12  15 3 =
3 2
3 4 7 4 −
2+ ⋅ − : = 35 7
2 5 8 7
1
 8 9  2+ =
 32 :  +  : 6  = 1
 5 2  2+
1
 8   7  2+
 − − 1 :  − − 1 = 2
 3   4 
12
3.- Convertiu en decimals les següents fraccions (utilitzeu una aproximació

de 60 decimals).
Classifiqueu-los (decimals exactes, periòdics purs, periòdics mixtos).
7 6
= =
30 13
5 23
= =
24 7
8 4
= =
9 17
3 3
= =
8 625
c) NOMBRES REALS.
1.- Calculeu 2 20 + 5 125 =
• 2*sqrt(20)+5*sqrt(125)

29 ⋅ 5
2
2.- Racionalitzeu =
5− 2
• (sqrt(2))/(5-sqrt(2))

 2 
− 
2 −5
• simplify(%,sqrt)

5 ⋅ 2 
 + 2
23 23
1.- Calculeu:
12 + 75 = 3 12 + 192 − 2 180 + 147 − 5 =
5 + 3 45 − 20 = 4 + 12
=
x + 2 25 x − 4 9 x = 8
10 ⋅ 20 =
4
3 ⋅ 4 27 =
18
72
2.- Racionalitzeu:
5 1− 2
= =
3 1+ 2
5 2
= =
2− 3 3
2
6 3
= =
5− 2 23 9
13
Polinomis
L’operador ->
S’utilitza per definir funcions.
Exemple:
Definiu la funció f ( x ) = ( x 2 − 3) 2 .
Calculeu f ( 2 ) , f ( −3) . f ' ( x ) , f ' (1)
• f:=x->(x^2-3)^2
 
2 2
x→ x −3
• f(2);f(-3)
1
36
• f'(x);f'(1)

2
4⋅x⋅ x −3
−8
Exemple:
Donats p( x ) = x 3 + 2x + 5 , q( x ) = x 2 + 7 x − 1 , calculeu:
p( x ) + q( x ) , p( x )q( x ) , p( x ) − q 2 ( x ) .
• p:=x^3+2*x+5; q:=x^2+7*x-1
3
2⋅x+ x +5
2
7⋅x+ x −1
• p+q
2 3
9⋅x+ x + x +4
• p*q
   
3 2
2⋅x+ x +5 ⋅ 7⋅x+ x −1
• p-q^2
 
2 2 3
2⋅x− 7⋅x+ x −1 +x +5
• expand(%)
2 3 4
16 ⋅ x − 47 ⋅ x − 13 ⋅ x − x + 4
14
Exemple:
Donats p( x ) = x 3 + 2x + 5 , q( x ) = x 2 + 7 x − 1 , calculeu el quocient i el residu de la
divisió de polinomis:
p( x ) : q( x )
a) Definiu els polinomis p:=x^3+2*x+5; q:=x^2+7*x-1
b) Escriviu l’expressió divide(p,q), o bé en la barra de menús
extras/polynomials/divide).
• p:=x^3+2*x+5; q:=x^2+7*x-1
3
2⋅x+ x +5
2
7⋅x+ x −1
• divide(p,q)
x − 7, 52 ⋅ x − 2
• divide(p,q,Quo)
x−7
• divide(p,q,Rem)
52 ⋅ x − 2
Exemple:
Factoritzeu el polinomi p( x ) = 2x 11 − 4 x 10 + 2x 9 − 8 x 3 + 16 x 2 − 8 x .
a) Definiu el polinomi p:=2*x^11-4*x^10+2*x^9-8*x^3+16*x^2-8*x.
b) Escriviu l’expressió factor(p), o bé la icona o bé en la barra de menús
extras/polynomials/factor).
• p:=2*x^11-4*x^10+2*x^9-8*x^3+16*x^2-8*x
2 3 9 10 11
16 ⋅ x − 8 ⋅ x − 8 ⋅ x + 2 ⋅ x − 4 ⋅ x + 2 ⋅ x
• factor(%)
   
4 4 2
2 ⋅ x ⋅ x − 2 ⋅ x + 2 ⋅ ( x − 1)
Exemple:
Calculeu el màxim comú divisor i el mínim comú múltiple dels polinomis
a( x ) = x 5 − 3 x 3 − 2x 2 , b( x ) = x 4 + 5 x 3 + 8 x 2 + 4 x
comproveu que el mínim comú múltiple és:
a( x ) ⋅ b( x )
mcm(a( x ), b( x )) = .
MCD(a( x ), b( x )
15
• a:=x^5-3*x^3-2*x^2;b:=x^4+5*x^3+8*x^2+4*x
5 3 2
x −3⋅x −2⋅x
2 3 4
4⋅x+8⋅x +5⋅x + x
• gcd(a,b)
2
x+x
• lcm(a,b)
5 3 4 2 6 7
x − 20 ⋅ x − 14 ⋅ x − 8 ⋅ x + 4 ⋅ x + x
• factor(%)
2 2 2
x ⋅ (x − 2) ⋅ (x + 2) ⋅ (x + 1)
• a*b/gcd(a,b)
   
2 3 5 2 3 4
2 ⋅ x + 3 ⋅ x − x ⋅ 4 ⋅ x + 8 ⋅ x + 5 ⋅ x + x
−  2
x+x
• simplify(%)
 
2 2 2
x ⋅ (x − 2) ⋅ 3 ⋅ x + x + 2
• factor(%)
2 2 2
x ⋅ (x − 2) ⋅ (x + 2) ⋅ (x + 1)
16
Exercicis de polinomis i fraccions Algebraiques
1
a) Definiu els següents polinomis:
f ( x ) = 4x 5 − 7x 3 + x − 5
g( x ) = 7 x 3 + x 2 − 7 x + 3
h( x ) = x 3 − 3 x 2 + 2x − 6
b) Calculeu els següents valors dels polinomis:

f(-2)=
f(2)=
g(1)=
g(-3)=
h(2)=
c) Efectueu les següents operacions:

f ( x ) + g( x ) = f ( x ) ⋅ (g( x ) − h( x )) =
f ( x ) − g( x ) + h( x ) = 2 ⋅ f ( x ) + 3 ⋅ g( x ) − 4h( x ) =
f ( x ) ⋅ g( x ) = f 2 (x) =
f ( x ) ⋅ g( x ) ⋅ h( x ) = f 2 ( x ) − g2 ( x ) =
f ( x ) + g( x ) ⋅ h( x ) =
(f ( x ) + g( x )) ⋅ ( f ( x ) − g( x )) =
f ( x ) − g( x ) ⋅ h( x ) =
f ( x ) ⋅ (g( x ) + h( x )) =
2.- Calculeu Ai(x):Bi(x) (determineu el quocient i el residu).

a) A1( x ) = 5 x 4 − 6 x 3 − 2x 2 + x − 5, B1( x ) = x 2 + x − 1
b) A 2( x ) = 3 x 3 + 5 x 2 + x − 5, B2( x ) = 3 x − 1
1 1 5 5 1 1
c) A 3( x ) = x 4 + x 3 + x 2 + x − , B3( x ) = x 2 + x −
4 2 2 4 2 2
d) A 4( x ) = x − x + 1, B4( x ) = x + 2x − 1 A 6( x ) = x + 1, B6( x ) = x 3 − 1
4 2 2 7
e) A 7( x ) = x 9 + 2x 6 , B7( x ) = x 4 + x
f) A 8( x ) = 6 x 3 − x 2 − 2 6 x + 3, B8( x ) = 3 x 2 + 2 x − 3
g) A 5( x ) = 2x 5 − x 3 , B5( x ) = x 2 + 1
3.- Problemes:
a) Determineu el valor de m a fi que el residu de la divisió

(x 3 − 7x 2 + 3x + m) : (x 2 − x + 2) siga − 5x + 2
b) Determineu el valor de m a fi que el residu de la divisió
(x 5 + x 4 + 2x 3 + mx 2 − 5) : ( x 3 − x + 2) siga un polinomi de primer grau.
17
4.- Factoritzeu els següents polinomis:
x4 + 3 x 3 − 3 x 2 − 11x − 6 =
x5 + 4 x 4 + 5 x 3 + 2x 2 =
x5 + x 4 − 7x 3 − x 2 + 6x =
x5 + 6 x 4 + 12x 3 + 8 x 2 =
x5 + 3 x 4 − 13 x 3 − 51x 2 − 36 x =
x5 + 10 x 4 + 40 x 3 + 80 x 2 + 80 x + 32 =
x4 + 5x 3 + 9x 2 + 7x + 2 =
x5 − 7 x 3 + 2x 2 + 12x − 8 =
5.- Calculeu el mcd(Ai(x), Bi(x)) i el mcm(Ai(x), Bi(x))
A1( x ) = x 3 − 7 x 2 + 16 x − 12, B1( x ) = x 2 − 3 x + 2

A 2( x ) = x 2 − 2x − 3, B2( x ) = x 3 + 2x 2 − 7 x + 4
A 3( x ) = x 2 − 7 x + 12, B3( x ) = x 3 − 10 x 2 + 33 x − 36
A 4( x ) = x 3 − 2x 2 + x − 2, B4( x ) = x 2 − 4 x + 4
A 5( x ) = x 4 + 4 x 3 + 6 x 2 + 4 x + 1, B5( x ) = x 4 + 2x 3 − 2x − 1
A 6( x ) = x 3 − 7 x 2 + 16 x − 12, B6( x ) = x 3 − 8 x 2 + 21x − 18
A 7( x ) = x 4 + x 3 + 2x 2 + x + 1, B7( x ) = x 3 − 1
A 8( x ) = x 6 − 1, B8( x ) = x 4 − 1
A 9( x ) = x 4 + 4 x 3 + x 2 + 3 x − 4, B9( x ) = x 3 + 4 x 2 + 2x + 8
A10( x ) = x 3 + 5 x 2 + x + 1, B10( x ) = x 2 + 5 x − 2
6.- Simplifiqueu:
x 2 − 2x − 3
=
x 3 − 4x 2 + x + 6
x 2 − 3 x − 10
=
x 2 − 2x − 15
x 2 + 3x − 4
=
x 2 + 4x
2x 3 − 2
=
x3 − x2 − x − 2
x 2 + 5 x − 14
=
2x 2 + 20 x + 50
x2 −1
=
x 3 − 3x 2 − x + 3
x5 − x2
=
x4 + x3 + x2
7 x 2 + 35
=
3 x 3 − 6 x 2 + 15 x − 30
18
7.- Efectueu les següents operacions, simplificant el resultat.

1− x 2 3x − x 2 x 2 − x − 1
+ + 2 =
x 2 − 4x 4x − x 2 x − 4x
x − 4 x −1
+ =
x+2 x+3
x − 2 x −1
+ =
x −1 x +1
3 1 x
− − 2 =
x + 3 x + 2 x + 5x + 6
1 x − 3 x − x2
+ + =
2x − 4 x − 2 x 2 − 4
x 2 + x − 12 x 2 + 2x + 1
⋅ =
x2 − 1 x−3
4 x − 20 x2 + x
⋅ =
x 2 − 1 6 x 3 − 150 x
19
Equacions, sistemes i inequacions

Exemple 1:
Resoleu l’equació 3( x + 1) = x + 5 .
a) Escriviu l’expressió solve(3*(x+1)=x+5) o bé fer clic en la icona , o bé

en la barra de menús extras/solve/exact).
• solve(3*(x+1)=x+5)
{[ x = 1]}
Nota:Si l’equació no té solució la resposta és Ø o FAIL
Exercici 2:
x + y = 3
Resoleu el sistema d’equacions  2 2
.
 x + y = 5
a) Escriviu l’expressió solve({x+y=3,x^2+y^2=5},{x,y}) o bé fer clic en la
• solve({x+y=3,x^2+y^2=5},{x,y})
{[ x = 1, y = 2], [ x = 2, y = 1]}
Exercici 3:
1 4
Resoleu la inequació + ≥ 0.
x x−3
a) Escriviu l’expressió solve(1/x+4/(x-3)>=0, x) o bé fer clic en la
• solve(1/x+4/(x-3)>=0, x)
   
3, ∞ ∪ 0, 3
5
Exercici 4:
x + y + z = 1

Resoleu el sistema x − y + z = 2 .
2x + 2z = 3

a) Escriviu l’expressió linsolve({x+y+z=1,x-y+z=2,2*x+2*z=3}) o bé en la
barra de menús extras/solve/Linear System).
• linsolve({x+y+z=1,x-y+z=2,2*x+2*z=3})
 
x = 3 − z, y = − 1
2 2
20
Equacions de primer grau amb una incògnita.
1.- Resoleu les següents equacions:

3x + 5 − x = 9 − 4x + 8
7 − 5x + x = 3x + 5 − 4
25 x + 3 x − 4 + x − 5 x = 6 − 3 x + 6 − 1 − x
0'32 x − 3'5 x + 8 = 2'86 − 1'3 x + 4'2
8( 4 x − 3) + 5(7 + x ) = ( − x − 4) − 2x − 25
9 − ( x + 4) − 7(25 − x + 5) = 6 − 2x − 4( x − 1)
 1  3x 7  4 
2 x −  + 10 +  = 3 − 8 x  − 2
 2  5 2 3 
 x 1  3x 1 
4 − 6 +  − 5 x = −9( x + 3) − 4 − 
2 3  2 4
5 x 15 5 x 25 x
+ − = −
3 2 6 12 4
8x 61 72 53
+2− + 3x = + x−3
45 45 90 15
9x + 5 8x 33
+ = 2x −
14 21 6
x − 4 5x + 3 − 7 9x
− = −
32 4 8 16
8 x + 9 103 x x + 3 9
+ = −
25 50 10 2
9 − 5 x 7 x + 3 4 x + 1 13 x − 25
− = +
20 25 5 10
2.- Resoleu les equacions en funció de a, (o de a, b)

7 x − 4a − 3 x = 25 − x + a 2x − 1 x − 2 ax − b
+ =
3 x − 7a 5 x + 1 + 3a a b ab
=
2 3
x − 2a 2x + 5b ax − bx
+ =9−
2 5 10
Equacions de segon grau.

1.- Resoleu les següents equacions:
x 2 + x − 12 = 0 x 2 − 5 x − (2x − 3) 2 + 15 = 0
x 2 − 7 x + 10 = 0 3( x − 3) + ( x − 3) 2 = 5 x 2
x 2 − 2x = 0 x2 − x x − 2 x + 2
3x 2 + 4x = 0 − =
2 5 15
9 x 2 + 24 x + 16 = 0 x  1  3
x − 3  − 5 − x  = x −
x2 + 9 = 0 3  6  2
2.- Resoleu les següents equacions biquadrades:

x 4 − 20 x 2 + 64 = 0 16 x 4 − 8 x 2 + 1 = 0
x 4 − 5 x 2 − 36 = 0 x 4 − 2x 2 + 10 = 0
21
3.- Resoleu les següents equacions amb fraccions algebraiques:

2x 3x + 4 6 1 x 2 + 8x + 6
+x= + =
x +1 x +1 x x +1 x2 + x
3 2x + 1 3x + 5 5 − 8x
+1= =
x −1 x −1 x−9 x+2
3 7 5x + 2 2x x − 2 x 2 + 14 x − 2
+ = − = 2 −3
2 x 4 x−3 x+4 x + x − 12
4.- Resoleu les següents equacions irracionals:

x 2 − 5 = 2x + 8 x 2 + 5x + 2 = x − 4
3 x + 4 − x = −2 x+6 + x−3 = 9
x
x − 2x + 5 =
2
Sistemes d’equacions lineals.
5.- Resoleu els següents sistemes d’equacions lineals:

8 x + 7 y = 5 4 x − 6 y = 5
 
3 x − 4 y = 2 − 6 x + 9 y = −1
3 x + 2y = 4 3 x − 5 y = 4
 
2x − 5 y = 9 2x + 9 y = 0
6.- Resoleu els següents sistemes d’equacions lineals.

4 x − 8 y + 5 = 3 x − 6 y + 3  x − y 3x + 8
  3 = 2
3 x + 2y − 1 = −2x + 6 y − 6 
5( x + 3) − 9 = 2(7 x − 3) + 5  x + y = 2y − 7
  2 3
x − 4( x − 3 y ) − (8 + y ) + 1 = 0
 2x + 3 y 9 − 9x
3 x + y + 5 = 7 y − 6 x + 17 x + 2
=y−
4

x + 4 y = 7 x − 8 
x − 10 − 13 y x +y
=y+
6 x + 15 y = 1  6 3

x y 1
 5 + 2 = 10
7.- Resoleu els següents sistemes d’equacions lineals.

2x − y + 3z = 4 x − 2y + z = 5
 
3 x + y = 4 x + y − 4z = 3
x − y + 4z = 4 x − 8 y + 11z = 10
 
3 x + 2y − 5z = −4 x + y − 5z = 1
 
4 x + 3 y − 6z = −4 x + 2y − 15 z = −7
5 x + 4 y + 3z = 6 2x + y = 10
 
22
x − 2y + z = 5  x − y − z − 2t = 2
 
x + y + z = 2 2x + y − z + t = 2
3 x + 7 y + 2z = 3 
 x + 2y + z + t = 2
x + y − z − t = 6 x − y + 2z − t = 1
 x − 3 y + z − t = 3
x − y + z − t = 2
 
x + y + z + t = 0 x + 3 y − 2z + t = −2

x − y − z + t = 0 − x − y + 2 z − t = 0
2x − y − z − t = 0 2x + y − z + 3t = 6
3 x + y + 2z + t = −3


 x + 4 y − z − 2t = 5
2y + 3z + t = 2
Sistemes d’equacions de segon grau.
8.- Resoleu els següents sistemes d’equacions:

x 2 + y = 1 7 x − 2y = 1
 
x + y 2 = 1 xy = 4
x 2 + y 2 = 29 3 xy = 8
 
1 1 1
2x − 3 y = 16 x − y = 4

2x 2 + y 2 = 6
 xy − x = 8
y − x = 3 
2x + y + 7 = 0
x − y 2 = 2
 x 2 − 2xy + y 2 = x + y
x + 2 y = 1 
x + y + 1 = 0
Inequacions amb una incògnita
9.- Resoleu les següents inequacions:

3x − 2 < 5x + 5
6x − 8 + x ≥ −9 + 3x + 13
4 − 3x + 1 ≤ 9 − 8x + 6
− 1 − x − 6x + 7 > 4x + 6
(3 − 4 x ) − (5 x − 4 ) > 6 x − ( 3 x − 4 )
x ≤ x − 15
2x ≤ 2( x + 3)
x − 1 x + 2 5x − 3
− >
3 18 6
− 5x x−2 x+3
<− +
21 7 3
4 − x 5x + 2 8x − 4
+ ≤ 1−
2 6 3
23

x2 − x − 6 ≥ 0 − x( x − 10) ≥ 2x − 9
x 2 − 4x − 5 < 0 10 x − 6 x 2 − 7 < 9 + 3 x 2 − 14 x
x 2 − 4x + 7 ≤ 0 x + 7 x2 − 7
≥
− x 2 + 8 x − 16 ≥ 0 25 5
3 − 8 x + 3 x 2 > 2x 2 − 6 x + 3

x−2 x 1
>0 >
x+2 3−x 3−x
x −1 7−x 4
<1 ≤
x+3 x 3
7 5x − 4 2x
<3 −2≥ +1
2x − 1 x+2 x+2
12.- Resoleu els següents sistemes d’inequacions:

5 x − 4 ≥ 2x + 2 3 x + 2 ≥ x − 4
 
3 x − 8 ≤ x + 6 5 − x > −2
9 x + x < 8 3 x − 15 ≤ x − 5
 
1 + 3 x > 2x + 4 − x + 12 ≥ 6
4 x + 5 < 7 x − 2 2x − 10 > − x + 2
 
x − 1 < 3 x − 6 12 − 4 x < −3 x + 2

x4 + 3 x 3 − 3x 2 ≤ 11x + 6 x4 + 2x 3 − 12x 2 + 14 x − 5 > 0
x4 + 6 x 3 > −9 x 2 + 4 x + 12 x5 + 6x 4 + 5 x 3 ≥ +24 x 2 + 36 x
x4 + x 3 − 19 x 2 ≥ +49 x + 30 x5 + 2x 4 − 3x 3 − 8x 2 − 4x < 0
x4 + 10 x 3 + 37 x 2 < −60 x − 36 x6 + 2x 5 − 3x 4 − 4x 3 + 4x 2 > 0
x4 − 2x 2 > −1
x4 + 3x 3 − 5x 2 − 3x + 4 ≤ 0
24
Representació gràfica de funcions

Operacions amb funcions
Exercici 1
Dibuixeu la funció f ( x ) = x 2 − 3 x − 4 .
Notem que la funció està escrita en forma explícita.

a) Definir la funció f(x):=x^2-3*x-4
b) Escriviu l’expressió plotfunc2d(%)o bé fer clic en la icona , o bé en la

barra de menús extras/Plot 2D Funtion.
• f(x):=x^2-3*x-4
2
x −3⋅x−4
• plotfunc2d(%)
y
30
20
10
-5 -4 -3 -2 -1 1 2 3 4 5
x
L’expressió més completa de comandament plotfunc2d(%) és:
• plotfunc2d(x^2-3*x-4,x=-3..5, YRange=-10..15,
GridVisible=TRUE)
y
14
12
10
8
6
4
2
-3 -2 -1 1 2 3 4 5
-2 x
-4
-6
-8
-10
25
Efectuant doble clic en la finestra gràfica s’obri una finestra amb els valors de la qual
es poden canviar els paràmetres de la gràfica.
Exemple 2
Dibuixar les funcions f ( x ) = x 2 − 3 x − 4 , g( x ) = x + 1 .
• f(x):=x^2-3*x-4;g(x):=x+1
2
x −3⋅x−4
x+1
• plotfunc2d(f(x),g(x))
y
30
20
10
-5 -4 -3 -2 -1 1 2 3 4 5
x
x^2 - 3*x - 4
x+1
26
Exercici 3
Dibuixar la gràfica de la corba x 2 + y 2 = 9 .
La funció està expressada en forma implícita.
• plot(plot::Implicit2d(x^2+y^2-9,x=-5..5,y=-5..5))
y
5
-5 -4 -3 -2 -1 1 2 3 4 5
-1 x
-2
-3
-4
-5
Si volem que l’escala dels eixos siga 1:1

Fer doble clic en la gràfica i escollir CoordinateSystem2d/Definition/
Scaling/Constrained
• plot(plot::Implicit2d(x^2+y^2-9,x=-5..5,y=-5..5))
y
5
-5 -4 -3 -2 -1 1 2 3 4 5
-1 x
-2
-3
-4
-5
També hauríem pogut utilitzar:
• plot(plot::Circle2d(3))
y
3
-3 -2 -1 1 2 3
x
-1
-2
-3
27
Exercici 4:
x = 4 cos x
Dibuixeu la circumferència d’equacions paramètriques  .
y = 4 sin x
• plot(plot::Curve2d([3*cos(t), 3*sin(t)], t = 0..2*PI))

y
3
-3 -2 -1 1 2 3
x
-1
-2
-3
Exercici 5:
Dibuixeu la circumferència d’equació polar r = 3
• plot(plot::Polar([3, u], u = 0..2*PI))

y
3
-3 -2 -1 1 2 3
x
-1
-2
-3
Exercici 6:
Dibuixeu la corba d’equació polar r = 3 sin 2θ
• plot(plot::Polar([3*sin(2*u), u], u = 0..2*PI))

y
2
-2 -1 1 2
x
-1
-2
28
Exercici 7

3 si x ≤ 0
 2
Dibuixeu la funció definida a trossos f ( X) = x si 0 < x < 2 .
1
 si x ≥ 2
x
Per definir la funció a trossos piecewise([x<=0, 3],[x>0 and x<2,
x^2],[x>=2, 1/x])
• f(x):= piecewise([x<=0, 3],[x>0 and x<2, x^2],[x>=2, 1/x])


3 if x ≤ 0

2
x if 0 < x ∧ x < 2
1
x if 2 ≤ x
• plotfunc2d(f(x))
y
4
-5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5
x
Algunes funcions
Funcions de part entera
x = 2.8 x = -2.8 x = 2.2 x = -2.2
ceil(x) 3 -2 3 -2
floor(x) 2 -3 2 -3
round(x) 3 -3 2 -2
trunc(x) 2 -2 2 -2
Funcions trigonomètriques
EXPRESSIÓ
sin() sinus d’un angle
cos() cosinus d’un angle
tan() tangent d’un angle
csc() cosecant d’un angle
sec() secant d’un angle
cot() cotangent d’un angle
arcsin() arcsinus
arccos() arccosinus
arctan() arctangent
arcsec() arcsecant
arccsc() arccosecant
arccot() arccotangent
29
Funcions hiperbòliques
EXPRESSIÓ
sinh() sinus hiperbòlic
cosh() cosinus hiperbòlic
tanh() tangent hiperbòlica
arcsinh() argument sinus hiperbòlic
arccosh() argument cosinus hiperbòlic
arctanh() argument tangent hiperbòlica
Altres funcions
EXPRESSIÓ
sign() signe d’un nombre real
abs() valor absolut d’un nombre real
sqrt() arrel quadrada
ln() logaritme neperià
log(a,x) logaritme base a de x
E^(x) funció exponencial
Operadors lògics
Símbol Operació
and producte lògic
or suma lògica
xor or exclusiu
not negació
==> implica
<=> equivalència
Taula de veritat dels operadors:
A b not a a and b a or b a xor b a ==> b a <=> b

TRUE TRUE false true true false true true
TRUE FALSE false false true true false false
FALSE TRUE true false true true true false
FALSE FALSE true false false false true true
30
Exercici 8
Siga f ( x ) = x 2 , g( x ) = x + 1
a) Calculeu f (2), g( −1) .
b) f + g , fg .
c) f o g, g o f
d) f 2 , ( f −1 , no és la funció inversa, és la recíproca)
Definim les operacions amb l’operador ->. f:=x->x^2, g:=x->x+1

Les operacions s’efectuen de la forma més natural
• f:=x->x^2
2
x→x
• g:=x->x+1
x→ x+1
• f(2);g(-1)
4
0
• (f+g)(x)
2
x+x +1
• (f*g)(x)
2
x ⋅ (x + 1)
• f(g(x))
2
(x + 1)
• g(f(x))
2
x +1
• (f^2)(x)
4
x
• (f^-1)(x)
1

2
x
31
Exercicis de representació gràfica de funcions

Exercicis d’operacions amb funcions
1.- Representeu la gràfica de les següents funcions.

a) f ( x ) = 3 x − 2
b) g( x ) = x 2 − 5 x + 6
x +1
c) h( x ) =
x −3
x2
d) k( x ) =
x2 + 1
x3
e) m( x ) =
x2 − 1
f) n( x ) = x 2 ⋅ e x
(
g) p( x ) = ln x 2 − 5 x + 6 )
2
h) q( x ) = sin( x )
 1
i) r( x ) = cos 
x
j) s( x ) = x − 3
k) t( x ) = x 2 − 5 x + 6
l) u( x ) = [x ] , part entera.
2
m) v( x ) = e x
n) w( x ) = sin x
2.- Representeu la gràfica de les següents corbes.

Corbes geomètriques clàssiques
a) El·lipse
x2 y2 x = 5 ⋅ cos t
Equació implícita 2 + 2 = 1. Equacions paramètriques  .
5 4 y = 4 ⋅ sin t
4
Equació polar ρ = .
2
3
1 −   cos 2 θ
5
b) Hipèrbola
 5
x2 y2 x =
Equació implícita 2 − 2 = 1. Equacions paramètriques  cos t
5 4 y = 4 ⋅ tg t
4
Equació polar ρ = .
2
 
3 2
  cos θ − 1
5
 
32
c) Paràbola
y = t 2
Equació implícita x 2 = 4 y . Equacions paramètriques  .
x = 2 ⋅ t
sin θ
L’equació polar ρ = 4 .
cos 2 θ
d) Cissoide de Diocles
4(sin θ )
2
Equació implícita ( x 2 + y 2 ) ⋅ x = 4 ⋅ y 2 . Equació polar ρ = .
cos θ
e) Esferoide
4 ⋅ cos( 2θ )
Equació implícita x 3 + xy 2 + 4 y 2 − 4 x 2 = 0 . Equació polar ρ = .
cos θ
f) Concoide
4
Equació implícita ( x 2 + y 2 )( y − 4) 2 − 2 2 y 2 = 0 Equació polar ρ = ±2.
sin θ
g) Lemniscata de Bernoulli
(
Equació implícita x 2 + y 2 )2
( )
= 4 2 x 2 − y 2 . Equació polar ρ 2 = 4 2 cos( 2θ) .
h) Foli
( )2
Equació implícita: x 2 + y 2 = 64 x 2 . Equació polar ρ = 16 ⋅ cos(θ ) ⋅ sin 2 (θ ) .
i) Cicloide
 x = 4( t − sin( t ))
Equació paramètrica  .
y = 4(1 − cos( t ))
j) Epicicloide
x = 8 ⋅ cos( t ) − 2 ⋅ cos(4 ⋅ t )
Equació paramètrica  .
 y = 8 ⋅ sin( t ) − 2 ⋅ sin(4 ⋅ t )
k) Roses
Equació polar ρ = 4 ⋅ cos( 2θ ) , ρ = 4 ⋅ cos(3θ ) .
l) Cardioide
Equació polar ρ = 8(1 + cos(θ )) .
m) Espiral d’Arquímedes
Equació polar ρ = 16 ⋅ θ .
n) Trisectriu de Ceva
sin(3θ )
Equació polar ρ = 4(1 + 2 cos( 2θ )) = 4
sin θ
3.- Dibuixeu la gràfica de les següents funcions definides a trossos.

1
 si x ≤ 1
a) f ( x ) =  x
2x si x > 1
− x + 3 si x ≤ −1
b) g( x ) = 
 2x + 6 si x > −1
 1
 x+ si x < 0
c) h( x ) =  3
 x + 2 si x ≥ 0
3 + 2x si x ≤ 0
d) m( x ) =  2
x −1 si x > 0
33
 x−4 x <1
e) n( x ) =  2
− x − 2 x ≥1
 2x + 1 si x ≤ −2
 2
f) p( x ) = − x + 1 si − 2 < x < 3
 x +1 si x ≥ 3

 x +1 si x < −1
 2
g) q( x ) = x − 4 si − 1 ≤ x ≤ 2
 4 si x ≥ 2

 x +1
 x −1 si x < 3

h) r( x ) =  − 3 si x = 3
 − 2x + 1
 si x > 3
 2
−2 si x < −3
 x + 1
i) s( x ) =  si − 3 ≤ x < 2
 x +2 4
 x − 9 si x ≥ 2
4.- Definiu les següents funcions:

f ( x ) = 3x − 2
g( x ) = x 2 − 5 x + 6
x +1
h( x ) =
x−3
a) Calculeu:
f ( 2) = f ( −2) = g(1) = h( −3) =
f (3 + a ) = g(2b) = h(2c − 1) =
b) Calculeu les següents funcions:

m1( x ) = f ( x ) + g( x )
m 2 ( x ) = g( x ) − h( x )
m 3 ( x ) = 2 ⋅ f ( x ) + 3 ⋅ g( x )
m 4 ( x ) = f ( x ) − 2 ⋅ g( x ) + h( x )
m 5 ( x ) = f ( x ) ⋅ g( x )
m6 ( x) = f 2 ( x) = f ( x) ⋅ f ( x)
g( x )
m7 (x) =
h( x )
f(x)
m8 ( x) = + h( x )
g( x )
3 ⋅ g( x )
m9 (x) = − 4 ⋅ f ( x)
h( x )
34
c) calculeu les següents funcions:

n1( x ) = f o g( x ) = f (g( x ))
n 2 ( x ) = g o f ( x ) = g( f ( x ))
Noteu que la composició de funcions no és commutativa.
n 3 ( x ) = f o h( x ) = f (h( x ))
n 4 ( x ) = h o f ( x ) = h( f ( x ))
n 5 ( x ) = f o g o h( x ) = f (g(h( x )))
n 6 ( x ) = f o f ( x ) = f ( f ( x ))
5.- Translacions de funcions
a) Definiu i representeu laes següent funció:

f(x) = x 2
b) Definiu les funcions següents:

f1( x ) = f ( x ) + 2
f2 ( x ) = f ( x ) − 3
f3 ( x ) = f ( x + 4)
f 4 ( x ) = f ( x − 2)
f 5 ( x ) = f ( x + 3) − 4
c)- Representeu les funcions de l’apartat b) i compareu-les amb la funció

f ( x) .
Expliqueu quin és la propietat gràfica que té la funció f 6 ( x ) = f ( x − a) + b
respecte de la funció f ( x ) .
35
Límits de funcions. Derivades. Integrals.

Exercici 1:
x2 x2 x2 x2
Calculeu lím , lím+ , lím− , lím
.
x 2 − 1 x →1 x 2 − 1 x →1 x 2 − 1 x →∞ x 2 − 1
x →1
a) Escriviu l’expressió limit((x^2)/(x^2-1), x=1) o bé fer clic en la icona
, o bé en la barra de menús extras/calculus/Limit).
• limit((x^2)/(x^2-1), x=1)
undefined
• limit((x^2)/(x^2-1), x=1, Right)

∞
• limit((x^2)/(x^2-1), x=1, Left)

−∞
• limit((x^2)/(x^2-1), x=infinity)
1
Exercici 2:
Donada la funció f ( x ) = sin( x 2 ) , calculeu f ' ( x ), f " ( x ) .
b) Escriviu l’expressió diff(sin(x^2), x) o bé fer clic en la icona , o bé en

la barra de menús extras/calculus/differentiate).
• diff(sin(x^2), x)
 
2
2 ⋅ x ⋅ cos x
• diff(diff(sin(x^2), x), x)
   
2 2 2
2 ⋅ cos x − 4 ⋅ x ⋅ sin x
• diff(sin(x^2), x,x)
   
2 2 2
2 ⋅ cos x − 4 ⋅ x ⋅ sin x
36
Exercici 3:
2
Calculeu les següents integrals ∫ x 2 + 3 x dx . ∫ ln x dx . ∫ x ⋅ e x dx . ∫ 1
x 2 + 3 x dx .
a) Escriviu l’expressió int(x^2+3*x, x) o bé fer clic en la icona , o bé en

la barra de menús extras/calculus/Integrate).
• int(x^2+3*x, x)
2 3
3 ⋅ x + 
 x
2 3
• int(ln(x), x)
x ⋅ ln(x) − x
• int(x*E^x, x)
x
e ⋅ (x − 1)
• int(x^2+3*x, x=1..2)
41

6
37
Exercicis de límits, derivades i integrals.
1.- Calculeu els següents límits:
x 2 − 5x + 2 1− 1− x
a) lím = o) lím =
x →2 x 2 + 3 x − 3 x →0x
b) lím
x2 − 1
= x →∞
(
p) lím (x + 2)(x − 3 ) − x = )
x →1 x + 3
x+4 1− 2 − x 2
c) lím 2 = q) lím =
x →3 x − 4 x + 3 x →1 x −1
x 3 − 2x + 5 r)
x →∞
(
lím x + 1 − x − 1 = )
d) lím =
x →3 4x 2 − x + 2  x +3
2 x −1
2 s) lím  =
x − 25 x →1 x + 1 
e) lím =
x →5 x 2 − 6 x + 5 2 x −1
x +3
x3 + 1 t) lím   =
f) lím 4 = x →∞ x + 1 
x → −1 x − 1
2 x −1
 2x 2 − x 2x 2  x +3
u) lím  =
g) lím  − =
 x →5  x + 1 
x →∞
 x + 1 x − 1  x
4 3
x − x − 4x  1 
h) lím = v) lím 1 + 2  =
x →∞ x 
x →2 x2 − 4
x 2 −1
i) lím  x 2 + 5 x − 9 − x 2 − 6 x + 8  =  2x + 5  2 x +1
x → ∞  w) lím   =
x →∞  2 x − 6 
x+4 −2
j) lím = x) lím (1 + sin x ) =
x
x →0 x x →0
x −1 x
k) lím =  x+2 
x →1 x − 1 y) lím   =
x → ∞ 2 x − 1 
x −1 x+6
l) lím =  3x + 2 
x →1 x − 1 z) lím   =
x →∞  2 x − 5 
2x 4 + 5 x 3 − x 2 + 6
m) lím =
x →∞ 7x 4 − 3x 2 + 4
x2 − 9
n) lím =
x →3 x − 3
1b.- Dibuixeu les gràfiques de les funcions i comprova els resultats.
38
2.- Calculeu la derivada de les següents funcions:

1. y = x 3 − 9 x 2 + 5 x 2 − 3x 51. y = (x − ln x )
3
26. y =
3 ex x2 − 1
2. y =
x ( 3
27. y = 5 x − 4 x − 1 2
)
5 52. y = arcsin ln
x3
(
3. y = x 2 − 1 (x − 4 ) ) 1 1 + cot g 4 x
28. y = 53. y = arcsin
4. y = 2
2
x −x
( 3
3x 2 + 1 + 1 ) 1 + cot g x 4
(
5. y = x − 3 2
) 3 (
29. y = ln x 2 + 5 x ) 3
 1
54. y = tg x + 
 x3  30. y = 5 ( x 3 + 2) 2  x
6. y = ln 

x − 1 31. y = sin 5 x 55. y = e x + e 2 x − e 3 x
 
x −1 32. y = sin x 5 ( ) 56. y = cos 3 x ( )
7. y =
x +1 (
33. y = sin x 2 +`x ) 3
(
57. y = ln 3 x 2 − x )
5
( )
8. y = ln x 2 − x + 1 34. y = 2 ln x 2x 3
y = ln(ln x ) 2 58. y =
9. 35. y = e 5 x ⋅ ln 3 x 1− x
x−3 5x
36. y = 3 ⋅ cos 2x e x + e 2x
10. y = ln  59. y =
 x + 2 37. y = sin(sin(3 x )) 3
11. y = x 3 − 2x + 1 38. y = ln x (
60. y = ln arctg x 3 )
12. y = 3 x 2 + 1 39. y = arctg(arctg( x )) 61. y = ln 1 + sin x
3
x2
( 4
40. y = ln x − 3 x − 1 2
) 62. y = sin(ln x )
13. y =
x (
41. y = x + cos 4 x ) 3 63. y = x 3 ⋅ e 2 x
5
1 + cos x  3x − 1 
14. y = 2 − x 42. y = 64. y =  2 
2  x +2
x2 −1
15. y = 43. y = arcsin 1 − 4 x 2
2 ln x
2+x 65. y =
x
16. y = x x − 1 44. y = ln cos x
(
66. y = sin 2 x 4 + 2x )
17. y = x ⋅ e 3 2x
1 + cos x 1 + sin x
45. y = ln 67. y = ln
18. y = 3 ⋅ x x 3 2 1 − cos x 1 − sin x
4 x
19. y = e x 1 + tg  x+2 
2 68. y = arctg 
20. y = e x ⋅ ln x 46. y=  1 − 2x 
x
1 − tg 2 sin x + 1
21. y = ( x 2 − x + 1)e x 2 69. y =
sin x 2 cos x − 1
3x 3 47. y=
22. y = 1
8x 2 − 5 sin x + 70. y = 6 2 x + x 2
23. y = ( x − 1) x 2 + 1
sin x 71. y = tg 2 (arcsin x )
1 x
24. y = 3 3 x 2 + 5 x 3 − 3 x + 1 48. y = arctg 1− x
4 4 72. y = arctg
1+ x
49. y = sin(sin(sin x 2 ))
25. y = 2x + x − 1 2
( 3
)
5
50. y = sin ln 3 x 2 − 1 
 
39
3.- Calculeu les següents integrals indefinides.

∫ (3 x ∫
dx x2 + 1
5
1. + 2x 2 − 3 x + 5)dx 23.
x ⋅ ln x
43. ∫ (x − 1)(x 2
+2 ) 2
dx
dx
2. ∫ (cos x + tg x )dx 24. ∫ cos 2
x ⋅ tg x 44. ∫
x2
dx
1+ x 4
2x + 1 dx
3. ∫ x dx 2
25. ∫ 3 x 2 − 2x + 5
45. ∫
dx
1+ x 6
∫ x (3x + 14) dx
2 3 3
4. dx dx
26. ∫ − 2x 2 + 3 x
46. ∫ x
e +1
5. ∫ 5x + 6 dx
5
dx ex + 1
17 x
27. ∫ 47. ∫ e x − 4 + 4e − x
dx
6. ∫ 6x + 8 dx
3 2
5x 2 − 7
ln 2x
arctg x 28. ∫
ex
dx
48. ∫ x ⋅ ln 4 x
dx
7. ∫ 1+ x 2
dx e 2x x
+ e +1
x
x arctg 
8. ∫ sec x tg x dx 2 29. ∫ 1 − 6x 4
dx
49. ∫
 2  dx
4 + x2
dx
9. ∫ dx
(3x + 1) 4 30. ∫ 2
x + x +1 50. ∫
dx
sin x
10. ∫ cot g x ln(sin x ) dx 31. ∫
dx
sin x
− 4x 2 + 3x 51. ∫ 1 + 4 cos 2
x
dx
dx
32. ∫ 1
∫ cos x ⋅ sin x ⋅ dx 52. ∫
3
11. 5x 2 − 3 dx
cos x
x+3 33. ∫ 3 x ⋅ (7 x )
2
12. ∫
3 2
+ 12 dx dx
∫ 1 + tg x
dx 53.
3 2
x + 6x
∫ x − 2x dx
2 4
dx
13.
∫ (e − e −3 x ) dx
∫ 1 + cos x
3x
34. 54. 2
14. ∫ x ⋅ 7 dx2 x3 +5
ln 3 x dx
5 x
35. ∫ x
dx 55. ∫
1 + sin x + cos x
15. ∫ dx x4 − x3 − x − 1 dx
x 36. ∫ x3 − x2
dx 56. ∫ 4 + 5 cos x
e arcsin x
16. ∫ 1− x 2
dx
37. ∫
x 2 + 3x − 4
dx 57.
1 + cos x
∫ 1 − cos x dx
x 2 − 2x − 8
∫ cos 3x ⋅ e
sin 3 x
17. ⋅ dx 3x + 5
38. ∫ cos x
6 ln x x − x2 − x + 1
3
dx 58. ∫ sin x − cos
2 2
x
dx
18. ∫ x dx 8x 2 + 6x + 6 x
sin x − cos x
39. ∫ x 3 − 3x 2 + 7x − 5
dx 59. ∫
sin x
dx
19. ∫ dx
sin x + cos x
3x − 2
20. ∫
x
dx
40. ∫x 2
+ x +1
dx
1+ x 2
x2 − 2
21. ∫
1
tg x
dx
41. ∫ ( ) x3 x2 + 1
2
dx
x−2
7 2x 42. ∫
22. ∫ 7 2x + 5
dx
(x + x + 1) (x − 1)
2
dx 2
40
4.- Calculeu les següents integrals indefinides

2
x3
∫
1
1.
1
( x 2 + x − 3)dx 6. ∫ 0 1+ x 8
dx
3
2. ∫ x − 2dx 1 x
∫
2
7. 2
dx
1 0 x + 3x + 2
∫
2
−1
3. x ⋅ ex dx 2
∫
0
π
8. ln( x 2 + 1)dx
1
4. ∫ 4
tg x dx −2
dx
∫
π
−
4 9. 2
−3 x − 1
2
dx 2 x2
5. ∫ 0
2
1− x 2
10. ∫
1 x2 + 1
dx
41
Representació de superfícies en 3D (coordenades

cartesianes)
Exercici 1
Representeu la superfície (paraboloide hiperbòlic):
x2 y2 z 3x 2 3y 2
− = Aïllem la incògnita z, z = −
16 4 3 16 4
a) Definim la superfície 3*x^2/16-3*y^2/4
b) Escriviu l’expressió plotfunc3d(%) o bé fer clic en la icona , o bé en la barra

de menús extras/Plot 3D Funtion.
• 3*x^2/16-3*y^2/4
2
2 3⋅ y
3 ⋅ x − 

16 4
• plotfunc3d(%)
O bé:
• plot(plot::Implicit3d(x^2/16-y^2/4=z/3,x = -6..6,y = -6..6,z =

-60..10))
42
Exercici 2:
Representeu la superfície (paraboloide hiperbòlic):
x = 4u

 y = 2v
 2 2
z = 3(u − v )
a) Definir la superfície
plot::Surface([4*u, 2*v, 3*(u^2-v^2)],u=-1..1,v=-2..2)
b) Dibuixar la funció plot(%)
• plot::Surface([4*u, 2*v, 3*(u^2-v^2)],u=-1..1,v=-2..2)

2 2
plot::Surface([4 ⋅ u, 2 ⋅ v, 3 ⋅ u − 3 ⋅ v ], u = − 1 ..1, v = − 2 ..2)
• plot(%)
Notes:
Fent un doble clic en la gràfica es poden variar el paràmetre de la gràfica, així com
canviar amb el ratolí la visualització de la gràfica.
43
1.- Representeu les següents superfícies:

El·lipsoïde
x = 3 cos α ⋅ cos β x = 4 cos α ⋅ cos β
 
a) y = 2 cos α ⋅ sin β c) y = cos α ⋅ sin β
z = sin α z = 4 sin α
 
x = 3 cos α ⋅ cos β x2 y2 z2
 d) + + =1
b) y = 3 cos α ⋅ sin β 3 2 2 2 12
z = sin α vegeu que dóna el mateix que l’exercici a).

Hiperboloide d’un full
x = 2 1 + u 2 cos v x = 2 ⋅ ch u ⋅ cos v
 
 d) y = ch u ⋅ sin v
a) y = 1 + u 2 sin v z = 4 ⋅ ch u
z = 4u 
 vegeu que dóna el mateix que l’exercici a).

x = 2(cos u − v ⋅ sin u)
x = 1 + u 2 cos v 
 e) Y = sin u + v ⋅ cos u
 z = 4 ⋅ v
b) y = 1 + u 2 sin v 
z = 4u vegeu que dóna el mateix que l’exercici a)

 x2 y2 z2
f) + − =1
 cos v 22 12 42
x = 2 cos u
 vegeu que dóna el mateix que l’exercici a).
 sin v
c) y =
 cos u
z = 4 ⋅ tg u


vegeu que dóna el mateix que l’exercici a).
Hiperboloide dos fulls
x = 3 u 2 − 1 cos v x = 2 u 2 − 1 cos v
 
 
a) y = 2 u 2 − 1 sin v d) y = 2 u 2 − 1 sin v
z = u z = 2u
 
 
x = u 2 − 1 cos v x = 3 u 2 − 1 cos v
 
 
b) y = u 2 − 1 sin v e) y = u 2 − 1 sin v
z = 2u z = 3u
 
 
x = 2 u 2 − 1 cos v 
 x = 2 ⋅ tg u ⋅ cos v
 
c) y = u 2 − 1 sin v f) y = tg u ⋅ sin v
z = 3u 
 3
 z =
 cos u
vegeu que dóna el mateix que l’exercici c).
44
x = 2 ⋅ sinh u ⋅ cos v x2 y2 z2
 h) + − = −1
g) y = sinh u ⋅ sin v 22 12 32
z = ±3 ⋅ cosh u vegeu que dóna el mateix que l’exercici c).

vegeu que dóna el mateix que l’exercici c).
Paraboloide hiperbòlic:
 3⋅u  4⋅u
x = cos v x = cos v
 
a) y = u ⋅ tg v d) y = 2 ⋅ u ⋅ tg v
 2  2
z = 3 ⋅ u z = u
 
 2⋅u x = 2(u + v )
x = cos v 
 e) y = (u − v )
b) y = 2 ⋅ u ⋅ tg v z = uv

 2
z = 4 ⋅ u
vegeu que dóna el mateix que l’exercici d).
 x = 4 ⋅ u

 u f) y = 2 ⋅ v
x = cos v  2 2
 z = (u − v )
c) y = u ⋅ tg v vegeu que dóna el mateix que l’exercici d)
 2 x2 y2 z
z = u g) 2
− 2
=
4 2 1
 vegeu que dóna el mateix que l’exercici d).
Paraboloide el·líptic
x2 y2 x = 6 ⋅ u ⋅ cos v
a) + =z 
3 2 g) y = 2 ⋅ u ⋅ sin v
x2 y2 z = u
b) + = 3z 
4 2
Noteu que dóna el mateix que d).
x2 y2
c) + = 2z x = 2 ⋅ u ⋅ cos v
2 2 
x2 h) y = 2 ⋅ u ⋅ sin v
d) + y 2 = 2z
3 z = u

e) x 2 + y 2 = z
Noteu que dóna el mateix que e).
f) x 2 + y 2 = 2z
Con el·líptic
x = 3 ⋅ u ⋅ cos v x = u ⋅ cos v
 
a) y = 2 ⋅ u ⋅ sin v c) y = u ⋅ sin v
z = u z = u
 
x = 2 ⋅ u ⋅ cos v x = 3 ⋅ u ⋅ cos v
 
b) y = 2 ⋅ u ⋅ sin v d) y = 2 ⋅ u ⋅ sin v
z = 3u z = 3u
 
45
x = 2 ⋅ u ⋅ cos v x2 y2 z2
 f) + =
e) y = 3 ⋅ u ⋅ sin v 32 22 12
z = 2u

Cilindre
x = 4 ⋅ cos v
 x = 4 ⋅ v
a) y = 2 sin v 
z = u g)  y = 2v
2

z = u
x = 3 ⋅ cos v 

b) y = 3 ⋅ sin v x = 3 ⋅ v
z = u 
  3 2
h) y = v
x = 2 ⋅ cos v  2
 z = u
c) y = 3 ⋅ sin v
z = u x = −2 ⋅ v
  2
i) y = −v
z = u
x = ±4 ⋅ cosh v 

d) y = 2 ⋅ sinh v x = −3 ⋅ v
z = u 
  −3 2
j) y = v
x = ± cosh v  2
 z = u
e) y = sinh v
z = u

x = 4 ⋅ cosh v

f) y = ±2 ⋅ sinh v
z = u

Aresta cònica de Wallis

x = U
2 2 2
a) x z = 2 x − y ( 2 2
) 
b) y = u ⋅ sin v
z = 2 ⋅ cos v

Caixa d’ous
1
z = (sin x + sin y )
2
Tor
x = (3 + cos v ) cos u

y = (3 + cos v ) sin u
z = sin v

Catenoide
x = 2 ⋅ cosh(u) ⋅ cos( v )

y = 2 ⋅ cosh(u) ⋅ sin( v )
z = 2u

46
Astroidal
x = 5 ⋅ cos 3 u ⋅ cos 3 v
 3 3
y = 5 ⋅ sin u ⋅ cos v
 3
z = 5 ⋅ sin v
Helicoide normal tancat

x = −u ⋅ sin( v )

y = u ⋅ cos( v )
z = v

Helicoide Dret
x = cos(u) + cos( v )

y = sin(u) + sin( v )
z = 2(u + v )

Pseudoesfera
 cos( v )
x =
 cosh(u)
 sin( v )
y =
 cosh(u)
 sin( v )
z =
 u − tgh(u)
47
Matrius
El menú Extras/Matrices
Per definir una funció s’utilitza

matrix([[a11,a12,a13, a14],[a21,a22,a23,a24],[ a31,a32,a33, a34]])
o bé fer clic en la icona
Les operacions amb matrius s’efectuen amb ajut del menú Extras/Matrices
48
Exercici 1
 5 −2 3 4 
 
Donada la matriu A =  − 7 − 3 6 − 9 
 12 1 − 3 13 
 
t
Calculeu A , rangA , dimensió de A.
a) Per definir la matriu s’utilitza:

A:=matrix([[5,-2,3,4],[-7,-3,6,-9],[12,1,-3,13]])
b) Per calcular la transposada d’una matriu s’utilitza: linalg::transpose(A)
c) Per calcular el rang s’utilitza: linalg::rank(A)
d) Per calcular la dimensió de la matriu s’utilitza: linalg::matdim(A)
• A:=matrix([[5,-2,3,4],[-7,-3,6,-9],[12,1,-3,13]])
 
5 −2 3 4
−7 −3 6 −9
12 1 − 3 13
• linalg::transpose(A)
 
5 −7 12
− 2 −3 1 
 
3 6 −3
4 −9 13
• linalg::rank(A)
2
• linalg::matdim(A)
[3, 4]
49
Exercici 2
1 0 
1 − 2 3   3 2 − 1  
Siguen les matrius A =   , B =   , C =  2 − 3  . Calculeu:
 4 0 − 1 1 −1 4  1 2 
 
a) A + B
b) 3 A − B
c) AC
d) CA
• A:=matrix([[1,-2,3], [4,0,-1]])
 
1 −2 3
4 0 −1
• B:=matrix([[3,2,-1], [1,-1,4]])
 
3 2 −1
1 −1 4
• C:=matrix([[1,0], [2,-3], [1,2]])

 
1 0
2 −3
1 2
• A+B
 
4 0 2
5 −1 3
• 3*A-B
 
0 − 8 10
11 1 − 7
• A*C
 
0 12
3 −2
• C*A
 
1 −2 3
− 10 − 4 9
9 −2 1
50
Exercici 3:
 1 − 2 3
 1 − 2  
Siguen les matrius quadrades A =   , B =  0 2 1  . Calculeu:
3 4   4 − 1 2
 
2 −1
a) A , A .
b) B 3 , B −1 .
c) A , B .
• A:=matrix([[1,-2], [3,4]])
 
1 −2
3 4
• B:=matrix([[1,-2,3], [0,2,1], [4,-1,2]])

 
1 −2 3
0 2 1
4 −1 2
• A^2
 
− 5 − 10
15 10
• A^-1
 

2 
1
5 5
−
3 1
10 10
• B^3
 
41 − 51 44
20 − 6 23
72 − 63 54
• B^-1
 
− 5
− 1 8
 27 27 27

 − 4   1 
10
 27 27 27 
8 7 − 2
27 27 27
• linalg::det(A)
10
• linalg::det(B)
− 27
51
Exercici 4
 1 2 3  5
   
Siguen les matrius A =  0 3 4  , B =  5  , C = (2 2 2)
 − 1 2 − 4 5
   
a) Uneix verticalment les matrius A i B.
b) Uneix horitzontalment les matrius A i C.
• A:=matrix([[1,2,3], [0,3,4], [-1,2,-4]])

 
1 2 3
0 3 4
−1 2 −4
• B:=matrix([[5], [5], [5]])

 
5
5
5
• C:=matrix([[2,2,2]])
(2 2 2)
• linalg::concatMatrix(A, B)
 
1 2 3 5
0 3 4 5
−1 2 −4 5
• linalg::stackMatrix(A, C)
 
1 2 3
 0 3 4 
 
−1 2 −4
2 2 2
52
Exercicis amb matrius

2 − 2 5  −1 4 
   
1.- Siguen les matrius A =  1 2 − 4  , B =  5 − 3  . Calculeu:
0 4 2  2 0 
 
A t B , 3 AB , A 3 , 5 A 4 B .
 5 3 2 − 3 − 2 5 
   
2.- Siguen les matrius A =  − 4 − 6 0  , B =  3 − 5 − 6  . Calculeu:
 1 − 3 5  1 0 4 
  
A + B , A − B , 3 A − 5B , AB , BA , A 2B , ( AB ) 2 , A 2B 2 , ( AB ) −1 , B −1A −1 .
3.- Calculeu el determinant i la matriu inversa de les matrius:

 5 −2 3 4  5 −2 3 4 
1 − 2 3       1 4 3
  − 7 − 3 6 9  7 − 3 6 − 9 ,  
A =  4 5 − 6 , B =   , C= D = − 2 1 7 
8 7 −2 5 7 −2 5 
1 o 2    
8
  − 1 5 10 
 − 3 5 
− 9 4    
 − 3 5 − 9 4 
4.- Calculeu el determinant de les següents matrius, factoritzant el

resultat.
 1 1 1 1 1
1 1 1 a  1 1 1 1  
    −1 x 1 1 1
1 1 a 1 a b c d 
A=  , B= 2 , C = −1 −1 x 1 1
1 a 1 1 a b 2
c2 d2   
    −1 −1 −1 x 1
a 1 1 1  3
b3 c3 3
 a d   
−1 −1 −1 −1 x
1 1 1 
 
5.- Determineu els valors de m a fi que la matriu  m 1 m − 1 tinga
1 m 1 

inversa, calculeu la matriu inversa en aquests casos.
6.- Calculeu el rang de les següents matrius:

1 1 1 1 
   2 − 5 4 8
1 − 1 1 − 1  
A= , B =  4 − 7 2 3 .
1 1 − 1 − 1  4 6 − 4 3
   
1 1 1 − 1
 
m 1 1 
 
7.- Calculeu el rang de la matriu  1 1 m  segons els valors de m.
 1 m 1
 
53
Problemes per a resoldre amb MuPAD.

1. Determineu la intersecció de la recta r ≡ x + y + 2 = 0 i la recta s que passa pels
punts (− 2,−3 ), (1,3 ) .
∆
2. Siga el triangle ABC de vèrtexs A(0,0), B(3,0), C(0,3) .
Proveu que el baricentre del triangle és G(1, 1) .
∆
3. Siga el triangle ABC de vèrtexs A(a, b), B(c, d), C(e, f )
a+c +e b+d+ f 
Proveu que el baricentre del triangle és G , .
 3 3 
Proveu la propietat del baricentre: el baricentre d’un triangle està a doble distància del
vèrtex que del punt mig del costat oposat.
∆
4. Siga el triangle ABC de vèrtexs A(0,0), B( 4,0), C(0,4) .
∆
Calculeu el circumcentre del triangle ABC .
∆
5. Siga el triangle ABC de vèrtexs A(a, b), B(c, d), C(e, f ) .
∆
Calculeu el circumcentre del triangle ABC .
a b
6. Demostreu que si en un triangle es verifica = aleshores el triangle és
cos Â cos B̂
isòsceles.
Nota: Utilitzeu el teorema dels cosinus.
7.
a) Resoleu el triangle coneguts a = 10, b = 8, c = 4 .
b) Resoleu el triangle coneguts a = 6, h A = 9, h B = 4 .
8.
Els punts A, B, C, D són els vèrtexs d’un quadrat de costat
AB = 1 .
Amb centres els vèrtexs i radis iguals a 1 dibuixem 4
circumferències.
La intersecció de les 4 circumferències determinen un
quadrilàter curvilini EFGH.
Determineu l’àrea del quadrilàter:
54
9.
Considerem els punts A(a, b), B(c, d) dos dels tres vèrtexs d’un triangle equilàter.
Determineu el tercer vèrtex en funció de les coordenades de A i B.
10. Les tres mitjanes d’un triangle mesuren: m a = 3, m b = 4, m c = 5 calculeu els costats
i els angles.
11.
Conegudes les tres mitjanes m, n, p d’un triangle determineu-lo.
12. De tots els rectangles de perímetre 10 determineu el de mínima diagonal.
13. Partim un cordell de longitud L en dos trossos i amb cada tros construïm un
quadrat i un cercle. De quina manera ho hem de fer a fi que la suma de les àrees
del quadrat i del cercle siga mínima.
x3
14.- Estudieu la funció f ( x ) = .
x2 −1
55
Calaix de sastre
Integral de Riemann
plot(student::plotRiemann(exp(x), x = -1..1, 4))
y
2.5
Riemann: 2.326
real: 2.350 2.0
1.5
1.0
0.5
-1.0 -0.8 -0.6 -0.4 -0.2 0.0 0.2 0.4 0.6 0.8 1.0
x
Políedres regulars:
plot(plot::Hexahedron (Radius = 1.0, Center = [0, 0, 0]),

plot::Tetrahedron (Radius = 1.5, Center = [4, 0, 0]),
plot::Octahedron (Radius = 2.0, Center = [10, 0, 0]),
plot::Icosahedron (Radius = 2.5, Center = [16, 0, 0]),
plot::Dodecahedron(Radius = 3.0, Center = [25, 0, 0]),
Axes = Frame);
56
Cilindre i esfera
plot(plot::Cylinder(1, [-3, 0, 0], [3, 0, 0],

Color = RGB::Red),
plot::Sphere(3, [2, 2, 2], Color = RGB::Blue))
Animació de la funció f ( x ) = sin x
Point:= plot::Point2d(a, sin(a), a = 0..2*PI):

Sine:= plot::Function2d(sin(x), x = 0..a, a = 0..2*PI):
plot(Point, Sine)
Fent un doble clic en la finestra gràfica en el menú apareix una ferramenta d’animació
57
Trasllat vertical d’una paràbola
plot(plot::Function2d(x^2+a, x = -4..4, a = -3..3))

y
18
16
14
12
10
-4 -3 -2 -1 1 2 3 4
-2 x
Trasllat horitzontal d’una cúbica
plot(plot::Function2d((x-a)^3, x = -4..4, a = -3..3))
y
12
10
-4 -3 -2 -1 1 2 3 4
-2 x
-4
-6
-8
-10
-12
58
Superfície de revolució d’una corba al voltant de l’eix X.
• a:=x^2+1
• plotfunc2d(a,x=-3..3,YRange=-1..10,Scaling = Constrained);
plot(plot::XRotate(a, x = -2..2,Scaling = Constrained))
y
10
-3 -2 -1 1 2 3
-1 x
59
Termes d’una successió, càlcul del límit i representació gràfica.
• a:=n->n^2/(2*n^2+1)
2
n 
n → 
2
2⋅n +1
• M:=20
20
• a(n) $ n=1..M
9, 
1, 4,  16, 
25, 
36, 
49, 
64 , 
81 , 
100 , 
121 ,  169 , 
144 ,  196 , 
225 ,  289 , 
256 ,  324 , 
361 , 
400
3 9 19 33 51 73 99 129 163 201 243 289 339 393 451 513 579 649 723 801
• limit(a(n), n=infinity)
1
2
• plot(plot::Point2d([n, a(n)]) $ n=1..M)

y
0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
x
60
Menús MuPAD
Menú: View
Menú: Edit
Menú: File
Menú: Insert
Menú: Format
Menú: Notebook
Nootebook/Evaluate/Any/Input
Avalua totes les expressions del

document
Menú: Window
Menú: Help
61
Menú: Extras
Menú: Extras/Calculus
Menú: Extras/Solve
Menú: Extras/Polynomials
62
Com inserir una plantilla MuPAD en un document Word
Si treballem en l’entorn d’Office (Word, Excel, ...), es pot inserir una plantilla de MuPAD
per a realitzar tot tipus de càlcul o representar gràficament una funció.
Per a poder realitzar l’activitat ha d’estar instalat el programa MuPAD al seu equip.
Exemple:
a.- Obrir un document word i escriviu:
x3
Representeu gràficament la funció f ( x ) = .
x2 − 1
b.- Seleccioneu Insertar/Objeto i seleccioneu de nou MuPAD Pro Notebook.
c.- Apareix una nova finestra que és la de MuPAD en la qual podem fer l’activitat.
d.- Per eixir de la finestra cal fer un clic en el document fora de la finestra.
e.- Per entrar en la finestra cal fer un doble clic dins de la finestra.
63

Curs de MuPad

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curs de MuPad

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Introducció al MuPAD

MuPAD: (Multi Procesing Algebra Data Tool) és un assistent matemàtic de càlcul

Al guardar el fitxer MuPAD l’extensió és *.mnb

Idiomes: anglés, alemany.

Adreça web: http://www.sciface.com

Calcula derivades Introduir

Resol equacions, sistemes

Ctrol+N) o bé fer un clic sobre la icona .

2.- Efectueu les operacions:

2.-Calculeu la derivada de la funció f(x) = sin(x2-1).

a. Definiu la funció, és a dir escriviu l’expressió f(x):=sin(x^2-1) i petgeu intro.

b. Escriviu l’expressió per a calcular derivades (podem escriure directament

a) El terme general de la successió és a n = 3n .

b) Escriviu l’expressió sum(3*n, n=1..100) o bé fer clic en la icona .

a) Escriviu l’expressió solve({x+y=1,x^2+y=2}, {x,y}) o bé fer clic en la

icona , o bé en la barra de menús extras/solve/exact).

5.- Representeu gràficament la funció g( x ) = x 2 − 5 x + 6 .

b) Escriviu l’expressió plotfunc2d(g(x)) o bé fer clic en la icona , o bé en la barra

Algunes funcions aritmètiques

isprime() Comprova si un nombre és • isprime(65677),isprime(12453211)

float() Expressa un nombre en • PI=float(PI)

a) NOMBRES NATURALS I ENTERS.

1.- Efectueu les següents operacions amb enters:

2.- Trobeu la descomposició factorial dels següents nombres naturals:

3.- Trobeu el màxim comú divisor de:

4.- Trobeu el mínim comú múltiple de:

5.- Determineu el primer nombre primer següent a:

1.- Simplifiqueu les següents fraccions:

2.- Operacions amb fraccions, simplifiqueu el resultat:

3.- Convertiu en decimals les següents fraccions (utilitzeu una aproximació

1.- Calculeu 2 20 + 5 125 =

Exercicis de polinomis i fraccions Algebraiques

b) Calculeu els següents valors dels polinomis:

c) Efectueu les següents operacions:

2.- Calculeu Ai(x):Bi(x) (determineu el quocient i el residu).

a) Determineu el valor de m a fi que el residu de la divisió

4.- Factoritzeu els següents polinomis:

5.- Calculeu el mcd(Ai(x), Bi(x)) i el mcm(Ai(x), Bi(x))

A1( x ) = x 3 − 7 x 2 + 16 x − 12, B1( x ) = x 2 − 3 x + 2

7.- Efectueu les següents operacions, simplificant el resultat.

Equacions, sistemes i inequacions

a) Escriviu l’expressió solve(3*(x+1)=x+5) o bé fer clic en la icona , o bé

Nota:Si l’equació no té solució la resposta és Ø o FAIL

icona , o bé en la barra de menús extras/solve/exact).

icona , o bé en la barra de menús extras/solve/exact).

Equacions de primer grau amb una incògnita.

1.- Resoleu les següents equacions:

2.- Resoleu les equacions en funció de a, (o de a, b)

Equacions de segon grau.

2.- Resoleu les següents equacions biquadrades:

3.- Resoleu les següents equacions amb fraccions algebraiques:

4.- Resoleu les següents equacions irracionals:

Sistemes d’equacions lineals.

5.- Resoleu els següents sistemes d’equacions lineals:

6.- Resoleu els següents sistemes d’equacions lineals.

7.- Resoleu els següents sistemes d’equacions lineals.

Sistemes d’equacions de segon grau.

8.- Resoleu els següents sistemes d’equacions:

Inequacions amb una incògnita

9.- Resoleu les següents inequacions:

10.- Resoleu les següents inequacions:

11.- Resoleu les següents inequacions:

12.- Resoleu els següents sistemes d’inequacions:

• plot(plot::Curve2d([3cos(t), 3sin(t)], t = 0..2*PI))

• plot(plot::Polar([3sin(2u), u], u = 0..2*PI))

• plot::Surface([4u, 2v, 3*(u^2-v^2)],u=-1..1,v=-2..2)