18

el 3 de vuit

DIJOUS, 5 DABRIL DEL 2012

EDITA Publicacions Peneds, SA Papiol, 1 - 08720 Vilafranca del Peneds el3devuit@el3devuit.cat

Els escrits que publiquem a les planes dopini, aix com qualsevol altre article signat, no sn forosament compartits pel setmanari i noms reflecteixen el parer de qui els signa.

PRESIDENT Pere Montserrat i Ferrer CONSELLER DELEGAT Xavier Freixedas i Domnech DIRECTOR Ricard Rafecas i Ruiz

REDACCI: Joan Ravents (Cap de redacci), Judit Benages, Cristina Pars, Xavi Gonzlez, (Redacci Vilafranca), Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn), Ricard Vinyals (Redacci El Vendrell),

Eloi Miralles, Biel Senabre, Jordi Mir (Castells), Tito Boada, (Esports), Flix Mir (Fotografia), Editat amb la collaboraci de ngels Ventura, Nati Ceballos, Sandra Bermdez (Maquetaci), Roser Figueras (Correcci).

OPINI

Setmana Santa de proximitat

Tots els mitjans de comunicaci anuncien que aquesta Setmana Santa hi haur ms turisme de proximitat que mai. La crisi marca les vacances amb la moderaci de la despesa i menys viatges. Les agncies de viatges sn les que manifesten clarament aquesta tendncia cada cop ms acusada els darrers anys, amb la disminuci del nombre de viatges venuts. A ms a ms les llargues estades sn en clara minoria i destaquen sobretot les escapades de quatre dies. No hi ha dubte que les agncies hauran dorientar-se cada cop ms cap a la muntanya o la platja, les destinacions preferides del seus clients, si volen fer viable el negoci de la intermediaci en aquestes dates. Tamb tenen lopci dapostar per la singularitat i lautenticitat en les seves propostes. Al Peneds tenen elements per crear experincies amb mltiples atractius. Ara b, en aquest sentit difcilment podrien millorar el paquet de vacances que tinc per aquesta Setmana Santa. Per una banda participo amb altres gelidencs i sadurninencs del Viacrucis de Divendres Sant com a portant del Sant Crist de Gelida. Ja fa un parell danys que hi collaboro. Em vaig apuntar sobretot per ajudar a mantenir la tradici, tot i que reconec que no s una activitat popular com qualsevol altra. La posada en escena aporta una misticitat que no esperava en un primer moment. I no noms per les vestes negres o les corretges que portem sin

Lideratge, conscincia, treball i seny

pel sentiment que emana del silenci interior daquest acte. Tamb el respecte espiritual a aquesta imatge malgrat que hagi estat utilitzada per causes ben terrenals. El seu contrapunt ser sortir el Diumenge de Pasqua a cantar les Caramelles amb la Coral Intimitat. Vaig entrar fa un parell de mesos, quan es va fer una crida de nous cantaires per evitar que aquest cor de Clav, fundat el 1897, no deixs de celebrar la seva diada ms assenyalada, recorrent tota la vila juntament amb els balls de lEsbart Rocasagna. Precisament aquest any que es vol retre homenatge a Pere Pallars, nima i mestre director durant 52 anys. Una recent exposici a Gelida feia un reps de la seva trajectria vital juntament amb la de la seva dedicaci a la msica, a lentitat i al poble. Te nadons per que caldria recolzar molt ms ara mateix totes les persones que en lactualitat ho donen tot pel foment cultural de la seva comunitat ms propera. Un captol especial mereixen aquells que ajuden a fer poble, com s el cas de lamic Gil Coma, el qual ens ha involucrat a uns quants ms en aquestes iniciatives. Estic segur que tots teniu un Gil Coma al vostre poble aix que no us ho penseu dues vegades quan us animi a enrolar-vos en aquest viatge. Si alg pogus comercialitzar aquestes experincies segur que es faria ric per ho veig difcil ja que noms cal aturar-nos i mirar al nostre entorn ms prxim per participar-hi. Catalunya, al llarg de la seva histria, ha estat un pas immers de lders existencials i, a la vegada, excepcionals. El lder sintctic per antonomsia va sser Ramon Llull. A ell li devem tot!, ja que grcies a ell hem estat capaos de sortir del caos semntic i establir un ordre coherent en les paraules de la nostra preuada llengua catalana. ngel Guimer va esdevenir el lder romntic per excellncia en la literatura de les lletres de casa nostra. Quan parlo dngel Guimer, parlo del catal actual que sestima la seva terra (tot i que va morir lany 1924). Fill de mare espanyola i pare catal. De manera que posa en relleu lactual Catalunya, una terra dacollida. De fet, Catalunya s i ha de ser aix. Simplement, una terra dacollida. Pau Casals, tot i que estem parlant dun dels msics ms rellevants del segle XX, va esdevenir un gran lder pacifista capa dexplicar davant de lONU qu passava, en aquells temps de dictadura, a Catalunya (sota les manipulacions dun dictador). Catalunya tamb ha estat capa de donar-nos grans poltics. Grans persones que han lluitat pels seus ideals (Francesc Maci) i, fins i tot, alguns han mort per la terra dels nostres avis que en un futur ser la terra dels nostres nts (Llus Companys). Catalunya t lders emmascarats sota les premisses del talent. Catalunya s hi ser terra de grans gastrnoms com Carme Ruscalleda, els germans Roca, Ferran Adri, entre daltres. Catalunya t escriptors que opinen cada dia, de forma implacable i excellent, sobre el rumb de la nostra terra: Quim Monz, Pilar Rahola, Salvador Cards, entre daltres. Catalunya ha tingut hi t msics, com el Llus Llach o els Manel, capaos de fer emocionar els seus receptors. De manera que el nostre pas, mitja terra de cunilsia segons Salvador Espriu, est farcit de lders. Lders capaos de fer emocionar, sentir, impregnar, transmetre, oferir i regalar els valors que ens han deixat al llarg dels anys. Valors configurats amb matisos ben diferents. Ara b, amb una finalitat comuna: lestimaci per Catalunya. Per tant, les catalanes i els catalans hem de ser conscients que el nostre pas s una terra ptima i amb un gran talent i potencial per part de moltes persones. De manera que la conscincia ens ha de portar a traspuar el veritable sentit de tots aquests lders que han fet i fan que Catalunya cada dia sigui un pas ms fort amb els seus ideals. De forma que la conscincia s fonamental per tal daconseguir les nostres accions (i mai desigs) futures: la llibertat. De manera que s imprescindible continuar treballant per leconomia (qu passar si el pacte fiscal fracassa?), la cultura i la llengua (no ens podem carregar el sistema dimmersi lingstica. Un dels mtodes ms importants i factibles emprats en els ltims trenta anys en educaci). Per tant, no ens hem de cansar de continuar treballant per ser un pas fort, solvent i envejable. En definitiva, si aprofitem els nostres lders i, en conseqent, som conscients del que som capaos de fer, el treball dels nostres valors brollar de manera significativa. Per tant, si assolim aquests objectius, haurem degustat el seny. Si us plau!, que el seny no ens acabi portant a la rauxa (b, la rauxa ha de ser en la nit de la victria. Ara b, lendem hem de retornar amb el seny que ens caracteritza i ens fa ser forts i solvents).

El Peneds tamb existeix...

Educaci i societat

Xavier Ollonarte
Mestre deducaci primria

Daniel Garcia Peris

www.danielgarciaperis.cat

Caldria recolzar molt ms ara mateix totes les persones que en lactualitat ho donen tot pel foment cultural de la seva comunitat ms propera

Les catalanes i els catalans hem de ser conscients que el nostre pas s una terra ptima i amb un gran talent i potencial per part de moltes persones

>> Ve de la pgina anterior

La redacci daquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreades al seu director, i el de resumir llurs continguts quan excedeixin de 1.000 carcters, amb espais inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les planes dopini ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adrea, DNI i un telfon de contacte. Tots els escrits es publicaran amb el nom i cognoms del seu autor o autors o, en el seu cas, amb el del collectiu,

mica misteriosos que, sovint, no sexpliquen per les lgiques convencionals o a ls, ja que va molt ms enll o est per sobre dafinitats de pensament, dopinions o creences. s cert que simplement pel fet de sentir-nos pertanyents a una mateixa Humanitat, s suficient per saber valorar la bondat de la prctica de lamistat. Per els que havem compartit amb el Jaume multitud dhores de conversa i reflexi,

en mbits dintimitat, sobre la vida (cosa que anvem fent ja des dels orgens dels apassionants temps de la JOC, Joventut Obrera Cristiana, pocs anys acabada la Guerra Civil) sabem que una de les raons fortes de la seva prctica de lamistat era tamb conseqncia de les seves profundes conviccions cristianes, de fidelitat a lEvangeli de Jess. I gosem creure tamb que el comproms que el dugu a participar activament en tantes i tantes tasques de la societat, sobretot

vilafranquina, hi tenien molt a dir les mateixes conviccions. Tant de bo que lexemple del comproms cvic i social de lamic Jaume Palau ens esperoni a treballar per la millora del nostre mn fent-lo ms amable i, sobretot, ms just. Telm Huguet Vilafranca

La dreta i els sindicats

La dreta (PP i CiU) i els sindicats (UGT, CCOO i USO) sn els principals protagonistes de lactualitat espanyola, la

reforma laboral. Una dreta afavorida per la CEOE, els empresaris i uns sindicats recolzats ideolgicament pels partits desquerra. Un Partit Popular que governa lEstat espanyol amb majoria absoluta i una Convergncia i Uni que amb el suport incondicional del PP catal mana a Catalunya. Una dreta meditica i poltica que imposa una reforma laboral als sindicats i que aquests alerten que la negociaci i el dileg sn els passos a fer per tal

de poder frenar la convocatria de vaga general prevista per el 29 de mar. Una manifestaci de l11-M totalment festiva i pacifica, amb un comportament cvic i exemplar dels manifestants. El moviment social i la participaci ciutadana, viscuts en les dues manifestacions, marquen un abans i un desprs. Denoten rebuig a uns plantejaments interessats per una classe de la societat i unes penalitzacions sense precedents als treballadors i treballadores.