ETIPIA, EL LLE ADORMIT.

ETIPIA

Economa, rgim poltic i migracions. Factors econmics, rgim poltic i migracions.

Gbr-Heywt Baykadagn (18861919).

Si mirem als pasos que sestan desenvolupant al nostre voltant, veurem gent intelligent que els fa progressar. En particular, si ens fixem en el Sudan, que en el passat havia estat arrasat pels dervixos (volent dir pels turcs), comprovarem com es pot convertir un desert en un jard de lEdn si el governa gent intelligent com els britnics. Al nostre voltant les colnies avancen sense que cap obstacle les aturi. Ja que noms la intelligncia es revisa amb la intelligncia, aquesta, esdev lenemic de la gent que persisteix en la seva ignorncia, que al final, est condemnada a desaparixer (LEmperador Menelik i Etipia, 1912).

Dades socio-econmiques del pas.

Poblaci: 77,431 milions de persones. Poblaci urbana: 15,9% Esperana de vida en nixer: 47,6 anys. Mortaldat infantil: 99,5 per mil. Producte interior brut per habitant : 823 $. Deute extern: 6.574 milions de $. ndex de desenvolupament hum: 0,367.

Analfabetisme en homes 50,8% i en dones un 66,2 %, cosa que posa en relleu les diferncies en la distinci sexual del treball i de laccs a recursos. Amb vigncia lany 1995, es creu que al voltant de 2,5 milions detops pateixen els estralls de la Sida. Hi ha qui ho considera un factor per la baixa esperana de vida dels etops. (Dades proporcionades per El Estado del Mundo 2007. Akal)

Puntualitzacions sobre la riquesa (o pobresa) del pas.

Es produeixen algunes imatges bastant estridents a la vista: Les noies molt joves o fins i tot nenes que pugen carregades fins a dalt de qualsevol cultiu o de llenya. Duent grans farcells a lesquena, enfilant carretera amunt, a prop dArba Minch. El pens estat dels carrers i de les carreteres, sobre tot al sud. Els malalts de lepra que campen pels carrers de Harar o daltres ciutats. La gent amb ferides amb molt mal aspecte que han curat malament o no shan curat degut als efectes duna nutrici deficient i a lalt preu dels serveis sanitaris (evidentment de carcter privat per que de pblic, no nhi ha).

En la vessant positiva:

Algunes carreteres s que estan en fora bon estat, especialment al nord. La sensaci general tot i ser de pobresa no s una malnutrici galopant, si exceptuem es clar les terribles crisis dels anys 70 i mitjans dels 80. Podrem dir que la situaci dels etops sembla ser la danar tirant. Finalment, no ens ha de sorprendre la mendicitat. De mendicitat real nhi ha molta per alhora s efecte de la relaci que el visitant occidental (el farenji) ha cultivat durant molts anys. De forma intencionada o involuntria,el propi turista occidental ha potenciat una imatge de guiri despilfarrador fcil densarronar. Daltra banda hi ha moltes formes daconseguir diners amb el turisme. Les unes ms honrades que les altres, es clar. Tot i que la visi del mn dels tigr i dels amhara s bastant pessimista afegiria que com la resta dfrica, Etipia camina.

Constituci de la Repblica Federal Democrtica dEtipia (1994).

Prembul: Nosaltres, les Nacions, Nacionalitats i Gents dEtipia: Fortament implicats en lexercici lliure i ple del nostre dret de determinaci a construir una comunitat poltica fundada en el govern de la llei, disposats a assegurar una pau duradora, garantir un ordre democrtic i progressar en el nostre desenvolupament poltic i social. (...)

La caiguda del Derg (1974-1991)

La coalici que dugu a Meles Zenawi al poder, lEPRDF (Front Popular Revolucionari Democrtic dEtipia) s una formaci multitnica, una mena de paraiges, per recull la participaci molt activa del seu grup tnic dorigen, el Front dAlliberament del Poble del Tigr (TPLF). A ms a ms recull la tradici resistent de diferents grups tnics per tot el pas, especialment de finals de lpoca del Derg. Tot i aix, lespurna que pos tota la maquinria en marxa, prov dEritrea, que obtingu la independncia el 1993.

Conclusions sobre el rgim poltic.

El rgim actual aposta per la estabilitat interior amb un model formal de democrcia (cara a lexterior) que comena a ser qestionat per ser poc democrtic. Els etops han passat en els darrers 30 anys per un govern auto-proclamat marxista particularment repressiu, una guerra civil per fer caure el rgim del Derg i una guerra de fronteres amb Eritrea. En el marc internacional, lactual govern de Meles Zenawi juga la carta de lamistat amb occident (com ja havia fet Haile Sellassie I) i de la intervenci internacional en diverses formes, com sha vist darrerament pel paper a Somlia. Un bon nombre detops, especialment entre els opositors, acaben convenuts que les guerres sn un assumpte del govern i se senten poc moguts a recolzar-lo. Bona part de la poblaci, al marge de la seva posici poltica, sent que el govern gira lesquena a les seves necessitats, es projecta internacionalment, per es pregunten per a qu?. En conclusi, el govern es mostra poc lleial als principis que diu tenir.

Mort lEmperador, acabat el rgim de Mengistu i amb la pobra legitimitat del govern actual noms queda demanar que el lle reviscoli en la forma dun poble. s insensat retornar a la tradici imperial, per tal vegada importa poc el rgim poltic en que els etops es trobin. El ms important es que no en sigui un de fictici, que estigui dacord amb all que promet. El lle es doncs el propi poble i la seva cultura millenria.

Itineraris i Moviments de poblaci.

Un viatge particular: buscant un visat que em dugui fora. Jamaicans a Etipia. Sashamene la colnia rasta. Els intercnvis amb la Cuba de Castro o com es que sento parlar espanyol al cor dAddis? La dispora dels Falasha (Beta Israel).