ovni 2012 vdeos i debats

8 al 13 de maig

Oblit

ARXIUS DE LOBSERVATORI
Un projecte dOVNI
[OBSERVATORI DE VDEO NO IDENTIFICAT] Amb la collaboraci de Centre de Cultura Contempornia de Barcelona Amb la cooperaci i itinerncia MUSAC (Museo de Arte Contemporneo de Castilla y Len) Coordinaci Abu Ali, Joan Leandre, Simona Marchesi, Rosa Llop Programaci i recerca Oblit Abu Ali Toni Cots Joan Leandre

Rosa Llop Simona Marchesi Stefano Casella Collaboracions Georgia Tsismetzoglou Jean-Claude Carrire Patrick Watkins Rebond pour la Commune Adbelmumin Daniel i Nadja Monnet Producci tcnica Stefano Casella Assistents de producci Nicola Tanno Daniel Sancho Regidors Vernica Baena Craig Gawler Flix Pancho Gawler

Disseny grfic Jordi Calvet http://jordicalvet.net Imatge cartell La Commune Fotografa de Corinna Paltrinieri OVNI server/web Sergi Lario http://sofiethic.org Suport tcnic VIDEOLAB Cintex - Sony HP Traduccions i subtitulaci Eva Reyes de Ua Nuria Rodriguez Traduccions de lrab Maisda Turki Anna Alberich

Consulta Arxius Salah Malouli Mahu Thiam Fall Grcies a Peter Watkins, Peter Brook, Michael Propper, Rainer Moritz, Nina Soufy, Pamela Gallo Antje, Robert, Consuelo, Maja, Pere, Marta, Ester, Pilar, Snia, Zoubida, Marc, Mikel, Catalina, Orquesta del Caos, Maria Ruido, Consonni, Desenfoque, Idesuport Institut Franais de Barcelona Benvinguts Yasmn, Tobias, Ivn, Abdu, Joanna, Yasin, Jan

Oblit [OVNI 2012]

ARXIUS DE LOBSERVATORI
Inauguraci: 8 de maig a les 20:30 h Oblit intro (70) Del 8 al 13 de maig: programaci temtica Projeccions en DV, VOSE i VOSC PROJECCIONS, INTERVENCIONS I DEBATS Hall i Auditori: projecci simultnia de 18 a 24h TALLERS Sala Mirador (4a Planta): d11 a 14 h de l11 al 13 de maig (de divendres a diumenge) CONSULTA DELS ARXIUS: Hall, de 17 a les 24 h (uns 2.000 documents audiovisuals) ENTRADA LLIURE

ARXIUS DE LOBSERVATORI
WWW.DESORG.ORG
Els Arxius de lObservatori tenen un carcter intencional i temtic: facilitar una crtica de la cultura i la societat contempornies utilitzant diferents estratgies: videoart, documental independent, arqueologia dels mass media. Els Arxius recullen tota una constellaci de treballs dispars. El seu denominador com s la lliure expressi i la reflexi sobre les pors i els plaers individuals i collectius i, en conjunt, construeixen una visi de mltiples facetes, milers de petits ulls que aprofundeixen i exploren el nostre mn o nanuncien altres de possibles. Un discurs els principals valors del qual sn lheterogenetat, la contradicci i la subjectivitat des de la qual es realitza. Per si sol un revulsiu contra la clonaci i la repetici dels mitjans de comunicaci corporatius. Al llarg de les diferents edicions, el carcter temtic de la convocatria ha fet de les successives edicions una lectura, un particular registre dels somnis i malsons de la nostra poca. Aix hem pogut observar com lespectre de preocupacions sanava concentrant progressivament, partint dun ventall molt ampli als primers OVNI (1993-1996, explorar i ampliar els lmits del llenguatge vdeo, recuperant la llibertat formal i temtica dels inicis), fins a concentrar-se en temes cada cop ms especfics: identitat versus media (1997-1998), comunitat (2000), globalitzaci (2002), Post 11 Setembre (2003), Resistncies (2005), El somni colonial - Zones autnomes (2006), Exodus - Els marges de limperi (2008), Rizomes, Espais alliberats (2009), des_Realitat (2011), Oblit (2012). Una selecci dels Arxius OVNI (uns 800 vdeos) est disponible on-line: http://desorg.org
3

[ovni 2012]

Oblit

Aquesta programaci a tall dassaig vol reflexionar sobre algunes de les realitats ms preocupants del nostre temps, en concret lexperincia del conflicte amb el poder i la imminncia dun enfrontament encara major. Un conflicte que sobrepassa lmbit de la poltica per afectar la noci mateixa de civilitzaci i lorigen del qual sembla emanar de la prpia interioritat de lsser hum. s aix com plantegem, a travs duna srie de projeccions, una mirada ms enll de la immediatesa dels esdeveniments recents, de la lgica dacci-reacci o de la persistent noci de laltre com a negatiu. Per intentar guanyar una distncia que permeti la reflexi. Aquesta mirada la proposem a travs dun doble nucli de la programaci: La Commune, de Peter Watkins, i El Mahabharata, de Peter Brook. Contextualizats amb una srie de documentals i documents que reflecteixen la contemporanetat daquesta situaci. La Commune proposa una mirada al conflicte contemporani ms enll de loblit poltic. Una reflexi des de la distncia histrica sobre un esdeveniment clau com lexistncia i extinci de la Comuna de Pars de 1871 i a la vegada un radical qestionament de la realitat social dels nostres dies i de la seva representaci meditica, ja que lobra est

interpretada per persones que exposen la seva situaci actual al Pars de 1999. Projectem aquesta pellcula en 3 fragments. Cadascun dells anir seguit dun debat condut pels integrants del collectiu Rebond La Commune, nascut a partir de lexperincia de realitzar aquest film. El Mahabharata, de Peter Brook, proposa sobre el conflicte no ja una mirada histrica, sin fora de la histria, fora del temps lineal, per entrar en el temps mtic del retorn constant, de la tensi dialctica entre loblit i el record de la veritable naturalesa humana. Un conflicte que el Mahabharata presenta en diferents nivells, relacionats amb: la poltica (poder), la civilitzaci, la supervivncia de la vida sobre la Terra i simultniament com a expressi de la batalla interior que es lliura en el si de cada sser hum.La projecci daquesta obra, en 3 parts, anir precedida pels fragments duna conversa amb Jean-Claude Carrire, guionista i adaptador teatral del Mahabharata de Brook, que vam gravar a Pars, a fi de tractar les claus daquesta obra en relaci amb les nocions de conflicte i oblit. Aquesta histria tracta de tu La programaci sinicia seguint el curs del Mahabharata, un immens poema que flueix com un gran riu, amb una riquesa inesgotable que desafia
5

 De qu tracta el poema? Tracta de tu. s la histria de la teva raa, de com van nixer i de com van crixer els teus avantpassats i de com va esclatar una gran guerra. s la histria potica de la humanitat i, si lescoltes amb atenci, al final sers una persona diferent.(2) La illusi del poder Progressivament, el relat ens endinsa en lenfrontament entre dos grups: els Pandava i els Kaurava. Un enfrontament que pren la forma dun conflicte pel poder, per que neix duna concepci quasi oposada de la vida. Amb tots els matisos i ambivalncies, observem com els Pandava actuen tenint com a referncia la cerca i el compliment del dharma, mentre que els Kaurava semblen guiar-se nicament pel desig i la por: desig de posseir el poder, por de perdrel. Per aix no sestan dutilitzar tots els mitjans, sense admetre cap mena de lmit, mentre compten amb la complicitat dels seus pares: un rei cec i una reina que voluntriament cobreix els seus ulls amb un vel. Es juga llavors una partida de daus, una forma de representar i eludir momentniament el conflicte directe i a la vegada un estratagema.

qualsevol anlisi estructural, temtica, histrica o psicolgica. Les seves portes sobren constantment a altres portes que condueixen a altres portes. No s possible tancar-lo. Les capes de subtextos, de vegades contradictries, en segueixen daltres i sentreteixen sense perdre el tema central. El tema s una amenaa: vivim en un temps de destrucci tot apunta en la mateixa direcci; podem evitar aquesta destrucci? (1) Davant daquesta situaci, el Mahabharata ens proposa, ja en les seves primeres lnies, un viatge interior, un viatge de coneixement, de transformaci.

La partida est trucada, el poder sempre fa trampa. El resultat noms pot ser un: la derrota i la prdua de tots els bns, inclosa la llibertat. Endavant queda tan sols la lexili i la guerra. En els nostres dies, aquest joc trucat pren formes i noms que sovint emmascaren la seva finalitat: crear una realitat a mida dels interessos privats duns pocs. Com en el cas de lanomenat lliure comer, suposadament una partida justa en el joc de leconomia, per que per la desigualtat dels seus participants i la no-reciprocitat de les regles, entranya una voluntat de supremacia. Altres dissimulen una cosa tan evident com el carcter corporatiu i empresarial dalgunes xarxes socials i de moltes eines virtuals que a penes si oculten el seu revers de control. Aix, habitem una realitat de les aparences: aparentment escollim, aparentment ens comuniquem, aparentment estem fora de perill, grcies a un esps entramat de dispositius socials. Per, inadvertidament cada dia, en complir el ritual de submissi que ha esdevingut el treball, el sistema educatiu, el sanitari, la cultura i loci, firmem un contracte silencis: Accepto la competitivitat com a base del nostre sistema, encara que sigui conscient que genera frustraci i clera en la immensa majoria de depredadors. Accepto que mhumilin i mexplotin a

condici que em permetin humiliar i explotar a qui ocupa un lloc inferior en la pirmide social [...]. Accepto que, en nom de la pau, la primera despesa dels estats sigui el de defensa []. Accepto que sem presentin notcies negatives i aterradores del mn cada dia, perqu aix pugui apreciar fins a quin punt la nostra situaci s normal.(3) bviament, no firmar el contracte comporta diverses i creixents formes dexclusi. Davant daquesta situaci, la protesta es pot conduir sense problemes pels canals de laparena, renunciant a tota acci transformadora. Tot amb tot, si es vol fer real ser estigmatizada com a sectria, agressiva i violenta, amb independncia dels mitjans i finalitats que esculli.
2

Del poder, el documental de Zavn, se centra precisament en aquest aspecte, el moment en qu el poder mostra la seva vertadera naturalesa ms enll dels bells noms amb qu vela i legitima el seu exercici. Aquest moment desvelat del poder es dna quan recorre a la violncia de la repressi. Gnova, 2001, centenars de milers de manifestants protesten als carrers. No s un fet allat, abans la protesta havia mostrat la seva fora creixent a
7

Seattle el 1999, a Praga el 2000 i comena a representar una possibilitat de canvi... Les autoritats blinden la ciutat, tanquen barris sencers, suspenen el tractat de Schengen per protegir la reuni dels vuit caps destat ms poderosos. Segons fonts dels sindicats policials, es planteja deliberadament un escenari de violncia extrema contra els manifestants, sense excloure la possibilitat dalguna mort.(4) La violncia policial es desferma, tothom s colpejat, comencen a caure els ferits, centenars, alguns en estat de coma, la situaci deriva rpidament en un parany per als manifestants, fins a constituir segons Amnistia Internacional la major violaci de drets humans de la histria dItlia des de la Segona Guerra Mundial. Carlo Giuliani cau mort per dos trets al cap; posteriorment el comissari encausat va ser absolt. Aquesta mort, lluny de frenar la violncia policial, sembla estimular-la i donar-li el seu vertader sentit, la repressi continua amb tota la seva fora durant els dos dies segents. Del poder ens mostra aquest esdeveniment a partir dun entramat de gravacions, en bona mesura material darxiu filmat pels mateixos activistes amb mitjans no professionals. La mirada que ens proposa s sovint una mirada silenciosa, imatges sense so, com observades a travs duna distncia que paradoxalment apropa i permet veure-hi ms enll del vel de la imatge-notcia, deixant espai a lequanimitat. Una equanimitat

que, en lloc de suavitzar la denncia, naugmenta la gravetat. El que vam viure sassemblava molt als mtodes de les dictadures sud-americanes dels anys setanta, recorda el diputat alemany Hans-Christian Strbele.(5) El 27 de maig de 2011, la policia va intentar desallotjar de la plaa Catalunya de Barcelona el campament de ciutadans que estaven exercint el seu dret de reuni en un espai pblic. Es va produir, a la nostra ciutat, un dels episodis de brutalitat policial millor documentats de la histria recent. Tamb va ser histric per lefectiva, exemplar i contundent resposta no-violenta dels manifestants. Els ciutadans agredits van presentar una denncia per labs policial, per el jutge va decidir arxivar el procs sense ni tan sols escoltar els qui van presentar la querella. Larxivament de la denncia deixa en una gravssima situaci dindefensi la totalitat de la ciutadania. Lexili Les formes dexili sn moltes, algunes ni tan sols comporten un desplaament fsic en lespai, per s la travessia dun perode del qual es desconeixen els veritables lmits.

3
9

El Mahabharata ens planteja lexili com un perode dextrema duresa, en el qual la mort est sempre present. I a la vegada la descoberta del seu revers: sortir de la parcella de poder que sostenta, ser desterrat de la ciutat per viure a la naturalesa representa, tamb, recuperar un contacte directe amb la vida, endinsar-se en la cerca del coneixement i del qestionament radical de la realitat. Un qestionament que posa en joc la mateixa vida. Com en lescena en la qual el dharma, sota la forma dun llac, interroga els germans desterrats:

Qu s ms rpid que el vent? El pensament. Qu podria cobrir la Terra? La foscor. Dnam un exemple de desgrcia. La ignorncia. De ver. El desig. Un exemple de derrota. La victria. Quin s el motiu del mn? Lamor. Qu s el teu oposat? Jo mateix. Qu s la bogeria? El nostre cam oblidat. I la revolta?, per qu es revolten els homes? Per trobar la bellesa, sigui en la vida o en la mort. I qu s inevitable per a tots nosaltres? La felicitat. I quina s la major meravella? Que cada dia la mort ens embat i vivim com si pensssim que som immortals.(6) s la concepci dualista de la realitat, entre daltres, la que aqu es posa en joc des de la seva mateixa arrel: loposat neix dun mateix. s precisament daquest plec o tall del qual emergeix la noci o la illusi dalteritat. Oblidar el seu origen s condici sine qua non per a lexercici del poder: possessi, illegalitzaci i explotaci de laltre. Alteritat que atrapa fins i tot aquells que sinstallen en el revers daquesta illusi.

No endinsar-se en el dualisme o b recordar el seu origen implica tamb reconixer lambivalncia de tota experincia: la victria s una forma de derrota, la realitat s real i irreal alhora... Existeix tamb una ambivalncia en la natura i en els moviments socials. A travs de lanlisi de certs arbres i plantes que contenen tant elements productius com destructius, qestionarem certes tendncies poltiques que redueixen el discurs a una dicotomia entre el b i el mal.(7) El lament de la Terra Per a la vegada, aquest joc manipulat del qual ens parlava el Mahabharata t tamb una lectura ms enll de lenfrontament pel poder; una lectura ms mplia que ens planteja directament no el triomf duns sobre altres, sin la supervivncia de la humanitat i de la vida sobre la Terra. He sentit el lament de la Terra. I qu diu? Diu: Els homes shan tornat arrogants, cada dia em produeixen noves ferides i sn ms i ms nombrosos. Sn violents, es deixen portar per pensaments de conquesta. Els homes imprudents em trepitgen. Mestremeixo i em pregunto: qu faran, desprs? (8)

Aquesta violncia sobre la natura no havia assolit mai una intensitat i extensi similar a la del capitalisme global, per al qual la natura s pura alteritat. Solutions locales pour un dsordre global, de Coline Serreau, se centra en un aspecte concret i decisiu daquesta violncia: aquella que exerceix la mai millor anomenada agricultura dexplotaci intensiva sobre la terra, sobre els agricultors, els productes i els seus consumidors. Ens recorda que el seu origen est estretament relacionat amb la tecnologia militar i sobretot amb una concepci de lagricultura com a guerra i conquesta. Agricultors artesanals de diferents pasos (Ucrana, Frana, el Marroc, Burkina Faso, lndia, el Brasil) ens parlen del carcter femen de la terra i del seu treball, de la seva capacitat de generar comuni2 tat i coneixement, enfront duna concepci masclista que la veu nicament com una font dexplotaci i profit a curt termini, com un simple suport fsic per als productes qumics de fertilitzaci, herbicides, pesticides... La terra queda com un camp dexperimentaci gentica guiada nicament per la cerca del benefici immediat, en el qual la tecnologia juga un paper dutopia sinistra capa docultar virtualment
11

els cada cop ms nombrosos deserts de terres empobrides o simplement enverinades. I de nou en el rerefons hi trobem, com en el Mahabharata, la complicitat dun rei cec i una reina que cobreix els seus ulls amb un vel. En aquest cas, la ceguesa i el partidisme duns governs dominats pels lligams de sang amb les grans multinacionals: centenars despcies vegetals, varietats de fruita, etc. sn excloses dels catlegs de llavors autoritzades, i el seu cultiu o comercialitzaci esdev illegal, mentre que noves espcies transgniques, limpacte de les quals en el medi ambient i la salut a penes ha estat verificat, sn rpidament aprovades. En un procs parallel al de la realitat poltica, el poder arriba a lextrem dillegalitzar la realitat, amb la pretensi ltima de substituir-la. Una concepci que sembla emanar daquella visi dAntonin Artaud que va escriure el 1947: Cal reemplaar, per tots els mitjans de lactivitat viable, la natura on sigui que pugui ser reemplaada [] per assolir per fi el regne de tots els falsos productes fabricats, de tots els innobles succedanis sinttics, on la bella i legtima naturalesa no tindr

res a fer i haur de cedir el seu lloc duna vegada per totes i amb vergonya als triomfals productes de la substituci.(9) Per el documental de Coline Serreau no vol aturar-se en el catastrofisme. Dna la veu a pagesos, filsofs i economistes que estan experimentant noves alternatives i denunciant les causes i les estratgies de lactual crisi ecolgica i poltica. Pierre Rabhi, Claude i Lydia Bourguignon, els treballadors sense terra del Brasil, Kokopelli i Vandana Shiva a lndia, el Sr. Antoniets a Ucrana... Els diferents entrevistats demostren que hi ha opcions, que una alternativa s possible. Estan responent, amb elements concrets, als reptes ecolgics i, en general, a la crisi de la civilitzaci que actualment estem travessant.(10) La guerra En el silenci sepulcral de lalba, a les 5 h 29 m 45 s la zona muntanyosa de la Jornada del Muerto va ser submergida en el gegant flaix duna llum intensa, que lhome noms havia vist en les estrelles. Julius Robert Oppenheimer, lanomenat pare de la bomba atmica per la seva participaci en el projecte Manhattan, escriu: Sabem que el mn no tornar mai ms a ser el mateix;

5
13

uns pocs van riure, altres van plorar, la majoria va romandre en silenci. Recordo aquestes lnies del Baghavat Gita (Mahabharata) en qu Vishnu diu: Ara mhe convertit en la Mort, la destructora dels mons.(11) El 1965 Peter Watkins realitza The War Game (La Bombe), sobre els efectes dun atac nuclear al Regne Unit. En veure el film els responsables de la BBC, que havia produt el film, queden horroritzats davant de la seva contundncia realista i poltica. Watkins denuncia amb tota la cruesa el crim contra la humanitat que representa lescalada nuclear i les irrisries mesures de protecci amb qu pretenen tranquillitzar la poblaci. Les dades procedents de les explosions atmiques al Jap o dels bombardejos massius sobre Alemanya al final de la Segona Guerra Mundial donen una mesura, a petita escala, de la magnitud del desastre. En lescenari immediat de lexplosi safegeix la tragdia de la repressi i el control policial duna poblaci majoritriament abandonada a la seva sort. La BBC, saltant-se tots els seus codis interns i desprs de consultar amb alts crrecs del Govern britnic, decideix bloquejar durant 20 anys la seva emissi. Passa el mateix amb el seu segent film, una allegoria poltica que denuncia la repressi poltica i policial als Estats Units durant el perode Nixon. Punishment Park (1970) tot

just dura 4 dies desprs de la seva estrena a Nova York, i mai ms va arribar a emetres per televisi en aquest pas. Els seus segents treballs tornen a patir la marginalitzaci meditica. La combinaci dun llenguatge cinematogrfic directe i innovador, la seva valentia i radicalitat en el tractament dels temes supera de bon tros el marge de tolerncia de la indstria audiovisual. Finalment, el 1999 decideix realitzar amb la producci del canal Arte La Commune (Pars 1871). Watkins concep el seu rodatge i muntatge en oberta dissidncia amb el que encertadament anomena la mo-

noforma: una gramtica que la indstria audiovisual cinematogrfica i televisiva imposada a tots els seus productes, justificant-la amb criteris suposadament objectius i tcnics: pblic, visibilitat, programaci... La monoforma no noms predefineix el que el pblic est capacitat per veure i els continguts que li interessen, sin amb quina mena de mirada els ha de veure. Una mirada segrestada sota els efectes de la sobreestimulaci visual, resultat dun bombardeig ultrarpid dimatges, efectes de so, veus, msica, alternncia frentica de plans i moviments... La monoforma en totes varietats est basada en la convicci que el pblic s immadur, que necessita formes previsibles de representaci per atrapar-lo; s a dir, manipular-lo. Per aix molts professionals se senten cmodes amb la monoforma: la seva velocitat, el seu muntatge impactant i lescassetat de temps/ espai garanteixen que els espectadors no puguin reflexionar sobre el que est succeint.(12) El film La Commune representa una radical dissidncia amb la monoforma. Opta pel blanc i negre, una durada propera a les 6 hores, un muntatge de plans llargs i pausats, absncia de banda sonora, interpellacions directes a la cmera... El resultat, lluny de ser el monument fetitxista que canal Arte hagus acceptat sense cap problema, es converteix pel seu contingut, muntatge i vivncia

collectiva del rodatge en una experincia que qestiona no noms loblit histric, sin el paper dels mateixos mitjans en la construcci de la realitat. El rodatge de La Commune, en la nau duna antiga fbrica, involucra ms de 200 persones. La majoria no sn actors professionals, sin ciutadans que accepten participar en aquest projecte sobre un esdeveniment histric del qual la majoria desconeix els detalls, i se situen en el film segons les seves preferncies i afinitats poltiques, de tal manera que histria (1871) i realitat contempornia (1999) estan en dileg constant. El rodatge, per si sol, comporta una experincia revolucionria que afecta profundament molts dels que hi van participar. Durant aquesta experincia no noms descobreixen una part oblidada de la seva 2 prpia histria, que el sistema educatiu francs tracta dissimuladament, sin que viuen la seva radical actualitat. Aix veiem collectius de treballadors, dones, migrants i persones sense papers debatre sobre les seves condicions actuals de treball, sobre lensenyament, els mitjans de comunicaci... alhora, interpreten la seva lluita a les barricades daquell Pars de 1871, on assisteixen atnits a la mort dels seus antecessors, la massacre oblidada de ms de 40.000 persones.
15

Estem travessant un perode ombrvol en la histria de la humanitat, en qu la combinaci del cinisme postmodern (que elimina el pensament crtic i humanista del sistema educatiu), la creixent avarcia generada per la societat de consum, la catstrofe humana, econmica i ecolgica que es manifesta en forma de globalitzaci, laugment massiu del sofriment i lexplotaci de la poblaci de lanomenat tercer mn, i la conformitat i la normalitzaci adormidores provocades per laudiovisualitzaci sistemtica del planeta han format, de manera sinrgica, un mn en qu ltica, la moral, la collectivitat humana i el comproms (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren antiquats. El malbaratament i lexplotaci econmica han esdevingut habituals, fins al punt que ho inculquem als nens. En un mn com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a Pars representen (encara avui dia) la idea del comproms amb una lluita per un mn millor i la necessitat dalgun tipus dutopia social collectiva, tan necessria ara mateix com laire que respirem. Daqu va sorgir la idea de fer una pellcula que mostrs aquest comproms.(13) La Commune, lluny de lpica, obre tamb una reflexi sobre les dificultats de lexperincia revolucionria: el renaixement en el si de les velles estructures de poder o la tendncia dels mitjans alternatius de reproduir els estndards meditics, etc. Michel Foucault

a Lesperit dun mn sense esperit, parafrasejant un manifestant, recorda que no nhi ha prou amb un canvi poltic ni econmic, sha de produir un ensorrament de lesquema de valors que ha construt aquesta a realitat i per damunt de tot hem de canviar nosaltres. La nostra manera de ser, de relacionar-nos amb els altres, amb les coses, amb la natura, amb leternitat, ha de canviar totalment. Noms ser una revoluci de deb si fem aquest canvi radical en la nostra experincia.(14) Durant el 2011, de Tunsia a Toronto, del Caire a Barcelona, el mn 7 veu aparixer lemergncia de moviments descentralitzats i autnoms de protesta. Si aquestes insurreccions populars ens ensenyen alguna cosa s que les revolucions no sn esdeveniments allats, que conclouen amb el derrocament dun govern o la presa del poder, sin processos complexos que comparteixen objectius comuns. Aix, veiem el fracs de les barreres meditiques, policials i culturals que shan construt entre els pobles. Totes aquestes protestes tenen alguna cosa en com: el desig de llibertat i duna vida digna, el rebuig a una desrealitat que ens oculta i segresta la vida. Hores abans de morir, Dimitris va pagar el lloguer de lapartament on vivia, sol. Desprs va agafar el metro fins a Sintagma i es va dis-

parar un tret, amb una nota a la butxaca: Em dic Dimitris Christoulas, sc un jubilat. No puc viure en aquestes condicions. Em nego a buscar menjar a les escombraries. Per aix he decidit posar fi a la meva vida [...]. Crec que els joves sense futur algun dia prendran les armes i a la plaa Sintagma dAtenes [la mateixa on va acabar amb la seva vida] penjaran tots els qui van trair aquest pas.(15) 4 dabril de 2012 En el relat del Mahabharata, el cam de la guerra es fa inevitable quan els que ostenten el poder decideixen no concedir ni lespai duna agulla als desterrats. Quan les condicions per a la vida sn negades, quan la illusi del poder posseeix i encega aquells que creuen ostentar-lo.
2

Sha fet tot el possible per evitar la guerra? Absolutament tot? Es pot evitar? Puc dir-te que no podrs escollir entre la pau i la guerra. Quina ser la meva elecci? Entre una guerra o una altra. Aquesta altra guerra, on tindr lloc? En un camp de batalla o en el meu cor? No hi veig la diferncia.(16)
17

No s casual recordar ara una vella histria persa en la qual Peter Brook va basar un espectacle.(17) 30 ocells escolten un dia parlar del Simurgh, per a uns aquesta misteriosa paraula significa el Poder mateix, per a altres s el sentit oblidat de la Veritat, no ho saben exactament... per shi senten irresistiblement atrets, com en la foscor les papallones nocturnes ho sn per la llum duna espelma. Aix que decideixen iniciar aquest llarg i difcil viatge a travs de la foscor sense durada precisa, ple de perills i encontres, en qu travessen les valls del dubte, de lamor, de lastorament i la mort... per descobrir al final daquest cam que Simurgh sn ells mateixos (Simurgh en persa significa 30 ocells). abu ali

Nota: De loblit, i el que aquesta paraula evoca, ha estat possible grcies a la inspiraci de Jean-Claude Carrire. Igualment hem dagrair molt especialment la collaboraci i les idees de Patrick Watkins i de Toni Cots.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15

16 17

The Great History of Mankind, Jean-Claude Carrire, 1989. El Mahabharata, en versi de Peter Brook i Jean-Claude Carrire, 1989. Le Contrat, Annim a la Xarxa, 2003. El atropello de Gnova, Rafael Poch, 2012. Ibdem. Vegeu nota 2. d. Pour en finir avec le jugement de dieu, Antonin Artaud, 1947. Solutions locales pour un dsordre global, Coline Serreau, Frana, 2009. Julius Robert Oppenheimer: http://en.wikipedia.org/wiki/J._Robert_Oppenheimer. Peter Watkins: http://blogs.macba.cat/peterwatkins. Peter Watkins: http://pwatkins.mnsi.net/commune.htm. Peter Watkins: http://blogs.macba.cat/peterwatkins. Lesprit dun monde sans esprit, Michel Foucault, 1979. Podeu llegir la nota ntegra de Dimitris Christoulas, de 4 dabril de 2012, a: http://es.wikipedia.org/wiki/Dimitris_Christoulas. Vegeu nota 2. Mantiq al Tayr [El llenguatge dels ocells o la conferncia dels ocells], Farid Uddin Attar, Prsia, segle XI.

8
19

Oblit
[ programaci ovni 2012 ]
9

DIMARTS 8 DE MAIG HALL I AUDITORI: PROJECCI SIMULTNIA 20:30 h, programa dinauguraci: Oblit intro (70 min)

21

DIMECRES 9 DE MAIG HALL I AUDITORI: PROJECCI SIMULTNIA, DE 19 A 24 H

19:00 h Entorn del Mahabarata, conversa amb Jean-Claude Carrire, 30 min Abu-Ali, Toni Cots, Stefano Casella, Frana-Catalunya, 2012

El Mahabharata apareix com el gran poema de loblit; loblit de lorigen.

19:30 h The Mahabharata, primera part: La partida de daus, 98 min. Peter Brook, gui de Jean-Claude Carrire, 318 min, Regne Unit-Frana, 1989

El Mahabharata s un dels grans llibres de la humanitat. Escrit en snscrit, s el poema ms extens que mai shagi compost; t unes quinze vegades la longitud de la Bblia. Maha en snscrit significa gran o complet i bharata s el nom dun personatge llegendari i el de la seva famlia o clan. Aix, el ttol pot ser ents com La gran histria dels Bharatas. Per en un sentit ampli bharata significa hind i per extensi home, de manera que mahabharata es podria traduir com La gran histria de la humanitat.

10

Dacord amb la majoria dels estudiosos, els esdeveniments narrats en el Mahabharata tenen probablement una font histrica. Uns altres sostenen que la interpretaci correcta del poema es troba en lmbit del mite. Finalment, altres assenyalen que la seva importncia s la dels llibres densenyament: poltica, social, moral i religiosa. I aix veuen el Mahabharata com un tractat diniciaci en lart del bon govern. Pel que fa a nosaltres, aquest immens poema, que flueix amb la majestuositat dun gran riu, t la riquesa inesgotable que desafia tota anlisi estructural, temtica, histrica o psicolgica. Les seves portes sobren constantment a altres portes que condueixen a daltres. No s possible tancar-lo. Les capes de subtextos, de vegades contradictries, en segueixen daltres i sentreteixeixen sense perdre el tema central. El tema s una amenaa: vivim en un temps de destrucci; tot apunta en la mateixa direcci. Es pot evitar aquesta destrucci? Peter Brook i Jean-Claude Carrire En lentrevista que vam gravar amb Carrire, aquest ens va assenyalar un aspecte ms, la visi del Mahabharata com un gran poema sobre loblit. La humanitat sembla oblidar constantment la font de la seva veritable naturalesa. Aquesta primera part, La partida de daus ens mostra el progressiu enfrontament pel poder entre dos bndols, un dells clarament ms proper a la noci de

dharma, mentre que laltre tot just es preocupa per respectar-lo. Per evitar el conflicte directe es disputa una partida de daus, per la partida est trucada; el poder sempre fa trampa.

21:15 h Master Plan. About the power of Google, 3 min Ozan Halici, Jrgen Mayer, Alemanya, 2007
Google s el cercador ms poders a Internet. Des de els seus inicis, els diners no eren limportant per als seus fundadors; ells volien fer del mn un lloc millor.

signem cada mat: Accepto la competitivitat com a base del nostre sistema, encara que sigui conscient que genera frustraci i clera en la immensa majoria depredadors. Accepto que mhumilin i mexplotin a condici que em permetin humiliar i explotar a qui ocupa un lloc inferior en la pirmide social [...].

21:40 h Amb collaboraci amb BccN Festival (www.bccn.cc) Del poder, 72 min Zavn, Espanya, 2011
El 2001 lenfrontament entre lEstat i els moviments socials va deixar veure la veritable naturalesa del poder. La repressi policial va ser la resposta a la protesta ms multitudinria que shavia viscut fins al moment. Tres-cents mil manifestants van veure de front el costat ms violent de la democrcia. A partir dimatges daquests esdeveniments, procedents de les fonts ms diverses, es reflexiona de manera general sobre la democrcia, el poder i els seus smbols, el paper dels mitjans de comunicaci, la violncia... Alhora, es planteja una reflexi sobre el llenguatge cinematogrfic i les seves possibilitats.

21:20 h Lord of the Rings, 6 min St01en Collective out of SF Bay area, EUA, 2011
Lliure interpretaci del clssic El Senyor dels Anells, reconvertit en La germandat de lanell del lliure comer. En els consells de direcci de tot el mn, les grans multinacionals conspiren per crear un pla mestre que ho controli tot. El lliure comer faria possible lexplotaci de la naturalesa i la dominaci de tota forma de vida.

21:30 h Le Contrat, 9 min Annim a la Xarxa, Frana, 2003

El contracte el signem cada mat... El sistema institut en el nostre mn lliure reposa sobre una mena de contracte aprovat per cadascun de nosaltres. El
23

DIJOUS 10 DE MAIG HALL I AUDITORI: PROJECCI SIMULTNIA, DE 19 A 24 H 19:00 h Hall: intervenci Urban Rhizomes, Alfred Decker (www.permacultura-bcn.org)

ment sembla portar de nou cap a la guerra. Aquesta part finalitza amb les famoses reflexions del Baghavat Gita, en les quals Krishna resol els dubtes dArjuna.

Urban Rhizomes se centra en lambivalncia de la natura i els moviments socials. A travs duna anlisi de certs arbres i plantes que contenen tant elements productius com destructius, qestionarem certes tendncies poltiques que redueixen el discurs a una dicotomia entre el b i el mal. Podem aprendre de les forces de la natura i utilitzar-les per construir el mn en qu ens agradaria viure avui, sense esperar que el collapse ens colpegi amb tota la seva fora.

21:15 h Pour en finir avec le jugement de dieu [extracte], 5 min Antonin Artaud, Frana, 1947

19:30 h The Mahabharata, segona part: El desterrament, 105 min Peter Brook, gui de Jean-Claude Carrire, 318 min, Regne Unit-Frana, 1989

11

Perqu cal produir, cal, per tots els mitjans de lactivitat viable, reemplaar la naturalesa on sigui que pugui ser reemplaada, cal trobar un camp ms gran per a la inrcia humana. Cal que lobrer tingui alguna cosa de qu ocupar-se, cal que es cren nous camps dactivitat on salar per fi el regne de tots els falsos productes fabricats, de tots els innobles succedanis sinttics, on la bella i legtima naturalesa no tindr res a fer i haur de cedir el seu lloc duna vegada per totes i amb vergonya als triomfals productes de la substituci. Antonin Artaud

Enganyats pel poder i humiliats per la suprbia dels qui ara el posseeixen, els Pandava tot i encarnar una voluntat de justcia es veuen forats a lexili. Han dafrontar 12 anys docultaci en els boscos i un any ms en el qual han de continuar vivint damagat, sense ser descoberts. El Mahabharata ens planteja aquest desterrament

com un perode dextrema duresa, en qu la mort est sempre present i, alhora, el descobriment del seu revers. Sortir del palau, deixar la ciutat per viure en la natura representa tamb recuperar un contacte directe amb la vida, endinsar-se en la recerca del coneixement, iniciar un procs de neteja i enfortir la uni entre els germans. No obstant aix, aquest enforti-

21:20 h Solutions locales pour un dsordre global, 112 min Coline Serreau, Frana, 2009

Ja shan fet pellcules catastrofistes que han donat la veu dalarma i que han complert el seu propsit. Ara ha arribat el moment de demostrar que hi ha solucions i donar veu als camperols, filsofs i economistes que estan inventant i experimentant noves alternatives i que expliquen per qu la nostra societat

est immersa en les actuals crisis ecolgiques, econmiques i poltiques. Pierre Rabhi, Claude i Lydia Bourguignon, els treballadors sense terra del Brasil, Kokopelli i Vandana Shiva a lndia, el Sr. Antoniets a Ucrana... Els diferents entrevistats demostren que hi ha opcions, que una alternativa s possible. Sest responent, amb elements concrets, als reptes ecolgics i, en general, a la crisi de la civilitzaci que actualment estem travessant.

12
25

DIVENDRES 11 DE MAIG HALL I AUDITORI: PROJECCI SIMULTNIA, DE 18 A 24 H 18:00 h Float Like a Butterfly, Sting Like a Bee, 3 min James Ihezue, EUA, 1967

armes definitives. El propi Vishnu exclama: Ara mhe convertit en la Mort, la destructora dels mons. Una guerra que en parallel es lliura a linterior de cada sser hum.

Flota com una papallona, pica com una vespa. En plena guerra del Vietnam, amb tots els tambors meditics llanant la guerra i el patriotisme, Cassius Clay adopta el nom de Mohammed Ali, es nega a anar a la guerra i a ser utilitzar en activitats de propaganda. Paga per aquest fet el preu de ser desposset del ttol mundial dels pesos pesats i dafrontar pena de pres. No, jo no penso fer 10.000 km per assassinar un altre poble i ajudar els amos blancs a dominar la gent de color a tot el mn.

20:00 h Now I become Death, the Destroyer of the Worlds, 10 min Serious Remix, No-Zona, 2012

18:05 h The Mahabharata, tercera part: La guerra, 95 min Peter Brook, gui de Jean-Claude Carrire, Regne Unit-Frana, 1989
Desprs de les reflexions del Baghavat Gita, sinicia la guerra. Una tragdia que enfronta germans contra germans, famlies senceres, gent de valor contra gent de valor. Una guerra de conseqncies devastadores en la qual no sols est en joc la supervivncia dun dels bndols sin la continutat de la vida mateixa sobre el planeta: fins les herbes tremolen de por. Un enfrontament en el qual no dubten a fer servir les

5, 4, 3, 2, 1... En el silenci sepulcral de lalba, a les 5 h 29 m 45 s, la primera bomba atmica va esclatar en una zona del desert de Nou Mxic coneguda com la Jornada del Mort. Sabem que el mn no tornar mai ms a ser el mateix; uns pocs van riure, altres van plorar, la majoria va romandre en silenci. Recordo aquestes lnies del Baghavat Gita (Mahabharata) en qu Vishnu diu: Ara mhe convertit en la Mort, la destructora dels mons. Oppenheimer (director del projecte Manhattan de recerca atmica)

rada per la societat de consum, la catstrofe humana, econmica i ecolgica que es manifesta en forma de globalitzaci, laugment massiu del sofriment i lexplotaci de la poblaci de lanomenat tercer mn, i la conformitat i la normalitzaci adormidores provocades per laudiovisualitzaci sistemtica del planeta han format, de manera sinrgica, un mn en qu ltica, la moral, la collectivitat humana i el comproms (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren antiquats. El malbaratament i lexplotaci econmica shan convertit en lhabitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un mn com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a Pars representen (encara avui dia) la idea del comproms amb una lluita per un mn millor i la necessitat dalgun tipus dutopia social collectiva, tan necessria ara mateix com laire que respirem. Daqu va sorgir la idea de fer una pellcula que mostrs aquest comproms.

20:20 h La Commune (Paris 1871), primera part, 120 min Peter Watkins, 345 min, Frana, 1999
Presentaci pel collectiu Rebond pour la Commune i Patrick Watkins Estem travessant un perode ombrvol en la histria de la humanitat, en qu la combinaci del cinisme postmodern (que elimina el pensament crtic i humanista del sistema educatiu); la creixent avarcia gene-

22:20 h HALL: intervenci i debat Roar_ Revolution as a Co-Creative Process (La revoluci com a procs cocreatiu) Jrme Roos (www.roarmag.org)

Si alguna cosa hem aprs de les revoltes de 2011 s que les revolucions no sn noms esdeveniments singulars com enderrocar un tir o prendre el poder, sin que sn processos complexos i a llarg termini que es desenvolupen al llarg de molts anys o fins i tot dcades. Ms enll de leliminaci dun govern, 4

tamb suposen la transformaci estructural de les institucions poltiques i socials, les normes i els valors, la conscincia humana i lacci collectiva. Per la seva prpia naturalesa, les revolucions daquest tipus sn processos socials i collaboratius. En aquesta presentaci, analitzar les revoltes de 2011-2012 des del punt de vista de la resistncia en xarxa per qestionar com i per qu, en aquests temps de crisi, estan sorgint sobtadament moviments de protesta descentralitzats i sense lders a tot el mn, des de Tunsia a Toronto. A travs duna visi global de lonada revolucionria actual, intentar mostrar que aquestes revoltes tenen un origen com (un sistema capitalista mundial ja caduc) i tamb que la similitud de les seves tctiques revolucionries pot ser un indici del mn que ens espera. Per acabar, mostrar un vdeo, que es projectar per primera vegada, dun discurs de lheroi de la resistncia grega Manolis Glezos dirigit al moviment espanyol.

13
27

DISSABTE 12 DE MAIG HALL I AUDITORI: PROJECCI SIMULTNIA, DE 18 A 24 H

continuaci la notcia meditica ens proposa una visi suposadament equilibrada.

18:00 h Erhal / Vs-ten. Diari de la plaa Tahrir, 55 min Marc Almodvar, Egipte-Catalunya, 2011

19:00 h London I dont call it rioting, I call it an insurrection, 5 min BBC, Regne Unit, 2011

ciutadania, ja que deixa impunes els gravssims fets 13 succets aquell 27 de maig. Aquest arxivament genera un perills precedent similar a la impunitat existent a Espanya en el rgim de la dictadura. #SOS27M Contra la impunitat policial. La crida a la comunitat internacional.

25 de gener de 2011. La caiguda de Ben Ali a Tunsia, el 14 de gener de 2011, obre una escletxa desperana al mn rab. Tots els ulls miren cap a Egipte, on grups en solidaritat amb el jove alexandr Khaled Sad, assassinat per la policia, convoquen els egipcis a sortir al carrer contra el rgim. La data escollida s el 25 de gener, Dia Nacional de la Policia, vista com un dels pilars dun sistema sostingut durant dcades al pas i governat per Mohammed Hosny Mubarak, amb el suport occidental. El poble, tot reclamant llibertat i justcia social, trenca la barrera de la por, surt al carrer i inicia una revolta que sacsejar el mn sencer. Erhal / Vs-ten s la crnica des de dins dels 18 dies de lluita que van fer caure un dels dictadors ms estables del Prxim Orient.

Entrevista sobre els esdeveniments de Londres del 2011, amb lescriptor i ve Darcus Howe: Una mica de respecte per a un vell afrocaribeny! No, no, aix no s un disturbi, s una insurrecci, la insurrecci de la gent, s el que est passant tamb a Sria, a Liverpool, a Hait, a Trinidad. s la naturalesa del moment histric. 8

19:10 h Entrevista a Eduardo Galeano, 11 min 15Mbcn.tv, Catalunya, 2011

19:05 h 27 de maig de 2011, plaa Catalunya, 4 min Catalunya, 2011

18:55 h Manipulacin meditica. El Cairo, 17-12-2011, 3 min Annim a la Xarxa, 2011

Lexrcit reprimeix brutalment la manifestaci del 1712-2011. Les imatges de fonts independents mostren amb tota la cruesa aquesta repressi assassina. A

El 27 de maig de 2011, la policia va intentar desallotjar de plaa Catalunya (Barcelona) lacampada de ciutadans que estaven exercint el seu dret de reuni en un espai pblic. Es va produir a Barcelona un dels episodis de brutalitat policial ms ben documentats de la histria recent. Tamb va ser histric per lefectiva, exemplar i contundent resposta no violenta dels manifestants. Els ciutadans agredits van presentar una denncia per labs policial, per el jutge va decidir arxivar el procs sense ni tan sols escoltar els qui van presentar la querella. Larxivament de la denncia deixa en una gravssima situaci dindefensi totes les persones denunciants, aix com la totalitat de la

Entrevista a Eduardo Galeano, present a lassemblea de lAcampadabcn el 23 de maig de 2011. Hi ha un mn diferent bategant a la panxa daquest, diferent i daparici difcil. No s fcil que neixi, per s que s segur que est bategant en aquest mn, que s, i jo ho reconec en aquestes manifestacions espontnies, la de plaa Catalunya, la de la Puerta del Sol, a Madrid [...] i alguns em pregunten, I b, qu passar? I desprs? I qu en ser, daix?, i jo simplement contesto amb el que neix de la meva prpia experincia, dic: B... res... no s que passar, i tampoc mimporta gaire... mimporta el que est passant, mimporta el temps que s, el que aquest temps s, el que anuncia sobre un altre possible temps que ser, per el que ser desprs no ho s. s com si cada vegada que visc una experincia damor, a fons, de deb, em pregunts sobre el que passar.

19:20 h La Commune (Paris 1871), segona part, 120 min Peter Watkins, 345 mim, Frana, 1999

21:30 h HALL: Intervenci i debat entorn de la Comuna i la seva actualitat Rebond pour la Commune i Patrick Watkins www.rebond.org

La histria de Rebond es remunta al 8 de gener de lany 2000, quan uns cinquanta actors i tcnics de cinema es van reunir per preparar un primer cap de setmana dexperimentaci a la Casa Popular de Montreuil, els dies 11 i 12 de mar i sota el ttol: Rebound - mdia et immdiat.

14
29

DIUMENGE 13 DE MAIG HALL I AUDITORI: PROJECCI SIMULTNIA, DE 18 A 24 H

18:00 h Hall: projecci comentada Dos Tahrir: llums al Caire, ombres a Bagdad, GRECS & OVQ
El Grup de Recerca sobre Exclusi i Control Social (GRECS) i lObservatori de la Vida Quotidiana (OVQ), que collaboren en la investigaci Plazas fuertes: el latido poltico del corazn de la ciudad, proposen una projecci comentada i un taller monogrfic construts sobre la base dun recorregut documental per laparent mn de llibertat informativa que ofereix Internet.

centrada en dues revoltes que es van produir gaireb simultniament: la meditica revoluci de la plaa de Tahrir al Caire, i la silenciada revolta a la plaa de Tahrir de Bagdad. DEgipte a lIraq, aquest doble recorregut permetr experimentar la potencial autonomia de lunivers virtual-tant les seves virtuts com les seves restriccions-com a font informativa al marge dels mass media, aix com les limitacions que presenta la Xarxa com a escenari de i per al conflicte social. GRECS (Grup de Recerca sobre Exclusi i Control Socials) s una agrupaci interdisciplinria i internacional dinvestigadors que promou una reflexi crtica al voltant de les qestions dexclusi i control social, amb seu a la Universitat de Barcelona. http://www. ub.edu/grecs/ OVQ (Observatori de la Vida Quotidiana) s una organitzaci assembleria formada per investigadors socials i professionals de les arts visuals que elabora investigacions sobre aspectes diversos de la vida social contempornia al carrer. http://www.ovq.cat

del Sol: Aquestes en sn noms algunes, que he volgut guardar-me a la retina. Amb tot el respecte cap a les persones que conseqentment shan reunit durant dies al voltant daquesta plaa, i per a Antonio, aquest bombarder de la paraula que comparteix la seva indignaci amb els presents.

19:40 h La Barcelona que no se ve, la que se esconde [extracte], 10 min Blanca Isabel Cardoso, Enrico Missana, Fatima Kamal, Marta Corti, Marta Cortiona (Captura Raval), Espanya, 2004

En el convuls context social rab de lany 2011, la Xarxa es va revelar com una de les eines crucials per a la circulaci dinformaci sobre les revoltes populars en els diferents pasos de la regi. Si un any desprs ens proposem recuperar els rastres daquelles revoltes, teclejant simples paraules clau en un motor de cerca, ens enfrontem amb milions de possibilitats. Per ms enll de lallau de resultats, quin tipus dinformaci en podem obtenir en aquest magma sorolls i incontrolable? Proposem una reflexi sobre els processos de construcci de la memria collectiva a partir duna recerca

A mi em sembla que els poltics no han llegit cap histria, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revoluci es tornar a repetir, perqu tornar a ser necessria. Que parin compte els caps mundials, assassins... Aquesta s una Barcelona que no es veu, que samaga.

19:35 h Sembrando sueos, 6 min Elio Gonzlez, Espanya, 2011

19:50 h Phi, 15 min Jessica Mautner, Grcia-Regne Unit, 2011

Si has construt un castell en laire, no has perdut el temps, s aqu on ha destar. Ara has de construir els fonaments sota ell. George Bernard Shaw. Algunes de les situacions que han succet a la Puerta

Un muntatge provocatiu amb imatges de testimonis presencials als carrers dAtenes, provinents de Youtube, s utilitzat per Jessica com a base per a una banda sonora realitzada a a partir dels sons ph i p, creant aix una resposta personal a un esdeveniment meditic, aix com una visi ms enll/ms en del so ambient de les manifestacions i les sirenes. La

lletra grega Phi representa lanomenada proporci uria, un ideal sense fi. Amb lacompanyament vocal daquest so, la banda sonora del vdeo posa de relleu el concepte de moviment constant en el context dacci directa i canvi social, aix com el seu costat fosc: la doctrina de lEstat dincessant progrs lineal i civilitzaci.

20:05 h La Commune (Paris 1871), tercera part, 120 min Peter Watkins, 345 min, Frana, 1999 Debat entorn de La Commune Rebond pour la Commune i Patrick Watkins 16

15
31

20

TALLERS SALA MIRADOR (4 PLANTA)

16

DIVENDRES 11 DE MAIG D11 A 14 H Roar (Jrme Roos) La revoluci com a procs cocreatiu www.roarmag.org
Si alguna cosa hem aprs de les revoltes de 2011 s que les revolucions no sn noms esdeveniments singulars com enderrocar un tir o prendre el poder, sin que sn processos complexos i a llarg termini que es desenvolupen al llarg de molts anys o fins i tot dcades. Ms enll de leliminaci dun govern, tamb suposen la transformaci estructural de les institucions poltiques i socials, les normes i els valors, la conscincia humana i lacci collectiva. Per la seva prpia naturalesa, les revolucions daquest tipus sn processos socials i collaboratius.

DIUMENGE 13 DE MAIG D11 A 14 H GRECS i OVQ www.ub.edu/grecs www.ovq.cat Dos Tahrir: llums al Caire, ombres a Bagdad
En el convuls context social rab de lany 2011, la Xarxa es va revelar com una de les eines crucials per a la circulaci dinformaci sobre les revoltes populars en els diferents pasos de la regi. Si un any desprs ens proposem recuperar els rastres daquelles revoltes, teclejant simples paraules clau en un motor de cerca, ens enfrontem amb milions de possibilitats. Per ms enll de lallau de resultats, quin tipus dinformaci en podem obtenir en aquest magma sorolls i incontrolable? Un taller monogrfic construts sobre la base dun recorregut documental per laparent mn de llibertat informativa que ofereix Internet.

De 16 a 18 h Alfred Decker Urban Rhizomes www.permacultura-bcn.org

Urban Rhizomes s un taller centrat en lambivalncia de la natura i els moviments socials. A travs duna anlisi de certs arbres i plantes que contenen tant elements productius com destructius, qestionarem certes tendncies poltiques que redueixen el discurs a una dicotomia entre el b i el mal. Podem aprendre de les forces de la natura i utilitzar-les per construir el mn en qu ens agradaria viure avui, sense esperar que el collapse ens colpegi amb tota la seva fora.

DISSABTE 12 DE MAIG D11 A 14 H Rebond pour la Commune La Commune www.rebond.org

Trobada amb Patrick Watkins i el collectiu Rebond pour la Commune, nascut arran de lexperincia viscuda per la realitzaci del film La Commune. La trobada entre aquest collectiu i altres collectius de la nostra ciutat girar entorn daquest film, i a la seva lectura contempornia.

17
33

ALTRES PROJECTES INCLOSOS ALS ARXIUS Consultables a partir de maig de 2012

18

Al-Madina (la ciudad), 14 min Gonzalo Ballester, Espanya, 2011

Va viatjar cap a una altra terra amb un altre mar, amb la certesa de trobar una ciutat millor, per no sabia que la seva ciutat viatjava amb ell.

A Tale of Two Cities (1946), 10 min The War Department, vdeo 301, EUA, 1946

Documental de propaganda dels Arxius del Centre de Pare Lorentz, del Museu Biblioteca Franklin D. Roosevelt i el Museu Presidencial. El vdeo mostra la destrucci dHiroshima i Nagasaki.

19

Carrire, 250 metres s una pellcula damor, nostlgia i retrobament amb les histries de la vida. JeanClaude Carrire, reconegut escriptor, guionista, crtic, viatger, mstic, conta contes, esps i pare, busca la millor forma de compartir la seva vida amb les seves filles: Kiara, de sis anys, i Iris, de quaranta-vuit. En un determinat moment, ha pres la decisi de resumir la seva existncia. Un documental que ens acosta la figura daquest fidel collaborador de Luis Buuel, autor de ms de cent guions per al cinema i recentment condecorat amb lOrdre de les Lletres i les Arts dEspanya.

La Bombe (The War Game), 48 min Peter Waktins, Regne Unit, 1965

A finals de 1964 el recentment elegit govern laborista de Harold Wilson ja havia trencat la seva promesa electoral de desarmar Gran Bretanya unilateralment, i estava, de fet, desenvolupant un programa a gran escala darmes nuclears, tot i lenorme protesta popular. La televisi britnica de lpoca es mostrava bastant reticent a tractar el tema de la carrera armamentstica, i hi havia un silenci significatiu sobre els efectes de les armes nuclears, un tema del que la gran majoria del pblic no tenia gens dinformaci. Per tant, vaig proposar a la BBC fer una pellcula que mostrs els possibles efectes dun atac nuclear a la Gran Bretanya durant un esclat bllic entre lOTAN i la URSS. Quan la BBC va veure la pellcula va entrar en pnic i van sollicitar assessorament al govern abans deme-

tre-la. Posteriorment ho negarien, per la trista veritat s que el 24 de setembre de 1965, contravenint la seva prpia Carta dIndependncia, la BBC va organitzar una projecci secreta de The War Game per a alts crrecs del Ministeri de lInterior, el Ministeri de Defensa, de Correus i Telecomunicacions, un representant de de lEstat Major Militar, i Sir Burke Trend, aleshores secretari del Gabinet de Harold Wilson. Unes sis setmanes ms tard, la BBC va anunciar que no emetrien la pellcula i van negar que la seva decisi tingus res a veure amb la projecci secreta per al govern.

En el seu primer treball per a la BBC, Watkins realitza una reconstrucci histrica de lltima batalla lliurada en terra britnica i la consegent destrucci dels clans de les Terres Altes dEsccia, desprs de la revolta dels Jacobites lany 1745. Lloada per la crtica pel seu realisme grfic i el seu estil cinema-verit, la pellcula va ser utilitzada fins i tot per lexrcit americ en els seus cursos dhistria militar. Damore si vive, 100 min Silvano Agosti, Itlia, 1982 Per qu creus que els adults tracten aix els nens, com si fossin ximples? Perqu els grans creuen que els nens no sabem fer res. I no s aix?
35

Culloden, 75 min Peter Waktins, Regne Unit, 1964

Carrire, 250 metros, 90 min Juan Carlos Rulfo, Mxic, 2011

 Quan volen, els nens sn superiors als adults, perqu tenen una altra manera de pensar. Imaginen les coses ms boniques, ms pures. Per els grans tenen malcia... Com tu.

Espaistn, de la burbuja inmobiliaria a la crisis, 6 min Aleix Sal, Espanya, 2011

Debtocracy, 64 min Katerina Kitidi , Ari Hatzistefanou, Grcia, 2011

Debitocrcia s un documental que cerca les causes de la crisi i del deute a Grcia i que proposa solucions que el Govern i els mitjans de comunicaci dominants oculten.

Vdeo introductori del cmic Espaistn, on sexplica el recorregut que ha portat Espanya de la bombolla immobiliria a la crisi econmica.

Les Esprits meurent aussi, 45 min Bakary Sanon, Burkina Faso, 2012

The Diary of an Unknown Soldier, 17 min Peter Waktins, Regne Unit, 1959

En El diari dun soldat desconegut, Watkins va iniciar un estil de direcci que ha desenvolupat i amb el qual ha continuat experimentant en totes les seves pellcules professionals. Watkins es va negar a veures limitat per les convencions cinematogrfiques i, en aquest film, va alliberar la cmera de les limitacions dun punt fix de visi i la va forar a prendre part en lacci per poder crear efectes sorprenentment realistes, gaireb com de noticiari, involucrant aix els espectadors en els esdeveniments que estaven veient. El diari dun soldat desconegut, per, no est limitat estrictament a tcniques realistes. Cont una barreja curiosa, gaireb ambigua, destil documental i expressionisme, i un sospita que les limitacions econmiques i fsiques a les quals senfrontava Watkins per problemes dequip i de localitzaci van jugar un paper fonamental en aquest enfocament.

Lany 2010 es van complir els 50 anys de la independncia de la majoria dels Estats dfrica de lOest. En les diferents capitals lesdeveniment va ser celebrat amb gran pompa per oficials i funcionaris. El 2011 va estar marcat pels conflictes poltics a Costa dIvori, que es va saldar amb larrest del president Laurent Gbagbo, per la intervenci de les tropes de lexrcit

francs, i a Lbia, amb la caa i la mort del coronel Muammar Gaddafi pel bombardeig de lOTAN. Aquests dos esdeveniments soscaven la idea de la independncia del continent afric i commouen la conscincia de la joventut africana. Aquesta pellcula s una reflexi sobre el futur del continent a travs de la mirada de quatre personalitats: un artista profundament comproms, un realitzador activista i militant en favor dels drets humans, un filsof i professor universitari, i finalment un economista, exdirector general adjunt de lOMC (Organitzaci Mundial del Comer).

The Forgotten Faces, 18 min Peter Waktins, Regne Unit, 1960

20

En aquesta obra amateur, Peter Watkins recrea episodis de la revoluci hongaresa de 1956 i continua aprofundint en els mtodes que ja havia utilitzat a The Diary of an Unknown Soldier. Com el mateix director declara, va estudiar gran quantitat dimatges fotogrfiques daquest esdeveniment histric, i s possible que aix influs en els nombrosos exemples de personatges que miren directament a la lent de la cmera, aspecte que ms endavant es convertiria en un dels elements ms memorables del llenguatge cinematogrfic de Watkins. Daquesta manera, sinfringeix una convenci tradicional del cinema: la ficci que els actors no veuen la cmera. Paradoxalment, s precisament la reacci dels personatges davant la cmera que subratlla lacte de rodar i destrueix la

illusi del film com a realitat intacta, que produeix la impressi que la naturalesa dels fets s autntica, documental. La cmera pateix vaivens en els moments de violncia i la imatge es desenfoca i adquireix una esttica semblant a la dels reportatges dels informatius de televisi.

The Gladiators (The Peace Game), 75 min Peter Waktins, Sucia, 1968

The Gladiators s una ombrvola stira situada en un futur prxim en qu les grans potncies del mn, lEst i lOest, alineats i no-alineats, reconeixen la possibilitat duna guerra mundial imminent i intenten evitar-la canalitzant els instints agressius del home duna manera ms controlable. Ho fan mitjanant la creaci duna Comissi Internacional, seguint el model de les Nacions Unides, dedicada a organitzar una srie de lluites entre equips de soldats escollits de cada pas. Aquestes competicions, que poden ser a mort, sn anomenades Jocs de Pau i sn retransmeses per la televisi global per satllit, amb patrocinadors i anuncis. La pellcula segueix el Joc 256 [...]. El grup internacional doficials que estan veient el Joc 256 decideixen eliminar un home i una dona dequips rivals que sajuden mtuament, perqu pensen que aquestes formes de comunicaci constitueixen la major amenaa a lestabilitat del sistema mundial existent.

21

Gritos en el cielo, 76 min Lumination Docs+15Mbcn.tv, Espanya, 2011

Gritos en el cielo s una pellcula documental dobservaci sobre un moviment civil que neix al maig de 2011 a Barcelona. El moviment crea un nou espai que desafia la passivitat de la societat mitjanant locupaci de la plaa principal de la ciutat. A mesura que el moviment es fa ms gran, lEstat i els mitjans de comunicaci utilitzen moltes maneres dintentar desacreditar i detenir el moviment duna manera violenta, per ells, els ciutadans que conformen aquest movi-

ment, han decidit resistir pacficament per introduir un canvi de veritat. A la pellcula seguim molts dilegs entre les persones, la policia, les ideologies, les forces poltiques i econmiques, i lEstat. La histria gira entorn de la plaa de Catalunya, punt central del moviment a Barcelona. Durant els mesos que es va mantenir la plaa ocupada, sexigia una democrcia real i la reformulaci de les estructures econmiques i poltiques.
37

The Mahabharata, 180 min Peter Brook, gui de Jean-Claude Carrire, Regne Unit-Frana, 1989

22

Istambul, 100 min Rousset Martine, Frana, 1998-2008

Cada vegada que viatjo a Istanbul, la ciutat es mant enigmtica i sense secrets, lluny de les visibilitats dominants. (M.J. Mondzain) En ella tot es barreja i tot s present, no en forma de capes estructurades, ben conservades, protegides i organitzades, sin en acumulacions que es desgasten

i sesborren, en el buit i el caos. Un jard salvatge, aqu, el cicle de la vida i la mort, res no es destrueix, tot s viu, sesgota, continua. El rellotge: el Bsfor. Aquesta ciutat s cam, s el temps que discorre. Aqu, ms que en qualsevol altra part, sc capa dalbirar linfinit, el constant. Els temps es barregen, el flux va i ve; puc percebre altres temps al lmit del visible.

El Mahabharata s un dels grans llibres de la humanitat. Tamb s el poema ms extens que mai shagi compost. Va ser escrit en snscrit i te unes quinze vegades la longitud de la Bblia. Maha en snscrit significa gran o complet i bharata s el nom dun personatge llegendari i el de la seva famlia o clan. Aix, el ttol pot ser ents com La gran histria dels Bharatas. Per en un sentit ampli bharata significa hind i per extensi home, de manera que mahabharata es podria traduir com La gran histria de la humanitat. Dacord amb la majoria dels estudiosos, els esdeveniments narrats en el Mahabharata tenen una probable font histrica. Uns altres sostenen que la interpretaci correcta del poema es troba en lmbit del mite. Finalment, altres assenyalen que la seva importncia s la dels llibres densenyament: poltica, social, moral i religiosa. I aix veuen el Mahabharata com un tractat diniciaci en lart del bon govern. Pel que fa a nosaltres, aquest immens poema, que flueix amb la majestuositat dun gran riu, t la riquesa inesgotable que desafia tota anlisi estructural, temtica, histrica o psicolgica. Les seves portes sobren constantment a altres portes que condueixen a daltres. No s possible tancar-lo. Les capes de subtextos, de vegades contradictries, en segueixen daltres i sentreteixeixen sense perdre el tema central. El tema

s una amenaa: vivim en un temps de destrucci; tot apunta en la mateixa direcci. Es pot evitar aquesta destrucci? Peter Brook i Jean-Claude Carrire En lentrevista que vam gravar amb Carrire, aquest ens va assenyalar un aspecte ms, la visi del Mahabharata com un gran poema sobre loblit. La humanitat sembla oblidar constantment la font de la seva veritable naturalesa. La tradici a lnia diu: Tot s al Mahabhrata. El que no s all no s enlloc.

Considerada tradicionalment una ciutat postmoderna, Dubai s en realitat una oposici entre dues formes de vida. Una part de la ciutat, la ms poblada, viu en una arquitectura i en una societat que es podria considerar moderna. Laltra, la ms coneguda, es fonamenta en el pensament postmodern que tan b definia Jeremy Rifkin.

Punishment Park, 90 min Peter Waktins, EUA, 1970

My Duba Life, 60 mim Christian Barani, Frana, 2011

1970. La guerra del Vietnam est en plena escalada. Nixon declara lestat demergncia nacional i pressuposem a la pellcula activa lActa de Seguretat Interna de

1950 (lActa McCarran), que autoritza les autoritats federals a detenir persones considerades un risc per a la seguretat interna sense consultar el Congrs. En una zona desrtica del sud-oest de Califrnia, en unes tendes de campanya, un tribunal civil est jutjant el Grup 638. El Grup 637 (majoritriament universitaris) es troba al Parc Nacional de Cstig Bear Mountain [...] Al Grup 637 sels ha proms la llibertat si sescapen dels agents de la llei que els persegueixen i arriben a la bandera americana situada a 53 milles a travs de les muntanyes en el termini de tres dies. Mentrestant, a la tenda del tribunal, el Grup 638 considerats culpables abans de ser jutjats lluiten en va per argumentar la seva oposici a la guerra del Vietnam. Mentre ells es defensen, davant lassetjament dels membres del tribunal, lexhaust Grup 637 ha votat a favor de dividir-se en tres subgrups: els que intentaran escapar del parc, els que ja shan rendit i els que estan decidits a arribar fins la bandera.

La sensibilidad, 53 min Germn Scelso, Argentina, 2011

Laura i Maria Luisa sn consogres, de la mateixa generaci, per de classes socials marcadament oposades. Les seves vides noms shan pogut creuar grcies a la histria dels seus fills, que van tractar de suplir aquesta distncia de classes a travs de la militncia poltica en els anys setanta.

23

The Shock Doctrine, 79 min Michael Winterbottom, Mat Whitecross, Regne Unit, 2009
39

Pellcula sobre lorigen de les teories radicals de Milton Friedman, professor de la Universitat de Chicago, i la seva posada en prctica, des dels anys quaranta, en pasos tan dispars com el Xile de Pinochet, la Rssia de Ieltsin, la Gran Bretanya de Thatcher i, ms recentment, a lAfganistan i lIraq. Es posa de manifest el costat ms fosc de la ideologia de Friedman, tan impopular que noms va poder imposar-se mitjanant la tortura i la repressi. Basada en el llibre de Naomi Klein.

ritat federal del 2012 als EUA. Ha arribat lhora dencendre lespurna que posa en marxa una veritable transici democrtica, no violenta cap a un mn en qu les persones salliberen per crear solucions justes i sostenibles.

The Tracks of My Tears II, 14 min Axel Petersn, Sucia, 2011

Som un barri digne, Taller postcolonialitat, 8 min Lucia Delgado, Antonio Felices, Sebastin Herrera, David Batlle, Espaa, 2011
Les condicions precries dhabitatge i treball de la poblaci migrada al barri del Raval sn un reflex de les condicions que van viure els nostres pares i avis, tamb migrants, durant la postguerra.

24

creant utopies hiperbliques ens mostra possibles futures minisocietats.

El 2003, el palau de Bagdad de Saddam Hussein va ser saquejat. Un Ferrari Testarossa vermell va desaparixer del seu garatge. Conforme passen els anys van apareixent en diferents llocs del mn alguns dels cotxes que van ser robats del mateix garatge; alguns estan destrossats i altres, en perfecte estat. El Testarossa encara continua all fora, creuant com un fantasma el desert interminable.

Slow Action, 45 min Ben Rivers, Regne Unit, 2010

Squat, la ville est a nous!, 94 min Christophe Coello, Frana, 2011

Slow Action s una pellcula de cincia-ficci postapocalptica que reuneix una srie de quatre obres en 16 mm que se situen entre el documental, lestudi etnogrfic i la ficci. Continuant la seva exploraci en entorns estranys, Slow Action aplica la idea de la biogeografia de les illes lestudi de com les espcies i els ecosistemes evolucionen de manera diferent quan sn allats i en un hbitat inadequat a una concepci de la Terra durant uns centenars danys: el desproporcionat creixement del nivell del mar,

Durant vuit anys Christophe Coello ha filmat de prop les accions i les vides dels homes i dones que van organitzar locupaci a llarg termini dedificis barcelonins afectats per especuladors immobiliaris (Miles de Viviendas). Squat retrata la democrcia directa i convida lespectador a experimentar la immersi total en el mn experimental de la resistncia.

The Universal Clock, The Resistance of Peter Watkins, 66 min Geoff Bowie, Canad, 2001

Stop the Machine, 3 min Dennis Trainor Jr., EUA, 2011

A loctubre 2011 es complia el 10 aniversari de la invasi de lAfganistan i el comenament del pressupost dauste-

The Universal Clock s un documental que mostra el procs de producci de La Commune i les barreres comercials a les quals Watkins va haver de fer front per mostrar la seva recreaci de la Comuna de Pars. El ttol The Universal Clock (El rellotge universal) fa referncia a lestandarditzaci del model de documental de 47 minuts (la resta del temps locupen la publicitat i els anuncis dinters pblic). Watkins lanomena monoforma, concepte que explicar en el documental. Inclou entrevistes amb alguns dels actors no professionals que van participar en el projecte col-

laboratiu de La Commune, parisencs i immigrants que expliquen com transformar la seva forma dentendre a si mateixos i els mitjans de comunicaci.

Viral capitalism. Economic Hitmen, 2 min Studio Joho, Austrlia, 2011

Gadaffi va ser derrocat i assassinat per sicaris econmics? Qu passa quan vost no pot permetre que la seva poblaci i els seus recursos nacionals siguin saquejats per les grans multinacionals i lFMI?

We Teach Life, Sir. Dedicated to Palestinian Youth, 5 min Rafeef Ziadah, Regne Unit, 2011

18

Vaig escriure aquest poema quan les bombes queien sobre Gaza. [...] Ell em va preguntar: Srta. Ziadah, no creu vost que tot sarreglaria si deixessin densenyar tant dodi als seus fills? [...] Vaig buscar dins meu la fortalesa per sser pacient. Per la pacincia no s a la punta de la meva llengua mentre les bombes cauen sobre Gaza. La pacincia simplement se mha acabat. Pausa. Somriure. Nosaltres ensenyem a viure, senyor. [...] Aquests no sn dos bndols iguals, ocupant i ocupat, i un centenar de morts, dos centenars de morts, un miler de morts. Hi ha alg aqu a fora?, hi haur alg que escolti? Desitjaria poder plnyer els seus cossos, voldria simplement poder crrer all, a cada camp de refugiats i sostenir a cada nen, tapar-los les orelles perqu no haguessin descoltar el so de les bombes per a la resta de les seves vides, com a mi em passa. Avui el meu cos

25

s una massacre televisiva. Nosaltres ensenyem vida, senyor. Nosaltres els palestins ens aixequem cada mat per ensenyar a la resta del mn vida, senyor.

Why Colonel Bunny Was Killed, 27 min Miranda Pennell, Regne Unit, 2010

Les memries dun metge i missioner a les terres 12 frontereres de lAfganistan van ser el punt partena

daquest documental, editat a partir de fotografies que mostren la vida colonial a la frontera nord-oest de lndia britnica a principis del segle XX. Buscant les claus de les realitats que samaguen darrere de les imatges preses en una poca de conflicte colonial, la pellcula juga amb les imatges i el so, mantenint-los en constant desacord per trobar equivalents contemporanis a les representacions occidentals dun lloc i un poble llunya.
41

CRDITS IMATGES Now I become Death, the Destroyer of the Worlds 2 Del Poder 3 Punishment Park 4 Solutions Locales pour un Dsordre Global 5 La Commune 6 A Tale of Two Cities (1946) 7 La Commune 8 Fall-winter 9,10 The Mahabharata 11,12 Solutions Locales pour un Dsordre Global 13 La Commune 14 27 de mayo de 2011 Plaa Catalunya 15 Sembrando sueos 16,17 Roarmag 18 Carrire, 250 metros 19 La Bombe (The War Game) 20 Debtocracy 21 Istambul 22 Punishment Park 23 Slow Action 24 We Teach Life, Sir Dedicated to Palestinian Youth 25 Slow Action 26 La Commune 1

UN PROJECTE DE

AMB EL SUPORT DE

SUPORT TCNIC

MITJANS DE COMUNICACI

PATROCINI

COLLABORACI DE

43

Inauguraci: dimarts 8 de maig de 2012 a les 20:30h. Oblit intro

LLIURE ACCS

CENTRE DE CULTURA CONTEMPORNIA DE BARCELONA. MONTALEGRE, 5.

OBSERVATORI DE VIDEO NO IDENTIFICAT

WWW.CCCB.ORG

WWW.DESORG.ORG