Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
3Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Tots els mons de La Cua de Palla

Tots els mons de La Cua de Palla

Ratings: (0)|Views: 12 |Likes:
Article de Rosa Mora publicat a El País/Quadern nº 1414 del 13 d'octubre de 2011
Article de Rosa Mora publicat a El País/Quadern nº 1414 del 13 d'octubre de 2011

More info:

Published by: Biblioteca la Bòbila on Apr 27, 2012
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

03/13/2013

pdf

text

original

 
QUADERN.
J
osepBenetvaaconsellaraMaxCah-ner,queacabavadefundar ambRa-mon Bastardas Edicions 62, que fesuna col·lecció inspirada en la prestigiosa
SérieNoir 
del’editorialGallimard,nascu-da el 1945 i dirigida per Marcel Duha-mel. Dit i fet. L’any següent, el 1963, escomençava a publicar La Cua de Pallasotala direcció de Manuel de Pedrolo. Ésla millor col·lecció d’aquest gènere ques’ha fet a Catalunya, amb dues primeresetapes esplèndides, la de Pedrolo i la deJavierComaique,a ensopegades,vaviu-re fins al 1999.Ara,
La Cua de Palla: retrat en groc inegre
(Alrevés),deJordiCanaliÀlexMar-tín Escribà, analitza la història de lacol·leccióqueencaraviuenelnostreima-ginari. Canal i Escribà no es limiten aestudiar La Cua de Palla, sinó que la si-tuen en el context de la novel·la negra ipolicíaca que s’ha fet i es fa a Catalunya ia Espanya. De fet, és també una històriade gairebé 50 anys del món editorial.El nom de la col·lecció el va decidir elmateix Pedrolo. És una mica misteriós.Segons Jaume Fuster, citat en el llibre,pot provenir d’una dita popular catala-na: “tenir la cua de palla”, que es com-pleta amb: “qui té la cua de palla, aviatse li encén”, que suposadament té l’ori-gen en uns versos del trobador Arnaud’Erill (segle XV): “Tu vas fugent, no au-sas fer batalla: por has de foch, la coatens de palla”.
Passa a la
pàgina 2
DIJOUS, 13 D’OCTUBRE DEL 2011. NÚMERO 1.414
Tots els mons de La Cua de Palla
Un llibre analitza l’atzarosa història de la mítica col·lecció de novel·la negra i policíaca
ASSAIG
Crítica de ‘La burgesiaemprenedora’, el darrerllibre de Francesc Cabana
TEATRE
‘Miranda’, una versiólituana de ‘La Tempesta’a Temporada Alta
Pàgina 4
Portades de les diverses etapes de la col·lecció La Cua de Palla. Al centre,
El falcó maltès
,
de Dashiell Hammett.
/ carles ribas
Pàgina 7
ROSA MORA
 
Ve de la
pàgina 1
Els objectius eren clars: facilitarals lectors catalans literaturaque nos havien llegit encastellà; publicar autors nord-americansieuropeusquenoha- vienestattraduïtsalcatalài am-pliar la lectura en català.Durantl’etapa Pedrolo es vanpublicar 71 títols. El primer vaser
Parany per a una noia
, de Sé-bastienJaprisot, que acabava deguanyar a França el Grand Prixde la Littérature Policière. Jaamb la coberta dissenyada perJordi Fornas, mort l’1 de setem-bre passat.“El groc i el negre els vaigtriar perquè són dos colors quefan un contrast molt violent,que es veuen molt, perquè unacoberta no deixa de ser un dis-seny publicitari, ha de cridarl’atenció i fer vendre el llibre”, vadeclarar el dissenyador. Tam-va crear un logotip rodó, ambuna cua de palla a mig fer, queté,segonsexpliquenCanaliMar-tín Escribà, una gran semblançaamb el símbol de la pau.Gairebé no hi havia traduc-tors professionals i s’hi van po-sar autors que ho tenien difícilper publicar en la seva llengua.Rafael Tasis, Maria Aurèlia Cap-many, Joaquim Carbó, RamonFolch i Camarasa, Joan Oliver iPedrolos en van ser alguns.També van patir problemesamblacensura i molts títols vanser retornats amb notables su-pressions.
El penjat deSaint Pho-lien
,deGeorgesSimenon;
El car-ter sempre truca dues vegades
,de James M. Cain;
Els culpablestenen por 
, de James Hadley Cha-se;
Mirada per un mort 
, de JohnLe Carré, o
Joc brut 
, de Pedrolo van ser algunes de les víctimesdel llapis vermell.La Cua de Palla pretenia pu-blicar novel·la negra, policíaca,d’espionatge, totes les accepcio-nsdelgènere...clàssicsicontem-poranis i també autors catalans.Nomésvanaconseguir-hoPedro-lo (
Joc brut 
i
Mossegar-se la cua
)i ja en les acaballes de lacol·lecció,
L’home que tenia raó
,d’Andreu Martín.Els textos catalans presen-tats eren fluixos literàriamento no tenien un bon nivell decatalà.Era una col·lecció pionera,avançada en el temps, però, LaCua de Palla va tenir poc èxit co-mercial. En el seu tancament, el1970, hi van intervenir una sèriede circumstàncies, expliquen elsautorsdelllibre.Lacrisid’Edicio-ns 62 arran de la redacció de la
Gran Enciclopèdia Catalana
, elsproblemes de la censura, la faltadetradició,l’escàshàbitdelectu-ra en català.Jordi Canal (Berga, 1966) iÀlex Martín Escribà (Barcelona,1974) són
fills
de La Cua. “Em vaig aficionar al gènere negreamb La Cua de Palla. A Berga hihavia dues llibreries i una teniaun aparador fantàstic, ple de lli-bres. Hi vaig veure un exemplard’
Unassassinat,noi
,d’AllanHun-ter amb notes a la coberta iquan vaig tenir diners el vaiganara comprar. Així em vaig en-ganxariquanvaigtreballarcoma bibliotecari va ser un festival”,diu Canal. És el director de laBibliotecadelaBòbilad’Hospita-let de Llobregat, la primera bi-blioteca pública del país dedica-da al gènere negre.Escribà va començar amb elscatalans:
Joc brut 
de Pedrolo i jano va parar. És codirector delCongrésdeNovel·laiCinemaNe-gredelaUniversitatdeSalaman-ca. Ha publicat diversos assajos,entre ells
Catalana i criminal
, unestudisobre lanovel·la policíacacatalana del segle XX.Canal explica que Edicions62 no els va permetre consultarl’arxiu de La Cua de Palla. “Estàen caixes sense catalogar en unmagatzem. Ens han dit que hiha material molt sucós, però...Qualsevol dia ho llançaran per-què els que hi treballen ara notenen ni idea del que era La Cuade Palla”.A finals dels anys seixanta,Alianza va treure en butxacatítols de Dashiell Hammett, Se-lecciones del Séptimo Círculo,50 títols de la col·lecció de JorgeLuisBorgesid’AdolfoBioyCasa-res; Libros de la Fortera encetàCírculo Negro (on Manuel Váz-quez Montalbán va publicar el1974
Tatuaje
). Dos anys abans,Jaume Fusterhavia tret
De micaen mica s’omple la pica
. “Va sercom una fogonada en la penom-bra”, digué Andre Martín, “i dicpenombra, no foscor”.Després de la mort de Fran-co, el 1975, tot va anar més depressa. Bruguera i la seva sèrienegra a la col·lecció de butxacaLibro Amigo. El 1981, sortia larevista
Gimlet 
. Es multiplicavenles col·leccions. En aquesta con- juntura, Edicions 62 va recitarLa Cua amb el nom de Seleccio-ns de La Cua de Palla. El primertítol va sortir la diada de SantJordi de 1981,
Les claus de vidre
,de Dashiell Hammet.Pedrolo va escollir algunstítols de l’etapa anterior, peròdurant quatre anys va funcionarsense director. Jaume Fuster,que es considerava deixeble dePedrolo, s’hi postulava. “Es mo-ria per ser el nou director, peròEdicions 62 va nomenar JavierComa. Què va passar? No ho sé”,diu Martín Escribà.Coma degué ser unarevolució a can 62. Un marxistainternacionalista a una editorialque publicava en català i que te-nia la voluntat de fer país”, afe-geix Canal.Comavaimposarels seuscri-teris: només publicaria autorsnord-americans del períodeclàssic. Una concessió: va tenirque catalanitzar el seu nom. Ja- vieresvaconvertirenXavier.Vaestar al front de Seleccions deLa Cua de Palla durant 11 anys(1985-1996), va publicar 115títols, molts dels quals no ha- vien estat traduïts al català nitampoc al castellà.“El de Pedrolo i el de Comaeren dos projectes molt dife-
L
autor preferit i el més ve-nut a La Cua de Palla vaser Georges Simenon, dequi es van publicar 12 títols. Si-menon va ser el que va tancar lacol·leccl’any 1970,
L’hostald’Alsàcia
. Àlex Martín Escribà,coautor de
La Cua de Palla: re-trat en groc i en negre
, explicaaquesta predilecció: “En aquellaèpoca hi havia a Catalunya unagran formacfrancòfona iFrança era un dels referents.També per la figura de Maigret,per la seva preocupació per lacondichumana, pel seutarannà, pels seus gustosgastronòmics. Resultava moltproper”.Gairebé al mateix nivell hi hales dues novel·les que va publi-car Pedrolo a La Cua:
Joc brut 
i
Mossegar-se la cua
.De Seleccions de La Cua dePalla,van tenir bastantd’èxit lesnovel·les de Donald Westlake iW. R. Burnett, “per la novetatque suposaven en català”, se-gons Martín Escribà.Edicions 62 va fer campanyesde publicitat insòlites a l’època:punts de llibre amb Humphrey Bogart,comagraniconadelcine-ma negre, o amb Simenon, comes pot veure en aquesta plana.Vinyetes de còmic a premsa, bos-ses grogues de regal, etcètera.I, sobretot, als darrers tempsde La Cua, promocions tempta-dores: compra totes les novel·lesde Simenon publicades a La Cuaper 445 pessetes i et regalem unexemplar d’
Oi que maten els ca-valls
, d’Horace McCoy.
Simenon, el preferit
Punt de llibre de promoció de lesnovel·les de Georges Simenon,publicades a La Cua de Palla.
R. M.
Edicions 62 no vapermetre als autorsdel llibre consultarl’arxiu de La Cua
2.REPORTATGE
QUADERN
Dijous, 13d’octubredel2011
 
rents, però els dos molt vàlids,amb una reflexió i uns objectiusconcrets. Pedrolo volia tocartots els pals i eixamplar la basede lectors. Coma, un gran espe-cialista, va publicar autors de laprimera i segona generacnord-americana”, explica Canal.Javier Coma hi va publicartres llibres de referència:
Diccio-nari de la novel·la negra nord-americana
(número 50 de Selec-cionsdeLaCuadePalla),
Diccio-nari del cinema negre
(número100) i
Temes i autors de la novel·-la negra: de la Série Noire a LaCua de Palla
(número 150).Aquest últim no va sortir tanrodó,segonsMartínEscribàiCa-nal, per la “gasiveria d’Edicions62): per reduir costos li van fereliminar tres importants apar-tats, els dedicats a David Goodis,Jim Thompson i Fredric Brown.Això no va ser tot. Coma ha- via proposat fer un
Diccionari dela cacera de bruixes
amb JoséLuis Guarner. Li van dir que eraun tema poc comercial. Va im-provisar a corre-cuita
Temes iautors de la novel·la negra
.A poc a poc li van anar reta-llant l’autonomia.“Crec que els canvis van co-mençar”, afegeix Canal, “quanÀlex Broch, que havia creat lacol·lecció La Negra a l’editorialLa Magrana, va passar a Edicio-ns 62. Coma va proposar seguirpublicant més autors nord-ame-ricans de primera fila i Broch,fer una col·lecció més oberta,que és el que es va imposar. “Elcas és que es van carregar lacol·lecció”. Coma va marxardeixant un llegat esplèndid.Després, la col·lecció aniràpelpedregar. Passaa butxaca,ElCangur/Cua de Palla(2996-1997). Publica vuit títols,molts d’ells del fons. El primertítol va ser
Parany per a unanoia
, de Sébastien Japrisot. A lacontraportada, deien que la pri-meraedicióencatalàs’haviapu-blicat el 1981 a Seleccions de LaCua de Palla. “La mateixa edito-rial havia oblidat que aquestanovel·la va inaugura La Cua dePalla el 1963”, s’indignen els au-tors. La Nova Cua de Palla, unaltre intent, va aparèixer el2006. Només van publicar dostítols.Van tornar-hi el2009 ambLabutxaca/Cua de Palla. Vatreure quatre títols, tots reedi-cions del fons.Si les dues primeres èpoques van suposar el moment zenitalde la col·lecció, les tres darreresiefímeres“hansuposatmalbara-tament del seu prestigi”.En el record de tots, però,quedaLaCuadePallaiSeleccio-ns de La Cua de Palla. Van intro-duirelgènerepolicíacaCatalun- ya; van donar a conèixer gransautors, van crear un model dellenguatge per les traduccions—argot que posteriorment seràadoptat pels escriptorsautòctons—, van introduir undissenyemblemàticivancontri-buir a la recuperació de poten-cialslectorsen llenguacatalana,conclouen els autors.
La Cua de Palla: retrat en grocinegre
ésunllibredereferència.A banda de l’evolució de lacol·lecció i de la sevacontextualització en el panora-ma català i espanyol, inclou elcatàleg de les obres, les adapta-cions cinematogràfiques, crono-logia de les edicions originals,índex d’autors, il·lustracions...Mor una coleccem-blemàtica i en neix una de nova.Al gener del 2012 sortirà, edita-da per Alrevés, Crims.cat, queprenelnomd’unaestupendaan-tologia d’autors negres catalanspublicada per la mateixa edito-rial. El director és Àlex MartínEscribà.Elprimertítolserà
Històriademort 
, que Andreu Martín publicàel 1985 a la desapareguda edito-rial Laia. El segon, d’Agustí Vehí,undescobriment,comesvacons-tatar a l’antologia anomenada.La nova col·lecció alternarà au-tors catalans i estrangers.
Q
uan vaig publicar un lli-bre policíac per primercop, em vaig dir que elmeu objectiu era col·locar untítol a la Série Noire de l’Edito-rial Gallimard. I ho vaig aconse-guir. Patrick Reynal es va inte-ressar perPròtesisielmeusom-ni es va fer realitat.El problema que els somnises facin realitat, però, és quesembla que ja hagis arribat a lafidelviatge ino etquedires mésaferenlatevaprofessió.Alesho-res, quan semblava que se m’ha- vien acabat els objectius, em vaigadonar que no, que la mevail·lusió,dedebòdedebò,erapubli-car a La Cua de Palla. El mal eraque La Cua de Palla, en aquellsmoments, ja no existia.De fet, la meva primera no- vel·la es deia
Muts i a la gàbia
iestava destinada a la col·leccióque dirigia Manuel de Pedrolo.Jo havia après a llegir amb LaCuadePalla.D’ençàqueuncom-pany del’institut Jaume Balmes,Joan Vinyoli, em va fer un llistatde llibres de qualitat que haviade llegir i un d’ells era
L’homeque veia passarels trens
de Sime-non i vaig llegir la traducció deLa Cua de Palla, em vaig conver-tir en un fidel seguidor d’aquellacol·lecció esplèndida on publica- venLeCarré,Chandler,Highsmi-th, Hammett i Japrisot, moltabans que es fessin famososambel
boom
de la novel·lanegrade finals dels 70.Vaig portar
Muts i a la gàbia
al Pedrolo, la va llegir i, si no la va publicar, segons em va dir, vaser perquè no tenia un nivell decataacceptable.Peraixò,lano- vel·la es va acabar publicant encastellà amb el títol d’
 Aprende ycalla
.Anys després, però, quan vaig constatar la necessitat de veure un títol meu a La Cua dePalla, es va produir el miracle ila col·lecció va tornar a néixer.Nova durar gaire més,peròvaigtenir l’oportunitat de tornar-hoa intentar i ho vaig aconseguir.El títol va ser
L’home que teniaraor 
, així, amb erra de navallad’afaitar.Des d’aleshores, cada matíempreguntoquin éselmeu pro-per objectiu a la vida. I no sé sien tindré un de tan important.
Un objectiu a la vida
ANDREU MARTÍN
Fotogrames d’algunesde les adaptacionscinematogràfiques denovel·les publicades a LaCua de Palla. A l’esquerra,de dalt a baix,
Disparen sobre el pianista
, deFrançois Truffaut;
El últimorefugio
, de Raoul Walsh;Richard Burton, a
El espíaque surgió del frío
, deMartin Ritt. Al centre, a dalt,Catherine Deneuve a
La sirena del Mississipi 
, deFrançois Truffaut; a sota,Lauren Bacall i HumphreyBogart a
El sueño eterno
, deHoward Hawks. Al costat,Lana Turner i John Garfielda
El cartero siempre llamados veces
, de Tay Garnett.
Neix Crims.cat, unanova col·leccnegrai policíaca d’autorscatalans i estrangers
QUADERN
Dijous,13 d’octubre del 2011
REPORTATGE.3

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->