RONDALLA DE VALENCI: ELS SOMNIS DE JOAN

DAVID CATAL GRIMALT 3ERB

Rondalla de Valenci:
Hi havia una vegada, fa alguns anys, un xic anomenat Joan, el qual tenia un somni: jugar a futbol. Joan era un jove de quinze anys, flac i baixet; per estava ple de vitalitat. Vivia a Xbia, prop de la platja de lArenal, en una casa de pescadors amb Maria, sa mare, Enric, son pare, i Laia, la seua germana menuda.

Enric es dedicava a la pesca, de la mateixa manera que ho feren els seus avantpassats. Per aquesta ra, son pare confiava que Joan continuara la tradici i lajudara amb la barqueta, fent-li companyia en aquest ofici. Moltes vegades Enric se nanava a viatges d'un mes i es recorria tota la costa de la Marina Alta. Navegava des del cap de Sant Antoni, fins al penyal d'Ifac i, tot seguit, dirigia el seu rumb fins Eivissa.

Joan aprofitava aquests viatges, moment en el qual no lacompanyava, i desprs de guardar xarxes i ajudar sa mare amb les tasques diries, se nanava a jugar a futbol amb els seus amics.

Un dia, mentre jugaven tots junts, va arribar un home i sassegu a un banquet, mirant com els xiquets jugaven cridaners. Joan va ser el que li va cridar molt latenci i, en acabar el partit, el va fer venir cap on estava ell. - Xe, xicot, em faries el favor de vindre un moment? va dir l'home. - Em dius a mi? va contestar, Joan, sorprs i alhora inquiet. - S, a tu et dic. Vine cap ac. va contestar l'home. - Joan es va acostar i l'home va seguir xerrant: - Hola, em dic Pere i sc l'entrenador de l'equip municipal de Xbia. He de dir-te que m'agrada molt com jugues al futbol. Tagradaria jugar amb el Xbia? va preguntar l'home, esperant la resposta de Joan.

- No ser cosa fcil, a menys que convena mon pare, que est entestat que l'ajude amb la maleda pesca. - B... Doncs pots dir-me on vius i jo ara mateix vaig a xerrar amb ta mare? - Clar. Anem ara mateix. Pere i Joan van comenar a fer cam cap a casa de Joan i, mentrestant, xerraven de futbol, la passi que compartien tots dos.

Van arribar a casa de Joan, i a Maria li va estranyar la presncia d'aquell home amb el seu fill. Pere es va presentar, i li va dir a Maria: - He estat xerrant amb Joan i li he preguntat si li agradaria jugar amb l'equip municipal, per em sembla que hi ha un problema. Segons mha contat, son pare no el deixa. s aix? - Clar, son pare est entestat que ha de ser mariner i diu que tota cosa que no estiga relacionada amb la mar, s una ximpleria.

Desprs de parlar una estona, van arribar a un acord: mentre son pare estigus de viatge, Joan entrenaria per a provar i, si els resultats eren positius, parlarien amb son pare i l'intentarien convncer. Joan va pensar que aquella ocasi era perfecta per a demostrar el que valia, i amb sort, algun dia poder arribar a ser jugador professional de futbol, que era el seu somni des de menut. Abans dacompanyar Joan al primer entrenament, li va demanar que lacompanyara a comprar al mercat municipal.

Joan hi va anar un poc enfadat, ja que si arribava tard a lentrenament no el deixarien jugar el diumenge.

Quan Joan i Maria van arribar al mercat municipal, eren vora les 4:30h. i Joan estava molt preocupat, ja que l'entrenament comenava a les 5 en punt. Van comprar diverses coses i, quan eren les 5 menys 10, van fer cam cap al camp municipal de Xbia. Quan anaven cap all, Maria li va fer el discurset que tenia planejat. Li va dir que mai ning havia confiat en ell, ni tan sols ella, i que esperava que la defraudara. Aquelles paraules van motivar encara ms Joan, el qual estava impacient perqu comenara l'entrenament.

A les 5 en punt Joan va arribar al camp, es va canviar i va eixir al terreny de joc. A pesar que era un camp de terra, va allucinar amb les porteries, les banquetes o, fins i tot, amb la lnia de cal. En comenar l'entrenament, Joan estava molt nervis, per prompte es va relaxar i va comenar a relacionar-se amb els altres jugadors. En l'entrenament, Joan fallava les passades, els tirs i qualsevol cosa que es proposara: semblava que estigus malet.

Desprs dalguns entrenaments ms, Joan va millorar notablement, de tal manera que lentrenador el va convocar per al proper partit. Shavia desforar molt perqu continuava ajudant son pare amb la barca i amb el poc temps que li quedava havia de donar el mxim. Al segent entrenament, ja al final, Pere va cridar Joan, i li va dir: - Joan, el prxim partit, esfora't al mxim, perqu ve un fams cercapromeses del Valncia C.F a buscar joves. Aix que ja saps! - Clar que s! Vaig a esforar-me al mxim.

Joan i Pere es van acomiadar i Joan se'n va anar corrent a sa casa per a dir-los-ho a son pare i a sa mare. Son pare ja havia assumit que Joan no l'ajudaria ms, per, al cap i a la fi, s'alegrava per ell. Joan va esperar nervis que arribara el dissabte i, fins i tot, per a no lesionar-se, no va jugar amb els seus amics a la placeta. Ni tan sols passava per all, perqu no li agafaren ganes de jugar. Els seus nervis saccentuaven amb larribada del dissabte i va entrar als vestidors. Maria va veure una persona amb corbata i americana i amb una llibreta a la m. De seguida sen va adonar que eixe era el cercapromeses. Quan Joan va eixir dels vestidors, va veure son pare, el qual va anar a desitjar-li bona sort, i al costat d'Enric, estava sa mare, nerviosa com ell.

L'rbitre va xiular i des d'aquell moment la prova va comenar. Joan anava a tots els balons, corria ms que un llebrer, feia els passes be, per el gol no arribava, i sabia que per a impressionar el cerca promeses havia de marcar un parell de gols. I aix ho va fer, noms va comenar la segona part en va marcar un i, ja quasi acabantse en va marcar dos ms. El partit va finalitzar i l'home es va acostar a Maria i a Enric i els va preguntar si el que havia fet els tres gols era el seu fill, i ells van respondre que s. L'home, que anava molt ben vestit i s'anomenava Ricard, els va oferir que Joan fera una prova per a entrar amb el Valncia C.F, i els pares, emocionats, van respondre que s.

Quan Joan va eixir, els va preguntar als seus pares si els havien dit alguna cosa i ells, molt emocionats, li van contestar que s. Joan va comenar a botar i a cridar, quan de sobte son pare, tamb feli, li va donar un consell: que no es donara mai per venut i, ara que tenia el que volia, que no ho tirara tot a rodar i que no fera bogeries. Joan es va quedar amb eixe consell de per vida, no se li oblidaria mai. Joan va fer la prova i tot va ser bufar i fer ampolles. L'havien agafat per al Cadet A del Valncia C.F. Havia complit part del seu somni, sols faltava arribar al primer equip, i podria jugar amb alguns dels seus dols com Mario Kempes o amb Andoni Zubizarreta.

5 anys desprs: Hui, Joan debuta amb el primer equip del Valncia C.F desprs de ser el mxim golejador de la seua categoria cinc anys seguits. Eixe dia tota la seua famlia van anar a veure'l jugar a Valncia, a l'estadi del Mestalla. Per sorpresa de tots, Joan eixia de titular. Als vestidors Joan no s'aguantava ni de peu, del nervis que tenia, de veure a tots els seus dols al seu costat. Per altra banda, l'estadi estava ple de gom a gom, no cabia ni una agulla, i a encara el posava ms nervis. Els primers minuts, tot li eixia tort, no li eixia res.

Per a la segona part tot va canviar. Les passades anaven perfectes, els tirs entre els tres pals, i fins i tot va fer un gol que va decidir el resultat del partit. Desprs de veure aquell partit, no dubta ning que Joan acabar sent un jugador important en la histria del futbol, per no es sap. Ensenyament moral: No et dnes mai per venut, els somnis d'un poden convertir-se en realitat amb esfor i ganes.