Big Crunch i Big Rip: Traduits al castell com a Gran Implosin i Gran Desgarramiento, sn dues de les principals teories

que intenten definir el posible final de l'Univers. El primer, Big Crunch explica que l'univers s'expandeix cada cop ms rpid, per que en un final comenaria a retroedir, fins a quedar reduit en un sol punt. El segon, Big Rip, diu que dintre de 2x10^10 anys, les galaxies es comenarien a separar, la gravetat es faria ms dbil cada cop i els toms s'acabarien per destruir. Tot i que molta creu en aquestes teories, no deixen de ser teories, i tot el relacionat amb la fsica no t perqu ser veritable. Totes dues teories, concorden que el dest de l'univers depen a de la materia fosca i de la seva massa, i tamb amb el Big Bang, produit fa uns 1,5x10^10 anys. Planetes extrasolars: Aquells planetes que viatgen de forma orbital en un sol diferent al nostre. N.A.S.A: NASA significa Organitzaci Nacional d'Aurenutica i del Espai (dels Estats Units). Va nixer el 1958, l'Acta de la cual va ser firmada pel mateix Eisenhower. En els seus inicis, pretenia posar una nau en rbita a la Terra, amb la intenci de ser els primers en conseguir-ho, davant de la URSS. La seva seu est a Washington D.C i el seu lema s For the benefit of all, Al profit de tots. Els dos projectes ms famosos de la NASA sn, entre molts altres; Projecte Mercury,que pretenia descubir si l'home podia viatgar fora de la Terra. El fams Projecte Apollo, grcies al cual Neil Armstrong va aterrar a la Lluna el 1969, on pronunci les paraules: Un petit pas per un home, un gran pas per a la humanitat. Charles F.Bolden s actualment l'administrador de la NASA.

Asteroide: Sn una srie d'objectes rocosos o metllics que giren al voltant del Sol, la majoria en el cintur principal, entre Mart i Jpiter. Alguns asteroides, tenen rbites que van ms enll de Saturn, i uns altres s'acosten ms al Sol que la Terra. Alguns han xocat contra el nostre planeta. Quan entren en la atmosfera, s'encenen i es transformen en meteorits. Via Lctia: La Via Lctia s una galxia gran, en espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estrelles, entre elles, el Sol. En total medeix uns 100.000 anys llum de dimetre i t una massa de ms de dos bilions de vegades la del Sol. Cada 225 milions d'anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre de la galxia. Aquest es mou a uns 270 km per segon. No podem veure el brillant centre perqu s'interposen materials opacs, pols csmica i gasos freds, que no deixen passar la llum. Es creu que cont un poders forat negre. Cosmos: En el seu sentit ms general un cosmos s un sistema ordenat. S'origina del terme grec "", que significa ordre o ornaments, i s l'anttesi del caos. Avui la paraula se sol utilitzar com a sinnim d'univers (considerant l'ordre que aquest posseeix). Big Bang: La teoria del Big Bang s un model cientfic que tracta d'explicar l'origen de l'Univers i el seu desenvolupament a partir de la explosi de lou csmic. Tcnicament, aquest model es basa en una expansi infinita apartir de la grandssima gravetat de lou csmic. El terme "Big Bang" s'utilitza tant per referir-se especficament al moment en qu es va iniciar l'expansi observable de l'Univers (quantificada en la llei de Hubble), com en un sentit ms general per referir-se al paradigma cosmolgic que explica l'origen i la evoluci del mateix. Nebulosa: Les nebuloses son cmus de gasos i pols en l'espai, el fet es que les nebuloses estn estretament relacionades amb les estrelles, ja que aquestes neixen per diferents fenmens en les nebuloses. Les nebuloses poden fer-se visibles si es troben en las proximitats de les estrelles, o b perdurar completament envoltes en la obscuritat de lespai. Satllit: Cossos menors del sistema solar que es desplacen traant rbites al voltant dels planetes. Transbordador espacial:

Es tracta d'un vehicle espacial reutilitzable amb la capacitaat de portar astronautes i orbitar a la terra. Pot arribar a transportar unes 30 tonelades. En el llanament consta de 2 cohets propulsors i un motor principal, que es desacoplen del transbordador quan aquest ja ha adquirit la velocitat necissria. El transbordador pot aterritzar a la Terra com si fos un avi corrent desprs d'haver orbitat, i desprs ja pot tornar a ser utilitzat.