Professional Documents
Culture Documents
Tema 15
FONOLOGIA II.
SISTEMA CONSONÀNTIC.
FENÒMENS DE CONTACTE CONSONÀNTIC
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
ÍNDEX
1. Introducció
1.1. Fonologia
1.1.1. Concepte de fonema
1.1.2. Oposicions fonològiques
1.2. Fonètica
1.2.1. Concepte de so. Propietats
1.2.2. Òrgans de fonació
1.2.3. Trets articulatoris
1.2.4. Fonètica articulatòria
1.2.5. Fonètica acústica
2. Sistema consonàntic
2.1. Introducció
2.1.1. Diferència entre vocals i consonants
2.1.2. Origen del sistema consonàntic
2.2. Fonemes consonàntics
2.2.1. Definicions classificacions
2.2.2. Al·lòfons
---------------------------------------------------------------- 2 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
BIBLIOGRAFIA
---------------------------------------------------------------- 3 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
1. Introducció
1.1. Fonologia
Segons Ruaix, la fonologia és un sistema, limitat i organitzat, dels sons que
funcionen significativament i conscientment dins d’una llengua determinada.
Tria, d’entre la infinitat de sons que l’aparell fònic humà és capaç de produir i
l’oïda és capaç de percebre, aquells que exerceixen una funció amb valor distintiu
coneguda pels parlants-oients.
Una altra definició interessant és la que dóna la Gran Enciclopèdia Catalana i
que també arreplega Xavier Romeu al seu “Manual de fonologia catalana”:
“Disciplina particular de la lingüística que estudia el valor funcional dels sons en les
llengües”.
---------------------------------------------------------------- 4 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
1.2. Fonètica
Tradicionalment, de l’estudi dels sons del llenguatge se n’ha dit fonètica.
Actualment, però, arran de les aportacions de l’estructuralisme, se sol distingir entre
fonètica i fonologia, donant a cada terme un sentit propi.
La fonètica és l’estudi dels sons del llenguatge, és a dir, de les impressions
acústiques tal com es presenten realment. Com que aquests sons són més
abundants que no les lletres de l’alfabet ni sempre correspon cada lletra a cada so
diferent, se solen usar símbols per a representar els sons.
La fonètica estudia, per exemple, el procés de fonació (òrgans de respiració,
de fonació i d’articulació, punts d’articulació, mode d’articulació...) i les propietats
acústiques del so (to, timbre, quantitat i intensitat).
---------------------------------------------------------------- 5 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
---------------------------------------------------------------- 6 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
---------------------------------------------------------------- 7 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
2. Sistema consonàntic
2.1. Introducció
Els fonemes consonàntics fonamentals en català són els dènou que mostra el
quadre següent:
Mode d’articulació
Punt d’articulació Oclusives ricatives Vibrants Laterals Nasals
sonor sord sonor s
ord
Bilabials /b/ /p/ /m/
Labiodentals /v/ /f/
Dentals /d/ /t/
Alveolars /z/ /s/ /r/, /ř/ /l/ /n/
Palatals /λ/ /ɲ/
Velars /g/ /k/
---------------------------------------------------------------- 8 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
• Català medieval
El català presentava en aquesta època la fesomia consonàntica actual.
- Distinció entre la /b/ bilabial i la /v/ labiodental fins a finals del segle XIV en tot
el domini lingüístic.
- La [r] es va conservar en el català medieval fins el segle XIII. Avui tan sols la
conserven la major part dels dialectes valencians.
- La palatalització de la [l] inicial llatina comença a ser general en el segle XIII.
- En els plurals procedents de proparoxítons llatins el català medieval va
mantenir en tot el domini la [n]: [homines > hòmens]. Actualment la conserva
solament el català occidental.
- La [l] en posició implosiva cau en determinats contexts: [kolp > kop]
• Decadència
A partir del segle XVI comença a intensificar-se el procés de dialectalització de la
llengua, es consoliden algunes particularitats dialectals i n’apareixen noves.
- Apareix l’apitxat a València i comença a estendre’s per la seua àrea
d’influència ([z>s], [dz>ts], [v>f])
- En el segle XVII el valencià recupera la –r final que havia perdut seguint la
tendència general i es produeixen fenòmens d’ultracorrecció (compters).
- En el segle XVIII en valencià es donen els primers casos de caiguda de la –d-
intervocàlica procedent de –ATA (dansada > dansà). En el segle XIX aquest
fenomen es generalitza i s’estén a altres casos de –d intervocàlica (llaurador >
llauraor) o de –g intervocàlica (jugador > jugaor).
---------------------------------------------------------------- 9 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
2.2.3. Al·lòfons
Un mateix fonema pot tenir diferents realitzacions, però sense valor distintiu, que
anomenem al·lòfons. En un mot com ara “ditada”, una anàlisi fonètica ens informa
que la primera /d/ és oclusiva mentre que la segona és africada: [ ditaδa ],
però fonològicament aquesta distinció és irrellevant.
♦ Assimilacions
Canvi del fonema d’una consonant per un altre a causa de l’anticipació d’alguna
característica articulatòria del fonema següent. Aquest fenomen d’atracció es
produeix per la tendència a l’economia i la rapidesa en la parla (espatla - espal·la,
setmana - semmana, Israel - Irrael, etc.).
♦ Geminacions
Hi ha una sèrie de geminacions que obeeixen a raons etimològiques, que
s’expressen gràficament, però no sempre es reflecteixen en la pronúncia (immens,
addicte, connectar...).
A més a més, en català central, es geminen en posició postònica els grups p, b, k,
g+l (pobble, reggla, etc.).
♦ Sensibilitzacions
Aquest fenomen esdevé quan, en contacte amb el so inicial del mot següent es
pronuncia una consonant que ordinàriament hauria de ser muda, (Sant [san] però
Sant Antoni [santantoni]).
---------------------------------------------------------------- 10 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
♦ Emmudiments
En català, excepte la major part del valencià, se solen emmudir les oclusives (cant-
[kan], temps [tems]), les fricatives en els plurals –igs, -nxs, -xs (desigs, esfinxs...) i
les líquides en posició implosiva (estimar [estimà]).
4.2. Fricatives
4.2.1. Labiodentals (f, v)
La grafia F no presenta cap problema a l’hora d’escriure però pel que fa a la
grafia V el principal problema recau en l’oposició B/V. En la major part del nostre
territori lingüístic s’ha produït una neutralització i tant B com V són pronunciades de
la mateixa manera [b]. Per tant, caldrà fixar-se en la normativa que regeix l’ortografia
d’aquestes consonants:
B V
- Davant L, R: moble, arbre,... - Darrere N: canvi, conversació,
exceptuant Vladimir. etc.
- Darrere M: embenar, - Alterant amb U: nevar-neu,
ambiciós..., excepte els blava-blau.
composts com tramvia, trimvuir. - Desinències de l’imperfet
- Alternant amb P: saber-sap, d’indicatiu: -ava, -aves, àvem...
llobató-llop.
---------------------------------------------------------------- 11 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
Z S
A principi de mot: zero, zona, zebra...
Alguns mots d’origen grec: amazona, Entre vocals: casa, riquesa, pisos,
esquizofrènic, bizantí...; els composts empresa, llisa, seriosa, etc.
de rizo-, zoo-, zoic-, -zou, -zoide,
-zoari. També en nazisme, Ezequiel, exceptuant
etc.
Entre consonant i vocal: alzina, Els derivats composts de fons:
esmorzar, donzella, onze, pinzell, etc. enfonsar, dins: endinsar, trans:
exceptuant transistor...
S SS
A principi de mot: savi, senyor...
Després dels prefixos: a-, ante-, anti-, Entre vocals: possible, interessant,
bi-, contra-, entre-, di-, hendeca-, hipo-, abadessa, pleníssim...
mono-, para-, poli, etc. I en els exceptuant
composts com fotosíntesi, uníson, Hem de tindre en compte els prefixos
homosexual, para-sol... acabats en –as, dis-, pres-, pros-, res-.
A fi de mot: nas, gos, congrés, arròs, Nassos, gossos, congressista,
etc. arrossos....
Entre consonant i vocal: cansar,
salsa...
Ç C
Davant a: caça, o: cançó, u: vençut. Davant e: ceba, i: civil.
A fi de mot: feliç, venç, audaçment... Als nexes –cc-: accedir, -xc-: excedir,
-sc-: ascensió, etc.
---------------------------------------------------------------- 12 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
- El so compost de la X:
En els mots presos del llatí i del grec la lletra X representa un so compost que
pot ser:
1. Sord (ks): màxim, sintaxi, índex, explosió, luxe.
2. Sonor (gz): mots començats per ex-: examen, exemple, exercici...
4.2.3. Palatals i grups africats (j, g, tj, tg, x, ix, tx, ig)
J G
Davant a, o, u: pluja, jove, just, etc. Davant e, i: pluges, gener, girafa,
-Els nexes: -jecc i –ject: injecció, pàgina, etc.
subjecte
-El verb jeure exceptuant
-Els mots jerarquia, jeroglífic, Jeroni,
jersei...
-Noms hebreus: Jesús, Jeremies,
Jerusalem.
X IX
-A principi de mot: xarop, xofer, -Darrere de les vocals:
xuplar... a: baixar, caixa, calaix...
-Darrere i: guix, clixé, bixest, etc. e: reixa, peix, eixam...
-Darrere U semivocal: rauxa, o: moixó, cartoixa
disbauxa... u: maduixa, gruix...
TJ TG
En posició intervocàlica davant les En posició intervocàlica davant les
vocals a, o, u: platja, lletja... i en els vocals e, i: jutge, formatge, platges,
verbs: desitjar, jutjar, rebutjar, viatjar... rellotge, etc.
---------------------------------------------------------------- 13 ----------------------------------------------------------------
TEMA 15
Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic
M N
-Davant b, p, m: ombra, company, Davant v: canvi, invent, enveja, etc...
immens... excepte en els composts excepte en els composts com tramvia,
com: benparlat, enmig, tanmateix, etc. circumval·lació...
-Davant f: simfonia, circumferència,
pamflet...
R RR
- A principi de mot: ric, roca, ros... - En posició intervocàlica: carro, arròs,
- Després de consonant: folre, etc., excepte en els composts com:
Manresa... monorim, autoretrat, contrarestar,
extraradi, preromà...
4.6. La hac
La lletra H representava en llatí un signe d’aspiració. En català, la hac només
té encara aquest valor en les onomatopeies (ha ha, ehem...) i en els manlleus (hippy,
hobby), etc.
Tret d’aquests casos utilitzem la hac amb un valor purament etimològic en
mots provinents del llatí (herba, home, hora...), del grec (hectòmetre, hegemonia) o
d’altres llengües (harem, handicap, hotel, etc.).
En general, l’ortografia de la hac coincideix amb la del castellà (hàbil, història,
inherent, exhala, etc.) però hi ha unes quantes discrepàncies:
- S’escriuen amb H mots com: ham, hivern, harmonia, ahir, subhasta...
- S’escriuen sense H mots com: avui, orfe, orxata, ou, os, coet, truà...
---------------------------------------------------------------- 14 ----------------------------------------------------------------