Mapa de les principals teories tiques

Teories tiques
Etiques materials
Hedonisme (Epicur) Eudemonisme (Aristtil) Utilitarisme (mill)

Etiques formals
Deontologisme (Kant) tica de la justcia (Rawls) Acci comunicativa (Habermas)

Etiques formals: deontologisme

Tracta a les persones com desitjaries que et tractessin a tu

I. Kant

Etiques formals: deontologisme Si vols ser feli, estudia filosofia Si vols ser feli, no estudis filosofia
Ens trobem davant de 2 normes de conducta que sn pensables de forma universal = s possible pensar un mn on tothom es comporti seguint qualsevol daquestes 2 mximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi aquesta norma = no es produeix contradicci entre la meva felicitat i la de la resta de la humanitat

Si vols ser feli, mata

Si vols ser feli, menteix

Ens trobem davant de dues normes de conducta que no sn pensables de manera universal, perqu si ho fem es segueix una contradicci entre la felicitat que jo espero aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els altres em vulguin perjudicar

Quan decidim nhi ha prou amb que la nostra elecci compleixi una condici (imperatiu categric)

No facis als dems el que no desitjaries que et fessin a tu

Etiques formals: deontologisme

TIQUES MATERIALS
(HEDONISME, EUDEMONISME I UTILITARISME)

TICA FORMAL
(KANT)

Sn a posteriorI
Sn particulars i contingents

s a priori s universal i necessria: cap excepci no s possible El seu imperatiu s categric: "has de", "cal que".

Els seus imperatius sn hipottics: "Si vols Ics fes Ena"

Prescriu la bondat o maldat d' Prescriuen la bondat o maldat una acci sense referncia d' una acci d'acord amb la a cap fi, sin noms a si consecuci d' una finalitat mateixa.

Etiques formals: deontologisme

Kant planteja una tica formal, no una tica material

Limperatiu categric no diu QU hem de fer (no dna cap contingut a lacci) sin que ens diu COM hem dactuar LIC no ordena cap acci o conjunt daccions concretes suposadament bones, sin que estableix la CONDICI que han de complir les nostres decisions per a que siguin bones

Aquesta condici no s mai un CONTINGUT, sin una condici PURAMENT FORMAL

Les morals materials es caracteritzen per tenir un contingut concret que serveix per guiar la conducta. La major part dels sistemes morals de la histria sn de carcter material

Etiques formals: deontologisme

Kant planteja una tica autnoma, no una tica a heternoma

La decisi segons limperatiu categric no es basa en cap INTERS, benefici o conseqncies concretes Una decisi autnticament moral s aquella que noms busca COMPLIR LA LLEI MORAL EN SI MATEIXA. Ser moralment bo vol dir actuar per DEURE, no per inters AUTONOMIA
La voluntat que actua independentment de les conseqncies (bones o dolentes) La voluntat que actua per deure, per respecte a uns principis morals Normalment no actuem de forma autnoma, per ho haurem de fer si realment volem ser subjectes morals lliures

HETERONOMIA
La voluntat condicionada per factors externs a ella mateixa: les conseqncies (premis, recompenses, castigs, sancions).

Normalment tots actuem de forma heternoma perqu ens fixem en el resultat de les nostres accions.
Lambit del DRET s heternom: la llei t sempre la forma dun condicional (Si fas X, rebrs un cstig)

La conscincia moral: LImperatiu categric kanti. Anomenem imperatius als manaments que ens ordenen obrar duna manera o duna altra. Els imperatius poden ser de dues maneres Hipottics (moral teleolgica-material) El valor duna acci es valora per les seves conseqncies materials(felicitat) i basada en els sentiments (heternomes) Categrics (moral deontolgica-formal) El valor duna acci es valora per la bondat de la intenci. Actua per deure (formal) i basa en la ra (autonoma)

1. Obliguen noms les persones que volen assolir 1. Obliguen de manera universal i un fi. incondicional:No sha de matar. 2. Lacci expressada en el manament s un mitj per assolir el fi Si vols ser un bon esportista, nofumis.La forma del manament s Si vols X, has de fer Y, i mana condicionalment, els que estiguin interessats en x. 3. Sn consells duna ra prudencial o calculadora, no manaments morals. 2. La forma dels manaments s has (o no has) de fer X. Mana sense condicions, sense prometre res a canvi.

3. Sn mananments morals. Si no matem o no mentim noms per por a la pres, estem rebaixant la humanitat de la nostra persona i actuem de forma immoral:hi ha orientacions que no shan de seguir senzillament perqu sn inhumanes.

La conscincia moral: LImperatiu categric kanti.

La voluntat humana noms s lliure quan obeeix la seva ra

pura. Aix implica que la voluntat no pot deixar-se influenciar per cap factor extern (Du, autoritats familiar, poltica, cultural..) ni per factors interns (egoisme, interessos particulars ...) sin nicament per la mateixa ra.
Si s aix s com si fos la mateixa ra la que sautoordena,

apareixent com a legisladora de si mateixa.

Llibertat per a Kant s obedincia a la ra pura.

La moral kantiana s una moral autnoma i racionalista.

La conscincia moral: LImperatiu categric kanti.

Limperatiu diu el segent: Actua com si la mxima de

la teva voluntat pugui valer sempre al mateix temps com a principi duna legislaci universal.
Una acci ser bona si es dedueix a aquesta llei.
Tots els judicis moral i totes les lleis humanes que

pretenguin ser morals haurien de derivar-se daquest principi.

Els judicis morals han de ser universals: no noms vlids

per a tothom, sin tamb vlids sota qualsevol circumstncia sense excepcions.

La voluntat filla del desig???? Kant Vs Mill

Aqu tamb es dirimeix lltima batalla de lutilitarisme contra les objeccions del kantisme.

La voluntat filla de la ra pura VS voluntat filla del desig (utilitarisme).

Els kantians afirmen: La voluntat s cosa diferent del desig; una persona virtuosa, o qualsevol persona amb principis ferms, actua sense pensar en el plaer que espera obtenir pel seu compliment. Una voluntat moral, lliure, s una voluntat que actua noms obeint els principis duna ra pura: limperatiu categric.

 http://filomasnou.blogspot.com.es/2011/01/ hdf8actualitat-ikant.html

Les tiques procedimentals (formals)- Habermas i Rawls

A diferncia de Kant, aquestes tiques actuals entenen que no s cap persona qui ha de comprovar si una norma s universalitzable, sin que han de comprovar-ho els afectats per ella, aplicant procediments racionals.

Les tiques procedimentals (formals)- Habermas i Rawls

Els dos procediments (anys 70): 1. Ltica del discurs dHabermas que proposa com a procediment una situaci ideal de parla entre tots els afectats duna norma. 2. Rawls proposa una situaci ideal de negociaci, a la que anomena posici original.

Les tiques procedimentals (formals)- Habermas i Rawls

Si per a Kant el punt de partida de ltica era el fet de la conscincia del deure, ara es parteix tamb dun fet: les persones argumenten sobre normes i ens interessem per esbrinar quines sn moralment correctes

Teoria tica formal/procedimental: Rawls

Teoria de la Justcia

El Neocontractualisme: la teoria de la justcia de J. Rawls.

La justcia,
en les societats capitalistes avanades (democrtiques)

O
Com distribuir els bns socials bsics, entre els membres duna societat, dun mode

Just
El tema que li interessa a Rawls s

1.3. El Neocontractualisme:

la teoria de la justcia de J. Rawls.

La qesti s

Hi ha uns bns socials bsics que sn escassos.

Per d un mode

Just
Shan de repartir entre els membres de la societat.

Hi ha uns bens socials bsics que sn escassos.

La soluci

Per dun mode

Just
Trobar un procediment que ens permeti repartir els bns socials
Hi ha que repartir-los entre els membres de la societat..

Els bns socials bsics.

El procediment.

Sn escassos, ra per la que sha de repartir equitativament.

Els bns socials bsics sn

-Els drets fonamentals (tots el relacionats amb la llibertat i la igualtat formal). - El poder i les oportunitats.

-La riquesa i els ingressos. - Lautoestima.

Els bns socials bsics.

El procediment.

Instruments

La posici original.

El vel de la ignorncia

La posici original.

La posici original.

Individuos racionals i autointeressats Situaci ideal Decideixen com shan de repartir els bns socials bsics

Segons Rawls, per repartir els bns socials dun mode just, Sha de partir del que ell anomena.

La posici original.

El vel de la La posici ignorncia original.

Cm aconseguir la imparcialitat i la justcia?

Situaci ideal Individuus racionals i autointeressats

El vel dignorncia

Es tracta duna situaci ideal en la que

Individus, racionals i autointeressats

Tenen que decidir com repartir els bns socials, del mode ms imparcial i just possible.

El vel dignorncia

En el vel dignorncia

Els individus sn despullats de tot coneixement sobre ells mateixos

El vel dignorncia

En el vel dignorncia

Els individus sn despullats de tot coneixement sobre ells mateixos

Situats darrera daquest vel, els individus han de deliberar sobre

Les lleis fonamentals que han de presidir la societat en la que viuen.

Aquestes lleis serviran per repartir els bns socials bsics.

El velo dignorncia

En el vel d ignorncia

Segons Rawls, situats darrera daquest vel, els individus optaranper les lleis ms igualitries possibles

El vel dignorncia

En el vel dignorncia

Aix s comprensible si tenim en compte que, quan els individus estan darrera el vel desconeixen tot sobre ells mateixos. Noms quan saixeca el vel, cauen en el compte del lloc que realment ocupen en la societat.

El vel dignorncia

En el vel dignorncia
individus, racionals i autointeressats

Per aquest motiu, optaran pels principis i lleis ms igualitries i justes possibles

El vel dignorncia

Del vel dignorncia, sortiran dos principis

El vel dignorncia

Primer principi (sobre la llibertat)

El vel dignorncia

1. Siguin pel major benefici dels menys aventatjats.

2. Vagin acompanyats de crrecs accessibles a tots, en igualtat doportunitats.

Segon principi (sobre la igualtat)

El vel dignorncia

Aquests dos principis seran el test que ens permeti saber si una norma o llei s justa.

El vel dignorncia

Preval el 1r. principi sobre el 2n

1.3. El Neocontractualisme: Ltica dialgica de J. Habermas.

1.3. El Neocontractualisme: Ltica dialgica de J. Habermas.

Noms podem saber si una norma o llei o decisi poltica s eticament correcta El dileg al servei de l tica i de la poltica entrant en un dileg amb tots i cadasc dels afectats per una decisi poltica.

tica dialgica

El test del discurs o dileg

Qualsevol persona pot participar en el dileg

(no es pot excluir a ning)

Qualsevol persona pot manifestar la seva opini, aix com els seus desigs i necessitats

Condicions IGUALTAT, RESPECTE, SINCERITAT I TOLERNCIA. del dileg

No es pot coaccionar a ning.

Resta prohibit enganyar a la resta i enganyar-se.

Segons Habermas, no val qualsevol dileg. Ha de cumplir una srie de REQUISITS.

tica dialgica

El test del discurs o dileg

Al final del dileg, noms tindr valor aquella decisi que hagi sigut acceptada per tots.

Criteri de moralitat i justcia

El principi duniversalitzaci.

Una norma ser vlida o moral quan, a travs del dileg, tots els afectats per ella accepten com tal (o la poguessin acceptar ) I aix por representar interessos universalitzables Sota aquestes condicions es dur a terme el discurs o el dileg.