TEMA 31

Tema 31
LA LINGÜÍSTICA DEL TEXT.
EL TEXT COM A UNITAT
D’EXPRESSIÓ I COMPRENSIÓ
 TEMA 31
La lingüística del text. El text com a unitat d’expressió i comprensió

ÍNDEX

1. Introducció

2. Noció de text i de discurs

3. Què és la Lingüística Textual

4. Models gramaticals
4.1. La Gramàtica Tradicional
4.2. L'Estructuralisme
4.3. La Gramàtica Generativa
4.4. La Lingüística Textual

5. Aportacions de la Lingüística Textual

---------------------------------------------------------------- 2 ----------------------------------------------------------------
 TEMA 31
La lingüística del text. El text com a unitat d’expressió i comprensió

BIBLIOGRAFIA

• BERNÁRDEZ, E., (1982), Introducción a la lingüística del texto. Madrid, Espasa-

Calpe. Es tracta d'un dels millors manuals introductoris sobre el tema. Té dotze
anys de vellesa, però continua sent mol útil i actual.

• CASSANY, D., i al., (1993), Ensenyar llengua. Barcelona, Graó. No cal dir res sobre
aquest autèntic filó d’informació.

• CASTELLÀ, J. M., (1989), De la frase al text. Un canvi de perspectiva en la visió de

l’aprenentatge. Barcelona, Empúries. Descripció i aplicació pràctica de la major
part de conceptes que envolten la Lingüística del Text.

• ---, “Diversitat discursiva i gramàtica. Avantatges i mites de la tipologia textual”,

dins Articles, 4. Un article clàssic sobre algunes propostes per classificar els
textos i l’aplicació didàctica d’aquestes classificacions.

• CUENCA, M. J., (1992), Teories gramaticals i ensenyament de llengües. València,

Tàndem. Una anàlisi dels principals models gramaticals (gramàtica tradicional,
lingüística estructural, gramàtica generativa i lingüística textual) tot relacionant-los
amb les possibilitats d’aplicació a l’ensenyament de llengües.

• ---, (COORD.), (1993), Lingüística i ensenyament de llengües. València, Universitat

de València. Conjunt de treballs sobre el tema que explicita perfectament el títol.
Un recull ben interessant.

• CONCA, M., COSTA, A., CUENCA, M. J., G. LLUCH, (1998), Text i gramàtica.
Teoria i pràctica de la competència discursiva, Barcelona, Teide.

• DEVÍS, A., J. SENDRA, (2001), Comentar textos, València, Castellnou.

• DIVERSOS AUTORS, "A l'entorn de la gramàtica textual” Suplement COM. Ensenyar

català als adults. Generalitat de Catalunya, 1991. Conjunt d'articles actualitzats
sobre lingüística textual, amb temes diversos: visió global de la lingüística de text,
cohesió, tipologies textuals, els determinants, etc.

• RIGAU, G., (1981), Gramàtica del discurs. Universitat Autònoma de Barcelona. Una
altra introducció a l’anàlisi del text-discurs. És especialment exhaustiu el tema de
l'anàfora.

---------------------------------------------------------------- 3 ----------------------------------------------------------------
 TEMA 31
La lingüística del text. El text com a unitat d’expressió i comprensió

1. Introducció

Ja fa algun temps que el que s’anomena "enfocament comunicatiu" s'ha difós

entre els professionals de l'ensenyament de llengües. L'abandonament de la
gramàtica per se és un fet acomplert en la major part dels llibres i les classes de
llengua.
Hi ha un desfasament greu entre uns objectius generals dels programes que
parlen de "domini de l’expressió oral i escrita" i la realitat d'unes classes quasi
exclusivament gramaticals i literàries. I, no obstant això, una queixa generalitzada
entre el professorat és que els alumnes no saben redactar, ni expressar-se en un
registre oral formal, ni tan sols, de vegades, reproduir amb encert el que acaben de
llegir en un text.
L'objectiu, cada dia compartit per més professors, és practicar l'ensenyament
de la llengua en ús a fi que l’alumnat aprenga a parlar, escoltar, llegir i escriure, a
utilitzar el llenguatge com un instrument dinàmic i creatiu.
Les transformacions en la didàctica de la llengua han anat aparellades, en les
dues últimes dècades, amb una ampliació de l'objecte d'estudi per part de la ciència
del llenguatge. Diverses disciplines han convingut en la necessitat d'aquesta
ampliació. D’una banda la filosofia del llenguatge (Wittgenstein, Austin), les ciències
de la comunicació (cibernètica, semiòtica) i l'enorme impuls de la pragmàtica. De
l'altra, les mateixes insuficiències de la lingüística, incapaç d'explicar fenòmens que
superen l'àmbit estricte de la frase. Finalment altres factors com ara la tradició dels
estudis literaris i, potser, la retòrica o les necessitats de camps com la traducció, la
correcció i l'ensenyament de la llengua.
Tot plegat ha donat lloc a un nou àmbit científic, de caràcter interdisciplinari,
que rep el nom de lingüística del text, ciència del text, gramàtica de discurs, anàlisi
del discurs, teoria de l'enunciació o d’altres, segons el país, l'autor, el punt de vista o
l'objecte precís d'estudi.
Encara que siga discutible el caràcter estrictament lingüístic d'aquesta ciència
(els generativistes la situen clarament fora de la lingüística, dins de l'estudi de
l'actuació) i manque de l'establiment d'unes bases teòriques sòlides acceptades per
tothom (com la semàntica, són disciplines encara a la recerca del seu paradigma), el
coneixement i estudi de text es fa imprescindible per al treball en camps de
lingüística aplicada.
En una perspectiva històrica podríem dir que si l'estructuralisme va resoldre
satisfactòriament la fonologia, i el generativisme, la sintaxi, ara és el torn de la
semàntica i la pragmàtica, que estan sent abordades per la lingüística del text.

2. Noció de text i de discurs

Un dels primers problemes per a una lingüística de text és definir la seua

unitat bàsica, el text. Tradicionalment, aquest mot es refereix a qualsevol producció
lingüística escrita, i així és usat tant a nivell col·loquial com tècnic. Per exemple, a
l'escola s'utilitzen expressions com llibre de text o antologia de textos, que
reflecteixen aquesta visió. Tradicionalment, també, el mot discurs es refereix a una
producció oral monologada pronunciada en públic i sovint sobre temes acadèmics o

---------------------------------------------------------------- 4 ----------------------------------------------------------------
 TEMA 31
La lingüística del text. El text com a unitat d’expressió i comprensió

polítics. En el marc de la LT i l'anàlisi del discurs, aquests termes canvien de valor,

adopten significacions més àmplies i reflecteixen distincions més subtils.
El text ha estat concebut erròniament com una simple suma de frases
(semàntics generatius: Katz, Fodor, Z. Harris). Per a la LT, en canvi, es tracta no
només d'un element situat per sobre l'oració, sinó d'una unitat d'un altre rang, amb
més propietats que les d'ordre sintàctic o semàntic atorgades a les frases. Però per a
una definició més matisada del text exposarem les de diversos lingüistes (Bernàrdez,
1892):
"Tot conjunt analitzable de signes. Són textos, per tant, un fragment d'una
conversa, una conversa sencera, un vers, una novel·la..." (Làzaro Carreter, 1971)
"Text és el major signe lingüístic." (Dressier, RFA, 1973)
"Text és un missatge objectivat en forma de document escrit, que consta d'una sèrie
d'enunciats units mitjançant diferents enllaços de tipus lèxic, gramatical i lògic."
(Galperin, 1974)
"Text és la forma primària d'organització en què es manifesta el llenguatge
humà. Quan es produeix una comunicació entre éssers humans (parlada / escrita) és
en forma de textos." (lsenberg, H., 1976)
"Text és la unitat lingüística comunicativa fonamental, producte de l'activitat
verbal humana. Es caracteritza pel seu tancament semàntic i comunicatiu i per la
seua coherència... formada a partir de la intenció comunicativa del parlant de crear
un text íntegre i, també, a partir de la seua estructuració..." (Bernàrdez, 1982)

Aquest últim destaca tres idees fonamentals que resumeixen les definicions
anteriors:
- El text té un caràcter comunicatiu: és una acció o una activitat que es realitza
amb una finalitat comunicativa.
- El text té un caràcter pragmàtic; es produeix en una situació concreta. Els textos
s'insereixen en una situació determinada, amb interlocutors, objectius i
referències constants al món circumdant, i no tenen sentit fora d'aquest context.
- El text és estructurat: té una ordenació i unes regles pròpies que garanteixen el
significat del missatge i l'èxit en la comunicació.
-
Una última, i molt diferent, definició de text és la del teòric soviètic Jurij M.
Lotman, estudiós de la semiòtica de la cultura, per al qual text és "qualsevol
comunicació que s'haja realitzat en un determinat sistema de signes. Així, són textos
un ballet, un espectacle teatral, un poema o un quadre.”

Els termes "text" i "discurs" de vegades s'utilitzen com a sinònims, però altres
vegades per inèrcia i per les connotacions que tots dos tenen tendim a associar text
= escrit, discurs = oral. La relació entre els termes text i discurs també és diferent
segons els autors. Per a alguns es tracta simplement de mots sinònims. Ho afirmen
explícitament i en fan un ús indistint, per exemple, G. Rigau, E. Bernàrdez i J.
Lozano. Altres estableixen distincions, com ara T. A. van Dijk, Halliday i Widdowson,
tendint a diferenciar entre el text com a producte o resultat, i el discurs que s'analitza
com a procés, tant oral com escrit, acte d'interacció verbal.
allò que s'ha dit ---- text,
el procés de dir-ho ---- discurs.

La diferència potser més dràstica, i també més interessant, és la presentada

per L. Payrató (1990), segons la qual el text és una unitat supraoracional però
---------------------------------------------------------------- 5 ----------------------------------------------------------------
 TEMA 31
La lingüística del text. El text com a unitat d’expressió i comprensió

independent del context i és estudiat dins del nivell de la competència, mentre que el
discurs és dependent del context i afecta el nivell de l’actuació. Discurs tindria més a
veure amb el procés i text amb el resultat. Aquesta distinció ens resoldria el
problema dels textos que, tot i contenir incoherències, ser mal construïts o tenir
errors de cohesió sintàctica, acompleixen la seua intenció comunicativa perquè són
correctament interpretats pel receptor (Lozano). Així, distingiríem entre el text com a
unitat teòrica caracteritzada necessàriament per una coherència semàntica i
sintàctica, i el discurs com a unitat comunicativa en funcionament en una situació
empírica determinada, que pot contenir errors de construcció i de cohesió, i que és
produïda per uns parlants concrets que actuen amb més o menys èxit i desimboltura.
En la nostra exposició utilitzarem el terme text que no diferenciarem del de
discurs i considerarem que fa referència tant a les produccions lingüístiques escrites
com a les orals.

3. Què és la Lingüística Textual?

Sota el nom de lingüística textual agrupem un nombre molt gran i en certa

mesura heterogeni d'aportacions que tenen com a punt comú la superació del límit
oracional en l'anàlisi del llenguatge. Podem dir que les característiques més generals
i coincidents a tots els corrents textuals (que s'han manifestat, com ja hem
mencionat, amb noms molt diferents com gramàtica del text, anàlisi del discurs,
lingüística del text…) són aquestes:

a) El centre de l'anàlisi lingüística és el text o discurs que es considera una unitat

amb valor semàntic i comunicatiu autònom.

b) La teoria es presenta com a interdisciplinària: incorpora aspectes de la

psicologia, de la sociologia, de la crítica literària, de l’estilística... amb la finalitat
de donar una visió globalitzadora del llenguatge.

c) S'articula a partir de les tres dimensions sígniques definides per Morris: la sintaxi,
la semàntica i la pragmàtica. D'aquestes, és sens dubte la pragmàtica la que té
un pes específic major i la que permet connectar amb aspectes sociolingüístics i
psicolingüístics, tot esborrant els límits entre la lingüística sensu stricto i aquelles
disciplines.

d) S'interessa per la llengua en ús, per l'aspecte comunicatiu d'aquesta, i no tant per
classificar unitats i estructures (estructuralisme) o per crear un model abstracte
que done compte de la gramàtica interioritzada del parlant (generativisme).
Partint de la dicotomia competència i actuació de la gramàtica generativa, diríem
que la LT legitima l'estudi de l'actuació, sense que això implique un
abandonament de la competència, que ara en lloc de lingüística, passa a ser
comunicativa.

La LT va aparéixer a finals dels anys seixanta i es va desenvolupar durant els

setanta i molt especialment durant els vuitanta, tot creant escoles i línies
d'investigació diferenciades, que podem agrupar, d'una manera general, al voltant de
dos nuclis: a Europa el nou model s'ha centrat en les produccions escrites (i d'ací les

---------------------------------------------------------------- 6 ----------------------------------------------------------------
 TEMA 31
La lingüística del text. El text com a unitat d’expressió i comprensió

referències gairebé constants al terme text com a unitat central); als Estats Units,
seguint una tendència ja iniciada amb l'estructuralisme, l'enfocament textual s'ha
dirigit més aviat a les manifestacions lingüístiques orals (i d’ací les referències a
discurs).
Tanmateix, la LT no va nàixer del no-res, sinó que va ser el producte de
moltes i variades influències. En primer lloc, l'estudi dels textos es remunta a la
retòrica clàssica, que no era més que un conjunt de tècniques per a la producció de
discursos. En segon lloc, i aproximant-nos més als nostres dies, alguns
desenvolupaments de l'estructuralisme són a la base de la LT: la defensa de l'estudi
de les funcions del llenguatge, que van fer els lingüistes de l'Escola de Praga
(sobretot Jakobson), les anàlisis de la perspectiva funcional de l'oració iniciades
igualment per estudiosos praguians; també les gramàtiques de nivell com la
tagmèmica, la sistèmica o la gramàtica estratificacional, en són bona mostra.
No només, però, n’és l'estructuralisme la base, també van sorgir algunes
propostes que es van presentar com una ampliació de la gramàtica generativa (Van
Dijk, Rieser, Rigau...). En aquestes propostes s'hi considerava, bàsicament, que la
inclusió d'un segon component interpretatiu, posterior al semàntic, podria donar
compte del fenomen que traspassaven el límit oracional. Tanmateix, cal notar que
aquesta via d'anàlisi textual va tenir poca vigència. També han sorgit teories textuals
que entronquen amb la psicolingüística (Bronckart i el seu grup), amb la
sociolingüística (Gregory i Carroll), i amb la didàctica de la llengua (Widdowson).
Així doncs, l'estudi del text es mostra com a continuació i alhora reacció al
panorama lingüístic del seu moment. Les causes de l'aparició i el desenvolupament
de la lingüística textual són, en opinió de Bernárdez, de dos tipus: internes i
externes.

Causes internes.
* Puixança de la semàntica i, sobretot de la pragmàtica, camp d'estudi en
desenvolupament que es confon de vegades amb l’anàlisi textual i que hi té un ampli
camp d'intersecció.
* Reconeixement de la naturalesa extraoracional d'alguns fenòmens (connexió,
pronominalització, deïxi...) cosa que explica que no es puguen estudiar de manera
reeixida a partir d'oracions isolades.

Causes externes.
* Necessitat de fer aportacions lingüístiques a disciplines que treballen amb textos
complets, com la poètica, l’estilística, la traducció o l'ensenyament de llengües.
* Evolució general del paradigma científic, que tendeix a estimular els estudis
integradors i interdisciplinaris.

4. Models gramaticals

En aquest apartat proposem una reflexió sobre la contribució que ha fet la

lingüística a l'estudi de la llengua. Considerem quatre models gramaticals: la
gramàtica tradicional, la lingüística estructural, la gramàtica generativa i la lingüística
textual.

---------------------------------------------------------------- 7 ----------------------------------------------------------------
 TEMA 31
La lingüística del text. El text com a unitat d’expressió i comprensió

LA GRAMÀTICA TRADICIONAL
Plantejava l'aprenentatge de la llengua d'una manera teòrica. Calia aprendre
les regles de la normativa per aconseguir una expressió oral i escrita modèlica,
d'acord amb uns patrons poc flexibles que se suposaven més cultes.
El mode de llengua que intentava transmetre i conservar aquest ensenyament
era poc real: ignorava la diversitat, evitava els canvis i les innovacions, i rebutjava els
usos lingüístics i les particularitats de la gran majoria de la societat. En general,
també donava molta importància a la llengua escrita i la mostrava com a model a
imitar oralment.

L'ESTRUCTURALISME
Va suposar un gran avanç cap a punts de vista més objectius. Les
gramàtiques descriptives es proposen estudiar el funcionament del sistema de la
llengua "tal com és i no tal com hauria de ser". L'estructuralisme clàssic intenta
estudiar les constants de la llengua per extreure'n principis generals. L'objecte
d'estudi és ara l’estructura verbal, els elements que la componen i les seues
relacions (sintagmes i paradigmes), però no els criteris de correcció o la normativa.
D'aquesta manera es va avançar en la qualitat científica de l'anàlisi lingüística, però
l'ensenyament va continuar sent bàsicament gramatical.

LA GRAMÀTICA GENERATIVA
També anomenada predictiva, s'inicia amb l'obra de Chomsky (Estructures
Sintàctiques, 1957) i actualment encara es troba en fase de desenvolupament i
discussió. Malgrat les innovacions que va introduir (estructura profunda, regles de
reescriptura, subcategorització…), el generativisme no ha quallat en cap mètode
didàctic nou. Potser cal buscar les causes en el fet que l'aparell teòric i analític que
utilitza presenta uns graus d'abstracció i complexitat poc rendibles per a
l’ensenyament o la didàctica de llengües, tot i que els contactes amb els Universals
del Llenguatge, podrien fer semblar el contrari. Tot i això, certs plantejaments teòrics
de la nova gramàtica han tingut repercussions pedagògiques rellevants; com ara la
importància de la recursivitat de la llengua, de la creativitat verbal dels parlants, la
idea que hi ha regles gramaticals universals i generalitzables a totes les llengües, la
revalorització de la semàntica per definir els conceptes de gramaticalitat...

LA LINGÜÍSTICA TEXTUAL
Concebuda com a ciència interdisciplinària. El text o discurs és un punt de
confluència de la sociologia, l'antropologia, la psicologia, la filosofia… La LT
incorpora el punt de vista de l'actuació lingüística. Treballa amb unitats diverses
caracteritzades, perquè són no únicament de rang superior a l'oració sinó
pertanyents al nivell de l'activitat comunicativa. S'hi consideren com a factors
rellevants, entre d'altres, les relacions entre els parlants, les estratègies cognitives de
construcció del missatge, els coneixements culturals compartits per la societat... Es
tracta d'una visió comunicativa més que formal i més textual que oracional on no
prima la sintaxi sinó la semàntica i la pragmàtica.
L’esquema següent (Cuenca, M. J., 1992) recull les característiques principals
de les tres gramàtiques anteriors i de la LT:

---------------------------------------------------------------- 8 ----------------------------------------------------------------
 TEMA 31
La lingüística del text. El text com a unitat d’expressió i comprensió

GRAMÀTICA LINGÜÍSTICA GRAMÀTICA LINGÜÍSTICA

TRADICIONAL ESTRUCTURAL GENERATIVA TEXTUAL
1. Normativa Descriptiva Predictiva Descriptiva
Tipus de (descriptiva)
gramàtica
2. Paraula Signe / Oració Text / discurs
Concepte Constituent
clau
3. Parts de Funcions / Categoria / Procés
Centre l’oració Paradigma procés comunicatiu
anàlisi
4. Correcte / Llengua / Gramatical / Pertinent /
Conceptes incorrecte, paraula, signe, agramatical, no pertinent,
parts de sistema, competència / competència
l’oració, oració estructura, actuació, oració, comunicativa, text,
simple i oposició, valor, transformacions, coherència,
composta sintagma / regles, principis. cohesió,
(hipotaxi i paradigma adequació.
parataxi)
5. Gramàtica Mètodes Enfocament Enfocament
Aplicació normativa (L1), audiolingual (L2), cognitiu (L2), comunicatiu,
didàctica gramàtica anàlisi anàlisi d’errors i mètode funcional-
traducció (L2) contrastiva (L2) interllengua (L2) nocional (L2),
tipologies textuals
(L1 i L2)
6. Primera Descripció Insistència en Enfocament
Aportacion descripció de la lingüística l’aspecte creatiu, globalitzador:
s a la llengua, anàlisi sistemàtica, model coherent i interdisciplinaritat,
didàctica de la norma atenció a la complet d’anàlisi, llengua en ús,
llengua parlada tractament atenció a la
innovador diversitat…
d’errors

5. Aportacions de la Lingüística Textual

El desenvolupament de la LT ha fet possible l'aparició d'un seguit de

contribucions a la didàctica de la llengua que formen part del corrent que denominem
enfocament comunicatiu:
a) En primer lloc, ha aportat un fonament teòric important: els conceptes de text /
discurs, cohesió, coherència, progressió temàtica, tipologies textuals, són a la
base de les metodologies comunicatives. Però, a més de proporcionar conceptes
estrictament textuals, permet analitzar la gramàtica oracional d'una manera
diferent i concretament fenòmens que ultrapassen clarament el límit de l'oració
com ara la pronominalització o la connexió.
b) Els lingüistes textuals han fet veure que la llengua no es materialitza en un
conjunt d'estructures ni oracions ben formades, sinó en una col·lecció de textos, i
que els textos són alguna cosa més que un seguit d'oracions: un conjunt
d'oracions gramaticals pot donar lloc a textos anòmals, ja siga des del punt de
---------------------------------------------------------------- 9 ----------------------------------------------------------------
 TEMA 31
La lingüística del text. El text com a unitat d’expressió i comprensió

vista estrictament textual (textos incoherents o no cohesionats), ja siga des del

punt de vista contextual (textos no adequats al context de comunicació).
c) Han fet palés que la facultat de llenguatge no consisteix només a dominar les
regles gramaticals, la pronúncia i el vocabulari. No equival, doncs, a la
competència lingüística, sinó que consisteix a adquirir una competència
comunicativa: conéixer l'estructura interna de la llengua, i també saber posar-la
en funcionament en situacions comunicatives. Es tracta, al capdavall, de dominar
coneixements i habilitats.
d) Del punt anterior, se'n dedueix que el llenguatge és, en primer lloc, un sistema
d'expressió de significat que s'usa per a la comunicació.
e) El llenguatge és un sistema global, inserit dins del conjunt de sistemes
cognoscitius. S'imposa, doncs, un tractament totalitzador i interdisciplinari, que
tinga en compte especialment els aspectes psicològics i socials.
f) Dins del sistema del llenguatge, és tan important l'escrit com l'oral i, per tant, tots
dos mereixen atenció. I encara més, es considera que l'escrit no és una simple
traducció de l'oral: té regles de funcionament i convencions especifiques.
g) L'objectiu de l'ensenyament és assolir competència comunicativa; per tant caldrà
dotar l’alumnat fins i tot de l’enciclopèdia cultural que permet comunicar-se de
manera reeixida.
h) La correcció és secundària respecte a la capacitat d'entendre i fer-se entendre.
És més important la fluïdesa que la correcció. El criteri final per avaluar l'èxit d'un
intercanvi comunicatiu és la transmissió i la recepció d'un significat concret.
i) Cal treballar totes les habilitats (parlar, escoltar, llegir i escriure) amb igual
intensitat.
j) L'ensenyament ha de ser globalitzador i no atomístic, és a dir, s'imposa un
enfocament descendent, de dalt cap avall, oposat a l'enfocament ascendent, que
caracteritza els mètodes anteriors centrats en estructures i paraules.
Es tracta de partir sempre de situacions comunicatives versemblants i
completes, ja que l'objectiu final de l'ensenyament és que els estudiants usen la
llengua en situacions tan reals com siga possible i això només és possible a través
de textos complets i no sols oracions.
Tots aquests factors han fet que apareguen cada vegada en major nombre,
investigadors interessats a estudiar la llengua com a procés comunicatiu, més que
com a sistema. Cal analitzar les manifestacions de la llengua i la mateixa producció
lingüística tant des del punt de vista del receptor com de l'emissor, en un intent,
encara hui en gestació i a la recerca d'un paradigma, de donar una visió integrada
del llenguatge.

---------------------------------------------------------------- 10 ----------------------------------------------------------------