Sopa Campbells

Documentaci general
Catalogaci: Autor: Andy Warhol (1928-1987) Ttol: Sopa Campbellss Cronologia: 1965 Localitzaci: gran varietat de versions. Es troba a diferents museus com la National Gallery of Art (Washington).. Estil: pop art Anlisi material: Dimensions: 92,1 cm x 61,6 cm Suport: tela Tcnica: acrlic i tinta serigrfica

Pop Art
El Pop Art (Art popular) subratlla el valor iconogrfic de la societat de consum. El poble s la base del seu art. Sorg com a reacci contra lexpressionisme abstracte. Se sol prendre com a data dinici lany de la mort de Pollock, en que es produ un canvi radical, de lantropocentrisme del expressionisme abstracte es pass al antiantropocentrisme, en el que lobjecte s ms important que el subjecte. Les principals caracterstiques sn: 5. Els objectes industrials, els cartells, les imatges...sn el tema principal, ja que sn el mitj dexpressi de la societat de consum. 6. Art de ciutat, totalment ali a la natura. 7. Utilitza les imatges conegudes per les masses, el poble, amb un sentit diferent, per obtenir-ne una nova esttica o per assolir una visi crtica de la societat de consum. 8. Art ambigu i irnic que es troba entre el rebuig del progrs i la seva acceptaci o glorificaci. 9. Sapropia de les imatges comercials per utilitzar-les com un comentari sobre consumisme i cultura popular. El Pop Art sinspira en la cultura de masses. Vol tenir un llenguatge pla, sense complicacions. Molts artistes venen del mn de la publicitat. 10.s la primera tendncia realista voluntriament freda, impersonal i sense cap missatge aparent.

Andrew Warhola ms conegut com Andy Warhol, fou un artista americ i la figura ms destacada del pop art. Va nixer a Pittsburg, Pennsylvania fill de pares eslovacs emigrats a EE.UU. Comen com illustrador de revistes i publicista, fins que es feu fams com a pintor i cineasta avantguardista. Es relacion amb gent molt diversa, com intellectuals famosos, la bohmia de Nova York, artistes de Hollywood i rics aristcrates. Fou un personatge molt polmic i criticat per les seves excentricitats. Actualment sel considera un dels artistes ms influents del segle XX.

Edie Sedgwick i Andy Warhol

De petit pat diverses malalties que lobligaren a passar llargues temporades al llit, durant les quals colleccionava fotos dartistes famosos. Es torn hipocondrac i es llig molt a la seva mare. Estudi art comercial i el 1949 es trasllad a Nova York on comen una carrera dxit com a illustrador de revistes (Vogue, Harpers Bazaar) i en publicitat. El 1956 guany un premi del MOMA, per xits destacats.

Als anys 60 comen a pintar quadres de productes americans de consum famosos, com les llaunes de la sopa Campbells i les botelles de Coca-Cola.

Warhol trenca la frontera entre art i vida aconseguint que els objectes d's popular i quotidi entressin en els museus

Desmitific l'art i va acostar l'expressi artstica a tothom

El 1963 Warhol fund The Factory, el seu fams estudi, on reun una gran quantitat de msics, escriptors, artistes i personatges coneguts del underground de Nova York. Desprs comen a fer serigrafies, de manera que feia art amb productes fabricats en srie, al mateix temps que produa en srie el mateix art. Aix va revolucionar el mn de lart i el seu treball fou a la vegada popular i polmic. El 1965 coneix el grup de msica The Velvet Underground, liderat per Lou Reed, i en pot temps es convert en el seu manager. El 1967 produeix un disc del grup amb la cantant Niko, amiga de Warhol. Poc desprs se separen.

The Factory

Lany 1963 trasllad el seu estudio al 231 del carrer 47 Est. Warhol passa a ser amo duna fabrica de treballadors de lart i produeixen obres com en una cadena de muntatge.

THE VELVET UNDERGROUND

Tamb durant un temps form part d'un grup musical THE VELVET UNDERGROUND AND NICO i es relacion amb gran figures del rock com David Bowie, Lou Reed, Iggy Pop, dissenyant-los portades de discos, maquillatge, escenografies i vestuaris.
Warhol i Lou Reed

Nico, Warhol, Maureen Tucker, Lou Reed, Sterling Morrison, John Cale

Serigrafia

Tcnica d'impressi i d'estampat

Es fa servir una tela de seds o un teixit de seda muntat en un marc. Mitjanant una substncia obturadora es pot obstruir parcialment la trama de la pantalla i el color no passa. Els colors que s'obtenen amb la serigrafia sn plans. Aquesta tcnica permet seriar una mateixa imatge, a la mida desitjada, sobre llenos i altres suports. La utilitz per reproduir sries dimatges quasi idntiques, amb mnimes variacions de color.

http://moma.org/whatisaprint/flash.html

Lobra dart perd la seva qualitat de pea nica, per aix nomen el seu estudi The
Factory (La Fbrica)

Jacqueline Kennedy

Elizabeth Taylor

Elvis Presley

Tamb retrat a personatges populars dels anys 60, com Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor, Jacqueline Kennedy o Troy Donahue.

Mao, 1972

Nueve Jackies, 1964.

Ingrid amb barret

Mick Jagger. 1975

El 1968 una dona, Valerie Solanas (feminista radical), li dispar sis vegades al pit i el fer greument. Van estar 6 hores operant-lo. Aquest fet el va deixar traumatitzat per la resta de la seva vida. El 1969 public la revista InterView. La dcada dels 70 i 80 foren la consagraci de lartista com estrella. Rep molts encrrecs de retrats, i en fa als seus amics, clients de la discoteca Studio 54, com Mick Jagger, Carolina Herrera, Liza Minelli i Liz Taylor. Comen la seva famosa Marilyn, de lactriu ja morta. Tamb pinta cotxes contractat pels fabricants (art car). Sn famoses les seves cpsules del temps, caixes on guardava coses quotidianes, des de 1974. Va seguir pintant retrats de gent important, amb diners, i artistes. Els seus ltims retrats seran el de Mao i Lenin, del 1986. Va morir el 1987 dun atac de cor.

Elements plstics
Llauna de sopa de tomquet Groc per les lletres Vorejades filet negre (substitueix el blanc) El blau brut (substitueix el vermell habitual) Rosa per l'escut de l'Exposici Universal (substitueix el groc) Rosa tamb a les lletres i a la sanefa inferior

Color vermell per la part metllica

Llauna molt colorista que t poca relaci amb la sobrietat de l'autntica

Verd cid (substitueix el blanc)

Colors originals

Cada cop que Warhol pintava una nova llauna de sopa la diferenciava de la resta, canviant els colors...

...eliminant el dibuix de l'Exposici Universal i deixant noms el cercle groc, perfilant ms les lletres, fent constar l'etiqueta del preu...

Composici
La imatge s representada totalment plana i sense profunditat. Incongruncia entre la visi aria que mostra tota la part superior i la frontalitat de les lletres impreses de la llauna. Prescindeix de les lleis de la perspectiva. Malgrat aix, la llauna fou reproduda amb fidelitat a loriginal.

Interpretaci
Elegir una llauna de sopa com a protagonista de lobra dart recull lessncia mateixa del Pop Art. Com hem vist, aquest corrent vol explorar les relacions entre art i cultura popular, i desmitifica temes importants com la fama i la mort, alhora que exalta la vida banal, la quotidianitat i la impersonalitat. Les representacions de les sopes Campbells sn tamb una protesta contra lart institucionalitzat, que s fora de labast del pblic, i que sovint s venerat sense que shi faci cap reflexi ni hi hagi una conscincia crtica. Quan Warhol opt per la repetici del motiu aconsegu una distncia esttica respecte de la seva obra mateixa. A travs de la llauna de sopa denunciava el problema de la incomunicaci en la societat tecnolgica: la imatge representada era un objecte de consum, devorador de la prpia individualitat. Com diu lhistoriador de lart Argan, Warhol analitza els efectes de la repetici de les notcies (...) Estudia la manera com les imatges notcia sn digerides per l'inconscient, sesquematitzen i es transformen en eslgans visuals (...). Quan el 1960 comen a pintar quadres de gran format tenia 32 anys i era un dissenyador publicitari de notable xit a Nova York. Pot ser per aquesta formaci com a publicista va fer que sel considers lartista que millor havia sabut copsar la societat americana dels anys 60. (VISUALART)

Funci
El Pop Art va ser tamb una reacci contra lexpressionisme abstracte, que implicava una reivindicaci no explcita de la masculinitat que deriv cap a una actitud masclista de molts dels seus representants. El Pop Art va nixer de lambient gai, el mateix Warhol mai va negar la seva homosexualitat. Tamb volia acostar lart a tothom, atraient a la gent (el poble) mitjanant la utilitzaci de marques i personatges populars, de sobres coneguts per tothom. Lobjectiu era trencar la frontera entre art i vida, i aconseguir que objectes ds popular i quotidi entressin als museus.

Dibuixant, pintor, grafista, cineasta, fotgraf, productor musical i empresari

Cineasta underground

Va rodar moltes pellcules underground. Destacarem: Sleep, de 1963, en la qual apareix un home dormint durant 6 hores; o Empire, on filma el Empire State Building al llarg de 8 hores...

Edie Sedgwick's

La cadira elctrica.

1983.El pont de Brooklyn

1981

1986. Self-portrait with camouflage

Statue of Liberty, c.1963 Cowboys and Indians: John Wayne 1986

http://www.allposters.es/gallery.asp?startat=/getthumb.asp&CID=34A676AC5F0C46AC

Kitsch
Concepte artstic que hom defineix generalment, b que no exactament, com a mal gust. Exemples de kitsch poden sser: Una bola de vidre amb una torre Eiffel dins, al mig d'un paisatge nevat. Les flors de plstic. Disneylndia seria la tpica ciutat kitsch.

Altres artistes del pop art

Robert Rauschenberg
Elaborava collages amb retalls d'imatges agafades de la cultura popular i de la tecnologia

Jasper Johns
Artista pont entre l'expressionisme abstracte i el Pop Art Els seus temes sn mundans i directes, com nmeros, dianes i banderes

Roy Lichtenstein

(Nova York, 1923-1997) Es conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de lart del cmic.

In The Car, 1963 Maybe, 1963

La cara de Barcelona (1992)

Popeye, 1961