ndex de continguts

Catarsi nmero 5 cont...

Les celebracions de la fi del mn Pablo Dobrinin...................4 Beneda Nestor Daro Figueiras............................................15 Qu s l'associaci de Relataires en Catal? Slvia Romero...27 El millor amic Enrique Daz...................................................34 Horror vacui Guim Valls.........................................................36 La missi de la Marlene Patricia Muiz Oliveira.................57

Per saber ms sobre Catarsi, visita'ns a http://www.catarsi.cat Si ens vols fer arribar algun relat, illustraci, assaig, publicitat... o qualsevol tipus de comentari o suggeriment, ho pots fer a l'adrea revista.catarsi@gmail.com

Catarsi 5

LES CELEBRACIONS DE LA FI DEL MN

Pablo Dobrinin
Traducci de menut Illustracions de Gerard Tauste

Sento un gemec ofegat. Una dona de Bergel, amb els colzes i els genolls recolzats al terra, s penetrada per un faune que l'aguanta per la cintura. L'esquena es doblega amb moviments convulsius, cada vegada ms violents, fins que en el clmax del plaer s'escolta el so d'alguna cosa que es trenca. La pell s'esquina ensenyant part de la columna vertebral, i, d'entre la sang que surt a borbolls i els ossos trencats, en surt una Papallona d'Aigua. El faune estira les urpes, per l'insecte gira al seu voltant i s'eleva fora del seu abast. No es resigna, si no que la criatura s'enfurisma, abandona les despulles de la dona i corre rere la presa. La Papallona es mofa obrint i tancant les ales. L'home amb potes de cabra es desespera intentant apropar la boca a aquesta altra boca esmunyedissa i ensucrada. Sap que la calor evaporar aquest menjar i que si no beu rpid, ja mai podr fer-ho. Mentrestant, els Rellotges de Foc segueixen avanant. Implacables. La ciutat s una festa. La gent surt als carrers per presenciar la Fi del Mn. Avui no hi ha jerarquies ni ordre de cap tipus. La

Les celebracions de la fi del mn

llibertat s incondicional. Tot el que sempre hem volgut fer, avui ho fem. Avui torturem el nostre cap, lentament, assaborint cada moment; i desprs el matem, o li fem l'amor a la nostra cap, lentament, assaborint cada moment; i desprs la matem. Avui condum els cotxes que sempre hem volgut conduir, mengem el menjar que sempre hem volgut menjar, juguem als jocs que sempre hem volgut jugar, cridem les coses que sempre hem volgut cridar... i ning no ens atura. Avui som les persones que sempre hem volgut ser, diem les coses que sempre hem volgut dir, fem les coses que sempre hem volgut fer... i ning no ens atura. Perqu avui s la Fi del Mn, i no n'hi haur cap d'igual. Tothom abandona els seus llocs de treball. No, no tothom. En Jos no pot evitar que els seus treballadors renuncin, per decideix seguir al capdavant de la Cerveseria. Sap que avui s la Fi del Mn, que la gent surt als carrers i t molta set i gasta els diners en cerveses. En Jos est content, espera vendes extraordinries. El Domador de Tigres Alats decideix riure-s'en d'en Jos, li diu que cap al final del dia ja portar venuts diversos milions de pesos, i que, d'acord amb els seus clculs, aplegant la venda de tres fins del mn podr comprar-se un local molt ms gran i recaptar encara ms diners. En Jos s feli. La Cerveseria s el lloc perfecte. s prou gran com per acollir una multitud; a ms, no t sostre, i aix ens permet observar el cel tot esperant el gran esdeveniment. El faune persegueix la Papallona d'Aigua entre la taules. S'adona que l'insecte juga amb ell, perqu gira al voltant seu com una mosca molesta i s'allunya tan bon punt s a prop

Catarsi 5

d'abastir-lo. Aix posa furis al faune, que de tant en tant

atura la persecuci, es tira al terra i sacseja les cames com un nen capritxs, mentre els clients d'en Jos prenen cervesa i es fan un tip de riure. Es sent una remor provinent del cel, sn els Rellotges de Foc que s'acosten. Un ciclop gegant va al taulell i torna amb un immens barril de cervesa. Obre l'aixeta per no en surt ni una gota, llavors el deixa al terra, li treu la tapa i s'inclina per observar. Per per sorpresa seva i de tot els que estem aqu reunits, un

Les celebracions de la fi del mn

nan surt amb dificultat del recipient, llana un rot monstrus, fa uns passos bambolejant i cau de cara trencant-se el nas. Barrejades amb les rialles dels presents arribo a sentir unes notes musicals. Giro el cap i descobreixo els Tres Msics que estan assajant la Melodia de la Fi del Mn per quan arribin els Rellotges de Foc. Els seus instruments sn unes masses amorfes de color blau, plenes de forats petits que ells punxen amb estilets llargs. Segons en quin forat introdueixen l'estilet, s el so que s'aconsegueix. La msica s'assembla als crits que les Dones Porcins fan durant la primavera. A tres-cents metres sobre el mar leviten els colossals Rellotges de Foc, alimentats per nans que recorren les seves galeries inacabables. Quan els Rellotges arribin a la ciutat i s'encenguin, el mn s'acabar. Segueix arribant gent a la Cerveseria. Veig un home prim, nu, carregant una ovella sota el bra. Escolti! Li crido. Vost, el de l'ovella sota el bra. A mi? S, digui'm, no l'he vist abans a Woodstock? Com m'ha reconegut? No ho s, potser tingui bona memria. Li importaria seure a beure amb mi? s clar diu amb entusiasme, i s'asseu davant meu, amb l'ovella a la falda. Tinc unes quantes ampolles de cervesa a la meva taula, perqu mai se sap qui pot aparixer. No m'agrada beure sol. La meva dona s'ha disgustat amb mi i no ha volgut venir. No s bo que l'home estigui sol. Oh, sens dubte, jo opino exactament igual.

Catarsi 5

Les criatures que alimenten els Rellotges de Foc sn tan petites que no els cal ajupir-se per recrrer les galeries, noms fan uns seixanta centmetres d'alada. Degut a la intensa calor noms vesteixen un tapall que els arriba fins al genoll, que ms que ocultar la seva virilitat, mostra la seva proverbial fanfarroneria. Suor greixosa accentua la seva musculatura compacta. Van d'un costat a un altre carregant troncs i contenidors d'un combustible que s el resultat de la cooperaci, a nivell tecnolgic, de les ms estranyes civilitzacions que viuen al multivers. Alg li diu a en Jos que s un idiota per treballar sabent que avui s la Fi del Mn. Ell li respon que s ms llest del que creuen: est cobrant per avanat. Desprs anuncia que se li ha acabat la cervesa, cosa que s rebuda pels clients amb una exclamaci de desgrat. El faune corre darrere de la Papallona d'Aigua que es belluga per sobre de les taules. En l'intent frustrat de caar-la, tira i trenca tot el que troba al seu pas: ampolles, plats de menjar, gots, coberts, cadires. Passa per sobre de les parelles que fan l'amor al terra, trepitja alguns cadvers i segueix corrent. Sense poder-ho evitar ensopega amb el Domador de Tigres Alats, que est recolzat a la barra i beu cervesa. El Domador veu la seva deliciosa beguda de la Fi del Mn caure lentament, irremeiable, com un salt d'aigua d'or lquid. Mentre la cervesa cau es pregunta qui en ser el responsable, com s possible que hi hagi un cret semblant a l'univers, repassa mentalment tot el que ha fet a la seva vida i arriba a la conclusi que no ha estat tan dolent com per merixer aquest

Les celebracions de la fi del mn

cstig, i sense apartar la vista del preuat nctar una rbia incontenible comena a crixer a dintre del seu pit. El faune mira la cervesa que cau, desprs descobreix el rostre del Domador de Tigres Alats i s'adona del greu error que acaba de cometre. Tots els clients de la Cerveseria miren la cervesa que cau, miren el rostre desfigurat del Domador de Tigres i obren la boca i els ulls i esperen el pitjor. El faune sap que cap disculpa no el podr salvar, i amb els braos penjant i una ganyota de sofriment observa la cervesa que cau, lentament, irremeiable. El Domador de Tigres Alats espera que la cervesa arribi al terra, i quan aix acaba passant, la seva clera es desencadena, busca un dels seus Tigres Alats amb la mirada, obre la boca exageradament i crida: Luzbel, agafa aquest malet faune! En Luzbel vola perseguint el faune, qui al seu torn persegueix la Papallona d'Aigua perqu recorda que sigui com sigui, morir. Els clients continuen ara amb les seves tasques habituals. Els Tres Msics carreguen novament amb la seva condemnada Melodia de la Fi del Mn. Un vent suau empeny els nvols i la lluna plena es descobreix en tot el seu esplendor. s un disc blanc i perfecte, fins que la increble mola d'un Rellotge de Foc comena a cobrir seva superfcie. Veig arribar a un home vestit de negre, enarborant una bandera que t les sigles de l'Esglsia del Crist Revolucionari. Escolti! Li crido. Vost, el de la bandera. s a mi? S, digui'm, vost no s el pastor de l'Esglsia del Crist

10

Catarsi 5

Revolucionari? Com m'ha reconegut? No ho s, ha de ser pel pentinat. Li importaria seure a beure amb mi? s clar diu amb entusiasme, i s'asseu davant meu, al costat de l'home nu que t una ovella a la falda. No m'agrada beure sol. La meva dona s'ha disgustat amb mi i no ha volgut vindre. No s bo que l'home estigui sol. Oh, sens dubte, jo penso exactament igual. El faune ensopega amb un cadver i cau al pis, el Tigre alat que li ve al darrere no encerta a aturar-se i atrapa la Papallona d'Aigua que se li dissol a l'enorme boca. El faune plora desconsolat mentre en Luzbel s'allunya caminant, amb un ronc feli. El faune em fa pena, deu d'estar assedegat desprs de tant crrer. El convido a compartir la taula. Grcies diu sanglotant, i s'asseu entre el pastor de l'Esglsia del Crist Revolucionari i l'home prim que t una ovella a la falda. No m'agrada beure sol li explico. La meva dona s'ha disgustat amb mi i no ha volgut venir. No s bo que l'home estigui sol. Oh, sens dubte, tampoc s bo per als faunes. El que m'ha passat s terrible. Sc un desgraciat! Com a mnim s viu afirmo. El faune mira de rell el Domador de Tigres Alats, que ha ajuntat restes de cervesa de gots aliens i beu tranquil. El pastor l'increpa: Fill meu, per qu no et deixes de lamentar i aprofites

Les celebracions de la fi del mn

11

per confessar-te? Confessar? Sc un faune, no necessito una confessi! L'nic que vull s una Papallona d'Aigua... La veritat adverteix l'home que va estar a Woodstock s que no veig cap dona de Bergel a la Cerveseria com per... ei! Deixa de mirar d'aquesta manera a la meva ovella! Un moment, un moment intervinc intentant calmar els nims, tinguem la nostra Fi del Mn en pau. Potser hi hagi una soluci, al capdavall assenyala el pastor. A qu es refereix? Pregunta el faune amb ansietat. B, no hauria de dir aix, perqu sc un pastor i... Va, va, digui-ho d'una vegada! Est b, l'hi dir... per noms si em permet observar. Est fet. T la meva paraula, sc un faune de paraula. Hi ha una dona de Bergel a la Cerveseria. On! No tingueu pressa, deixi'm que li expliqui. Hi ha un petit inconvenient. Inconvenient, qu vol dir amb un inconvenient? Aquesta dona ha fet l'amor centenars de vegades, amb centenars d'homes, i fins ara ning ha estat capa d'arrencar-li una Papallona d'Aigua de l'esquena. Ja! Diu el faune. Perqu no m'ha conegut a mi! El que faltava es lamenta l'amo de l'ovella haver de suportar aquest monstre de la naturalesa fent gala dels seus atributs. Digui on s, tots ho volem saber li diu al pastor. B assenyala una figura recolzada a la barra s

12

Catarsi 5

aquella. Per, sembla un monjo diu el faune. No, est disfressada perqu ning la molesti. Tregui-li la caputxa i veur... El faune s'aixeca de la taula i va a per ella. L'home de Woodstock acarona l'ovella amb tendresa. La calor dins dels Rellotges de Foc s gaireb insuportable, per els nans resisteixen estoicament, perqu saben que ja queda poc. Aviat els Rellotges illuminaran la nit. La veu del foc dir les darreres paraules i passarem a millor vida. El faune ha aconseguit convncer la dona, que ara avana cap al centre del local. Camina lenta, amb el silenci dels gats i de les llunes. Es treu la caputxa i el cabell li cau amb la cadncia d'una guitarra a la nit. La roba llisca per les corbes i arriba al pis. El faune s'acosta. Ella el dobla en alada. El ciclop est assegut a sobre d'un barril i l'observa amb l'ull ben obert, sembla congelat. En Jos deixa de comptar els seus diners i la mira. El pastor, l'home de Woodstock, el Domador de Tigres Alats... tots mirem sense poder-s'ho creure. Bufa una brisa que ens porta el seu clid perfum de somnis. L'home amb potes de cabra recorre amb les seves manetes de vellut les cames inacabables i s'atura en els tibis turons. Ella el pren del cabell i l'atreu cap al ventre. La dona de Bergel s'estremeix mentre la brillantor de la lluna li balla al cos. Passada una estona, recolza els colzes i els genolls a terra i espera l'arribada del faune.

Les celebracions de la fi del mn

13

Un dels Tres Msics introdueix suaument un estilet en el seu instrument. Desprs s'hi van sumant els altres, i una melodia tbia i humida impregna l'aire de la nit. No podem apartar la vista de l'espectacle. s com si cada un de nosaltres tingus una mica d'aquest faune, que busca la seva Papallona d'Aigua per a assaborir l'eternitat del darrer instant. Tots hem begut, devorat, fornicat, matat, en aquesta nit de la Fi del Mn, i en canvi... Els Rellotges arribaran en qualsevol moment. Puc sentir a l'aire el combustible que cremen els motors. Els Msics punxen els instruments amb ms violncia cada vegada. La dona obre la boca i les dents brillen amb un foc lunar. Els estilets perforen una i altra vegada, ms rpid, ms fort, ms endins. Els Rellotges ja sn aqu. La pell de l'esquena s'estira, forma un paquet. S'encn el primer dels Rellotges. La columna vertebral es parteix amb un cruixit desagradable, puc veure els ossos i la sang. El faune obre la boca esperant atrapar la seva presa. Per en lloc d'una Papallona d'Aigua en surt un sser monstrus amb una closca vermella i unes pinces enormes. L'home crida, per ja s massa tard. L'horrible criatura li salta al damunt i en qesti de segons li devora la meitat del cap, per desprs perdre's entre les ombres. Els msics acaben bruscament de tocar i deixen caure els instruments, que s'allunyen arrossegant-se, mentre un lquid blau els brolla de les ferides.

14

Catarsi 5

El silenci s total. Apartem la vista dels morts i mirem enlaire. S'encn el segon dels tres Rellotges. Sento una buidor a l'estmac. La porta de la Cerveseria s'obre. s la meva dona. La miro als ulls i s que m'ha perdonat. Faig un glop a la meva copa i l'agafo de la m. S'encn l'ltim Rellotge. En cada un d'ells el foc s'ala com una llengua o una espasa primordial. Estrenyo la m de la meva dona i d'una manera que no puc explicar, comprenc que tots els misteris estan a punt de ser desvetllats. Llavors els tres braos del foc s'uneixen en una espiral de llum que ens arrossega lluny, molt alt i molt lluny, cap a les estrelles.