Blanca Busquets

Blanca Busquets i Oliu, nascuda a Barcelona, viu entre aquesta ciutat i Cantonigrs. Treballa de realitzadora i guionista a les emissores de Catalunya Rdio des del 1986, i ha treballat de redactora durant set anys a Televisi de Catalunya. Ha estudiat msica (piano i cant) i ha fet algunes incursions en el mn del teatre. Escriu des dels dotze anys i fins ara ha publicat: Pres de neu (Proa, 2003), El jersei (Rosa dels Vents, 2006), tradut al rus (Inostranka, 2008), a lalemany (DTV-Premium) i a litali, Tren a Puigcerd (Rosa dels Vents, 2007), Vs a saber on s el cel (Rosa dels Vents, 2009), traduda al castell el mateix any (A saber dnde est el cielo, Plaza & Jans, 2009), i La nevada del cucut (Rosa dels Vents, 2010), publicada aquest 2012 tamb en castell. Amb La nevada del cucut, la seva cinquena novella, Blanca Busquets va guanyar el Premi Llibreter 2011. Lautora assegura que la msica lacompanya sempre i que la rdio lapassiona, per que escriure s la seva vida.
Extret de: Rosa dels Vents, segell de Random House Mondadori, www.megustaleer.com

Tertlia literria
La nevada del cucut,
de Blanca Busquets
Aix comena La nevada del cucut, la darrera novella de Blanca Busquets, situada a Collsacabra, a mil metres daltitud, amb la Plana de Vic i la boira- als seus peus, el Pirineu retallat al fons i Cabrera (el Grvol) i el Pla dAiats (els Cingles) com a altiplans protectors del vent del nord. s un indret privilegiat, on Blanca Busquets t la sort de tenir-ne les arrels: Dissabte em caso. I, quan em casi, ser diferent i viur en una altra casa. Sort que ser una daqu al poble, perqu si marriba a passar com a la Pepa, no s si ho hauria resistit. Anar a parar a una casa de pags, lluny, i deixar la famlia per no veurels mai ms deu ser, que Du em perdoni, un daltabaix.

La nevada del cucut (Rosa dels Vents, 2010) La nevada del cuco (Grijalbo, 2012)
La meva famlia materna s de Cantonigrs des de fa segles. A casa meva Cal Corder- hi havia hagut un hostal abans de a guerra, i a casa sen parla sovint, com tamb es parla de la manera de viure daleshores. Les arrels deuen tibar, i ms encara quan trobes a la casa pairal papers plens de pols que et remeten a la histria de la famlia i del poble al segle XIX. Sn aquelles coses que emocionen i que fan que et vinguin ganes descriure sobre all. Per Cantoni nosaltres en diem aix- s molt petit, molt, i, per tant, s molt difcil imaginar-hi una ficci conservant-ne els topnims reals. Per aix, a lhora de situar-hi una novella, els he canviat tots, permetent aix que la imaginaci pogus jugar una mica al seu aire. No mha costat gaire trobar tota aquesta informaci del passat. Les meves tietes a les quals va dedicada aquesta novella- han estat sempre una font dexplicacions i ancdotes inacabables. I tamb tinc el coneixement exhaustiu del lloc on intento ser cada cap de setmana si no, menyoro-. La resta s el present, tamb imaginat, per amb unes bones dosis de detalls robats descaradament a la realitat. (Blanca Busquets)
Extret de: segell Rosa dels Vents

Divendres 6 de juliol del 2012, a les 20.30 h, a la Biblioteca Pau Vila

Ms informaci:

Biblioteca Pau Vila

Pl. de Josep Tarradellas, 1 | 08750 Molins de Rei Tel. 93 680 16 81 | b.molins.pv@diba.cat http://bibliotecapauvila.blogspot.com

Un tast de lectures
i a partir de La nevada del cucut, de Blanca Busquets, qu?:

I, qu nha dit la crtica?

La nevada del cucut presenta certes peculiaritats que la fan de molt bon llegir. En primer lloc, lestructura, que alterna les lletres de la Tnia, en primera persona, amb els episodis vitals de la Lali, descrits en tercera. El canvi de veu tamb provoca un lleuger canvi destil i de recepci en el lector, i fins i tot matreviria a dir que la novella sacosta a dos models descriptura basats en clssics catalans, un dels quals s nomenat al llarg de la novella ben sovint, El to ntim, planer per a la vegada lric de la Tnia, amb les seves metfores arrapades a la terra que lenvolta i a la tradici, em desvetlla un cert record de la Merc Rodoreda de La plaa del diamant, mentre que determinats aspectes de les histries de la Carena, lamor pel paisatge i la seva omnipresncia, aix com certes aproximacions als dos personatges per part de la narradora, em recorden lestil de la Caterina Albert (prou ja de Vctor Catal, al meu entendre, sobretot desprs de la reivindicaci que en fa Busquets) a Drames rurals (amb tot dhistries trboles, de sordidesa primria, daquests encontorns ferstecs) o Solitud. (David Madueo Sents, llunatic.blogspot.com.es)

Catal, Vctor. Solitud (Edicions 62, 2006) 399 p. [disponible a la Biblioteca Pau Vila] Rodoreda, Merc. Aloma (Edicions 62, 2006) 216 p. [disponible a la Biblioteca Pau Vila] Catal, Vctor.
Drames rurals (Educaula, 2012) 317 p.

Altres novelles de Blanca Busquets que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques de la Diputaci de Barcelona, i emportar-vos en prstec: Busquets, Blanca.
La nevada del cucut (Rosa dels Vents, 2010) 253 p. [disponible a la Biblioteca Pau Vila] / (Grijalbo, 2012) 252 p. Pres de neu (Proa, 2003) 203 p.

Rodoreda, Merc. La plaa del diamant (Club Editor, 2007) 267 p. [disponible a la Biblioteca Pau Vila] / La plaza del diamante (Edhasa, 2009) 256 p. Hernndez, Gaspar.
El silenci (Destino, 2009) 216 p. [disponible a la Biblioteca Pau Vila]

El jersei (Rosa dels Vents, 2006) 221 p. / (Random House Mondadori, 2012) 221 p. Tren a Puigcerd (Rosa dels Vents, 2007) 219 p. Vs a saber on s el cel (Rosa dels Vents, 2009) 205 p. / A saber dnde est el cielo (Plaza & Jans, 2009) 204 p.

Un tast de lectures pretn ser un punt de partida, un itinerari, una descoberta constant de llibres, ttols..., en definitiva, de lectures en les quals el lector intrpid shi pugui capbussar a partir de lobra proposada per a la tertlia literria.
A travs dinfluncies de lautor de lobra analitzada, de punts en com amb daltres, de relacions directes o indirectes entre ttols o estils, de recomanacions dels tertulians, sanir creant aix una biblioteca parallela, una biblioteca individual, mplia i oberta, plena de mltiples possibilitats. I pensada perqu tothom qui ho vulgui pugui assaborirla, tast rere tast.

Les tertlies literries es convoquen amb l'assistncia de diferents persones que es reuneixen per opinar de llibres, recomanar lectures, intercanviar impressions i experincies com a lectors, conversar amb escriptors i altres convidats sempre en un ambient dists en el qual tothom t la paraula. Per participar-hi no cal inscripci prvia. A la Biblioteca Pau Vila, a les llibreries de la vila i a altres punts habituals us podreu informar del llibre proposat i de la data de la propera tertlia.

Activitat gratuta | Entrada lliure Durada: 90 minuts aprox.