Professional Documents
Culture Documents
ZIKLOA URTARRILAK 08
TRISTRAM SHANDY:
A COCK & BULL STORY .Michael Winterbottom.
URTARRILAK 22
TROPA DE ÉLITE .Jose Padilla.
OTSAILAK 05
RIOS Y MAREAS .Thomas Riedelsheimer.
OTSAILAK 19
MIL AÑOS DE ORACIÓN .Wayne Luang.
MARTXOAK 05
UN VERANO EN LA PROVENZA .Eric Guirado.
MARTXOAK 12
ALIENTO .Kim Ki-Duk.
MARTXOAK 26 : FILM KUTTUNA
QUIEREME SI TE ATREVES .Yann Samuell.
APIRILAK 02
LA EDAD DE LA IGNORANCIA .Denys Arcand.
http://goieniz.mundua.com
goieniz@gmail.com
TRISTRAM SHANDY:
A COCK AND BULL STORY (Erresuma Batua, 2005) 92´
Zuzendaria: Michael Winterbottom
Gidoia: Martin Hardy
Argazkia: Marcel Zyskind
Muntaia: Peter Christelis
Aktoreak: Steve Coogan (Tristram Sabdy/Walter
Shandy/Steve Coogan), Rob Brydon (Toby Shandy kapitai-
na/Rob Brydon), Keeley Hawes (Elizabeth), Shirley
Henderson (Susannah), Raymond Waring (Trim)
Laurence Sterneren “The Life and Dos historias simultáneas: una sobre
Opinions of Tristram Shandy” ingeles un caballero inglés del siglo XVIII,
literaturako maisulanaren egokitzapen Tristram Shandy, y la de los desventu-
librea, eleberriko protagonista bere rados cineastas que intentan en el
bizitza kontatzen ari dela hasiko da siglo XXI adaptar la inadaptable novela
istorioa. Tristramen jaiotzeko une dra- en la que se basa esta película.
matikoan, zuzendaritza-laguntzaileak Reconociendo una sutil fascinación
“Moztu!” oihukatzen du, filmatze-saio- por la industria del cine, la película se
aren amaiera iragarriz, eta orduan pasea por un set de rodaje moderno,
Steve Coogan, beste aktoreak eta tek- repleto de actores inseguros, repor-
nikariak ikusiko ditugu platoko arra- teros ansiosos de escándalos e inver-
tsalde kaotiko batean. Cooganen sores escépticos. Mientras sigue las
emaztea euren umetxoarekin azaldu- aventuras de dos familias, una de
02
sangre y otra profesional, la película
03
URTARRILAK 22
Berlin 2008
Urrezko Hartza film onenari
04
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
auzoetan BOPEkoek egin zuten garbi- narcotraficantes. "Tropa de élite"
keta operazioa ardatz hartuta. narra la vida de estos personajes y los
sitúa dentro de un peligroso contexto
Jose Padilhak (Rio de Janeiro, 1967) socio-cultural. A través de un tono
enpresa, ekonomia eta politika ikaske- crudo y realista, el film intenta cap-
tak egin zituen bere jaioterrian, ondo- turar la esencia del conflicto que signi-
ren ingeles literatura eta politika inter- fica el narcotráfico para la ciudad de
nazionala Oxford-en. 1999 urtetik Río de Janeiro.
aurrera gizartean garrantzi handia
duten arazoei buruzko dukumental Padhila ha intentado filmar una situa-
asko zuzendu ditu. Zinema munduan ción harto difícil, y su gran desempeño
“Onibus 174” (2002) filmearekin hasi en mostrarnos una porción de cómo
zen eta ondoren telebistarako “Brazil's están las cosas en tan cruenta situa-
vanishing cowboys” (2003) egin zuen. ción. Sin concesiones y con gran
“Tropa de elite”ren gidoia Jose Padilha crueldad Padhila aporta una buena
berak idatzi zuen, Rodrigo Pimeltel película que ninguna persona a la que
eta Braulio Mantovanirekin (“Ciudad gusto “Ciudad de Dios” debería per-
de Dios”) batera. derse, y tampoco a aquellos que
quieran ver más o menos como esta la
situación de las fabelas y la crítica que
muestra de cómo todo ser humano se
convierte en un monstruo.
05
OTSAILAK 05
07
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
madera, hojas, piedras o
hielo moldeados por la luz
del sol, las mareas o la hu-
medad.
08
OTSAILAK 19
MIL AÑOS DE ORACIÓN A Thousand of good prayers (AEB, Japonia 2007) 83´
Zuzendaria: Wayne Wang
Gidoia: Yiyun Li
Argazkia: Patrick Lindenmaier
Musika: Lesley Barber
Muntaia: Deirdre Slevin
Aktoreak: Faye Yu (Yilan), Henry O (Shi Jauna),
Pasha Lychnikoff (Boris), Vida Ghahremani (Madam)
Shi jn., Pekingo alargun bat, bere El Sr. Shi es un viudo jubilado de
alaba bakarrari, Yilani, bisita egitera Pekín. Cuando Yilan, su única hija que
doa AEBetara. Yilan dibortziatu berri vive en Estados Unidos se divorcia, de-
da eta trantze horretatik ateratzen la- cide visitarla en la pequeña ciudad en
gundu nahi lioke. Shi jn. Yilanek se- la que trabaja como bibliotecaria. Su
narra berreskuratu eta bere bizitza be- intención es estar con ella hasta que se
rregin dezan erabakita dago, baina di- recupere del trauma. El es un “inge-
bortzioaren zergatiaz galdetzen dion niero aereospacial”, como le gusta
aldiro hark elkarrizketa saihesten du. decir a la gente que conoce en
Harrituta, Shi jn. hirian barrena au- América para disfrutar de la atención
sartu da eta Irango Iraultzatik ihesi jo- que le prestan. Pero a Yilan no le en-
andako Madam adineko andrea eza- tusiasman tanto sus demostraciones,
08
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
gutuko du. Elkarrekin ongi konpon- ni está interesada en su plan para
tzen dira, harik eta Madamen semeak salvar su matrimonio y recomponer su
ama zaharren egoitza batera bidaltzen vida. Cuando el Sr. Shi insiste en en-
duen arte. contrar las causas de su divorcio, Yilan
empieza a evitarlo...
Wayne Wang (Hong Kong, 1949) fun-
tsezko zinegilea da amerikar zinema La película se basa en un relato de la
independentearen garapenean, bere escritora Yuyin Li (‘Los buenos de-
zuzendari jardunean “The Joy Luck seos’), a quien el director pidió que
Club” (“Izar onaren kluba”, 1993), escribiera también el guión para la
“Maid in Manhattan” (“Manhattanen adaptación. “Cuando leí el relato de
gertatua”, 2002) eta “Last Holiday” Yuyin Li, me quedé fascinado con la
(2006) bezalako Hollywoodeko idea de que el lenguaje pueda actuar
ekoizpen handiak beste txikiago edo como agente liberador y represor de
independenteago batzuekin aldizkatu la expresión de un individuo”, señala
ditu, hala nola, “Smoke” (1995, Paul el realizador.
Austerrekin batera zuzendua), “Blue
in the Face” (1995), “The Center of the
World” (2001) eta “Because of Winn-
Dixie” (“Nire lagunik onena”, 2005).
“The Princess of Nebraska” (2007)
Donostia Zinemaldiko Zabaltegi
Bereziak atalean erakutsi zen.
09
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
UN VERANO EN LA PROVENZA
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
MARTXOAK 05
12
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
de origen bereber) debe dejar la ciudad
para ayudar a su madre en la tienda de ul-
tramarinos que tiene en el sur de Francia.
Su padre, enfermo, no puede continuar
conduciendo el camión que abastece las
aldeas. Antoine descubre, entonces, el en-
canto de estos últimos habitantes: testa-
rudos, divertidos, vividores, a veces ti-
ñosos… Antoine va a reencontrarse con
el país de su infancia, con la alegría de
vivir y puede ser que con el amor.
Dokumental hauetan hainbat lanbide Eric Guirado (Lyon, Francia, 1968), em-
ibiltarien erretratua egiten saiatu zen: pezó haciendo cortometrajes, entre los
okinak, argazkigileak, arrantzaleak, que cabe destacar “Un Petit Air de Fête”
etab. Florence Vignon eta zuzendari galardonado con el Premio Kodak al
berak idatzitako gidoiaren lehen zirri- Mejor Cortometraje en la Quincena de
borroak 2000.urtekoak dira. Berez zu- los Realizadores del Festival de Cannes
zendariaren lehen filma izan behar del año 1999 y el Premio al Mejor
zen hau, baina hainbat arrazoiengatik Cortometraje en los Premios César 2001.
alde batera utzi zuen, geroago berrar- Es autor del largo “Quand tu Descendras
tzeko asmoz. Bitartean “Quand tu du Ciel” (2003).
Descendras du Ciel” (2003) filma egin
zuen.
13
MARTXOAK 12
14
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
miresmena eskuratu du Kim Ki-Duk no la cree, pero algo despierta sus sos-
zuzendariak, ez, ordea, herrikideena. pechas. Por su lado, Jin empieza a
«Uste nuen Koreako jendearen gehien- aceptar a Yeon y a hablarle gracias a la
goa nire pentsamendu berekoa zela, devoción de la mujer, que aguanta es-
baina azkenean onartu behar izan dut toicamente sus ataques de furia. Un
nire ideiak desberdinak direla». Kim Ki- día, el marido de Yeon la sigue hasta la
duken filmek Hego Koreako grinak eta cárcel y es testigo de una escena ín-
zamak islatzen ditu errukirik gabe - tima entre el prisionero y su mujer.
Poliziaren ustelkeria, matxismoa, politi- Yeon y Jin están mucho más unidos de
karien jarrera iluna...-. “Bin-jip” Japo- lo que cree el marido, más unidos que
nian filmatu behar izan zuen, esaterako. la vida y la muerte.
Eta hain zuzen, film horretatik asko
dauka “Breath”-ek. Kim Ki-Duk se inspiró en la imagen de
una cárcel y asegura que quiso "hacer
Edonola ere, omenaldi handiena “Uda- un paralelismo entre la perspectiva de
berria, uda, udazkena, negua... eta uda- la muerte que tiene un preso conde-
berria” bere film ezagunenetakoari egin nado a la pena capital y los senti-
dio. Yeonek negu hotzetik ihes egin du mientos de la mujer que le conoce.
senarra eta bizitza atzean utzi duenean, Para ella, pasar tiempo con el conde-
eta Jin presoak denboran bidaiatzea nado es un poco su modo de pelliz-
ahalbidetu du, udaberria, uda eta udaz- carse para distraerse del picor que
kenetik pasatuta. Bien hatsek zurrunbilo siente y al que no llega para rascarse".
bat abiarazi dute. Maitasuna
ulertzea zein zaila den age-
rian uzten du egileak, baita
jeloskortasun sentipena
zein konplexua den ere.
15
MARTXOAK 26 : FILM KUTTUNA
Gijon 2003
Epaimahai Gaztearen Saria
Yann Samuell (1965) zuzendaria ma- Toda una vida para decir “te quiero”.
rrazkilari bezala hasi zen lanean. Ochenta años para empezar una his-
Ondoren hainbat laburmetrai zuzendu toria de amor... Y todo por culpa de un
zituen: “Aube” (“Amanecer”) (1986), juego... O quizá gracias a un juego.
“A propos de la crise”-(“Referente a la Sophie y Julien han diseñado las reglas
crisis”) (1993), “Mano a mano” (1994), del juego. Y serán, de por vida, los árbi-
“1587” (1996), “Cata-clismo” (1997), tros... y, a menudo, las víctimas. “¿Te
“Teddy” (1998). Ondoren dokumental atreves?” “Me atrevo”. Se atreven a
batzuk ere egin zituen: “Les jardins de todo, desde lo mejor a lo peor.
traverse” (1999) eta “Pop up” (2001). Ridiculizan los tabúes, se saltan las
“Quiéreme si te etreves” bere lehe- prohibiciones, se enfrentan a la auto-
16
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
nengo filma da. 2008.urtean bigarrena ridad, ríen, se hacen daño. Son capaces
zuzendu du: “My Sassy Girl”. de todo... excepto de reconocer que se
quieren...
Guillaume Canet (1974) aktorea
hainbat filmetan ikusi ahal izan dugu: Yann Samuell: “En principio,
“La playa”, “Vidocq”, “Narco”, “La fi- “Quiéreme si te atreves” es una pelí-
delidad”, “Decreto inocencia”, etab. cula muy gráfica. Mientras los niños
Zuzendari lanak ere egin ditu: “Mon son niños, todo brilla, está llena de co-
idole” , “Ne le dis à personne”, “J'peux lores y tiene un toque kitch como el re-
pas dormir”... cuerdo que tengo de mi infancia.
Luego, la ciudad pasa de un tamaño
Marion Cotillard (1975) ezaguna familiar a uno sobrehumano y es
dugu “Big fish” eta “La Vie en Rose” fil- cuando me inclino por algo muy depu-
metan parte hartzeagatik. Azken ho- rado, muy de diseño, incluso con un
nengatik Oscar-a irabazi zuen 2007an. toque zen. Quería realzar los senti-
Kasualitatea izango da baina...“La vie mientos de los personajes mediante
en rose” abestiaren hainbat bertsio una especie de economía visual.”
entzun ahal izango ditugu “Quiéreme
si te atreves” filmean zehar...
17
APIRILAK 02
18
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
Hemezortzi urte geroago, pertsonaia
berberak berreskuratu zituen bere
orain arteko pelikularik ezagunena
egiteko, “Les invasions barbares”.
68ko maiatzeko seme-alaben gogoeta mundo no solo por la larga lista de ga-
garratz eta hunkigarriak ziren, belau- lardones que han obtenido sus pelí-
naldi oso baten erretratu bikaina. culas, sino por su visión perspicaz y
Merezitako oihartzun zabala izan zuen poética de la sociedad actual. En 2003
filmak, Oscar saria barne. escribió y dirigió “Las Invasiones
Bárbaras”, que ganó el Oscar a la
Eta orain, hirugarrenarekin. Ia hogeita mejor Película de Habla No Inglesa,
bost urte geroago, Denys Arcandek además de ser nominada al oscar al
zirkulua itxi du. Filmotako izenburuek mejor guión Original; ganó tres César,
ez dute zalantzarako tarterik uzten, mejor Película, Mejor Director y Mejor
argi erakusten dute zein den zinema- Guión; fue Mejor Guión en el festival
gile quebectarraren tesia. Gure zibili- de Cannes; obtuvo numerosos pre-
zazioa gain behera doa, amildegiaren mios en todo el mundo. Con anterio-
ertzera; historiari erreparatuta, garai ridad rodó “Stardom”, dirigió “Poverty
hau beste batekin konparatzen ahal and Other Deligths” realizó su primera
da, erromatar inperioaren ondorengo- película en inglés “La verdadera natu-
arekin, azkenean Europa Erdi Aro luze raleza del amor” y con anterioridad
eta ilunera eraman zuen harekin. rodó documentales, realizando su
primer largometraje, “Dirty Money”
en 1971.
19