You are on page 1of 20

2009ko URTARRILA-APIRILA • XXIX.

ZIKLOA URTARRILAK 08
TRISTRAM SHANDY:
A COCK & BULL STORY .Michael Winterbottom.
URTARRILAK 22
TROPA DE ÉLITE .Jose Padilla.
OTSAILAK 05
RIOS Y MAREAS .Thomas Riedelsheimer.
OTSAILAK 19
MIL AÑOS DE ORACIÓN .Wayne Luang.
MARTXOAK 05
UN VERANO EN LA PROVENZA .Eric Guirado.
MARTXOAK 12
ALIENTO .Kim Ki-Duk.
MARTXOAK 26 : FILM KUTTUNA
QUIEREME SI TE ATREVES .Yann Samuell.
APIRILAK 02
LA EDAD DE LA IGNORANCIA .Denys Arcand.
http://goieniz.mundua.com
goieniz@gmail.com

Emanaldiak Usurbe Antzokian (Beasain) 21:00 etan


Ziklo osorako: Abonua 15 euro
Sarrera 3,5 euro
RIOS Y MAREAS
2009ko URTARRILA-APIRILA
XXIX. ZIKLOA
URTARRILAK 08

TRISTRAM SHANDY:
A COCK AND BULL STORY (Erresuma Batua, 2005) 92´
Zuzendaria: Michael Winterbottom
Gidoia: Martin Hardy
Argazkia: Marcel Zyskind
Muntaia: Peter Christelis
Aktoreak: Steve Coogan (Tristram Sabdy/Walter
Shandy/Steve Coogan), Rob Brydon (Toby Shandy kapitai-
na/Rob Brydon), Keeley Hawes (Elizabeth), Shirley
Henderson (Susannah), Raymond Waring (Trim)

Laurence Sterneren “The Life and Dos historias simultáneas: una sobre
Opinions of Tristram Shandy” ingeles un caballero inglés del siglo XVIII,
literaturako maisulanaren egokitzapen Tristram Shandy, y la de los desventu-
librea, eleberriko protagonista bere rados cineastas que intentan en el
bizitza kontatzen ari dela hasiko da siglo XXI adaptar la inadaptable novela
istorioa. Tristramen jaiotzeko une dra- en la que se basa esta película.
matikoan, zuzendaritza-laguntzaileak Reconociendo una sutil fascinación
“Moztu!” oihukatzen du, filmatze-saio- por la industria del cine, la película se
aren amaiera iragarriz, eta orduan pasea por un set de rodaje moderno,
Steve Coogan, beste aktoreak eta tek- repleto de actores inseguros, repor-
nikariak ikusiko ditugu platoko arra- teros ansiosos de escándalos e inver-
tsalde kaotiko batean. Cooganen sores escépticos. Mientras sigue las
emaztea euren umetxoarekin azaldu- aventuras de dos familias, una de

02
sangre y otra profesional, la película

GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA


nos hace partícipes de las calami-
dades, las crisis y los coqueteos que
han trascendido durante siglos.

Dirige Michael Winterbottom


(Blackburn, Lancashire, Reino
Unido, 1961), quien realizó sus estu-
ko da, kazetari bat aktoreari atzetik ibi- dios en Oxford, Bristol y Londres.
liko zaio eskandaluzko istorio bat dela Debutó como director con dos docu-
medio, bere agentea Hollywoodeko mentales sobre Ingmar Bergman, ga-
gidoi sorta batekin iritsiko da eta peli- lardonados con el Premio al Mejor
kula finantzatzen dutenek iturria ixtea- Documental en el Festival de Cine de
rekin mehatxu egingo dute. Valladolid. Su filmografía se completa
con “Besos de mariposa” (1995), “Go
Hamarkada bat baino gutxi gehiago now” (1995), “Jude” (1996), “Welco-
behar izan du Winterbottomek me to Sarajevo” (1997), “I want you”
(Blackburn, 1961) zuzendari ausart eta (1998), “Old new borrowed blue”
emankorrenen artean kokatzeko. Orain (1998), “Wonderland”(1999), “With or
arte, gai oso desberdinak jorratu dituz- without you”(1999), “El perdón”
ten hainbat film egin ditu, eta gainera, (2000), “24 hour party people”
mundu osoan filmatu du.. Zinemaldiak (2002), “In this world” (2003), “9
atzera begirakoa eskaini zion 2003an. songs” (2004), “Código 46” (2005),
Zuzendariaren film berrienak “The “Camino a Guantánamo”(2006) y
Road to Guantanamo” (2006), “A “Génova” (2008).
Mighty Heart (2007) eta “Genova”
(2008) dira.

03
URTARRILAK 22

TROPA DE ÉLITE (Brasil-Argentina, 2007) 115´


Zuzendaria: José Padilha
Gidoia: Braulio Mantovani, José Padilha eta Rodrigo Pimentel
Argazkia: Lula Carbalho
Muntaia: Daniel Recende
Musika: Pedro Brofman
Aktoreak: Wagner Moura (Capitán Nascimento), André
Ramiro (André Matias), Milhem Cortaz (Capitán Fábio), Caio
Junqueira (Neto), Fernanda Machado (Maria)

Berlin 2008
Urrezko Hartza film onenari

Rio de Janeiroko Operazio Berezien Río de Janeiro, Matías es un joven es-


Batailoiari (BOPE) buruzkoa da filma. tudiante de derecho que un día co-
Taldeko buruak postua utzi nahi du, noce a María, quien dirige una ONG
aurki aita izango delako. Ordezkoa destinada a asistir a los chicos de las
aurkitu beharko du, eta umetako bi favelas. La vida de Matías cambia
adiskide trebatzen hasiko da. Indar cuando Neto, su mejor amigo, le con-
militarrak izua sortzen du Brasilgo hiri vence para ingresar en la fuerza poli-
ezaguneko gune txiroenetan, arma cial. Matías es asignado al
astunak, ustelkeria eta bortizkeria Departamento de Comunicaciones,
basatia erabili ohi dituelako sarritan. mientras que Neto es encargado en el
Padilharen pelikula 1997an dago taller de patrulleros. Progresivamente
kokatuta, Joan Paulo II.ak Brasilera van descubriendo que la policía utiliza
egin zuen bidaiaren atarian, txabola métodos corruptos para lidiar con los

04
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
auzoetan BOPEkoek egin zuten garbi- narcotraficantes. "Tropa de élite"
keta operazioa ardatz hartuta. narra la vida de estos personajes y los
sitúa dentro de un peligroso contexto
Jose Padilhak (Rio de Janeiro, 1967) socio-cultural. A través de un tono
enpresa, ekonomia eta politika ikaske- crudo y realista, el film intenta cap-
tak egin zituen bere jaioterrian, ondo- turar la esencia del conflicto que signi-
ren ingeles literatura eta politika inter- fica el narcotráfico para la ciudad de
nazionala Oxford-en. 1999 urtetik Río de Janeiro.
aurrera gizartean garrantzi handia
duten arazoei buruzko dukumental Padhila ha intentado filmar una situa-
asko zuzendu ditu. Zinema munduan ción harto difícil, y su gran desempeño
“Onibus 174” (2002) filmearekin hasi en mostrarnos una porción de cómo
zen eta ondoren telebistarako “Brazil's están las cosas en tan cruenta situa-
vanishing cowboys” (2003) egin zuen. ción. Sin concesiones y con gran
“Tropa de elite”ren gidoia Jose Padilha crueldad Padhila aporta una buena
berak idatzi zuen, Rodrigo Pimeltel película que ninguna persona a la que
eta Braulio Mantovanirekin (“Ciudad gusto “Ciudad de Dios” debería per-
de Dios”) batera. derse, y tampoco a aquellos que
quieran ver más o menos como esta la
situación de las fabelas y la crítica que
muestra de cómo todo ser humano se
convierte en un monstruo.

05
OTSAILAK 05

RIOS Y MAREAS Rives and tides (Alemania-Finlandia-Erresuma Batua, 2001) 90’


Zuzendaria: Thomas Riedelsheimer
Gidoia: Thomas Riedelsheimer
Argazkia: Thomas Riedelsheimer
Muntaia: Thomas Riedelsheimer
Musika: Fred Frith
Antzezlea: Andy Goldsworthy

Documental onenari saria


German Camera Awards 2001
San Francisco Film Critics Circle 2002
San Francisco Internacional Film Festival 2002
Montreal 2002
German Film Awards 2003
German Film Critics Association Awards 2003
San Diego Film Critics Society Awards 2003

Andy Goldsworthy land art estiloko Un sensual y poético viaje por el


artistaren inguruko dokumentala. mundo y la mente del reconocido es-
Naturan eta naturaren elementuekin cultor Andy Goldsworthy, artista bri-
eskulturak egiten ditu Goldsworthyk. tánico que desde hace veinte años
Haren lana jasotzen hainbat hilabete crea obras de arte en bosques y
pasa zituen Thomas Riedelsheimer cauces de ríos de todo el mundo sin
dokumentalgileak. otras herramientas que sus manos.
Utilizando materiales de la naturaleza,
Goldsworthyk lanean dagoen inguru- Goldsworthy obtiene magníficas e in-
neko materialak erabiltzen ditu: maki- geniosas creaciones a base de pétalos,

07
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
madera, hojas, piedras o
hielo moldeados por la luz
del sol, las mareas o la hu-
medad.

Thomas Riedelsheimer es-


tudió en la Academia de Cine
y Televisión de Munich y em-
pezó a trabajar como director
y cámara freelance tanto en
Alemania como en otros pa-
íses. En 2001 fundó la pro-
ductora Filmquadrat junto a
lak, harriak, elurra, ardi artila, erdoiltu- Stefan Tolz y Thomas Wartmann. En
riko burdina, etab. Bere lanek ez dute “Ríos y Mareas”, Riedelsheimer
denboran zehar denbora asko irauten, acompañó durante una año al artista
egun bat, 20 segundu... Horregatik ez Andy Goldsworthy para documentar
dugu bere lanik arte galerietan ikusiko. sus improvisados procesos creativos y
Dokumental honek ez du soilik capturar el sereno espectáculo de sus
Goldsworthyren lan egiteko era bitxia trabajos. Hasta la fecha, es el único do-
erakusten, harrizko kono edo urezko cumental aurotizado por el artista. El
ostadarren atzean ezkutatzen den filo- cineasta alemán ha sabido captar no
sofia ere bai. sólo la belleza de sus obras sino tam-
bién su creación, su fragilidad y su
Dokumentalaren izena ez da kasualita- posterios desaparición a la par que el
tea, ibaiek eta mareek energia behar singular espíritu y modo de trabajo de
bait dute. Bere eskulanak sortu eta sun- su creador.
tsitzen dituen energia bera...

08
OTSAILAK 19

MIL AÑOS DE ORACIÓN A Thousand of good prayers (AEB, Japonia 2007) 83´
Zuzendaria: Wayne Wang
Gidoia: Yiyun Li
Argazkia: Patrick Lindenmaier
Musika: Lesley Barber
Muntaia: Deirdre Slevin
Aktoreak: Faye Yu (Yilan), Henry O (Shi Jauna),
Pasha Lychnikoff (Boris), Vida Ghahremani (Madam)

Donostiako Zinemaldia 2007


Urrezko Maskorra Filme onenari
Zilarrezko Maskorra Aktore onenari

Shi jn., Pekingo alargun bat, bere El Sr. Shi es un viudo jubilado de
alaba bakarrari, Yilani, bisita egitera Pekín. Cuando Yilan, su única hija que
doa AEBetara. Yilan dibortziatu berri vive en Estados Unidos se divorcia, de-
da eta trantze horretatik ateratzen la- cide visitarla en la pequeña ciudad en
gundu nahi lioke. Shi jn. Yilanek se- la que trabaja como bibliotecaria. Su
narra berreskuratu eta bere bizitza be- intención es estar con ella hasta que se
rregin dezan erabakita dago, baina di- recupere del trauma. El es un “inge-
bortzioaren zergatiaz galdetzen dion niero aereospacial”, como le gusta
aldiro hark elkarrizketa saihesten du. decir a la gente que conoce en
Harrituta, Shi jn. hirian barrena au- América para disfrutar de la atención
sartu da eta Irango Iraultzatik ihesi jo- que le prestan. Pero a Yilan no le en-
andako Madam adineko andrea eza- tusiasman tanto sus demostraciones,

08
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
gutuko du. Elkarrekin ongi konpon- ni está interesada en su plan para
tzen dira, harik eta Madamen semeak salvar su matrimonio y recomponer su
ama zaharren egoitza batera bidaltzen vida. Cuando el Sr. Shi insiste en en-
duen arte. contrar las causas de su divorcio, Yilan
empieza a evitarlo...
Wayne Wang (Hong Kong, 1949) fun-
tsezko zinegilea da amerikar zinema La película se basa en un relato de la
independentearen garapenean, bere escritora Yuyin Li (‘Los buenos de-
zuzendari jardunean “The Joy Luck seos’), a quien el director pidió que
Club” (“Izar onaren kluba”, 1993), escribiera también el guión para la
“Maid in Manhattan” (“Manhattanen adaptación. “Cuando leí el relato de
gertatua”, 2002) eta “Last Holiday” Yuyin Li, me quedé fascinado con la
(2006) bezalako Hollywoodeko idea de que el lenguaje pueda actuar
ekoizpen handiak beste txikiago edo como agente liberador y represor de
independenteago batzuekin aldizkatu la expresión de un individuo”, señala
ditu, hala nola, “Smoke” (1995, Paul el realizador.
Austerrekin batera zuzendua), “Blue
in the Face” (1995), “The Center of the
World” (2001) eta “Because of Winn-
Dixie” (“Nire lagunik onena”, 2005).
“The Princess of Nebraska” (2007)
Donostia Zinemaldiko Zabaltegi
Bereziak atalean erakutsi zen.

09
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
UN VERANO EN LA PROVENZA
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
MARTXOAK 05

UN VERANO EN LA PROVENZA Le fils de l'épicier (Francia, 2007) 96’


Zuzendaria: Eric Guirado
Gidoia: Eric Guirado, Florence Vignon
Argazkia: Laurent Brunet
Musika: Christophe Boutin
Montaia: Pierre Haberer
Aktoreak: Nicolas Cazalé (Antoine), Clotilde Hesme (Claire),
Daniel Duval (Antoine-en aita), Jeanne Goupil (Antoine-en
ama), Stéphan Guérin Tillié (François), Liliane Rovère
(Lucienne), Paul Crauchet (Clément), Chad Chenouga
(Hassan), Benoît Giros (Fernand), Ludmila Ruoso (Sophie)

Aitaren gaixotasunaren ondorioz, "Un verano en la Provenza" es el título


Antoine eta haren lagun Claire de esta película francesa, aunque su
Frantziako hegoaldera joango dira traducción poco tiene que ver con el
hura zaintzera. Provenzara iristean, fa- original: “El hijo de la tendera”. (“Le
miliaren negozioa bere gain hartu be- fils de l'épicier”). Guirado realiza una
harko dute: kamioi denda ibiltaria gi- buena exposición sobre la campiña
datuko dute, eta inguruko biztanleei francesa y, concretamente, de los co-
denetarik salduko diete. merciantes que viajan por los pueblos
de Francia. Y de eso trata la cinta: una
Herriko biztanleak antzezten dituzten familia que tiene un negocio de ultra-
aktore gehienak ez dira profesionalak. marinos y, a través de un camión,
Film hau egiteko ideia zuzendariari abastecen a las aldeas aisladas.
Frantziako telebistarako dokumental
batzuk egiterakoan etorri zitzaion. Antoine (Nicolas Cazalé, actor francés

12
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
de origen bereber) debe dejar la ciudad
para ayudar a su madre en la tienda de ul-
tramarinos que tiene en el sur de Francia.
Su padre, enfermo, no puede continuar
conduciendo el camión que abastece las
aldeas. Antoine descubre, entonces, el en-
canto de estos últimos habitantes: testa-
rudos, divertidos, vividores, a veces ti-
ñosos… Antoine va a reencontrarse con
el país de su infancia, con la alegría de
vivir y puede ser que con el amor.

El director es extraordinariamente hábil


en hacer que los viajes en la furgoneta
reflejen los cambios en la personalidad
de Antoine. La cinta utiliza la técnica do-
cumental, prestando gran atención a los
detalles. Es una historia ligera con ele-
mentos dulces.

Dokumental hauetan hainbat lanbide Eric Guirado (Lyon, Francia, 1968), em-
ibiltarien erretratua egiten saiatu zen: pezó haciendo cortometrajes, entre los
okinak, argazkigileak, arrantzaleak, que cabe destacar “Un Petit Air de Fête”
etab. Florence Vignon eta zuzendari galardonado con el Premio Kodak al
berak idatzitako gidoiaren lehen zirri- Mejor Cortometraje en la Quincena de
borroak 2000.urtekoak dira. Berez zu- los Realizadores del Festival de Cannes
zendariaren lehen filma izan behar del año 1999 y el Premio al Mejor
zen hau, baina hainbat arrazoiengatik Cortometraje en los Premios César 2001.
alde batera utzi zuen, geroago berrar- Es autor del largo “Quand tu Descendras
tzeko asmoz. Bitartean “Quand tu du Ciel” (2003).
Descendras du Ciel” (2003) filma egin
zuen.

13
MARTXOAK 12

ALIENTO Breath (Hego Korea, 2007) 84’

Zuzendaria: Kim Ki-Duk


Gidoia: Kim Ki-Duk
Argazkia: Sung Jong-Moo
Muntaia: Wang Su-an
Musika: Kim Myung-Jong
Aktoreak: Chang Chen (Jang Jin), Zia (Yeon),
Ha Jung-Woo (Senarra)

Senarrak maitalea duela jakin du Jin no tiene visitas y, normalmente,


Yeonek. Bizitza itolarri bihurtu zaio as- rehusaría ver a un desconocido, pero
paldian. Heriotzaren korridorean da- al enterarse de que se trata de una
goen preso batengana jo du emaku- mujer, acepta por curiosidad. Su
meak egunerokotasun goibela hautsi primer encuentro no es fácil. Jin se
nahian. Jin presoak ez daki zergatik ja- queda sorprendido cuando Yeon
sotzen dituen emakume horren bi- vuelve. Pero esta vez, ella ha decorado
sitak, baina bere bihotza zabaltzen la sala de visitas con ampliaciones de
hasi zaio emeki-emeki. Yeonen harre- fotos primaverales y con flores de
manaren berri jakingo du haren sena- plástico. Cada vez que le visita, Yeon
rrak, eta hura galarazten saiatuko da. lleva las estaciones al preso. Entre-
tanto, Yeon le cuenta a su marido que
Azken urteotan mendebaldean zaleen también ve a alguien. Al principio, él

14
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
miresmena eskuratu du Kim Ki-Duk no la cree, pero algo despierta sus sos-
zuzendariak, ez, ordea, herrikideena. pechas. Por su lado, Jin empieza a
«Uste nuen Koreako jendearen gehien- aceptar a Yeon y a hablarle gracias a la
goa nire pentsamendu berekoa zela, devoción de la mujer, que aguanta es-
baina azkenean onartu behar izan dut toicamente sus ataques de furia. Un
nire ideiak desberdinak direla». Kim Ki- día, el marido de Yeon la sigue hasta la
duken filmek Hego Koreako grinak eta cárcel y es testigo de una escena ín-
zamak islatzen ditu errukirik gabe - tima entre el prisionero y su mujer.
Poliziaren ustelkeria, matxismoa, politi- Yeon y Jin están mucho más unidos de
karien jarrera iluna...-. “Bin-jip” Japo- lo que cree el marido, más unidos que
nian filmatu behar izan zuen, esaterako. la vida y la muerte.
Eta hain zuzen, film horretatik asko
dauka “Breath”-ek. Kim Ki-Duk se inspiró en la imagen de
una cárcel y asegura que quiso "hacer
Edonola ere, omenaldi handiena “Uda- un paralelismo entre la perspectiva de
berria, uda, udazkena, negua... eta uda- la muerte que tiene un preso conde-
berria” bere film ezagunenetakoari egin nado a la pena capital y los senti-
dio. Yeonek negu hotzetik ihes egin du mientos de la mujer que le conoce.
senarra eta bizitza atzean utzi duenean, Para ella, pasar tiempo con el conde-
eta Jin presoak denboran bidaiatzea nado es un poco su modo de pelliz-
ahalbidetu du, udaberria, uda eta udaz- carse para distraerse del picor que
kenetik pasatuta. Bien hatsek zurrunbilo siente y al que no llega para rascarse".
bat abiarazi dute. Maitasuna
ulertzea zein zaila den age-
rian uzten du egileak, baita
jeloskortasun sentipena
zein konplexua den ere.

15
MARTXOAK 26 : FILM KUTTUNA

QUIEREME SI TE ATREVES Jeux d’enfants (Frantzia, 2003) 93´

Zuzendaria: Yann Samuell


Gidoia: Yann Samuell, Jacky Cukier, Equinoxe
Argazkia: Antoine Roch
Musika: Philippe Rombi
Muntaia: Andrea Sedlácková
Aktoreak: Guillaume Canet (Julien), Marion Cotillard
(Sophie), Thibault Verhaeghe (Julien umea), Joséphine
Lebas Joly (Sophie umea), Emmanuelle Grönvold (Julien-en
ama), Gérard Watkins (Julien-en aita)

Gijon 2003
Epaimahai Gaztearen Saria

Yann Samuell (1965) zuzendaria ma- Toda una vida para decir “te quiero”.
rrazkilari bezala hasi zen lanean. Ochenta años para empezar una his-
Ondoren hainbat laburmetrai zuzendu toria de amor... Y todo por culpa de un
zituen: “Aube” (“Amanecer”) (1986), juego... O quizá gracias a un juego.
“A propos de la crise”-(“Referente a la Sophie y Julien han diseñado las reglas
crisis”) (1993), “Mano a mano” (1994), del juego. Y serán, de por vida, los árbi-
“1587” (1996), “Cata-clismo” (1997), tros... y, a menudo, las víctimas. “¿Te
“Teddy” (1998). Ondoren dokumental atreves?” “Me atrevo”. Se atreven a
batzuk ere egin zituen: “Les jardins de todo, desde lo mejor a lo peor.
traverse” (1999) eta “Pop up” (2001). Ridiculizan los tabúes, se saltan las
“Quiéreme si te etreves” bere lehe- prohibiciones, se enfrentan a la auto-

16
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
nengo filma da. 2008.urtean bigarrena ridad, ríen, se hacen daño. Son capaces
zuzendu du: “My Sassy Girl”. de todo... excepto de reconocer que se
quieren...
Guillaume Canet (1974) aktorea
hainbat filmetan ikusi ahal izan dugu: Yann Samuell: “En principio,
“La playa”, “Vidocq”, “Narco”, “La fi- “Quiéreme si te atreves” es una pelí-
delidad”, “Decreto inocencia”, etab. cula muy gráfica. Mientras los niños
Zuzendari lanak ere egin ditu: “Mon son niños, todo brilla, está llena de co-
idole” , “Ne le dis à personne”, “J'peux lores y tiene un toque kitch como el re-
pas dormir”... cuerdo que tengo de mi infancia.
Luego, la ciudad pasa de un tamaño
Marion Cotillard (1975) ezaguna familiar a uno sobrehumano y es
dugu “Big fish” eta “La Vie en Rose” fil- cuando me inclino por algo muy depu-
metan parte hartzeagatik. Azken ho- rado, muy de diseño, incluso con un
nengatik Oscar-a irabazi zuen 2007an. toque zen. Quería realzar los senti-
Kasualitatea izango da baina...“La vie mientos de los personajes mediante
en rose” abestiaren hainbat bertsio una especie de economía visual.”
entzun ahal izango ditugu “Quiéreme
si te atreves” filmean zehar...

17
APIRILAK 02

LA EDAD DE LA IGNORANCIA L’âge des ténèbres (Canadá, 2007) 108’

Zuzendaria: Denys Arcand


Gidoia: Denys Arcand
Argazkia: Guy Dufaux
Muntaia: Isabelle Dedieu
Aktoreak: Marc Labreche (Jean-Marc Leblanc), Diane
Kruger (Verónica Star), Emma de Caunes (Karine
Tendance), Rufus Wainwrigth (printze abeslaria), Sylvie
Leonard (Sylvie Cormier-Lebalnc), Carole Nerón (Carole
Bigras-Bourque), Didier Lucien (William Chérubin), Macha
Grenon (Béatrice), Rosalie Julien (Laurance Métivier)

Jean-Marc Leblanc musika munduko En sus sueños Jean-Marc es un caba-


izar bat da. Kantaria izateaz gain, ak- llero con una brillante armadura, una
tore eta idazle gisa ere arrakasta lortu estrella del escenario y de la pantalla y
du. Emakumeekin ere sekulako zortea un novelista de éxito que tiene a las
du. Baina arazo bat du: hori guztia mujeres rendidas a sus pies. En la rea-
soilik haren ametsetan gertatzen da. lidad, es un don nadie, un chupatintas,
Esnatzen denean, ez da inor. un marido insignificante, un padre fra-
casado que fuma a escondidas. Pero
Film hau trilogia baten amaiera dela Jean-Marc consigue resistir sin caer en
esan daiteke, “Le déclin de l´empire la tentación de su mundo de sueños y
américain” izan zen lehena; sexua eta decide darse otra oportunidad.
haren ingurumariak aztertzen zituen
gizon eta emakumeen talde batek. Denys Arcand es conocido en todo el

18
GOIENIZ ZINEKLUBA • XXIX. ZIKLOA
Hemezortzi urte geroago, pertsonaia
berberak berreskuratu zituen bere
orain arteko pelikularik ezagunena
egiteko, “Les invasions barbares”.
68ko maiatzeko seme-alaben gogoeta mundo no solo por la larga lista de ga-
garratz eta hunkigarriak ziren, belau- lardones que han obtenido sus pelí-
naldi oso baten erretratu bikaina. culas, sino por su visión perspicaz y
Merezitako oihartzun zabala izan zuen poética de la sociedad actual. En 2003
filmak, Oscar saria barne. escribió y dirigió “Las Invasiones
Bárbaras”, que ganó el Oscar a la
Eta orain, hirugarrenarekin. Ia hogeita mejor Película de Habla No Inglesa,
bost urte geroago, Denys Arcandek además de ser nominada al oscar al
zirkulua itxi du. Filmotako izenburuek mejor guión Original; ganó tres César,
ez dute zalantzarako tarterik uzten, mejor Película, Mejor Director y Mejor
argi erakusten dute zein den zinema- Guión; fue Mejor Guión en el festival
gile quebectarraren tesia. Gure zibili- de Cannes; obtuvo numerosos pre-
zazioa gain behera doa, amildegiaren mios en todo el mundo. Con anterio-
ertzera; historiari erreparatuta, garai ridad rodó “Stardom”, dirigió “Poverty
hau beste batekin konparatzen ahal and Other Deligths” realizó su primera
da, erromatar inperioaren ondorengo- película en inglés “La verdadera natu-
arekin, azkenean Europa Erdi Aro luze raleza del amor” y con anterioridad
eta ilunera eraman zuen harekin. rodó documentales, realizando su
primer largometraje, “Dirty Money”
en 1971.

19

You might also like