INSTRUCCIONS: Imprimeix aquests fulls.

Pots deixar ms espais per contestar o afegir pgines en blanc enmig dels exercicis per poder contestar millor. Has de fer els exercicis segents com a reps de la matria de 3r de Tecnologia. Et serviran com a reps i de guia per preparar la prova final de recuperaci de setembre. Aquests exercicis comptaran a lhora de posar la nota final.

IES Euclides 3r ESO ESTIU 2012

1: EL PROCS TECNOLGIC
EL PROCS TECNOLGIC. EL PROJECTE.

1) Digues els passos del procs tecnolgic i subratlla on est la realitzaci del projecte tcnic.

2) Quan es realitza el projecte, abans o desprs de la construcci?

En lescola, quan realitzem el projecte, abans o desprs? Per qu?

3. Quins apartats ha de tenir un projecte tcnic? Explica una mica quina informaci va en cada apartat.

Apartat

Informaci que cont.....(o definici)

4. Indica quin tipus de plnols podem utilitzar en un projecte tcnic.

5. Quina persona pot realitzar els plnols dun projecte?

I si s una empresa, com es diu el departament o secci que pot fer els plnols? Quins aspectes poden fer a ms de realitzar els plnols? Coneixes algun programa de disseny per realitzar aquests plnols?

1: EL PROCS TECNOLGIC
EL PROCS TECNOLGIC. EL PROJECTE.

6. Identifica en quin apartat concret del projecte tcnic trobarem la segent informaci:

Quin s lapartat del projecte que habitualment es llegeix................. On podem trobar les motivacions del projecte......... On sexplica el procs de construcci o fabricaci del producte........... On podem trobar els preus de les unitats dobra (justificaci de preus)...... El promotor vol consultar qui paga el perms a lajuntament...... On podem trobar els preus dels materials i de la maquinria...... On es detalla qu passa davant els incompliments del contracte...... On anirem si volem saber rpidament el pressupost total del projecte..... Les conduccions de laigua... Saber si hi ha una assegurana dels treballadors.........

7. ) Indica qui sn, en una obra, les segents persones o agents:

Projectista: Promotor: Contratista:

2 8. Fes el pressupost de la caseta sabent que el preu de la fusta va a 20 /m .

My Bird House
5.85 cm

1
15.69 cm

8.89 cm 6.03 cm

R 1.25 cm

4 2
19.08 cm 11.43 cm 11.69 cm

5.08 cm

11.43 cm

7.46 cm

N pea 1 2 3 4 5

Superfcie cm

Superfcie m

Pressupost parcial en euros

Pressupost total:

1: EL PROCS TECNOLGIC
EL PROCS TECNOLGIC. EL PROJECTE.

9. Has daveriguar les mides reals de les figures segents:

Posa les dimensions de lhabitaci de sota a la dreta:

Posa la dimensi de la base de sota Posa les dimensions de les dues finestres de sota

10. Quin tipus de llenguatge es fa servir per elaborar un projecte tcnic? Explica la ra o raons que justifiquen el fet dutilitzar un llenguatge determinat.

11) Indica quin tipus de plnols podem utilitzar en el projecte tcnic.

2: ENERGIA I MQUINES SIMPLES

ENERGIA I MQUINES

1. Completa lesquema de les transformacions energtiques i les mquines necessries per a aquesta transformaci.

Energia mecnica

Energia elica

Energia hidrulica

Energia qumica

Energia nuclear

Energia solar

Energia elctrica

Energia trmica

Energia sonora

Energia radiant

2. Digues si les afirmacions segents sn veritat o mentida: Les mquines simples transformen l'energia muscular i la utilitzen per produir treball. La fora aplicada sobre una mquina rep el nom de fora motriu, i es representa amb la lletra F. La fora aplicada sobre la mquina s la fora resistent, i la representem amb la lletra R. Les mquines sn tils perqu poden crear energia. La fora motriu i la fora resistent han de tenir sempre la mateixa magnitud. La roda s un tipus de mquina simple que s la base de la manovella, el torn, la politja i les rodes dentades. Les mquines complexes es basen en les simples i poden classificar-se en motrius, generadores i operatives. Les centrals hidroelctriques encara que s una energia renovable, t inconvenients com limpacte en el medi ambient en la construcci de la presa. Una de les fonts denergia renovable que poden ser ms importants en el futur pot ser la de la biomassa. Les centrals hidroelctriques es basen en aprofitar lenergia potencial de laigua embassada en una presa i transformar-la primer en energia cintica i desprs en energia elctrica.

2: ENERGIA I MQUINES SIMPLES

LENERGIA I LES SEVES MAGNITUDS

3)Resol els segents problemes: A Si fem una fora de 300 N sobre un objecte i el desplacem 1 m, quin treball mecnic haurem realitzat?

B Quin treball desenvolupa una mquina de 750 W en un minut?

I en una hora?

C Calcula el rendiment duna mquina sabent que quan se li subministra un treball de 1100 J realitza un treball til de 950 J.

D Per a qu una mquina amb el rendiment del 45% realitzi un treball til de 1800 J, quin treball se li haur de subministrar?

2: ENERGIA I MQUINES SIMPLES

PALANQUES

4) Calcula el valor de la dada que hi falta en cadascuna de les palanques.

5) Classifica en funci del gnere de la palanca.

2: ENERGIA I MQUINES SIMPLES

PALANQUES I PLANS INCLINATS

6) Suposa que la caixa del dibuix t 54 kg de massa i el bra de la palanca t una longitud de 230 cm del fulcre a la caixa i 754 cm del fulcre fins laltre extrem. Quina fora motriu caldr fer per aixecar la caixa del dibuix si accionem el bra de la palanca per on sens indica?

7) Mira els segents plans inclinats i contesta:

A En quin pla inclinat costar menys aixecar el pes de la figura?

B Sabent que 1800N s el pes, calcula lesfor o fora que costa de fer en cadascuna de les figures i que justifiquin la resposta de lapartat anterior.

2: ENERGIA I MQUINES SIMPLES

PALANQUES I PLANS INCLINATS

8) En Leonardo desplaa una bola de 8 kg de massa per un pla inclinat de 100 m de longitud. Respon les segents preguntes amb una xifra decimal de precisi i fent servir g 2 = 9,8 m/s .

A Si el pla inclinat tingus 4 m d'altura, quina fora hauria de fer Leonardo, com a mnim, per moure la bola?

B Si, com a molt, Leonardo fos capa d'exercir una fora de 12 N, quina altura tindria el pla, d'aquesta longitud, ms alt que podria utilitzar?

2: ENERGIA I MQUINES SIMPLES

EL TORN

9) Volem elevar una galleda de 25 kg de massa amb la mquina simple que veus a continuaci, amb un corr amb un (dr) de 8,4 cm i un radi de gir de la manovella (dm) 2 de 82 cm. Considerant que g = 9.8 m/s , respon les segents preguntes.

A Com es diu la mquina que veus en el dibuix...

B Quants newtons de fora cal aplicar a la manovella per alar la galleda?

C Escull, si el radi de gir de la manovella fos ms gran, la fora que haurem de realitzar seria... ms petita/ms gran D Escull, si el radi del cilindre fos ms petit, la fora que haurem de realitzar seria... ms petita/ms gran

3: TRANSMISSI I TRANSF ORMACI MOVIMENTS

TIPUS DE MECANISMES I PRIN CIPIS BSICS

1.Classifica en dos columnes els mecanismes segents segons la seva funci bsica (transmissi o la transformaci del moviment).
Biela-manovella, engranatges, transmissi per corretja, vis sense fi, creu de M alta, rodes de fricci, cremallera, transmissi per cadena, transmissi directa, cargol-femella.

2.Classifica els mecanisme s que has classificat com de transformaci en lexercici anterior, segons: circular a linial alternatiu, circular a linial, circular a circular intermitent. 3. Relaciona amb fletxes els mecanismes amb la mquina o aplicaci m s com:
Biela-manovella Engranatges Transmissi per corretja Vis sense fi Creu de malta Rodes de fricci Cremallera Transmissi per cadena
trepant mquina projecci cinema bicicleta barrera de pas motors dexplosi caixa canvis cotxe corrons de mquina paper trens alta muntanya

3: TRANSMISSI I TRANSF ORMACI MOVIMENTS

TIPUS DE MECANISMES I PRIN CIPIS BSICS

4. Tria lopci o opcions correctes per completar cadascun dels segents enunciats.
a)La llei de transmissi dels engranatges pot expressar-se com...

b)Per tal que dues rodes dentades encaixin... Han de tenir el mateix n mero de dents. Han de tenir els mduls dengranatge corresponents coincidents Una roda ha de ser necessriament ms gran que laltre No cal cap condici especial c) En un mecanisme for mat per dues rodes dentades... la que tingui ms dents girar a una freqncia menor. la freqncia de les dues rodes ser sempre igual. la que tingui ms dents girar a una freqncia major. Si les dues sn iguals, giraran a la mateixa freqncia.

e) La relaci de transmissi es pot calcular com...

f)Si lengranatge conductor gira en el sentit de les agulles del rellotge... lengranatge condut no es mour lengranatge condut gir ar en el mateix sentit lengranatge condut gir ar en sentit contrari no pot determinar-se en quin sentit es mour lengranatge condut

3: TRANSMISSI I TRANSFORMACI MOVIMENTS

PROBLEMES DENGRANATGES

6.Observa el segent engranatge. La roda A gira a 6 rpm i rep el moviment de la B. Contesta:

a) Quina s la roda motriu? I quina la conduda? b) Quina s la corona? I el piny? c) Quina s la velocitat de la roda conductora o motriu?

7. La roda motriu dun engranatge t 32 dents i la conduda 50 dents i gira a 450 rpm. Calcula:
a)La relaci de transmissi. b)Velocitat de rotaci de la roda motriu.

8. La roda dentada A dun engranatge t 46 dents i gira a 300 rpm, i la dentada B t 25 dents i rep el moviment de laltra roda.
a)Quina s la roda motriu? I quina la conduda? b)Quina s la corona? I el piny? c)Quina s la velocitat de la roda conduda?

9. Tenim un engranatge amb una relaci de transmissi de i=0,5

- Quin significat t (explica amb lletra...)? - Dibuixa un dibuix de com poden ser els engranatges, inventant-te el nombre de dents de cadascun. - Indica si s una relaci de multiplicaci o de reducci. - Indica quin s la roda motriu i quina s la roda conduda.

10. Fixat en les rodes dentades que tens a la figura. Sabem que les dues rodes encaixen perfectament i que la roda blava t un dimetre de 76 mm i, com pots comprovar, 38 dents. Respon aquestes preguntes:

a)Quants millmetres de dimetre t la roda dentada verda? b)Quin s el mdul de les rodes daquest engranatge? c)Si la roda blava comena a girar seguint el sentit de les agulles del rellotge, en quin sentit girar la roda verda?

3: TRANSMISSI I TRANSFORMACI MOVIMENTS

PROBLEMES DENGRANATGES

11. Dues rodes dentades A i B configuren un engranatge. La roda A t 72 dents i est connectada a un eix motriu que li fa donar 7 voltes cada 29 segons. La roda B t 25 dents.
a) A quina freqncia gira la roda A? b) Quin s el perode de la roda A? c) A quina freqncia gira la roda B?

12. Donat el sistema d'engranatges de la figura: A = 12 dents B = 36 dents C = 12 dents D = 48 dents

<...............A

<.................B <.................C <................D

a) Calcula la relaci de transmissi parcial i total. b) Calcula la velocitat de la roda A si la roda D gira a 1000 rpm. c) Digues el sentit de gir de la roda D si la roda A t sentit horari.

3: TRANSMISSI I TRANSFORMACI MOVIMENTS

PROBLEMES DENGRANATGES

13. A partir del nombre de dents de cada roda dentada, i sabent que la primera roda t una velocitat de gir de 10 rpm, determina el sentit de gir i la velocitat de gir de la resta de les rodes daquest tren dengranatges.

14. Llegeix i contesta:

15. Dibuixar un tren dengranatges amb rodes de 18/28/40/14 dents que engranen entre s. Calcular la relaci de transmissi (i) i la velocitat de sortida (n4), sabent que la primera roda gira a 1200 rpm (indica en lesquema quina s la roda motriu).

3: TRANSMISSI I TRANSFORMACI MOVIMENTS

PROBLEMES DE POLITGES

16. Dibuixa a escala natural (aproximadament, ho pots fer a m alada posant-te unes referncies) un sistema de transmissi de dues politges. Fixa el dimetre de la conductora a 4 cm i dibuixa la conduda perqu lelement de transmissi:
- augmenti la velocitat el doble - disminueixi la velocitat a la meitat

17. Tenim dues politges unides mitjanant una corretja. La conductora t un dimetre de 153 mm gira a 150 rpm. La conduda t un dimetre de 453 mm. Calcula:
a) La relaci de transmissi b) Indica si s una reducci o una multiplicaci c) Calcula la velocitat de la roda conduda.

18. Llegeix i contesta:

19. La politja soldada a leix motor gira amb una velocitat de 900 rpm. La segona politja t un radi de 4,3 cm i la tercera t un radi de 12 cm i gira a 450 rpm. Respon aquestes preguntes:

a) A quina velocitat gira la tercera politja? b) A quina velocitat gira la segona politja? c) La transmissi total del sistema de politges (de leix motor a la 3a politja) s una transmissi de reducci o de multiplicaci?

3: TRANSMISSI I TRANSFORMACI MOVIMENTS

PROBLEMES DE POLITGES

20. Contesta:
a) Com es defineix el mdul? b) Per tal que dues rodes encaixin.... c) La definici de mecanisme......(per a qu serveix un mecanisme) d) Els mecanismes constitueixen una part important de les mquines...

21. Mira el segent tren de politges i contesta a les segents preguntes:

a) Quina politja t una freqncia de gir ms alta, Pm o Pi? b) Quina de les tres politges t una freqncia de gir ms alta, Pi1o Pi o Pi2? c) Quina politja t una freqncia de gir ms alta, Pf1 o Pf2?

4: MQUINES TRMIQUES
DEFINICIONS I CLASSIFICACIONS

1.Quina s la definici de motor trmic? Quina diferncia hi ha entre un motor de combusti externa i un de combusti interna?

2. Posa els noms dels 7 motors trmics que hem estudiat en aquest tema, classificant-los segons siguin de combusti externa o interna, i segons siguin dencesa per guspira o per compressi. (0,7p.)

MOTORS TRMICS
MOTORS DE COMBUSTI EXTERNA MOTORS DE COMBUSTI INTERNA

ALTERNATIUS

ROTATIUS

ALTERNATIUS ROTATIUS Dencesa per guspira

Dencesa per compressi

4: MQUINES TRMIQUES
LA MQUINA DE VAPOR

3. Mira la figura segent i contesta a les segents preguntes: Quines van ser les mquines a partir de les quals es va desenvolupar la mquina de vapor:

Localitza en el dibuix el pist, la biela, la manovella, el volant i el regulador de boles

Quina aplicaci se li va donar i que va suposar una revoluci? Qui va ser lenginyer que la va desenvolupar i en quin any? Per a qu serveix el regulador de boles? Per a qu serveix el condensador? Contesta: La mquina de vapor t un cilindre de simple efecte o de doble efecte? Per qu?

4: MQUINES TRMIQUES
ELS MOTORS DE COMBUSTI INTERNA

4. a) Posa el nom de les parts dun motor de 4 temps, en un dels quatre dibuixos de sota. b)Posa el nom a cada una de les fases representades els dibuixos a sota representats. c) Explica, el millor possible, cadascuna de les fases. Indica en cada cas on comena (PMI o PMS) i lestat dobertura de les vlvules.

5.Ennumera diferncies que trobis dun motor de 4 temps amb un de 2 temps-

6. Quina diferncies hi ha entre un motor dencesa per gasolina i un disel?

7. Calcula la cilindrada dun motor de 4 cilindres que tingui un pist de 90 mm de dimetre i tingui una cursa de 60mm.

4: MQUINES TRMIQUES
ELS MOTORS DE COMBUSTI INTERNA

8. a) Posa els noms duna turbina de gas.

b)Explica com funciona una turbina de gas-

c) Pots explicar qu s una central trmica de cicle combinat i quins motors disposa per fer electricitat?

9. Contesta a les segents preguntes. a. Quin s el combustible amb el que funciona un motor dencesa per guspira? b. Quin s el combustible amb el que funciona un motor dencesa per compressi? c. Amb quin combustible funcionen habitualment les turbines de gas de les centrals trmiques de cicle combinat? d. Amb quin combustible funcionen les turbines de gas dels avions?

4: MQUINES TRMIQUES
ELS MOTORS DE COMBUSTI INTERNA

10. Contesta V o F: - Els motors disel solen tenir un consum ms elevat que els de benzina. - La turbina de vapor sutilitza en les centrals trmiques i nuclears. - En el motor Otto el cigonyal dna una volta per cada cicle complet. - El motor Wankel per cada cicle es produeixen 3 compressions, 3 admissions i 2 escapaments. - El motor Wankel sutilitza molt ja que t un manteniment molt barat. - Un tipus de turbina de gas utilitzada pels avions s el turbofan i el turbohlix. - El turbofan s el motor ms utilitzat pels avions comercials. - Tericament, el motor de 2 temps hauria de tenir doble potncia que un de 4 temps. 11. Completa les frases: -Tots motors alternatius disposen dun mecanisme anomenat...........
-Un dels parmetres que ens hem de fixar al comprar un automvil per saber que tindr

potencia s la....... -El motor Wankel sutilitza en certs models com els de la marca

5: LES COMUNICACIONS A DISTNCIA

CANALS I MITJANS DE COMUNICACI

1. Explica els canals que coneguis de comunicaci a distncia. Comparals en quant a avantages i inconvenients.

Quina delles funciona amb feixos de llum?

2. Dibuixa una ona de AM i una ona de FM.

Quina correspon a 1600KHz. Quina correspon a 110MHz.

4. Qu vol dir quan et compres una televisi de 32 polzades

-Quina s la dimensi en polzades dun televisor de 54cm i 40,5cm?

5: LES COMUNICACIONS A DISTNCIA

CANALS I MITJANS DE COMUNICACI

4. Explica com es transforma la veu o so per poder enviar-la per rdio, amb els termes: portadora moduladora micrfon altaveu

5.Completa o selecciona la paraula adequada: - Els senyals de video de tv sn modulats en amplitud/freqncia. - Els senyals de tv necessiten major/menor ample de banda que rdio. - Les pantalles actuals ofereixen..imatges/s. - Totes les imatges es veuen a partir de vermell, verd i - Una imatge de pantalla tv est formada per lnies de luminfors/cromfors. 6.En quins lloc dels sistemes de transmissi de la informaci trobaries: -un electroimant... -grans de carb -tubs de raigs catdics -numero didentificaci personal... -celles planes plenes de gasos nobles...

5: LES COMUNICACIONS A DISTNCIA

CANALS I MITJANS DE COMUNICACI

7.En la segent corba dun senyal que porta informaci, contesta:

-Quin s el smbol del perode -Quin s el perode que correspon a la corba -Quin s el smbol de la freqncia -Calcula la freqncia de la corba
-Quina s la unitat de lamplitud Quina s lamplitud de la imatge

8. Explica per qu els telfons mbils es diuen cellulars?

9. Explica la funci dels satllits en la comunicaci? Quants satllits necessites per parlar amb telfon i a quina altura de lequador shan de collocar?

10. Calcula el temps que necessites per envar un fitxer de 3MB si la velocitat s de 106 bps?