LEDUCACI INFANTIL I LES COMPETNCIES BSIQUES

LEDUCACI INFANTIL I LES COMPETNCIES BSIQUES

Els currculum oficial deducaci infantil per a la Comunitat Valenciana no inclou la referncia explcita al tractament i desenvolupament de les competncies bsiques. En canvi, s que presentar allusions puntuals a la necessitat dimpulsar competncies socials, verbals, dautonomia en laprenentatge i en el desenvolupament en el medi, entre altres. Tamb subratlla la necessitat de coherncia i continutat entre etapes per a afavorir el desenvolupament duna acci formativa equilibrada.

COMPETNCIES BSIQUES
Comunicaci lingstica. Matemtica. Coneixement i interacci amb el mn fsic. Tractament de la informaci i competncia digital. Social i ciutadana. Cultural i artstica. Aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

FONAMENTACI

Limpuls que les competncies bsiques poden i han de rebre est fonamentat psicolgicament, sociolgicament, epistemolgicament i pedaggicament: Psicolgicament. Les competncies sn un tipus de capacitat, la vinculada a saber fer. En el tram 0-6 anys lacci precedeix a la representaci. Tot treball educatiu que intente potenciar una acci motriu i psicomotriu, que estimule, que oriente, que funcionalitze, ser essencial en lorganitzaci i la reorganitzaci de les experincies i dels aprenentatges que sen desprenguen. Aix, com qualsevol objectiu, les competncies hauran de considerar el nivell de desenvolupament dels diversos cursos de leducaci infantil i potenciar nous nivells de desenvolupament. Sociolgicament. Les competncies bsiques, concretades en competncies especfiques, permetran als infants un coneixement, desenvolupament, ajust i adaptaci ms efica als entorns familiars, socials i escolars. Epistemolgicament, Les rees de leducaci infantil inclouen objectius, continguts concrets i criteris davaluaci que estan vinculats a les huit competncies bsiques. Pedaggicament. Com que les competncies sn un element de desde lorganitzaci de centres i la psicologia de leducaci, des de la necessitat proposada de treball en equip del professorat per lexigncia dun treball de continutat i dequilibri entre etapes. La mediaci dun docent, que ha de tindre com a referent del seu treball competncies professionals ben definides, tamb s clau en la determinaci de la importncia daquest aspecte del desenvolupament. La legislaci educativa. Com destaquem anteriorment, larticle 6 de la LOE, determina que sentn per currculum el conjunt dobjectius, de competncies bsiques, de continguts, de mtodes pedaggics i de criteris davaluaci de cada un dels ensenyaments regulats en la llei. Larticle 5, exposa que correspon a les administracions pbliques promoure ofertes daprenentatge flexibles que permeten ladquisici de competncies bsiques. La llei, en els seus fins per a totes les etapes, ja identifica uns referents de desenvolupament que permeten establir les relacions amb les huit competncies bsiques (ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats de lalumnat, respecte dels drets i llibertats fonamentals, prevenci de conflictes i la resoluci pacfica, responsabilitat individual i en el mrit i esfor personal, formaci per a la pau, el respecte envers els ssers vius i el medi ambient, capacitat de lalumnat per a regular el propi aprenentatge, per a desenvolupar la creativitat, la iniciativa personal i lesperit emprenedor .

PRINCIPIS DINTERVENCI EDUCATIVA

Es parteix del nivell de desenvolupament de lalumnat, en els seus diversos aspectes, per a construir, a partir daix, altres aprenentatges que afavoreixquen milloren aquest nivell de desenvolupament. Se subratlla la necessitat destimular el desenvolupament de capacitats generals i de competncies bsiques i especfiques per mitj del treball de les rees. Es dna prioritat a la comprensi dels continguts que es treballen enfront daprendrels mecnicament. Es propicien oportunitats per a posar en prctica els nous coneixements, de manera que lalumnat puga comprovar linteres i la utilitat del que apren. Es fomenta la reflexi personal sobre el que du a terme i lelaboraci de conclusions respecte al que sha aprs, de manera que lalumnat puga analitzar el seu progrs respecte als seus coneixements. Tots estos principis tenen com a finalitat que els alumnes I les alumnes siguen, gradualment, capaos daprendre de manera autnoma. Decisions sobre lavaluaci Els criteris davaluaci establixen el tipus i el grau daprenentatge que sespera que els alumnes aconsegueixquen al llarg de leducaci infantil respecte a les competncies bsiques i a les capacitats indicades en els objectius generals. El nivell de compliment destos objectius en relaci amb els criteris davaluaci fixats no ha de ser mesurat de manera mecnica, sin amb flexibilitat, tenint en compte la situaci de lalumnat, el curs en qu es troba, a ms de les seues prpies caracterstiques i possibilitats. Al seu torn, lavaluaci, compleix fonamentalment, una funci formativa, perqu ofereix el professorat uns indicadors de levoluci dels successius nivells daprenentatge de lalumnat, amb la consegent possibilitat daplicar mecanismes correctors de les insuficincies advertides. Daltra banda, eixos indicadors constituxen una font dinformaci sobre el mateix procs densenyament. Per aix, els criteris davaluaci, juntament amb les competncies especfiques, sn un referent fonamental de tot el procs interactiu densenyament i aprenentatge. Perqu els criteris davaluaci puguen realment complir esta funci formativa s necessari que sutilitzen des del comenament del procs daprenentatge; per tant, s fonamental comptar amb els criteris per a cada curs i, en aquest per a les unitats didctiques, ja que, com ms prompte sidentifiquen possibles dificultats daprenentatge, abans es podr reajustar la intervenci pedaggica i prendre mesures per a latenci a la diversitat.
4

EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I LAUTONOMIA PERSONAL

Es tracta duna rea essencial en el procs de desenvolupament en letapa. Integra la construcci duna imatge personal que, gradualment, forjar la prpia identitat amb lajust i el control corporal que permeta un desenvolupament efica en lentorn. Els continguts que shi aborden persegueixen objectius de gran envergadura; permetran que els aspectes de coneixement de si mateix impliquen el desenvolupament, no sols duna imatge corporal (dels seus elements i trets, de les seues possibilitats perceptives i motrius, de les seues limitacions), sin tamb duna imatge relativa al coneixement de les seues emocions, dels seus sentiments, dels seus interessos i de les seues necessitats. Tot aix suposa un procs de diferenciaci i independncia respecte als adults. Per el coneixement de si mateix sha dorientar a afavorir la inserci activa en lentorn. Limpuls gradual a lxit de majors cotes diniciativa i autonomia requerir el reconeixement dels factors de lentorn fsic, social i relacional en qu es desplegar lacci. Impulsar la iniciativa suposar estimular la capacitat de comprendre a laltre, de comunicar-se amb ell, emprant els recursos gestuals de manera apropiada, respectuosa i efica; suposar desenvolupar actituds de respecte i cooperaci respecte a la cura del que lenvolta i de qui lenvolta. El reconeixement de les seues caracterstiques individuals com tamb de les dels companys, s una condici bsica per al seu desenvolupament i per a ladquisici dactituds no discriminatries. La presncia de trets personals diferents per ra de sexe, origen social o cultural ha de ser utilitzada pel professorat per a atendre la diversitat. Aix propiciar un ambient de relacions presidit pel respecte i per lacceptaci de les diferncies. El valor formatiu de lrea implica el progrs en els mbits daprenentatge i desenvolupament segents: El coneixement del seu cos, dels seus components i de les seues funcions. La identificaci de les seues possibilitats dacci, de coordinaci i de control gradual. La realitzaci cada vegada ms autnoma dactivitats quotidianes i tasques senzilles. La formaci duna imatge ajustada i positiva de si mateix reconeixent les seues caracterstiques, possibilitats i limitacions. El desenvolupament dun sentiment dautoconfiana i de la capacitat diniciativa per a actuar en el seu entorn. El reconeixement dels seus interessos, necessitats, emocions, sentiments. Ladequaci del seu comportament a les diverses situacions, necessitats i requeriments dels altres. El desenvolupament dactituds i dhbits de respecte, ajuda i collaboraci, evitant comportaments de submissi o domini. Ladquisici gradual dhbits i actituds relacionats amb la seguretat, la higiene i lenfortiment de la salut.

REA I COMPETNCIES
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Comunicaci Lingstica Matemtica Coneixement i interacci amb el medi fsic Tractament de la informaci i competncia digital Social i ciutadana Cultural i artstica Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

CRITERIS DAVALUACI

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Assenyalar accions precises per a satisfer algunes necessitats bsiques dalimentaci, de descans, dhigiene (CB 5, 6, 7, 8). Anomenar alguns sentiments i emocions propis (alegria, tristesa, por, estima, enuig, rbia) i situacions concretes que en provoquen. (CB 1, 5, 7, 8) Identificar els principals trets fsics i interessos que el caracteritzen (CB 1, 7, 8). Reconixer els llocs i moments en qu desenvolupa accions quotidianes (CB 1, 2, 3, 5, 7, 8). Esmentar pautes especfiques per a millorar alguna qualitat personal (ordre, neteja, alimentaci) (CB 1, 5, 7, 8). Expressar, per mitj de propostes grfiques i de descripcions orals, postures adequades i inadequades dacord amb criteris socials i de salut (CB 1, 3, 5, 7, 8). Explicar, de manera senzilla i clara, els passos necessaris per a la realitzaci daccions quotidianes (CB 1, 7, 8). Anomenar les parts del cos distingint les que utilitza en les tasques quotidianes (CB 1, 5, 7, 8). Distingir les parts del propi cos, identificant-ne els principals segments i elements. Determinar el paper dels sentits com mitjans fonamentals de relaci i comunicaci amb lentorn social i natural Mostrar un ajust progressiu del to i la postura a les caracterstiques dels objectes, persones i situacions amb qu es vincule . Diferenciar els seus trets sexuals, distingint la prpia identitat i mostrant actituds de naturalitat i espontanetat. Advertir les diferncies individuals en les caracterstiques fsiques (color de cabells, de pell, dulls, alada), evitant actituds de rebuig. Localitzar els rgans dels sentits i relacionar-los amb la funci corresponent. Actuar de manera ajustada dacord amb les seues possibilitats i limitacions motrius i expressives. Dur a terme tasques rutinries i de joc amb una coordinaci i control dinmic bsics. Resoldre adequadament activitats de la vida quotidiana (alimentaci, neteja, vestiment) mostrant un progressiu desenvolupament de la coordinaci oculomanual i lhabilitat motriu. Emprar correctament algunes nocions espacials (dalt, baix, davant, darrere, dins, fora, a un costat, a laltre) i temporals essencials (abans, desprs, mat, vesprada, nit) necessries per a orientar-se en el medi. Identificar determinades emocions i sentiments bsics associant-los a situacions puntuals. Reconixer certes demandes, necessitats i sentiments en la gent que lenvolta. Esmentar normes bsiques per a la convivncia en els grups socials de qu forma part (respectar, compartir) manifestant-hi respecte. Sollicitar adequadament ajuda dels adults en situacions de dificultat o malaltia. 6

REA I COMPETNCIES
Coneixement de si mateix i autonomia personal.

CRITERIS DAVALUACI

Assenyalar les normes bsiques dhigiene i de salut complint bsicament les relatives a lalimentaci, el descans, la neteja i el vestit. Complir de manera elemental el desenvolupament dhbits relacionats amb la higiene i la salut. Seguir instruccions senzilles relacionades amb els continguts de lrea. Resoldre alguns conflictes i problemes senzills de la vida quotidiana, de manera cada vegada ms autnoma, sollicitant progressivament menys la intervenci de ladult. Expressar missatges senzills relacionats amb els continguts de lrea.

EL MEDI FSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

El treball formatiu que simpulsar amb esta rea de coneixement i experincia pretn afavorir en lalumnat lobservaci, el descobriment i la representaci dels diferents components de lentorn infantil per a facilitar que shi inserisquen de manera reflexiva i participativa. El medi samplia i es diversifica a lescola; esta el far, alhora, gradualment ms accessible. Les situacions que en este mbit es generen han de configurar experincies privilegiades que permetran els infants crixer, ampliar els coneixements sobre el mn i desenvolupar habilitats, destreses i competncies noves, evolucionar en definitiva. Amb la mediaci educativa apropiada, lalumnat sapropa al coneixement del mn que lenvolta, estructura el pensament, interioritza les seqncies temporals, controla i canalitza accions futures i va adquirint ms autonomia respecte a les persones adultes. Aix implicar procedir de la manipulaci a la representaci: reconixer sensacions, analitzar les propietats dobjectes i materials presents en lentorn, determinar semblances i diferncies, ordenar, quantificar, establir relacions, determinar alguna de les causes dels canvis, anticipar tamb algun dels efectes de les seues accions, detectar semblances i diferncies, comparar, ordenar i quantificar. Lentorn natural, els seus components i els seus factors sn objectes preferents de la curiositat i linters infantil. Les vivncies que tenen en relaci amb els elements de la naturalesa i la reflexi sobre estes els portaran, amb el suport adequat de lescola, a lobservaci dalguns fenmens naturals, les seues manifestacions i conseqncies. Tamb els permetr apropar-se, gradualment, al coneixement dels ssers vius, de les relacions que s'estableixen entre ells i dalgunes de les caracterstiques i funcions. Lacostament a la diversitat i riquesa del medi natural afavorir el desenvolupament duna vinculaci afectiva a este i ser la base per a potenciar des de lescola actituds de respecte i atenci. El coneixement de les persones en diversos contextos, la vivncia de situacions diverses, lampliaci, en suma, dexperincies i de vincles interpersonals facilitar el desenvolupament de vincles de pertinena al medi social. Lentorn escolar constitux un enclavament privilegiat per a fomentar tals relacions i per a estimular actituds de confiana, empatia i afecci que constituxen la slida base de la seua socialitzaci. En el desenvolupament destes relacions afectives, shi tindr en compte lexpressi i la comunicaci de les prpies vivncies, de les seues emocions i sentiments per a la construcci de la prpia identitat i per a afavorir la convivncia. Laproximaci progressiva al coneixement, a lestima i al respecte pels elements de lentorn fsic, natural, social, cultural i tecnolgic sha daprofitar com una via de desenvolupament personal i social; els factors de la naturalesa i la cultura de lentorn local prxim i de la Comunitat Valenciana shan dutilitzar com a recurs didctic per a apropar-se, conixer, respectar i valorar les tradicions daltres llocs. Els diferents elements curriculars de lrea cobren sentit des de la necessria integraci i complementarietat amb la resta de les rees. Els recursos didctics han destar dirigits des de lenfocament globalitzador: lentorn no pot ser comprs sense la utilitzaci dels diferents llenguatges. De la mateixa manera, la realitzaci de desplaaments orientats ha de fer-se des del coneixement del propi cos i de la seua ubicaci espacial.
8

Programaci 5 anys 2.011/2.012

En sntesi, el valor formatiu de lrea implica el progrs en els mbits daprenentatge i desenvolupament segents:
La manipulaci dobjectes i de colleccions, identificant-ne els atributs i les qualitats, establint relacions dagrupament, de classificaci, dordre i de quantificaci com a via per al desenvolupament dhabilitats matemtiques. El coneixement i comprensi dels elements ms significatius del medi fsic i natural. Lobservaci, lanlisi i la comprensi dels les relacions, canvis i transformacions en els elements de la naturalesa. El desenvolupament dactituds datenci, de respecte i de responsabilitat en la conservaci del medi. Lexploraci activa de lentorn, buscant interpretacions sobre situacions i fets significatius. Lestabliment de vincles de relaci amb els altres. La interioritzaci i lajust progressiu de pautes de comportament social. La identificaci de grups socials prxims, les seues caracterstiques, valors i formes de vida. El forment dactituds de confiana, respecte i estima envers la gent que lenvolta.

REA I COMPETNCIES
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Comunicaci Lingstica Matemtica Coneixement i interacci amb el medi fsic Tractament de la informaci i competncia digital Social i ciutadana Cultural i artstica Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

CRITERIS DAVALUACI

El medi fsic, natural, social i cultural.

Identificar comportaments adequats i inadequats concrets en ls de llocs pblics ds quotidi. (CB 1, 5, 8) Distingir els membres de la famlia determinant-ne algunes de les funcions. (CB 5) Reconixer aspectes puntuals de les estacions de lany identificant alguns canvis essencials en la vida de les persones (alimentaci, vestit) (CB 1, 3, 5) Assenyalar algunes professions de lentorn i ferramentes o instruments bsics que utilitzen. (CB 5, 8) Utilitzar continguts logicomatemtics (correspondncies, seriaci) senzills en situacions, jocs i tasques habituals (CB 2,3,5,7,8) Anomenar les activitats exercides en festes familiars i escolars. (CB 1, 5, 8) Establir correspondncies entre les seues accions i laparici dun determinat tipus de problema o conflicte en lentorn escolar (CB 1, 5, 8). Classificar objectes a partir de les seues caracterstiques fsiques: color, longitud (llarg/curt; alt/baix; lluny/prop i capacitat (ple, buit). (CB 2, 3, 7) Distingir lorigen animal i vegetal dalguns aliments. (CB 1, 3) Complir algunes normes bsiques per a ls dun mitj de comunicaci present en el medi escolar i familiar. (CB 4, 5, 8) Reconixer alguns elements significatius de la cultura i tradicions de la Comunitat Valenciana. (CB 1, 5, 6, 8) Esmentar alguns dels grups socials a qu pertany. Enumerar alguns dels membres ms destacats dels grups socials a qu pertany. Reconixer les relacions bsiques que mant amb els ms prxims (familiars, amistosos, de camaraderia, de venatge...). Complir les normes i pautes bsiques de comportament a escola i a casa. Diferenciar entre comportaments correctes i incorrectes, adequats i inadequats segons diverses circumstncies familiars i escolars. Discriminar les nocions i termes bsics dorientaci en lespai i en el temps. Indicar alguns dels canvis concrets que lhome provoca en el medi, prenent com a referncia situacions evocades o viscudes als espais rurals i urbans de la Comunitat Valenciana) Enumerar alguna de les funcions essencials dels objectes habituals en lentorn familiar i escolar. Utilitzar els objectes quotidians amb una adequada precisi i coordinaci motriu. Anomenar trets significatius dalguns ssers vius (animals, plantes) especialment significatius a la Comunitat Valenciana. Enumerar algunes propietats bsiques dels objectes (forma, color, grandria, sabor). Fer, a travs dactivitats ldiques, agrupacions i classificacions elementals. Mantindre ordenat i net el medi en qu desenvolupa les activitats. 10

REA I COMPETNCIES El medi fsic, natural, social i cultural.

CRITERIS DAVALUACI

Actuar de manera que es manifeste la comprensi de missatges relacionats amb els continguts de lrea Expressar oralment i de manera senzilla missatges relacionats amb els continguts de lrea Identificar el nom i algunes de les activitats ms significatives de celebracions de la Comunitat Valenciana

11

ELS LLENGUATGES: COMUNICACI I REPRESENTACI

El tractament educatiu de lrea de coneixement i experincia que treballa els llenguatges ha destar marcat per la necessria integraci amb les anteriors. Limpuls a les habilitats comunicatives afavoreix lautonomia en lentorn fsic, natural, social i cultural. El desenvolupament de la capacitat de representaci, que el progrs en el domini dels llenguatges possibilita, a ms destimular tamb lautonomia dacci en el medi, la cooperaci en la construcci de la identitat personal. Aix doncs, les diverses formes de comunicaci i representaci serveixen de nexe entre el mn exterior i interior ja que sn instruments que possibiliten la representaci de la realitat, lexpressi de pensaments, sentiments i vivncies i les interaccions amb els altres. Locupaci dels diferents llenguatges permetr a lalumnat dinfantil descobrir que poden ser representaci de les diverses realitats o dimensions duna mateixa realitat. Desta manera, es facilitar que acomode els codis propis de cada llenguatge a les seues intencions comunicatives, acostant-se a un s cada vegada ms propi i creatiu destos llenguatges. Les diferents formes de comunicaci i representaci que sintegren en esta rea sn: el llenguatge verbal, el llenguatge artstic (plstic i musical), el llenguatge corporal, el llenguatge audiovisual i el llenguatge de les tecnologies de la informaci i la comunicaci; estes ltimes, en una certa manera, i en determinats usos, integren els anteriors. El llenguatge oral s especialment rellevant en esta etapa. s linstrument per excellncia daprenentatge, de regulaci de la conducta i de manifestaci de vivncies, sentiments, idees, emocions, etc. La verbalitzaci, lexplicaci en veu alta, del que estan aprenent, del que pensen i del que senten, s un instrument imprescindible per a configurar la identitat personal, per a aprendre, per a aprendre a fer i per a aprendre a ser. Amb la llengua oral sanir estimulant, mitjanant interaccions diverses, laccs a usos i formes cada vegada ms convencionals i complexes. La necessitat de potenciar el desenvolupament del llenguatge en lalumnat ha de considerar la importncia del modelatge en la construcci de la competncia comunicativa. El professorat oferir unes pautes de llenguatge ric i correcte, ja que les habilitats lingstiques de lalumnat, en totes i cada una de les llenges del currculum, depn de la qualitat del llenguatge que sent i del suport i lajuda que rep des dels primers assaigs. Cal no oblidar que per a una part de lalumnat deducaci infantil, el centre escolar constituir lnic context on podr establir contacte amb models lingstics complexos i amb un llenguatge formal i culte. En el segon cicle deducaci infantil lalumnat haur de descobrir i explorar els usos de la lectura i lescriptura, despertant i refermant linters per estos. La utilitzaci funcional i significativa de la lectura i lescriptura a laula, comportar, amb la intervenci educativa pertinent, que sinicie en el coneixement dalgunes de les propietats del text escrit i de les seues caracterstiques convencionals, ladquisici del qual sha de completar en el primer cicle de primria. Aix mateix, s necessari el desenvolupament dactituds positives envers la prpia llengua i la dels altres, despertant la sensibilitat i curiositat per conixer altres llenges. En la introducci duna llengua estrangera es valorar esta curiositat i lacostament progressiu als significats de missatges en contextos de comunicaci coneguts, fonamentalment en les rutines habituals daula.

12

Cal tamb un acostament a la literatura infantil, a partir de textos comprensibles i accessibles perqu esta iniciaci literria siga font de gaudi, de diversi i de joc. El llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informaci i la comunicaci presents en la vida infantil, requerixen un tractament educatiu que, a partir de ls, inicie lalumnat en la comprensi dels missatges audiovisuals i en la utilitzaci adequada. Leducaci en la comprensi i locupaci del llenguatge artstic fa referncia tant al plstic com al musical. El llenguatge plstic inclou la manipulaci de materials, textures, objectes i instruments i lacostament a les produccions plstiques, per a estimular ladquisici de noves habilitats i destreses i despertar la sensibilitat esttica i la creativitat. El llenguatge musical ofereix possibilitats de representaci de la realitat i de comunicaci per mitj dels sons en el temps. Es pretn adquirir una progressiva capacitat per a servir-se deste procediment dexpressi i representaci al servei dels objectius educatius generals. Ls de tots dos llenguatges afavoreix el desenvolupament perceptiu i representatiu, el coneixement de si mateix, la construcci de la identitat personal i la relaci amb els altres. De manera semblant, el llenguatge corporal afavoreix lautoconeixement, la identitat, lautonomia i la relaci amb els altres; la utilitzaci del cos, els gestos, les actituds i els moviments poden ser estimulats i emprats amb una intenci comunicativa i representativa. Especialment interessant resulta la consideraci del joc simblic i de lexpressi dramtica com a forma de manifestar lafectivitat i de retre compte del seu coneixement del mn. Els llenguatges contribueixen tamb al desenvolupament duna competncia artstica que va acompanyada del despertar duna certa conscincia crtica que es posa en joc en compartir amb els altres les experincies esttiques. En sntesi, el valor formatiu de lrea implica el progrs en estos mbits daprenentatge i desenvolupament: La comprensi de missatges de les persones amb qu entaule relaci. Ls de la llengua com a instrument daprenentatge, de representaci, de comunicaci i gaudi, dexpressi didees i sentiments. La valoraci de la llengua oral com un mitj de relaci amb els altres i de regulaci de la convivncia. La utilitzaci de tots els llenguatges per a expressar sentiments, desitjos i idees, triant el que millor sajuste a la intenci i a la situaci. El desenvolupament duna actitud de curiositat i respecte envers les diferents llenges i modalitats lingstiques. La comprensi, la recreaci i el gaudi dalguns textos literaris. La presa de contacte amb els usos socials de la lectura i lescriptura explorant-ne el funcionament i valorant-les com a instrument de comunicaci, informaci i gaudi. Lobservaci interessada i la valoraci dobres artstiques expressades en diversos llenguatges. Ls de diverses tcniques artstiques per a representar i comunicar millor. Linici en ls oral daltres llenges del currculum per a comunicar-se en activitats dins i fora de laula, mostrant inters i gaudi en participar en estos intercanvis comunicatius.

13

REA I COMPETNCIES
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Comunicaci Lingstica Matemtica Coneixement i interacci amb el medi fsic Tractament de la informaci i competncia digital Social i ciutadana Cultural i artstica Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

CRITERIS DAVALUACI

Els llenguatges: comunicaci i presentaci.

Imitar expressivament utilitzant gestos, moviments i paraules (CB 1, 4, 5, 6, 8). Reconixer lexpressi dalgunes necessitats i estats dnim, per mitj del llenguatge verbal, corporal i plstic (CB 1, 4, 5, 6, 8). Identificar alguns sons propis de lentorn social i natural i la causa que els origina. (CB 1, 3, 4, 5, 7, 8). Anomenar alguns instruments tecnolgics molt significatius en lentorn sociofamiliar i escolar: (ordinador, cmera, reproductors de so i imatge). (CB 1, 4, 5, 6, 7, 8). Explicar, de forma senzilla, preferncies personals quant a produccions audiovisuals (pellcules, dibuixos animats o videojocs) (CB 1, 4, 5, 6, 7, 8). Identificar qualitats bsiques dalguna obra artstica analitzada en el context escolar vinculada al patrimoni cultural valenci. (CB 1, 6, 7, 8). .Mostrar curiositat per algunes obres literries infantils (conte, poema) representatives de la cultura i tradicions de la Comunitat Valenciana CB 1, 4, 5, 6, 7, 8). Configurar, per mitj duna tcnica plstica i visual, obres senzilles que representen elements de la seua experincia. (CB 1, 4, 5, 6, 8). Distingir algunes canons i melodies reconegudes relacionant-les amb lautor i la font que les difon i mostrant, quan procedisca, els seus vincles amb celebracions i manifestacions socioculturals prpies de la Comunitat Valenciana. (CB 1, 4, 5, 6, 7, 8). Emprar, de manera elemental, formes socialment establides per a iniciar, mantindre i acabar una conversaci. Utilitzar recursos extralingstics bsics per a facilitar a altres la comprensi dels seus missatges orals. ( Emprar adequadament expressions orals senzilles per a manifestar els seus desitjos i necessitats. ( Recrear alguns textos bsics de literatura infantil (relats, faules, poemes) despecial significat a la Comunitat Valenciana. ( Ordenar temporalment accions habituals, o de contes, molt lligades a la seua experincia. Construir frases senzilles amb un vocabulari adequat en situacions de comunicaci oral. Escoltar narracions de literatura infantil atenent a la idea bsica que transmeten els textos llegits per un adult. Realitzar elaboracions plstiques amb colorit, diversos materials, i amb varietat tcnica, riquesa de detalls, varietat de colorit i creativitat i espontanetat. Identificar sons caracterstics de lentorn natural, social i cultural prxim. Participar en cantells collectius, intentant ajustar el to i el ritme. Explorar i utilitzar els diversos recursos interpretatius al seu abast.

14

REA I COMPETNCIES Els llenguatges: comunicaci i presentaci.

Elaborar obres plstiques senzilles que mostren la utilitzaci de diversos materials, traos, formes i colors. (CB 1, 2, 4, 6, 7, 8). CB competncies bsiques

CRITERIS DAVALUACI

Reconixer la utilitat dels mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Identificar algunes obres artstiques prpies de lentorn valenci. Interpretar expressivament, amb la veu i el cos, obres representatives del folklore de la Comunitat Valenciana. Prendre conscincia del llenguatge corporal (postures, gestos) en les interaccions amb els altres, emprant-lo per a millorar les seues comunicacions. Manifestar inters en laprenentatge de totes dues llenges cooficials, valorant la diversitat lingstica de la Comunitat Valenciana. Participar en intercanvis lingstics en llengua estrangera per a comunicar situacions quotidianes de laula, mostrant satisfacci en ls desta. Fomentar actituds de respecte i estima per les diferents llenges, tant nacionals com estrangeres.

15