Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 51, 2001

(189-20 1)

Llengua, desenvolupament urb i diversificaci socioespacial a la Galcia atlnticas breu reps de la situaci des de la geolingstica
Carlos Valcrcel Riveiro*
Universidade de Santiago de Comp ostela D ep artamento de Filoloxa Francesa e Italiana

La geolingstica com a cam interdisciplinari en l'estudi de l'espai lingstic

Podrem assenyalar l'inici dels anys 1980 com el cornencament de la practica de nous enfocaments en l'estudi de l'espai lingstico Fins aquests anys , les dues disciplines que se n'havien en carregat, la geografla i la lingstica, desenvolupaven llur treball separadament i gaireb no coneixien una el treball de l'altra. Aix , dins la geografia humana, la geografla de les llenges es limitava a fer una descripci de la distribuci espacial de les distintes llenges o famlies de llenges mentre que, dins la lingstica, la dialectologia es dedicava a descriure la localitzaci espacial deIs en mens lingstics per establir, a partir de concepcions primer comparatives o historicistes, i desprs estructuralistes, unes determinades arealitats. La geografla de les llenges s'ocupava doncs de
* Lautor d'aquest art icle vol agrair els professors Elvira Fidalgo Francisco (De partame nt o de Filoloxa Ga lega de la USC, rea de Filoloxa Rom nica) i Xos Manuel Santos Solla (De partamento de Xeografa de la USC, rea de Xeografa Hum ana) pels seus comen taris, i la p rofess ora Me rce L pez Casas (De partame nto de Filoloxa Ga lega de la USC, rea de Filoloxa Ca talana) per les seves correccions linglstiques.

190

Treballs de la SCG, 5 1, 200 1

Ca rlos Valcreel Ribeiro

les descripcions espacials interlingstiques i la dialectologia d e les intralingstiques (C HAM BE RS i TRUDGILL, 1994; G RASSI, 1981; M ACKEY, 1988; R UFFINO -ed.-, 1991; S A N~rOS SOLLA, en imprempta; V ENY, 1986; VIAPLANA, 1996; W AGNER, 1987 ; WI LLIAMS, 1988 ). Aix i tot, a d espit d 'ocupar-se totes dues del mateix objecte d 'estudi -1' espai lingstic- i des dun enfocament similar - el d escriptiu-, tant la dialectologia com la geografia d e les llenges eren vistes com a branques menors de dues disciplines llunyanes. Noms el pas dels enfocaments descriptius als analtics -en els quals l'espai deixa d 'sser considerat com a un simple co n tenidor o ru are d e les diferencies lingstiques per a sser abordat des de la seva dimensi social i humana- va afavorir un acostament de la geografia i la lingstica per a aprofundir en l' estudi de l' espai lingstico Aquesta nova perspectiva analtica i social va exigir aviar co l-lab o racio n s interdisciplin ries que van rebre el nom de geolingstica l (CHAMBERS i TRUDGILL, 1994; MA CKEY, 1988; RUFFINO -ed.- 1991; WILLIAMS, 1988). Aix, allo que va cornencar com una serie de treballs interdisciplinaris, es va anar consolidant com una nova branca de trobada de la lingstica i la geografia, i on es podrien tamb incloure els anteriors enfocaments descriptius tradicionals. D'aquesta manera, com sorgeixen ms treballs i bibliografia sobre el tema, podrem comenc;ar a veure en la geolingstica una nova b ran ca mixta amb metodes i teories propis, quelcom similar a la sociolingstica o la geopoltica.

El trinomi llengua/espai/soeietat: l'exemple gallee

Com hem vist, el punt de trobada entre dialectologia i geografia de les llenges va sser possible gracies a un nou enfocament social aplicar a l' analisi de l' espai lingstico Sens dubte, el creixent inters per les qestions socials tant en geografia com en lingstica a partir dels darrers anys 1960 esta relacionat amb tot aixo. Aix, la geolingstica actual va superant concepcions espacials esttiques i n'adopta d' altres ms dinamiques: l' espai, i tamb la llengua, s un producte i un instrument variable de les societats humanes (CHAMBERS i TRUDGILL, 1994; MARSTON, 1989; TRUDGILL, 1974, 1975, 1983; TUAN, 1991). D'aquesta manera, l'intercs de la geolingstica en aquests darrers anys s' esta cen tran t en les manifestacions espacials de les dinamiq ues socials que afecten la llengua. s a dir, s'analitza la distribuci espacial deIs usos i fenomens lingstics en funci de les caracterstiques de les societats que produeixen i ocupen l' espai lingstic (CHAMBERS i TRUDGILL, 1994; TRUDGILL, 1974, 1975, 1983; WILLIAMS -ed.-, 1988, 1991). En aquest sentir, un dels grans temes d 'interes de la geolingstica dels ltims anys s l' anlisi de les transformacions produides en l' espai lingstic pels pro1 El term e geolingstiea ja s'hav ia ut ilirzar anteriorment per a designar estudis de l'espai lingstic, so b rerot treballs de tipu s dialecrologic (quantificacions, eartografies... ) i ja menys els relatiu s a la geografia de les llenges (CHAMB ERS i TRUDGILL, 1994: Pei, 1970 ; VENY, 1986; W ILUAMS-ed.-, 1988 ).

Llen gu a, desenvolupam ent u rba i di versificaci soc ioes pac ia1...

191

cessos d 'urbanitzaci, especialment en casos d 'espais caracteritzats per situacions de contacte lingstic ms o menys conflictives. Aquests espais solen sser periferics i molt sovint hi coe xisteixen llenges autoc tone s o en d gcn es amb llenges exogenes difoses des de les regions centrals deIs estats-n aci a que pertanyen aquestes periferies, Respecte al retrocs socioespacial d 'aquestes llenges tradicionals s'ha assenyalat sovint l'important paper que hi va tenir el desenvolupament dels sistemes de ciutats (BENCARDINO i LANGELLA, 1992). Per a aquest punt de vista resulta fonamental el treball de Louis-Jean Calvet (1993) , que, tot i sser basicament sociolingista, va obs ervar alguns aspectes geografics del retrocs de les llenges minoritzades. Segons aquest lingista trances, desprs d 'una primera fase on l's de les llenges dominants es torna un instrument de diferenciaci social, en una segona fase, els nuclis urbans , on solen concentrar-se les classes socials que empren la llengua dominant, esdevenen els centres motors del retrocs espacial de les llenges minoritzades (CALVET, 1993: 55-80). Respecte al cas gallec, en el qual ens centrarem d 'ara endavant, si observem el mapa que vam elaborar a partir de la cartografia publicada pel Seminario de Sociolingstica da Real Academia Galega i que es refereix als primers anys 1990 (mapa 1),2hi veiem que les arces ms desgalleguitzades sn tamb les ms urbanitzades. En general, la poblaci gallega habitualment castellanoparlant presenta una tendencia de concentraci en la meitat occidental del pas, sobretot en les arces metropolitanes d 'A Corua-Ferrol i Vigo-Pontevedra. Veiem, dones, que el sistema de ciutats gallec i el seu desenvolupament sn factors decisius per a comprendre les dinarniques espacials d 'un contacte lingstic conflictiu.

Conflicte lingstic i desenvolupament urb a Galcia

Labsencia a Galcia d 'una veritable revoluci industrial va implicar un procs d'urbanitzaci desigual i tarda, arns d' sser motivat sobretot per factors exogens. El pas va constituir una regi perifrica fornidora de materies primes i de rn d' obra per les regions centrals industrialitzades. Aix, als inicis del segle XX encara es poden veure els nuclis urbans gallecs com a petits i modests centres comercials i administratius inserits dins un mn fonamentalment agrari (LOIS, 1993: PRECEDO, 1987; SOUTO, 1988; TORRES i LOIS, 1995). Es tractava, dones,
2 Pel m ap a qu e vam ela bo rar, vam m antenir la di visi en muni cip is, enca ra qu e el Seminario d e Soc iolingstica da RAG els va agrupa r en sect o rs. C o ns ide rem com a arees de torta pr esen cia de poblaci castellano pa rlan t aq uelles qu e pr esenten un percentat ge de monolingi sm e en gallec inferior al 40%, de bilingism e am b pr edomini del castella supe rio r al I S% i de monolingisme en castella superior al 5% . A m s, classifiquem com a arces de presen cia impo rt ant de pobl aci castellanopa rlan t aq uelles qu e mostr en un percentatge de castellan opa rlants habituals (m o noling es i bilinges amb pr edomini d 'aqu esta llen g a) supe rior al 200/0. C o nsidere m ta m b les rees d e pr esencia creixent d e poblaci castellanoparlant, s a dir , aqu elles que mo str en un percentat ge de bilingi sm e am b p redomini del castella superior al 8,5%, enca ra qu e el percen tatge de monolin gi sm e gallego parlant s ac superio r al 40% i el de monolingi sm e en castella inferior al 5% (FERNNDEZ i R O D RG U EZ -coords .-, 1995).

192

Treballs de la SCG , 51 , 2001

Carlos Valcrcel Rib eiro

Mapa 1 Presencia de poblaci castellanoparlant a Galcia

30 K m

Forta presencia de poblaci castellanoparlant Presencia important de poblaci castellanoparlant Presencia creixent de poblaci caste llanoparlant Escassa presencia de poblaci castellanoparlant

Llengua, desenvolupament urba i div ersificaci socioes pacial.,

193

del vieux complexe agraire descrit per Bouhier (1979), d'una societat geosocialment poc rnobil i escassament diversificada. Si tenim en compte que les xarxes socials agraries sn tancades, s a dir, que es caracteritzen per la seva densitat (els intercanvis socials d'una persona sn lirnitats) i mltiples (les relacions que s'estableixen entre les persones sn alhora de diferents tipus: familiars, vemals, d' amistar. .. ), no resulta difcil explicar com encara avui l' espai lingstic majoritriament gallegoparlant s bastant ms extens que el majoritariament bilinge o el castellanoparlant. La sociolingstica ha estudiat a la menuda com les xarxes socials agraries i tancades afavoreixen la conservaci d'usos i Ienmens lingstics tradicionals, que constitueixen signes de solidaritat i d'integraci grupal (BORTONI-RICARDO, 1985; RODRGUEZ i FERNNDEZ -coords.-, 1995; MILROY, 1980, 1982, 1994). El carcter tarda i restret del procs urbanitzador a Galcia, que va suposar una important alteraci d' aquestes xarxes socials agraries, explica, per tant, l' amplitud actual de les rees on l's del gallec s predominant o gaireb exclusiu. Tanmateix, Galcia no va restar totalment aliena als canvis que el desenvolupament del capitalisme estava introduint a Europa. Sn els ports, les sortides de les materies primes i la m d'obra, els primers que comencen a desenvolupar-se: A Corua i Vigo, i ms tard Ferrol. Encara que ajudats pels recursos que oferien les regions costaneres gallegues, el desenvolupament d' aquests ports es va basar en decisions administratives i en inversions vingudes de l' exterior. El mateix va succeir amb la resta de les ciutats, que, excepte Santiago, van deixar d' sser viles en ser designades capitals provincials i en esdevenir aix centres administratius i de serveis. D'aquesta manera, en la primera meitat de segle xx, ellent desenvolupament del procs urbanitzador gallec ja avanerava al occident del pas, aprofitant la Depressi Meridiana, per on ja s'anava construint el ferrocarril (PRECEDO, 1987; SOUTO, 1988; TORRES i LOIS, 1995). Aquest inici del procs urbanitzador modern va implicar canvis significatius en l'espai lingstic gallec. Si durant una bona part del segle XIX el conflicte lingstic, limitat a les ciutats, noms es definia en termes verticals, s a dir, socials, a les acaballes d' aquell i sobretot a partir del segle xx, en consolidar-se els principals nuclis urbans com a espais lingstics de majoria castellanoparlant, el conflicte esdev espacialment dis i comenera a definir-se tamb en termes horitzontals.. En aquest moment els usos lingstics no solament seran un indicador de la procedencia social, sin tamb, i a ms a ms, de la procedencia espacial. Es consolida i reorca, dones, l'associaci castella-ciutat / gallec=aldea (HERMIDA, 1990). La consolidaci d'un cert desenvolupament urba implica, per tant, la desgalleguitzaci de les ciutats. Una de les causes n' s l' economia d' aglomeraci, que tendeix a concentrar les seves activitats industrials i terciries en els centres urbans. En conseqencia, l' estructura social de les ciutats es diversifica i les xarxes socials deIs parlants urbans s'obren, esdevenen ms difuses (els contactes d'una persona amb altres alllarg del dia es multipliquen) i simples (el tipus de relaci que s'estableix entre dues persones ja tendeix a sser noms d'un tipus: noms d'amistat, venals o laborals ... Es produeix doncs una ms

194

Tre balls de la SCG , 51, 2001

Ca rlos Valcrcel Ribeiro

gran mobilitat social dins les ciutats que es tradueix en un increment dels intercanvis com un icatius en tre p ersones d 'usos lingstics diverg ents. En aquest tipus d'intercanvis la persona que parla la varietat menys prestigiosa, el gallec en aquest cas, acaba per adaptar-se i utilitza la varietat lingstica de prestigi, s a dir, el castella (FERNN DEZ i RODRGUEZ - coo rds.-, 1995 ; MI LROY , 1980, 1982, 1994). Aix, les classes mitjanes de les ciutats (artesan s, comerciants... ) es castellanitzen i les classes m s populars (obrers, peons... ) es bilingitzen. En resum, sn les noves acti vitats, la no va divisi del treball, les que impliquen una major mobilitat i diversificaci social, i, per tant, un increment del canvi lingstic en les ciutats (BORTONI-RICARDO, 1985). Totes aquestes tendencies s'accentuen amb l' acceleraci del procs urbanitzador gallec a partir dels anys 1960. Sn de nou decisions extern es, en aquest cas la potenciaci dels Pols de Desenvolupament, les que donen un nou impuls al creixement urba. Les iniciatives i les inversions tornen a concentrar-se en les dues ciutats ms importants, A Corua i Vigo , que es sostenen a ms i ms en Ferrol i Pontevedra respectivament. El desenvolupament de la Universitat de Santiago i desprs la seva designaci com a a capital de Galcia fan d'aquesta ciutat un punt de connexi dels dos focus de creixement urb : el Golfrtabro i les Ras Baixas. La poltica dels Pols de Desenvolupament ha consolidat doncs la conformaci d' un eix atlantic a Galcia on es concentren la majoria de les activitats industrials i terciaries, que sn el motor d'una rpida expansi urbana. EIs desequilibris territorials s'accentuen dins el pas: el camp es col-lapsa i bona part de la seva poblaci emigra cap a les puixants ciutats atl ntiques, aix com a Europa i a Amcrica (HERNNDEZ, 1990; PRECEDO, 1997; SOUTO, 1988; T ORRES i LOIS, 1995). L'acceleraci del procs urbanitzador en aquestes regions costaneres gallegues implica una precipitaci paral-ela del procs desgalleguitzador dels espais urbanitzats. La poblaci rural que arriba a les ciutats aviat es bilingitza, la seva inserci dins una estructura socioespacial ms mobil i oberta, totalment diferent de la parroquial, els exposa a constants intercanvis amb la poblaci autoctona i habitualment castellanoparlant, i afavoreix la seva assimilaci lingstica (BORTONI-RICARDO, 1985; FERNNDEZ i RODRGUEZ -coords.-, 1995). Pero tamb l' afermament de la concentraci espacial del desenvolupament urba reforca les diferencies i desequilibris dins l'espai lingstic gallec. Aix, si recordem allo que vam veure al mapa 1 i ens centrem en el mapa 2, que es refereix al quocient locacional de gallegoparlants i castellanoparlants als ajuntaments de l' eix atlantic a 1'inici dels anys 1990,3veiem que la poblaci castellanoparlant
3 El qu ocient locacional es calcula by div iding the p ropo n ion (%) of th e pop ulation in a specific te rrito ry by th e p roponion (%) in th e overall lang uage regi n (PRYCE i WILLIAM S, 1988 : 19 5). Si el quocient s m ajor d' 1.0 , aixo in d ica un a sobrerepresentaci de parlan ts, men tre q ue si aq uell s m en or de 10 allo qu e en mo str a s un a sub rep resentaci. Si el q uoc ient d 'un ajun tamen t s 1, el grup de parlants hi esta repr esentat en la m ateixa proporci qu e al conj unt de tots els ajun rarne n ts ( PRYCE i W ILLIAM S, 1988). Respect e al riostre m ap a, co nside rem sobrereprese ntaci m n im a de gallegopa rlan ts un quocient locacional igu al o inferior a 1.7 5. Utilitzern ac les dad es d el Ce ns ling sti c de 1991 ja qu e, m algrat qu e s m en ys fiabl e i exacte qu e el mo str at ge del Sem inario de Socio ling s tica da RAG , ens ofereix les da des derallats per ajun ta me n ts (co nce llos).

Llengua, desenvolupament urb a i diversificaci soc ioespacial...

195

es to ba sobrerepresentada, s a dir, que es concentra espacialment en les dues grans ciutats i en els dos nuclis adjacents. s evident, dones, que l'ei x atlantic de desenvolupament urb suposa un eix paral-lel del procs de desgalleguitzaci espacial.

Mapa 2 Quoeient lo eaeional deIs grups lingusties a l'eix gall ee de desenvolupament atln tic

Sobrerepresentaci de castellanoparlants Sobrerepresentaci de bilinges Sobrerepresentaci mnima de gallegoparlants Sobrerepresentaci de gallegoparlants

196

Treba lls d e la SCG , 5 1, 200 1

Ca rlos Valcrcel Rib eiro

Mundialitzaci, diversificaci geolingiistica i urbanitzaci difusa

Si tornem al mapa 2, veiem que hi ha una serie d 'ajuntaments en principi no urbans, pero proxirns a les ciutats, que presenten una sobrerepresentaci de poblaci castellanoparlant o bilinge. O ' altra banda, veiem tamb que alguns cen tres comarcals ja mostren una sobrerepresentaci de bilinges i/o una baixa sobrerepresentaci de poblaci gallegoparlant. Sembla que la distribuci espacial deIs grups lingstics en el eix de desenvolupament atlantic es torna ms complexa i que altres espais menys centrals presenten unes dinamiques sociolingstiques particulars. En realitat, l' actual distribuci espacial deIs grups lingstics a Galcia respon als nous processos d'urbanitzaci difusa i d 'aprofitament local selectiu que es produeixen dins el marc de la mundialitzaci de l'economia. Aquesta unicitat eco n m ica a nivell global implica una exacerbaci de les especialitzacions productives a nivell espacial i, per tant, un reorcament de les diferencies territorials. A m s , es produeix una necessaria acceleraci en l' intercanvi de productes i ma d ' obra: l' anomenada co m p ressi espaciotemporal (MASSEY, 1994; SANTOS, 1996). Sorgeix, dones , una nova relaci entre la localitat i la globalitat que implica una descentralitzaci i una diversificaci espacial. En co n seq en cia, des dels inicis dels anys 1980 passem d 'un desenvolu p amen t d 'aglomeraci i intervenci externa a uns processos ms difusos i en d ge n s, en funci del valor potencial dels espais locals (PRECEDO, 1987; SANTOS, 1996). Per tant, a partir d 'aquesta epoca veiem que fora de les ciutats, pero a prop d 'elles, sorgeixen espais atractius per a la urbanitzaci en xalets adossats o urbanitzacions. Tamb apareixen arc es d 'oci on es construeixen nombrosos habitarges d e segona residencia. O ' altra banda, sn diversos els centres urbans comarcals que su rten d 'un cert estancament gracies a!'aprofitament dels recursos locals (LOIS i T ORRES, 1995 ; PRECEDO, 1987; TORR ES i LOIS, 1995). L'oposici rural/urba d eixa d ' sser, dones, operativa, els lmits camp/ciutat es compliquen i allo que s'o bse rva en realitat s un continuum espacial en tre uns establiments human s m s concentrats i altres ms difusos (LOIS, 1993). Aix, l'eix de desenvolupamen t atlantic' gallec ja no es pot definir per pols o centres i es caracteritza a m s a m s per una serie de regions urbanes, periurbanes i rururbanes intercom un icades p er carrete res, autopistes i ferrocarril , i on es concentra bona part d e la poblaci del pas (LOIS, 1993; LOIS i T ORRES, 1995; T ORRES i LOIS, 1995). Aq ue stes tran sformacions socioes pacials afecten sem p re les din rniques ling stiques a G alci a. Ai x, la urbanitzaci difusa d e am plies arces del Golfrtabro i d e les Ras Baixas implica l' arribada a aquests de poblaci urbana castellanoparlant, el canvi d e les estructures socioeconomiqucs i una major mobilitat geo so cial en tre la poblaci local. Les xarxes socials de la poblaci gallegoparlant aut ctona tendeixen a obrir-se i aix permet un canvi lingstic favorable al cas te ll, llengua d e prestigi, amb 1'increment de les interrelacions en tre parlants d 'usos di vergents.

Llen gua, d esen volupament urb i di versifi ca ci soc ioes pac ial. ..

19 7

D 'altra banda, amb l'aband de l' agricultura com activitat principal i la diversificaci de les ocupacions, l' espai laboral es dissocia de l' espai residencial. Dins llurs contactes quotidians, la poblaci periurbana distingir aviat entre una zona de primer ordre (contactes ms habituals i forts, normalment associ ats a l' espai residencial: familiars, vein s i veines, amistats ... ) i una altra de segon ordre (contactes ms restringits i esporadics en espais de consum o en l' esp ai laboral: persones desconegudes, superiors, companys, personal subordinat... ) (MILROY, 1980, 1994). En els contactes amb parlants pertanyents a la zona d e primer ordre hom tendeix a mantenir les practiques lingstiques tradicionals, 1's del gallec, mentre que en els contactes amb persones que s'inclouen en la zona de segon ordre hom tendeix a negociar els usos lingstics, normalment a favor de la varietat ms prestigiosa, el castell . La poblaci dels espais periurbans es compon, d 'una banda, d 'una seri e de comunitats majoritariament castellanoparlants, que viuen a les zones resid encials de xalets adossats o urbanitzacions, i, d 'altra banda, d 'unes comunitats bilingitzades que viuen als antics assentaments rurals, ara transformats per l' ampliaci de les vies de comunicaci i per les noves modalitats de construcci. Aix mateix, les viles que coneixen un desenvolupament endogen acceleren encara ms la seva bilingitzaci ja que els canvis que hem descrit pels esp ais periurbans es produeixen ac amb ms Iorca i rapidesa. Algunes d 'aquestes viles, com Vilagarca, Cambados o Padrn, es situen a l' eix atlantic en que ens centrem, pero d' altres ms o menys allunyades com Laln, Muros, Viveiro, O Barco de Valdeorras, O Carballio, Rivadavia o Vern tamb comencen a mostrar una rpida castellanitzaci (FERNNDEZ i RODRGUEZ -coords.-, 1995). Si tornem dones als mapes 1 i 2,4 i sobretot a allo que hem dit a 1'inici d 'aquest apartat, dins l' eix gallec de desenvolupament atl ntic podem observar: Dos grans centres rectors de l' eix de desenvolupament, Vigo i A Corua, fortament castellanitzats. Dos centres urbans de proporcions ms modestes, Pontevedra i Ferrol, adjacents als dos centres rectors i tamb fortament castellanitzats. Una serie d'ajuntaments que envolten els grans centres urbans tot constituint-ne veritables arces metropolitanes (PRECEDO, 1987). Poden sser viles i/ o ajuntaments ms o menys industrialitzats que depenen dels centres urbans rectors i adjacents (Narn, Neda, Fene, Arteixo, Carballo, Marn, Cangas, Moraa, Porrifio, Redondela... ), pero tamb ajuntaments atraetius per a l'establiment de zones residencials o de potencials viles-dormi4 EIs d esfasam en ts entre els dos mapes s n ev ide n ts respecte a alg uns ajuntaments a ca usa de les irnpo rt ants di fer en cies existents en tre les d os fo n ts utilitzad es: el cens d el 19 91 i el treball del Seminario d e So cio lin g sti ca. Lelaboraci d els cens lin g sti c s m s in exacta quant a la form ulaci de les pregu ntes pe ro ms comp leta respecte de la co be rt ura soc ial i espacial. El treball del Seminario s u n sondatge soc io lingstic i, per tan t, les dades hi sn molt ms fia bles, pero noms co breix u n a pan restringida, encara q ue sign ificativa, de la pob lac i i del territ orio Ac noms intentarem formular algunes idees relleva n ts analitza n t conjuntament i generalment els dos mapes,

198

Treballs de la SG , 5 1, 200 1

C arlos Valcrcel Rib eiro

tori, a m s d e naus i tallers (Poio , Bartamirns, O Milladoiro , Cambre, Oleiros , Nigrn, Mos, Gondomar. ..) i, finalment, ajuntaments marcats per la seva activitar turstica i d 'atracci de segones residencies (Mio, Sada, Pontedeume, Sanxenxo, O Grove, Baiona... ). Aquest conjunt d 'ajuntam ents que conformen les grans ar ces periurbanes de Galcia coneix un important i recent procs de castellanitzaci, que es basa en la bilingitzaci de llur poblaci autctona gallegoparlant. Un centre urba en ple desenvolupament, Santiago, que connecta les d ues grans arees metropolitanes d'A Corua-Ferrol i Vigo-Pontevedra. Santiago, donat el seu desenvolupament urba particular i essent un gran centre comarcal d 'una amplia rea rural central (SOUTO, 1988; TORRES i Lors, 1995), no va coneixer els forts processos de canvis lingstics d 'alrres ciutats ads menors com Pontevedra o Ferrol. Un conjunt de viles dinamiques aillades o inserides com a centres comarcals de desenvolupament endogen, pero englobades en l' eix de desenvolupament atlantic: Padrn-Cesures al Baixo Ulla, Caldas-CambadosVilagarca al Umia-Salns, Tui-A Guarda al Baixo Mio, A Pboa do Caramial i Redondela. Sn viles que coneixen una rpida castellanitzaci de llur poblaci ms nova darrera una important bilingitzaci deIs adults. Alguns estudis indiquen que el procs desgalleguitzador hi s ms intens que a les arces periurbanes (FERNNDEZ i RODRGUEZ -coords.-, 1995). Una important i extensa rea rural, gaireb exclusivament gallegoparlant, situada al voltant de Santiago. Una serie de viles dinamiques del Barbanza on, segon les dades del cens, el desenvolupament endogen no sembla haver afectat significativament les pautes lingstiques de la poblaci: Ribeira, Boiro i Rianxo.

Conclusions
L actual distribuci espacial dels usos lingstics a Galcia i especialment al seu eix de desenvolupament atlantic mostra que l'avancament del procs d 'urbanitzaci no produeix una uniformitzaci dels usos lingstics, sin que accentua i torna ms complexes les dinamiques geolingstiques del pas. En traerar-se d 'un procs urbanitzador selectiu, de ms a ms difs, imitat a una franja i a algun punt arllat del territori, implica que els seus efectes sobre les din miques lingstiques espacials siguin igual de concrets. A rn s, els espais urbans i periurbans no sn homogenis pel que fa als usos lingstics de llurs habitants, en cara que gaireb tots presenten un clar retrocs del gallec com a llengua d 's exclusiu i habitual. Les dinamiques d 'aquesta desgalleguitzaci depenen i s'expliquen, dones, a partir d 'una evoluci del procs urbanitzador, diferent i desigual en cada espai concreto De tot aixo , en sn il-Iustratives les diferencies que s'obs erven entre la ciutat de Santiago i les de Pontevedra o Ferrol, o entre les viles de Vilagarca de Arousa i Ribeira.

Llengua, desenvolupament urba i diversificaci socioespacial...

199

Per tant, cada espai lingstic local o comarcal s'ha de definir de manera diferent, en funci de la dialctica particular que s'estableix entre els diversos agents que transformen l'espai mateix. La formulaci de les poltiques d' actuaci sobre aquests espais lingstics en transformaci hauria de considerar especialment, dones, els patrons espacials en que es manifesta el conflicte lingstico De fet, el fracas de les escasses intervencions lingstiques governamentals a Galcia s'explica en bona part per una limitaci de llur inters en els aspectes verticals o socials del conflicte i per una indiferencia quasi total cap a la complexa i greu situaci espacial que hem descrit ac. Potser les experiecies com 1'irlandesa on el factor d 'actuaci territorial i sectorial s basic- podrien sser tils, sempre que no s'oblidin els aspectes socials, allo que va limitar rnolt l'exit de les intervencions a Irlanda. Finalment, atesa la relaci d 'implicacions entre les poltiques de desenvolupament aplicades a Galcia i el greu canvi lingstic que s'hi ha detectat, cal insistir en la necessitat de formular poltiques territorials alternatives que no ignorin la preservaci dels ecosistemes socioculturals locals. Fins ara, la recerca de solucions a l' endarreriment i al col-Iapse econrnic comarcal s'ha fet des d'una perspectiva d 'industrialitzaci i urbanitzaci indiscriminades; ' atesos els efectes d 'aquesta poltica sobre la llengua endogena s urgent cercar nous models de desenvolupament que aprofitin, potencin i renovin els recursos i estructures socioeconorniques locals ja existents, s a dir, les que afavoreixen el conservacionisme lingstic -que no el conservadorisme- i una menor aculturitzaci de la poblaci gallega.

Bibliografia
ASHER, R.E. [ed.] (1994). The Encyclopedia o/ Language and Linguistics, Oxford/Nova York: Pergamon Press. BENCARDINO, F.; LANGELLA, V. (1992). Lingua, Cultura, Territorio. Rapporti ed effetti geografici. Bologna: Patron Editore. BORTONI-RICARDO, S.M. (1985). The urbanization o/rural dialect speakers. Cambridge: Cambridge University Press. BOUHIER, A. (1979). La Galice : Essaigographique d'analyse et d'interprtation d'un vieux complexe agraire. La Roche-sur-Yon : Imprimerie Yonnaise. C ALVET, L.-J. (1993). Lingstica e colonialismo. Pequeno tratado de glotofaxia (traducci de Fuentes, X.). Santiago de Compostela: Edicins Laiovento. CHAMBERS, J.K.; TRUDGILL, P (1994). La dialectologa (traducci de Morn, C.). Madrid: Visor Libros. FERNNDEZ, M.A.; RODRGUEZ, M.A. [coords.] (1995). Usos lingsticos en Galicia. A Corua: Seminario de Sociolingstica da Real Academia Galega.
5 La creaci recen t per motius pol tics de nom brosos parcs em presarials sense conside rar la poten cialitat deis espais on s'irnp lan ten s un bon exem ple de l' esteri litat d'aq uesta filosofa industri alista.

200

Treballs de la SCC , 5 1, 200 1

Carlos Valcrcel Ribeiro

GRASSI C ., (1981). 11concetto di spazio e la geografia linguistica. A: SCHLIEBENLANCE B. [ed], Logos Semantikos (Studia linguistica in honorem Eugenio Coseriu 5). Madrid: Gredos, p.59-69. H ERMIDA, C. (1990). C on tribucin caracterizacin sociolingstica da segunda metade do sculo XIX. Cadernos de Lingua 1: 57-78. H ERNNDEZ, J. (1990). Tres millns de galegos. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago. I.G.E. (1992a). Censo de Poboacin e Vivendas 1991. Pontevedra, Santiago de Compostela: Instituto Galego de Estatstica. l. G .E. (1992b). Censo de Poboacin e Vivendas 1991. Coecemento e uso do idioma. Pontevedra, Santiago de Compostela: Instituto Galego de Estatstica. LOIS, R.C. (1993). Pro blem as para a delimitacin dos espacios urbanos e rurais. A: Concepcins espaciais e estratexias territoriais na historia de Galicia, Santiago de Compostela: Asociacin Galega de Historiadores, p. 201-221 LOIS, R.C.; TORRES, Ma P de (1995). Las periferias urbanas de Galicia. Anales de Geografa de la Universidad Complutense 15: 435-444. MACKEY, WF. (1988). G eolin guistics: Its scope and principles, A: WILLIAMS, C.H. [ed.]: Language in Geographic Context, p. 20-44. MARSTON, S. (1989). Ante el desafo posrmoderno. La importancia del lenguaje para una geografa humana reconstruida. Boletn de la Asociacin de Gegrafts Espaoles, 9: 49-61. MASSEY, D. (1994). Space, place and gender. Cambridge: Polity Press. MI LROY, L. (1980). Language and SocialNetworks. Oxford: Basil Blackwell. MILROY, L. (1982). Social network and linguistic focusing. A: ROMAINE, S. [ed.]: Sociolinguistic Variation in Speech Comunities, p. 141-152. MILROY, L. (1994). Social Networks, A: ASHER, R.E. (ed.): The Encyclopedia ofLanguage and Linguistics, vol. 7: 3986-3990. PEI, M. (1970). Invitacin a la lingstica. (trad. de Blanco, F.), Mexic, D.F.: Diana PRECEDO, A. (1987). Galicia: estructura del territorio y organizacin comarcal. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia. PRYCE, WT.R.; WILLIAMS, C.H. (1988). So urces end Methods in the Study of Language Areas: A Case Study of Wales . A: WILLIAMS, C.H. [ed.]: Language in Geographic Context, p. 167-237. ROMAI NE, S. [ed.] (1982). Sociolinguistic Variation in Speech Communities. London: Edward Arnold. R UFFINO, G. [ed.] (19 9 1). Dialettologia urbana e analisigeolinguistica (Tavola rotonda). Palermo: Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani. SANTOS, M. ( 19 96 ) : De la totalidad al lugar (traducci de Silveira, M.L.). Barcelona: Oikos-Tau. SANTOS SOLLA, X.M. (en premsa). O papel da xeografa na planificacin lingstica. A: Actas do I Congreso Internacional A Lingua Galega: Historia e Actualidade. Santiago d e Compostela: Instituto da Lingua Galega.

Llen gu a, desenvolupament urb a i d iversificaci soc ioes pac ia1...

20 1

SOUTO, X.M. (1988). Xeografa Humana. Vigo: Edicins Galaxia. TORRES, Ma P de; LOIS, R.C. (1995): Claves para la interpretacin del mundo urbano gallego. Anales de Geografade la Universidad Complutense, 15: 731TRUDGILL, r (1974). Linguistic change and diffusion: description and explanation in sociolinguistic dialect geography. Language in Society; 3: 215-246. TR UDGILL, P (1975). Lin guistic geography and geographical linguistics. Progress in Human Geography, 7: 227-252. TRUDGILL, P (1983). On Dialect. Social and GeographicalPerspectives. Oxford: Basil Blackwell. TUAN, Y.F. (1991). Lan guage and the making of place: A narrative-descriptive approach. Annals o/the Association o/American Geographers, 81: 684-

740.

695.
V ENY, J. (1986). Introduccia la dialectologia catalana. Barcelona: Enciclopedia Catalana. VIAPLANA, J. (1996). Dialectologia. Valencia: Universitat de Valencia. WAGNER, PI. (1987). T he geographical significance oflanguage. Geolinguistic Perspectives: Proceedings o/ the International Confe rence Celebrating tne Twentieth Anniversary o/the American Society o/ Geolinguistics, p. 51-61 , Lanham (Maryland): University Press of America. WIL LIAMS, C.H. [ed.] (1988). Language in Geographic Contexto Clevedon: Multilingual Matters WILLIAMS, C.H. [ed.] (1991). Linguistic Minorities, Society and Territory. Clevedon: Multilingual Matters