Quan les entitats locals considerin que els residus municipals presentencaracterístiques que dificultin llur recollida, transport, valorització o eliminació, podranobligar el productor o posseïdor dels mateixos a que, prèviament a llur recollida,adoptin les mesures necessàries per tal d’eliminar o reduir aquestes característiques oque els dipositin en la forma i lloc adequats.Igualment l’esmentat article disposa que, quan es tracti de residus municipals diferentsals generats en domicilis particulars, les entitats locals competents, per motius justificats, podran obligar els posseïdors a gestionar-los per sí mateixos.
Per altra banda, les Entitats Locals, mitjançant les Ordenances municipals, han depromoure la previsió en els edificis d’habitatges i d’oficines, i en els comerços, elstallers i d’altres establiments emplaçats en medis urbans, d’espais i d’instal·lacions quefacilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestiódescrites per aquesta Llei.
Així mateix, en el Pla Nacional de Residus Urbans, que desenvolupa la Llei 10/1998, ja es fa esment, com a objectiu bàsic, la previsió d’estendre l’obligació de laimplantació de la recollida selectiva a tots els nuclis de població de més de mil habitants abans de 31 de desembre de 2006.
La llei 15/03 de 13 de juny, de modificació de la llei 6/93, de 15 de juliol, de residus,estableix un nou concepte de residu municipal, el residu comercial, associat a activitatscomercials, oficines i serveis. I ’estableix el règim de gestió que s’ha de donar aaquests residus comercials. En línies bàsiques, el productor tindrà l’obligació degestionar-se de forma diferenciada al circuit domiciliari, assumint-ne la totalitat delscostos. Aquesta gestió es pot fer mitjançant un gestor autoritzat o bé per mecanismesque disposin els ens locals.La mateixa llei, estableix la creació d’un cànon sobre la disposició controlada deresidus municipals, de 10€/Tm que es destinarà als tractaments de valorització dematerials.Tenen també la consideració de residus municipals, els residus procedents de laneteja de la via pública, zones verdes, àrees recreatives i platges.
Respecte els residus industrials
El 1998 s’inicià la recollida de residus assimilables a domèstics del polígon industrialdels garrofers. D’aleshores ençà l’increment de la recollida del rebuig ha incrementat auna raó entre el 10 i el 40% anual fins arribar a superar les 1.000 toneladesd’indiferenciat que sumades a les més de 9.000 Tm d’origen domèstic superen lacapacitat contractual d’incineració de Vilassar de Mar que és d’aproximadament 8000Tm. Aquest fet obligava el 2002 a disposar en abocador el 35% del rebuig produït aVilassar de Mar.Una de les causes de l’increment de la producció de residus assimilables urbans alpolígon industrial, a més de la consolidació del propi polígon, ha estat el fet derepercutir parcialment el cost de gestió del residu als industrials. En ser molt menor elcost de gestió del residu assimilable a urbà gestionat a través del municipi que el
3
Leave a Comment