• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
René Descartes(1596-1650)
Rné D (Rnu Ciu n llí; d’quí l’djiu «ià»),onid l unddo d l floof modn i pdvn dl io-nlim, v néix  l iu d L Hy, vui nomnd D, l gió n d Tun. Pnyn  l pi nobl, v  dun l pigió ol·lgi dl juï d L Flèh, on v  inuï nl pnmn olài. Dpé, didi  «onèix món», ’llià vo-lunàimn om  old n divo xèi; qun fnlizà l’vnumili, vijà p divo pïo uopu, lnn l vig mb ll-gu d  Pí.L’ny 1629 v bli l v idèni  Holnd, on v viu n div-o ind i on  v pod ddi plnmn  l v  d pni d’iu l v xion, n un ondiion d liv nquil-li i gu. Mlg l’ïllmn, v mnni un àmpli opon-dèni mb lgun d l fgu mé llvn dl pnmn uopudl momn. L’ny 1649 li v ib un inviió d l in Ciin dSuèi, àvid d b lliçon d floof  l o d’Eoolm. Dpà l’o, pò v moi l p d po mo, upodmn dpulmoni.L’ny 1637 v pèix n nè,  l iu holnd d Lidn i nl nom d l’uo, l
 Discurs del mètode
, l v pim i mé mo pu-bliió. Aqu ob  onid qu inugu l pnmn modn, j qu pn l onièni o l mn om l llo p on h d omnço  floòf. El
 Discurs del mètode
é un uobiogf inl-lul dçd l gn públi, pò, n l vp qu, dmo bumn qu l’ànimé indpndn dl o i pov
a priori
, omi  é d’un om, l’xièni d Déu.Conin d l inufièni d l míidl
 Discurs
 ddi  pp l qu v ,n dub, l v ob m d míi ofloof pim. L’ny 1641, dpé d om--l  l’xmn d din vi qu li nvinl v íiqu, publi l v
 Meditacionsmetaísiques sobre la flosofa primera en lesquals es demostra l’existència de Déu i la distin-ció real entre l’ànima i el cos de l’home
, mb lobjion qu li hn  l do i l po- dl mix D. Mlg qu l’ob publi pim n llí p bu l poiódl òlg bn d po-l  l’b d’un pú-bli mé mpli, no   d’un llib nomép  vi, i l’ny 1647  duix i  publin nè.
 
1
René Descartes
 MEDITACIONS METAFÍSIQUES
(1641)
Primera meditació
 De les coses que es poden posar en dubte
[§ 1]
 Determinació de deser-se de les seves opinions i cercar  onaments sòlids per a les ciències
 J  lgun mp qu m’h don qu, d d bn jov, hdmè mol opinion l om  vd, i qu llò qudpé h onuï ob pinipi n po òlid hvi d mol dubó i in; i d d’lho h onid qum li popo-m iomn, un op  l vid, d-m d o l opinion n l qul hvi gu nio-mn, i on  omnç d dl onmn, i voli blilgun o òlid i pmnn n l ièni. Conidn,pò, qu mp mol diíil, h p hv ib un d pou mdu, d mn qu j no n pogué p- d’l, d d’qu, mé din p du  m lmu popòi; ixò m’h  p n qu,  pi d’,m nii ulpbl i pé dlibn l mp qu mqud p u.[§ 2]
 El dubte com a punt de partença. Un dubte il·limitat 
Avui, don, n  lió mb qu poj, h llib- l mu pi d o mn d poupion, d mnqu, oomn, n ni-m umn p p pió, ihvn ob un dn gu n un nquil·l oliud, mddié iomn i mb llib  dui n gnl o- l mv nigu opinion. A bé, p  qu popò-i, no à ni mo qu qull opinion ón ol, l qul o gumn no onguii. Tnmix,è qu l ó m onvnç d d’qu momn, pquèno doni mé èdi  l o qu no ón olmn  iindubbl, qu  qull qu m mbln mnimn
51015202530
En el preaci a les seves
 Medi-tacions,
Descartes escriu un«Resum de les sis meditacionssegüents» on dóna onamental-ment una justifcació de l’ordredels seus pensaments: «En la primera meditació proposoles raons per les quals podemdubtar en general de totes lescoses, i en particular de les co-ses materials, almenys mentreno tinguem altres onamentsde les ciències que els que hemtingut fns ara. I, encara que lautilitat d’un dubte tan generalno sigui al principi evident, és,tanmateix, molt gran, ja queens allibera de tota mena de prejudicis, i ens prepara uncamí molt àcil per acostumarel nostre esperit a separar-sedels sentits, i, en defnitiva, perquè a que ja no puguemmai tenir cap dubte de lescoses que més endavant desco-bríssim com a vertaderes».El dubte cartesià és un mètodei, a dierència del dubte escèp-tic, té com a fnalitat onamen-tar un coneixement indubtablei enderrocar les alses opinions.L’escepticisme renaixentista,representat per pensadors comara
Michel de Montaigne
 (1533-1592),
Pierre Charron
(1541-1603) o
FranciscoSánchez
(1551-1623), deen-sa la posició que flosoar ésdubtar i avança algunes de les preguntes que després respon-drà Descartes.La «tranquil·la solitud» iseguretat la va trobar a Holan-da, on, com escriu al seu amic
 Jean-Louis Guez de Balzac
 (1597-1654), «tothom nos’ocupa més que del comerç,excepte jo».
 
2
 René Descartes - Meditacions metafísiques
l, n indé pou p u-l o, i pu ob ndun l mé mínim moiu d dub. I p ixò no àni qu l xmini o i dun n piul, jqu i un in infni; pò, om qu l uïn dl on-mn ompo nàimn l d o l’difi, m ddi-é  ii n pim llo l pinipi ob l qul bvn o l mv nigu opinion.[§ 3]
 Els sentits no són de far 
To l qu h bu fn  om  mé  i mé gu, ho hpè dl ni o pl ni;  bé, h xpimn, dvgd, qu l ni m’ngnyvn, i é pudn no f-mi omplmn dl qui hn ngny un vgd.[§ 4]
 Dubtar de l’existència d’objectes sensibles. Rebuig del’argument de la bogeria
Pò, po, o i qu l ni n ngnyn lgun vg-d, pl qu   o mol po nibl i mol mo, ’nobn, nmix, mol l d l qul no  po dubonblmn, p bé qu l ongum pl u mijà, om,p xmpl, qu ó quí, gu  l vo dl o, mb unb i mb qu pp  l mn, i o p l’il. I ompodi ng qu qu mn i qu o iguin mu? Sino é qu po m ompo   inn, l vll dlqul é n nboli i ou pl ng vpo d l bi-li, qu gun onnmn qu ón i, qun ón molpob, qu pon vi d’o i pop, qun n ompl-mn nu, o qu ’imginn qu ón ull o qu nn lo d vid? I ! Aqu ón bojo, i jo no i p mnyxvgn i m gí pl u xmpl.[§ 5]
 Dubtar de l’existència d’objectes sensibles. Argument dels somnis: com es poden distingir els somnis de la vigília
D o mn, h d onid quí qu ó hom i, on-günmn, qu in l oum d domi i d pn-mn omni l mix o o, d vgd, o mny v-mbln qu qu inn qun n dp. Qun- vgd no hué omi dun l ni qu  n qullo, vi,  l vo dl o, n qu o omplmn nudin dl lli? En qu momn i onvnçu qu no idomi qun mio qu pp, qu qu p qu mo noà gn nopi, qu no qu mà i qu l’llgo inn-
35404550556065
El dubte cartesià és unadecisió lliure i deliberada dedestruir les opinions antigues.Per a aquesta àrdua empresa,Descartes utilitza tota menad’arguments.Descartes destruirà mitjançantel dubte el testimoni de totsels sentits. Es tracta de dubtarno tan sols d’allò que ésraonablement dubtós, sinóde dubtar també d’allò quesembla evident als meus ullsi al meu tacte. El dubte a les
 Meditacions metafísiques
, a die-rència del dubte del
 Discursdel mètode 
, és un dubte queno tracta només dels coneixe-ments humans, sinó també dela voluntat i de la possibilitatde conèixer; és un dubte il-limitat, hiperbòlic o exagerat.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...