http://www.scribd.com/people/view/122600-verba-volant This a feed for documents on Scribd written by Verba Volant 30 Tue, 29 Apr 2008 17:53:25 GMT Tue, 29 Apr 2008 17:53:25 GMT http://www.scribd.com/doc/2697694/Llegan-los-blogfesores ** Tue, 29 Apr 2008 17:53:25 GMT http://www.scribd.com/doc/2697694/Llegan-los-blogfesores http://www.scribd.com/doc/2238097/Historia-de-la-llengua-i-la-literatura-catalanaOrigens-fins-al-XIX HISTÒRIA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA ORÍGENS DE LA LLENGUA 1. ABANS QUE LA PENÍNSULA ENTRARA EN LA “FAMÍLIA” ROMÀNICA... El territori de la Península Ibèrica, abans de l’arribada dels romans el 218 a.C. (i, per tant, del llatí, la seua llengua) estava habitada per pobles: -de distinta procedència (CELTES i IBERS) -hi havia, però, un predomini bastant general de la llengua ibèrica, amb alguns elements lingüístics procedents dels pobles amb què convisqueren els ibers (cèltics, grecs, i fins i tot fenicis). L’ibèric és, ara per ara, una llengua enigmàtica: - en coneixe Sat, 08 Mar 2008 13:04:17 GMT http://www.scribd.com/doc/2238097/Historia-de-la-llengua-i-la-literatura-catalanaOrigens-fins-al-XIX http://www.scribd.com/doc/2233147/El-debat-a-laula ********** Fri, 07 Mar 2008 15:13:50 GMT http://www.scribd.com/doc/2233147/El-debat-a-laula http://www.scribd.com/doc/2233098/Germanismes-i-arabismes-del-catala TEMA 4. LA SUBSTITUCIÓ DEL LLATÍ I L'APARICIÓ DEL CATALÀ 04−12−03 1. L'assaig visigòtic. 2. La invasió àrab i la dominació franca. 3. Les llengües germàniques i el català. 4. Germanismes: en el lèxic comú. 5. Germanismes: en la toponímia. 6. Germanismes: en l'antroponímia. 7. La llengua àrab i el català. 8. La qüestió del mossàrab. 1. L'ASSAIG VISIGÒTIC Com en el tema anterior, ens basarem en el llibre d'Història de la Llengua Catalana de Josep Maria Nadal i Modest Prats: La influència romana al nostre país s'havia exercit tan sòlidament que les invasions bàrbares Fri, 07 Mar 2008 15:01:32 GMT http://www.scribd.com/doc/2233098/Germanismes-i-arabismes-del-catala http://www.scribd.com/doc/2020397/Bases-del-premi-Sambori-de-Literatura2008 2008 desé premi escolar de literatura en valencià *BASES 2008 acompanyant-los de l’acta de participació, adjunta a aquestes bases, degudament complimentada (en la que es farà constar el nombre total de participants al centre i els noms dels finalistes dins de la casella del cicle al que pertanyen). 4. L’organització agrairà que, en cas que hi haja treballs seleccionats a la fase comarcal o de trobada, passats a l’ordinador, ens facen arribar, junt amb el paper, el suport informàtic corresponent. Premi Sambori Trobada: 1. Els premis s’agruparan segons l'àmbit comarcal que dese Wed, 30 Jan 2008 22:10:49 GMT http://www.scribd.com/doc/2020397/Bases-del-premi-Sambori-de-Literatura2008 http://www.scribd.com/doc/1891402/ESTIL-SEGMENTAT-VS-ESTIL-COHESIONAT ESTUDI ESTILÍSTIC I CONTRASTIU DE L’ARQUITECTURA DE L’ORACIÓ. ESTIL SEGMENTAT VS. ESTIL COHESIONAT*   clac 7/2001   Maria Josep Cuenca   Universitat de València   Maria.J.Cuenca@uv.es   1. INTRODUCCIÓ   La   incidència   de   l’arquitectura   de   l’oració   (llargària,   complexitat   sintàctica   i,   en   l’escrit,   també  puntuació) en la composició del text i en el que denominem “estil” és un dels factors fonamentals de la  pragmalingüística. Com il∙lustrem en aquest article amb textos en catal Mon, 28 Jan 2008 23:25:03 GMT http://www.scribd.com/doc/1891402/ESTIL-SEGMENTAT-VS-ESTIL-COHESIONAT http://www.scribd.com/doc/1427396/Cinc-conceptes-basics-de-Sociolinguistica SOCIOLINGÜÍSTICA: cinc conceptes 1.Comunitat lingüística 2.Conflicte lingüístic 3.Interferència vs. Interposició 4.Diglòssia 5.Normalització lingüística 1. COMUNITAT LINGÜÍSTICA Amb el concepte de COMUNITAT LINGÜÍSTICA ens referim a una determinada classe de grup que, eventualment, es comunica amb una llengua: una gent que comparteix una llengua, al marge que aquesta mateixa gent puga formar part d'altres grups socials o territorials (grup religiós, nacional, estatal, etc.). I al marge que, eventualment, forme part d'altres comunitats lingüístiques. Acceptat que una comuni Wed, 23 Jan 2008 19:54:29 GMT http://www.scribd.com/doc/1427396/Cinc-conceptes-basics-de-Sociolinguistica http://www.scribd.com/doc/1426931/Actituds-i-prejudicis-linguistics ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES íNDEX 1. Prejudicis lingüístics 2. Actituds, valors i normes 3. El procés de canvi d’actituds Bibliografia *1. JUDICIS LINGÜÍSTICS: DE LA IGNORÀNCIA A L'IRRACIONALISME És ja tradicional entre els lògics la distinció entre els judicis de fet i els judicis de valor. Els primers tenen una propietat inquietant: es poden sotmetre a prova pública, i qui no hi estiga d'acord haurà de romandre lluny de la comunitat dels assenyats. Si dic: El dia 17 de novembre de 1986 va ploure a Sant Genís dels Agudells, faig un judici que es pot comprovar: o bé que va ploure Wed, 23 Jan 2008 19:49:56 GMT http://www.scribd.com/doc/1426931/Actituds-i-prejudicis-linguistics http://www.scribd.com/doc/1426715/Historia-del-catala HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA ELS PRIMERS DOCUMENTS EN CATALÀ EL CATALÀ PRELITERARI. ELS PRIMERS TEXTOS EL CATALÀ PRELITERARI ELS PRIMERS TEXTOS EN LLENGUA CATALANA RAMON LLULL LA POESIA TROBADORESCA I LA INFLUÈNCIA DE L’OCCITÀ LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES L’APARICIÓ DE LA PROSA RELIGIOSA LES FORMES COL·LOQUIALS EN EL CATALÀ DEL SEGLE XIV BERNAT METGE I LA PROSA CANCELLERESCA LA LLENGUA DE LA CANCELLERIA. CARACTERÍSTIQUES I EVOLUCIÓ AUSIÀS MARC I LA POESIA DEL SEGLE XV LA NOVEL·LA CAVALLERESCA JOAN ROÍS DE CORELLA I LA VALENCIANA PROSA DELS SEGLES OBSCURS A LA RENAIXENÇA C Wed, 23 Jan 2008 19:47:28 GMT http://www.scribd.com/doc/1426715/Historia-del-catala http://www.scribd.com/doc/1417281/Conceptes-de-Sociolinguistica CONCEPTE Actitud lingüística DEFINICIÓ Predisposició a valorar favorablement o desfavorablement un idioma o varietat lingüística i actuar en conseqüència. Les actituds lingüístiques són d’índole psicològica i/o ideològica i es refereixen als subjectius (prejudicis, concepcions,...) que se li suposen a una llengua i que en determinen l’ús i el prestigi. L’àmbit d’ús d’una forma o varietat lingüística és el conjunt d’ocasions o situacions en què és usada. Podem diferenciar entre els àmbits d'ús formals o públics (llenguatge més elaborat, més formal) i els Wed, 23 Jan 2008 18:11:11 GMT http://www.scribd.com/doc/1417281/Conceptes-de-Sociolinguistica http://www.scribd.com/doc/1028344/3-controls-doracions-compostes-coordinades-i-subordinades Nom i cognoms:______________________________________Grup:___ 1.- Subratlla el nexe de cada oració composta i anota a l’esquerra si es tracta d’una coordinada (C), explica de quin tipus és. En cas de ser subordinada (S) assenyala si es tracta de substantives (Subs), i a més indica la funció sintàctica, si són adverbials (Adv), la classe. 3. En quines d’estes oracions compostes és incorrecte l’ús de la preposició. Fes una creu al damunt de la preposició incorrecta, i refés tota l’oració correctament. S. Adv. Comparativa S. Subs. Subjecte a. Com més s’investiga, més a Wed, 16 Jan 2008 19:36:32 GMT http://www.scribd.com/doc/1028344/3-controls-doracions-compostes-coordinades-i-subordinades http://www.scribd.com/doc/1028124/Llibre-dels-fets-Cronica-de-R-Muntaner Les quatre grans cròniques catalanes *Què és una crònica? Són narracions en prosa de fets històrics contemporanis. Els autors narren els fets que ells havien viscut, però aquestes narracions estan lligades a elements llegendaris i fantàstics. Les primeres cròniques eren escrites en llatí, però després van ser traduïdes al català. *Característiques    Tenen un caràcter bèl·lic. To heroic i patriòtic. Els principals personatges eren el monarca o la dinastia regnat. *Objectius     Deixar constància d’uns fets que havien de servir d’exemple a prí Wed, 16 Jan 2008 17:31:40 GMT http://www.scribd.com/doc/1028124/Llibre-dels-fets-Cronica-de-R-Muntaner http://www.scribd.com/doc/1028107/Els-subdialectes-valencians Mapa comarcal dels Països Catalans *Mapa dialectal dels Països Catalans *País Valencià L’Albufera (l’Horta) Castell de Morella (els Ports) Palmerar d’Elx (Baix Vinalopó) Vall de Gallinera (Marina Alta) *Fonètica -Sistema tònic de 7 sons vocàlics . -Sistema àton de 5 sons vocàlics , com en nord-occidental. -Pronunciació de la –r final (llevat de la zona septentrional i l’extrem meridional, on s’emmudeix: cantar -Articulació labiodental de [v], com en balear. Es distingeix entre ball/vall, bena/vena…, excepte en el subdialecte apitxat. -En el subdialecte apitxat Wed, 16 Jan 2008 17:25:43 GMT http://www.scribd.com/doc/1028107/Els-subdialectes-valencians http://www.scribd.com/doc/1028053/Noucentisme Noucentisme. 1906-1923 1906 Creació de la “Solidaritat Catalana”, hereu de la Lliga Regionalista (1901) I Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1923 Dictadura de Primo de Rivera i supressió de la Mancomunitat Nou ≠ vell Nou = 1900 1913 Normes Ortogràfiques de Pompeu Fabra 1907 Creació de l’IEC *Concepte de Noucentisme Concepte inventat per Eugeni d’Ors i publicat l’1 de gener de 1906 a La Veu de Catalunya Creació de l’intel·lectual professional. Tècnic en poesia, ensenyament, administració... MODERNISME Crisi i ruptura entre l’intel·lectual i la burgesia P Wed, 16 Jan 2008 17:04:55 GMT http://www.scribd.com/doc/1028053/Noucentisme http://www.scribd.com/doc/1028052/Modernisme MODERNISME Precedents: Entorn 1880 a CAT: actituds culturals noves  Moviment: Entorn 1892: artistes, escriptors, músics... Comparteixen un mateix programa Promotors: • JAUME BROSSA: “Viure del passat” (1892) • Revista L’AVENÇ (2a època) • RUSIÑOL I CASAS: Exposicions • FESTES MODERNISTES DE SITGES • voluntat de MODERNITZACIÓ (ciència, cultura, arts...) Nucli ideològic i promotor: revista l’AVENS (1a època) *“A èpoques noves, formes d’art noves” “Viure del passat”: • Herència cultural morta • Decadència social i cultural Present: • Impuls mode Wed, 16 Jan 2008 17:04:52 GMT http://www.scribd.com/doc/1028052/Modernisme http://www.scribd.com/doc/1028037/Ramon-Llull SARA COLL ANNA GONZÁLEZ 1r *• Biografia – Un projecte de vida • Un missatge carregat de raons • Plantejament utilitarista de la literatura • Obres – Novel·les – Obres morals – Poesia • “Llibre de les bèsties” *• Escriptor i filòsof català (considerat el pare de la literatura catalana). • Mallorca (1232 – 1316). • Provinent de família noble (emigrats de Barcelona). • Estava relacionat amb la vida cortesana. • Tenia com a destí convertir-se en un representant destacat de la cort. *RAMON LLULL BLANCA PICANY DOMÈNECH MAGDALENA *• 32 anys: primera Wed, 16 Jan 2008 17:02:10 GMT http://www.scribd.com/doc/1028037/Ramon-Llull http://www.scribd.com/doc/1027929/Poesia-trobadoresca * Origen dels trobadors  Occitània (S. XI-XII)   - Trobadors  · Pertanyen a la noblesa  - Trobairitz (pocs casos)  · Propiciaren l’inici de la història cultural i política  · Temàtica de les cançons ( mètrica estricte i treball lent)  - Amor  - Política  - Visió del món   *   · Utilitzen    - Llengua romànica  Trobadors - Llengua llatina  Poetes ** · Temàtica amorosa  · Temàtica política   *· Balada  - Finalitat de ser ballada · Dansa  - Finalitat de ser ballada *· Cançó - Tema Wed, 16 Jan 2008 16:27:32 GMT http://www.scribd.com/doc/1027929/Poesia-trobadoresca http://www.scribd.com/doc/1027880/Ausias-March-musicat Ausiàs March Poeta valencià del segle XV 1397. Al voltant d'aquest any neix Ausiàs March, a Gandia o Beniarjó, fill de Pere March i Lionor Ripoll. 1409. Pere March emancipa el seu fill Ausiàs. 1413. Mor son pare, Pere March. 1419. És Armat cavaller 1420. Intervé en les incursions bèl.liques d'Alfons el Magnànim a Itàlia. 1424. Intervé en les campanyes contra els pirates nord-africans i de Sicilia. 1425. Finalitza les seues aventures militars, i sembla que comença la seua activitat poètica. 1427. És processat per una demanda amorosa. 1429. Mor sa mare. Malgrat que la hereva unive Wed, 16 Jan 2008 15:58:53 GMT http://www.scribd.com/doc/1027880/Ausias-March-musicat http://www.scribd.com/doc/1027866/Origens-de-la-Literatura-Catalana *És una llengua romànica, prové del llatí. El 1er català (preliterari) era oral. A partir de la decadència de l’imperi romà, E. Mitjana. *A l’edat medieval els escriptors solien escriure en llatí, després de mica en mica van començar a escriure algunes obres en les respectives llengües per que volien que tothom hi pogués accedir. *Aquest és un fragment d’un dels primers textos en català, és un fragment de les anomenades Homilies d' Organyà, escrites al segle XII. 1era mostra de català. *En aquella època, un llibre era com un espectacle, molt sovint, la gent d’una c Wed, 16 Jan 2008 15:54:10 GMT http://www.scribd.com/doc/1027866/Origens-de-la-Literatura-Catalana http://www.scribd.com/doc/974942/Compromisos-civics-amb-la-llengua Octubre Centre de Cultura Contemporània Compromisos cívics i normalitat Ferran Suay i Lerma Societat Valenciana de Psicologia *Parlarem de  Què ens passa? – Les nostres actituds lingüístiques – Per què ens sentim incòmodes? Aprenentatge dels hàbits lingüístics  Què ens transmet l’ambient sobre el valencià?   Què s’hi pot fer – De la consciència a la conducta – La importància del comportament individual *Actituds lingüístiques de les persones valencianoparlants FIDELITAT TÍMIDA FIDELITAT MÍNIMA DIMISSIÓ DEFECCIÓ SUBMISSIÓ LINGÜÍSTICA *Subm Wed, 09 Jan 2008 14:56:17 GMT http://www.scribd.com/doc/974942/Compromisos-civics-amb-la-llengua http://www.scribd.com/doc/974894/Fonamentacio-TELP De la consciència a la conducta: el canvi de les actituds lingüístiques *Els ciutadans de les Bahames    Nationality Bahamian(s) Independent since 1968 Ethnic Composition Black 85% White 12% Asian and Hispanic 3%     *Els habitants nadius  Sempre cedeixen la vorera als forasters blancs *I com és que han après a fer això? Al principi... *...els van castigar si no ho feien  Tota colonització comença per doblegar les voluntats dels nadius *...van premiar els que ho feien Els qui s’hi sometien tenien accès a :  privilegis  treballs més bons Wed, 09 Jan 2008 14:45:06 GMT http://www.scribd.com/doc/974894/Fonamentacio-TELP http://www.scribd.com/doc/906903/LORACIO-COMPOSTA La subordinació Per la categoria equivalent Substantives Predicat Nominal (PN) o Atribut. Complement Directe (CD) Complement Indirecte (CI) Complement de Règim Verbal (CRV) (Suplement) Complement del Nom (CN) Complement Agent (CA) Adjectives Complement del Nom (CN), En funció de Subjecte Exemples No m’agrada que arribes tard. Qui no vulga pols, que no vaja a l’era. El meu desig és que vingues a veure’m. Este xic no és el que semblava. Vull que vingues. No sé quan vindrà. Sap orientar-se bé. Digueu-me si encara falta molt. Digueu-me: encara falta molt? Dóna això a qui ho necessi Fri, 14 Dec 2007 17:53:00 GMT http://www.scribd.com/doc/906903/LORACIO-COMPOSTA http://www.scribd.com/doc/906891/LORACIO-COMPOSTA 3HU OD FDWHJRULD HTXLYDOHQW 6XEVWDQWLYHV (Q IXQFLy GH 6XEMHFWH 3UHGLFDW 1RPLQDO *31* R $WULEXW* &RPSOHPHQW 'LUHFWH *&'* &RPSOHPHQW ,QGLUHFWH *&,* &RPSOHPHQW GH 5qJLP 9HUEDO *&59* *6XSOHPHQW* &RPSOHPHQW GHO 1RP *&1* &RPSOHPHQW $JHQW *&$* &RPSOHPHQW GHO 1RP *&1** /D VXERUGLQDFLy ([HPSOHV 1R P¶DJUDGD TXH DUULEHV WDUG* 4XL QR YXOJD SROV* TXH QR YDMD D O¶HUD* (O PHX GHVLJ pV TXH YLQJXHV D YHXUH¶P* (VWH [LF QR pV HO TXH VHPEODYD* 9XOO TXH YLQJXHV* 1R Vp TXDQ YLQGUj* 6DS RULHQWDU*VH Ep* 'LJXHX*PH VL HQFDUD IDOWD PROW* 'LJXHX*PH* HQFDUD IDOWD PROW" 'yQD DL[z D TXL KR QHFHVVLWH* 5HFRUGD¶W TXH K Fri, 14 Dec 2007 17:40:50 GMT http://www.scribd.com/doc/906891/LORACIO-COMPOSTA http://www.scribd.com/doc/717721/ORACIONS-COORDINADES-valencia Valencià: llengua i literatura 3r/4t d’ESO Adaptat per a l’IES Joanot Martorell València SINTAXI Oració composta... LA COORDINACiÓ *CLASSIFICACIÓ - Normalment, no trobarem oracions simples en els textos. Una sèrie de partícules (nexes) s’encarreguen d’unir-les  - Segons el tipus de relació que s'estableix entre l’una i l’altra oració i segons el seu enllaç trobarem: oracions juxtaposades, oracions coordinades i oracions subordinades. *. No hi ha cap nexe . Hi ha nexe però que les unisca cada una de les oracions és autònoma i pot funcionar com a oració simple No t Wed, 05 Dec 2007 07:47:59 GMT http://www.scribd.com/doc/717721/ORACIONS-COORDINADES-valencia http://www.scribd.com/doc/550151/LA-MODALITZACIO LA MODALITZACIÓ El concepte de modalització abraça una gamma extensa d'elements lingüístics i no lingüístics que vehiculen les actituds, creences, apreciacions, opinions i intencions de l'emissor respecte a l'enunciat. La modalització és, doncs, el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor incorpora a l'enunciat marques de la seua presència i, de vegades, també la del receptor. Aquest concepte ens remet al de discurs subjectiu, típic de la narració, d'unes memòries, d'un diari personal o d'un article d'opinió. La subjectivitat d'un discurs és directament proporcional Fri, 30 Nov 2007 21:48:48 GMT http://www.scribd.com/doc/550151/LA-MODALITZACIO http://www.scribd.com/doc/549960/LA-IMPERSONALITAT LA IMPERSONALITAT Hi ha molts textos en què no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrarse a través dels enunciats que construeix i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia del que diu i respecte a qui ho diu. Aleshores parlem de discurs «objectiu», caracteritzat per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més significatius es donen en els anomenats textos científics, especialitzats i divulgatius. Les fórmules lingüístiques que anome Fri, 30 Nov 2007 21:38:23 GMT http://www.scribd.com/doc/549960/LA-IMPERSONALITAT http://www.scribd.com/doc/549938/EL-DISCURS-CITAT-I-LA-POLIFONIA EL DISCURS CITAT I LA POLIFONIA Parlem de discurs citat quan l’emissor d’un enunciat incorpora explícitament un altre enunciat, el qual correspon a una altra veu, a un altre emissor previ. La presència d’aquesta veu o de diverses veus diferents de la de l’emissor s’assenyalen en el text mitjançant mecanismes diversos com és l’aparició d’un verb de locució (dir, declarar, afirmar, confessar...), les marques de subordinació substantiva o gràfiques, com les cometes i els dos punts: a.- [Pere diu] Lluïsa em va va dir: «Demà no podré anar a classe.» b.- [Pere diu] Lluïsa Fri, 30 Nov 2007 21:37:10 GMT http://www.scribd.com/doc/549938/EL-DISCURS-CITAT-I-LA-POLIFONIA http://www.scribd.com/doc/549788/LA-DIXI LA DIXI LA DIXI PERSONAL Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona). Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en co Fri, 30 Nov 2007 21:34:10 GMT http://www.scribd.com/doc/549788/LA-DIXI http://www.scribd.com/doc/530105/Gramatica-Normativa-Valenciana GRAMÀTICA NORMATIVA VALENCIANA ***GRAMÀTICA NORMATIVA VALENCIANA València, 2006 *GRAMÀTICA NORMATIVA VALENCIANA Col·lecció Textos Normatius, 2 © Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2006 Edita: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Avinguda de la Constitució, 284 46019 València avl@gva.es - www.avl.gva.es Disseny de la col·lecció: Pepe Gimeno-Proyecto Gráfico Gràfiques Vimar, SL, C/ Alqueria de Raga, 11 - 46210 Picanya ISBN: 84-482-4422-2 Depòsit Legal: V-3439-2006 *Sumari ** SíMBOLS fONèTICS INTRODuCCIó ORTOLOGIA 1. La pronunciació estàndard del valenci Thu, 29 Nov 2007 00:01:41 GMT http://www.scribd.com/doc/530105/Gramatica-Normativa-Valenciana http://www.scribd.com/doc/529643/Exercicis-repas-1a-AV IES “JOANOT MARTORELL” DE VALÈNCIA. DEPARTAMENT DE VALENCIÀ EXERCICIS DE REPÀS de Comentari de textos valencians. 2n de Batxillerat. 1a AV. Nom:____________________________________________________ Grup:______ Data: 1. Llig el text i respon les preguntes que se’n fan després: [...]És en aquest punt que entra en joc el sistema de preferències al·ludit per fer la distinció inicial. Perquè, atés que la lectura és un solaç –el vici impune de Larbaud– cada lector l’orientarà segons les seues necessitats morals o psicològiques. Els uns –torne a la simplificació– tra Wed, 28 Nov 2007 19:12:52 GMT http://www.scribd.com/doc/529643/Exercicis-repas-1a-AV http://www.scribd.com/doc/529641/Propietats-textuals NIVELLS DE DESCRIPCIÓ DEL TEXT. LES PROPIETATS TEXTUALS. ÍNDEX 1. 2. La lingüística del text Nivells de descripció d'un text 2.1. Procés d'elaboració d'un text 2.2. Les propietats textuals Esquema de comentari de text Tipus d’arguments i recursos argumentatius Els connectors textuals Remarques sobre els connectors Recursos ortotipogràfics: cometes, guió, cursiva, claudàtor. 1. LA LINGÜÍSTICA DEL TEXT A partir dels anys 60 alguns lingüistes comencen a plantejar el fet que caldria disposar d’un marc superior a l’oració per a poder explicar raonablement diversos aspectes del Wed, 28 Nov 2007 19:11:48 GMT http://www.scribd.com/doc/529641/Propietats-textuals http://www.scribd.com/doc/463469/Bona-educacio La bona educació dels ciutadans de les Bahames Ferran Suay Societat Valenciana de Psicologia negra i d'aspecte atlètic, li havien semblat a l'oncle les criatures més boniques del món. - Hòmens i dones, tots eren ben trempats, amb uns ullots grans, que alguns els tenien verds i tot. I el cas és -continuà l'oncle- que tu anaves caminant, xinoxano, per la vorera, i encara no n'havies vist un davant teu, que ja se n'havia abaixat per cedir-te el pas. D'entrada, l'oncle s'ho havia pres com a senyal d'exiquisida cortesia i bona educació, però -home observador com ell era- no tardà a adona Sun, 04 Nov 2007 23:28:11 GMT http://www.scribd.com/doc/463469/Bona-educacio http://www.scribd.com/doc/441705/Pla01 Tue, 30 Oct 2007 03:16:35 GMT http://www.scribd.com/doc/441705/Pla01