La Construcció NaturalLa Bioconstrucció es una arquitectura basada en els principis bioclimàtics, que utilitzamaterials naturals i locals i compta amb la participació dels usuaris en el procés.Per què la construcció ha de tornar a ser més natural ?L'industria de la construcció consumeix el 60 % dels materials que s'extrauen de la Terra,genera quasi la meitat del consum energètic al món, i de les emissions de CO2 que esllencen a l'atmosfera. També produeix la meitat del total de residus i de contaminaciódiversa amb que s'emmalalteix la Terra. D'altra banda el 30 % dels nous edificis, orehabilitats de nou, pateixen la síndrome de l'edifici malalt, per la toxicitat incorporada enalgun dels nous materials i processos.Un altre raó important, que sovint oblidem, es que ni el mercat ni la industria estancapacitats -ni s'ho plantegen- per afrontar el repte de proporcionar vivendes sanes i dignesper a tothom al món. Per alguns experts les creixents necessitats d'habitat als països del Sud-i no només al Sud- tan sols es poden encarar utilitzant materials locals i naturals i tècniquesd'autoconstrucció.BioclimatismeL'arquitectura bioclimàtica te en compte el clima i les condicions de l'entorn per aconseguirel confort interior. Juga amb el disseny : les orientacions, les obertures, les característiquesdels materials, l'aïllament, l'inèrcia tèrmica... i aconsegueix un confort interior i un graud'eficiència energètica òptims, amb un mínim de despesa energètica. Amb un bon disseny espoden estalviar fins un 80 % o més del consum energètic. De fet, no es res de nou nisofisticat, gran part de l'arquitectura tradicional funciona segons els principis bioclimàtics; essimplement una “arquitectura amb sentit comú”. Usant l'enginy i el coneixement, treu elmàxim partit de les condicions de l'entorn.Materials locals i naturals.De tots els materials de construcció naturals : pedra, fusta, palla, bambú, canya...la terra es elmés antic, important i abundant en la major part de regions del món. Es fàcil d'obtenir;sovint directament del mateix lloc, quan s'excava la cimentació. A quasi tots els climes càlits-secs i temperats, la terra ha estat ancestralment el material de construcció dominant.Actualment un terç de la humanitat viu en vivendes de terra i en les països del Sud aixòrepresenta més de la meitat.Darrerament s'ha comprovat i s'ha entès que la terra crua te millors qualitats que materialscom el formigó, els maons cuits o els silicocalcaris. Les tècniques de construcció amb terraconvenienment posades al dia mostren el seu valor no només per l'autoconstrucció sinótambé per a la construcció industrialitzada. Al construir amb terra tan sols s'utilitza del 1 al 5% de l'energia -i per tant s'emet moltísim menys CO2, que construint amb ciment i materialsindustrials. Tant el procés com el resultat es de lluny, molt mes sa i ecològic.La terra com a material de construcció pot utilitzar-se i processar-se de diverses maneres. Latapia es terra compactada i premsada en encofrats o més modernament també en sacs,llavors se'n diu superadobe, tècnica creada per l'arquitecte Nader Khalili per fer refugis

autoconstruits i sismoresistents.L'ancestral tècnica de les toves (

adobes)

maons de terra argilosa sense coure, només assecatsal sol; la més moderna del BTC (Bloc de Terra Compactada) : maons compactats amb unasenzilla premsa en un motllo metàl.lic*; el bahareque : entramats de bambú, canya o fusta,farcits d'una barreja de consistència plàstica, anomenada cob, de terra argilosa, sorra i pallao algun altre fibra vegetal. Un altre procediment es el modelat directe a la paret amb cob i lacombinació de cob i un farcit de troncs transversals, el "tronco-cob"...D'altra banda la construcció amb bales de palla, s'està estenent molt i més recentmentdiverses maneres de combinar palla amb argila cremosa, per exemple premsada tant enencofrats a mida com en blocs... Les construccions amb terra en general solen anarconvenientment revocades amb argila fina tant per dins com per fora, el que permet unsacabats realment preciosos.En quant al mètodes constructius, unes maneres de processar la terra permeten construirestructures autoportants -que suporten el pes de bigues i teulada, però altres no, i llavors calconstruir una estructura, sovint de fusta, per suportar-lo. El cob, les bales de palla i elsuperadobe permeten fer estructures autoportants que estalvien molta fusta. La tova i latapia, només si es fan les parets suficientment gruixudes, o utilitzant la tova en estructuresamb voltes i cúpules; en canvi la palla premsada es més lleugera, amb molta capacitataïllant, però no es autoportant, es a dir no suporta mes que el seu propi pes, i el bahareque japorta una estructura de fusta incorporada per tant no es pot dir que sigui autoportant. En totcas, l’important es resguardar-la de la pluja amb bons alerons i de l’humitat que pot pujardel terra amb un muret bàsic de pedra.Les tècniques de construcció amb terra son molt antigues i presents a moltes cultures; de fetel 50 % dels edificis del Patrimoni Mundial de la UNESCO estan fets de terra. Com el TajMahal, a la India, que amaga sota els seus marbres estructures de bambú y fang. La granmuralla construïda fa 4000 anys a la Xina inicialment quasi tota amb terra premsada (tapia) iposteriorment enxapada amb pedra i totxo.A l'Africa del Nord, al Yemen... hi ha ciutats senceres fetes de terra. Impresionantsmesquites com la de Djenné, la de Mopti, a Mali...la de Al-Muhdhar en Tarim (Yemen), de53 m d'alçada, les famoses cases torre de Shibam també al Yemen ,que poden tenir fins a 9 o10 pisos, moltes construides fa 400 anys; el bazar de Sedjan, a l'Irán...A la vella Europa, aCentre i Sudamèrica hi ha exemples per tot arreu...les cases de Devon del s XVI aAnglaterra; la Huaca del Sol en Moche (41 m), l'antiga ciutat de Chan Chan a Perù...ParticipacióCrec que, com la resta de les especies animals, tenim un instint nat per a la construcció, queestaria be de recuperar, i més en les actuals circumstàcies d'especulació amb la vivenda. Enla major part de la historia de la humanitat, la construcció ha estat un tema comunitari, i s'haconstruït d'acord a la adaptació al entorn i als coneixements ancestrals, patrimoni de tota lacomunitat; i aquesta ajudava a construir els nous habitatges dels seus membres. El lema deldarrer taller de bioconstrucció que he facilitat era, com deia l'arquitecte i filosef egipciHassan Fathi : "Un home sol no pot construir-se la seva pròpia casa, però deu homestreballant junts poden fàcilment construir deu cases", i ilustra be el que vull dir.Jordi Alemany Maig 2010 jalemany02@gmail.com