LASSOCIACIONISME A RODA DE BERÀ (1709-1939)

Jordi Suñé Moraleshttp://antropologiaimes.blogspot.com

LASSOCIACIONISME A RODA DE BERÀ (1709-1939)

Roda de Berà és un poble amb una llarga tradició associativa. En el presentarticle ens endinsarem en els inicis daquest fenomen amb lobjectiu deconèixer les entitats que hi havia, els seus objectius i els seusprotagonistes.Abans de la revolució industrial la gent sassociava a gremis i confraries .Posteriorment, amb la fi de lantic règim i lempitjorament de lescondicions socials al llarg del segle XIX, les persones es va organitzar pertal de fer més suportables les condicions de vida. És per això que es vancrear mutualitats i cooperatives. Paral·lelament, es van fundar societatsrecreatives per omplir el temps de lleure amb balls, obres de teatre i jocs.Cal dir també que amb els canvis polítics van aparèixer els partits. Comveurem, Roda no en va ser una excepció. Cal destacar per damunt de totel dinamisme associatiu vinculat a lesglésia.La legislació es va anar adaptant a les noves realitats amb molta lentitud,cosa que va frenar la creació de noves entitats. Cal destacar la LleidAssociacions de 1887 i la Llei de Sindicats Agrícoles de 1906.

Les més antigues

Les entitats més antigues de les que tenim constància són la Confraria delRoser (1709,1922)

i la Confraria dels Sants Abdó i Senén (1723, 1922). Anivell religiós també destaquen, al segle XIX, la Confraria dels Dolors(1851, 1922) i la Confraria de les Filles de Maria (1865, 1922), que vadesaparèixer a la dècada de 1980. Cal destacar lactivitat de la Confrariade lEcce Homo. Aquestes associacions, juntament amb lApostolat delOració, han estat vinculades amb la parròquia i han participat a lesprocessons de Corpus. La Confraria del Roser està formada per homes idones i sencarrega de la imatge de la Mare de Déu del Roser. Abansorganitzaven la festa el primer diumenge de maig i doctubre. La Confrariadels Dolors està formada per dones casades i sencarreguen de les imatgesde la Mare de Déu dels Dolors i de la Dormició de la Mare de Déu. Per laCandelera, a més a més, reparteixen candeles per les cases. La Confraria

Entre parèntesi hi ha les dates de les que tenim referències de les entitats.

LASSOCIACIONISME A RODA DE BERÀ (1709-1939)

Jordi Suñé Moraleshttp://antropologiaimes.blogspot.com

de lEcce Homo és només dhomes. El dia que se celebra la festa votiva, esbaixa la imatge per venerar-la i es canten els goigs. Les Filles de Mariaestava formada per noies solteres- Celebraven el dia que es feia la primeracomunió. Sortien a les processons portant les medalles, els pendons i lesbanderes.Seguint amb les entitats, de principis del segle XX són la Congregació deles Carmelites Tereses de Sant Josep (1922) i la Congregació de la DoctrinaCristiana (1907, 1922), amb 86 adherents. Aquesta darrera Congregacióes dedicava a preparar la canalla per la primera comunió. Lany 1916 eren40 homes i 95 dones.

Dajuda mútua

Pel que fa a les entitats dajuda mútua hem localitzat a la Germandat deSant Roc (1886 i altres) i el nom dalguns dels seus presidents: JoanVentura (1886), Joan Vallvé (1900), època en que hi havia 58 associats,Julià Culet (1901), Pere Virgili (1920), Salvador Garriga (1921), TeodoroColet (1923) i Ramon Pujol Martorell (1932). Es dedicava a socórrer elsseus socis en cas de malaltia. Estava vinculada a la Parròquia de SantBartomeu. La seva continuïtat al llarg del temps ens fa pensar en laimportància daquest tipus dassociació que venien a pal·liar lesmancances de protecció social.El 1893 també es va crear el Patriarca Sant Josep. Pau Vives era el seupresident lany 1900 i tenia 34 socis. La Regeneradora data de 1894. Lany1900 tenia 28 socis i el seu president era Jaume Biosca. El 1916 existia unacooperativa agrícola que tenia una secció de consum. Participaven a lesreunions de la Federació Provincial de Cooperatives. Del 1938 ens constauna altra cooperativa de consum que es deia La Llibertat. Tenia 170 socis iformava part de la Federació de Cooperatives de Catalunya. Només hemtrobat una referència al respecte i, per tant, sens fa difícil afirmar la sevaexistència amb seguretat.

Els sindicats

Josep M. MARTORELL (Coord.),

Roda de Berà

, Valls, Cossetània Edicions, 2006, pàg. 209 i 210.

LASSOCIACIONISME A RODA DE BERÀ (1709-1939)

Jordi Suñé Moraleshttp://antropologiaimes.blogspot.com

Les entitats sindicals tenen el seu primer referent amb la secció local deTreballadors Agrícoles, una societat dinfluència republicana federalcreada el 1893, que el 1900 tenia 51 socis i era presidida per Josep Pujol.Sabem també que el 1895 van assistir al II Congrés de la FederaciódObrers Agrícoles de la Regió Espanyola que es va fer a Vilafranca delPenedès. No és fins el 1931 que tornem a trobar una altra associació decaire sindical. Aquesta vegada va ser la Societat dAgricultors Rabassaires,adherida a la Unió de Rabassaires. Quan es va fundar no tenien seu social.El seu primer president va ser Salvador Mercadé Batet. Altres membres dela junta eren Josep Mercadé, Domènec Compte i Joan Navarro. Lany 1933eren 97 socis. Tal com indica Ricard Ramon, es tracta duna xifra moltelevada dafiliació ja que representava el 50% dels homes majors dedat elmunicipi.

Durant la Guerra Civil es van passar a anomenar amb el nomgenèric dUnió de Rabassaires. Els va correspondre tenir una cadira deregidor a lAjuntament en virtut del decret i lordre de 9 i 12 doctubre de1936, on es dictaven les nomes de constitució dels nous Ajuntamentsbasats en les proporcions de representants de partits i sindicats integratsal Govern de la Generalitat. A part daixò, durant la Guerra van gestionarel Mas de les Guineus. El 1936 es va crear el Sindicat dOficis Varis, adherita la UGT, amb 30 socis, i també el Sindicat Únic de Treballadors de la CNT.Durant la Guerra funcionava a ple rendiment el Sindicat Agrícola.

Les entitats de lleure

Les entitats recreatives es van vincular als coneguts cafès de lèpoca.LAliança es va crear el 1922, amb Ramon Pujol com a president. El 1924ho seria Josep Baldric Mercadé. Eren una colla de dinou joves amb ganesdorganitzar actes festius. Dins la junta directiva també hi havia Joan Vives,Josep Mercadé, Bartomeu Cañelles, Josep Bonan, Domènec Parés i RamonPujol Aliena. La seva seu social era el Cafè del Minguet. Lúltima acta dequè es té constància data de lany 1925. Posteriorment els joves del Cafèdel Minguet van continuar organitzant actes per la Festa Major.

Ricard RAMON i SUMOY, La qüestió agrària al Baix Gaià durant la II República: lemergència delssindicats dagricultors rabassaires (1931-1932),

Recull de Treballs

, núm. 10, Torredembarra, CentredEstudis Sinibald de Mas, 2009, pàg. 137-148.