Som menjat taronges ...
Escrit a Mahó l’any 1999 Miguel Ferrá Rotger Pàg. 3
De fet, texts, programes oqualsevol informació (imatges,instruccions, directoris, índexs,etc. ) estan, emmagatzemats en elmateix format, un ús adient delsquals permet el comportament quetots esperem dels ordinadors.Fins i tot quan ens trobamen front d’un programa moltsofisticat
5
, tot el que es mou (agran velocitat) no és més que unconjunt (molt complex) de codis,que simbolitzen dades i accionsentre elles.Potser ens hauríem dedemanar si, rera d’ells, hi haalguna cosa més: en el llenguatgehumà, en torn de les paraules hi haimatges, emocions, sentiments,(¿n’hi ha?), ¿què hi ha a lesmàquines rera els codis?;aquesta és una vella qüestió,present encara als pensadorsactuals (R.Penrose, N.Chomsky, ialtres,) que ja va ser plantejadaal segle XII.
6
5
Ens referim entre altres coses a la realitatvirtual i sobretot a la intel·ligència artificial, undels reptes de la informàtica del present i delfutur, que pretén dotar els ordinadors d’un“interface” més humanitzat, tan en el seucomportament com en la seva capacitat perreconèixer i respondre amb el llenguatge“natural “. Potser veurem prest màquines decompanyia o servents mecànics amb capacitatde acatar ordres domèstiques senzilles.
6
Guillem d’Ockam (1290 -1349), un delsantecedents més preclars del racionalisme, queesclataria poc temps desprès, conegutpopularment per donar cos al personatge de
El codi genètic.
Codificació comercial oindustrial, informàtica o fins i totparaules o imatges, (¿No son codisels bisons d’Altamira o la nostraestatueta d’Imhotep per al quevolen representar ?) ens podrienfer pensar que l’assignaciósimbòlica d’un significat a un codiés una activitat abstracta, pròpiadel humans, que gaudim d’unintel·lecte capaç de l’abstracció ique ens posa per sobre del restade la Naturalesa (¿···?).Tanmateix aquí, un cop més,resulta ferit el nostra orgull.Fa 3.500 milions
7
d’anys queexisteixen organismes sobre laTerra i, si hem de ser francs, enfa tan sols 25 que començam acomprendre els misteri de la sevacapacitat per a mantenir les sevescaracterístiques de generació engeneració.
ficció Guiem de Baskerville, de “El Nom de laRosa”, d’Umberto Eco, plantejava la qüestiódel nominalisme, es a dir, posava en dubte querera els noms (les nostres paraules enteses coma codis) existesqui res més que altres noms, encontra del pensament Platonià, que suposavaque donaven suport a les idees abstractes, elsconceptes, les imatges mentals, “ElsUniversals”.
7
Els primers fòssils de què tenim testimoni,organismes bacterians, o restes de la sevaactivitat, han estat datats, si fa no fa, ambaquesta antiguitat.
Leave a Comment