• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
 
¿Grip indígena?: Una breu anàlisi sobrel’impacte del virus H1N1 a Amèrica Llatina
 
Oscar del Alamo,oalamo@chc.cat CHC – Consorci Hospitalari de Catalunya
Setembre 2009
 
 
¿Grip indígena?: Una breu anàlisi sobrel’impacte del virus H1N1 a Amèrica Llatina
Aquestes pàgines analitzen, breument, quins han estat els efectes de la grip A als països d’AmèricaLlatina. De manera específica, analitza quins són els riscos que corren certs col.lectius, com lespoblacions i comunitats indígenes, donades una sèrie de condicions i particularitats que les fanespecialment vulnerables a dinàmiques epidèmiques. Així mateix, aquest document determina quinaha estat la incidència de la grip A en aquestes poblacions i apunta algunes de les estratègies ques’han emprat per a solucionar els casos registrats i aturar la seva proliferació.
1. La grip, una evolució històrica
L’actual grip A pot considerar-se com a una darrera etapa d’una malaltia que ha anat evolucionant,de manera paral.lela, a la història de la humanitat. De fet, ja fa més de dos mil quatre-cents anys quees van començar a descriure els símptomes de la malaltia. Els registres duts a terme des de 1510enumeren en trenta-dues les pandèmies de grip, o sigui, que han tingut efectes a nivell mundial.Cinc d'aquestes pandèmies s'han presentat en el segle XX1. Després de les efectes que la grip vatenir sobre la població nadiua després de l’etapa de la conquesta del continent americà, la grip mésletal va ser l’anomenada “Grip Espanyola”2, els brots de la qual van aparèixer a Brest (Anglaterra), aBoston (Estats Units) i a Freetown (Serra Leona). Aquesta malaltia es va estendre ràpidament entre1918 i 1919 amb un saldo final de vint-i-cinc milions de morts en menys de sis mesos.Altres pandèmies rellevants foren la de la grip asiàtica de 1957 i la grip de Hong Kong de 1968 que,encara que menys mortíferes que l'espanyola, també van provocar milions de morts en tot el món. Al’asiàtica de l’any 1957 (H2N2) van morir més d’un milió de persones i la a la de Hong Kong (H3N2),les víctimes xifrades es van situar al voltant de les 750.000. A partir de les dades disponibles i delscontrols de vigilància i prevenció de la grip durant el segle XX s’observa que la periodicitat dels brotsha variat entre onze i quaranta anys. Factors com: a) la gran quantitat d’interaccions i movimentsinternacionals a causa del desenvolupament del transport; b) un cert nombre de regions al món enconflicte, amb els problemes inherents que comporta de malnutrició i falta d’higiene; c) una grandàriapoblacional que s’eleva als 6.500 milions de persones, una proporció significativa de les quals viuenen condicions de pobresa i amb falta d’infraestrucures de serveis d’higiene són factors quedifereixen tant envers els que es detectaven l’any 1918 i que són potencialment agreujants depossibles nous brots de grip que puguin sorgir.De fet, durant els últims trenta anys s’han produït quatre alertes sobre possibles noves pandèmies.La primera, l’any 1976, a Nova Jersei (Estats Units) el virus causant de la mort d’un persona va seridentificat com a descendent del virus de grip que provocà la pandèmia de 1918; malgrat aquest fet,el virus no es va estendre. La segona, l’any 1977, quan va aparèixer l’anomenada grip russa i elvirus que la generà es trobava emparentat amb una soca viral que circulava durant els anys
1
La primera pandèmia del segle XXI seria la de la grip A que s'ha anat estenent des de Mèxic.
2
El nom de
grip espanyola 
és una anècdota històrica que va tenir lloc perquè Espanya, com que no estava implicadaen la Primera Guerra Mundial, tenia una premsa lliure que podia presentar sense censura les dades de l’epidèmia. Calconstatar que la grip va suposar més morts que aquelles que es derivaren del conflicte armat, que es xifren en 8 milionsde persones. Malgrat els brots, els orígens de la pandèmia són desconeguts.
 
 
cinquanta3. La tercera, l’any 1997, amb l’aparició d’una nova soca (H5N1) a Hong Kong i que es vaconstituir com el primer cas documentat de transmissió directa entre aus i humans. Les implicacionsd’aquest contagi eren potencialment catastròfiques perquè la població no havia adquirit immunitatdavant aquest virus. Però només es van detectar 18 casos d’infecció i 6 morts i no s’han trobatevidències de transmissió entre humans. La quarta, el desembre del 2003, amb la detecció d’unanova infecció amb la soca de grip H5N5 en aviram a 8 països d’Àsia. Aquesta vegada es vandetectar 32 casos en humans i 22 en van resultar morts (quasi un 70% de mortalitat). També al 2003es va detectar una infecció amb una nova soca H7N7 a Holanda i una persona va morir; les mesurespreses van permetre controlar el brot epidèmic que començava a estendre’s cap a Alemanya iBèlgica.Els virus de la grip, com a conseqüència de la seva capacitat per a intercanviar material genèticentre diferents soques, és capaç d’emergir o reemergir com a nous virus i amb el potenciald’estendre’s ràpidament en poblacions susceptibles de causar pandèmies d’abast mundial. Quanaquestes pandèmies ocorren, s’expandeixen ràpidament, causen altes taxes de morbiditat imortalitat i una enorme demanda de serveis de salut pública. L’única intervenció possible actualment –la vacuna contra la grip– no es pot preparar fins que el virus responsable de la pandèmias’identifica correctament i la seva disponibilitat com a mesura preventiva estaria restringida en lesfases inicials de la pandèmia. D’altres factors com, la manca de mitjans i recursos, afectenespecialment a països en vies de desenvolupament i, dins d’ells, als col.lectius més desafavoritsque, al mateix temps, són aquells en els que el contagi i la transmissió són més probables degut acondicions i factors de benestar que han estat apuntats als paràgrafs anteriors.Fenòmens actuals com la grip A, demostren que les situacions futures de pandèmia de grip tenen ungrau de probabilitat que no és despreciable. Malgrat això, i tal i com ha succeït amb l’actual grip A,és realment complex determinar amb precisió quan tindrà lloc una pròxima pandèmia4. Si bé,atenent als exemples mencionats, durant els últims anys s’han anat preparant plans estratègicsd’actuació davant l’aparició de noves pandèmies, factors com la imprevisibilitat dels virus o el procésde mutació dels mateixos fan que aquestes mesures, si bé necessàries, requereixin d’unaactualització constant sota el risc de ser inefectives.Així mateix, cal advertir que la grip no és l’única pandèmia que pot generar efectes nocius a granescala. Històricament, els exemples poden ser la millor evidència d’aquest fet. Per exemple, fa 600anys a Europa, la pesta negra, va suposar la desaparició, en menys d'un segle, de prop de la meitatde la població continental; no hi havia cura possible, excepte la resistència immunitària natural. Fauns 2.000 anys era la Lepra o fa dos segles la sífilis i la gonorrea, les que tenien un efecte mésincisiu sobre la societat. Els bacteris i virus han mutat amb l’aparició dels antibiòtics i, per tant, lesmalalties contagioses erradicades poden prendre noves formes i nou vigor.
2. La grip A i les comunitats indígenes com a col.lectiud’elevada vulnerabilitat
La pandemia generada por el virus H1N1, l’anomenada grip A, s’ha convertit un dels principalsproblemes mèdics i sanitaris d’aquest any així com un dels més preocupants dels darrers. Després
3
Una fuga fortuïta d’un laboratori sembla la causa d’aquesta reintroducció.
4
Les pandèmies principals en el passat han esdevingut en intervals que varien entre els 11 i els 42 anys sense unpatró clar de periodicitat ni una època de l’any determinada.
 
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...