• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
 
LLENGUA I SOCIETAT: Els DialectesDomini lingüístic: territori on es parla una mateixa llengua.Dialecte: varietat que presenta una llengua en una determinada part del seudomini, delimitada per isoglosses. És a dir, a cada zona hi ha una manera deconcretar el codi lingüístic. Sovint els termes llengua i dialecte han estat causad’equívocs i malentesos, perquè el mot dialecte ha adquirit en algunes llengües unsentit pejoratiu. Cal acabar amb aquesta concepció. No podem acceptar la teoriaque alguns parlants d’una llengua utilitzen un dialecte i que uns altres utilitzenla llengua. Tots parlem un dialecte. La llengua solament existeix a nivellabstracte. Quan parlem, el que fem és convertir-la en un fet concret, real, endefinitiva, en un dialecte.Llengua estàndard: varietat lingüística que les societats multidialectals,sociolingüísticament evolucionades, estableixen com a vehicle de comunicacióformal, normalitzat ortogràfica i gramaticalment. No neix amb la voluntat desubstituir els dialectes, solament pretén de ser útil en aquelles circumstànciespròpies de la comunicació formal, com a vehicle que dóna sentit unitari a tot unconjunt de varietats dialectals preexistents.Valoració de les varietats dialectals:- Confusió entre la varietat estàndard i el dialecte hegemònic, que no sol serconsiderat com a varietat dialectal. Com a conseqüència d’això, pot produir-se unegocentrisme dialectal, que proclami que la pròpia varietat dialectal és la millorde totes.- Infravaloració de la pròpia parla: si es considera que el dialecte s’apartamassa de la llengua estàndard pot produir-se un afebliment de la conscièncialingüística.Isoglossa: línia imaginària que separa dues àrees en què una variable lingüísticaes realitza de dues maneres diferents; es representa en un mapa lingüístic amb unalínia que separa els punts on es troba una variant d’aquells on no s’hi troba.La divisió dialectal del catalàLa divisió dialectal del català comunament acceptada és la que el consideradividit en dos grans blocs: el català oriental i el català occidental. Aquestadivisió es basa en l’existència d’un feix d’isoglosses, força compactes, quetravessa el domini lingüístic de nord a sud, la més important de les quals és laque té en compte si les vocals [a, e], en síl·laba àtona, es distingeixen o esneutralitzen en un sol so. D’igual manera existeix una isoglossa que marca ladistinció o la confusió en un sol so de les vocals [o, u], en síl·laba àtona, queté un traçat pràcticament coincident amb la isoglossa anterior.Així les coses, el català oriental comprèn:- La part oriental del Principat de Catalunya- La Catalunya Nord- Les Illes Balears- la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya (Itàlia)I, el català occidental:- Andorra- La part occidental del Principat de Catalunya- La Franja de Ponent.
 
- La zona catalanoparlant del País ValenciàELS DIALECTES ORIENTALS1. L’AlguerèsL’alguerès es parla a la ciutat de l’Alguer, al nord-oest de Sardenya. Recentment,ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana. Té forçainfluències de l’italià, el sard i el castellà. Com a conseqüència del seuaïllament geogràfic, és freqüent trobar arcaismes.Fonètica:- Les vocals a i e àtones, en compte de confluir en vocal neutra, ho fan en a. Lesvocals o i u àtones, per la seva banda, conflueixen en u.- r + consonant esdevé l è gelmana (germana)- d i l intervocàliques (i també el grup dr) esdevenen r è vira (vida), ruró(rodó), farí (fadrí)...Morfologia:- La 1a persona del present d’indicatiu no té desinència è parl, cant (parlo,canto)- Article amb formes medievals è lo, los- Possessius è mia, tua, vostro, d’ellos, nostra, vostra, d’elles.- Imperfets d’indicatiu è valeva (valia), cosiva (cosir)Lèxic:- Sardismes i italianismes: anca (cama), molendo (ase), sidaro (tresor), alora(llavors), presto (prompte), pranzo (dinar)...- Influència de l’italià en mots propis: pomata (tomata + pomodoro)2. El Rossellonès –o Català Septentrional-Es parla al nord dels Pirineus, al Rosselló, Vallespir, Alta Cerdanya, Conflent iCapcir.Fonètica:- El sistema vocàlic tònic es redueix a cinc vocals (a, e, i, o, u); és a dir, noté la o, ni la e obertes.- En posició àtona, es produeixen les neutralitzacions típiques dels dialectesorientals.- No hi ha mots esdrúixols: cau la vocal neutra del hiat –ia; substitucionslèxiques (aima, animeta); o, si cal, es desplaça l’accent (musica).- Accentuació del pronom feble en comptes del verb.Morfologia:- Els possessius femenins són meua, teua, seua.- 1a persona del present d’indicatiu en –i.Lèxic:- Gal·licismes, occitanismes, castellanismes (menos, barro, gandul...), arcaismes(oir, quelcom)3. El Català CentralÉs el dialecte amb més pes demogràfic en el conjunt de la llengua catalana, ambnuclis urbans importants (Barcelona, Tarragona, Girona, L’Hospitalet...). D’altra
 
banda, és el dialecte que ha patit més evolució i el que ha tingut un paper mésrellevant en la construcció de la varietat estàndard de la llengua catalana. Caldestacar zones on la llengua és ben viva (zones rurals i tota la província deGirona) d’altres on és més minsa (Barcelona i tot el seu cinturó industrial).Fonètica:- Es produeixen les neutralitzacions típiques de tot el bloc oriental, la qualcosa origina un sistema vocàlic àton format per tres sons (vocal neutra, i, u).- Iodització è paia, ui (palla, ull)- Simplificació de grups consonàntics è tems, cam, mol (temps, camp, molt)Morfologia:- Els verbs incoatius fan l’increment en –eix (parteix, serveix)- La 1a persona del present d’indicatiu és –u- Ús de l’article personal (en o el per al masculí i la per al femení)- Presents de subjuntiu en –i (canti, cantis, cantin...)Lèxic:- Mots propis: ànec, llombrígol, escombra, sorra, ocell...SUBDIALECTESSalat: S’usa l’article salat, com en el balear.Barceloní: lèxic farcit de castellanismes i tendència a l’ensordiment de sonspalatals (fetxe). Dintre del barceloní trobem el parlar xava, el tret mésdistintiu del qual és una pronunciació de la vocal neutra molt pròxima a la a.Tarragoní: pronunciació diferenciada de b i v.Xipella: és un parlar en regressió, situat en la zona de transició entre el catalàcentral i el nord-occidental, la característica més destacada del qual és lapronunciació de la e final posttònica en i (formatgi)4. El BalearEs parla a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La llenguacatalana hi va ser duta per repobladors del Rosselló i l’Empordà, la qual cosaexplica la seva inclusió dins del bloc oriental. No obstant, com a conseqüènciadel seu aïllament geogràfic, aquest dialecte ha conservat nombrosos arcaismes,perduts en altres zones del domini lingüístic, i ha arribat a desenvoluparinnovacions fonètiques peculiars.Fonètica:- Presència de la vocal neutra en posició tònica.- Les vocals a i e, en posició àtona, conflueixen en vocal neutra. Aquesta vocal,però, quan va a final d’un mot esdrúixol, desapareix è històri(a)- Les vocals o i u, en posició àtona, conflueixen en u a Eivissa, Menorca iSòller, però no a la resta de l’illa de Mallorca.- Ieisme è veia (vella); conii (conill)- Manteniment de l’oclusiva final en els grups –lt, -nt è malalt, pont- No es pronuncia la –r final, fins i tot en els monosíl·labs è canta(r), co(r)Morfologia:- Ús molt viu de l’article salat è es, s’, sa, sos, ses- La 1a persona del present d’indicatiu no té desinència è parl, cant (parlo,canto)- Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb è mos estimem;d’altra banda, quan els pronoms van darrere del verb, reben l’accent è comprar-téLèxic:- Mots propis: al·lot, ca o cus, moix, capell, nin, horabaixa...
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...