• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
 
 
 
QUI SÓC I PER QUÈ ESCRIC. Sóc algú – una dona- que escriu:aquesta frase insinua una única resposta per a la doble preguntaque encapçala aquest text. Evidentment, no sóc només això,però l’escriptura ha estat, és per a mi una activitat vertebradora.Tot i que molt sovint se m’ha fet, des de fora, la pregunta “perquè escric”, espontàniament a mi se m’ocorre més aviat depreguntar-me per què no escric quan passo gaire temps sensefer-ho. Durant molts anys he escrit només, o fonamentalment,poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la mevamanera de dir-me a mi mateixa, d’ordenar provisionalment ambla paraula el caos que l’imprevist desencadena... Com el mirallon es reconeix, unificada i dotada de sentit, per un instant, lavivència fragmentària i sense forma. També, potser, com unasegona memòria.Porta entre mari marla paraula:exili de l’exili.
 
La paraula literària: aquella paraula que fa sentit, que elabora l’experiència, fins itot, i potser sobretot, que elabora un i altre cop el dol per la mort ritual del drac.Perquè és de la sang del drac que es nodreixen les roses de Sant Jordi. És en lasang del drac on beu la
paraula viva de qui escriu. (...) La sang del drac-del drac que l’escriptor o l’escriptora alimenta i cova dins seu, vora lafont indomable de la vida, arran de la mort – com a origen del’escriptura literària. Aquest drac que ressorgeix cíclicament i que, finsi tot decapitat, és capaç de fer néixer la bellesa, perquè allò que ensdiu la seva mort ritual és la seva pervivència aferrissada, la sevaresurrecció inevitable, més enllà de la voluntat que domina i de la raóque exclou. Perquè el drac és, per a mi, la imatge de tot allò que ésexclòs, i allò que és exclòs retorna en forma d’amenaça, de forçaobscura, d’enemic. Tot procés civilitzador exclou i limita el seu dominisobre la natura, i sobre les més diverses facetes de l’experiència, elseu control sobre els impulsos primaris de vida i de mort comportal’exili més enllà de la consciència i del llenguatge d’allò que és negat, iimplica, per tant, sofriment soterrat, passió. I tot allò que queda fora,irreductiblement altre i desconegut, és associat a les forces del mal.El drac és el poder terrible d’allò que en nosaltres resta del que quedaexclòs. L’escriptor, l’escriptora, s’hi encara, sovint de formaesbiaixada i obliqua, amb els mots i, de vegades, aconsegueix que elmonstre parli, digui bocins de la seva veritat obscura, forçant ieixamplant així els límits d’allò que pot ésser dit. Perquè sempre elterrible és a la vora del bell, com el seu límit i alhora com la sevacondició d’existència.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...