1.
Formació del català:
el català és una llengua romànica, és a dir, derivadadel llatí. Tot i així, per explicar la seva formació cal que tinguem en compte elseu substrat, és a dir, les característiques pròpies de les llengües anteriors ala romanització del territori, és a dir, les llengües preromanes que d'algunamanera han romàs en la nova llengua derivada del llatí després de lasubstitució lingüística.
a. El substrat preromà:
Diverses condicions van fer que laromanització fos molt diferent en uns llocs o en altres. Allà on el
substrat
va tenir méspossibilitats va poder evolucionar més i allà on la romanització fou més forta el substratva quedar cohibit. Els pobles que vivien a les nostres terres abans de l'arribada delsromans tenien la seva pròpia llengua, que progressivament van anar substituint pelllatí. D'aquestes
llengües preromanes
, se'n coneix ben poca cosa, però és indubtableque influïren en algun aspecte sobre la llengua importada i que en podem reconèixer algunes deixalles en el lèxic i en la toponímia.
L’element cèltic
a la península ibèrica és important a la zona occidental i es va fentmenys dens a mesura que ens acostem a la Mediterrània. Catalunya és una zona ambun substrat cèltic poc important. Mots d’origen celta, com
cervesa, carro, camisa,
ensarribaren a través del llatí. Són celtes alguns sufixos usats per la nostra toponímia:acabats en –ú (
Salardú, Besalú
) o en –briga (
Vallabrig
a).Cap al segle VII a. de C. els
grecs
arriben a Empúries. El contacte amb els grecssignifica per als habitants de la zona una acceleració notable en la seva evolucióhistòrica (els grecs van introduir la moneda, el torn, l'olivera, la vinya, etc.), En canvi, lamajoria d’hel·lenismes de la llengua catalana ens arribaren a través del llatí (a
ire,esponja, marbre, oliva)
o a través de la creació de noves paraules del llenguatgecientífic. Frase feta: fer figa, d’origen grec.A les terres catalanes els
fenicis
només s'estableixen a Eivissa on el seu impacte fouconsiderable.Entre els segles VI i V a. C. fins a l'arribada dels romans es desenvolupa en el llevantpeninsular, entre Cartagena i Llenguadoc, una civilització que s'ha anomenat amb elnom genèric d
'ibers
.Els indígenes que van trobar els romans en ocupar Catalunyaparlaven una llengua ibèrica, una llengua no indoeuropea. El caràcter indoeuropeu delcatalà prové del llatí.Els estudiosos consideren que el món ibèric fou un producte cultural autòcton fruit dela influència de grecs, fenicis i etruscs sobre el substrat indígena. Aquesta hipòtesideixa alguns punts per aclarir, com és el fet de l'aparició d'una sola civilització ibèrica,amb uns punts de partida tan oposats: unes tribus preibèriques tan diferents des delpunt de vista cultural i ètnic. D'altra banda, a Empúries, el centre hel·lènic mésimportant dels Països Catalans, la iberització fou més superficial i tardana que al PaísValencià. Potser el fenomen ibèric va tenir al País Valencià el centre principal, perquèhi confluí l'impacte dels grecs i fenicis i la influència dels tartessis d'Andalusia. Lainfluència cultural ibèrica s'hauria estès ulteriorment al Principat.Fins no fa gaire, els estudiosos han topat amb el problema de la lectura i comprensióde l'alfabet ibèric. L'alfabet ibèric representa un estadi intermedi entre els signes ambvalor sil·làbic i les lletres; sembla que es tracta d'una adaptació dels sistemesd'escriptura alfabètics, grecs o púnics, a les característiques de la llengua ibèrica. Elsibers foren els primers indígenes de les terres catalanes que utilitzaren l'escriptura i hoferen amb un sistema propi.La majoria de les inscripcions ibèriques han estatlocalitzades al País Valencià. Estela ibèrica! Santa Perpètua!Alguns filòlegs, en establir el caràcter no indoeuropeu de la llengua ibera, i encomprovar l'existència, fins avui, d'una altra llengua no indoeuropea a la Península, el
basc
, s'handecantat a identificar-les, considerant el basc actual com unareminiscència evolucionada de la primitiva llengua comuna peninsular, el protobasc oibèric. El protobasc hauria estat la llengua única de la Península fins a l'arribada de lesmigracions celtes, que va suposar la implantació d'una nova llengua, indoeuropea enaquest cas. Però la teoria tradicional que identifica la llengua ibèrica amb lallengua
3
Leave a Comment