You are on page 1of 1

El meu petít príncep, Eric

Fa una mica més de quatre anys que la llum a casa nostra es va il·luminar, vas néixer
tu, petit príncep.
Llavors no podia imaginar el que canviaria la nostra vida. Malgrat tots els problemes
que estem passant, cada dia valorem els petits canvis i els celebrem com si fossin
grans èxits. Cada vegada que em dius mama, és com si fos la primera vegada. Hem
aconseguit comprendre't una mica més en aquest últim any.
Sóc feliç quan veig que tu ho ets, cada petó que em dones, el guardo en el meu cor i
cada somriure teu, m'omple d'alegria i em trasmet energia per a seguir endavant.
Espero que la vida et somrigui, com ho està fent fins ara, i no t'amagui aquesta llum
que ens dóna esperança per a seguir endavant.
Si pogués, et comprarira la lluna perquè et reconfortés per les nits, però com no puc,
t'hauràs de conformar amb el petó de bona nit de la mama.
Continua amb aquesta ingenuïtat, inocència, tendressa... perquè tot això és el que et
fa ser diferent, és en realitat el que necessita aquesta societat.
Em reconforta pensar que l'Ènia té com a germà gran a un petit príncep i que ella
també arribarà a ser una princesa.

Mama

You might also like