You are on page 1of 3

Què és el que fa que un mestre sigui bo?

• 26/1/08
http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/education/7209096.st
m
• 14/6/08
http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/education/7452034.stm

Les preguntes més simples són les més difícils de contestar, i


aquesta n’és una. Encara no la sabem contestar a pesar dels
milers d’hores invertides en pensar com reformar l’educació o
dels milions invertits en recerca.

La Universitat de Cambridge ha convidat un grup d’experts


dirigits per Barry Sheerman a contestar-la. Coordinats amb
representants d’escoles i famílies s’han proposat evitar les
opinions i basar-se en les investigacions. Tot plegat ha coincidit
amb la publicació d’un reportatge que alaba el programa de
formació de mestres, TEACH FIRST, que inclou unes pràctiques
de dos anys que impacten en la transformació dels centres.

Els mestres amb les qualificacions més altes no són


automàticament els millors. La professora Patricia Broadfoot,
de la Universitat de Gloucestershire defensa que els millors
processos d’ensenyament ( i aprenentatge) estan relacionats
amb els majors graus d’autonomia tant del mestre com de
l’alumne. Segons ella, el millor mestre és aquell a qui se li
permet dur a terme allò que pensa que els seus estudiants
necessiten. I açò no vol dir defensar un estil educatiu suau i
permisiu sinó saber connectar amb la poderosa càrrega
emocional que hi ha entre ell i l’alumne. Els ingredients d’un
bon ensenyament són:
• Crear una atmosfera de respecte mutu i de justícia a la
classe.
• Afavorir l’aprenentatge actiu i l’humor per millorar la
motivació i mantenir la curiositat.
• Explicar les coses amb claretat.

Per la professora Debra Myhill, de l´Universitat d’Exeter, el


domini de la matèria i la capacitat intel·lectual no són
suficients per ser un bon mestre. L´ingredient crucial, segons
ella, és l’habilitat per reflexionar sobre la seva tasca i per
canviar. I allò que distingeix un bon mestre és la subversió
creativa, que no consisteix ni en seguir passivament les
iniciatives governamentals ni en rebutjar-les sistemàticament.
La professora Mary James, de l´Institut d´Educació, va
defensar que el mestre ha de promoure el compromís actiu de
l´alumne amb tècniques com el treball col·laboratiu en grup.
Si els alumnes no estàn involucrats en el seu aprenentatge, no
aprenen. Molts cops, els mestres demanen consells pràctics,
quan el que necessiten desenvolupar és el seu propi judici
sobre què és el que funciona i què és el que no de la seva
forma d’ensenyar.

La gran pregunta

El nou currículum 11-14 que s’hauria d’aplicar a partir de


septembre 08 posa molt més èmfasi en l’innovació educativa i
en l’adaptació a les necessitats dels alumnes. La gran
pregunta ara és a veure si després de 20 anys formant mestres
a qui se’ls hi deia exactament què i com havien d’ensenyar
estaran prou preparats per ser creativament subversius. Es
sentiran preparats per trobar el seu propi camí? Sabran
avaluar i canviar constantment els seus mètodes
d’ensenyament? No serà demanar-lis molt quan alguns
necessiten tota la seva energia per mantenir el control de la
classe?.

Finalment, dir que s´entén implícitament en les declaracions


dels experts que a un bon mestre li han d’agradar els nens. La
professora Myhill havia dit: Un professor que odia els nens pot
ser molt bo manejant la classe, però difícilment serà bo en
encoratjar-los a aprendre.

Segon article: Juny 2008


L’autoconeixement millora les escoles
(selfknowledge)

El servei d’inspecció britànic ha seleccionat 14 escoles de les


classificades com a “necessiten mesures especials per a millorar”
(especialment en desenvolupament personal i comportament). Se’ls
ha aplicat un programa basat en:
- L’autoavaluació constant (autoconeixement) que dóna
consciència dels passos de millora. Ser conscients de punts
dèbils i forts. Orgull pels resultats obtinguts. Els alumnes han
de participar dels processos de millora escolar (i de totes les
decisions que afecten al procés d’ensenyament-
aprenentatge).
 Alegria d’aprendre (enjoy of learning)
 Benestar personal.
- Visites d’avaluadors (inspectors) externs, en les que les
escoles han de respondre a un formulari d’avaluació. S’ha
comprovat que si es fa una avaluació externa sense cuidar els
factors anteriors encara es creen més problemes.

- Un fort lideratge
- Sentit d’identitat i de pertinença.

A Escòcia, líder en educació, la pregunta bàsica de l’avaluació


externa és: quins factors van provocar una diferència en la qualitat
de l’educació?. Quins són els punts dèbils i forts?.
A Irlanda del nord i Gales, l’autoavaluació tb és la base de la millora.