LA TÈRMICA DE SANT PERE

02. El soroll

LA DEFINICIÓ,
tal com es recull a la sol·licitud de llicència ambiental
Pel que fa al sotoll, el projecte sotmès a informació pública fixa els nivells
màxims de soroll tant en emissió (el que es genera) com en immissió
(el que es percep). Poden ser dos paràmetres diferents si es prenen com
a referència dos punts de mesurament diferents. Per exemple, el lloc
concret on es genera el soroll i la manera com es rep a uns determinats
metres de distància.
En el cas del projecte, però, una i altra dada coincideixen, de manera
. Soroll
que les dades d’emissió i immissió corresponen a un sol punt, que és el
límit de la parcel·la on s’ha d’ubicar la planta, tal com queda clarament
1. Principals fonts de soroll del municipi
especificat en l’expedient presentat a avaluació ambiental.
roll és una font de contaminació ambiental que, sobretot en zones urbanes, pot arr
orbarEll’estat
nivelldedebenestar
soroll esde
mesura en decibels
les persones (dB),qualitat
i la seva i hi hadeuna normativa
vida. que M
L’Organització
a la estableix
Salut (OMS) ha definit
els límits el sorolldels
en funció conhoraris
un fenomen
(diürnacústic que produeix
i nocturn) i el llocuna
on sen
iva considerada desagradable, i que pot pertorbar l’estat de benestar de les person
hi ha la instal·lació. No és el mateix, òbviament, una zona industrial que
qualitat de vida. La taula següent (taula 14.1.1.) mostra el nivell de resposta huma
una
ó del zona
nivell residencial,
d’intensitat on la nomativa de sorolls és més restrictiva.
acústica.
La taula que reproduïm a continuació, extreta de la Diagnosi Ambiental del
Pla Estratègic de la Vall del Ges, Orís i Bisaura (2004), elaborada per La Vola,
pot ajudar a situar les referènciesTaula
respecte a quins són els nivells de soroll de
14.1.1.
diferents activitats de laNivells
nostrasonors i resposta humana
vida quotidiana:

Nivell sonor dBA Resposta humana

Zona de llançament de coets 180 Pèrdua auditiva irreversible
Operació en una pista de jets 140
Dolorosament fort
Tro o orquestra de 75 músics 130
Enlairament de jets (60 m) 120 Màxim esforç vocal
Vehicle a l’autopista 110 Extremadament fort
a) Nivells
Petards o de
camiósoroll de la xarxa
recol·lector 100viària Molt fort
Trànsit urbà 90 Molt molest
Despertador 80 Difícil ús de telèfon
La taula 14.2.2.Veu normal mostra els punts 70 mostrejatsIntrusió
i els valors del
Aire condicionat 60
minuts (L Aeq. 15 min.) obtinguts. S’observen valorsSilenciós
Ventilador d’ordinador personal 50
elevats a la trave
i St. Quirze),
Veu a caua d’orella
l’avinguda Joan 40Maragall de Sant Pere de Tor
Molt silenciós
Borgonyà, Sant Miquel i Anselm Clavé.
Biblioteca 30
20
Quasi no audible
Estudi de radiodifusió 10
0 Llindar d’audició
Taula 14.2.2.
I en
Querol, aquesta
1994; altra
hi ha, de la mateixa diagnosi, mesuraments reals en diferents
CEIA, 1999
Mesuraments del nivell sonor diürn en els diferents
punts de mostreig, sobre els nivells de soroll en un dia de trànsit normal:
Resultat
Municipi
roll ambiental a les zones urbanes es potPunt de mostreig
considerar com la suma de petites fonts de
(LAeq 15min)
sores. Segons la seva distribució en l’espai, les fonts de soroll es classifiquen en mò
Montesquiu Travessera C-17 70,1
. De tots els impactes acústics el trànsit motoritzat es pot considerar el més rellevan
nuclis Orís
urbans (vegeu la figuraCan Branques
14.1.1.), (davant C-17)
al tractar-se 58,4 m
d’una font de contaminació
a de St. Quirze solució.
complexa de Besora Travessera
D’altra banda hi C-17 71,9que
ha un conjunt de fonts de soroll fixes
enir deSt.l’activitat
Pere de Torelló
industrial, Av.
de Joan Maragall bars, discoteques, així com
la construcció, 70,4dels
cularsSt.(electrodomèstics
Vicenç de Torellóàudio-visuals,...)
Vilamitjana, entrada
i que alenpoble
alguns casos poden 65,2
ser
ficatives.
St. Vicenç de Torelló Avda. del Castell 66,0
Torelló Ronda del Puig (C/dels Estudis) 64,6
Torelló Crta. de Conanglell (C/ de la Gleva) 67,0
Torelló C/ de Borgonyà (C/ de la Indústria) 71,4
Torelló C/ Progrés (pl. Guifré el Pelós) 67,7
Torelló Av. Jaume Balmes (C/ Camprodon) 69,7
Torelló C/ de Sant Miquel (R. Pollancredes) 70,1
roll Torelló C/ de St. Miquel (pl. Nova) 72,8
Torelló
ria ambiental C/Ges,
supramunicipal de la Vall del Manlleu (C/ de St. Isidre)
Orís i Bisaura 68,5
Torelló C/ Congost (C/ Calverons) 68,1
Torelló Av. del Castell (C/del Progrés) 69,4
Torelló Av. Pompeu Fabra (davant CEIP) 68,3
Torelló C/ E Prat de la Riba (davant mercat) 69,0
Torelló C/ Anselm Clavé (prop de Puigdessalit) 71,2
Torelló Av. Montserrat (prop pl. Sardana) 61,7

Font: La Vola, 2003 A la taula del costat hi ha, en comparació els

Límit sorolls tèrmicalímits de dB per a la tèrmica de Sant Pere al
límit de la parcel·la de la central, tal com consta
(dB) DIA NIT en el projecte, i distingint entre la zona industrial
EnN.U.
tres d’aquests
60 punts
50 es disposa
(vessant nord)de i la dades exactes del(vessant
zona no urbanitzable trànsi
Ronda del Puig i C/ Congost),
sud). Eni qualsevol
per tantzona es pot extrapolar
habitada, els nivellsel
Z.I puntual
moment 65 i 55un volum de trànsit
d’immissió estaranconcret)
per sota d’aen el límits.
quests nivell bas
(vegeu la taula 14.2.3.).
http://termicaspt.blogspot.com