You are on page 1of 155

Resoluci de 19 de juny de 2012 per la qual saprova el document per a lorganitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics

deducaci especial, i les instruccions de recollida de dades a efectes estadstics, per al curs 2012-2013
El desplegament de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, el del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius i el del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent aconsellen actualitzar el contingut dels documents per a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius. Aix mateix, tots els centres han de continuar incorporant mesures precises per contribuir a lassoliment de lobjectiu de reducci a la meitat dels actuals ndexs de fracs escolar, dacord amb el que sestableix en el Pla de Govern 2011-2014. Laplicaci de mesures sha de fer en el context dausteritat econmica que caracteritza tots els sectors de lactivitat. En conseqncia, sens perjudici de les normatives especfiques que regulen situacions particulars, i en virtut de les atribucions que em confereix larticle 16 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, RESOLC: Primer.- Aprovar el document per a lorganitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial per al curs 2012-2013. Segon.- Aprovar les instruccions de recollida de dades a efectes estadstics: Instruccions de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als alumnes Instruccions de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als centres

Tercer.- El document es pot consultar a http://educacio.gencat.cat/portaldecentre (centres pblics de la Generalitat) i a http://educacio.gencat.cat/gestiocentre (centres pblics daltres titularitats). Els directors dels centres nhan dinformar els diferents sectors de la comunitat escolar i han de facilitar-los laccs a les informacions que shi contenen. Quart.- Per a la seva aplicaci a lmbit de la ciutat de Barcelona, correspon al Consorci dEducaci ladaptaci i el desenvolupament del contingut del document. Barcelona, 19 de juny de 2012

M. Jess Mier i Albert Secretria general

Document per a lorganitzaci i el funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial

Curs 2012-2013

Organitzaci i funcionament de les escoles i dels centres pblics deducaci especial per al curs 2012-2013
I. Organitzaci general del centre................................................................................... 5 1. Objectius prioritaris del sistema i projecte educatiu de centre................................ 5 2. El centre acollidor ................................................................................................... 6 2.1. Integraci i inclusi escolar i social dels alumnes............................................ 6 2.2. Impuls a les terceres llenges vers el plurilingisme dels alumnes................. 7 3. Atenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes ............................. 9 4. L'educaci bsica als centres d'educaci especial................................................. 9 5. Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics.................. 10 6. Avaluaci de centre .............................................................................................. 10 7. Coordinaci entre primria i secundria ............................................................... 11 8. Normes d'organitzaci i funcionament del centre. Projecte de direcci. Programaci general anual del centre. Memria anual ............................................ 12 II. Aspectes curriculars ................................................................................................. 14 9. Currculum i competncies bsiques.................................................................... 14 9.1. Competncies bsiques i proves d'avaluaci ................................................ 14 9.2. Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura.................................................... 15 9.3. Competncies bsiques i suport escolar personalitzat.................................. 15 10. Programacions didctiques ................................................................................ 16 11. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) .................................. 17 12. Atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament........................... 17 13. Ensenyament de la religi .................................................................................. 17 14. Avaluaci i promoci dels alumnes .................................................................... 18 III. Organitzaci del curs ............................................................................................... 21 15. Calendari escolar................................................................................................ 21 16. Horari del centre ................................................................................................. 21 17. Activitats fora del recinte escolar ........................................................................ 22 18. Horari dels alumnes............................................................................................ 23 19. Horari dels professors......................................................................................... 24 19.1. Horari general dels mestres......................................................................... 24 19.2. Compatibilitats ............................................................................................. 25 19.3. Reduccions de jornada ................................................................................ 25 19.4. Mesures organitzatives dels horaris docents dels mestres afectats per reduccions de jornada........................................................................................... 25 19.5. Condicions especfiques de l'horari setmanal per als funcionaris que tinguin entre 55 i 64 anys ................................................................................................. 26 19.6. Assignacions al centre en concepte de dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci ............................................................. 26 19.7. Dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci.............................. 26 19.8. rgans unipersonals de coordinaci ........................................................... 27 19.9. Instituts escola ............................................................................................. 28 20. Assignaci de mestres als cicles, cursos i rees. Mestres especialistes ........... 28 21. Mestres de religi ............................................................................................... 29 22. Professorat jubilat voluntari als centres educatius.............................................. 29 23. Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci educativa ............... 30 IV. Zones escolars rurals .............................................................................................. 32 24. Mestres especialistes itinerants a les ZER ......................................................... 32 25. Dedicaci horria dels rgans de govern. Reunions de coordinaci i de claustre ........................................................................................................ 33 V. Aspectes generals.................................................................................................... 34 26. Assistncia dels mestres .................................................................................... 34 26.1. Llicncies i permisos.................................................................................... 34 26.2. Vacances anuals.......................................................................................... 34
3

26.3. Substitucions ............................................................................................... 35 26.4. Encrrec de serveis ..................................................................................... 35 26.5. Registre d'absncies.................................................................................... 35 26.6. Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors. Aplicaci de la deducci proporcional d'havers ............................................................................ 36 26.7. Exercici del dret de vaga.............................................................................. 37 27. Aplicaci de la via disciplinria ........................................................................... 37 28. Gesti econmica dels centres........................................................................... 38 29. Gesti acadmica i administrativa ...................................................................... 38 30. Recollida de dades a efectes estadstics............................................................ 39 31. Responsabilitat civil i assistncia jurdica al personal ........................................ 39 32. Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar ........................ 39 33. Igualtat d'oportunitats per a nens i nenes ........................................................... 40 34. Recursos bibliogrfics. Biblioteca escolar .......................................................... 41 34.1. Biblioteca escolar......................................................................................... 41 34.2. Llibres de text .............................................................................................. 42 35. Beques i ajuts ..................................................................................................... 43 36. Seguretat i salut.................................................................................................. 44 37. Actuacions, trmits i gestions en determinats casos d'accident o incident......... 44 37.1. Actuacions en el supsit de possible lesi en bns o en drets de particulars (danys soferts en la seva integritat fsica i/o en els seus bns materials) ............ 45 37.2. Actuaci en situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar.............. 46 38. Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials que afecten alumnes que hi sn escolaritzats.............................................................................. 46 38.1. Instruccions per als centres educatius per a l'acreditaci en les renovacions de les autoritzacions de residncia de l'escolaritzaci dels menors a crrec ....... 47 39. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que qestionin l'exercici professional de personal del centre ........................................................... 47 40. Protecci de dades de carcter personal, protecci de materials i protecci de la imatge......................................................................................... 48 40.1. Autoritzaci per a l's de serveis i recursos Internet ................................... 48 41. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i dels professors ...................... 49 42. Coresponsabilitzaci de la famlia. Carta de comproms educatiu. Implicaci i participaci de les famlies en el procs escolar i educatiu dels seus fills i en el funcionament del centre ........................................................................................... 49 VI. Formaci permanent del professorat. Innovaci educativa..................................... 52 43. Formaci permanent del professorat.................................................................. 52 44. Innovaci educativa ............................................................................................ 53 VII. Referents normatius ............................................................................................... 55 D. Documents ............................................................................................................... 60 A. Annexos ..................................................................................................................143 A1. Instruccions de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a l'elaboraci de l'estadstica del curs 2012-2013 referent als centres - Annex ............................143 A2. Instruccions de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a l'elaboraci de l'estadstica del curs 2012-2013 referent als alumnes - Annex ..........................149 M. Models ....................................................................................................................155

I. Organitzaci general del centre 1. Objectius prioritaris del sistema i projecte educatiu de centre L'organitzaci general del centre educatiu ha de concordar amb els principis rectors del sistema educatiu establerts a l'article 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci i s'ha de fer en el marc proporcionat pel Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius i pel Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci de centres educatius pblics i de personal directiu professional docent. L'organitzaci general del centre ha d'orientar-se en funci del projecte de direcci vigent com a concreci del projecte educatiu. D'acord amb la Llei d'educaci i el Decret d'autonomia dels centres educatius, els centres pblics i els centres privats sostinguts amb fons pblics estableixen en el seu projecte educatiu les fites que, progressivament, esdevenen objecte d'acci prioritria de la instituci escolar. Aquestes fites han d'estar alineades amb l'objectiu prioritari del Servei d'Educaci de Catalunya, que s desenvolupar al mxim les capacitats de tots i cadascun dels seus alumnes, com a principi fonamentador de l'equitat i garantia, alhora, de la cohesi social. Les programacions generals anuals dels centres expliciten les actuacions que es duen a terme en relaci amb aquesta prioritat. El Decret d'autonomia dels centres educatius i el Decret de direccions sn el marc normatiu reglamentari en qu s'ordena la presa de les decisions que han d'adoptar els rgans competents de cada centre per tal de donar compliment al que s'indica en el pargraf anterior. Tenint en compte l'objectiu prioritari enunciat, els centres han de prendre en consideraci els aspectes segents:

L'adquisici de les competncies bsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal de l'alumne. En especial, l'assoliment de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, d'un bon nivell d'expressi i comprensi orals, d'habilitats matemtiques bsiques i d'autonomia en l'aprenentatge. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu. En finalitzar l'ensenyament obligatori els currculums han de garantir el ple domini de les llenges oficials catalana i castellana (vegeu-ne orientacions i recordatoris en el document "Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic"). En la documentaci que hagin d'expedir, els centres s'ajustaran al que determinen els articles 16.4 i 16.5 de la Llei d'educaci. La importncia de l'aprenentatge de, com a mnim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes n'adquireixen les competncies d'escoltar, llegir, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu com de referncia. Aix mateix, la seva progressiva introducci en continguts d'rees no lingstiques a partir de l'educaci primria.
5

La detecci preco dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge, o amb altes capacitats, i la seva adequada atenci metodolgica i personalitzada. Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodolgics i organitzatius per fer possible que tots els alumnes participin i aprenguin en els entorns escolars ordinaris, sempre que aix sigui possible. L's de les TIC i dels recursos digitals per afavorir la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, aix com donar suport a la diversitat dels alumnes. Els alumnes han de desenvolupar la competncia digital en tots els nivells educatius. Les avaluacions censals de competncies bsiques de 6 d'educaci primria, aix com l'avaluaci diagnstica, aportaran dades significatives sobre el conjunt del sistema educatiu, sobre cada centre educatiu i sobre cada alumne en particular. El retorn dels resultats a crrec del Consell Superior d'Avaluaci permetr introduir, si escau, modificacions de millora a tots els nivells.

D'acord amb les disposicions transitries primera i segona del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, en el termini de quatre anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, tots els centres han d'haver adaptat les seves normes d'organitzaci i funcionament, i els centres pblics han d'adaptar gradualment la seva estructura organitzativa tenint en compte el seu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcci, d'acord amb les previsions d'aquest Decret. 2. El centre acollidor Els centres han d'integrar, mitjanant el seu projecte educatiu i el projecte de direcci vigent, tots els alumnes, amb independncia de les seves condicions personals, la seva llengua, cultura, condici social i origen, en benefici de la cohesi social. 2.1. Integraci i inclusi escolar i social dels alumnes Cal que el projecte educatiu del centre doni marc suficient per:

Preveure l'acollida dels professors nous i la de les famlies que matriculen els seus fills per primera vegada en el centre i, especialment, la de les famlies dels alumnes amb necessitats educatives especfiques. Fomentar l'educaci intercultural en un marc de dileg i convivncia. Promoure l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci. Coordinar degudament en el centre les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i cohesi social.

Coordinar degudament en el centre les actuacions per a l'atenci dels alumnes amb necessitats educatives especfiques. Dissenyar i desenvolupar estratgies i actuacions orientades a la millora de la convivncia i a la gesti positiva dels conflictes. Promoure el treball i l'aprenentatge en xarxa amb els diferents ens educatius de l'entorn, amb la finalitat de compartir i desenvolupar un projecte educatiu com. En el cas dels centres educatius que formen part d'un Pla educatiu d'entorn (PEE), el centre haur de vincular els objectius i les actuacions del PEE al Projecte educatiu, al Projecte de direcci i a la Programaci general anual, respectivament. Aprofitar les iniciatives i recursos del Pla catal d'esport a l'escola. Promoure actuacions que afavoreixin en els alumnes el comproms cvic i el servei a la comunitat.

El document "Desenvolupament del centre educatiu acollidor" s un document informatiu que pot resultar til per desenvolupar les indicacions anteriors en un context de projecte i plantejaments educatius de centre acollidor. 2.2. Impuls a les terceres llenges vers el plurilingisme dels alumnes Quan un centre desenvolupa un projecte per consolidar el plurilingisme dels alumnes amb accions d'impuls a les terceres llenges, correspon als mestres implicats en el projecte:

Determinar amb l'equip directiu del centre els compromisos de continutat, formaci i participaci que es deriven de la implicaci en el projecte, que necessriament ha d'estar emmarcat en el Projecte educatiu del centre i integrat en el seu Projecte lingstic. Aix mateix, la sollicitud d'ajuts i subvencions per dur a terme projectes especfics d'impuls a les llenges estrangeres requereixen l'aprovaci del consell escolar. Collaborar en el desplegament o actualitzaci del projecte lingstic, conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la coordinaci de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i amb l'assessorament puntual del coordinador o referent de llenges dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, de l'rgan competent del Consorci d'Educaci. Promoure acords i criteris per a la bona prctica en la coordinaci, la docncia i el treball conjunt amb la resta dels mestres, relatius a les metodologies integrades de les llenges (i en especial de l'AICLE en qualsevol llengua: "Content and Language Integrated Learning" i "L'enseignement d'une Matire Integre une Langue trangre").

Fer difusi en el centre dels materials elaborats per a l'impuls al plurilingisme, aix com promoure'n el bon s i gestionar la visibililitat del projecte en els espais virtuals del centre educatiu. Promoure, conjuntament amb les persones amb responsabilitats en la coordinaci de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre i el coordinador o referent de llenges estrangeres dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci, les activitats de recerca, de mobilitat, d'associaci escolar, d'aprofundiment en la reflexi pedaggica i de coordinaci amb la resta de projectes, d'acord amb la planificaci i el projecte lingstic del centre. Dinamitzar accions educatives en llenges estrangeres a la biblioteca, al web i als espais collaboratius del centre, en especial si el centre participa en el programa de biblioteques escolars "Puntedu" o projectes internacionals en diferents idiomes.

Totes aquestes accions tenen com a finalitat ltima l'increment de l'xit educatiu dels alumnes, el desenvolupament professional dels mestres i la promoci de les accions de sensibilitat plurilinge i intercultural de tota la comunitat educativa. En els centres que estiguin desenvolupant algun projecte educatiu internacional (Comenius, eTWINNING o altre), que inicin un pla integrat de llenges estrangeres (PILE) o que finalitzin un pla experimental de llenges estrangeres (PELE), conv que el responsable d'aquests projectes coordini la planificaci, la gesti i el seguiment amb els altres participants. Els centres que disposen d'auxiliars de conversa d'altres pasos o de mestres complementaris de llenges d'origen en horari extraescolar han de vetllar per l'adequada acollida d'aquests mestres i per la coherncia de les seves activitats en relaci amb el projecte lingstic del centre. Els centres que realitzen activitats extraescolars en llenges estrangeres curriculars han de procurar la integraci de les accions en els objectius del projecte lingstic i la corresponent coherncia en els processos i les metodologies emprades. L'impuls al plurilingisme ha de respectar tamb les llenges prpies dels l'alumnes, amb l'apreciaci de la seva riquesa cultural en l'mbit familiar. Els centres que incorporen classes extraescolars d'altres llenges no curriculars han de garantir la coordinaci dels seus mestres amb la resta del claustre i la seva mxima implicaci en les activitats d'entorn, acollida i convivncia. Els centres han de garantir que l'alumne que, en virtut d'un projecte internacional en qu participa el centre (Comenius, Leonardo, etc.), marxa temporalment a l'estranger, romangui matriculat en el centre d'origen i sigui la seva comissi o junta d'avaluaci prenent en consideraci els resultats d'avaluaci en el centre o centres estrangers qui l'avalu del curs corresponent.
8

3. Atenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes L'atenci a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes i l'objectiu d'assolir les competncies que els permetin el seu desenvolupament personal i escolar s un principi com a tots els cicles i etapes de l'educaci obligatria, que cada centre ha de precisar en el seu projecte educatiu i que t conseqncies en l'organitzaci de la seva activitat docent i en la prctica professional dels mestres. Ms especficament, l'atenci a la diversitat dels alumnes en un context d'inclusi escolar condiciona:

L'acci tutorial. El suport escolar personalitzat (vegeu ms endavant l'apartat 9.3, "Competncies bsiques i suport escolar personalitzat"). L'adopci de mesures especfiques d'atenci als alumnes segons la diversitat de necessitats educatives que presenten, entre les quals s'han de destacar les derivades de situacions socioeconmiques desfavorides i de la condici d'alumne nouvingut, les derivades de l'alumne amb necessitats educatives especials, les derivades de la condici d'alumne que pateix una malaltia prolongada, i les derivades de les altes capacitats. La manera com es coordinen en el centre les mesures adoptades en matria d'atenci a la diversitat dels alumnes. Les decisions a adoptar en la incorporaci d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers.

En el document "Atenci a la diversitat a l'educaci infantil i primria" es desenvolupen amb detall les orientacions i suggeriments en matria d'atenci a la diversitat, referides als tems anteriors. 4. L'educaci bsica als centres d'educaci especial El projecte educatiu de cada centre d'educaci especial ha d'incloure els elements metodolgics i organitzatius necessaris per atendre els alumnes que hi estan escolaritzats. A ms, per a cada alumne s'ha de fer un pla individualitzat (PI) amb la cooperaci de totes les parts implicades, que defineixi les tasques concretes de cadasc (famlia, centre, alumne, mestre, serveis externs, etc). El document "L'educaci bsica als centres d'educaci especial" inclou indicacions relatives al currculum i a l'avaluaci.

5. Projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics El Departament d'Ensenyament promou el projecte per a la millora de la qualitat dels centres educatius pblics (PMQCE), que t com a finalitat millorar els resultats educatius, reduir l'aband escolar prematur i potenciar la cohesi social en els centres educatius pblics. Els equips directius dels centres que participen en aquests projectes elaboren i apliquen, en el marc del seu projecte educatiu, d'acord amb el projecte de direcci que n'ordena el desplegament i la seva aplicaci, un pla estratgic on defineixen els objectius, les estratgies i les actuacions per aconseguir-los i formalitzen amb el Departament un acord quadriennal. La concreci anual del pla estratgic s, per a l'equip directiu d'aquests centres, l'element de referncia fonamental per elaborar la programaci general anual. D'acord amb el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, a mesura que els PMQCE o plans d'autonomia de centre (PAC) finalitzin la seva vigncia, el Departament d'Ensenyament impulsar i prioritzar acords de coresponsabilitat amb centres educatius per a l'aplicaci del projecte educatiu d'acord amb el projecte de direcci, a fi que es desenvolupin estratgies orientades a assegurar l'equitat i a millorar els resultats educatius en entorns de caracterstiques socioeconmiques i culturals especialment desfavorides o singulars, o projectes d'excellncia educativa que aportin experincies de qualitat al sistema educatiu. Els centres aplicaran un pla d'actuaci i retran comptes a la comunitat escolar i a l'Administraci educativa de l'assoliment dels objectius, en els termes establerts en l'acord. 6. Avaluaci de centre L'avaluaci, en les seves modalitats d'avaluaci interna o autoavaluaci i d'avaluaci externa, s una eina per al coneixement i la millora constant del servei educatiu. Sens perjudici del carcter reservat de les dades que se n'obtenen, el conjunt d'actuacions d'avaluaci ha de proporcionar un coneixement aprofundit i interrelacionat de la realitat educativa. L'avaluaci ha de permetre relacionar els resultats amb els processos d'ensenyament i aprenentatge, la gesti dels recursos i els objectius que el centre es proposa, d'acord amb les caracterstiques del context en qu es desenvolupa l'acci educativa. L'avaluaci ha de ser especialment til per a la presa de decisions que contribueixi a l'increment de la qualitat educativa que reben els alumnes. El pla d'avaluaci del Departament d'Ensenyament inclou la planificaci i l'aplicaci de tota l'activitat avaluativa que, d'acord amb el ttol XI de la Llei d'educaci, es fa des dels diferents mbits: avaluaci del sistema educatiu, avaluaci de programes, avaluaci de centres, avaluaci de la funci directiva, avaluaci de la funci docent, aix com la planificaci i l'aplicaci de l'avaluaci de centre des d'una perspectiva que integra l'avaluaci interna i l'avaluaci externa. Les estratgies d'avaluaci de centre que actualment s'apliquen de manera prioritzada sn l'avaluaci global diagnstica (AGD) i els indicadors de centre.
10

L'avaluaci global diagnstica serveix per avaluar el centre en el seu conjunt, tot i que no implica l'avaluaci detallada de tots els aspectes. Aquesta avaluaci proporciona una visi panormica del centre. En particular, l'avaluaci global diagnstica s'aplica en centres pblics que en el curs 20122013 finalitzen un pla estratgic de centre. Tamb es podr aplicar en altres centres, pblics o concertats, que es determini. L'aplicaci dels indicadors de centre, que es fa en tots els centres, t dues finalitats: proporcionar informaci til als centres educatius per a la seva millora i facilitar informaci al Departament d'Ensenyament perqu pugui decidir i aplicar poltiques educatives ms eficients. Els indicadors de centre tenen carcter sinttic i faciliten informaci mesurable d'un conjunt acotat de variables educatives que s'actualitza cada curs escolar i que permet analitzar l'evoluci del centre i fer valoracions comparatives. Els indicadors de centre inclouen informaci de context, de resultats, de processos i de recursos, si b en el seu nivell d'aplicaci ms redut (indicadors de nivell 1) no es consideren els processos. Tamb inclouen els resultats de les proves d'avaluaci externa que s'apliquen als centres. La informaci referida a aquest conjunt de variables ha de servir tant per analitzar l'evoluci del centre com per interpretar, explicar i millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge i els seus resultats. El curs 2008-2009 es va iniciar l'aplicaci generalitzada dels indicadors de centre. L'aplicaci d'aquests indicadors cada curs permet disposar d'informaci acumulada per valorar si les millores sn consistents. 7. Coordinaci entre primria i secundria Amb la finalitat de garantir una adequada transici dels alumnes entre l'etapa d'educaci primria i la d'educaci secundria obligatria, els equips directius dels instituts i de les escoles d'on procedeixi l'alumne planificaran la realitzaci de les sessions de coordinaci necessries per tal d'assegurar la continutat i la coherncia del procs educatiu i de l'itinerari formatiu de l'alumne, acordant criteris d'actuaci comuns i compartits. Entre els aspectes rellevants que la coordinaci entre centres vinculats hauria d'incloure, figuren els relatius a:

Coneixement de l'alumne (desenvolupament personal, situaci familiar, capacitats i habilitats bsiques). Concreci i desenvolupament del currculum (prioritzaci d'objectius i continguts, estratgies didctiques i metodolgiques i criteris d'avaluaci dels alumnes). Organitzaci del centre i dels alumnes, dins dels plantejaments d'escola inclusiva.

11

Treball conjunt d'escola i institut per establir els criteris per a l'elaboraci de les activitats de refor d'estiu dels alumnes de 6 d'educaci primria que no han superat satisfactriament alguna de les rees de llengua i matemtiques. Seguiment del procs d'adaptaci a l'institut dels alumnes de 1r d'ESO.

En el trasps d'informaci dels alumnes, les escoles han de lliurar, a petici de la direcci del centre d'educaci secundria, una cpia de l'historial acadmic, de l'informe individualitzat i de l'informe dels resultats de la prova d'avaluaci de 6 d'educaci primria. Per facilitar una adequada atenci als alumnes que s'incorporen a l'educaci secundria, cal que aquest trasps d'informaci es faci abans del 30 de juny, comptant amb la collaboraci de l'EAP en el trasps d'informaci referida als alumnes amb necessitats educatives especials. En la informaci de trasps al centre de secundria tamb s'inclour la relaci dels alumnes que han de fer les activitats de refor d'estiu i una cpia de les activitats encomanades. Aquestes activitats es tindran en compte en l'avaluaci inicial de 1r d'ESO. Al web "Currculum i organitzaci" trobareu Orientacions per a les activitats de refor d'estiu. Els equips directius dels centres vinculats determinen l'estructura de la coordinaci i la planifiquen. Amb aquests efectes, es podran formular, si escau, propostes de formaci conjunta dels professors per incorporar al Pla de formaci permanent de zona. En la programaci de les seves activitats, i especialment en les del primer trimestre del curs, s'ha de preveure la realitzaci d'entrevistes entre els tutors del darrer cicle de l'educaci primria i els tutors del primer curs de l'educaci secundria obligatria del centre o centres vinculats, per tal de completar la informaci sobre els alumnes en relaci amb els seus aprenentatges. Les actuacions previstes en el marc de la coordinaci entre primria i secundria formen part de la programaci general anual dels centres afectats. 8. Normes d'organitzaci i funcionament del centre. Projecte de direcci. Programaci general anual del centre. Memria anual Els centres educatius han de determinar les seves normes d'organitzaci i funcionament, d'acord amb el que s'estableix al captol III del ttol I del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius. Aquestes normes han de permetre organitzar, en el dia a dia, el treball educatiu i de gesti, orientat a assolir els objectius del projecte educatiu. L'objectiu de millora dels resultats aconsella que les direccions dels centres n'impulsin la seva actualitzaci i aprovaci pel consell escolar, durant el curs 2012-2013.

12

El projecte de direcci ordena el desplegament i l'aplicaci del projecte educatiu del centre, i orienta i vincula l'acci del conjunt dels rgans unipersonals i collegiats del centre, d'acord amb l'article 31 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, i els articles 23, 24 i 25 del Decret 155/2010, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent. El projecte de direcci ha d'establir les lnies d'actuaci prioritries que s'han de desenvolupar durant el perode de direcci i es concreta, cada curs, mitjanant les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats al projecte. Els centres educatius han d'elaborar la programaci general anual, que s la concreci de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre per al curs, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currculum, les normes i tots els plans d'actuaci acordats i aprovats, aix com els serveis que es presten en tot l'horari escolar. La programaci general anual ha d'explicitar les lnies d'actuaci prioritries, les actuacions que es duran a terme, els recursos, els responsables i els mecanismes de seguiment de la seva implantaci, aix com els indicadors i procediments per a l'avaluaci dels resultats, a partir dels indicadors del projecte de direcci i del projecte educatiu. La programaci general anual del centre ha de ser coherent amb el projecte educatiu i amb el projecte de direcci, i s'ha de sotmetre a l'aprovaci del consell escolar i, pel que fa a les activitats educatives, a l'aprovaci prvia del claustre. La memria anual recull el resultat de l'avaluaci de l'assoliment dels objectius previstos en la programaci general anual del centre. Correspon al consell escolar avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. La direcci del centre ha de garantir que la comunitat escolar s informada del contingut de la programaci general anual i del resultat de la seva avaluaci.

13

II. Aspectes curriculars 9. Currculum i competncies bsiques Per a l'organitzaci del currculum del segon cicle de l'educaci infantil sn d'aplicaci el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments del segon cicle de l'educaci infantil (DOGC nm. 5216, de 16.9.2008) i l'Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci del segon cicle de l'educaci infantil (DOGC nm. 5505, de 13.11.2009). Al portal XTEC, secci Currculum i orientaci > Educaci infantil hi ha un recull de recursos i materials relatius a l'organitzaci curricular d'aquest cicle. Per a l'organitzaci del currculum de l'educaci primria sn d'aplicaci el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007) i l'Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci en l'educaci primria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008). Al portal XTEC, secci Currculum i orientaci > Educaci primria, hi ha un recull de recursos i materials relatius a l'organitzaci curricular d'aquesta etapa. 9.1. Competncies bsiques i proves d'avaluaci En el marc del seu projecte educatiu, els centres han de precisar els objectius que garanteixen l'assoliment de les competncies bsiques i determinar l'atenci que cal donar, des de cada una de les rees, a les competncies que tenen un carcter ms transversal. El portal XTEC, apartat Currculum i Orientaci > Educaci primria, ofereix recursos i materials com a eina de suport als centres per a la millora de l'adquisici de les competncies bsiques dels alumnes. En el curs 2012-13 les proves d'avaluaci de l'educaci primria (6 curs) s'aplicaran els dies 8 i 9 de maig de 2013. Per aquest motiu, el centre no programar per als alumnes de 6 curs cap activitat que s'hagi de fer fora del centre durant aquests dies. Hi ha informaci complementria a la pgina web del Departament d'Ensenyament creada a aquest efecte: "Prova d'avaluaci de sis curs d'educaci primria Departament d'Ensenyament". Aix mateix, entre el 15 i el 26 d'octubre de 2012 s'aplicar als alumnes de 5 curs d'educaci primria la prova d'avaluaci diagnstica que preveu l'article 21 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci.

14

9.2. Aprenentatge de la lectura i de l'escriptura Atesa l'ofensiva de pas a favor de l'xit escolar, establerta al Pla de Govern, que t com objectiu reduir a la meitat el fracs escolar, es considera la competncia comunicativa lingstica i audiovisual com a eix vertebrador de tots els aprenentatges. Cal que els centres garanteixin a l'alumne el procs d'aprenentatge de la llengua, la lectura i l'escriptura al llarg del segon cicle d'educaci infantil i de l'etapa d'educaci primria. L'assoliment d'aquestes competncies s la clau per a l'aprenentatge de totes les rees del currculum. L'equip directiu del centre ha d'assegurar la coherncia metodolgica i didctica que utilitza el centre per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura. Al portal XTEC, a l'apartat Currculum i orientaci hi ha un recull de recursos i materials relatius als processos d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. La lectura i l'escriptura sn factors fonamentals per a l'aprenentatge i han d'estar incloses en el desenvolupament de totes les rees. Els centres, en organitzar la seva prctica docent, han de garantir una mitjana mnima de 30 minuts diaris destinats a la lectura. 9.3. Competncies bsiques i suport escolar personalitzat Els objectius prioritaris que s'indiquen en l'apartat "Objectius prioritaris del sistema i projecte educatiu de centre" es formulen en aplicaci del principi de la qualitat de l'educaci [art 2.1.g) de la Llei d'educaci] amb la finalitat de fer possible l'assoliment de les competncies bsiques i la consecuci de l'excellncia, en un context d'equitat. En particular, en aquest i en els prxims cursos s prioritari dedicar els esforos a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, de la comprensi i l'expressi orals, la comprensi lectora i l'expressi escrita, les habilitats matemtiques i les llenges estrangeres, atenent, entre altres, el que preceptua la Llei d'educaci en matria de drets dels alumnes (article 21), capacitats a desenvolupar mitjanant el currculum (article 52), atenci a la diversitat de ritmes d'aprenentatge dels alumnes (article 57.6 i 7) i criteris per a l'organitzaci pedaggica dels centres (articles 77, 79, 82 i 83), d'acord amb l'objectiu de l'escola catalana de desenvolupar un model de qualitat que afavoreixi l'xit escolar. En aquest context, les escoles han d'organitzar els seus recursos humans per tal de dedicar-los, parcialment, a les tasques de suport escolar personalitzat (SEP). Vegeu, en aquest respecte, la Resoluci de la Direcci General de l'Educaci Infantil i Primria que dna instruccions per a l'organitzaci del Suport Escolar Personalitzat en els centres d'educaci infantil i primria per al curs 2012-2013.

15

10. Programacions didctiques La programaci s la planificaci de la tasca educativa adreada als alumnes de cada cicle de l'etapa i per a cada rea o mbit de coneixements, i comporta la concreci, distribuci i temporitzaci al llarg de cada cicle dels objectius, continguts i criteris d'avaluaci, decisions que s'han de prendre en el centre en el marc del projecte educatiu i del que estableixen els articles 14 i 17 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010). En la programaci, l'avaluaci no pot quedar limitada a la identificaci del que s'ha aprs. S'ha de programar tamb l'avaluaci formativa, com a mitj per regular els aprenentatges, identificant les dificultats i els errors i posant els suports necessaris per superar-los. Aix mateix, en les programacions didctiques s'han d'incloure les opcions metodolgiques, organitzatives i d'atenci a la diversitat de tots els alumnes, aix com les connexions entre les diferents rees, amb la finalitat de garantir l'assoliment de les competncies bsiques. La programaci ha de ser coherent al llarg de cada cicle i de l'etapa. S'ha de formalitzar per escrit, com a complement del projecte educatiu. En tots els casos ha de contenir annexat el material curricular, necessari per tal que sigui aplicat en un moment de substituci de curta durada; aquest material ha d'estar a disposici de l'equip directiu de manera avanada. La direcci del centre, per la millor organitzaci de les substitucions de curta durada i per garantir l'atenci educativa adequada dels alumnes, preveur entre altres, les segents actuacions:

Disposar de material didctic estandarditzat per rees i nivells consistent en activitats que els alumnes hagin de realitzar en cas d'absncia del mestre. Posteriorment, el material lliurat als alumnes es far arribar al mestre absent per tal que el tingui en compte en el procs d'avaluaci de l'alumne. Cada mestre ha d'elaborar material complementari de refor o d'ampliaci de les matries que imparteix en cadascun dels cursos.

Els centres educatius disposen d'orientacions i d'informaci complementria per a l'elaboraci de les programacions al portal XTEC a l'apartat Currculum i orientaci, en els documents segents:

El desplegament del currculum i la programaci al segon cicle de l'educaci infantil Desplegament del currculum a l'educaci primria Del currculum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexi pedaggica a l'educaci bsica
16

11. Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) ofereixen mltiples recursos per a l'acci didctica i per a l'aprenentatge dels alumnes, esdevenen un element de motivaci i de dinamitzaci per a l'adquisici de les competncies bsiques i, en especial, de la competncia digital, i de canvi i millora en els processos d'ensenyament i d'aprenentatge, s a dir, esdevenen tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC). Per facilitar que aquest procs es desenvolupi de manera harmnica, s necessari un Pla TAC especfic que formi part del projecte educatiu del centre. El Pla TAC ha d'establir unes directrius clares per a l's eficient de les tecnologies, assegurar la competncia digital dels alumnes, la integraci curricular i l's inclusiu dels recursos digitals i la innovaci metodolgica. Correspon a la direcci del centre definir les frmules que es considerin ms adequades per garantir la coordinaci ptima dels usos de les tecnologies en tots els seus vessants organitzatius, pedaggics o tcnics. Es recomana l'establiment de mecanismes de coordinaci collegiada on cadascun dels membres es responsabilitzi d'aspectes concrets. El tipus de coordinaci TAC ha de quedar reflectit en el projecte educatiu i en el de direcci. La persona responsable de la coordinaci TAC del centre ha de respondre, davant de la direcci, de les funcions que s'assignin al centre en relaci amb les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement. En el document "Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC" s'enumeren, a ttol orientatiu, les funcions bsiques que ha d'exercir la persona responsable de la coordinaci TAC i la planificaci d'accions per promoure i garantir l's de la tecnologia per a l'aprenentatge. 12. Atenci lingstica individualitzada en el primer ensenyament Quan se'n presenti la necessitat, els equips directius han d'adoptar les mesures organitzatives pertinents per prestar l'atenci individualitzada en castell en el primer ensenyament a qu fa referncia l'article 11.4 de la Llei d'educaci, de manera que es faci compatible la pertinena al grup classe amb l'especificitat dels aprenentatges dels alumnes afectats. La direcci del centre ha de comunicar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci les necessitats derivades de l'organitzaci de l'atenci individualitzada en castell en el primer ensenyament que no puguin ser ateses amb els recursos propis del centre. Els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci han de prendre les mesures que considerin adequades per atendre-les. 13. Ensenyament de la religi D'acord amb la normativa vigent, l'ensenyament de la religi t carcter optatiu per als alumnes i s d'oferta obligatria per als centres.

17

Per als alumnes de l'educaci primria ser d'aplicaci el que es disposa en el Decret 142/2007, de 26 de juny. Correspon a cada equip directiu adoptar les mesures organitzatives pertinents per tal que els alumnes rebin la deguda atenci educativa si llurs pares o tutors legals no han optat perqu cursin ensenyaments de religi, a fi que l'elecci d'una opci o de l'altra no suposi cap mena de discriminaci. Aquesta atenci no comportar en cap cas l'aprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis, ni a qualsevol rea de l'etapa. Els criteris organitzatius que el centre segueixi seran coneguts pels pares o tutors legals i estaran inclosos en el projecte educatiu del centre. La manifestaci de l'opci per rebre ensenyament de la religi s totalment voluntria. En cas de no fer-la, es deduir que es vol rebre atenci educativa alternativa. El centre ha d'oferir la possibilitat d'optar per rebre l'ensenyament de la religi a l'alumne de nou ingrs en el centre mitjanant el full de preinscripci o una declaraci d'acord amb el model "Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o l'atenci educativa alternativa per als alumnes de nou ingrs en el centre". Els pares o tutors legals dels alumnes, per iniciativa prpia, poden modificar l'opci feta comunicant-ho per escrit a la direcci del centre abans de l'inici del curs. Els mestres de la plantilla del centre que ho vulguin tindran prioritat per impartir l'rea de religi. Les persones interessades hauran de comunicar-ho a la direcci del centre abans de finalitzar el mes de maig, per tal que puguin ser proposades per les autoritats religioses corresponents, d'acord amb el que hi ha establert respecte a aquesta qesti. Quan en les previsions per al curs segent no hi hagi prou mestres de la plantilla per impartir l'rea de religi a tots els alumnes interessats, la direcci del centre ho ha de comunicar, abans de finalitzar el mes de maig, als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, a fi que es puguin assignar els professors que hagin d'impartir aquests ensenyaments. 14. Avaluaci i promoci dels alumnes En el segon cicle de l'educaci infantil, el procediment d'avaluaci dels alumnes i els documents i requisits formals del procs es regulen per l'Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre (DOGC nm. 5505, de 13.11.2009). En l'educaci primria, el procediment d'avaluaci dels alumnes i els documents i requisits formals del procs es regulen per l'Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008). En el cas dels alumnes que acaben el cicle inicial sense haver assolit les competncies bsiques en lectura i escriptura, necessries per a la seva participaci en les activitats habituals del cicle mitj, es valorar la convenincia que els alumnes puguin estar un curs ms al cicle inicial amb un pla individualitzat o amb les adaptacions i suports per tal que puguin assolir aquestes competncies abans de passar al cicle mitj.

18

L'avaluaci dels alumnes ha de ser contnua i global. La finalitat que es persegueix amb l'avaluaci s detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i prendre les mesures necessries a fi que l'alumne pugui continuar amb xit el seu procs d'aprenentatge. Els criteris generals d'avaluaci (article 2 de l'Ordre EDU/484/2009 i de l'Ordre EDU/296/2008), concretats en el projecte educatiu, i els que s'aplicaran en l'avaluaci dels aprenentatges i per decidir si l'alumne passa de cicle, han de ser pblics i els centres educatius n'han d'informar les famlies i els alumnes. L'alumne ha d'estar informat en tot moment del seu progrs per tal d'orientar el seu rendiment cap a l'xit escolar, i ha de poder prendre, amb l'ajut dels mestres, decisions per millorar. De la mateixa manera, les famlies han de tenir informacions sobre el procs d'aprenentatge dels seus fills i rebre orientacions, en el marc de la carta de comproms educatiu, per ajudar-los a millorar, amb pautes de treball per a l'alumne a aplicar en l'mbit familiar, i amb el seguiment d'aquest treball per les famlies. Els informes escrits a les famlies (article 7 de l'Ordre EDU/484/2009 i de l'Ordre EDU/296/2008) sn un element habitual de comunicaci entre aquestes i el centre. De manera general, els resultats han d'acompanyar-se d'orientacions qualitatives que permetin a les famlies i als alumnes trobar, en collaboraci amb els docents, estratgies per aconseguir millorar-ne els aprenentatges. Altres informacions sobre el seguiment de l'alumne es poden vehicular per mitj d'entorns virtuals, que s'han mostrat com una eina molt efectiva de comunicaci entre l'equip docent i les famlies. Per als alumnes que passen de cicle sense haver assolit els objectius de l'anterior, caldr establir les mesures educatives necessries per afavorir la consolidaci d'aquests aprenentatges. Les mesures poden ser organitzatives per han d'incidir fonamentalment en les estratgies didctiques i metodolgiques i en el procs d'avaluaci de l'alumne. En qualsevol cas, s'ha d'avaluar contnuament el progrs en l'assoliment dels objectius dels cicles anteriors i, consegentment, s'han de revisar constantment les estratgies ms convenients per detectar i atendre les dificultats al ms aviat possible. Per a aquells alumnes de l'etapa d'educaci primria que no han assolit els objectius del cicle es pot decidir la repetici de curs en qualsevol dels tres cicles i per una sola vegada en tota l'educaci primria (article 6.4 de l'Ordre EDU/296/2008), tenint sempre present que caldr establir les mesures educatives necessries per afavorir la consolidaci d'aquests aprenentatges. Aix mateix, a partir de l'anlisi dels resultats globals del grup i del centre, i dels resultats de les proves d'avaluaci facilitades pel Departament d'Ensenyament, es prendran, si escau, decisions de millora sobre els objectius i les estratgies.

19

Avaluaci de 6 i activitats de refor d'estiu Es garantir que el cap d'estudis o un altre membre de l'equip directiu assisteixi a les reunions finals d'avaluaci de 6. Aquest s el curs on es recullen els aprenentatges de tota l'etapa i cal vetllar perqu l'alumne que en acabar l'educaci primria no tingui assolits els nivells bsics de les rees instrumentals romangui en l'etapa un any ms, si no ho ha fet abans. L'equip de mestres del cicle superior ha de garantir que l'alumne de 6 que en el curs segent inici l'etapa d'educaci secundria i no hagi superat satisfactriament alguna de les rees de llengua i matemtiques, realitzi durant l'estiu activitats de refor d'aquestes rees. (Al portal XTEC, secci "Currculum i orientaci" trobareu Orientacions per a les activitats de refor d'estiu.) Els mestres han de facilitar aquestes activitats a les famlies a la vista dels resultats de les proves d'avaluaci de 6 d'educaci primria i els continguts treballats al llarg del curs 2012-2013 en les rees de llengua i en l'rea de matemtiques. A l'inici de curs 2013-2014 l'alumne ha de lliurar les activitats de refor d'estiu al tutor de 1r d'ESO per tal que es tinguin en compte en l'avaluaci inicial i en les posteriors actuacions de refor.

20

III. Organitzaci del curs 15. Calendari escolar Tots els centres han d'atenir-se al calendari escolar per al curs 2012-2013 aprovat amb carcter general per a tots els centres educatius de nivell no universitari per l'Ordre ENS/151/2012, de 5 de juny (DOGC nm. 6149, de 14.6.2012). 16. Horari del centre Correspon al consell escolar de cada escola decidir el marc horari per a l'educaci infantil i el marc horari per a l'educaci primria, respectant les prescripcions de l'Ordre ENS/151/2012, de 5 de juny (DOGC nm. 6149, de 14.6.2012), del calendari escolar, i tenint en compte les caracterstiques de l'escola i dels alumnes i els acords conjunts que es prenguin en relaci amb els centres del municipi. L'organitzaci horria de l'escola ha de garantir la millor atenci als alumnes i preveure prou temps per a les diferents reunions de coordinaci de l'equip de mestres. Correspon a la direcci la concreci dels horaris, escoltat el claustre i tenint en compte les prioritats del projecte educatiu i del projecte de direcci, la normativa vigent i les indicacions de carcter general que s'inclouen en aquest document i en els altres que s'hi esmenten. El consell escolar ha de vetllar per l'organitzaci del perode de temps de l'horari escolar, que s'inicia en obrir les portes d'entrada al recinte escolar i finalitza quan es tanquen a efectes de les activitats incloses en la programaci general anual del centre, en concordana amb el que estableix l'article 148.3.j) de la Llei d'educaci, l'Ordre del calendari escolar i les necessitats especfiques de l'escola. Els centres han d'adoptar mesures d'acord amb la seva prpia estructura, per tal d'atendre les substitucions de curta durada. Aquestes mesures s'han d'integrar a les normes d'organitzaci i funcionament del centre. D'acord amb el que preveu el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, la direcci del centre podr modificar amb carcter transitori i provisional l'assignaci de grups i la distribuci de les hores lectives d'un professor, per tal que pugui atendre hores de classe que quedarien sense impartir. Aquesta modificaci podr afectar tamb la distribuci de les hores complementries d'horari fix.

21

Inici de curs per als alumnes que comencen el segon cicle d'educaci infantil Si l'escola considera convenient programar, per als alumnes que inicien el segon cicle d'educaci infantil, un comenament de curs diferent del previst amb carcter general, a fi de facilitar una adaptaci correcta dels infants a l'escola, n'ha de demanar l'autoritzaci als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, tal com s'estableix en l'Ordre del calendari escolar. Marges de tolerncia en l'horari d'entrada d'alumnes Correspon a cada escola, en les seves normes d'organitzaci i funcionament, determinar quins sn els marges horaris mxims per permetre l'entrada dels alumnes a l'escola ms enll de l'hora fixada per a l'inici de l'activitat escolar, fent sempre excepci dels casos en qu s'addueixi una ra que la direcci del centre consideri suficientment justificada. Activitats no lectives Sens perjudici del temps dedicat al suport escolar personalitzat i fora de l'horari lectiu destinat a l'ensenyament reglat, l'escola pot programar activitats complementries i extraescolars. La realitzaci d'aquestes activitats, que seran de carcter voluntari, no pot comportar, als alumnes que no hi participin, discriminaci o modificaci de l'horari lectiu o del calendari escolar. s social dels centres Les dependncies del centre poden ser utilitzades, normalment fora de l'horari escolar i, excepcionalment, dins l'horari escolar, d'acord amb els requisits i el procediment que s'estableixen en els articles 53 i 54 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. Horaris dels centres amb alumnes usuaris de transport escolar Els horaris dels centres amb alumnes usuaris del transport escolar s'han d'establir de manera que s'ajustin amb els del servei de transport. Correspon a la direcci dels serveis territorials determinar, amb l'audincia prvia dels consells comarcals que tinguin delegada la gesti del servei de transport, l'horari dels centres educatius amb alumnes usuaris del servei de transport escolar. 17. Activitats fora del recinte escolar Programaci La programaci de les activitats que s'hagin de fer fora del recinte escolar o que pel seu carcter general impliquin l'alteraci de l'horari habitual, s'ha d'incloure en la programaci general anual del centre o s'ha de preveure amb prou antelaci i ser aprovada pel consell escolar. En el marc d'aquesta programaci, les activitats especfiques les ha d'autoritzar el director del centre.
22

Acompanyants en les sortides La relaci mxima d'alumnes/mestres o acompanyants per a les sortides ha de ser la segent: segon cicle d'educaci infantil, 10/1; cicle inicial i cicle mitj d'educaci primria, 15/1; cicle superior d'educaci primria, 20/1. En cas que les activitats es prolonguin ms d'un dia, les relacions mximes alumnes/mestres o acompanyants sn de: segon cicle d'educaci infantil, 8/1; cicle inicial i cicle mitj d'educaci primria, 12/1; cicle superior d'educaci primria, 18/1. Excepcionalment, el consell escolar del centre, amb motivaci adequada i valorades les implicacions de seguretat i protecci a la infncia, podr, per a una activitat concreta, acordar el canvi d'aquestes relacions mximes. Sense l'acord explcit i motivat per a una activitat concreta, s'haur d'aplicar la relaci establerta amb carcter general. En tot cas, no es poden fer sortides ni altres activitats fora del centre amb menys de dos acompanyants, un dels quals ha de ser necessriament mestre, llevat d'aquelles sortides en qu el consell escolar determini altres condicions que exigeixin una rtio superior en el nombre d'acompanyants. Per a alumnes amb necessitats educatives especials, correspon al centre adaptar les relacions esmentades en el pargraf anterior a les caracterstiques especfiques dels alumnes. Comunicaci als serveis territorials Les activitats que impliquin variaci en els espais habituals que afectin tot el centre s'han de comunicar prviament als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci. Autoritzaci als alumnes Als alumnes que participin en activitats fora del centre els caldr l'autoritzaci escrita dels seus pares o tutors legals. Aquesta autoritzaci pot ser anual sempre que es comuniquin prviament les sortides a les famlies, d'acord amb el que estableixi el consell escolar. Cal garantir sempre que les famlies reben la informaci adequada sobre l'abast de l'activitat organitzada fora del centre en que participin els alumnes. Caldr una autoritzaci especfica per a les sortides que impliquin pernoctar fora del domicili familiar i per a les sortides que impliquin activitats que requereixin coneixements no inclosos en l'ensenyament curricular. 18. Horari dels alumnes L'horari de classes dels alumnes s el corresponent a l'horari propi del procs d'ensenyament i aprenentatge del currculum establert, incls, si escau, el temps dedicat al suport escolar personalitzat. Aquest horari inclou el temps d'esbarjo, que es considera una activitat educativa integrada en l'horari lectiu de l'alumne i, per tant, s'hi han de respectar tamb els principis del projecte educatiu. El temps d'esbarjo ha de ser tutelat per mestres segons la distribuci horria aprovada pel consell escolar.
23

L'assistncia de l'alumne al centre s obligatria [art. 22.1.a) de la Llei d'educaci]. L'escola ha de disposar de mecanismes efectius per tal de controlar l'assistncia a classe i garantir la comunicaci de les absncies no justificades als pares o tutors legals dels alumnes. En el cas d'absncies repetides, dins el marc d'actuacions previst per a aquests casos en el centre, s'ha de procurar en primer lloc la soluci del problema amb l'alumne i el pare, mare o tutor legal, i, si cal, s'ha de sollicitar la collaboraci dels professionals dels serveis educatius i dels serveis socials del municipi. (Vegeu tamb el document "Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre".) 19. Horari dels professors 19.1. Horari general dels mestres Els mestres tenen l'horari laboral setmanal establert amb carcter general per als funcionaris de la Generalitat de Catalunya, horari que actualment s de 37 hores i 30 minuts. La distribuci setmanal d'aquestes hores s la segent:

Docncia: 25 hores, que inclouen activitats docents amb grups classe, activitats de suport escolar personalitzat i altres activitats de suport, atenci a la diversitat, activitats de tutoria individual i de grup, substituci d'absncies de curta durada i activitats directives i de coordinaci amb les dedicacions previstes per a l'exercici d'aquestes funcions. Activitats d'horari fix: 5 hores d'activitats complementries al centre, dintre de les quals s'inclouen, entre altres, hores de coordinaci, reunions, activitats relacionades amb la tutoria, atenci als pares o tutors dels alumnes, activitats de collaboraci amb altres professionals i treball en equip. En aquestes activitats, quan les circumstncies del centre aix ho demanin i prioritzant les necessitats d'atenci de l'alumne, s'inclour la custdia d'alumnes. Altres activitats relacionades amb la docncia: 7 hores i 30 minuts per a preparaci de classes, correccions, formaci permanent, reunions pedaggiques, preparaci de programacions, etc., que no s'han de fer necessriament al centre.

L'horari de les activitats programades i aprovades pel consell escolar a qu fa referncia l'apartat "Horari del centre" ha de respectar la jornada laboral setmanal de 37 hores i 30 minuts i t per als mestres la mateixa obligatorietat que l'horari habitual de feina. Dintre de l'esmentat horari total la direcci podr encarregar a un mestre activitats fora del seu horari personal de compliment al centre. En el cas que se superi el total de la jornada laboral setmanal, l'escreix de dedicaci horria es podr compensar, a criteri de la direcci del centre, amb hores no lectives d'activitats complementries al centre.

24

19.2. Compatibilitats Per exercir una altra activitat remunerada cal obtenir prviament l'autoritzaci de compatibilitat corresponent, d'acord amb el que estableix la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administraci de la Generalitat. 19.3. Reduccions de jornada El personal docent pot sollicitar reducci de jornada pels motius i situacions que es detallen en el document "Supsits en qu els funcionaris docents poden demanar una reducci de jornada". Aquestes reduccions de jornada sn incompatibles amb el desenvolupament de qualsevol activitat econmica, retribuda o no, durant la jornada objecte de la reducci. Aix mateix, els funcionaris docents no universitaris poden sollicitar una reducci de la meitat de la jornada per inters particular amb la deducci proporcional de retribucions, d'acord amb el que disposen el Decret 223/2002, de 23 de juliol (DOGC nm. 3715, de 6.9.2002), i la Resoluci ENS/749/2012, de 17 d'abril (DOGC nm. 6116, de 26.4.2012), sobre el procediment de reducci de jornada per al personal funcionari docent per al curs 2012-2013. 19.4. Mesures organitzatives dels horaris docents dels mestres afectats per reduccions de jornada Per tal de fer compatible el dret dels funcionaris docents a les reduccions de jornada amb les exigncies organitzatives de cada centre, derivades del dret a l'educaci de l'alumne, i amb l'objectiu de planificar-ne adequadament el funcionament i garantir la continutat pedaggica dels alumnes, cal minimitzar l'impacte de les reduccions de jornada en la prestaci correcta del servei docent. Amb aquests efectes, s'han de seguir les instruccions segents: 1. L'horari setmanal de dedicaci al centre dels mestres que tinguin concedida una reducci de jornada ha d'incloure activitats lectives i complementries setmanals proporcionalment a la jornada laboral. Qui s'aculli a una reducci de jornada haur d'assistir a totes les reunions de claustre, de coordinaci de cicle o d'rea, d'avaluacions i d'altres que siguin preceptives i degudament convocades. 2. A sollicitud de la persona interessada, la seva dedicaci en el centre podr distribuir-se en 3, 4 o 5 dies, quan ho permeti l'organitzaci horria del centre. Aix mateix, es concedir als funcionaris la part de la jornada que convingui als seus interessos personals quan sigui compatible amb les necessitats del servei i en funci del nombre de jornades concedides i dels substituts nomenats per cobrir-les. Vegeu la Resoluci ENS/749/2012, de 17 d'abril (DOGC nm. 6116, de 26.4.2012), sobre el procediment de reducci de jornada per al personal funcionari docent per al curs 2012-2013.

25

19.5. Condicions especfiques de l'horari setmanal per als funcionaris que tinguin entre 55 i 64 anys Els funcionaris docents que tinguin entre 55 i 58 anys poden sollicitar una reducci de dues hores d'activitats complementries setmanals de presncia al centre. Les 5 hores d'horari fix setmanal d'activitats complementries al centre passen a 3 hores. Els funcionaris docents que tinguin entre 59 i 64 anys poden sollicitar la reducci de dues hores de la jornada lectiva setmanal. Les activitats setmanals assignades en substituci de les dues hores de reducci lectiva o complementria s'incorporen a l'horari setmanal que no s'ha de fer necessriament al centre, que passar a ser de 9 hores i 30 minuts d'activitats. Vegeu la Resoluci ENS/864/2012, de 8 de maig, per la qual es dicten instruccions sobre el procediment de sollicituds de reducci de dues hores d'activitats complementries setmanals de presncia al centre per al personal funcionari docent que tingui entre 55 i 58 anys i de reducci de dues hores lectives setmanals per al personal funcionari docent que tingui entre 59 i 64 anys per al curs 2012-2013, i les condicions especfiques de l'horari setmanal d'aquest personal (DOGC nm. 6127, de 14.5.2012). 19.6. Assignacions al centre en concepte de dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci En el cmput de plantilles, els centres disposen del nombre global dhores lectives dedicades a la gesti que sindica a continuaci: 1 lnia 25 h 10 h 2 lnies 35 h 15 h 3 lnies 41 h 15 h

rgans unipersonals de direcci rgans unipersonals de coordinaci

Els rgans unipersonals de direcci i de coordinaci dedicaran una part del seu horari lectiu a les tasques prpies del seu crrec en la quantia explicitada en les normes dorganitzaci i funcionament del centre, segons les responsabilitats assignades i amb les limitacions globals derivades del total de la plantilla assignada al centre. 19.7. Dedicaci horria dels rgans unipersonals de direcci Lapartat 4 de lAcord de la Mesa Sectorial de Personal Docent no universitari en lmbit de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, de 17 de novembre de 2005, aprovat per Acord de Govern de 22 de novembre de 2005 i fet pblic per la Resoluci TRI/874/2006, de 7 de febrer (DOGC nm. 4608, de 5.4.2006), estableix que tots els membres dels equips directius hauran de fer 35 hores setmanals de dedicaci al centre, les quals inclouen reunions i gestions que es facin fora del centre. Aquesta dedicaci especial no cal que sespecifiqui en
26

horari fix, sin que es fa constar de manera global en la dedicaci horria individual. La dedicaci horria del professorat que pertany a lequip directiu ha de garantir la presncia al centre dun crrec directiu durant lhorari de classes. En el mes de juliol, mentre el centre romangui obert per ra de les tasques organitzatives, acadmiques, administratives i datenci al pblic prpies daquest mes, hi haur dhaver necessriament un membre de lequip directiu en el centre. Un cop concloses totes les activitats abans esmentades, la direcci del centre, dacord amb la programaci general anual dactivitats aprovada en el consell escolar, pot disposar-ne el tancament fins al final del perode de vacances dagost. 19.8. rgans unipersonals de coordinaci A tots els centres amb 10 o ms mestres i a cada ZER es nomenaran els crrecs de coordinaci segents:

Coordinador lingstic Coordinador de riscos laborals Coordinador d'informtica

El nombre de coordinadors de cicle per a les Escoles, es determinar aplicant els criteris segents:

Coordinador de cicle d'educaci infantil: quan el centre tingui autoritzada una oferta mnima d'un grup d'escolaritzaci per als nivells de P3, P4 i P5. Coordinador de cicle d'educaci primria: el nombre de coordinadors es calcular segons el nombre de grups d'escolaritzaci autoritzats per a l'educaci primria d'acord amb el quadre que es detalla tot seguit: NOMBRE DE GRUPS PRIMRIA NOMBRE DE COORD. CICLE Entre 5 i 7 grups 1 Entre 8 i 10 grups 2 11 o ms grups (amb grups de 6) 3

Nombre de coordinadors de Centres d'Educaci Especial: S'autoritzen 2 coordinadors quan el centre tingui autoritzats entre 6 i 13 grups d'escolaritzaci i 4 quan el centre tingui 14 o ms grups.

27

19.9. Instituts escola Lassignaci del nombre de crrecs i dhores reconegudes com a lectives per a lexercici de funcions dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci en els instituts escola en funcionament el curs 2012-2013 sha dajustar al que sindiqui per a cadascun dells en instruccions especfiques que tindran carcter transitori mentre no entri en vigor i sapliqui la regulaci de la matria derivada del desplegament reglamentari de la Llei deducaci. En tot cas, les assignacions sestabliran en funci de loferta educativa de cada institut escola i mantindran la proporcionalitat adequada a laplicaci dels criteris generals de determinaci dels rgans unipersonals de direcci i de coordinaci de les escoles i dels instituts. 20. Assignaci de mestres als cicles, cursos i rees. Mestres especialistes Correspon a la direcci del centre l'assignaci dels mestres als diferents cicles, cursos i rees [article 10.1 b) del Decret 155/2010, de la direcci dels centres educatius pblics]. Aquesta assignaci s'ha de fer segons el que disposin les normes d'organitzaci i funcionament del centre, tenint en compte les especialitats dels mestres i ajustant-se al que determinen els articles 92 i 93 i la disposici addicional setena de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci. La presncia de mestres especialistes a l'escola permet a la resta de mestres disposar d'hores lectives per potenciar l'atenci a la diversitat i l'acci tutorial i aprofundir el treball en aquells aspectes que el centre hagi prioritzat a partir de l'anlisi dels seus resultats educatius i dels resultats de les proves diagnstiques. Les rees de msica, educaci fsica i llengua estrangera, aix com l'educaci infantil i l'educaci especial, han de ser assignades preferentment als mestres que disposin de l'especialitat corresponent. En la mesura en qu l'organitzaci del centre ho requereixi, la direcci pot assignar rees d'especialitat a mestres no especialistes del centre, sempre que comprovi que tenen l'adequada titulaci, formaci o experincia. D'acord amb els criteris establerts pel centre, els mestres especialistes poden intervenir al segon cicle d'educaci infantil. La direcci de l'escola ha d'assegurar que els mestres especialistes facin prioritriament les tasques docents prpies de la seva especialitat i desprs la docncia en altres rees, les tasques de tutor i les prpies de la condici de mestre. La presncia de mestres especialistes ha de permetre una adequada coordinaci, el suport tcnic i educatiu i l'assessorament als altres membres del claustre, aix com l'assessorament de les programacions que elaborin els equips de mestres de cada cicle, en els aspectes relacionats amb la seva especialitat.

28

En el document "Criteris per a l'assignaci de tasques a mestres especialistes en un context inclusiu" s'indiquen orientacions per a la major eficincia de l's del recurs pedaggic que comporta la disponibilitat de determinats mestres especialistes en el centre (mestres especialistes en educaci especial, mestres especialistes en audici i llenguatge i mestres d'unitats de suport a l'educaci especial) en relaci amb les prctiques inclusives. 21. Mestres de religi Els mestres de religi amb dedicaci completa gaudiran de la mateixa dedicaci horria setmanal lectiva i complementria que els funcionaris docents del nivell educatiu corresponent. Quan la jornada de treball sigui parcial, s'ajustar proporcionalment l'assignaci d'horari lectiu i complementari. En el cas que un mestre de religi imparteixi docncia en ms d'un centre pblic, es comptaran fins a dues hores en concepte d'itinerncia. Aquesta reducci es considera inclosa en el total d'hores de contracte i s'efectua sobre les hores no lectives de permanncia en els centres. Les direccions dels diferents centres on hagi estat destinat el mestre de religi s'han de coordinar per garantir que la persona interessada pugui compatibilitzar els horaris. Els mestres de religi de centres pblics tenen la consideraci plena de mestres del centre i, com a tals, sn membres del claustre i tenen la possibilitat de pertnyer a tots els rgans docents del centre, a excepci dels que estiguin explcitament assignats a funcionaris. En tot cas, la dedicaci a l'exercici d'aquestes responsabilitats no pot implicar l'augment de la plantilla de religi assignada al centre. 22. Professorat jubilat voluntari als centres educatius L'article 105.4 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, estableix que l'Administraci educativa ha d'afavorir l'aprofitament de l'experincia professional del professorat jubilat i dels inspectors d'educaci jubilats que ho desitgin per mitj de llur incorporaci als centres i als serveis educatius. D'altra banda, la Carta del Voluntariat de Catalunya i el mateix Pla de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (PNAV) posen de manifest que el voluntariat s una manifestaci solidria i gratuta de la ciutadania que es du a terme dins del marc d'una organitzaci estable i democrtica sense afany de lucre i que comporta un comproms d'actuaci a favor de la societat, les persones i l'entorn. Per tot aix, la collaboraci dels docents jubilats ha de ser voluntria, sense compensaci econmica, i no ha de suplir mai un lloc de treball remunerat. Les persones voluntries efectuaran aquesta collaboraci dins del marc d'una organitzaci que estar obligada a contractar una plissa d'assegurana que garanteixi la cobertura de la responsabilitat civil derivada de la presncia i actuaci d'aquests docents jubilats en els centres i serveis educatius.

29

Quan l'acci del voluntari sigui de suport als alumnes i es faci dins de l'horari lectiu, aquesta actuaci es dur a terme sempre conjuntament amb el docent responsable. Caldr, en tots els casos, que el consell escolar aprovi l'acci i s'inclogui en la programaci general anual. Els centres educatius que gaudeixin de la collaboraci dels docents jubilats hauran de garantir el correcte desenvolupament del servei entre tots els agents que hi intervenen i respectar els lmits de les atribucions respectives. 23. Personal d'administraci i serveis i professionals d'atenci educativa s personal d'administraci i serveis del centre:

el personal auxiliar d'administraci (o, excepcionalment, personal administratiu)

Sn professionals d'atenci educativa, quan escaigui:


el personal auxiliar d'educaci especial el personal educador d'educaci especial el personal tcnic especialista en educaci infantil el personal fisioterapeuta el personal integrador social

En el document "Qestions relatives al personal d'administraci i serveis i als professionals d'atenci educativa i de suport a la docncia del Departament d'Ensenyament" s'expliciten, per a cadascun dels tipus de personal i de collectiu que poden prestar serveis en centres pblics, els aspectes especfics referits a les funcions i la jornada i horari del personal. Aix mateix, es fan constar altres aspectes comuns a tot aquest personal referents a:

Vacances Permisos i llicncies Comunicats (baixes i altes mdiques i altres incidncies) Formaci del personal Serveis extraordinaris Control horari. Deducci proporcional de retribucions. Aplicaci de la via disciplinria en supsits d'absncia i impuntualitat no justificats

30

Exercici del dret de vaga Participaci en els centres educatius i llars d'infants

31

IV. Zones escolars rurals La normativa vigent recull la consideraci d'una zona escolar rural (ZER) com a centre educatiu nic, sense que les diferents escoles que la integren perdin la seva identitat ni la condici de centres. L'especificitat de les zones escolars rurals (ZER) determina que, a ms dels aspectes generals d'aplicaci a totes les escoles, disposin d'indicacions especfiques en relaci amb la seva organitzaci i funcionament. El personal auxiliar d'administraci (o, excepcionalment, personal administratiu) amb funcions de suport en la zona escolar rural ha de prestar els seus serveis a l'escola i localitat on se n'hagi establert la seu, sens perjudici de desenvolupar les funcions que li sn prpies respecte de totes les escoles que constitueixin la ZER, amb els mitjans que estiguin al seu abast, especialment les tecnologies de la informaci i la comunicaci. 24. Mestres especialistes itinerants a les ZER Ats que una de les caracterstiques de l'escola rural s la intervenci de mestres especialistes itinerants, prevista i organitzada des del comenament del curs, cal que en la programaci general anual de la ZER consti l'organitzaci del temps lectiu de tots els mestres de la ZER. Els mestres itinerants, un cop cobertes les necessitats docents derivades de la seva condici de mestre especialista, si disposen d'hores lectives les dedicaran a les activitats de docncia prpies de la seva condici de mestre, complementant, ajudant i donant suport a l'actuaci dels altres mestres. La programaci i la distribuci de les activitats de carcter no especialista del mestre itinerant estan en funci de les necessitats dels alumnes de cada escola, d'acord amb el projecte educatiu de la ZER i seguint criteris d'eficincia en l's dels recursos per part de la direcci de la ZER. La direcci de la ZER, conjuntament amb la direcci de cada escola, ha d'aplicar criteris d'eficincia en la gesti de l's de recursos i vetllar, en la confecci de l'horari setmanal dels mestres, perqu els mestres especialistes itinerants concentrin la seva docncia cada dia en una sola escola, evitant els desplaaments dins d'una mateixa jornada per tal de provocar el mnim impacte en la jornada laboral d'aquests mestres. Quan, per circumstncies excepcionals, algun mestre itinerant hagi d'exercir docncia un mateix dia en diverses escoles de la ZER i s'hagi de desplaar entre elles, la direcci de la ZER pot computar-li els desplaaments entre escoles dins de l'horari fix, preferentment no lectiu.

32

25. Dedicaci horria dels rgans de govern. Reunions de coordinaci i de claustre L'especificitat de les ZER comporta la necessitat de preveure la distribuci de responsabilitats directives entre la ZER i cadascuna de les escoles que en formen part. En la previsi dels efectius de la plantilla, es computen hores lectives per dedicar-les a la gesti d'acord amb els criteris segents:

fins a 25 hores setmanals per als rgans de govern unipersonals de la ZER, (director, cap d'estudis i secretari de la zona escolar rural) 5 hores, entre direcci i secretaria, a les escoles amb una plantilla de 4 o ms mestres 3 hores de direcci a les escoles amb una plantilla d'1-3 mestres

Les ZER, en les seves normes d'organitzaci i funcionament, poden dissenyar models organitzatius singulars en relaci amb la gesti de les hores assignades per a l'exercici de les tasques de direcci i de coordinaci, per donar resposta a les seves necessitats per al desenvolupament del projecte educatiu de la zona escolar rural. La direcci de la ZER, amb l'aprovaci del consell escolar de la ZER, pot determinar que les reunions del claustre de mestres puguin ocupar l'horari lectiu de tarda dels alumnes, fins a un mxim de dues tardes mensuals. Les hores lectives corresponents es faran dins de la mateixa setmana, com a ampliaci de l'horari ordinari, i es garantir la realitzaci, per cada mestre, de les hores lectives setmanals establertes. Els desplaaments per a reunions de claustre i coordinaci comptabilitzaran dins l'horari no lectiu de permanncia obligada a l'escola.

33

V. Aspectes generals 26. Assistncia dels mestres L'equip directiu de cada centre ha d'assegurar-se que el centre disposa d'un sistema de control d'assistncia i de puntualitat dels mestres i altre personal del centre dependent del Departament d'Ensenyament. Aquest sistema ha de formar part de les normes d'organitzaci i funcionament del centre. Ha d'incloure tant les activitats d'horari setmanal fix com les reunions d'horari no fix. Els mestres estan obligats a complir l'horari establert a l'apartat 19.1 i el calendari d'activitats establert en la programaci general anual del centre. Tamb estan obligats a assistir als claustres, a les reunions dels mbits de coordinaci que correspongui i a les altres reunions extraordinries no previstes en la programaci general anual del centre que siguin degudament convocades per la direcci. Les faltes d'assistncia sn justificades quan hi ha llicncia o perms concedits. 26.1. Llicncies i permisos En el document "Llicncies i permisos del personal docent" s'especifiquen els continguts rellevants, en matria de llicncies i permisos, de les normes que els regulen, aix com els aspectes de procediment que sn associats a la seva petici i concessi. Per altra banda, els permisos de fins a sis dies l'any previstos en el segon apartat de l'article 96 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica, i els dies de lliure disposici establerts a la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bsic de l'empleat pblic (BOE nm. 89, de 13.4.2007), dels funcionaris docents, es consideren inclosos en els perodes de vacances escolars intercalats en el curs en els quals no s'exigeix la seva presncia al centre, ja que durant el perode lectiu no es pot garantir que "la mateixa unitat orgnica on es presten els serveis assumir sense dany per a terceres persones o per a la mateixa organitzaci les tasques del funcionari o funcionria al qual es concedeix el perms", condici a la qual la Llei subordina la concessi del perms. 26.2. Vacances anuals Les vacances anuals es fan durant el mes d'agost. Les vacances anuals retribudes per cada any complet de servei sn de 22 dies hbils de durada, o la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat sigui inferior a l'any. En el cmput dels dies de vacances, els dissabtes no tenen la consideraci de dies hbils.

34

26.3. Substitucions Amb carcter general, es nomenar personal substitut quan hagin transcorregut deu dies lectius des de l'inici de la situaci que justifica el nomenament, per tal de donar compliment al Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalitzaci de la despesa pblica en l'mbit educatiu (BOE nm. 96, de 21.4.2012). Durant el perode de deu dies lectius anterior al nomenament del substitut els alumnes hauran de ser atesos amb els recursos propis del centre. Aix no obstant, quan en un mateix centre hi hagi simultniament diverses incidncies, es cobriran les substitucions d'acord amb la prioritzaci segent: 1. Centres d'educaci especial 2. Zones escolars rurals, centres d'atenci educativa preferent (CAEP) o anlegs 3. Escoles de menys de 20 mestres 4. Escoles de 20 o ms mestres A l'inici de curs, el Departament d'Ensenyament dictar unes instruccions per al desplegament d'aquest apartat, i que habilitaran els directors dels centres per assignar als substituts la dedicaci horria corresponent. 26.4. Encrrec de serveis En inters del centre, el director pot assignar un encrrec de serveis a qualsevol docent, sempre que es compleixin les condicions segents:

Que hi hagi l'acord del docent afectat. Que s'organitzi el sistema adequat d'atenci als alumnes durant el perode que duri aquest encrrec de serveis.

Els encrrecs de serveis s'han de comunicar al claustre i quedar registrats en el centre, a disposici de la Inspecci d'Educaci. En cap cas no poden superar els cinc dies lectius a l'any per docent, llevat que es refereixin a activitats de formaci incloses en el Pla de formaci permanent que no afectin l'horari lectiu dels alumnes. 26.5. Registre d'absncies Les direccions dels centres han de disposar d'un registre d'absncies, que s'ha de mantenir al dia i en el qual s'ha d'explicitar el motiu de l'absncia segons la classificaci segent:

Accident laboral sense baixa

35

Encrrec de serveis Absncia justificada Fora major Formaci Malaltia sense baixa / accident laboral

La direcci del centre ha d'arxivar i tenir a disposici de les persones afectades, de la Inspecci d'Educaci i del consell escolar la documentaci interna emprada per fer el control d'absncies, els justificants presentats i les relacions mensuals acumulatives corresponents al curs (on han de constar les faltes dels mesos anteriors del mateix curs acadmic). Totes les absncies, justificades o no, s'han de donar a conixer a les persones afectades, les quals han de poder presentar-hi allegacions. Es recorda que l'absncia del centre motivada per la participaci en els tribunals de les proves d'accs a la universitat (PAU) requereix l'autoritzaci de la direcci del centre. 26.6. Supsits d'absncia i d'impuntualitat dels professors. Aplicaci de la deducci proporcional d'havers Quan es produeixi una absncia o una impuntualitat de personal docent, la direcci del centre ho anotar a l'aplicaci informtica disponible amb aquests efectes (s'especificaran les hores en el cas que l'absncia sigui inferior a tota la jornada, i s'especificaran els dies si l'absncia s de tota la jornada) i, si no hi havia perms concedit, ho notificar immediatament a la persona interessada mitjanant el model corresponent, que es pot obtenir en la mateixa aplicaci, amb acusament de recepci, i li donar 5 dies hbils per tal que justifiqui la falta d'assistncia o de puntualitat o presenti a la direcci qualsevol altra allegaci que consideri convenient. Transcorregut el termini de 5 dies, la direcci del centre modificar a "justificada" la qualificaci de l'absncia o en confirmar el carcter d'"injustificada", segons correspongui, a l'aplicaci informtica. En aquest segon cas, obtindr de la mateixa aplicaci la resoluci, que com a director/a haur de signar i notificar a la persona afectada, sobre la deducci dhavers que se li aplicar, amb carcter no sancionador (article 30.1 de la Llei 7/2007, de 12 dabril, de l'Estatut bsic de l'empleat pblic). Dins dels 10 primers dies del mes en curs, la direcci ha de trametre als serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona la relaci del personal docent dependent del Departament d'Ensenyament sobre el qual ha ems resoluci de deducci proporcional d'havers per absncies o impuntualitats injustificades del mes anterior amb els efectes d'aplicar la corresponent deducci a la nmina. Aquesta tramesa es fa mitjanant l'aplicaci informtica abans esmentada. En
36

tot cas, la direcci del centre ha de conservar, degudament arxivats, els comunicats i resolucions lliurats a les persones afectades amb els acusaments de recepci, aix com les allegacions i altra documentaci que aquelles hagin pogut presentar. Per al ccul del valor/hora aplicable en la deducci es prendr com a base la totalitat de retribucions ntegres mensuals que percebi la persona, dividida entre el nombre de dies del mes corresponent, i al seu torn aquest resultat pel nombre d'hores que la persona tingui l'obligaci de complir de mitjana cada dia amb els perodes de paga extraordinria. Aquesta deducci proporcional de retribucions no t carcter sancionador i s'aplica sens perjudici de la sanci disciplinria que pugui correspondre d'acord amb el que s'estableix a l'apartat "Aplicaci de la via disciplinria". 26.7. Exercici del dret de vaga En cas de vaga i un cop finalitzada, el director ha de fer servir l'aplicaci telemtica d'introducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta aplicaci ha de confeccionar la relaci d'incidncies derivades de l'exercici del dret de vaga per part del personal, donar-la a conixer individualment, amb acusament de recepci, a les persones interessades (model "Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga") i donar-los un termini de cinc dies hbils per presentar allegacions. Transcorregut aquest termini, ha de trametre telemticament la relaci del personal que ha exercit el dret de vaga per tal que es pugui fer la corresponent deducci automtica de retribucions en la nmina, i arxivar al centre els comunicats lliurats i les allegacions rebudes. Les absncies per exercici del dret de vaga comporten la deducci dels havers que correspongui, per en cap cas generen responsabilitats disciplinries. 27. Aplicaci de la via disciplinria Quan la direcci del centre consideri que s procedent l'aplicaci de la via disciplinria, s'ha de distingir entre les dues situacions segents: A. Personal amb vinculaci administrativa Per a aquells fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, ser d'aplicaci el procediment sumari que el Departament ha adaptat al context dels centres educatius pblics per l'Ordre EDU/521/2010, de 2 de novembre (DOGC nm. 5756 de 16.11.2010). Per a aquells fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes greus o molt greus, la direcci del centre ha de fer la pertinent proposta d'incoaci d'expedient disciplinari i la tramitar als serveis territorials d'ensenyament o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci.

37

B. Professorat de religi i altres docents amb vinculaci laboral En aquest cas s'estar al que es preveu per al personal laboral en el document "Qestions relatives al personal d'administraci i serveis i als professionals d'atenci educativa i de suport a la docncia del Departament d'Ensenyament". D'altra banda, cal tenir en compte, respecte als supsits d'absncia, retards i impuntualitats no justificades dels professors amb vinculaci administrativa, que una vegada efectuada la tramitaci de la retenci proporcional d'havers sense carcter sancionador, si el director del centre constata que es donen, al mateix temps, circumstncies que sn objecte de la via disciplinria, se seguir el procediment per a faltes lleus, greus o molt greus establert anteriorment. Tanmateix, cal recordar que la sanci de descompte d'havers prevista a l'article 9, apartat h, i a l'article 13 del Reglament de rgim disciplinari de la funci pblica de l'Administraci de la Generalitat, aprovat pel Decret 243/1995, de 27 de juny, ha estat derogada per la Llei 5/2012, de 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de l'impost sobre les estades en establiments turstics (DOGC nm. 6094, de 23.3.2012). 28. Gesti econmica dels centres Els centres educatius pblics del Departament dEnsenyament han dajustar la seva gesti econmica al que disposa la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009), el Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010), lOrdre de 16 de gener de 1990 (DOGC nm. 1250, de 2.2.1990), la Resoluci de 19 dabril de 2006 (FDAADE nm. 1092, dabril de 2006) i les altres instruccions que shagin donat en la seva aplicaci. La gesti econmica del servei de menjador es regir, a ms, pel que estableix el Decret 160/1996, de 14 de maig (DOGC nm. 2208, de 20.5.1996). Els centres dels quals s titular el Departament d'Ensenyament utilitzaran el programari SAGA per a l'elaboraci, la gesti i la posterior liquidaci del pressupost, d'acord amb el que s'estableix a les Bones prctiques de gesti econmica. Aix far possible que es pugui obtenir la informaci necessria per fer un seguiment de l'evoluci del pressupost i emprendre, tant per part del centre com de l'Administraci Educativa, accions de millora en relaci amb la gesti diria del pressupost del centre. 29. Gesti acadmica i administrativa Els centres dels quals s titular el Departament d'Ensenyament utilitzen el programari SAGA (Sistema d'Administraci i Gesti Acadmica) per a la gesti academicoadministrativa.

38

30. Recollida de dades a efectes estadstics Els centres educatius han de lliurar al Departament d'Ensenyament les dades de matriculaci, d's de serveis, si escau, i d'altres, d'acord amb el Pla Estadstic, el Programa anual d'actuaci estadstica vigents i les instruccions per a la recollida de dades per a l'elaboraci de l'estadstica referent als alumnes i als centres. La informaci s'obtindr del Sistema d'Administraci i Gesti Acadmica (SAGA). 31. Responsabilitat civil i assistncia jurdica al personal D'acord amb el que disposa l'article 138 de la Llei 12/2009, d'educaci, i la resta de legislaci aplicable, l'Administraci educativa respon de les possibles responsabilitats civils indemnitzables que es puguin derivar de procediments judicials seguits contra els funcionaris docents i de la prestaci de les fiances corresponents. L'Administraci educativa vetlla, en tot moment, perqu els professors disposin d'una defensa adient, quan arran d'una denncia, demanda o querella per actuacions i/o omissions en l'exercici de les seves funcions, necessitin assistncia lletrada, sempre que els interessos dels defensats i els de la Generalitat no siguin oposats o contradictoris. Se seguiran, en aquest sentit, els criteris que estableix el Decret 57/2002, de 19 de febrer, de modificaci del Decret 257/1997, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament dels Serveis Jurdics de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya (DOGC nm. 3584, de 27.2.2002). Entre les funcions que s'assignen al Gabinet Jurdic de la Generalitat de Catalunya hi ha la defensa dels funcionaris de la Generalitat per actes o omissions comesos en l'exercici del seu crrec, dels quals puguin derivar-se responsabilitats per a la instituci o per al funcionari. 32. Actuacions del centre relacionades amb la convivncia escolar En el marc de la Llei d'educaci (especialment dels articles 30 a 38), el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius determina que les normes d'organitzaci i funcionament del centre han de ser coherents amb el fet que l'aprenentatge i la prctica de la convivncia sn elements fonamentals del sistema educatiu. Tamb han d'incorporar les mesures de promoci de la convivncia establertes en el centre, aix com els mecanismes i frmules per a la prevenci i resoluci de conflictes. D'acord amb l'article 32 de la Llei d'educaci, els centres poden resoldre, mitjanant els processos de mediaci establerts als articles 23 a 28 del Decret 279/2006, que continuen vigents, els conflictes generats per conductes dels alumnes contrries a les normes de convivncia o greument perjudicials per a la convivncia del centre, llevat de les excepcions previstes en l'article 25 del Decret 279/2006. Tamb es pot oferir la mediaci com a estratgia de reparaci o de reconciliaci un cop aplicada una mesura correctora o una

39

sanci per tal de restablir la confiana entre les persones i millorar el clima escolar, d'acord amb l'article 30.5 de la Llei d'educaci. L'aplicaci de mesures correctores per conductes contrries a les normes de convivncia del centre ha de seguir el procediment establert en la normativa vigent. No podran imposar-se sancions per conductes greument perjudicials per a la convivncia del centre sense la instrucci prvia d'un expedient segons la forma indicada en l'article 25 del Decret d'autonomia dels centres educatius. Les mesures correctores i les sancions s'han d'ajustar al que estableixen els articles 34 a 37 de la Llei d'educaci. Cada centre gestiona les situacions potencialment conflictives tenint en compte els criteris pedaggics del seu projecte educatiu en el marc del que estableix el ttol III de la Llei d'educaci i el que s'indica en els pargrafs anteriors. Pot comptar tamb amb l'assessorament dels professionals dels serveis educatius i, si escau, de la Inspecci d'Educaci. En casos particularment complexos o que no es poden resoldre pels canals ordinaris, qualsevol membre de la comunitat educativa pot adrear-se a la Unitat de Suport a la Convivncia Escolar del Departament d'Ensenyament (telfon 935.516.968 i adrea electrnica info.ensenyament@gencat.cat), que ofereix assessorament telefnic, i tamb presencial en el cas que els serveis territorials ho considerin necessari. 33. Igualtat d'oportunitats per a nens i nenes El carcter propi de l'escola pblica, definit a l'article 93 de la Llei d'educaci, comporta, entre altres aspectes, la definici de l'escola pblica com a inclusiva. Les escoles i els centres d'educaci especial han de promoure la igualtat d'oportunitats de nenes i nens, incorporar la perspectiva de gnere a l'acci educativa, prevenir i gestionar comportaments i actituds discriminatoris per ra de gnere, potenciar el reconeixement, la cooperaci i el respecte mutu, i generar nous i millors models identitaris de masculinitat i de feminitat. Aquests principis, en desenvolupament del carcter propi de l'escola pblica, han d'informar el projecte educatiu del centre, amb la corresponent incidncia en les programacions d'aula i en les activitats educatives. En el desenvolupament del procs educatiu els centres han de garantir especialment:

La promoci d'un llenguatge verbal i grfic que tracti equitativament ambds sexes. L's no sexista dels espais educatius del centre. La utilitzaci de llibres de text i materials didctics i curriculars que promoguin un tracte equitatiu entre dones i homes. La importncia de la realitzaci de les tasques de cura envers les persones i la llar, indistintament per part d'ambds sexes.

40

La potenciaci d'una educaci afectiva que afavoreixi la construcci d'una sexualitat positiva i saludable. La gesti positiva de situacions de conflicte vinculades a comportaments i actituds de carcter sexista i d'orientaci afectivosexual.

D'acord amb el que s'estableix en l'article 126.2 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci, els consells escolars de centre han de designar una persona d'entre els seus membres per impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. El Departament d'Ensenyament proporciona accions de formaci amb les persones designades per tal que puguin desenvolupar les seves funcions en condicions ptimes. La constituci al centre d'una comissi de coeducaci, poltiques de gnere i d'igualtat d'oportunitats pot afavorir la implementaci d'actuacions coeducatives i la implicaci de la comunitat educativa. El Departament d'Ensenyament impulsa programes de coeducaci. A la pgina web http://www.xtec.cat/web/projectes/coeducacio es poden trobar recursos digitals, experincies i prctiques de referncia de centres en relaci amb la coeducaci, bibliografia especfica adreada al personal docent i als alumnes i enllaos d'inters de diferents institucions i associacions que treballen aquesta temtica. 34. Recursos bibliogrfics. Biblioteca escolar 34.1. Biblioteca escolar La biblioteca escolar, de la qual tots els centres han de disposar (article 88.1 de la Llei d'educaci), s un recurs ms per a l'assoliment dels objectius del projecte educatiu de cada centre. Les funcions de la biblioteca escolar s'han de preveure precisament a partir dels objectius del projecte educatiu, i les activitats planificades en relaci amb la biblioteca i els serveis que ofereix a la comunitat escolar formen part de la programaci general anual del centre. La biblioteca escolar s un espai educatiu i dinmic, un centre de recursos que cont documents en tot tipus de suport per a l'aprenentatge i per a la recerca. s un servei per al desenvolupament del currculum i dels altres aspectes del projecte educatiu de centre adreat als professors, als alumnes i a tota la comunitat escolar. La seva missi s facilitar l'accs i difondre els recursos d'informaci afavorint els processos de creaci del coneixement. La biblioteca s un recurs fonamental per a l'adquisici de les competncies bsiques i el desplegament dels continguts curriculars a totes les rees, matries i etapes educatives. Esdev, doncs, un element clau per a l'assoliment de la competncia informacional, el foment de la lectura i l'adquisici d'aprenentatges autnoms. La biblioteca escolar es comunica i interacciona amb les seves comunitats d'usuaris utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci i s'integra als entorns virtuals d'aprenentatge i als sistemes d'informaci del centre.
41

D'aquesta manera, una biblioteca deixa de ser exclusivament un espai fsic i esdev una biblioteca que cont, tamb, espais virtuals per a la consulta i per a la comunicaci. La biblioteca escolar estableix canals de coordinaci amb els serveis educatius, la biblioteca pblica i altres organismes de l'entorn, especialment en els centres on es desenvolupa un pla educatiu d'entorn. El funcionament, l'expansi i la dinamitzaci de la biblioteca escolar al servei de l'aprenentatge i el coneixement giren a l'entorn de quatre mbits:

L'organitzaci de la informaci i del fons documental El pla de lectura del centre La competncia informacional La dinamitzaci dels seus serveis i recursos

Al portal XTEC, en el programa biblioteca escolar "puntedu", hi ha informaci addicional amb orientacions sobre l'organitzaci i el funcionament de la biblioteca escolar. Tot i que els centres disposen d'autonomia per decidir la millor manera de garantir l'eficincia i l'eficcia en l's del recurs de la biblioteca escolar, es recomana que en cada centre es designi una persona de l'equip docent que coordini la seva utilitzaci i se'n responsabilitzi expressament. Aix mateix, es recomana la creaci d'una comissi de biblioteca, amb les segents funcions, entre altres:

Establir criteris i formes de funcionament de la biblioteca, d'acord amb el projecte educatiu i les normes d'organitzaci i funcionament. Identificar les necessitats lectores i d'informaci dels diferents sectors de la comunitat escolar i donar-ne resposta. Elaborar i avaluar el projecte de biblioteca d'acord amb la Programaci general anual del centre. Donar suport i fer difusi dels projectes i activitats que es desenvolupen des de la biblioteca a tota la comunitat educativa.

34.2. Llibres de text Els llibres de text i altres materials didctics no requereixen autoritzaci prvia del Departament d'Ensenyament, d'acord amb el que estableix la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci.

42

L'elecci dels llibres de text i d'altres materials didctics correspon al centre educatiu en el marc de l'exercici de l'autonomia pedaggica. Correspon als professors del centre vetllar perqu els materials seleccionats siguin adients a l'edat dels alumnes i al currculum establert. Els llibres de text escollits pels centres, excepte els de llengua castellana i literatura i els de llenges estrangeres, han de ser normalment en catal (art. 11.2 de la Llei d'educaci). A la Vall d'Aran seran en arans denominaci que pren l'occit a l'Aran aquells que les disposicions especfiques estableixin. Amb carcter general, els llibres de text no es poden substituir abans de transcrrer un perode mnim de quatre anys. Abans d'aquest termini, noms en casos excepcionals i per raons plenament justificades, la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci, amb informe previ de la Inspecci d'Educaci, pot autoritzar-ne la substituci. En el cas dels centres educatius que participen en el projecte eduCAT 2.0, aquestes pautes no sn d'aplicaci en els nivells educatius dels centres que, en el marc del projecte, fan servir llibres de text electrnics o altre material digitalitzat. D'acord amb la normativa vigent, els centres educatius han de fer pblica, abans del 30 de juny, la relaci de llibres de text seleccionats per al curs segent, per cursos i indicant-ne el ttol, l'autoria, l'editorial i l'ISBN. S'ha de tenir en compte que els professors i els centres educatius poden reproduir, distribuir i comunicar petits fragments de material publicat, excepte llibres de text, sense necessitat de l'autoritzaci dels autors, d'acord amb la redacci actual del text refs de la Llei de propietat intellectual. En canvi, la reproducci de llibres de text sense autoritzaci dels autors s estrictament prohibida per les lleis. 35. Beques i ajuts Anualment es convoquen diferents modalitats de beques i ajuts de suport a l'estudi. El Departament d'Ensenyament ofereix informaci sistemtica i anticipada de les diferents modalitats de beques i ajuts a l'estudi mitjanant el web del Departament d'Ensenyament (Serveis i trmits > Beques). Els centres educatius han de vetllar perqu la informaci sobre les convocatries de beques i ajuts a l'estudi, destinades als alumnes, els arribi amb prou antelaci, a fi que puguin presentar la sollicitud dins del termini establert en cada convocatria.

43

36. Seguretat i salut En el document "Qestions relatives a seguretat i salut" s'indiquen els detalls pertinents dels diversos aspectes de la normativa vigent sobre salut i prevenci de riscos laborals als centres educatius, en tant que centres de treball i llocs que reuneixen, a ms, un determinat nombre d'alumnes. Aquests aspectes es refereixen a:

Farmaciola. Administraci de medicaments als alumnes. Prevenci del tabaquisme i de l'alcoholisme. Materials (educaci infantil i primria). Programa Salut i Escola (educaci secundria). Manipulaci d'aliments. Seguretat alimentria i nutrici en l'ambient escolar. Plans d'emergncia. Simulacre. Accidents laborals en els centres pblics. Notificaci. Control de plagues en els centres. Coordinaci de prevenci de riscos laborals en els centres pblics. Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius.

El document es refereix, en alguns passatges, a tots els centres, i en alguns altres, quan aix s'especifica, noms a les escoles i als centres pblics. Al web "Salut a l'escola" hi ha orientacions sobre com resoldre els problemes de salut ms freqents que es presenten en l'mbit escolar. 37. Actuacions, trmits i gestions en determinats casos d'accident o incident s un dret dels ciutadans la possibilitat de presentar, davant el Departament d'Ensenyament o, a la ciutat de Barcelona, davant el Consorci d'Educaci, una reclamaci de responsabilitat patrimonial, per les lesions en els bns o drets dels alumnes amb els requisits legalment previstos, i tenint en compte que el dret a reclamar prescriu al cap d'un any que s'hagi produt el fet lesiu, o des de la guarici en el cas de danys de caire personal o psicolgic, o des de la determinaci de l'abast de les seqeles. La resoluci de la reclamaci

44

correspon al Departament d'Ensenyament o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, segons l'article 6.2. dels seus estatuts. Els alumnes fills de collectius que pertanyin a la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat (MUFACE), en cas de necessitar assistncia sanitria d'urgncia hauran de dirigir-se, en primera instncia, als facultatius de l'entitat a la qual es troben adscrits o als serveis d'urgncia que constin en el catleg de serveis de la seva mutualitat. Els que, per decisi prpia o dels seus familiars, utilitzin altres mitjans no concertats per MUFACE, hauran d'abonar, sense dret a reintegrament per part d'aquella, les despeses que puguin ocasionar-se, llevat dels supsits i amb els requisits establerts en el concert per a l'assistncia urgent de carcter vital. Per a ms informaci podeu consultar http://www.muface.es/content/atencion-de-urgencia. 37.1. Actuacions en el supsit de possible lesi en bns o en drets de particulars (danys soferts en la seva integritat fsica i/o en els seus bns materials) D'acord amb el que disposa l'Ordre de 13 de novembre de 1989, per la qual s'aproven les instruccions que regulen les actuacions, els trmits i la gesti que han de fer els centres docents pblics de nivell no universitari de Catalunya en determinats casos d'accidents o incidents (DOGC nm. 1225, de 29 de novembre), modificada per l'Ordre de 16 d'octubre de 1991 (DOGC nm. 1510, de 25 d'octubre), el professor o altres professionals d'atenci educativa que es trobin dirigint o vigilant una activitat escolar, extraescolar o complementria en la qual tingui lloc un accident, hauran d'atendre la situaci produda amb els mitjans de qu puguin disposar, actuant en tot moment amb diligncia i conformement al que estableix la normativa vigent. El director del centre ha de comunicar els fets, al ms aviat possible, a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci, a fi que l'rgan competent pugui prendre les mesures adients de protecci de l'alumne accidentat, si escau, i assabenti el pare, la mare o els seus tutors legals, o les persones perjudicades (tercers), dels fets ocorreguts i del procediment establert per reclamar en via administrativa. Per iniciar el procediment de reclamaci de responsabilitat patrimonial en via administrativa, l'interessat, o el pare, la mare o els tutors legals de l'alumne, ha de presentar un escrit de reclamaci davant la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, davant la gerncia del Consorci d'Educaci. Cal que els particulars adjuntin a l'escrit documentaci acreditativa del seu dret i un detall sobre l'estimaci del perjudici ocasionat. En el cas d'accidents soferts per alumnes, els interessats presentaran una fotocpia del llibre de famlia o del document judicial que acredita la representaci legal del menor, el certificat mdic de lesions, la justificaci i avaluaci de les despeses originades, o que es puguin originar, en ocasi de l'accident, i qualsevol altra documentaci que considerin pertinent.

45

El director del centre ha d'emetre un primer informe descriptiu de la possible lesi en els bns o drets dels particulars i, sempre que hi concorrin les circumstncies que puguin donar lloc a responsabilitat civil de l'Administraci, l'ha de traslladar per via urgent a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci. El director del centre, amb l'assistncia deguda, haur d'elaborar posteriorment un informe detallat dels fets i de les circumstncies relacionades amb l'accident i trametre'l sense demora a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci. Per a l'elaboraci d'aquest informe, el director ha de tenir en compte la versi dels fets donada (i ratificada posteriorment per escrit) pel professor o la persona que tenia encarregada la direcci, la vigilncia o la custdia de l'alumne en el moment de produir-se l'accident, i les informacions verbals o documentals de qu pugui disposar. L'Administraci resol l'expedient en el termini mxim de sis mesos, en notifica la resoluci al reclamant i, si escau, tramita l'abonament de la indemnitzaci corresponent. 37.2. Actuaci en situacions d'emergncia vinculades a l'mbit escolar Quan en un centre educatiu o en qualsevol activitat que es faci fora del centre (excursions, colnies, viatges) es produeixi una situaci d'emergncia (mort, accident greu) cal trucar al 112 per tal que el Servei d'Emergncies Mdiques (SEM) activi els recursos necessaris per atendre la situaci. El director del centre s l'interlocutor del SEM durant la situaci d'emergncia. La intervenci dels professionals del Departament d'Ensenyament (EAP i professors d'orientaci educativa) dna suport a l'equip del SEM que gestioni la intervenci psicolgica. Finalitzat el perode d'emergncia, l'EAP collabora amb la direcci del centre en la normalitzaci de la vida escolar. En cas que calgui prosseguir alguna intervenci amb el personal del centre, el director del centre ho ha de sollicitar a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci. 38. Actuacions dels centres en supsits de les diverses realitats socials que afecten alumnes que hi sn escolaritzats El document "Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre" recull indicacions i recursos per atendre les situacions i supsits segents:

Absentisme d'alumnes. Retard en la recollida d'alumnes a la sortida del centre (escoles). Supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills.

46

Supsits d'actuaci de la policia o de la DGAIA. Supsits de presumpta comissi, per part d'alumnes, d'algun tipus de delicte o falta penal dins de les dependncies del centre. Supsits de sospites probables o de constncia de maltractaments a alumnes.

Les indicacions que s'estableixen tenen en compte que, en l'exercici de les seves funcions en el marc de l'ordenament, la direcci del centre pblic s autoritat competent per defensar l'inters superior de l'infant, tal com estableix l'article 142.9 de la Llei d'educaci. Aix mateix, en el document es tenen en compte les responsabilitats que assumeix el centre de titularitat privada i, directament, la persona titular, pel fet de l'escolaritzaci de menors en el centre educatiu. 38.1. Instruccions per als centres educatius per a l'acreditaci en les renovacions de les autoritzacions de residncia de l'escolaritzaci dels menors a crrec Segons el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el reglament de la Llei orgnica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci social, desprs de la reforma mitjanant la Llei orgnica 2/2009, s'obliga a acreditar l'escolaritzaci dels menors a crrec en les renovacions de les autoritzacions de residncia. Els sollicitants amb menors a crrec s'han d'adrear als centres educatius on aquests estiguin matriculats per obtenir el certificat que acrediti la seva escolaritzaci. Els centres educatius emetran aquest certificat segons el model normalitzat que es pot descarregar al Portal de centre / Documentaci acadmica / Certificats del centre / Pas 4: Elaborar el certificat, indicant que l'alumne est matriculat en el centre, el pla d'estudis en qu est matriculat i que assisteix regularment a les activitats docents. El certificat el signaran el secretari i el director del centre educatiu, portar el segell de centre i es lliurar en format paper al sollicitant. 39. Actuacions en cas de queixes sobre la prestaci del servei que qestionin l'exercici professional de personal del centre Els escrits de queixa sobre l'exercici professional d'una persona que presta serveis en un centre pblic del Departament d'Ensenyament han d'adrear-se a la direcci del centre i han de contenir la identificaci de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a qu es fa referncia.

47

El director del centre ha de traslladar cpia de la queixa al professor o treballador afectat i, directament o per mitj d'altres membres de l'equip directiu del centre, obtenir informaci sobre els fets exposats. Obtinguda la informaci i escoltat l'interessat, el director ha de prendre les decisions que consideri pertinents i comunicar per escrit a la persona o persones que han presentat la queixa la soluci adoptada o, si escau, la desestimaci motivada, fent constar en l'escrit l'rgan al qual poden recrrer si no queden satisfets per la resoluci adoptada. La documentaci generada ha de quedar arxivada a la direcci o a la secretaria del centre. El procediment detallat de tramitaci de les queixes sobre la prestaci del servei que qestionin l'exercici professional de personal del centre ha d'explicitar-se en les normes d'organitzaci i funcionament del centre, atenent el que estableix la Resoluci de 24 de maig de 2004 (FDAADE 1.006, de maig de 2004). 40. Protecci de dades de carcter personal, protecci de materials i protecci de la imatge En el document "Protecci de dades, d'imatges i de la propietat intellectual" s'indiquen les normes vigents en aquestes matries i les precaucions que s'han de prendre des dels centres en relaci, especficament, amb:

La captaci, s i difusi d'imatges dels alumnes i del personal del centre. La publicaci de dades personals dels alumnes i del personal del centre. La publicaci de materials la propietat intellectual dels quals correspon als alumnes.

En tot cas, es recorda que per a la publicaci d'imatges, dades personals o materials la propietat intellectual dels quals recau en els alumnes menors d'edat, cal disposar de la corresponent autoritzaci signada per les persones que n'exerceixen la ptria potestat. L'autoritzaci ha d'especificar de la manera ms concisa possible la finalitat a qu es destinaran les dades, imatges o materials, la durada de l'autoritzaci i el mitj de difusi. Quan els alumnes sn majors d'edat l'autoritzaci l'ha de signar directament l'alumne. Aix mateix, es recorda que correspon a les direccions dels centres pblics i a la titularitat dels centres privats adoptar les mesures adients per garantir la seguretat de les dades de carcter personal que cont la documentaci del centre i evitar-ne l'alteraci, la prdua i el tractament o l'accs no autoritzats. 40.1. Autoritzaci per a l's de serveis i recursos Internet Les eines i serveis de l'anomenat web 2.0 que permeten el treball collaboratiu i la comunicaci entre usuaris s'estan estenent en els centres educatius per al treball acadmic, ateses les seves grans potencialitats per desenvolupar la competncia digital dels alumnes. Per a la utilitzaci d'aquests entorns cal, en
48

molts casos, un registre previ amb la consegent cessi de dades de carcter personal. El supsit esmentat a l'apartat anterior s regulat a l'article 13.1 del Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, que admet la validesa del consentiment del tractament de les dades de carcter personal atorgat per les persones majors de 14 anys, mentre que per a les menors d'aquesta edat cal el consentiment de les persones que n'exerceixen la ptria potestat. Aix, doncs, per tal que els alumnes menors de 14 anys es puguin donar d'alta per a l's de serveis Internet, encara que siguin aplicacions educatives d'aquests serveis, cal una autoritzaci dels pares o tutors legals que especifiqui quins serveis s'utilitzaran i amb quina finalitat i advertir que la responsabilitat per possibles mals usos s de l'usuari. Amb aquest efecte, es pot utilitzar el model "Autoritzaci relativa als alumnes de menys de 14 anys: s de serveis i recursos digitals a Internet per treballar a l'aula". Amb alumnes de 14 o ms anys que sn encara menors d'edat es recomana informar els pares o tutors legals de quins serveis s'utilitzaran i amb quina finalitat i advertir que la responsabilitat per possibles mals usos s de l'usuari. Amb aquest efecte, es pot utilitzar el model "Comunicaci relativa als alumnes de ms de 14 anys, per menors d'edat: s de serveis i recursos digitals a Internet per treballar a l'aula". 41. Correu electrnic XTEC dels centres educatius i dels professors L'adrea de correu XTEC t el carcter de correu corporatiu del Departament d'Ensenyament en la seva comunicaci amb els centres i serveis educatius i amb els professors. Els responsables dels centres i serveis educatius han d'atendre amb regularitat aquesta bstia de correu electrnic. El servei de correu electrnic de la XTEC s d's preferent en l'entorn professional dels docents dels centres pblics i privats sostinguts amb fons pblics. 42. Coresponsabilitzaci de la famlia. Carta de comproms educatiu. Implicaci i participaci de les famlies en el procs escolar i educatiu dels seus fills i en el funcionament del centre A. Coresponsabilitzaci de la famlia. Carta de comproms educatiu La carta de comproms educatiu s una eina que facilita la cooperaci entre les famlies i el centre educatiu i ha d'expressar els compromisos que s'avenen a adquirir per garantir la cooperaci entre les seves accions educatives en un entorn de convivncia, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives, d'acord amb l'article 7 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius i l'article 20 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.

49

Els continguts comuns de la carta s'han de formular amb la participaci de la comunitat escolar, especialment els professionals de l'educaci i les famlies, i els ha d'aprovar el consell escolar. El centre i la famlia hauran de formalitzar la carta de comproms amb els seus continguts comuns en el moment de la matrcula. Aquest document anir signat pel pare, mare o tutor legal de l'alumne i pel director del centre educatiu pblic o pel titular del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les normes d'organitzaci i funcionament del centre. D'altra banda, i d'acord amb l'article 7.4 del Decret 102/2010, la carta de comproms educatiu ha de fer referncia al seguiment de l'evoluci dels alumnes. En aquest sentit, i amb la finalitat que la carta de comproms educatiu pugui ser una eina ms efectiva en el seguiment individualitzat de l'alumne, s convenient afegir als continguts comuns de la carta altres continguts especfics addicionals per al seguiment de cada alumne. Per aix, els centres educatius, d'acord amb cada famlia, poden completar cada carta de comproms amb una addenda de continguts especfics addicionals on, un cop detectades les necessitats de cada alumne, s'especifiquen les mesures que es duran a terme per millorar el seu rendiment escolar i la seva integraci escolar i social, els compromisos que cada famlia i el centre s'avenen a adquirir en relaci amb aquestes accions, i el seguiment dels resultats de les mesures dutes a terme. Aquesta addenda, que ha de ser signada pel pare, mare o tutor legal de l'alumne i pel tutor del centre, pot ser signada tamb per l'alumne a partir del 1r curs de l'educaci secundria obligatria, es formalitza durant el primer trimestre de curs i t una revisi anual, com a mnim. De la carta de comproms, de les revisions successives i de les addendes de continguts especfics signades, n'ha de quedar constncia documental al centre i a la famlia. Per a ms informaci, vegeu el document "Orientacions per a l'elaboraci de la carta de comproms educatiu". B. Implicaci i participaci de les famlies en el procs escolar i educatiu dels seus fills i en el funcionament del centre La implicaci de les famlies en el procs escolar i educatiu dels seus fills s imprescindible per assolir l'xit educatiu i contribuir a la millor integraci escolar i social de l'alumne. En el web Famlia i Escola: Junts x l'Educaci, el Departament d'Ensenyament ofereix a les famlies informaci sobre el procs escolar dels seus fills i orientacions i recursos per facilitar la seva tasca educadora. Aix mateix, posa a l'abast dels centres l'aplicaci Escola i Famlia: Junts x l'Educaci, una eina de suport amb orientacions i recursos per promoure la implicaci de la famlia en el procs educatiu dels seus fills i la participaci en el funcionament del centre. L'aplicaci cont les segents lnies d'intervenci: acollida a les famlies, carta de comproms educatiu, informaci i comunicaci,
50

participaci en el seguiment escolar dels fills i en el funcionament del centre, i formaci per a les famlies. D'altra banda, cal tamb que els centres educatius facilitin la participaci de les associacions de mares i pares (AMPA) en el projecte educatiu i en el funcionament del centre, i afavoreixin les seves actuacions tot habilitant espais per a les seves activitats i reunions. Tamb els han d'oferir la possibilitat de difondre la seva informaci en els taulers o sistema d'anuncis del centre i els han de garantir els contactes necessaris amb la direcci.

51

VI. Formaci permanent del professorat. Innovaci educativa 43. Formaci permanent del professorat La formaci del professorat ha de contribuir a la millora dels resultats i dels processos educatius dels alumnes, mitjanant l'enfortiment de les competncies professionals dels docents i el suport als projectes educatius dels centres. El Departament d'Ensenyament ha establert un conjunt de lnies de formaci permanent que tenen com a objectiu donar resposta a les necessitats de formaci dels centres educatius i dels docents. Vegeu el document: "Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres". Plans de formaci de zona El Departament d'Ensenyament planifica i gestiona la formaci de mestres i professors d'un mbit territorial determinat mitjanant els plans de formaci de zona (PFZ). Les comissions de formaci permanent, presidides per la Inspecci d'Educaci i gestionades pels centres de recursos pedaggics, programen les diverses activitats especificant-ne els objectius, la metodologia i la proposta d'avaluaci de l'aprofitament. Totes les activitats de formaci permanent es duen a terme dins l'horari laboral no lectiu dels professors, llevat dels casos excepcionalment autoritzats per la direcci general que correspongui. L'avaluaci positiva de l'aprofitament de l'activitat s condici necessria per obtenir la certificaci. Formaci en centre El Departament d'Ensenyament considera prioritria la formaci en centre com a eina de suport i enfortiment del projecte educatiu del centre. T com a finalitat principal l'increment de l'xit educatiu dels alumnes. La formaci en centre es podr realitzar segons diferents modalitats, per se'n prioritzaran dues:

Assessorament a centre, d'acord amb els criteris de prioritzaci que estableixin els serveis territorials, o el Consorci d'Educaci de Barcelona, i la Inspecci d'Educaci. Formaci interna de centre: modalitat de formaci en centre que el Departament d'Ensenyament impulsar, a partir del curs 2012-2013, per afavorir la millora del plantejament metodolgic dels mestres i professors, aprofitant la seva experincia i saber. S'organitzar, preferentment, a l'entorn de les competncies comunicatives i matemtiques, fent incidncia en l'orientaci educativa i l'acci tutorial com a element transversal i vertebrador del procs educatiu.
52

Tota la informaci relacionada amb la formaci permanent del professorat es pot consultar a la pgina web de "Formaci". 44. Innovaci educativa El Departament d'Ensenyament, d'acord amb el que estableixen els articles 84 i 85 de la Llei 12/2009, d'educaci, t previst, al llarg del curs 2012-2013, engegar un conjunt d'actuacions per identificar centres educatius de referncia, per tal de potenciar el seu reconeixement i la seva difusi. Les iniciatives que desenvolupen els centres en l'mbit de la innovaci han d'estar integrades en el seu projecte educatiu, han de tenir voluntat de continutat i de consolidaci en el temps i han d'estar orientades a la millora de l'xit escolar. L'abast i origen d'aquestes iniciatives permet distingir-ne tres tipologies:

Prctiques educatives de referncia: sn iniciatives dels professors vinculades a la millora metodolgica a l'aula i que han obtingut una avaluaci positiva per part de la Inspecci d'Educaci d'acord amb els protocols establerts. Projectes d'innovaci educativa: sn prctiques educatives de referncia que impliquen tot el claustre de professors i consoliden en el centre processos sistematitzats i dinmiques de millora contnua. Programes d'innovaci educativa: sn iniciatives institucionals del Departament d'Ensenyament que despleguen actuacions especfiques amb la finalitat de millorar el sistema educatiu d'acord amb les seves necessitats i prioritats.

El Departament d'Ensenyament desenvolupa, en collaboraci amb altres departaments, institucions o entitats, diferents programes d'innovaci educativa als quals els centres s'adhereixen a petici prpia o del Departament. Alguns d'aquests programes, impulsats per la Direcci General d'Educaci Infantil i Primria i la Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat, sn:

Programa d'Escoles Verdes, en collaboraci amb el Departament de Territori i Sostenibilitat Comunitats d'Aprenentatge, conjuntament amb les universitats catalanes Programa Salut Integral (SI), en collaboraci am la Fundaci SHE (Science, Health and Education)

53

Emprenedoria a l'escola (EL'E):


o

Programa Emprendre a la meva escola (EME), projecte que promou la Fundaci del Mn Rural Cultura emprenedora a l'escola, projecte que promou la Diputaci de Barcelona

Xarxa de Competncies Bsiques, formada per escoles i instituts que configuren un espai de formaci i intercanvi.

54

VII. Referents normatius Llei d'educaci

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (LEC) (DOGC nm. 5422, de 16.7.2009), modificada per la Llei 11/2011, del 29 de desembre (DOGC nm. 6035, de 30.12.2011)

Organitzaci del curs

Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC nm. 4670, de 6.7.2006). Derogats l'article 4 i el ttol IV. Decret 75/2007, de 27 de mar, pel qual s'estableix el procediment d'admissi de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons pblics (DOGC nm. 4852, de 29.3.2007) modificat pel Decret 10/2012, de 31 de gener (DOGC nm. 6058, de 2.2.2012) Ordre ENS/151/2012, de 5 de juny, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2012-2013 per als centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC nm. 6149, de 14.6.2012)

Currculum

Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mnims de l'educaci primria (BOE nm. 293, de 8.12.2006) Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mnims del segon cicle d'educaci infantil (BOE nm. 4, de 4.1.2007) Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria (DOGC nm. 4915, de 29.6.2007) Decret 181/2008, de 9 setembre, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments del segon cicle de l'educaci infantil (DOGC nm. 5216, de 16.9.2008)

Avaluaci d'alumnes

Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, per la qual s'estableixen els elements dels documents bsics d'avaluaci de l'educaci bsica regulada per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci, aix com els requisits formals derivats del procs d'avaluaci que sn necessaris per garantir la mobilitat de l'alumnat (BOE nm. 149, de 22.6.2007) Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci en l'educaci primria (DOGC nm. 5155, de 18.6.2008) Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci del segon cicle de l'educaci infantil (DOGC nm. 5505, de 13.11.2009)

55

Educaci especial

Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenci educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials (DOGC nm. 2528, de 28.11.1997)

Centres

Ordre de 16 de gener de 1990, de desplegament del Decret 235/1989, de 12 de setembre, que regula el procediment per dur a terme l'autonomia de gesti econmica dels centres docents pblics no universitaris del Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 1250, de 2.2.1990) Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s'estableixen els requisits mnims dels centres que imparteixen ensenyaments de segon cicle de l'educaci infantil, l'educaci primria i l'educaci secundria (BOE nm. 62, de 12.3.2010). El Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, deroga els apartats 3 i 4 de l'article 13. Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm. 5686, de 5.8.2010) Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent (DOGC nm. 5753, d'11.11.2010)

Mestres

Acord GOV/71/2011, de 10 de maig, pel qual s'adopten mesures excepcionals en matria de personal docent no universitari dependent de la Generalitat de Catalunya durant el perode 2011-2015 (DOGC nm. 5877, de 12.5.2011) Acord GOV/29/2012, de 27 de mar, d'aplicaci de mesures excepcionals en matria de personal docent no universitari dependent de la Generalitat de Catalunya durant el perode 2012-2015 (DOGC nm. 6099, de 30.3.2012) Resoluci ENS/864/2012, de 8 de maig, sobre el procediment de reducci de dues hores d'activitats complementries setmanals de presncia al centre per al personal funcionari docent que tingui entre 55 i 58 anys, i de reducci de dues hores lectives setmanals per al personal funcionari docent que tingui entre 59 i 64 anys per al curs 2012-2013, i les condicions especfiques de l'horari setmanal d'aquest personal (DOGC nm. 6127, de 14.5.2012)

Personal d'administraci i serveis (PAS)

Decret legislatiu 1/1997, 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (DOGC nm. 2509 / Annex de 3 de novembre de 1997)

56

Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l'Administraci de la Generalitat (DOGC nm. 6139, de 31.5.2012) VI Conveni collectiu nic d'mbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya per al perode 2004-2008

Projecte lingstic

Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica (DOGC nm. 2553, de 9.1.1998). Vegeu tamb el ttol II de la Llei 12/2009, d'educaci.

Projectes d'innovaci educativa

Resoluci EDU/602/2009, d'11 de mar, per la qual s'aproven les bases generals i especfiques que regulen diversos programes i els projectes que els integren que han de dur a terme centres educatius dels quals s titular el Departament d'Educaci, i s'obre la convocatria de selecci per a l'any 2009 (DOGC nm. 5336, d'11.3.2009) Ordre EDU/123/2010, d'1 de mar, per la qual s'aproven les bases generals de les lnies de subvencions i projectes del Departament d'Educaci i les bases especfiques dels programes que les integren, i s'obre la convocatria pblica per a l'any 2010 (DOGC nm. 5582, de 8.3.2010), modificada per l'Ordre EDU/463/2010, de 27 de setembre (DOGC nm. 5727, de 4.10.2010), i per l'Ordre EDU/341/2010, de 10 de juny (DOGC nm. 5653, de 18.6.2010)

Plans estratgics

Articles 9 i 10 del Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regulen els plans estratgics dels centres docents sostinguts amb fons pblics (DOGC nm. 3401, d'1.6.2001). Vegeu tamb la disposici transitria sisena del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius. Resoluci EDU/2641/2008, de 4 d'agost, per la qual es dna publicitat als centres que documentalment han formalitzat amb el Departament d'Educaci un pla estratgic per al desenvolupament de l'autonomia de centre, i als centres que han estat autoritzats a desenvolupar un pla de millora, i es crea la comissi de seguiment dels plans (DOGC nm. 5205, de 29.8.2008) Resoluci EDU/197/2009, de 4 de febrer, per la qual es dna publicitat dels centres que han formalitzat documentalment, amb el Departament d'Educaci, un pla d'actuaci immediata per a la millora dels resultats educatius i la cohesi social per al curs 2008-2009, i es fixa el calendari per a la formalitzaci documental d'un pla estratgic amb el Departament d'Educaci per al desenvolupament d'un pla de millora i autonomia del centre educatiu durant els cursos 2009-2013 (DOGC nm. 5317, de 12.2.2009)

57

Resoluci EDU/2971/2009, de 13 d'octubre, per la qual es dna publicitat als centres que documentalment han formalitzat, amb el Departament d'Educaci, un pla estratgic per al desenvolupament de l'autonomia de centre, i es crea la comissi de seguiment dels plans (DOGC nm. 5495, de 30.10.2009) Resoluci EDU/380/2010, de 10 de febrer, per la qual es dna publicitat dels centres que estan fent el disseny del Pla estratgic per a la millora dels resultats educatius i la cohesi social com a objectius prioritzats pel Departament d'Educaci, i es fixa el calendari per a la formalitzaci documental del Pla estratgic per a la millora de la qualitat i la promoci de l'autonomia del centre educatiu durant els cursos 2010-2011, 20112012, 2012-2013 i 2013-2014 (DOGC nm. 5571, de 19.2.2010), modificada per la Resoluci EDU/839/2010, de 19 de mar (DOGC nm. 5597, de 29.3.2010) Resoluci EDU/381/2010, de 10 de febrer, per la qual es dna publicitat dels centres que han formalitzat documentalment, amb el Departament d'Educaci, un pla d'actuaci immediata per a la millora dels resultats educatius i la cohesi social per al curs 2009-2010, i es fixa el calendari per a la formalitzaci documental d'un pla estratgic per a la millora de la qualitat i la promoci de l'autonomia del centre educatiu durant els cursos 2010-2011, 2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014 (DOGC nm. 5571, de 19.2.2010), modificada per la Resoluci EDU/838/2010, de 19 de mar (DOGC nm. 5597, de 29.3.2010)

Seguretat i salut

Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenci i assistncia en matria de substncies que poden generar dependncia (DOGC nm. 572, de 7.8.1985). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada. Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals (BOE nm. 269, de 10.11.1995). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada. Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis de prevenci (BOE nm. 27, de 31.1.1997) Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mnimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE nm. 97, de 23.4.1997) Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil de Catalunya (DOGC nm. 2401, de 29.5.1997). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada. Decret 312/1998, d'1 de desembre, pel qual es creen els serveis de Prevenci de Riscos Laborals per al personal al servei de l'Administraci de la Generalitat (DOGC nm. 2784, d'11.12.1998) Decret 183/2000, de 29 de maig, de regulaci del Servei de Prevenci de Riscos Laborals del Departament d'Ensenyament (DOGC nm. 3152, d'1.6.2000) Decret 32/2005, de 8 de mar, pel qual es regula la senyalitzaci de les limitacions en la venda de begudes alcohliques (DOGC nm. 4340, de 10.3.2005)

58

Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005), modificada per la Llei 42/2010, de 30 de desembre (BOE nm. 318, de 31.12.2010) Resoluci de 28 de desembre de 2005, de la Secretaria General per a l'Administraci Pblica, per la qual es dicten instruccions quant a l'aplicaci, en els llocs de treball de l'Administraci General de l'Estat i dels Organismes Pblics dependents o relacionats, de la Llei 28/2005, 26 de desembre, de mesures sanitries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac (BOE nm. 311, de 29.12.2005)

s d'imatges

Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, de protecci civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge (BOE nm. 115, de 14.5.1982)

Protecci de dades

Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (BOE nm. 281, de 24.11.1995). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada. Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei de propietat intellectual (BOE nm. 97, de 22.4.1996). Text modificat. Vegeu-ne la versi actualitzada. Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (BOE nm. 298, de 14.12.1999) Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de desplegament de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (BOE nm. 17, de 19.1.2008)

59

Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre
Aquest document cont els apartats segents: A. Supsits dabsentisme dalumnes (orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya) B. Supsits de retard en la recollida dels alumnes a la sortida del centre (escoles) C. Supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills (orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya) D. Supsits dactuacions de la policia o de la DGAIA (orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya) E. Supsits de presumpta comissi, per part dalumnes, d'algun tipus de delicte o falta penal dins les dependncies del centre (orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya) F. Supsits en qu es t constncia o es tenen sospites que algun alumne ha estat objecte de maltractaments (orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya) A. Supsits dabsentisme dalumnes (orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya) Labsentisme prpiament dit s la no-assistncia reiterada i no justificada de lalumne en edat descolaritzaci obligatria al centre educatiu en qu est matriculat, tot i que hi ha altres realitats, que sovint sinclouen dins aquest terme, com labandonament, la no-escolaritzaci o la desescolaritzaci. Cada centre dissenya i implementa estratgies i actuacions per a la prevenci, la diagnosi i lactuaci preco contra labsentisme escolar. Aquestes actuacions es duen a terme coordinadament amb els serveis educatius del Departament dEnsenyament i els serveis socials del municipi i inclouen mecanismes per a la prevenci i detecci de labsentisme, anlisi de factors de risc, protocols dintervenci, mesures pedaggiques per garantir lxit en el retorn de lalumnat absentista al centre, mesures organitzatives i metodolgiques per millorar lassistncia a classe i processos de reflexi sobre els resultats obtinguts. Les orientacions del Departament dEnsenyament es poden trobar a Projecte de convivncia, al web de la XTEC. En detectar un cas dabsentisme escolar, el centre educatiu sha de posar en contacte amb el pare, mare o tutor legal per tal dinformar-los de la situaci i recordar-los lobligaci de vetllar per lescolaritzaci correcta dels fills. Si daquestes actuacions no en resulta la rectificaci del comportament absentista, la direcci del centre educatiu ha de comunicar per escrit la situaci dabsentisme als serveis socials del municipi. Daquesta comunicaci, nha de quedar una cpia arxivada al centre a disposici de la Inspecci dEducaci. Si aquestes actuacions no han resolt de manera efectiva la situaci dabsentisme, la direcci del centre educatiu nha dinformar la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci, per tal que, si escau, ho posi en coneixement de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA).
Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre

1/5

En el cas dalumnes illocalitzables que consten com a matriculats al centre educatiu, per que no es pot contactar amb la famlia, la direcci del centre ninformar la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci, per comprovar un possible canvi de matrcula no notificat i determinar, si escau, donar de baixa dofici a lalumne. El director del centre ninformar tamb als serveis socials perqu facin les actuacions oportunes. El procediment detallat dactuaci en situacions dabsentisme de lalumne sha dexplicitar en les normes dorganitzaci i funcionament del centre. A ms de les mesures de carcter estrictament educatiu que tingui determinat cada centre per a l'etapa obligatria, els casos de no-assistncia injustificada en els nivells no obligatoris es consideraran falta en els termes establerts a larticle 37 de la Llei deducaci, sens perjudici del que sindica a lapartat Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxillerat del document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres deducaci secundria. B. Supsits de retard en la recollida dels alumnes a la sortida del centre (escoles) El centre pblic ha dexposar en un lloc visible lhorari mxim de recollida dels alumnes i ha de determinar la persona o persones que es faran crrec dels alumnes un cop se superi el temps fixat per a la recollida, ja que en cap cas un alumne no es pot deixar sol. Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida dels alumnes un cop acabat lhorari escolar, es procurar contactar amb la famlia o els tutors legals de lalumne. Un cop esgotats, sense efecte, els intents de comunicaci amb la famlia o amb els tutors legals, i transcorregut un marge de temps prudencial, la persona de lescola que fins aquell moment hagi estat a crrec de lalumne comunicar telefnicament la situaci a la gurdia urbana o policia local i hi acordar la frmula per lliurar-lo a la seva custdia. La reiteraci freqent daquests fets amb una mateixa famlia, en la mesura que comporti una manca dassumpci de les responsabilitats de custdia dels menors que li correspongui, sha de tractar de manera similar als supsits dabsentisme. En darrer terme, la direcci del centre ha de comunicar per escrit la situaci als serveis socials del municipi. Daquesta comunicaci, nha de quedar una cpia arxivada al centre, a disposici de la Inspecci dEducaci. A criteri de la direcci del centre, si no sha solucionat efectivament la reiteraci de recollides tardanes desprs de la comunicaci als serveis socials del municipi, la direcci del centre ninformar la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, la gerncia del Consorci dEducaci. C. Supsits de problemes entre els progenitors en relaci amb els fills (orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya) En els supsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors legals dalumnes menors dedat, cal tenir en compte els criteris segents:

Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre

2/5

1. Com a regla general

No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades entre els pares dels alumnes, referents als seus drets i deures envers aquests. Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits sobre les relacions esmentades.

2. Com a qestions especfiques

Cap persona, sigui o no funcionria, no est obligada a proporcionar informes dels alumnes, a petici dun advocat. Cal exigir loport requeriment judicial. Els pares, si no han estat privats judicialment de la ptria potestat, tenen dret a rebre informaci sobre el desenvolupament educatiu dels fills. Els pares que hagin estat privats de la ptria potestat shan de sotmetre al rgim de relacions amb el fill que hagi estat establert mitjanant sentncia judicial. Les decisions de canvi de centre dun alumne corresponen a les persones qui en tinguin atribuda la ptria potestat. Aquesta sexerceix per ambds progenitors o per un de sol amb el consentiment exprs o tcit de laltre, i sn vlids els actes que faci un dells segons ls social i les circumstncies. En cas de desacord entre progenitors, cal complir el que determini el jutge. Els infants ms petits han de ser lliurats, a lhora de la sortida, als pares que en tinguin atribuda la guarda i custdia o a les persones que en tinguin lencrrec. Davant de qualsevol exigncia que depassi els criteris que shan expressat anteriorment, cal demanar el corresponent requeriment judicial.

D. Supsits dactuacions de la policia o de la DGAIA (orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya) En el supsit que funcionaris de la policia es presentin en les dependncies dun centre educatiu, cal tenir presents els criteris dactuaci segents: 1. Si demanen endur-se algun alumne, cal el segent: Que sacreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional. Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que nordena lactuaci. Avisar els pares o tutors legals, si lalumne s menor dedat, per tal que acompanyin el fill. Si no s possible comptar amb els pares o tutors legals, els menors han de ser acompanyats pel tutor o per un altre professor.

2. Si demanen identificaci o dades dalgun alumne, cal el segent:


Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre

3/5

Que sacreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional. Que la petici sefectu amb la motivaci deguda, que acrediti la relaci amb els supsits exposats, deixant constncia de la petici. Es considera admissible un requeriment judicial o de la fiscalia i tamb una ordre o un ofici expedit per la prpia autoritat policial que estigui al crrec de les actuacions.

Si no es compleixen prviament les actuacions precedents, no es pot lliurar cap alumne a la policia ni proporcionar dades que aquesta solliciti, llevat que els agents de policia es trobin davant una situaci durgncia perqu lalumne intenta fugir o cometre alguna illicitud penal dins el centre. Menors en situaci de desemparament. En el supsit que es presentin al centre funcionaris de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA) per recollir un menor que ha estat declarat en situaci de desemparament per resoluci administrativa de la DGAIA, els funcionaris han dacreditar-se i lliurar al centre una cpia de lautoritzaci emesa pel cap del servei territorial dAtenci a la Infncia i lAdolescncia en qu consti la referncia de la resoluci esmentada. En aquest supsit, el centre lliurar el menor als funcionaris i conservar una cpia de lautoritzaci presentada, aix com de les dades de lacreditaci dels funcionaris que hagin dut a terme la recollida. En el web de la XTEC (centres > projecte educatiu > projecte de convivncia) trobareu ms informaci en relaci amb situacions de desemparament al protocol dactuaci entre els departaments de Benestar i Famlia i el dEnsenyament, de detecci, notificaci, derivaci i coordinaci de les situacions de maltractament infantil i adolescent en lmbit educatiu. E. Supsits de presumpta comissi, per part dalumnes, d'algun tipus de delicte o falta penal dins les dependncies del centre (orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya) En el supsit que es tinguin indicis racionals clars i suficients que algun alumne ha coms algun acte presumiblement delictiu (p. ex. trfic destupefaents) o constitutiu de falta penal (p. ex. agressi), cal el segent:

Incoar des de la direcci lexpedient corresponent a lalumne per escatir les seves responsabilitats, dacord amb larticle 37 de la Llei deducaci, sens perjudici de les mesures cautelars que es puguin adoptar. Denunciar el cas davant la policia.

En el supsit que els indicis de la presumpta comissi dun delicte o duna falta penal es desprenguin de la tramitaci dun expedient incoat per la direcci del centre, cal actuar dacord amb la normativa aplicable (actualment el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius) i, en aquest sentit:

Un cop determinats els fets a lexpedient, cal que linstructor nelabori un informe i que la direcci o la titularitat el trameti al ministeri fiscal.

Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre

4/5

El mateix informe sha de trametre als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci.

En el cas daldarulls de control difcil o impossible, produts per alumnes o terceres persones dins el centre, la direcci del centre pblic (o, si escau, qui tingui poders suficients de la titularitat del centre privat) ha davisar la policia a fi de restablir lordre pblic. F. Supsits en qu es t constncia o es tenen sospites que algun alumne ha estat objecte de maltractaments (orientacions per a tots els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya) Dacord amb el Protocol marc dactuacions en casos dabusos sexuals i altres maltractaments greus a menors, cal actuar de la manera segent: 1. Quan hi hagi sospites dun probable maltractament o abs sexual sobre un menor, cal que la direcci del centre ho comuniqui a la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia, DGAIA (av. del Parallel, 52, 08001, Barcelona) o a Infncia Respon (tel. 900 300 777) i a la fiscalia de menors, i doni compte daquesta actuaci als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. 2. Quan hi hagi certesa dabs sexual o de maltractament sobre un menor cal que la direcci del centre es posi en contacte amb lhospital de referncia de la zona, que ho comuniqui simultniament a la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia i a la fiscalia de menors o al jutjat de gurdia, i que doni compte daquestes actuacions als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. En ambds casos el centre educatiu ha dinformar la famlia del menor de les actuacions que es facin. En el web de la XTEC (centres > projecte educatiu > projecte de convivncia) trobareu ms informaci en relaci amb situacions de desemparament al protocol dactuaci entre els departaments de Benestar i Famlia i el dEnsenyament, de detecci, notificaci, derivaci i coordinaci de les situacions de maltractament infantil i adolescent en lmbit educatiu.

Actuacions en els supsits de diverses realitats socials que afecten alumnes escolaritzats en el centre

5/5

Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria


Aquest document cont els apartats segents: A. Acci tutorial B. Atenci a la diversitat B.1. Comissi d'atenci a la diversitat B.2. Plans individualitzats C. Atenci als alumnes amb necessitats educatives especials C.1. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE) C.2. Escolaritat compartida entre el centre ordinari i el centre d'educaci especial D. Atenci als alumnes nouvinguts D.1. Acollida i integraci D.2. Aula d'acollida D.3. Adaptacions del currculum per als alumnes nouvinguts D.4. Avaluaci dels alumnes nouvinguts D.5. Professors tutors de l'aula d'acollida D.6. Incorporaci d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers E. Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades A. Acci tutorial Lacci tutorial (article 15 del Decret 102/2010, dautonomia dels centres educatius) comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes en els termes que sestableixen en el projecte educatiu i les normes dorganitzaci i funcionament del centre, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament de la seva personalitat i prestar-los lorientaci de carcter personal i acadmic que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integraci social. Per facilitar a les famlies lexercici del dret i deure de participar i dimplicar-se en el procs educatiu dels fills, els centres han destablir els procediments de relaci i cooperaci amb les famlies que es preveuen a la carta de comproms educatiu, i els han de facilitar informaci sobre levoluci escolar i personal dels fills (article 57.7 de la Llei deducaci). Lacci tutorial incorpora elements que permeten la implicaci dels alumnes en el seu procs educatiu. En particular, contribueix al desenvolupament duna dinmica positiva en el grup classe i a la implicaci dels alumnes i de les famlies en la dinmica del centre. Lacci tutorial integra les funcions del tutor i les actuacions daltres professionals i rgans (mestres, equips de cicle, comissions, etc.). En leducaci primria, una de les hores disponibles per completar lorganitzaci del currculum es pot destinar al desenvolupament dactivitats dacci tutorial amb el grup classe. En el seguiment de lalumne, sha de vetllar especialment per lassoliment progressiu de les competncies bsiques, per la detecci de les dificultats de lalumne en el moment en qu es produeixin i per la coordinaci (per prendre les mesures necessries perqu aquest pugui continuar el procs daprenentatge) de tots els mestres que incideixen en un mateix alumne. Tamb s propi de la tutoria, i sens perjudici de la capacitat dautoorganitzaci del centre, la realitzaci ordinria dentrevistes i reunions amb pares o tutors legals, el

Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

1/10

seguiment de la documentaci acadmica i la coordinaci de lelaboraci dadaptacions de la programaci a les necessitats i a les caracterstiques de lalumne. Per tal de garantir la continutat de lacci tutorial s convenient que el tutor sigui el mateix al llarg de cada cicle. Lorganitzaci del centre ha de preveure, normalment a travs de lequip docent de cada cicle, la planificaci, la coordinaci i la coherncia de les actuacions tutorials al llarg de tota letapa, el seguiment de la seva aplicaci i lavaluaci dels resultats que shi obtenen. B. Atenci a la diversitat Latenci a les necessitats educatives de tots els alumnes sha de plantejar des de la perspectiva global del centre i nha de formar part de la planificaci, i de facilitar tant com sigui possible la participaci dels alumnes en entorns ordinaris. Les mesures datenci a la diversitat shan de planificar atenent a tres nivells de concreci: Les programacions generals de les matries o rees i de les altres activitats del centre han de procurar que hi puguin participar amb aprofitament el nombre ms gran possible dalumnes. Preveure activitats addicionals, dins o fora de laula, segons escaigui, per a grups dalumnes o alumnes individuals que en algunes matries o en aspectes conductuals puguin manifestar dificultats. Cal la intervenci tan bon punt sidentifiquen aquestes dificultats, ats que lactuaci preventiva s la que t ms possibilitats dxit. Sha de fer una previsi temporal daquest suport i sha de retirar tan bon punt lalumne hagi superat les dificultats que lhan motivat. A les escoles, aquest tipus de suport semmarca i sorganitza dacord amb la resoluci que dna instruccions per a lorganitzaci del suport escolar personalitzat. Preveure activitats intensives i programades de forma personalitzada per fer dins o fora de laula ordinria, segons escaigui, per a lalumne pel qual les actuacions plantejades en els dos punts anteriors no siguin suficients per aconseguir el progrs en els seus aprenentatges, o que requereix una actuaci intensiva en els aspectes conductuals, ja sigui per condicions vinculades a la discapacitat intellectual i del desenvolupament o per altres circumstncies que ho aconsellin. Per a aquests alumnes, en principi, sha delaborar un pla individualitzat (PI).

s fonamental fer un bon trasps dinformaci entre els centres de primria i els de secundria per tal de facilitar el coneixement de les caracterstiques dels alumnes que sincorporen a la secundria. Per als alumnes de letapa deducaci primria que no han assolit els objectius del cicle es pot decidir la repetici de curs en qualsevol dels tres cicles i per una sola vegada en tota letapa (art. 6.4 de lOrdre EDU/296/2008), tenint sempre present que caldr establir les mesures educatives necessries per afavorir la consolidaci daquests aprenentatges. Les mesures poden ser organitzatives, per han dincidir
Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

2/10

fonamentalment en les estratgies didctiques i metodolgiques i en el procs davaluaci. A ms dels professionals que tenen assignades funcions de suport, els centres han dutilitzar hores dels professors que quedin disponibles, un cop cobertes les prescripcions curriculars dels diferents cicles, per al suport educatiu personalitzat als alumnes que presentin ms necessitats. A fi daplicar mesures metodolgiques i dorganitzaci per atendre la diversitat dels alumnes, els centres que estan situats en entorns socials i econmics desfavorits i, per tant, que imparteixen ensenyaments a un nombre elevat dalumnes que tenen especials dificultats per assolir els objectius generals a causa de les seves condicions socials i culturals han de fer un s adequat dels recursos humans de qu disposen i, en aquest sentit, poden organitzar grups dalumnes amb una rtio inferior a lestablerta amb carcter general. B.1. Comissi d'atenci a la diversitat A fi de planificar, promoure i fer el seguiment dactuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes, s til constituir en cada centre una comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent, presidida, en els centres pblics, pel director o un altre membre de lequip directiu i en els centres privats per qui designi el titular, amb criteris danalogia. Llevat que el centre naprovi una altra composici equivalent, a la comissi datenci a la diversitat conv que hi siguin:

el director o un altre membre de lequip directiu, els mestres deducaci especial i, si escau, els mestres daudici i llenguatge, una persona amb responsabilitats en la coordinaci de llengua, interculturalitat i cohesi social del centre, els coordinadors de cicle o altres professors que el centre consideri convenient, els professionals de la USEE, si escau, la persona professional de lequip dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP) que interv en el centre.

Corresponen a la comissi datenci a la diversitat la concreci de criteris i prioritats per a latenci a la diversitat dels alumnes, lorganitzaci, ajustament i seguiment dels recursos de qu disposa el centre i de les mesures adoptades, el seguiment de levoluci dels alumnes amb necessitats educatives especials i especfiques i la proposta dels plans individualitzats i les altres funcions que en aquest mbit li atribueixi el centre mateix. La Llei deducaci estableix, en larticle 91, que entre els elements que ha de contenir el projecte educatiu del centre hi ha els procediments dinclusi dels alumnes, a ms de les altres actuacions que caracteritzen el centre, com sn les prioritats i els plantejaments educatius i laplicaci dels criteris dorganitzaci pedaggica.

Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

3/10

El Decret 142/2007, de 26 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, tamb preveu, a larticle 18.3, que cada centre ha destablir els principis per a latenci a la diversitat dels alumnes. B.2. Plans individualitzats Un pla individualitzat (PI) s una eina per a la planificaci de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes. Larticle 5.2 de lOrdre EDU/296/2008 estableix que un pla individualitzat per a un alumne sha delaborar quan es consideri que, per al seu progrs, sn insuficients les adaptacions incorporades a la programaci ordinria i les mesures de refor o ampliaci previstes. El tutor s el coordinador responsable de lelaboraci i seguiment del pla. Lequip docent, coordinat pel tutor i pels professionals que participen en latenci educativa de lalumne, elabora el pla individualitzat. La comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent ha de promoure les mesures dinformaci general, ajuda i assessorament al tutor coordinador del pla i a lequip de professors per a la seva elaboraci i aplicaci. Lelaboraci dun pla individualitzat sha de fer a partir dun dictamen descolaritzaci, dun informe psicopedaggic o a demanda del tutor, o dun altre docent, si identifiquen que no sn suficients per al progrs dun alumne les mesures datenci a la diversitat que shan planificat a la programaci general anual i al suport escolar personalitzat. Per als alumnes que tenen un dictamen descolaritzaci motivat per condicions vinculades a discapacitats intellectuals i del desenvolupament sha delaborar un pla individualitzat durant els dos primers mesos del curs. Si la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent valora que no s necessari, perqu la discapacitat no afecta el procs daprenentatge de lalumne, se nha de deixar constncia per escrit. Per elaborar-lo podeu consultar el web de la XTEC (Currculum i orientaci > Atenci a la diversitat). Si levoluci de lalumne ho aconsella, es pot finalitzar un pla individualitzat en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, a proposta del tutor de lalumne o del coordinador del pla, i amb lacord de lequip que el porta a terme i un cop sha escoltat la famlia. Si la famlia o tutors legals solliciten raonadament la finalitzaci del PI, el tutorcoordinador i la comissi datenci a la diversitat o rgan equivalent valorar la sollicitud i informar el director de la convenincia de continuar o no amb el pla individualitzat de lalumne. La decisi motivada de finalitzar anticipadament un pla individualitzat lha de prendre i signar el director, amb constncia del coneixement de la famlia en el document del pla i en lexpedient acadmic de lalumne. C. Atenci als alumnes amb necessitats educatives especials Les escoles han de prioritzar que els mestres deducaci especial i els mestres daudici i llenguatge facin atenci directa als alumnes amb necessitats educatives especials vinculades a la discapacitat intellectual i del desenvolupament a laula
Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

4/10

ordinria sempre que sigui aconsellable, i portant a terme les actuacions intensives personalitzades que es preveuen al pla individualitzat de lalumne. Per a lalumne que necessiti suport deducadors deducaci especial, auxiliars deducaci especial o vetlladors, el tutor de lalumne ha de facilitar per escrit a aquests professionals lhorari, lloc i les activitats que han de fer i fer-ne la supervisi i ajustaments necessaris al llarg del curs. El suport daquests professionals sincrementar, disminuir i suprimir en funci de levoluci de lalumne, sobretot en els aspectes dautonomia personal i de la conducta que li permetin participar de manera ms autnoma en les activitats previstes al centre i a laula. La documentaci acadmica dels alumnes amb necessitats educatives especials s la mateixa que per a la resta dels alumnes. Els resultats de les avaluacions han de referir-se als continguts que es preveuen al pla individualitzat; a lapartat dobservacions de l'acta d'avaluaci cal que es resumeixi la informaci que sigui rellevant sobre els objectius del pla de lalumne. Lavaluaci contnua dels alumnes que cursin PI sha de fer dels aprenentatges, habilitats, rees o matries que cursi lalumne. La informaci que es facilita a les famlies en els informes escrits i en les entrevistes ha dincloure prioritriament els resultats daquesta avaluaci. Si lalumne no cursa determinades matries, aquestes no shan de qualificar a les actes davaluaci ni a lexpedient de lalumne, per s cal fer-hi constar el motiu i informar els pares que es procedir daquesta manera a efecte dexpedient acadmic. C.1. Unitats de suport a l'educaci especial (USEE) Les unitats de suport a leducaci especial (USEE) sn recursos per facilitar latenci educativa i promoure la participaci en entorns escolars ordinaris als alumnes amb discapacitats intellectuals i del desenvolupament. Els professionals assignats a aquestes unitats han datendre 10 alumnes i com a mnim 5 dels esmentats en el pargraf anterior. Han de donar suport als professors del grup ordinari mitjanant lelaboraci de materials especfics o adaptats que facilitin la participaci daquests alumnes en les activitats generals del grup i la concreci destratgies per fer possible la seva participaci a laula ordinria. Tamb els correspon lacompanyament, quan calgui, daquests alumnes en les activitats a laula ordinria. Aix mateix, faran activitats especfiques, individuals o en grup redut quan els continguts i les competncies a desenvolupar ho facin indispensable. Els alumnes dels centres ordinaris als quals s'aplica el recurs USEE formen part dun grup ordinari a efecte de matrcula. Els tutors daquests alumnes sn els del grup ordinari i en la presa de decisions referides a aquests alumnes hi han de participar els tutors, els professionals de l'USEE i els equips docents. Els alumnes atesos pels professionals de la USEE tenen com a marc curricular de referncia, pel treball de les seves habilitats acadmiques, el mateix que la resta dalumnes de la seva edat o del grup ordinari de referncia i, si cal, ladquisici de les habilitats adaptatives segents: comunicaci, cura personal, hbits dhigiene, viure en comunitat, salut i higiene, i oci i treball. Les adaptacions que es facin per a cada alumne cal determinar-les en el pla individualitzat. Lequip docent s qui estableix els
Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

5/10

criteris per a latenci i lavaluaci daquests alumnes, seguint els criteris de centre acordats per la comissi datenci a la diversitat. El docent de la USEE aporta a la junta davaluaci tota la informaci sobre levoluci de lalumne, i els elements per a la valoraci dels aprenentatges i el procs de maduresa. Aix mateix, tots els professors que imparteixin docncia a lalumne hi han daportar les valoracions corresponents. Les unitats de suport a leducaci especial esmentades en aquest apartat inclouen tamb les unitats definides deducaci especial en larticle 7.5 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa als alumnes amb necessitats educatives especials. C.2. Escolaritat compartida entre el centre ordinari i el centre d'educaci especial Dacord amb la Resoluci ENS/315/2012, de 23 de febrer, per la qual saproven les normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres educatius per al curs 20122013 (DOGC nm. 6077, de 29.2.2012), els alumnes que sescolaritzin de manera compartida entre un centre ordinari i un centre deducaci especial es matricularan al centre en el qual sestiguin ms temps, segons la resoluci de la direcci dels serveis territorials o de lrgan competent del Consorci dEducaci de Barcelona. Aquest centre tindr la custdia de la documentaci acadmica corresponent. Lescolaritat compartida requereix la coordinaci entre els professionals dels centres educatius que atendran lalumne. A fi de garantir la coherncia i la complementarietat de les actuacions, cal que abans de linici daquesta modalitat descolaritzaci i no ms tard de dos mesos desprs de comenar el curs escolar els professionals dambds centres que participen en latenci educativa de lalumne (i, si cal, demanant suport a lEAP) concretin latenci que es donar a lalumne en un pla individualitzat prioritats educatives, emplaaments en qu es duran a terme i criteris per al seguiment i lavaluaci (per a ms detalls daquests plans, vegeu lapartat daquest document corresponent als plans individualitzats) i es facin els ajustaments horaris que corresponguin. Tal com sestableix en larticle 21.2 de la Resoluci ENS/315/2012, aquesta escolaritzaci no pot comportar el trasllat de lalumne entre els dos centres durant lhorari lectiu. El seguiment de levoluci de lalumne i de lajustament del seu pla individualitzat, i la introducci, si escau, de modificacions en latenci educativa, sha de fer conjuntament, i com a mnim, per un professional de cada centre. El coordinador del pla individualitzat ha de ser un mestre o un professor del centre on lalumne est matriculat. Els professors i els professionals dambds centres que atenguin lalumne han daportar a lequip docent informaci sobre els seus aprenentatges. El director del centre on lalumne est matriculat s qui aprova el pla individualitzat. D. Atenci als alumnes nouvinguts Es considera alumne nouvingut aquell que sha incorporat per primera vegada al sistema educatiu, en un moment posterior a linici de leducaci primria, en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan shi ha incorporat en els darrers trentasis mesos i procedeix dmbits lingstics i culturals molt allunyats del nostre.

Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

6/10

Davant el xoc emocional que en aquests alumnes pot representar larribada a un entorn social i cultural completament nou, el centre preveu mesures especfiques per tal que puguin sentir-se ben acollits i percebre el respecte envers la seva llengua i cultura. Cal organitzar els recursos i estratgies adequats perqu, al ms rpidament possible, puguin seguir amb normalitat el currculum i adquirir lautonomia personal dins lmbit escolar o social. El centre ha de donar-los una resposta personalitzada per garantir laprenentatge de la llengua, laccs al currculum com i els processos de socialitzaci daquests alumnes, i establir els criteris metodolgics i els materials curriculars que facilitin la integraci a les aules ordinries des del primer moment. Correspon al centre determinar les actuacions que es duran a terme per atendre les necessitats educatives daquests alumnes, aix com els trets tcnics de les formes organitzatives i dels criteris metodolgics que es considerin ms apropiats. D.1. Acollida i integraci Lacollida i la integraci escolar de tots els alumnes ha de ser una de les primeres responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionals que hi treballen. Per aconseguir aquest objectiu, particularment pel que fa als alumnes nouvinguts, correspon al centre educatiu el segent: Proporcionar a les famlies la informaci adequada sobre el sistema escolar a Catalunya: funcionament del centre, tractament i s de les llenges, recursos a labast, tant al centre com a l'entorn, possibilitat de sollicitud dajuts, procs dintegraci escolar i social de lalumne al centre, assoliment dels aprenentatges Garantir una comunicaci eficient amb la famlia, per tal de copsar les necessitats de lalumne (fsiques, afectives, emocionals, cognitives, socials). El centre pot utilitzar el servei de traducci i sollicitar la presncia dun traductor o intrpret quan lalumne i la seva famlia desconeguin les dues llenges oficials a Catalunya. Tant les entrevistes inicials com el seguiment poden fer-se en sessions individuals o en grup. Els centres educatius disposen dun espai web que el Departament ha habilitat al portal XTEC, amb informaci seleccionada i actualitzada sobre aquesta temtica. Fer lavaluaci inicial de lalumne utilitzant la llengua familiar o descolaritzaci prvia, en la mesura que sigui possible. Vetllar per una correcta adscripci de curs i grup, preferentment al nivell que correspon a ledat cronolgica o a un curs inferior com a mxim. Garantir el trasps dinformaci al tutor i a lequip docent. Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels processos migratoris i reforar la tutoria per potenciar lautoestima i proporcionar lorientaci escolar i/o laboral necessria.

Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

7/10

D.2. Aula d'acollida En els centres que disposin daquest recurs, laula dacollida ha desdevenir un punt de referncia i un marc de treball obert amb una constant interacci amb la dinmica del centre, que permet una atenci emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana i proporciona a lalumne nouvingut una atenci adequada a les necessitats i progressos relacionals i lingstics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit. La metodologia de laula dacollida ha de tenir en compte lorganitzaci dels aprenentatges de manera globalitzada, lexistncia dactivitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i lestabliment de relacions personals positives, sempre tenint com a punt de referncia ajudar els alumnes a accedir als currculums de totes les rees en les millors condicions possibles. s convenient que lhorari de laula dacollida no interfereixi en les rees que lalumne nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de lassistncia vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal la interacci amb la resta dels alumnes del grup classe per facilitar el seu procs de socialitzaci. Cap alumne no ha destar totes les hores lectives a laula dacollida. Una opci recomanable seria que hi estigus la meitat del seu horari lectiu. El pas de lalumne nouvingut a laula ordinria demana molta coordinaci i una atenci educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, per amb el suport suficient per assegurar lxit escolar. Pel carcter obert de laula, els alumnes han de poder incorporar-shi en qualsevol moment del curs, i tamb sha de poder decidir la reincorporaci dun alumne a laula ordinria en el moment que es consideri ms adient. El nombre de mestres que interv a laula dacollida ha de ser redut. El recurs "aula dacollida" ha destructurar-se de manera flexible, en funci de les necessitats dels alumnes que ha datendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Aix implica la possibilitat datendre alumnes en grups diversos, en funci de la seva escolaritzaci prvia, la llengua dorigen o altres caracterstiques que puguin determinar necessitats educatives especfiques diferenciades. Es recomana que el nombre mxim dalumnes que treballa simultniament en cada grup se situ a lentorn dels 10 alumnes. s important recordar que lusuari habitual de laula dacollida ha de ser lalumne nouvingut que sha incorporat al centre a partir dels 8 anys o del tercer curs deducaci primria. Conv que els professors de laula dacollida tinguin experincia docent i domini de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Dentre aquests professors, el director del centre en nomenar el tutor responsable. Si cal, es preveu un assessorament i un pla de formaci especfic per als professors. Correspon al tutor del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment dels alumnes, vetllar especialment per lassoliment progressiu de les competncies bsiques de lalumne que assisteix durant una part del seu horari escolar a laula dacollida i per la coordinaci, a aquest efecte, amb el tutor daquesta aula.

Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

8/10

D.3. Adaptacions del currculum per als alumnes nouvinguts Laprenentatge de la llengua de lescola s una de les primeres necessitats de lalumne que, sense conixer-la, sincorpora als centres educatius de Catalunya. Per aix, a ms de les activitats docents dedicades directament a lensenyament de la llengua catalana, tota la comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar-ne laprenentatge. Lespecificitat del procs daprenentatge daquest alumne, sovint incorporat durant el curs escolar i amb situacions singulars fruit de la diversitat dedats, procedncies i processos descolaritzaci previs, i especialment el fet de compartir el temps escolar entre laula dacollida o altres estructures de suport i laula ordinria, fa necessria lelaboraci dun pla individualitzat. (Vegeu el protocol orientatiu al model Elaboraci de plans individualitzats per als alumnes nouvinguts en letapa deducaci primria.) El pla individualitzat ha de recollir la informaci obtinguda amb lavaluaci inicial de lalumne nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives que cal treballar i ha destablir els mecanismes de planificaci, seguiment i avaluaci del procs dacceleraci del seu aprenentatge, la qual cosa li ha de permetre incorporar-se plenament, al ms aviat possible, a la dinmica habitual del grup classe de referncia. I tot aix sha de fer tenint en compte la diversitat dels alumnes, la coresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge i l'aplicaci de criteris de coherncia, pel que fa a la planificaci curricular de les rees. El pla individualitzat per a lalumne nouvingut ha dexplicitar les seves caracterstiques o la situaci, les prioritats educatives, la proposta curricular i els emplaaments en qu es dur a terme, aix com els criteris per al seguiment i lavaluaci dels aprenentatges. Cal preveure la dotaci dels suports necessaris amb tots els recursos del centre per als alumnes amb una escolaritzaci prvia deficient. D.4. Avaluaci dels alumnes nouvinguts Lavaluaci dels processos daprenentatge dels alumnes nouvinguts sha de dur a terme amb relaci als objectius del pla individualitzat i a les adaptacions que shan fet del currculum. Lavaluaci ha de ser contnua, amb observaci sistemtica i visi global del seu progrs daprenentatge, integrant les aportacions i les observacions efectuades en cada una de les rees. D.5. Professors tutors de l'aula d'acollida El tutor de laula dacollida s el referent ms clar per a lalumne nouvingut, per s responsabilitat de tota la comunitat escolar la resposta que sofereix a aquest alumne perqu sintegri plenament al centre. s desitjable que el tutor de laula dacollida sigui un professor estable en el centre. Excepcionalment, la designaci pot recaure en un mestre o professor que hi exerceix transitriament o provisionalment, quan aix ho decideixi motivadament la direcci del centre. La jornada lectiva del tutor de laula dacollida sha de dedicar fonamentalment a la docncia amb els alumnes nouvinguts. Corresponen al tutor de laula dacollida, amb les adaptacions i matisacions especfiques que cada centre pugui decidir, les funcions segents:
Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

9/10

Coordinar lavaluaci inicial i collaborar en lelaboraci del plans individualitzats i, si escau, de les adaptacions curriculars, dacord amb les necessitats educatives de cada un dels alumnes respecte al seu procs densenyament i aprenentatge. Gestionar laula dacollida: planificar recursos i actuacions, programar les seqncies daprenentatge, aplicar les metodologies ms adequades i avaluar processos i resultats. Aplicar metodologies i estratgies dimmersi lingstica per a ladquisici de la llengua. Facilitar, en la mesura que sigui possible, laccs dels alumnes nouvinguts al currculum ordinari. Promoure la integraci dels alumnes nouvinguts a les aules ordinries de referncia. Collaborar en la sensibilitzaci i introducci de leducaci intercultural en el procs educatiu dels alumnes nouvinguts. Coordinar-se amb els professionals especialistes dels serveis educatius. Participar en les reunions dels equips docents i comissions davaluaci, per coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi dassegurar la coherncia educativa.

D.6. Incorporaci d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers La incorporaci dels alumnes procedents de sistemes educatius estrangers en qualsevol dels cursos de leducaci primria sha de fer tenint com a referents ledat i els coneixements i les possibilitats de progrs que el centre observi en el procs dacollida. E. Atenci als alumnes que pateixen malalties prolongades Latenci educativa als infants o joves que no poden seguir temporalment els estudis en el seu centre educatiu es fa a les aules hospitalries dels hospitals generals amb llits de pediatria, on sels oferiran activitats especfiques adaptades lestat clnic i al temps destada. Lobjectiu daquesta atenci s fomentar el desenvolupament integral, donar continutat al procs daprenentatge i facilitar el retorn a lescola un cop hagin rebut lalta mdica. Aix mateix, en els perodes de convalescncia superiors als 30 dies, lalumne podr rebre atenci educativa al domicili familiar. En aquest supsit, caldr garantir que el tutor del centre on est matriculat faci el seguiment de la seva evoluci. La Resoluci EDU/3699/2007, de 5 de desembre (DOGC nm. 5029, de 14.12.2007), aprova les instruccions per establir el procediment per tal que lalumne que pateixi malalties prolongades pugui rebre atenci educativa domiciliria per part de professors del Departament dEnsenyament.

Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria

10/10

Consolidaci de la llengua catalana i de l'occit d'Aran, si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic
El projecte lingstic de qu han de disposar els centres en el marc del seu projecte educatiu sha dajustar al que estableixen els articles 10, 11 i 16 de la Llei deducaci, de 10 de juliol, i larticle 5.1.e) del Decret 102/2010, de 3 d'agost, dautonomia dels centres educatius. Per assegurar la consolidaci de la llengua catalana i de l'occit d'Aran, si escau, com a eix vertebrador del projecte educatiu plurilinge, cal tenir ben presents les orientacions i els recordatoris segents:

En el projecte lingstic hi ha dhaver constncia explcita de ls de la llengua catalana (i, si escau, de larans) en qualitat de llengua prpia de Catalunya, com a llengua vehicular i d'aprenentatge que cal emprar normalment en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites, exposicions dels professors, material didctic, llibres de text i activitats d'aprenentatge i d'avaluaci, aix com reunions, informes i comunicacions. Cal establir en el projecte criteris i pautes d's lingstic favorables a la llengua catalana per a tots els membres de la comunitat educativa, de manera que les activitats administratives i les comunicacions entre el centre i l'entorn siguin normalment en llengua catalana (o, en arans, a lAran), sens perjudici del que determinen els articles 16.4 i 16.5 de la Llei deducaci. Sha explicitar en el projecte lingstic el tractament de les llenges oficials i de les llenges estrangeres en el currculum. Aix mateix els centres que desenvolupin accions dimpuls a terceres llenges tamb cal que en facin explcits els objectius. En les escoles i altres centres que imparteixen educaci primria, shi ha dorganitzar, en el primer cicle, l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en catal, i introduir la llengua castellana al primer curs del cicle inicial en lmbit oral per arribar, al final d'aquest cicle, a transferir al castell els aprenentatges assolits. A leducaci primria, sha de configurar en una sola rea les dues llenges oficials a Catalunya a fi d'evitar repeticions i afavorir-ne la transferncia d'aprenentatges, tot preveient que les estructures lingstiques comunes, que es shan de fer en catal, serveixin com a base per a l'aprenentatge de les dues llenges. Per fer-ho possible, el centre pot decidir distribuir entre els cicles de letapa les hores de les rees de llengua que sestableixen en l'annex 3 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria, respectant-ne lassignaci horria global. Cal preveure que lassoliment de la competncia comunicativa lingstica, com a base de tots el aprenentatges, s responsabilitat de totes les rees del currculum en totes les etapes educatives. Sha de garantir que les metodologies i els agrupaments dels alumnes, que correspon establir al centre, afavoreixin les interaccions per millorar l'aprenentatge i l's de la llengua catalana i shan de potenciar les activitats d's de la llengua no directament relacionades amb l'activitat ordinria dels centres. 1/2

Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran, si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic

Cal ajustar l'enfocament metodolgic de l'ensenyament i l'aprenentatge de les llenges catalana i castellana a la realitat sociolingstica dels alumnes del centre. Cal incorporar la possibilitat d'impartir continguts d'rees no lingstiques en castell o en una llengua estrangera o, alternativament, utilitzar aquestes llenges en la realitzaci d'activitats previstes en la franja horria de lliure disposici. Aquestes hores poden comptar com a curriculars de les respectives llenges. A efecte de complir lhorari mnim de cada llengua a leducaci primria, es pot computar la suma de les hores assignades especficament a cada llengua ms les hores destructures lingstiques comunes que s'estableixen en l'annex 3 del Decret 142/2007, abans esmentat. En tot cas, els llibres de text i material didctic usats han de ser normalment en llengua catalana. Cal tenir com a objectiu fonamental que tots els alumnes assoleixin una slida competncia comunicativa i que en acabar l'educaci obligatria puguin utilitzar normalment i correcta el catal i el castell (o, en el cas de la Vall d'Aran, les tres llenges oficials) i comprendre i produir missatges orals i escrits en les llenges estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte lingstic. Cal assegurar, en els centres que correspongui, que els infants els pares o tutors dels quals sollicitin que els fills rebin l'ensenyament en llengua castellana en el primer ensenyament siguin escolaritzats en aquesta llengua mitjanant latenci i el suport material individualitzats (article 11.4 de la Llei deducaci). Aquests centres s'han d'organitzar per prestar aquesta atenci, de manera que es faci compatible la pertinena al grup classe amb l'especificitat dels seus aprenentatges. El director del centre ha de comunicar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci les necessitats derivades d'aquesta organitzaci que no puguin ser ateses amb els recursos propis del centre. Els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci han de prendre les mesures que considerin adequades per atendre-les.

Consolidaci de la llengua catalana, i de l'occit d'Aran, si escau, com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilinge. El projecte lingstic

2/2

Criteris per a lassignaci de tasques a mestres especialistes en un context inclusiu


A. Mestres especialistes en educaci especial i mestres especialistes en audici i llenguatge Aquests professionals han de donar suport als professors en la planificaci i el desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la participaci de tots els alumnes en les activitats a laula ordinria i per assegurar que tots progressin en els aprenentatges. Tenen assignades funcions com ara les segents: Identificar, amb la collaboraci de lEAP, les necessitats de suport especfic dels alumnes i collaborar en la concreci del pla dintervenci. Collaborar amb els tutors en lelaboraci dels plans individualitzats, quan lalumne ho requereixi, i en la preparaci dactivitats i materials didctics que facilitin laprenentatge daquests alumnes i la seva participaci en les activitats del grup classe ordinari. Donar suport en la participaci daquests alumnes en les activitats daprenentatge dins del grup classe ordinari. Impartir les activitats i programes especfics que requereixin. Collaborar en el seguiment i lavaluaci daquests alumnes.

Latenci daquests alumnes per part dels mestres especialistes en educaci especial ha facilitar-los oportunitats perqu participin en els entorns i activitats amb la resta dels companys. Tanmateix, quan sigui necessari, sha de treballar amb grups reduts dalumnes, en situacions datenci individual o en altres formes dagrupament. Dacord amb la preparaci especfica respectiva, en els centres que tinguin dos mestres deducaci especial, latenci als alumnes que presentin dificultats de comunicaci, de parla o de llenguatge relacionades amb retards del desenvolupament o amb dificultats cognitives sha datribuir prioritriament al mestre que disposi de formaci despecialista en audici i llenguatge (diplomatura o postgrau equivalent acreditat oficialment). Per a la presa de decisions sobre les actuacions que calgui dur a terme amb cada alumne, lescola pot disposar de lassessorament dels professionals dels serveis educatius i, si escau, del CREDA de lrea territorial. En els centres deducaci especial, els mestres especialistes en educaci especial han de centrar la intervenci en els mbits segents: Impartir els ensenyaments. Exercir la tutoria dun grup dalumnes. Collaborar amb els diferents especialistes del centre per tal dassegurar una atenci educativa coordinada. Collaborar amb altres professionals que intervenen en latenci als alumnes del centre.

Criteris per a lassignaci de tasques a mestres especialistes en un context inclusiu

1/2

Coordinar lescolaritzaci compartida dels alumnes amb els centres ordinaris que correspongui.

B. Mestres dunitats de suport a leducaci especial (USEE) En els centres que disposin dunitats de suport a leducaci especial, els professionals assignats a aquestes unitats han de centrar prioritriament la seva intervenci a desenvolupar actuacions que facilitin, tant com sigui possible, laprenentatge i la participaci dels alumnes en les activitats de laula ordinria i del centre. Tanmateix, quan sigui necessari, es pot donar suport als alumnes en situacions de grups reduts i en situacions datenci individual o en altres formes dagrupament dalumnes. En aquest context, correspon als professionals de la USEE: Elaborar el pla individualitzat de lalumne ats pels professionals de la USEE, el qual pla ha destablir prioritats educatives, estratgies per facilitar la participaci de lalumne en les activitats de laula ordinria i del centre, activitats datenci individual o en grup redut, criteris de seguiment i davaluaci i qualsevol altre aspecte relacionat amb lespecificitat del pla que es consideri convenient. Elaborar materials especfics que facilitin laprenentatge i la participaci dels alumnes en les activitats del grup ordinari. Acompanyar els alumnes en la participaci en les activitats de laula ordinria. Impartir les activitats especfiques, individuals i en grup redut que els alumnes de la unitat requereixin. La tutoria individual dels alumnes que atn.

En tot cas, cal tenir present que el suport despecialistes t la finalitat de proporcionar als alumnes amb necessitats educatives especials condicions adequades per al progrs en ladquisici de les capacitats i les competncies bsiques establertes en el currculum de letapa i per a la seva participaci en les activitats generals de les aules ordinries i del centre.

Criteris per a lassignaci de tasques a mestres especialistes en un context inclusiu

2/2

Desenvolupament del centre educatiu acollidor


Aquest document cont els apartats segents: Aspectes generals del centre educatiu acollidor L'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci Coordinaci de les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i cohesi social en el centre E. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia F. Centre educatiu i entorn: l'educaci comunitria G. Pla catal d'esport a l'escola (PCEE) A. Aspectes generals del centre educatiu acollidor En un centre acollidor el procs dacollida es concep en sentit ampli: hi cal preveure lacollida dels professors nous i la de les noves famlies que hi matriculen els seus fills per primera vegada. En aquest sentit, en el projecte educatiu i en altres documents dorganitzaci i gesti del centre conv tenir-hi en compte: A. B. C. D.

El projecte educatiu del centre acollidor ha de servir per potenciar una educaci per a la cohesi social, basada en ls normal de la llengua catalana com a instrument de comunicaci en un context multilinge i disposar dalgun indicador de progrs en aquest sentit. El reconeixement d'aquest context multilinge garanteix la igualtat doportunitats i el dret a la diferncia de tots els alumnes. s en el projecte lingstic, en el si del projecte educatiu, on es pot establir un tractament de les llenges que doni resposta a la situaci sociolingstica dels alumnes, que vetlli per ls del catal com a vehicle normal densenyament i aprenentatge i com a llengua normal de relaci en els diversos mbits. Les normes dorganitzaci i funcionament dun centre acollidor sn el lloc adient per recollir els drets i deures dels diferents membres de la comunitat educativa pel que fa a ls de la llengua, tot respectant la diversitat i la igualtat doportunitats i la convivncia, i per articular lorganitzaci dels recursos que han de fer possible lassoliment, en el centre, dels objectius lingstics i de convivncia. Lacollida i la integraci del conjunt de la comunitat escolar (alumnes, professors, famlies) comporten un conjunt sistemtic dactuacions que afavoreixin la plena incorporaci de tothom a la vida i a la dinmica ordinria del centre i del seu entorn i la determinaci de protocols especfics per als alumnes amb necessitats educatives especfiques i/o amb risc dexclusi social. Aquests protocols han doferir una resposta educativa coherent a partir duna avaluaci acurada de les necessitats dels alumnes (socioafectives, pedaggiques, econmiques...) i una planificaci dels recursos necessaris per garantir la igualtat doportunitats en la consecuci de lxit escolar. La planificaci de lacci tutorial en el centre acollidor ha de contribuir a garantir lacompanyament educatiu dels processos identitaris i dintegraci escolar i social de tots els alumnes.

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

1/8

La programaci general anual del centre acollidor ha dincloure normalment actuacions que garanteixin ls de la llengua catalana entre els membres de la comunitat educativa, la convivncia i la cooperaci entre alumnes de diferents cultures, la igualtat doportunitats dels alumnes socioculturalment desfavorits i la implicaci i la interacci amb lentorn. Entre aquestes actuacions no shan de descartar activitats de formaci permanent que facilitin lassoliment dels objectius lingstics i de convivncia del centre. B. L'educaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia Leducaci intercultural s una resposta pedaggica a lexigncia de preparar la ciutadania perqu pugui desenvolupar-se en una societat plural i democrtica. T com a finalitat ltima la igualtat en drets, deures i oportunitats de totes les persones en un marc de valors compartits per a la convivncia. Leducaci intercultural promou espais dinclusi basats en la igualtat i la necessitat de compartir uns valors comuns que ajudin a conviure en una mateixa comunitat. Tamb promou ls de la llengua catalana en un marc plurilinge com un element de cohesi i igualtat doportunitats. s objectiu fonamental de tot centre educatiu acollidor que tots els alumnes desenvolupin, mitjanant qualsevol rea o matria curricular, les aptituds i les actituds que els han de capacitar per construir un model de societat obert, democrtic, respectus i cohesionador. Lassoliment daquest objectiu es veu afavorit si el centre educatiu

desenvolupa la conscincia digualtat: afavoreix ladquisici duna conscincia digualtat en dignitat de tots els ssers humans per damunt de qualsevol diversitat; afavoreix ladquisici duna autoestima personal, cultural i acadmica positiva de tots els alumnes; genera altes expectatives per a tothom; afavoreix la integraci escolar i social de tots els alumnes i les seves famlies, vetllant per obtenir el mxim rendiment escolar de tots els alumnes, la seva participaci en lmbit escolar i en les activitats de lentorn; garanteix la competncia lingstica del catal i promou el seu s com a element necessari per garantir la igualtat doportunitats; utilitza metodologies i activitats inclusores a laula.

promou el respecte a la diversitat: treballa la interculturalitat des de les rees del currculum; valora els aspectes positius i les aportacions de totes les cultures; respecta les diferents formes dentendre i dafrontar la vida; en el marc del Programa daprenentatge permanent (PAP) de la Comissi Europea, fomenta actituds dobertura i dempatia que facilitin lenriquiment personal i cultural; fomenta el respecte pels valors, creences i comportaments de les diverses cultures en el marc de la Declaraci Universal dels Drets Humans i dels Drets dels Infants;

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

2/8

afavoreix la dimensi europea amb projectes internacionals per fer un treball competencial i integrat de continguts i llenges; supera prejudicis respecte a persones i grups dtnies diferents; desenvolupa un esperit crtic i constructiu que permeti analitzar els aspectes positius i negatius tant de la prpia cultura com de les dels altres.

potencia la cultura del dileg i la convivncia: educa en el dileg i la resoluci positiva dels conflictes; ressalta aquells elements que ens fa ms iguals que diferents; comparteix valors que facilitin la convivncia; promou la relaci, la comunicaci, lintercanvi, la cooperaci i la convivncia entre tots els alumnes a travs de les activitats escolars quotidianes; - potencia les habilitats socials que faciliten una convivncia harmnica; - desenvolupa els processos dautoregulaci de la conducta que impliquen el respecte i la tolerncia envers les diferncies; - aconsegueix la integraci socioafectiva de tots els alumnes. -

acompanya en el procs de construcci identitria: reconeix i facilita una singularitat formada per pertinences i identificacions mltiples i simultnies; treballa i refora lautoestima dels infants i joves, de manera que no es vegin obligats a donar explicacions o refugiar-se en replegaments i/o confrontacions identitries; reconeix i valora totes les llenges presents al centre i les diverses cultures i prctiques familiars; dna a conixer i comparteix el patrimoni cultural catal; promou la participaci i larrelament al territori i a Catalunya; destaca ms all que tenim en com que no pas all que ens diferencia.

respecta la diversitat cultural en totes les seves formes i, per tant, permet ls de vestuari o elements simblics, ja siguin de carcter cultural, religis o identitari, sempre que no impossibilitin: la realitzaci de totes les activitats curriculars, la comunicaci interpersonal, la identificaci personal, la seguretat personal o la dels altres.

Aquest respecte, per, no ha de permetre tolerar els smbols que exalten la xenofbia o el racisme, o que promouen qualsevol tipus de violncia. C. Promoci de l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginaci Promoure l'equitat en un centre educatiu s afavorir la igualtat en les possibilitats per al ple desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove i reduir el risc de qualsevol tipus de marginaci i exclusi. Amb aquest objectiu, cal que els centres cren les condicions que facin efectiva la igualtat doportunitats per accedir a una educaci de qualitat. Aix es pot aconseguir si el centre est especialment amatent a:

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

3/8

Garantir la integraci escolar i social de tots els alumnes, amb una atenci especial als alumnes amb ms risc dexclusi social, i vetllar per obtenir-ne el mxim rendiment escolar. A aquests efectes, conv utilitzar totes les eines disponibles i mostrar expectatives positives respecte a les possibilitats daquests alumnes. Adoptar mesures preventives respecte a labsentisme escolar i fer-ne un seguiment acurat. Aquestes mesures poden fer referncia tant a les estratgies del centre per acollir els alumnes amb dificultats o amb risc d'exclusi, com a les expectatives dels professors envers aquests alumnes i a la capacitat del centre d'activar accions positives. Aquestes mesures normalment seran fruit d'un treball coordinat entre els responsables del centre i els agents de l'entorn implicats. Detectar les necessitats especfiques dels alumnes (fsiques, cognitives, afectives i relacionals, i socials), preveuren la tutoria adequada i vetllar pels aspectes afectius, emocionals i relacionals, fent un mfasi especial en els alumnes ms vulnerables o amb risc dexclusi. Vetllar per la no-discriminaci dels alumnes per raons econmiques, facilitar la informaci i laccs de les famlies als diferents tipus dajuts i beques que tenen a labast i promoure que tots els alumnes disposin del material escolar necessari i tinguin accs a les activitats complementries i extraescolars programades pel centre. Fomentar la integraci social dels alumnes i de les famlies i potenciar el desenvolupament, si escau, d'un pla educatiu d'entorn. La continutat educativa es veu facilitada per la collaboraci en xarxa amb el teixit associatiu i institucional de la localitat.

D. Coordinaci de les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i cohesi social en el centre Correspon al centre educatiu adoptar les mesures necessries per tal de potenciar les actuacions planificades en matria de llengua i cohesi social. Laplicaci de les mesures sha de fer de manera coordinada amb la resta de lactivitat educativa del centre. En aquesta coordinaci conv tenir especialment en compte:

La promoci, en tota la comunitat escolar, dactuacions per a la sensibilitzaci, foment i consolidaci de leducaci intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador dun projecte educatiu plurilinge. Lassessorament a l'equip directiu en lactualitzaci del projecte educatiu i altres documents dorganitzaci del centre i en la gesti de les actuacions que fan referncia a lacollida i integraci dels alumnes nouvinguts, a latenci als alumnes en risc dexclusi i a la promoci de ls de la llengua, leducaci intercultural i la convivncia en el centre. Limpuls dactuacions en el centre, i en collaboraci amb lentorn, per potenciar la convivncia mitjanant ls de la llengua catalana i leducaci intercultural, afavorint la participaci dels alumnes i garantint-ne la igualtat doportunitats.

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

4/8

La definici destratgies datenci als alumnes nouvinguts i/o en risc dexclusi, lorganitzaci i optimaci dels recursos i la coordinaci de les actuacions dels professionals externs que hi intervenen. Les actuacions que es deriven de lexistncia del pla educatiu dentorn en qu el centre shagi implicat.

E. Convivncia i xit escolar. Projecte de convivncia Sn moltes les bones prctiques en matria de convivncia que els centres de Catalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de programes existents. El Decret 142/2007, de 26 de juny, d'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci primria preveu a l'article 18.3 que cada centre ha destablir els principis per elaborar el pla de convivncia del centre integrat en el seu projecte educatiu. El Decret 143/2007, de 26 de juny, dordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria fa la mateixa previsi en relaci amb els centres que imparteixen aquesta etapa educativa. D'altra banda, el Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius (article 23 i segents) continua en la lnia marcada per regulacions anteriors i, molt especialment, per larticle 30.1 de la Llei deducaci, que estableix que laprenentatge de la convivncia s un element fonamental del procs educatiu. En aquest sentit, el decret dautonomia dels centres refora el carcter educatiu que han de tenir els processos i les accions que s'emprenguin, tant per prevenir com per corregir conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer tant el dret al desenvolupament personal com el deure daprendre i de mantenir actituds de responsabilitat per resoldre conflictes de convivncia. El Projecte de convivncia s un document que reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per tal de capacitar tots els alumnes i la resta de la comunitat educativa en les bases que han de permetre lxit personal i social i la gesti positiva de conflictes. Aquestes accions poden anar adreades a la millora del clima a laula, al centre o a lentorn, amb el benents que la permeabilitat entre aquests tres mbits dintervenci afavoreix la transferncia daprenentatges, valors, creences, actituds i hbits relacionals. El Projecte de convivncia s un document viu, dacord amb els principis del projecte educatiu de centre i del seu saber fer quotidi. s per aix que la seva elaboraci no respon a terminis concrets sin a la necessitat percebuda collectivament amb tota la comunitat educativa. El Departament dEnsenyament posa a labast de tots els centres una eina de suport informtic amb instruments de diagnosi, orientacions, recursos i protocols (de conflictes greus, assetjament escolar) per tal de facilitar lelaboraci del Projecte de convivncia de centre. Els centres hi poden accedir mitjanant el seu codi de centre o b veuren el contingut a Projecte de convivncia, document que poden trobar en la pgina de lXTEC. Aix mateix, el Departament dEnsenyament t a disposici dels centres la carpeta de la convivncia en els centres deducaci infantil i primria (setembre 2007) i la carpeta de la convivncia en els centres docents densenyament

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

5/8

secundari (maig 2003). Aquests recursos, estan inclosos a laplicaci informtica del Projecte de convivncia. F. Centre educatiu i entorn: l'educaci comunitria El centre educatiu ha destendre la seva acci educadora ms enll del centre, en cooperaci amb lAjuntament, i ha daprofitar tots els recursos per assegurar la continutat i la coherncia educativa dels infants i els joves. s la manera de construir una escola arrelada a lentorn i vinculada a la seva realitat social, una escola que treballa en xarxa i que collabora amb lentramat social i cultural que lenvolta. Per aix s molt convenient:

desenvolupar en equip pluridisciplinari el treball de tots els professionals que intervenen en el procs educatiu, que faciliti una resposta educativa efica i coherent; coordinar-se i collaborar amb els altres centres educatius de l'entorn i amb els serveis educatius que hi intervenen; potenciar el treball i l'aprenentatge en xarxa amb el teixit associatiu i corporatiu de la localitat per aconseguir la continutat i coherncia educativa i fomentar la integraci social dels alumnes i llurs famlies; dinamitzar la participaci de les famlies, amb una atenci especial als sectors desfavorits; fomentar la participaci dels alumnes en els processos de decisi del centre; articular el projecte educatiu de centre amb un projecte com dentorn, vetllant per la continutat entre els valors que es treballen al centre i els de la resta dactivitats esportives, culturals i de lleure; facilitar lobertura del centre i els espais i recursos necessaris per al desenvolupament dactivitats lligades al treball dentorn, i propiciar-hi la participaci de tots els alumnes, amb una cura especial per als alumnes amb ms necessitats; afavorir la dimensi europea i internacional del centre educatiu.

All on es desenvolupi un pla educatiu dentorn i per tal d'optimar els recursos existents orientats a aconseguir una educaci integral per a tots els alumnes i promoure la cohesi social, sespera un capteniment coherent del centre, caracteritzat per:

sensibilitzar i formar els membres de la comunitat escolar en els principis i objectius del pla educatiu dentorn; facilitar la participaci dels membres de la comunitat escolar en els processos de diagnosi de necessitats i de presa de decisions del pla educatiu dentorn;

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

6/8

incloure en el projecte educatiu del centre els objectius compartits amb el pla educatiu dentorn; incloure en la programaci general anual de centre les actuacions previstes en el pla educatiu dentorn; promoure, en el si del consell escolar o en un mbit equivalent, la creaci duna comissi de centre que optimi la vinculaci entre els components de la comunitat escolar per dinamitzar actuacions relacionades amb el pla educatiu dentorn; fer conixer a la comunitat educativa les actuacions del centre respecte als objectius del pla educatiu dentorn. facilitar la participaci dels professors en les comissions del pla educatiu dentorn i la seva coordinaci amb els agents i les entitats que hi desenvolupin actuacions; estimular la participaci dels alumnes i de les seves famlies en les actuacions i activitats del pla educatiu dentorn, no noms com a beneficiaris, sin tamb com a membres coresponsables; coordinar-se i collaborar amb les entitats deducaci en el lleure i de lleure ms properes i facilitar, si escau, els recursos i installacions del centre per al desenvolupament de les seves activitats.

G. Pla catal d'esport a l'escola (PCEE) El Pla catal desport a lescola (PCEE) s un pla impulsat pel Departament dEnsenyament i la Secretaria General de l'Esport amb la finalitat de posar a l'abast de tots els alumnes de primria i de secundria la prctica d'activitats fsiques i esportives, i aprofitar el gran potencial d'aquestes activitats per contribuir a la formaci personal i cvica dels infants i joves. La participaci dun centre en el PCEE es regeix per les regles que sindiquen a continuaci. Els directors dels centres educatius pblics que participen en el Pla catal desport a lescola nomenen un coordinador del Pla entre els professors del claustre, preferentment de lrea deducaci fsica, i faciliten el desenvolupament de les seves funcions. En els centres de titularitat privada que participen en el Pla correspon al titular, o a la persona en qui ho delegui, la designaci del coordinador del Pla. La compensaci per la dedicaci professional extraescolar, addicional a la tasca docent, daquests coordinadors lassumeix la Secretaria General de lEsport amb una aportaci econmica complementria i nominal anual. La funci principal daquest coordinador s dinamitzar i coordinar les activitats esportives i culturals del PCEE i garantir-ne el lligam amb el projecte educatiu de centre. Amb aquesta finalitat es relacionen, amb carcter indicatiu, les actuacions segents:

elaborar el programa dactivitats; collaborar en la constituci de lassociaci esportiva escolar;

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

7/8

seleccionar i coordinar els dinamitzadors; assistir a les reunions de formaci organitzades per la Secretaria General de l'Esport o b altres dorganitzades pel Departament dEnsenyament; gestionar la documentaci relativa al pla.

En el cas que el centre educatiu estigui implicat en un pla educatiu dentorn, el coordinador del PCEE s el responsable immediat de garantir la coherncia de les actuacions del PCEE amb els objectius del pla educatiu dentorn.

Desenvolupament del centre educatiu acollidor

8/8

L'educaci bsica en els centres deducaci especial


Aquest document cont els apartats segents: A. B. C. D. E. Currculum Pla individualitzat Avaluaci Escolaritzaci compartida Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en centres d'educaci especial

A. Currculum Els centres deducaci especial han de prendre com a referent per a la seva organitzaci i programaci la millora de les habilitats adaptatives definides en el concepte de discapacitat intellectual i del desenvolupament: - comunicaci - cura personal - hbits dhigiene - habilitats acadmiques - viure en comunitat - salut i seguretat - oci - treball La major o menor incidncia en cada una daquestes habilitats esta en funci de ledat i les habilitats de cada alumne. Pel que fa a les habilitats acadmiques, de manera general, cal adaptar lorganitzaci, els continguts de les rees i les matries establertes en el Decret 142/2007 (educaci primria) i el Decret 143/2007 (educaci secundria obligatria) i la metodologia, especfica i personalitzada, a les necessitats educatives dels alumnes. Lorganitzaci dels continguts acadmics pot ser diferent de la dels centres educatius ordinaris i adoptar, si escau, l'estructura dmbits. En letapa deducaci secundria obligatria el centre pot elaborar les programacions corresponents al tercer i al quart curs amb lestructura de programes de diversificaci curricular, dacord amb el que determina larticle 14 del Decret 143/2007, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria. B. Pla individualitzat Cada alumne dun centre deducaci especial ha de tenir un pla individualitzat (PI) on constin els objectius que ha dassolir, les actuacions i els suports previstos. Per a ms informaci, consulteu els documents Atenci a la diversitat a leducaci infantil i primria i Atenci a la diversitat a leducaci secundria obligatria.

L'educaci bsica als centres d'educaci especial

1/4

C. Avaluaci La documentaci acadmica i els requisits formals de lavaluaci dels alumnes de leducaci bsica en els centres deducaci especial es regeix per lOrdre Ordre EDU/296/2008 i lOrdre EDU/295/2008, que determinen el procediment, els documents i els requisits formals del procs davaluaci a leducaci primria i a leducaci secundria obligatria, respectivament. Els documents administratius que recullen les dades davaluaci en leducaci primria sn els que determinen els articles 8 a 14 de lOrdre EDU/296/2008; i els que corresponen a leducaci secundria obligatria sn als articles 18 a 23 de lOrdre EDU/295/2008. Els models corresponents estan disponibles a la normativa relacionada. En cas que un alumne finalitzi letapa deducaci secundria obligatria en un centre deducaci especial i assoleixi les competncies, els objectius i els continguts bsics de letapa, el centre deducaci especial ha de sollicitar a la Direcci General dEducaci Infantil i Primria lexpedici del ttol de graduat en educaci secundria obligatria. A aquests efectes, el centre ha de trametre als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona, en el cas de la ciutat de Barcelona, la sollicitud dexpedici de ttol, acompanyada de la cpia del document didentitat i duna cpia autenticada de lexpedient acadmic de lalumne. La Direcci General dEducaci Infantil i Primria ha de dictar una resoluci en qu sautoritzi lexpedici del ttol, previ informe de la Inspecci dEducaci, i ha defectuar els trmits pertinents per a lexpedici. D. Escolaritzaci compartida Lescolaritat compartida dalumnes entre un centre deducaci especial i un centre ordinari requereix la coordinaci entre els professionals dambds centres. A fi de garantir la coherncia i la complementarietat de les actuacions, cal que, abans de linici de curs, aquests professionals, conjuntament amb lEAP, concretin mitjanant un pla individualitzat latenci que cal donar a lalumne -prioritats educatives, establiments en qu es duran a terme i criteris per al seguiment i lavaluaci- i es facin els ajustaments horaris que correspongui. Correspon al director del centre on lalumne est matriculat aprovar el pla individualitzat. Tal com sestableix a larticle 21.2 de la Resoluci ENS/315/2012, de 23 de febrer, per la qual saproven les normes de preinscripci i matrcula de lalumnat als centres educatius per al curs 2012-2013, lescolaritzaci compartida no pot comportar el trasllat de lalumne entre els dos centres durant lhorari lectiu. El seguiment de levoluci daquests alumnes i del seu pla individualitzat va a crrec, almenys i conjuntament, dun professional de cada centre i del professional de lEAP corresponent. El coordinador del pla individualitzat ha de ser un mestre o un professor del centre on est matriculat lalumne. Els professors i els professionals dambds centres que atenen lalumne han daportar la informaci sobre la seva evoluci i els seus aprenentatges. E. Programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en centres d'educaci especial a) Finalitat

L'educaci bsica als centres d'educaci especial

2/4

Els programes de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta en centres deducaci especial tenen per finalitat afavorir, a les persones que els cursen, ladquisici dhabilitats funcionals que els facilitin participar, de la manera ms autnoma possible, en els diversos contextos on es desenvolupar la seva vida adulta. En aquests programes els continguts es treballen de manera funcional, en situacions de la vida real i de manera diversificada per a cada un dels objectius. b) Alumnes Poden participar en aquests programes alumnes de 16 a 21 anys, escolaritzats en centres deducaci especial, que requereixin un suport continuat i sistemtic per adquirir les habilitats necessries per tal de funcionar amb la mxima autonomia possible en la vida quotidiana. c) Organitzaci Aquests programes han de prioritzar continguts de tipus prctic i fer servir recursos didctics adequats a les caracterstiques personals i socials dels alumnes. La finalitat daquests programes s facilitar la inclusi dels alumnes en entorns el ms normalitzats possible. En el projecte especfic de cada programa de diversificaci curricular per a la transici a la vida adulta conv explicitar: 1. Els mbits curriculars que es treballen i les seves programacions, amb els objectius, lorganitzaci, la metodologia i els criteris de seguiment i avaluaci dels alumnes. 2. La distribuci horria de les activitats dels alumnes i els professionals que les impartiran. 3. Un pla individualitzat per a cada alumne que concreti: La prioritzaci dobjectius per afavorir lassoliment de competncies dautonomia i iniciativa personal. Les adaptacions de lentorn que shan de considerar. Els suports previstos.

4. La intervenci orientadora amb relaci a la famlia, que ha dincloure: Informaci i contrast amb les seves aportacions. Assessorament sobre recursos a labast. Valoraci de les expectatives familiars. Orientaci per preparar un pla de futur. Temporitzaci del seguiment.

L'educaci bsica als centres d'educaci especial

3/4

d) Acci tutorial Lacci tutorial amb els joves que segueixen aquests programes ha de ser constant en el decurs del procs educatiu i sha de caracteritzar per: Identificar les manifestacions de lalumne i orientar-les degudament. Donar suport als aspectes emocionals i afectius que facilitin una millor relaci amb lentorn. Potenciar all que pot ajudar lalumne a identificar-se millor com a persona adulta. Collaborar i cooperar amb les famlies en lorientaci de la vida adulta de lalumne un cop finalitzi la seva escolaritzaci. e) Seguiment i avaluaci El seguiment i lavaluaci dels alumnes que cursen aquests programes sha de dur a terme de manera contnua i sistemtica, i han de tenir en compte levoluci funcional de cada un amb relaci al seu pla individualitzat i amb relaci a lassoliment de les competncies generals que preveu el programa.

L'educaci bsica als centres d'educaci especial

4/4

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres


BLOC A: Suport als projectes educatius dels centres per a la millora dels resultats educatius 1. Millora dels resultats educatius de tots els alumnes i de la convivncia en els centres, mitjanant laplicaci dels currculums competencials i lenfortiment dels aprenentatges clau Desenvolupament competencial del currculum i aprenentatges clau, especialment en llengua i matemtiques: Definici de criteris per analitzar i millorar activitats de lectura i promoure lensenyament explcit de les estratgies i habilitats lectores (Impuls de la lectura) en entorns analgics i digitals. Estratgies daula, materials i recursos, inclosos els digitals, que potencin el treball matemtic i laplicaci dels coneixements i les habilitats adquirides. La biblioteca escolar com un espai de suport al currculum. Actualitzaci del programa dimmersi lingstica, adaptant-lo a la nova realitat sociolingstica dels alumnes, i la seva continutat a lensenyament secundari des de la perspectiva del tractament integrat de llengua i continguts. Millora de la competncia comunicativa dels alumnes en llenges estrangeres i extensi de la metodologia AICLE. Desenvolupament, seguiment i avaluaci de la competncia digital dels alumnes com a competncia transversal. Participaci en projectes internacionals en el marc dels programes daprenentatge permanent i de les altres accions impulsades per la Uni Europea. Aplicaci destratgies i recursos per millorar la identificaci preco i la intervenci educativa en el cas dalumnes amb discapacitats, trastorns daprenentatge i altes capacitats. Enfortiment dels projectes de convivncia com a eina de millora del clima escolar i lxit educatiu. Promoci duna educaci que potenci la igualtat real doportunitats i leliminaci de tota mena de discriminaci per ra de sexe, i integraci de manera explcita i amb continguts daprenentatge de la perspectiva de gnere.

2. La funci tutorial i lorientaci com a eina clau per a lacompanyament dels alumnes en el procs de creixement personal i la millora del clima de centre Lorientaci educativa, acadmica i, en el cas de secundria, professional, com a eina de millora dels alumnes des de la perspectiva acadmica, social i de lorientaci professional.

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres

1/4

Lacci tutorial i lorientaci personal com a acci educativa que complementa i enriqueix la tasca docent orientadora i estableix espais de coresponsabilitaci escola-famlia. Lorientaci tutorial com a eina per millorar la convivncia. La formaci per a la gesti de les prctiques en centres de treball dels alumnes de formaci professional com a eina dinserci laboral. El foment de lautoformaci integrada, entesa com una metodologia que fomenta lautoregulaci dels alumnes completant el treball a laula amb el treball autnom orientat, en els ensenyaments dadults.

3. Participaci de la comunitat educativa i relacions amb lentorn Desenvolupament dels plans educatius dentorn i altres projectes educatius comunitaris. Promoci del treball i laprenentatge en xarxa com una eina per elaborar projectes comunitaris i construir una acci contnua i coherent entre els diferents agents educatius dun territori. Desenvolupament del servei comunitari (voluntariat) i les accions de comproms cvic que faciliten laprenentatge en lexercici actiu de la ciutadania. Enfortiment de les comunitats daprenentatge com a projecte per aconseguir lxit educatiu per a tothom i la millora de la convivncia. Potenciaci de recursos i estratgies per a la dinamitzaci dels espais de comunicaci i de participaci de la comunitat educativa.

4. Recursos i estratgies per millorar la capacitat i la competncia dels equips docents per dur a terme una adequada atenci a la diversitat dels alumnes amb necessitats educatives especfiques en relaci amb: Avaluaci psicopedaggica per a la identificaci de necessitats educatives i elaboraci de propostes dintervenci. Intervenci educativa per afavorir laprenentatge dels alumnes amb trastorns de conducta, trastorns daprenentatge i discapacitats. Inclusi digital: accessibilitat dels recursos educatius i dels entorns de treball digitals. Incorporaci al nostre sistema educatiu dels alumnes d'incorporaci tardana, tant des del punt de vista lingstic com emocional: aules d'acollida i itinerari d'incorporaci a laula ordinria. Educaci intercultural com a resposta pedaggica per preparar la ciutadania perqu pugui desenvolupar-se en una societat plural i democrtica.

5. Impuls per a la direcci i el lideratge dels centres pblics per a una gesti i organitzaci afavoridores de lxit educatiu dels alumnes
2/4

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres

Formaci inicial, permanent dactualitzaci i professionalitzadora per a la direcci i el lideratge dels centres pblics. Formaci en qualitat i millora contnua adreada als centres de formaci professional i de rgim especial per a la millora de la gesti en el cam de lexcellncia.

6. Coordinaci de centres com a eina afavoridora dun model de treball i daprenentatge en xarxa Propostes de formaci orientades a la coordinaci i lintercanvi entre persones responsables en algun mbit de gesti dels centres educatius. Enfortiment de les xarxes de treball intercentres que afavoreixin lintercanvi dexperincies i la transferncia entre centres i el sistema. Grups de treball interprofessionals en el marc dels plans educatius dentorn.

BLOC B: Millora de les competncies professionals dels professors per a la seva prctica docent i de laltre personal adscrit als centres educatius 7. Suport als professors novells amb la finalitat dacollir-los, acompanyar-los i vetllar pel seu creixement professional 8. Capacitaci i actualitzaci metodolgica, cientfica, tcnica i didctica Formaci i actualitzaci lingstica dels professors. Formaci i actualitzaci dels professors per afavorir, almenys, el domini duna llengua estrangera. Competncia comunicativa, metodolgica i didctica, en lmbit del plurilingisme, de les llenges estrangeres curriculars. Formaci especfica dels professors de formaci professional, programes de qualificaci professional inicial (PQPI), ensenyaments de rgim especial i educaci dadults. Programa dactualitzaci cientfica, tcnica i didctica.

Salut docent i prevenci de riscos laborals. Competncia digital dels professors com a competncia transversal per a la prctica docent en les seves dimensions tecnolgica, comunicativa, metodolgica, axiolgica i per al desenvolupament professional.

BLOC C: Millora de les competncies professionals de les persones formadores, els serveis educatius i la Inspecci dEducaci 9. Formaci de persones formadores en coherncia amb les prioritats de formaci Formaci com a eina de canvi associada a lxit escolar dels alumnes.

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres

3/4

Disseny, organitzaci i avaluaci de la formaci (transferncia i impacte). Potenciaci de la competncia digital docent dels equips de persones formadores com a competncia transversal. 10. Formaci adreada als serveis educatius i a la Inspecci dEducaci Millorar la competncia dels professionals dels serveis educatius: En relaci amb lavaluaci psicopedaggica dels alumnes i amb lassessorament als centres i als professors per avanar en latenci de la diversitat a laula i, preferentment, en latenci als alumnes amb transtorns daprenentatge, transtorns de conducta, altes capacitats o necessitats educatives especfiques. En relaci amb lenfortiment del perfil dels gestors de la formaci i la seva capacitat per avanar en processos davaluaci de la transferncia i limpacte de la formaci als centres i a les aules. En relaci amb els processos de tractament integrat de llengua i continguts (immersi a infantil, primria i secundria) i amb el treball de la comprensi lectora.

Formaci de la Inspecci dEducaci.

Lnies de formaci en relaci amb el personal adscrit als centres

4/4

Llicncies i permisos del personal docent


A. Llicncies Les llicncies estan regulades en larticle 95 del text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, DOGC nm. 2509, annex, de 3.11.1997). Es concedeixen per les causes segents:

Per cursar estudis sobre matries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del director del centre. Per a assumptes propis, sense retribuci, la durada acumulada dels quals no pot excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys, en qu cal la conformitat del director del centre. Per malaltia. Per exercir funcions sindicals.

Concedeix les llicncies el director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci. A fi dagilitar la tramitaci de les llicncies per malaltia, el director del centre ha de vetllar perqu les comunicacions de baixa, confirmaci i, si escau, alta mdica siguin trameses als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, amb la mxima urgncia. A aquest efecte, el director del centre ha de comunicar per correu electrnic o per fax la reincorporaci dels professors al centre el mateix dia que ho facin. Cal que tots aquests comunicats tinguin tots els apartats emplenats degudament. Totes les comunicacions de baixes per malaltia, infantament, accident o risc durant lembars han de contenir necessriament el nom complet, el NIF i el telfon de la persona, aix com la durada prevista de la baixa i distinci entre si s motivada per malaltia comuna, part, accident, etc. Tan bon punt el treballador tingui coneixement de la seva situaci de baixa, ho ha de comunicar al director del centre on est adscrit. Sens perjudici daix, els comunicats shan de presentar, com a molt tard, lendem de la seva expedici al director del centre. Tamb el personal funcionari adscrit a MUFACE que estigui acollit a lassistncia sanitria de la Seguretat Social ha de presentar els comprovants de baixa i alta mdica en els impresos de MUFACE, signats pel metge corresponent de la Seguretat Social. Les llicncies per malaltia del personal funcionari adscrit a MUFACE poden ser revisades dacord amb la Resoluci de 16 dabril de 2009 de la Secretaria General del Departament dEducaci, per la qual saproven les instruccions per a laplicaci dun programa especfic de revisions i avaluacions de les incapacitats per contingncies comunes del personal funcionari del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya que pertany al rgim especial de la Seguretat Social i a la Mutualitat General de Funcionaris Civils de lEstat (MUFACE). Les llicncies per malaltia es 1/4

Llicncies i permisos del personal docent

donaran per finalitzades quan la MUFACE informi la no-justificaci de la situaci dincapacitat temporal o per esgotament de la durada mxima daquesta situaci. Les situacions de baixa per incapacitat temporal del personal adscrit al rgim general de la Seguretat Social es poden revisar dacord amb el programa especfic de revisions i avaluaci de les incapacitats per contingncies comunes dels empleats pblics de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa est regulat per la Instrucci 1/2004, de 18 doctubre, del director general de la Funci Pblica.

B. Permisos Els permisos es concedeixen per les causes segents: a) El progenitor que no gaudeix del perms per maternitat t dret a un perms de cinc dies laborables consecutius dins els deu dies segents a la data de naixement o a larribada del menor adoptat o acollit a la llar familiar, en el cas dadopci o acolliment. En el cas de part, adopci o acolliment mltiple, la durada del perms samplia a deu dies si es tracta de dos fills i, a quinze dies, si en sn tres o ms. b) Per trasllat de domicili sense canvi de localitat, un dia; amb canvi, fins a quatre dies. c) Per assistir a exmens finals en centres oficials, un dia, i per a altres proves definitives davaluaci, alliberadores de matria, en els centres esmentats, el temps indispensable per fer-les. d) Per al compliment dun deure inexcusable de carcter pblic o personal (la causa ha de justificar-se per escrit i el temps de perms ha de ser lindispensable per al compliment del deure). e) Per ra de matrimoni dun familiar fins al segon grau dafinitat o consanguinitat, un dia. Aquest perms s ampliable a dos dies si el matrimoni t lloc fora de Catalunya. f) Per a exmens prenatals i tcniques de preparaci al part, durant el temps necessari per dur a terme aquestes prctiques, amb la justificaci prvia de la necessitat de fer-ho dins la jornada laboral. Les parelles que opten per ladopci o lacolliment permanent o preadoptiu tenen dret a absentar-se del lloc de treball per dur a terme els trmits administratius fets a Catalunya que requereixi ladministraci competent, durant el temps necessari, amb la justificaci prvia que shan de fer dins la jornada laboral.

g) Per assistir a activitats de formaci del Departament dEnsenyament, si aix ho disposa la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci. Aix inclou la possibilitat dassistncia a jornades de formaci durant un mat, dins lhorari lectiu. h) Els funcionaris amb fills amb discapacitat poden gaudir conjuntament dun perms retribut per assistir a reunions de coordinaci ordinria amb
Llicncies i permisos del personal docent

2/4

finalitats psicopedaggiques amb el centre deducaci especial o datenci preco on rebi tractament el fill, o b per acompanyar-lo si ha de rebre suport addicional en lmbit sanitari. Aix mateix, el funcionari pot gaudir de dues hores de flexibilitat horria diria que li permeti conciliar els horaris del centre deducaci especial, o altres centres on el fill amb discapacitat rebi atenci, amb els horaris del propi lloc de treball, tenint en compte la situaci del domicili familiar i el marc horari del centre. i) Per la mort, laccident, la malaltia greu o lhospitalitzaci dun familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, dos dies laborables si lesdeveniment es produeix al mateix municipi i, fins a quatre dies, si s en un municipi diferent del municipi del lloc de treball. Excepcionalment, i per motius degudament justificats, es pot ampliar el perms fins a sis dies laborables. Per matrimoni, o per inici de convivncia, en el cas de les unions estables de parella, quinze dies naturals consecutius. Els cnjuges o convivents en poden gaudir dins el termini dun any a comptar de la data del casament o de linici de la convivncia.

j)

k) Per maternitat, adopci o acolliment, setze setmanes ininterrompudes, que sn ampliables, en els casos de part, acolliment o adopci mltiple, a dues setmanes ms per cada fill a partir del segon i de les quals en pot gaudir qualsevol dels dos progenitors. El perms per adopci o acolliment sampliar en dues setmanes ms en el supsit de discapacitat del menor adoptat o acollit. Si es tracta duna adopci internacional, el perms pot comenar fins a sis setmanes abans. l) Els funcionaris amb un fill de menys de nou mesos tenen dret a un perms per lactncia duna hora diria dabsncia del treball, la qual es pot dividir en dues fraccions de trenta minuts, dacord amb el que estableix larticle 14 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya. En els casos de part, adopci o acolliment mltiple el perms s de dues hores diries, les quals es poden dividir en dues fraccions duna hora. El perode del perms sinicia un cop finit el perms per maternitat i t una durada mxima de vint setmanes. A petici de la persona interessada, les hores del perms de lactncia es poden compactar per gaudir-ne en jornades senceres de treball, de setze dies consecutius, sempre que es gaudeixin a continuaci del perms de maternitat i tenint en compte les necessitats del servei.

m) El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al perms per maternitat, t dret a un perms de paternitat de quatre setmanes consecutives des del finiment del perms per naixement del fill, des de la resoluci judicial per la qual es constitueix ladopci o a partir de la decisi administrativa o judicial dacolliment, i fins que finalitza el perms per maternitat, o tamb immediatament desprs del finiment daquest perms. El progenitor duna famlia monoparental, si t la guarda legal exclusiva del fill, tamb pot gaudir daquest perms a continuaci del de maternitat.

Llicncies i permisos del personal docent

3/4

n) En el cas de naixement dun fill prematur o que hagi de ser hospitalitzat a continuaci del part, satorga un perms equivalent al temps dhospitalitzaci fins a un mxim de tretze setmanes. Aquest perms sinicia a partir del finiment del perms de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, a ladopci o a lacolliment. Si el perode del perms de maternitat, de paternitat o datenci de fills prematurs coincideix totalment o parcialment amb el perode de vacances, la persona afectada gaudeix de les vacances un cop finit el perms. El cmput de les vacances sinicia lendem de la data de finiment del perms. o) Per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat per un perode mnim de deu dies i mxim de tres mesos, prorrogable, excepcionalment, fins a tres mesos ms, es poden concedir permisos sense retribuci. Aquest perms s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta suspesa dofici fins al finiment del perms. p) Les dones vctimes de situacions de violncia de gnere que, per aquest motiu, shagin dabsentar del lloc de treball tenen dret que aquestes faltes dassistncia es considerin justificades dacord amb el que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents. Aix mateix, tenen dret a les hores de flexibilitat horria que, dacord amb cada situaci concreta, siguin necessries per a seva protecci o assistncia social. q) Permisos de flexibilitat horria recuperable: els directors dels centres educatius pblics poden autoritzar permisos dabsncia del lloc de treball dun mnim duna hora i un mxim de set per a visites o proves mdiques del cnjuge i dels ascendents i descendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills. El temps dabsncia lha de recuperar la persona afectada en el termini dun mes a partir del dia en qu gaudeix del perms. En el cas que aquests permisos hagin de ser peridics, cal ajustar lhorari setmanal del personal docent que en gaudeixi, tenint en compte les necessitats de la prestaci del servei educatiu. r) En els casos dadopci o acolliment internacional, si s necessari el desplaament previ dels progenitors al pas dorigen de ladoptat, es t dret a un perms de fins a dos mesos de durada, que es pot gaudir de manera fraccionada, i durant aquest perode es perceben exclusivament les retribucions bsiques. Els permisos regulats en els punts a), b), c), d), e), f), g), h), i), p), q) els concedeix el director del centre. Shan de sollicitar prviament en els casos b), c), d), e), f), g). Si el deure de carcter personal esmentat en el punt d) es pot entendre de fora major, sense possibilitat de ser sollicitat prviament, el director podr qualificar-lo com a tal, ateses les raons que, amb posterioritat, es presentin per escrit. En aquest cas, correspon al director del centre apreciar el carcter justificat de labsncia, atenent la singularitat o reiteraci de la situaci produda i les altres circumstncies que consideri oport de tenir en compte. La resta de permisos (j, k, l, m, n, o, r) els concedeix el director territorial o, a la ciutat de Barcelona, lrgan competent del Consorci dEducaci.

Llicncies i permisos del personal docent

4/4

orientacions per a lelaboraci de la carta de comproms educatiu


juny de 2012

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Introducci
La implicaci de les famlies en el procs educatiu dels fills i filles s un element imprescindible per assolir lxit educatiu i contribuir a la millor integraci escolar i social de lalumne o alumna. En aquest sentit, la carta de comproms educatiu ha de ser una eina que faciliti la cooperaci entre les accions educatives de les famlies i lacci educativa del centre educatiu. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci estableix explcitament els drets, les llibertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat escolar (alumnat, famlies, professorat i altres professionals que intervenen en el procs educatiu) i determina els principis que orienten lorganitzaci del sistema per satisfer el dret a leducaci per mitj de la cooperaci entre els diversos agents educatius. Larticle 20 de la Llei deducaci defineix la carta de comproms educatiu, en el marc del projecte educatiu del centre, com el document que expressa els objectius necessaris per assolir un entorn de convivncia i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives i els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir en relaci amb els principis que la inspiren. Aquest mateix article indica que, per mitj de la carta de comproms educatiu, sha de potenciar la participaci de les famlies en leducaci dels fills i filles. Larticle 7 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius indica que la carta s formada per uns continguts comuns que shan de formular de manera participativa entre els diferents membres de la comunitat escolar, especialment els professionals de leducaci i les famlies, i sn aprovats pel consell escolar. El centre i la famlia han de formalitzar la carta de comproms amb els continguts comuns en el moment de la matrcula. Aquest document lhan de signar el pare, mare, tutor o tutora legal de lalumne o alumna i la direcci del centre educatiu pblic o la persona titular del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les normes dorganitzaci i funcionament del centre. Daltra banda, i dacord amb larticle 7.4 del Decret 102/2010, la carta de comproms educatiu ha de fer referncia com a mnim al seguiment de levoluci dels alumnes. En aquest sentit, i amb la finalitat que la carta de comproms educatiu pugui ser una eina ms efectiva en el seguiment individualitzat de lalumne o alumna, s convenient afegir als continguts comuns de la carta altres continguts especfics addicionals per al seguiment de cada alumne o alumna. Per aix, els centres educatius, dacord amb cada famlia, poden completar cada carta de comproms amb una addenda de continguts especfics addicionals on, un cop detectades les necessitats de cada alumne o alumna, sespecifiquen les mesures que es duran a terme per millorar el seu rendiment escolar i la seva integraci escolar i social, els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir en relaci amb aquestes accions, i el seguiment dels resultats de les mesures dutes a terme. Aquesta addenda, que han de signar el pare, mare, tutor o tutora legal de lalumne o alumna i el tutor o tutora del centre, la pot signar tamb lalumne o alumna a partir del 1r curs de leducaci secundria obligatria. Laddenda amb els continguts especfics

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

addicionals sha de formalitzar durant el primer trimestre de curs i ha de ser objecte, com a mnim, duna revisi anual. Leducaci de les persones s un procs complex i dinmic on conflueixen lacci de la famlia, lescola i lentorn. La coherncia educativa entre els diferents agents implicats en leducaci exigeix una interacci i treball en xarxa entre ells. En aquest sentit, amb la finalitat dafavorir lxit educatiu, resulta imprescindible la relaci i el dileg entre les famlies de lalumnat i els professionals de leducaci. Les funcions educadores de la famlia i del professorat sn complementries i requereixen el comproms mutu per aconseguir lobjectiu de formar persones autnomes, responsables i actives en la societat. Leducaci s el resultat de lesfor conjunt de les famlies i de la instituci escolar. Les famlies, que intervenen en el procs educatiu, tant a lescola com a la llar, aporten als fills i filles els valors, les altes expectatives i lactitud positiva davant laprenentatge necessari perqu lalumne o alumna percebi la importncia de leducaci i assoleixi de forma progressiva el protagonisme en el procs educatiu. La carta de comproms educatiu formalitza la coresponsabilitat entre el centre educatiu i les famlies per dur a terme una acci coherent i coordinada en el desenvolupament personal, acadmic i social de cada infant i jove. La carta de comproms educatiu s linstrument que estableix el marc de comunicaci en qu sn possibles les aliances i les complicitats entre la famlia i el centre. Cada centre ha de concretar la seva carta de comproms educatiu, respectant els drets i les llibertats de les famlies que es preveuen en la legislaci vigent. Els centres han de formular els continguts de la carta segons els principis, objectius, criteris i valors del seu projecte educatiu.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Normativa de referncia
Estatut dautonomia de Catalunya (2006) Article 21. Drets i deures en lmbit de leducaci Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci (DOGC 5422, de 16 de juliol de 2009) Article 20. Carta de comproms educatiu Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius (DOGC 5686, de 5 dagost de 2010) Article 7. Carta de comproms educatiu

Altres documents de referncia


Carta europea de drets i deures dels pares i mares (EPA 1996) Recomanaci 1501 del Consell dEuropa (2001)

Finalitats
La finalitat de la carta de comproms s potenciar la comunicaci, la participaci, la implicaci, el comproms i la coresponsabilitat entre els centres i les famlies en leducaci dinfants i joves. Amb el comproms formalitzat de la famlia i el centre es pretn potenciar la complicitat educativa i garantir un entorn de convivncia en el marc del projecte educatiu. Aquesta carta ha de contribuir, entre altres, a les finalitats segents: Millorar la informaci i la comunicaci entre el centre i les famlies. Compartir amb lalumnat i amb les famlies els principis i els continguts del projecte educatiu del centre i, si escau, els projectes educatius de lentorn. Facilitar a lalumnat i a les famlies lexercici dels seus drets i el compliment dels deures. Vincular el centre i la famlia, mitjanant el comproms i lacci tutorial. Potenciar el sentiment de pertinena de lalumnat i de les famlies a la comunitat educativa. Impulsar frmules organitzatives que afavoreixin la implicaci de les famlies en el fet educatiu. Afavorir una acci coherent dels agents educatius que intervenen en el procs educatiu i que contribueixen al desenvolupament integral de la personalitat. Facilitar la implicaci la famlia en ladopci de les mesures educatives alternatives o complementries que sescaiguin per atendre les necessitats especfiques de lalumnat. Fomentar la convivncia i el bon clima escolar. Implicar la famlia en lxit acadmic, personal i social i tamb en el comproms cvic dels infants i joves.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Continguts
Els continguts comuns de la carta de comproms educatiu han dexpressar els objectius i les estratgies necessries per assolir el desenvolupament dels processos educatius en un clima de convivncia, de respecte i de responsabilitat. Els continguts comuns de la carta de comproms educatiu shan de formular en el marc del projecte educatiu i, per tant, dacord amb el carcter propi del centre (els trets, principis i valors que lidentifiquen) i les normes dorganitzaci i funcionament. Tamb ha de tenir en compte les caracterstiques de lentorn social i letapa educativa. Dacord amb larticle 7 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, els compromisos entre les famlies i el centre shan de referir, com a mnim, a: lacceptaci dels principis educatius del centre; el respecte a les conviccions ideolgiques i morals de les famlies en el marc dels principis i valors educatius establerts per les lleis; ladopci de mesures correctores en matria de convivncia; la comunicaci entre el centre i la famlia. Aquests compromisos tamb es poden referir a: els diferents tipus i canals de participaci de les famlies al centre; els valors i normes de convivncia del centre; les normes dorganitzaci i funcionament del centre. Els compromisos que es formalitzin en la carta han de partir de la prioritzaci dels valors que, dacord amb el projecte educatiu, el centre vol impulsar en la formaci de lalumnat. Amb carcter general, leducaci en lesfor i la responsabilitat en la sociabilitat i en lautonomia personal sn valors especialment rellevants que cal considerar i adequar a cada etapa i nivell educatius. Pel que fa als continguts especfics addicionals, shan dadaptar a cada alumne o alumna i a cada famlia segons les seves necessitats. En aquest sentit, es fa necessari establir un marge de temps entre la signatura de la carta de comproms i la signatura dels compromisos especfics addicionals perqu es puguin detectar les necessitats i poder aix adquirir els compromisos amb coneixement. A ms, cal fer el seguiment i revisi del contingut dels compromisos especfics addicionals de manera peridica entre la famlia i el centre. Els continguts especfics de la carta shan de revisar com a mnim anualment. Dacord amb larticle 7 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, els continguts especfics addicionals de la carta de comproms shan de referir, com a mnim al seguiment de levoluci dels alumnes. Aquests continguts tamb es poden referir a: lobservaci inicial i la diagnosi de les necessitats de lalumne o alumna; les mesures educatives que el centre educatiu proposa per donar suport a lespecificitat de lalumne o alumna;

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

els acords sobre les mesures o estratgies de collaboraci amb les famlies; les mesures de suport a casa que les famlies poden dur a terme; les expectatives de les famlies sobre els seus fills i filles; el seguiment de les mesures pactades; les activitats de lleure educatiu per promoure el desenvolupament integral, la integraci social, el sentiment de pertinena i el comproms cvic de lalumnat; els hbits educatius; a lESO, laddenda a la carta de comproms amb els compromisos especfics addicionals ha de preveure, a ms, la coresponsabilitat entre el centre i la famlia en el procs dorientaci de carcter personal, acadmic i, si escau, professional de lalumne o alumna per poder assolir la maduresa personal, la presa de decisions i la integraci social.

Procs delaboraci
Correspon a cada centre, en el marc de la seva autonomia i dacord amb el seu projecte educatiu i els projectes educatius de lentorn, elaborar el model de carta de comproms amb les famlies i, al consell escolar, aprovar-la. En lelaboraci dels continguts comuns de la carta de comproms, cal comptar amb la sensibilitzaci o participaci, si escau, de lalumnat i la participaci del professorat, de les famlies i de la resta de la comunitat educativa. Correspon a la direcci del centre impulsar les mesures organitzatives necessries per fer efectiu aquest procs participatiu. Els continguts especfics addicionals els elabora lequip docent sota el lideratge del tutor o tutora de lalumne o alumna, la famlia i, si escau, lalumne o alumna.

Difusi
Un cop saprovi la carta de comproms, cal fer-ne difusi a les famlies, amb la finalitat de compartir els continguts i la importncia daquest comproms i potenciar alhora que en facin partcips els fills i les filles. Les estratgies per difondre la carta poden ser diverses; la direcci, dacord amb el consell escolar, ha doptar, amb la finalitat darribar a totes les famlies, per diferents models de comunicaci, adequant-se a la diversitat de famlies i a les caracterstiques del centre. A ms, amb la finalitat de sensibilitzar lalumnat de la importncia de la carta de comproms educatiu, pot ser convenient planificar actuacions i dinmiques de treball concretes amb lalumnat sobre els continguts de la carta en les sessions de tutoria.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Signatura
La carta de comproms educatiu, amb els seus continguts comuns, lhan de signar el pare, la mare, tutor o tutora legal de lalumne o alumna i la direcci del centre educatiu pblic o la persona titular del centre privat concertat o qui en el seu nom disposin les normes dorganitzaci i funcionament del centre. La carta de comproms educatiu s preceptiva en els ensenyaments deducaci infantil i deducaci bsica i s aconsellable en la resta densenyaments. Sha de formalitzar, amb els seus continguts comuns, en el moment de la matrcula i pot ser objecte de revisi peridica si ambdues parts ho acorden. Els continguts comuns de la carta shan dactualitzar i signar, almenys, a linici de cada etapa educativa. Laddenda de continguts especfics lhan de signar el pare, la mare, tutor o tutora legal de lalumne o alumna, i el tutor o tutora del centre. A ms, tamb la pot signar lalumne o alumna a partir de 1r curs de leducaci secundria obligatria. Sha de signar durant el primer trimestre de curs i ha de ser objecte duna revisi anual, com a mnim. De la carta de comproms, de les revisions successives i de les addendes de continguts especfics signades, nha de quedar constncia documental al centre i a la famlia.

Seguiment dels acords


Les normes dorganitzaci i funcionament del centre han destablir a qui correspon fer el seguiment del compliment dels compromisos de la carta, responsabilitat que, normalment, ha de recaure en el tutor o tutora de lalumne o alumna. El centre i les famlies han de revisar peridicament el compliment dels compromisos addicionals de laddenda de continguts especfics de la carta. Les modificacions que sacordin shi han dincloure com a addenda i les han de signar la persona que tingui assignat fer el seguiment dels compromisos, en nom de la direcci del centre, i el pare, la mare, el tutor o tutora legal de lalumne o alumna. A ms, tamb la pot signar lalumne o alumna a partir de 1r curs de leducaci secundria obligatria. A ms, per poder valorar el funcionament de la carta i el valor afegit que representa aquesta mesura, s aconsellable dur a terme una valoraci compartida entre les famlies i el centre educatiu, i que quedi recollida en la memria anual del centre.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

ANNEXOS Orientaci de continguts comuns per a la carta de comproms educatiu


Acceptaci dels principis educatius del centre
Per part del centre Compartir informaci amb la famlia sobre lorganitzaci, les concrecions del currculum, les opcions metodolgiques, els criteris datenci a la diversitat i davaluaci i de promoci que es formulen en el projecte educatiu, i el carcter propi del centre, les normes de funcionament i els serveis que shi ofereixen. Oferir mecanismes efectius de participaci de la comunitat escolar en el govern del centre a travs dels rgans collegiats. Per part de la famlia Respectar i collaborar en el desenvolupament del projecte educatiu del centre. Instar el fill o filla que compleixi les normes del centre i que participi activament en lassoliment dun clima positiu de convivncia.

Respecte a les conviccions ideolgiques i morals de les famlies


Per part del centre Respectar les conviccions de la famlia, en el marc dels principis i valors educatius establerts en les lleis, i protegir la intimitat de lalumne o alumna. Per part de la famlia Respectar i promoure els valors reflectits en el projecte educatiu del centre.

Adopci de mesures correctores en matria de convivncia


Per part del centre Compartir amb les famlies els valors i normes de convivncia del centre, aix com les mesures adoptades davant de qualsevol conflicte. Per part de la famlia Respectar i promoure els valors i normes de convivncia del centre. Fomentar en els fills i filles el respecte i el bon s dels materials i de les installacions i el compliment de les normes. Fomentar en els fills i filles la resoluci dialogada de conflictes.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Comunicaci entre el centre i la famlia


Per part del centre Mantenir una comunicaci regular amb la famlia per informar-la de levoluci acadmica i personal de lalumne o alumna. Comunicar a la famlia les inassistncies eventuals al centre i les incidncies que es produeixin. Informar les famlies de les activitats que es desenvolupin en horari escolar i extraescolar. Atendre en un termini raonable (que cada centre ha de concretar dacord amb les seves possibilitats) les peticions de reuni o entrevista de la famlia. Oferir assessorament a la famlia en ladopci de criteris i mesures que afavoreixin levoluci de lalumne o alumna i del rendiment escolar, en particular per mitj de la tutoria. Per part de la famlia Comunicar al centre les informacions rellevants que puguin incidir en el procs densenyament i aprenentatge de lalumne o alumna. Adrear-se directament al centre per contrastar discrepncies, coincidncies o suggeriments en relaci amb les activitats educatives i la formaci de lalumnat. Assistir, dins les possibilitats de la famlia, a les reunions i entrevistes que convoqui el centre.

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Orientaci de continguts especfics addicionals per a la carta de comproms educatiu


Seguiment de levoluci dels alumnes
Per part del centre Compartir lobservaci inicial i la diagnosi de les necessitats o mbits de millora de lalumne o alumna. Oferir una educaci que estimuli les capacitats, competncies i habilitats de lalumnat, que sigui adequada als diferents ritmes daprenentatge i en fomenti lesfor i el rendiment. Informar la famlia de les tasques complementries que poden dur a terme per complementar lacci educativa escolar. Oferir mesures de suport a les famlies. Acordar mesures especfiques educatives per millorar el rendiment escolar i el clima de centre. Informar la famlia dels criteris davaluaci, de levoluci dels aprenentatges i del desenvolupament personal i social de lalumne o alumna. Informar sobre els hbits dhigiene, dordre i de puntualitat i lassistncia diria de lalumne o alumna al centre. Proposar activitats de lleure per millorar la integraci social i el comproms cvic que complementin el desenvolupament del procs educatiu de lalumne o alumna. Informar del seguiment i dels resultats de les diferents mesures dutes a terme. Per part de la famlia Interessar-se per levoluci personal i els aprenentatges dels fills i filles. Educar els fills i les filles en el deure de lestudi, acompanyar-los en lorganitzaci del temps destudi a casa, proporcionar les millors condicions possibles per fer les tasques escolars a casa i supervisar la preparaci dels materials necessaris per a lactivitat escolar. Implicar-se en els hbits dhigiene, dordre i de puntualitat del fill o filla. Garantir lassistncia diria al centre del seu fill o filla. Conixer i collaborar en les mesures especfiques educatives per millorar el rendiment escolar i el clima de centre. Conixer el seguiment i els resultats de les diferents mesures dutes a terme. Conixer i fomentar les propostes dactivitats de lleure i altres accions dintegraci social i comproms cvic que complementin el desenvolupament del procs educatiu del seu fill o filla.

10

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Carta de comproms educatiu per a centres dinfantil, primria i secundria: continguts comuns
Cal signar-la en formalitzar la matrcula. Les persones sotasignades, ........................................ (nom i cognoms), .................................................................. (crrec) del centre educatiu ..............................., i .................................... (nom i cognoms), ....... (pare, mare, tutor, tutora) de lalumne/a .......................... .........................., amb data ......................, conscients que leducaci implica lacci conjunta de la famlia i de lescola, signem aquesta carta de comproms educatiu, la qual comporta els segents: ..............................................................., reunits a la localitat de .........................

COMPROMISOS
Per part del centre

1. Facilitar una formaci que contribueixi al desenvolupament integral de la personalitat de lalumne o alumna. 2. Vetllar per fer efectius els drets de lalumne o alumna en lmbit escolar. 3. Oferir un entorn basat en el respecte i la convivncia de manera recproca (alumne/amestre/a i mestre/a-alumne/a). 4. Respectar les conviccions religioses, morals i ideolgiques de la famlia i de lalumne o alumna. 5. Informar la famlia del projecte educatiu i de les normes dorganitzaci i funcionament del centre. 6. Informar la famlia i lalumne o alumna dels criteris que saplicaran per avaluar el rendiment acadmic, fer-ne una valoraci objectiva i, si escau, explicar a la famlia els resultats de les avaluacions. 7. Mantenir comunicaci regular amb la famlia (cal que cada centre en concreti la freqncia dacord amb les seves possibilitats) per informar-la de levoluci acadmica i personal de lalumne o alumna. 8. Donar valor afegit a la cultura de lesfor, a la responsabilitat en la sociabilitat i a lautonomia personal. 9. Implicar els infants i/o els joves i fer-los partcips actius, tant en el seu procs daprenentatge com en altres aspectes relacionats amb la vida del centre. 10. Oferir assessorament a la famlia en ladopci de criteris i mesures que afavoreixin levoluci de lalumne o alumna i del rendiment escolar per mitj de la tutoria. 11. Facilitar espais formatius i de relaci per a les famlies. 12. Informar dels mecanismes de participaci de les famlies. 13. Afavorir les tasques i les funcions de lassociaci de pares i mares dalumnes, fomentar la participaci de les famlies en aquesta associaci i la creaci i suport inicial a lassociaci all on no existeixi. 14. Comunicar a la famlia les inassistncies no justificades de lalumne o alumna al centre, i qualsevol altra circumstncia que sigui rellevant per al seu desenvolupament acadmic i personal. 15. Informar les famlies de les activitats que es desenvolupen en horari escolar i extraescolar (cal que cada centre concreti quines sn aquestes activitats).

M
11

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

16. Atendre en un termini raonable (que cal que concreti cada centre dacord amb les seves possibilitats) les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli la famlia (sha de facilitar tant com sigui possible la conciliaci de lhorari laboral de la famlia amb lhorari del centre). 17. (Si escau) Collaborar amb els estaments de lentorn (ajuntament, regidories, serveis socials...) en el treball conjunt en temes deducaci, infncia i joventut. 18. .................. (Altres compromisos que la famlia proposi, i que el centre accepti afegir, els quals poden comportar, o no, nous compromisos per a la famlia.) Per part de la famlia 1. Respectar el carcter propi del centre i reconixer lautoritat del professorat i, ms especficament, la de lequip directiu i dipositar la confiana en els professionals de leducaci. 2. Compartir amb el centre leducaci del fill o filla i desenvolupar i afavorir les complicitats que sn necessries per aplicar el projecte educatiu del centre. 3. Instar el fill o filla a respectar les normes especfiques de funcionament del centre, en particular, les que afecten la convivncia escolar i el desenvolupament normal de les classes. 4. Promoure i valorar la cultura de lesfor i linters per a laprenentatge. 5. Fomentar el respecte i el bon s dels materials i de les installacions i el compliment de les normes en els fills i filles. 6. Fomentar el respecte i la resoluci dialogada de conflictes. 7. Facilitar al centre les informacions del fill o filla que siguin rellevants per al procs daprenentatge. 8. Comunicar al centre educatiu qualsevol situaci que posi en perill la integritat fsica o psicolgica, i/o suposi la vexaci i humiliaci de qualsevol alumne o alumna o membre de la comunitat educativa. 9. Fer el seguiment i tenir cura que el fill o filla compleixi el deure bsic de lestudi i dassistncia regular i puntual a les activitats acadmiques, i tamb perqu faci a casa les tasques encomanades pel professorat. 10. Ajudar el fill o filla a organitzar el temps destudi a casa i a preparar el material per a lactivitat escolar. 11. Adrear-se directament al centre per contrastar les discrepncies, coincidncies o suggeriments en relaci amb laplicaci del projecte educatiu en la formaci del fill o filla. 12. Implicar-se activament en la vida del centre i participar en les activitats per a les famlies. 13. Informar i compartir amb el fill o filla el contingut daquests compromisos. 14. Assistir, dins les possibilitats de la famlia, a les reunions i entrevistes que convoqui el centre. 15 .................. (Altres compromisos que el centre proposi, i que la famlia accepti afegir, els quals tamb poden comportar, o no, nous compromisos per al centre.)

I, perqu aix consti, signem aquesta carta de comproms educatiu. El centre La famlia (pare, mare, tutor o tutora)

E
Signatura

M
12

......... (localitat), . (dia i mes) de ... (any)

L
Signatura

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Addenda de compromisos especfics addicionals de la carta de comproms educatiu per a centres dinfantil, primria i secundria
Cal signar-la un cop iniciat el curs i, com a mnim, una vegada durant el curs escolar. Les persones sotasignades1, ........................................ (nom i cognoms), .................................................................. (crrec) del centre educatiu ..............................., i .................................... ..............................................................., reunits a la localitat de ......................... .........................., amb data ......................, conscients que leducaci implica lacci conjunta de la famlia i de lescola, signem aquesta addenda de continguts especfics addicionals, la qual comporta els segents: (nom i cognoms), ....... (pare, mare, tutor, tutora) de lalumne/a ..........................

COMPROMISOS
Per part del centre

1. Compartir lobservaci inicial i la diagnosi de les necessitats especfiques de lalumne o alumna. 2. Adoptar mesures educatives adients per atendre les necessitats especfiques de lalumne o alumna i mantenir-ne informada la famlia. (Cal que cada centre concreti quines sn aquestes mesures especfiques.) 3. Valorar conjuntament amb la famlia i, si escau, amb lalumne o alumna les mesures especfiques acadmiques i actitudinals adoptades i recollir els seus suggeriments. 4. Concretar i dur a terme les mesures especfiques adoptades. 5. Informar i compartir amb la famlia el seguiment de les mesures adoptades. 6. Fer una valoraci objectiva del rendiment acadmic i explicar a la famlia els resultats de les avaluacions. 7. Informar sobre els hbits dhigiene, dordre i de puntualitat i lassistncia diria de lalumne o alumna al centre. 8. Informar les famlies de les mesures de suport educatiu de lentorn per al desenvolupament integral, la integraci social, el sentiment de pertinena i el comproms cvic de lalumne o alumna. (Cal que cada centre especifiqui quines sn aquestes mesures de suport educatiu de lentorn.) 9. Revisar conjuntament amb la famlia el compliment daquests compromisos i, si escau, el contingut, en el termini de .................. 10. .................. (Altres compromisos que la famlia proposi, i que el centre accepti afegir, els quals poden comportar, o no, nous compromisos per a la famlia.) Per part de la famlia 1. Adoptar criteris i mesures que puguin afavorir el rendiment escolar del fill o filla en funci de les necessitats detectades. 2. Valorar conjuntament amb el centre i, si escau, amb el fill o filla, les mesures especfiques acadmiques i actitudinals adoptades i, si cal, aportar suggeriments.
1. En cas que es consideri oport, shi pot incloure lalumne o alumna que cursi 1r dESO o altres cursos superiors.

M
13

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

3. Respectar les mesures correctores establertes i atendre el seu compliment. 4. Donar suport en el compliment de les mesures especfiques proposades pel centre educatiu. 5. Atendre en un termini raonable (cal concretar-lo amb cada famlia dacord amb les seves possibilitats) les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli el centre. 6. Revisar conjuntament amb el centre i, si escau, amb el fill o filla, el compliment daquests compromisos i/o continguts, en el termini de .................. 7. .................. (Altres compromisos que el centre proposi, i que la famlia accepti afegir, els quals tamb poden comportar, o no, nous compromisos per al centre.) Per part de lalumne o alumna2 1. Millorar i/o consolidar els bons resultats acadmics. 2. Mostrar i valorar la cultura de lesfor i linters per aprendre. 3. Respectar i collaborar en el compliment de les mesures especfiques acadmiques i actitudinals proposades pel centre. 4. Mostrar constncia en el compliment dels acords. 5. Revisar conjuntament amb el centre i amb la famlia el compliment daquests compromisos i/o continguts, en el termini de .................. I, perqu aix consti, signem aquesta carta de comproms educatiu3. El centre

Signatura

M
14

......... (localitat), . (dia i mes) de ... (any)

2 i 3. En cas que es consideri oport, shi pot incloure lalumne o alumna que cursi 1r dESO o altres cursos superiors.

L
Signatura

La famlia (pare, mare, tutor o tutora)

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

Carta de comproms educatiu per a llars dinfants: continguts comuns


Cal signar-la en formalitzar la matrcula. Les persones sotasignades, ........................................ (nom i cognoms), .................................................................. (crrec) del centre educatiu ..............................., i .................................... (nom i cognoms), ....... (pare, mare, tutor, tutora) de lalumne/a .......................... .........................., amb data ......................, conscients que leducaci implica lacci conjunta de la famlia i de lescola, signem aquesta carta de comproms educatiu, la qual comporta els segents: ..............................................................., reunits a la localitat de .........................

COMPROMISOS
Per part de la llar dinfants

1. Facilitar una atenci que contribueixi al desenvolupament integral de la personalitat de linfant. Vetllar pel seu procs daprenentatge i per fer efectius els drets dels infants en lmbit escolar. 2. Promoure uns hbits saludables higinics i alimentaris dels infants. 3. Respectar les conviccions religioses, morals i ideolgiques de la famlia. 4. Informar la famlia del projecte educatiu i de les normes dorganitzaci i funcionament del centre. 5. Informar les famlies de les activitats que es desenvolupen en horari escolar. 6. Mantenir comunicaci regular amb la famlia (cal que cada centre en concreti la freqncia dacord amb les seves possibilitats) per informar-la de levoluci dels infants. 7. Oferir assessorament a la famlia en ladopci de criteris i mesures que afavoreixin el desenvolupament dels infants i el seu creixement personal. 8. Informar dels mecanismes de participaci de les famlies. 9. Facilitar lassociaci de pares i mares dalumnes, fomentar la participaci de les famlies i el suport inicial a lassociaci all on no existeixi. 10. Atendre en un termini raonable (que cal que concreti cada centre dacord amb les seves possibilitats) les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli la famlia (sha de facilitar tant com sigui possible la conciliaci de lhorari laboral de la famlia amb lhorari del centre). 11. (Si escau) Collaborar amb els estaments de lentorn (ajuntament, regidories, serveis socials...) en el treball conjunt en temes deducaci i infncia. 12. .................. (Altres compromisos que la famlia proposi, i que el centre accepti afegir.) Per part de la famlia 1. Respectar el carcter propi del centre i les normes dorganitzaci i funcionament de la llar dinfants. 2. Compartir amb el centre leducaci del fill o filla i desenvolupar i afavorir les complicitats que sn necessries per aplicar el projecte educatiu del centre. 3. Facilitar al centre les informacions del fill o filla que siguin rellevants per al procs daprenentatge.

M
15

ORIENTACIONS PER A LELABORACI DE LA CARTA DE COMPROMS EDUCATIU

4. Implicar-se activament en la vida del centre i participar en les activitats per a les famlies. 5. Atendre, en un termini raonable, les peticions dentrevista o de comunicaci que formuli leducador/a de la llar dinfants. 6. Adrear-se directament al centre per contrastar les discrepncies, coincidncies o suggeriments en relaci a latenci i a la formaci del fill o filla. 7 .................. (Altres compromisos que el centre proposi, i que la famlia accepti afegir.) I, perqu aix consti, signem aquesta carta de comproms educatiu. El centre La famlia (pare, mare, tutor o tutora)

Signatura

Signatura

......... (localitat), . (dia i mes) de ... (any)

X
16

Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC


Pla TAC de centre La integraci plena de les tecnologies TIC en un centre educatiu es pot enfocar com un procs dinnovaci i gesti del canvi que afecta, duna banda, tots els seus integrants i, de laltra, aspectes de funcionament: pedaggic, formatiu, organitzatiu i tecnolgic. Per facilitar que aquest procs es desenvolupi de manera harmnica, s necessria una planificaci a curt i a ms llarg termini, com a instrument per formalitzar la governana de la tecnologia en el marc del Decret 102/2010, dautonomia dels centres educatius, i del projecte educatiu de centre. El Pla TAC de centre s un instrument per a la planificaci i governana de la tecnologia en el marc de lautonomia de centre i del seu projecte educatiu. Els objectius del Pla TAC de centre sn, entre daltres: Planificar el desplegament i la inserci de les TIC en els mbits educatiu, administratiu i comunicatiu. Promoure lassoliment de la competncia digital per part de tots els alumnes. Promoure lassoliment de la competncia digital docent per part de tots els professors. Impulsar els usos curriculars de les TAC, i fer-ne el seguiment i lavaluaci. Assignar responsabilitats compartides en la gesti de la tecnologia en el centre. Vetllar pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia, especialment en all que sestableix a la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (LOPD) i a la Llei de propietat intellectual (LPI). Establir criteris per a la definici de les prioritats de dotaci dels recursos tecnolgics i dassessorament i de formaci dels docents. Establir la presncia del centre a Internet (portal del centre, plataforma virtual). Per facilitar-ne la redacci i el desplegament, el Departament dEnsenyament posa a disposici dels centres educatius una aplicaci informtica especfica que es pot trobar al Portal de centres del Departament. Es recomana emplenar les dades amb periodicitat anual per poder valorar lassoliment de les fites establertes. Responsable TAC de centre En funci de les responsabilitats assignades en les normes dorganitzaci i funcionament del centre, i amb les limitacions globals derivades del total de la plantilla assignada al centre, la direcci ha de determinar la dedicaci dhores lectives i/o complementries dels rgans unipersonals de coordinaci per a les tasques prpies de cada crrec. La coordinaci tecnolgica del centre educatiu se centra en la figura de la persona responsable TAC, amb una dedicaci setmanal variable en funci del nombre dunitats del centre. Les principals funcions del crrec de responsable TAC de centre sn les segents: Promoure el Pla TAC i fer-ne el seguiment en el marc del projecte educatiu de centre. Assessorar el professorat en ls didctic de les TAC, aix com orientar-lo sobre la formaci en TAC, amb la collaboraci dels serveis educatius de la zona.

Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC

1/2

Vetllar per l'aplicaci dels estndards tecnolgics del Departament i pel manteniment de les installacions i dels equipaments informtics i telemtics del centre. Fer el seguiment dels serveis de suport TIC, mitjanant les aplicacions disponibles a l'efecte, en coordinaci amb el servei de manteniment preventiu i dassistncia tcnica. Assessorar la direcci, el professorat i el personal dadministraci i serveis del centre en ls de les aplicacions de gesti acadmica i economicoadministrativa del Departament dEnsenyament. Vetllar per lacompliment de la reglamentaci normativa i dels estndards tecnolgics segents: Utilitzar preferentment programari i recursos digitals en catal, dacord amb el que estableix lart. 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica. Vetllar per l'aplicaci de les poltiques de privacitat i seguretat per a les dades i les infraestructures digitals del centre educatiu. Tenir cura dels criteris daccessibilitat per seleccionar els recursos digitals als espais web del centre. Incorporar la identificaci grfica adaptada al Programa didentificaci visual de la Generalitat de Catalunya als espais web del centre. Vetllar perqu tot el programari installat en cadascun dels ordinadors del centre compti amb la llicncia legal d's corresponent. Utilitzar formats basats en estndards oberts per a lintercanvi de documents electrnics. Tenir cura que els materials digitals difosos pel centre que siguin accessibles en lnia respectin els drets dautoria i les llicncies ds dels diferents elements que els integren (imatges, esquemes, textos, udio, vdeo, etc.). La publicaci de continguts que el mateix centre genera que es vulguin compartir i difondre a la xarxa sha de fer amb ladopci de llicncies Creative Commons. Aquelles altres funcions que el director del centre li encomani dacord amb les directrius del Departament dEnsenyament.

Comissi TAC de centre Addicionalment, s convenient que a cada centre es constitueixi una comissi TAC, que ha destar integrada per la persona responsable TAC del centre i per professorat de diferents cursos, cicles, departaments o seminaris, per tal de: concretar i desplegar el pla TAC, coordinar la integraci de les TAC en les programacions curriculars, vetllar pel desplegament curricular de la competncia digital de lalumne, promoure ls de les TAC en la prctica educativa a laula, vetllar per loptimitzaci de ls dels recursos tecnolgics del centre, dinamitzar la presncia a Internet del centre (portal, EVA, bloc, etc.).

Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC

2/2

Protecci de dades, dimatges i de la propietat intellectual


A. Alumnes: s d'imatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elaboren Laccs de tots els centres educatius a Internet i ls de les tecnologies per a laprenentatge i el coneixement faciliten que molts centres disposin dels seus propis webs i de mitjans de reproducci digitals, mitjanant els quals lactivitat educativa va ms enll dels estrictes lmits fsics de les aules i pot ser compartida per les famlies, lentorn i les comunitats daprenentatge darreu. En conseqncia, la imatge o altres dades que poden identificar els alumnes sn presents a la xarxa. Per a la publicaci dimatges, dades personals o materials, la propietat intellectual dels quals recau en els alumnes menors dedat, cal disposar de la corresponent autoritzaci signada per les persones que nexerceixen la ptria potestat. Lautoritzaci ha despecificar de la manera ms concisa possible la finalitat a qu es destinaran les dades, imatges o materials, la durada de lautoritzaci i el mitj de difusi. Quan els alumnes sn majors dedat, lautoritzaci lha de signar directament lalumne. A.1. Imatges Ats que el dret a la prpia imatge est reconegut en larticle 18.1 de la Constituci i regulat per la Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge, i que el dret a lautodeterminaci informativa tamb est reconegut en el text constitucional en larticle 18.4 i regulat per la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal, es fa necessari que, abans de publicar a les pgines web dels centres educatius o en revistes o publicacions d'mbit educatiu editades pel centre, imatges dalumnes on aquests o aquestes siguin clarament identificables o altres dades personals susceptibles de ser tractades informticament, shagi obtingut el consentiment del pare, mare o tutors legals. En els alumnes majors dedat, el consentiment lha de donar el mateix alumne. Per facilitar lobtenci daquest consentiment, el centre ha dinformar el pare, la mare o els tutors legals dels alumnes menors dedat afectats i directament els alumnes majors dedat quan escaigui de la possibilitat de publicar, al web del centre o en revistes o publicacions d'mbit educatiu editades pel centre, imatges o dades personals de l'alumne en activitats lectives, complementries o extraescolars, i els ha de lliurar un model per tal que puguin autoritzar o donar el consentiment a la publicaci daquestes. Amb aquesta finalitat, es disposa dels models Autoritzaci relativa als alumnes: s dimatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elaboren (menors dedat) i Autoritzaci relativa als alumnes: s dimatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elaboren (majors dedat) que els centres han de demanar que siguin emplenats i signats pel pare, la mare o els tutors legals de qualsevol alumne (o directament per lalumne si s major dedat) quan, amb posterioritat, hagi de sortir en imatges al web del centre o en revistes o publicacions d'mbit educatiu editades pel centre. Aquest consentiment no inclou lautoritzaci dimatges clarament identificables, que sobtenen per qualsevol altre sistema de captaci dimatge (filmacions, fotografies, etc.) i que est destinat a ser reprodut en televisi, revistes no elaborades pel centre, publicacions publicitries, llibres o qualsevol altre mitj de difusi pblica.

Protecci de dades, dimatges i de la propietat intellectual

1/2

Dacord amb la Llei orgnica 1/1982, el dret a la prpia imatge no impedeix la informaci grfica sobre un esdeveniment pblic quan la imatge duna persona determinada aparegui com a merament accessria. En aquest sentit no cal el consentiment exprs dels interessats o representants legals per a la captaci dimatges quan aquestes tinguin carcter accessori dintre de lesdeveniment o quan les persones que hi apareguin no es puguin identificar. La direcci del centre pblic i la titularitat del centre privat sn responsables nicament dall que es capti dins del recinte del centre. Qualsevol captaci dimatge efectuada dins del recinte del centre requereix lautoritzaci prvia del director o del titular, autoritzaci que ha de quedar acreditada degudament. Si les imatges identifiquen persones, s necessari obtenir el consentiment exprs de les persones afectades o dels representants legals, en qu cal explicitar la finalitat concreta de la captaci. El director i, si escau, el titular del centre privat no s responsable de les captacions dimatges efectuades en espais pblics externs al centre. A.2. Dades personals Pel que fa a la protecci de dades de carcter personal, cal tenir en compte que larticle 13 del Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, admet la validesa del consentiment del tractament de les dades de carcter personal atorgat pels majors de 14 anys, mentre que per als menors daquesta edat cal el consentiment de les persones que nexerceixen la ptria potestat. Aquesta modulaci de la minoria dedat sestn tamb a lautoritzaci del dret dimatge esmentat anteriorment. A.3. Edici de materials en blogs i espais web del centre Per a ledici, amb finalitat de desenvolupar l'activitat educativa, de materials elaborats per l'alumne en blogs, altres espais web i altres espais de comunicaci del centre, cal la cessi corresponent del dret de comunicaci pblica expressat per escrit de les persones que exerceixen la ptria potestat de lalumne, si s menor dedat, o directament de lalumne si s major dedat. La Llei de propietat intellectual no admet cap mena de modulaci daquest requisit segons ledat del menor. La cessi del dret de comunicaci pblica sha defectuar encara que lautor en qesti no aparegui clarament identificat, i sestn a realitzacions com ara els treballs i projectes de recerca i altres de similars. Per tant, cal informar les famlies (i directament lalumne major dedat) de les activitats que es prevegi publicar en lnia i obtenir-ne la corresponent autoritzaci signada. B. Aspectes generals de la protecci de dades personals en els centres educatius Per donar compliment a la disposici addicional 14 de la Llei deducaci, en el marc de la legislaci sobre protecci de dades de carcter personal, el Departament dEnsenyament prepara normes i posa a disposici dels centres orientacions especfiques que es poden consultar al Portal de centre del Departament dEnsenyament. En aquestes normes es distingeixen els fitxers de dades que correspon custodiar al Departament i els fitxers que ha de custodiar cada centre. En tot cas, correspon al director dels centres pblics i al titular dels centres privats adoptar les mesures adients per garantir la seguretat de les dades de carcter personal que cont la documentaci del centre i evitar-ne lalteraci, la prdua i el tractament o laccs no autoritzats.
Protecci de dades, dimatges i de la propietat intellectual

2/2

Qestions relatives a seguretat i salut


Aquest document sestructura en els apartats segents: Salut als centres educatius

A. Farmaciola B. Administraci de medicaments als alumnes C. Prevenci del tabaquisme i de lalcoholisme D. Materials (educaci infantil i primria) E. Programa salut i escola (educaci secundria) F. Manipulaci daliments G. Seguretat alimentria i nutrici en lmbit escolar Prevenci de riscos laborals

H. Plans demergncia. Simulacre I. Accidents laborals en els centres pblics. Notificaci J. Control de plagues en els centres K. Coordinaci de prevenci de riscos laborals en els centres pblics L. Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius El document es refereix, de vegades, a tots els centres, i en daltres, quan aix sespecifica, noms a les escoles i altres centres pblics. Salut als centres educatius A. Farmaciola En cada centre hi ha dhaver una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement fresc i sec, a labast del personal, tancada per no amb clau, no accessible als alumnes i prxima a un punt daigua. Tamb, a prop de cada farmaciola, i en un lloc visible, hi ha dhaver la fitxa de situacions demergncia i les instruccions bsiques de primers auxilis i de contingut de la farmaciola, les quals, de manera orientativa, poden ser les que el Departament dEnsenyament facilita als centres mitjanant el document La farmaciola escolar". I tamb hi ha dhaver la fitxa de situacions demergncia. El contingut de les farmacioles sha de revisar peridicament per tal de reposar el material i controlar-ne les dates de caducitat. B. Administraci de medicaci als alumnes El Departament de Salut i la Societat Catalana de Pediatria han recomanat introduir el paracetamol a la farmaciola dels centres educatius de Catalunya amb unes recomanacions ds del medicament.

Qestions relatives a seguretat i salut

1/8

Per poder administrar aquest medicament en els casos exposats a les recomanacions, cal tenir lautoritzaci del pare, mare o tutor legal, que el centre educatiu ha de demanar en el moment de la inscripci de lalumne al centre. Per poder administrar medicaments als alumnes cal que el pare, mare o tutor legal aporti una recepta o informe mdic on consti el nom de lalumne, la pauta dadministraci i el nom del medicament que ha de prendre. Aix mateix, el pare, mare o tutor legal ha daportar un escrit on es demani i sautoritzi el personal del centre educatiu a administrar al fill el medicament prescrit, sempre que sigui imprescindible la seva administraci en horari lectiu dacord amb la pauta esmentada. s convenient que el centre mantingui en un nic arxiu les receptes o informes mdics i els escrits dautoritzaci i prevegi qui ha dadministrar el medicament i, en absncia daquesta persona, a qui correspon de fer-ho. El personal del centre podr administrar un medicament noms en els casos en qu ho pogus fer el pare, la mare o el tutor legal sense una formaci especial; en cas contrari, si el medicament lha dadministrar personal amb una formaci determinada, cal que el centre es posi en contacte amb el centre dassistncia primria ms proper. C. Prevenci del tabaquisme i de lalcoholisme Les mesures i accions per a la prevenci i assistncia en matria de substncies que poden generar dependncia estan regulades per la Llei 20/1985, de 25 de juliol (DOGC nm. 572, de 7.8.1985), modificada per la Llei 10/1991, de 10 de maig (DOGC nm. 1445, de 22.5.1991), i per la Llei 8/1998, de 10 de juliol (DOGC nm. 2686, de 22.7.1998). La Llei 42/2010, de 30 de desembre (BOE nm. 318, de 31.12.2010), modifica la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries per fer front al tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes de tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005), que va implantar mesures adreades a la prevenci de les patologies derivades del consum de tabac. Aquestes mesures fan referncia al consum i la venda de tabac, a laugment dels espais sense fum i a la limitaci de la disponibilitat i accessibilitat als productes de tabac. Aquesta Llei insisteix especialment en el paper modlic dels professionals docents i sanitaris, en la seva tasca educativa, de sensibilitzaci, conscienciaci i prevenci mitjanant el foment destils de vida sense tabac. Dacord amb tota la normativa esmentada, s prohibida la venda i el subministrament de productes derivats del tabac, i tamb fumar en totes les dependncies dels centres educatius i altres centres de treball del Departament dEnsenyament. La prohibici de fumar s absoluta i afecta totes les persones que estiguin a linterior i als accessos de qualsevol dels recintes esmentats. La normativa no permet que els centres educatius pblics, els serveis educatius i altres centres de treball dependents del Departament dEnsenyament tinguin rees habilitades per a fumadors. Tampoc no s permesa la venda ni el consum de begudes alcohliques en els centres educatius. Es recorda que sn alcohliques totes les begudes amb ms de 0,5 graus dalcohol. La cervesa es considera beguda alcohlica.

Qestions relatives a seguretat i salut

2/8

En el marc de les seves funcions, el director del centre pblic i el titular del centre privat ha de vetllar pel compliment de les mesures previstes en la normativa i per la creaci i el manteniment duna cultura organitzativa que promogui un ambient saludable lliure de fum. Aix mateix, correspon al consell escolar lavaluaci del compliment daquestes mesures en el marc de les seves funcions davaluaci del desenvolupament de lactivitat del centre. Lincompliment de la normativa ha de ser advertit degudament i, si escau, sancionat, dacord amb lordenament. Per a ms informaci, consulteu lapartat Prevenci del tabaquisme del web del Departament dEnsenyament. D. Materials (educaci infantil i primria) Tots els materials emprats als centres educatius han de reunir els criteris de qualitat i seguretat que estableix la normativa vigent. En particular, els recursos ldics, les joguines i el material ds fungible han destar identificats amb el marcatge CE de conformitat. Shan de mantenir arranjats en un espai per a lemmagatzematge i en bon estat de netedat i seguretat per evitar riscos dinfecci, malaltia i contaminaci i garantir les condicions higienicosanitries. Tant lequipament com el mobiliari han destar adaptats a les edats i caracterstiques dels usuaris, i shan devitar cantoneres i materials de risc o estellables. E. Programa salut i escola (educaci secundria) Leducaci per a la salut t un paper fonamental en el desenvolupament de la infncia i ladolescncia. Els infants i els joves necessiten eines per mantenir actituds positives envers lafectivitat i la sexualitat, per poder afrontar situacions de risc vinculades amb la salut i per desenvolupar conductes saludables. El Programa salut i escola (PSiE), que impulsen conjuntament el Departament de Salut i el dEnsenyament, t per objectius millorar la salut dels adolescents mitjanant la realitzaci daccions deducaci i promoci de la salut, atendre de manera preco problemes relacionats amb la salut i prevenir situacions de risc, potenciant la collaboraci entre els centres i serveis educatius i els serveis de salut comunitria presents al territori. El Programa salut i escola preveu dues lnies bsiques dactuaci:

Potenciar el desenvolupament dactivitats deducaci i promoci de la salut en els mbits prioritaris dintervenci del Programa: salut alimentria, salut emocional, salut afectiva i sexual, consum de drogues, i tabac i alcohol. Facilitar laccs dels joves a informaci i assessorament en temes relacionats amb la salut mitjanant la consulta oberta.

El Departament de Salut assigna a cada centre deducaci secundria un professional de referncia de lequip datenci primria de la zona i facilita el suport dels serveis

Qestions relatives a seguretat i salut

3/8

sanitaris especialitzats: centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), programa datenci a la salut sexual i reproductora (PASSIR) i centres datenci de drogodependncies (CAS). Correspon als professionals sanitaris de referncia: donar suport als professors en la planificaci i el desenvolupament dactivitats deducaci i de promoci de la salut, atendre les demandes dinformaci i dorientaci dels alumnes, coordinar amb el professorat i lEAP possibles intervencions amb els alumnes, gestionar, si escau, derivacions als serveis sanitaris especialitzats.

Els centres educatius han de coordinar els continguts deducaci per a la salut que es desenvolupin en el marc del currculum de diferents matries i planificar activitats especfiques de promoci de la salut tenint en compte els temes prioritaris del PSiE i les necessitats que es detectin en la consulta oberta. En la planificaci i el desenvolupament de les activitats deducaci i de promoci de la salut es pot comptar amb la collaboraci de personal sanitari. Cal que cada centre estableixi els mecanismes de coordinaci entre els professors i el personal sanitari per dur a terme aquestes actuacions. s convenient que cada centre designi un professional docent com a referent de salut i, per tant, del PSiE. Conv que lambient i les interrelacions del centre siguin propicis al desenvolupament dhbits i conductes saludables. La participaci dels diferents agents implicats professors, alumnes, famlies, entorn social (barri, municipi) afavorir lefectivitat de les actuacions que es duguin a terme. La consulta oberta sha de fer en un espai que reuneixi condicions de funcionalitat i de confidencialitat, procurant que interfereixi al mnim en lhorari de les classes. Lhorari de la consulta oberta sha dincloure en la programaci general anual del centre. La confidencialitat de la consulta s clau per establir la confiana amb els alumnes. Quan es detectin situacions de risc cal ajudar els adolescents a comprendre la necessitat dinformar les famlies i fer lacompanyament en aquest procs. Si es detecta alguna situaci de risc per a la vida de ladolescent o per a tercers, una malaltia mental que impliqui prdua de les capacitats cognitives, una malaltia greu o una decisi que pugui perjudicar clnicament la persona, caldr comunicar-ho a la famlia. A linici de curs el centre pblic deducaci secundria ha dinformar els alumnes i les famlies del servei de consulta oberta i presentar als alumnes la persona que dur a terme el servei. Es facilitaran dptics informatius per als alumnes i les famlies en tots els centres deducaci secundria (pblics i privats concertats). Tamb s important facilitar a les AMPA la planificaci dactivitats adreades a les famlies. El Departament dEnsenyament facilita formaci i materials didctics per al desenvolupament dels temes prioritzats en el PSiE: a lapartat del web de Salut a lescola es poden trobar recursos didctics i experincies de centres educatius, i tamb enllaos dinters dinstitucions que treballen aquesta temtica.

Qestions relatives a seguretat i salut

4/8

Totes les actuacions que shan esmentat en aquest apartat cal que es prevegin en la programaci anual del centre. La valoraci que sen faci a final de curs en la memria anual del centre ha de referir-se, com a mnim, al desenvolupament de les activitats de promoci de la salut i al funcionament, si escau, de la consulta oberta. F. Manipulaci daliments Lelaboraci daliments en un centre per part dels alumnes, les famlies o els professors, com a activitat de la programaci anual aprovada pel consell escolar, sha de fer tenint en compte les normes bsiques dhigiene alimentria establertes per lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria a Quatre normes per preparar aliments segurs. En tot cas, cal evitar les elaboracions amb ou cru o amb nata i, en cas dalumnes amb allrgies, noms es poden usar materials i aliments que no continguin els allerggens que cal evitar. Podeu consultar la publicaci Allrgies alimentries i al ltex. Guia per a lescola G. Seguretat alimentria i nutrici en lmbit escolar La Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentria i nutrici (BOE nm. 160, de 6.7.2011) a larticle 40, regula les mesures especials dirigides a lmbit escolar. Pel que fa a la mesura 3, segons la qual les autoritats competents han de vetllar perqu els menjars que se serveixin en escoles infantils i centres escolars siguin variats, equilibrats i adaptats a les necessitats nutricionals de cada grup dedat, el Departament dEnsenyament i el Departament de Salut, coordinadament, ofereixen a tots els centres educatius de Catalunya la possibilitat de sollicitar un informe davaluaci de les programacions de mens escolars (PReME. Revisi de programacions de mens escolars). Aquests informes estan elaborats per un equip de dietistes i nutricionistes. Pel que fa referncia a les mesures 4 i 5, segons les quals les escoles infantils i els centres escolars han de proporcionar a les famlies la programaci mensual dels mens, el Departament dEnsenyament conjuntament amb el Departament de Salut ofereixen a les escoles recomanacions sobre com informar les famlies de la programaci mensual dels mens i poder elaborar mens adaptats, en cas que es puguin portar a terme, o facilitar la conservaci i escalfament dels mens que els alumnes portin preparats des de casa: Guia de lalimentaci saludable a letapa escolar (2012) Document de consens sobre lalimentaci en centres educatius Pel que fa a la mesura 6, segons la qual no es permet la venda daliments i begudes amb alt contingut en cids grassos saturats, cids grassos trans, sal i sucres, i en espera que sestableixin per reglament els continguts esmentats, els centres han datendre les Recomanacions sobre mquines expenedores daliments i begudes (MEAB) en els espais per a infants i joves de Catalunya. Document de consens sobre lalimentaci en centres educatius

Qestions relatives a seguretat i salut

5/8

Pel que fa a la mesura 7, que qualifica les escoles infantils i els centres escolars despais protegits de publicitat, qualsevol campanya o patrocini que vulgui incidir en lmbit escolar ha danar acompanyada dun certificat del Departament dEnsenyament que acrediti que la campanya compleix els requisits als quals obliga la mesura 7 de larticle 40 de la llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentria i nutrici. Aix mateix les mquines expenedores daliments i begudes ubicades en centres educatius han de ser neutres i no han de tenir cap marca publicitria. Per a ms informaci, consulteu lapartat Normativa sobre salut i escola al web de la XTEC.

Prevenci de riscos laborals H. Plans demergncia. Simulacre La normativa vigent sobre prevenci de riscos laborals estableix lobligaci dadoptar les mesures de prevenci contra incendis i devacuaci dels treballadors i dels alumnes. Aquestes mesures shan de comprovar peridicament. Per aquest motiu, tots els centres han delaborar, revisar i actualitzar peridicament el pla demergncia. Cal utilitzar el manual "Pla demergncia del centre educatiu", editat pel Departament dEnsenyament. Els centres pblics, a linici de curs, han de comprovar que el pla demergncia est actualitzat i han de garantir que, com a mnim, es far un simulacre (devacuaci o de confinament) durant el primer trimestre del curs escolar. Aquest simulacre sha de planificar tenint en compte totes les activitats que es porten a terme en el centre, incloses les que es fan en horari de menjador, en el cas que els alumnes romanguin al centre dins daquesta franja. En els centres pblics, una vegada fet el simulacre, el director del centre ha de fer arribar a la direcci dels serveis territorials o a la gerncia del Consorci dEducaci de Barcelona, segons escaigui, un informe amb les fitxes 1, 26, 27, 28 i 29 del manual Pla demergncia del centre docent degudament emplenades i tres cpies dels plnols del centre, si aquests s'han actualitzat durant el darrer any. Si el centre comparteix les installacions amb altres entitats o persones pbliques o privades, shi ha de coordinar, en relaci amb el pla demergncia. I. Accidents laborals en els centres pblics. Notificaci Dacord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals, la direcci del centre educatiu pblic del Departament ha de notificar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, qualsevol accident o incident laboral que hagi sofert el personal que treballa en el centre, sen segueixi o no una baixa de la persona afectada. Aquesta notificaci sha de fer dacord amb el model "Full de notificaci daccident, incident laboral o malaltia professional, degudament formalitzat: una cpia de la tramesa sha de lliurar a la persona afectada i una altra s'ha de conservar a larxiu del centre.

Qestions relatives a seguretat i salut

6/8

J. Control de plagues en els centres Des del Departament dEnsenyament se segueixen les lnies dactuaci de control integrat de plagues urbanes, amb la finalitat dintegrar totes les mesures possibles que afavoreixin una estratgia de control que causi la menor afectaci a les persones i a lentorn. Les mesures de control per a possibles plagues shan daplicar quan siguin estrictament necessries. Quan shagin de dur a terme, cal seguir les indicacions segents:

En els centres pblics, a les instruccions emeses des del Servei de Prevenci de Riscos Laborals, que es poden trobar a la intranet del Departament dEnsenyament (Serveis al personal > Seguretat i salut laboral > Control de plagues), que shan elaborat dacord amb els criteris dactuaci que recomana la Direcci General de Funci Pblica del Departament de Governaci i Relacions Institucionals. En tots els centres, als mtodes de control de plagues, que dicta el Departament de Salut.

K. Coordinaci de prevenci de riscos laborals en els centres pblics En totes les escoles pbliques (amb lexcepci de les escoles de tipologia I i J), en els centres pblics deducaci especial, en les ZER, en els instituts, en les escoles oficials didiomes, en les escoles darts plstiques i disseny i tamb en els centres i aules de formaci dadults amb 10 o ms docents de plantilla, el director ha de designar una persona per a la coordinaci de la prevenci de riscos laborals i comunicar-ne la designaci a la direcci dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, a la gerncia del Consorci d'Educaci. La designaci ha de recaure, sempre que sigui possible, en funcionaris docents en servei actiu i amb destinaci al centre, amb formaci en la matria. Si cap daquests no hi opta i sen t constncia expressa, podr ser nomenat qualsevol altre docent que imparteixi ensenyaments en el centre durant el curs escolar. Correspon al coordinador de prevenci de riscos laborals promoure i coordinar les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre. Les funcions que t sn les segents: Coordinaci de les actuacions en matria de seguretat i salut, aix com la promoci i el foment de linters i la cooperaci dels treballadors en lacci preventiva, dacord amb les orientacions del Servei de Prevenci de Riscos Laborals i les instruccions de la direcci del centre. Collaboraci amb el director del centre en lelaboraci del pla demergncia, i tamb en la implantaci, la planificaci i la realitzaci dels simulacres. Revisi peridica de la senyalitzaci del centre amb la finalitat dassegurar-ne ladequaci i la funcionalitat. Revisi peridica del pla demergncia per assegurar-ne ladequaci a les persones, els telfons i lestructura.

Qestions relatives a seguretat i salut

7/8

Revisi peridica dels equips contra incendis, com a actuaci complementria a les revisions oficials. Promoci i seguiment dactuacions dordre i neteja. Suport al director del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona el "Full de notificaci daccident, incident laboral o malaltia professional. Collaboraci amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en la investigaci dels accidents que es produeixin en el centre. Collaboraci amb el personal tcnic del Servei de Prevenci de Riscos Laborals en lavaluaci i el control dels riscos generals i especfics del centre. Coordinaci de la formaci dels treballadors del centre en matria de prevenci de riscos laborals. Collaboraci amb els professors en les etapes educatives que escaigui, per al desenvolupament, dins el currculum de lalumne, de continguts de prevenci de riscos.

El Departament d'Ensenyament ofereix cursos de seguretat i salut laboral de nivell bsic (30 hores) a fi que les persones designades per coordinar la prevenci de riscos laborals en els centres pblics estiguin formats en la matria. Els directors dels centres han dafavorir i possibilitar aquesta formaci als coordinadors. A ms, les seccions de prevenci de riscos laborals dels serveis territorials o del Consorci dEducaci de Barcelona organitzen sessions informatives amb els coordinadors de prevenci de riscos laborals. L. Seguretat als laboratoris i tallers dels centres educatius Des del Servei de Prevenci de Riscos Laborals sestableixen els procediments, les instruccions i notes de prevenci de diferents mbits de la seguretat laboral, que es poden trobar a la intranet del Departament dEnsenyament (Intranet>Seguretat i salut laboral) i al Portal de Centre (Intranet>Accs al Portal de Centres>Seguretat): A fi deliminar, o si ms no minimitzar, els riscos en la manipulaci de productes qumics i/o de mostres biolgiques, aix com de les eines, els instruments, les mquines i altres elements dels equips de treball en laboratoris i tallers, i per tal de donar compliment a les normatives vigents, shan establert pautes de treball que permeten integrar les bones prctiques laborals i ambientals en els laboratoris i tallers del centre. En particular, cal prestar una atenci especial a les que fan referncia a letiquetatge, lemmagatzematge, la manipulaci dels productes qumics i la gesti dels residus que shi generen.

Qestions relatives a seguretat i salut

8/8

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament
En els termes que preveu larticle 108 de la Llei deducaci, els centres educatius poden disposar de personal dadministraci i serveis i professionals datenci educativa, els quals han dajustar lexercici de llur professi al que estableixen la normativa laboral i la resta de normativa aplicable. Aix mateix, larticle 86 de la mateixa llei, preveu que els serveis educatius puguin estar integrats per professionals de suport a la docncia. Aquest document cont, per a cadascun dels collectius que presta serveis en els centres i serveis educatius i les llars dinfants: A. Aspectes especfics referents a les funcions i a la jornada i horari de treball de cada collectiu B. Aspectes comuns a tot el personal A. Aspectes especfics referents a les funcions i a la jornada i horari de treball A.1. Funcions del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis educatius (personal funcionari i inter) A.1.1. Personal auxiliar dadministraci (administratiu) dels centres educatius A.1.2. Personal auxiliar dadministraci (administratiu) dels serveis educatius A.1.3. Personal subaltern dels centres educatius A.2. Jornada i horari de treball del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis educatius (personal funcionari i inter) A.2.1. Jornada i horari de treball del personal dels centres i serveis educatius A.2.2. Jornada i horari de treball del personal inter dels centres i serveis educatius en aplicaci del Pla docupaci per a la racionalitzaci de lorganitzaci i loptimitzaci del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya 2012-2014 A.2.3. Desenvolupament de dos llocs de mitja jornada del cos auxiliar dadministraci. A.3. Funcions i jornada i horari de treball dels professionals datenci educativa i de suport a la docncia i del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis educatius A.3.1. A.3.2. A.3.3. A.3.4. A.3.5. A.3.6. A.3.7. A.3.8. Personal auxiliar d'educaci especial (personal laboral) Personal educador d'educaci especial (personal laboral) Personal integrador social (personal laboral) Personal tcnic especialista en educaci infantil (personal laboral). Personal fisioterapeuta (personal laboral) Personal assistent social (personal funcionari i inter) Personal audioprottic (personal laboral) Personal netejador dels centres educatius (personal laboral)

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

1/14

A.4. Funcions dels professionals datenci educativa i dadministraci i serveis de les llars dinfants (personal laboral) A.4.1. A.4.2. A.4.3. A.4.4. A.4.5. Director de les llars dinfants Personal educador de les llars dinfants Personal de cuina de les llars dinfants Personal de manteniment de les llars dinfants Personal ajudant de cuina i personal netejador de les llars dinfants

A.5. Jornada i horari dels professionals datenci educativa i dadministraci i serveis de les llars dinfants (personal laboral) B. Aspectes comuns al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia Vacances Permisos i llicncies Comunicats (baixes i altes mdiques i altres incidncies) Formaci del personal Serveis extraordinaris Control horari Deducci proporcional de retribucions Aplicaci de la via disciplinria B.8.1 Personal amb vinculaci administrativa (funcionari o inter) B.8.2 Personal amb vinculaci laboral B.8.3 Supsits dabsncia, retard i impuntualitat no justificada B.9. Exercici del dret de vaga B.10. Participaci del personal en els centres educatius i les llars dinfants A. Aspectes especfics referents a les funcions i la jornada i horari de treball de cada collectiu A.1. Funcions del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis educatius (personal funcionari i inter) A.1.1. Personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels centres educatius Correspon al personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels centres educatius: la gesti administrativa dels processos de preinscripci i matriculaci dalumnes; la gesti administrativa dels documents acadmics: llibres descolaritat, historials acadmics, expedients acadmics, ttols, beques i ajuts, certificacions, diligncies...; la gesti administrativa i la tramitaci dels assumptes propis del centre. A.1.2. Personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels serveis educatius Correspon al personal auxiliar dadministraci (o administratiu) dels serveis educatius: la gesti administrativa i la tramitaci dels assumptes propis del servei educatiu; donar suport administratiu al funcionament i lestructura del servei educatiu i tamb a lequip de direcci.
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

B.1. B.2. B.3. B.4. B.5. B.6. B.7. B.8.

2/14

A.1.3. Personal subaltern dels centres educatius Correspon al personal subaltern dels centres educatius: la cura i el control de les installacions, els equipaments, el mobiliari i el material del centre i la comunicaci a la secretaria de les anomalies que es puguin detectar quant al seu estat, s i funcionament; lencesa (posada en funcionament) i el tancament de les installacions daigua, llum, gas, calefacci i aparells que escaiguin, i la cura del seu correcte funcionament, aix com la posada en funcionament daparells per a la seva utilitzaci (fotocopiadores, material audiovisual, etc.); lobertura i el tancament dels accessos del centre, aules, despatxos, patis, installacions esportives i altres espais del centre, i la cura i custdia de les claus de les diferents dependncies; el control dentrada i sortida de persones al centre i la seva recepci i atenci, aix com la primera atenci telefnica i la derivaci de trucades; la cura i el control del material (recepci, lliurament, recompte, trasllat...). el trasllat de mobiliari i daparells que, pel volum i/o pes, no requereixin la intervenci dun equip especialitzat; la fotocpia de documents i el seguiment de les fotocpies que sefectuen en el centre, i la utilitzaci del fax (enviament i recepci de documents); la realitzaci denquadernacions senzilles, transparncies, etc., sobre material propi de lactivitat del centre; la collaboraci en el manteniment de lordre dels alumnes en les entrades i sortides; la intervenci en els petits accidents dels alumnes, segons el protocol dactuaci del centre; la recollida i distribuci dels justificants dabsncia dels alumnes i collaboraci en el control de la puntualitat i labsentisme dels alumnes; la participaci en els processos de preinscripci i matriculaci del centre: lliurament dimpresos, atenci de consultes presencials i derivaci, si escau; la recepci, classificaci i distribuci del correu (cartes, paquets...); la realitzaci dencrrecs, dins i fora del centre, relacionats amb les activitats i el funcionament propis del centre (trmits al servei de correus...); la realitzaci de tasques imprevistes per evitar la pertorbaci del funcionament normal del centre, en absncia de les persones especialistes i/o encarregades. Per als collectius esmentats, el director del centre pot determinar, segons les necessitats i caracterstiques del centre, la realitzaci de funcions i tasques similars o relacionades amb les anteriors. A.2. Jornada i horari de treball del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis educatius (personal funcionari i inter) A.2.1. Jornada i horari de treball del personal dels centres i serveis educatius La jornada i lhorari de treball del personal auxiliar dadministraci (o administratiu), del personal subaltern i altre personal funcionari adscrit als centres i serveis educatius sn els que estableix el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 6139, de 31.5.2012), sens perjudici de les adaptacions que, per necessitats dels centres i dacord amb la seva activitat, calgui fer per garantir-ne el funcionament adequat. En la determinaci dels horaris, que seran autoritzats pels serveis territorials
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

3/14

o, a la ciutat de Barcelona, pel Consorci d'Educaci, shi han de tenir en compte els objectius de millora i ampliaci de lhorari datenci al pblic, aix com loptimaci de la disponibilitat del temps del personal. Els centres i serveis educatius, d'acord amb els criteris de plantilla determinats pel Departament, poden disposar de personal auxiliar dadministraci a jornada completa o a jornada parcial (mitja jornada). En rgim de jornada completa, la jornada laboral s de 37 hores i 30 minuts en jornada ordinria, i de 35 hores en perode destiu (entre l1 de juny i el 30 de setembre, ambds inclosos), de treball efectiu en cmput setmanal de dilluns a divendres. En rgim de jornada parcial (mitja jornada), aquesta s de 18 hores i 45 minuts en jornada ordinria i de 17 hores i 30 minuts en perode destiu (entre l1 de juny i el 30 de setembre, ambds inclosos). Durant els perodes compresos entre el 15 de desembre i el 10 de gener, ambds inclosos, i durant la Setmana Santa, la jornada ordinria de treball setmanal s equivalent a multiplicar el nombre de dies laborables d'aquests perodes per 7 hores diries. A.2.2. Jornada i horari de treball del personal inter dels centres i serveis educatius en aplicaci del Pla docupaci per a la racionalitzaci de lorganitzaci i loptimitzaci del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya 2012-2014 Dacord amb el previst a la disposici transitria cinquena de la Llei 5/2012, de 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de limpost sobre les estades en establiments turstics (DOGC nm. 6094, de 23.3.2012), s daplicaci al personal inter la reducci del 15 % de la jornada prevista a lAcord del Govern de 27 de mar de 2012, pel qual saprova el Pla docupaci per a la racionalitzaci de lorganitzaci i loptimitzaci del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya 2012-2014 (DOGC 6098, de 29.3.2012). A.2.3. Desenvolupament de dos llocs de mitja jornada del cos auxiliar dadministraci Es pot compatibilitzar, prvia autoritzaci, el desenvolupament de dos llocs de treball de mitja jornada del cos auxiliar administratiu en dos centres o serveis educatius; en aquest supsit la jornada laboral s lestablerta per al personal que fa la jornada completa. La determinaci de lhorari a realitzar pel personal requereix lacord del director dels centres implicats i, en cas de discrepncia, han de dirimir els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educaci. La tramitaci de la documentaci per a l'autoritzaci de la compatibilitat dels dos llocs de treball la fa el centre educatiu que tingui un nombre ms elevat dalumnes, llevat que hi hagi acord en un altre sentit. Amb tot, cada director ha dactuar com a cap de personal durant el temps que el personal romangui en el seu centre. A.3. Funcions i jornada i horari de treball dels professionals datenci educativa i de suport a la docncia i del personal dadministraci i serveis dels centres i serveis educatius (personal laboral) A.3.1. Personal auxiliar d'educaci especial Correspon al personal laboral de la categoria professional auxiliar d'educaci especial: ajudar els alumnes amb necessitats educatives especials en els desplaaments per l'aula i pel centre en general, i fora del centre, si cal, amb el seu mitj de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, crosses...);
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

4/14

ajudar els alumnes en aspectes de la seva autonomia personal (higiene, alimentaci...) a fi de garantir que puguin participar en totes les activitats; fer els tractaments especfics dels alumnes en el centre educatiu.

La jornada ordinria del personal auxiliar deducaci especial s de 37 hores i 30 minuts setmanals, en rgim de jornada partida, amb una interrupci mnima d'una hora per dinar. L'horari s'ha dadaptar a les necessitats d'atenci dels alumnes i a l'horari de funcionament del centre. A.3.2. Personal educador d'educaci especial en centres pblics Correspon al personal laboral de la categoria professional educador deducaci especial en centres pblics: donar suport als alumnes amb necessitats educatives especials perqu puguin participar en les activitats que organitzi el centre educatiu, aix com aplicar programes de treball preparats pel tutor o especialistes i participar en lelaboraci i aplicaci de tasques especfiques relacionades amb: autonomia personal, adquisici dhbits dhigiene, habilitats socials, mobilitat i desplaaments, estimulaci sensorial, habilitats de vida, transici a la vida adulta i preparaci per al mn laboral, escolaritat compartida en centres ordinaris i centres deducaci especial...; participar en laplicaci del projecte educatiu del centre; conixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la millor manera possible la seva tasca de collaboraci amb els mestres tutors i els especialistes; proporcionar als mestres tutors i especialistes elements dinformaci sobre lactuaci de lalumne, a fi dadaptar i millorar el seu procs daprenentatge. La jornada ordinria del personal educador deducaci especial en centres pblics s de 37 hores i 30 minuts setmanals, distribudes de la manera segent: 25 hores datenci directa als alumnes en horari lectiu; 8 hores per a reunions, coordinaci i altres activitats incloses en el projecte educatiu de cada centre; 4 hores i 30 minuts de preparaci, formaci i reciclatge i altres activitats relacionades amb les seves funcions que no shan de fer necessriament al centre. A.3.3. Personal integrador social El personal de la categoria professional integrador social collabora en el desenvolupament dhabilitats socials i dautonomia personal en alumnes que es troben en situaci de risc, intervenint directament amb els joves o infants, les seves famlies i els agents socials de lentorn. Correspon al personal integrador social: desenvolupar habilitats dautonomia personal i social amb alumnes en situaci de risc; participar en la planificaci i el desenvolupament dactivitats dintegraci social; afavorir relacions positives de lalumne amb lentorn; collaborar en la resoluci de conflictes; intervenir en casos dabsentisme escolar; acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars; donar suport a les famlies en el procs dintegraci social dels joves i infants;
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

5/14

collaborar en lorganitzaci dactivitats de dinamitzaci de ls del temps lliure i de sensibilitzaci social.

Els integradors socials han de concretar, conjuntament amb lequip docent que correspongui, un pla de treball per a cadascun dels alumnes que atenen, en qu sespecifiquin els objectius a assolir i les actuacions a dur a terme, procurant sempre que sigui possible el seu desenvolupament en lentorn de laula ordinria. Els integradors socials han de coordinar les seves actuacions amb els altres professionals que intervenen en l'atenci a aquests alumnes. Cada centre ha de definir els marcs per a aquesta coordinaci i les pautes d'intervenci amb el tutor de l'alumne. El pla de treball de l'integrador social i la valoraci dels resultats han de formar part, respectivament, de la programaci general i de la memria anual del centre. La jornada ordinria del personal integrador social s de 37 hores i 30 minuts setmanals, que es desenvoluparan entre les 8 i les 19 hores i es distribuiran de la manera segent: 30 hores datenci directa als alumnes i coordinaci amb professionals externs; 5 hores de participaci en les activitats no lectives del centre: reunions de claustre, de cicle o de nivell, entrevistes amb les famlies, elaboraci de material...; 2 hores i 30 minuts de preparaci de material i participaci en activitats de formaci externes que no han de fer-se necessriament en el centre. Correspon al director del centre, escoltats els implicats i en funci del pla de treball, determinar la distribuci horria daquests professionals. A.3.4. Personal tcnic especialista en educaci infantil El personal laboral de la categoria professional tcnic especialista en educaci infantil collabora amb els mestres tutors del primer curs del segon cicle de l'educaci infantil en el procs educatiu de lalumne, principalment en el desenvolupament dhbits dautonomia i en latenci a les necessitats bsiques dels infants. Correspon al personal tcnic especialista en educaci infantil: participar en la preparaci i el desenvolupament dactivitats densenyament i aprenentatge: organitzaci de laula, elaboraci de materials didctics, suport al desenvolupament de les sessions; collaborar en la planificaci i el desenvolupament dactivitats densenyament i aprenentatge dhbits dautonomia de lalumne; dur a terme activitats especfiques amb alumnes pautades pel mestre tutor; collaborar en les activitats datenci a les necessitats bsiques dels infants; participar en processos dobservaci dels infants. Els tcnics especialistes en educaci infantil han de participar en les reunions de cicle i de nivell i en les activitats de formaci que tinguin relaci amb les seves funcions i poden participar en les entrevistes amb les famlies, sempre amb la presncia del tutor. La jornada ordinria del personal tcnic especialista en educaci infantil s de 37 hores i 30 minuts setmanals, que es desenvoluparan entre les 8 i les 18 hores, amb la distribuci segent:
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

6/14

25 hores datenci directa als alumnes; 5 hores de participaci en les activitats no lectives del centre: reunions de cicle, de nivell i de claustre, entrevistes amb les famlies, elaboraci de materials; 5 hores de collaboraci en lacollida dels alumnes deducaci infantil a linici i a la finalitzaci de la jornada escolar o en la realitzaci de tasques socioeducatives relacionades amb els hbits i actituds personals en el temps de migdia; 2 hores i 30 minuts de preparaci de material i participaci en activitats de formaci externa, que no shan de fer necessriament al centre.

Correspon al director del centre, escoltats els implicats i en funci del pla de treball, determinar la distribuci horria daquests professionals. El pla de treball dels tcnics especialistes en educaci infantil ha de formar part de la programaci general anual dels centres. A.3.5. Personal fisioterapeuta Correspon al personal laboral de la categoria professional fisioterapeuta: fer, tenint en compte el diagnstic mdic, la valoraci motriu de lusuari per tal destablir-ne el grau dafectaci; elaborar els programes de recuperaci i adaptaci per millorar lautonomia personal, i dur a terme el tractament especfic que l'alumne requereix; informar i assessorar les famlies, si escau, i collaborar amb altres professionals, serveis i especialistes. La jornada ordinria del personal fisioterapeuta s de 37 hores i 30 minuts setmanals, que es distribueix de manera general en: 35 hores, que es programaran de manera presencial i en horari fix, distribudes de manera flexible per adequar-se a les necessitats dels alumnes i possibilitar les activitats ordinries del lloc de treball. Dins daquest horari es podran programar fins a un mxim de 30 hores setmanals per a latenci directa als alumnes i, si escau, el temps per a desplaaments entre centres de treball. Les 2 hores i 30 minuts restants es dedicaran a activitats de formaci i a la preparaci individual dactivitats. A.3.6. Personal assistent social / diplomat en treball social Correspon al personal del cos de diplomatura, assistncia social: lavaluaci de les necessitats educatives dels alumnes, vinculades a lentorn social i familiar i la collaboraci en la planificaci dactuacions que afavoreixin la seva participaci en contextos de desenvolupament i aprenentatge en lentorn escolar i social; la informaci i assessorament a les famlies; orientaci sobre serveis i recursos per acompanyar processos descolaritzaci; el seguiment dels alumnes amb necessitats educatives vinculades a condicions socioculturals desfavorides, de manera especial en els moments de canvis detapa i en el procs de transici a la vida activa (inserci laboral i social); lassessorament als centres i als professors en la identificaci de necessitats educatives dels alumnes vinculades a lentorn social i familiar, i la collaboraci en la planificaci dactuacions de resposta educativa en lentorn escolar, familiar i social; la participaci en projectes de centre per donar resposta a les necessitats socials dels alumnes i les seves famlies (comissions socials, gabinets de risc social...);
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

7/14

la collaboraci amb les administracions en la planificaci i loptimitzaci dels recursos educatius del sector i en temes relacionats amb lescolaritzaci dels alumnes; el treball en xarxa i la collaboraci amb les institucions i serveis de la zona per detectar necessitats i establir criteris comuns dactuaci.

La jornada i lhorari de treball del personal del cos de diplomatura, assistncia social, sn els que estableix el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 6139, de 31.5.2012). A.3.7. Personal audioprottic Correspon al personal laboral de la categoria professional daudioprottic: dur a terme la valoraci de la capacitat auditiva dels alumnes amb diagnstic mdic de disminuci auditiva, per tal de conixer el grau de prdua neurosensorial i/o conductiva crnica; prescriure i adaptar les prtesis auditives; informar i assessorar les famlies i collaborar amb tots els professionals que participen en el procs daprenentatge, aix com amb els serveis i especialistes externs al centre educatiu. La jornada ordinria del personal audioprottic s de 37 hores i 30 minuts setmanals, que es distribueix de manera general en: 35 hores que shan de programar de manera presencial i en horari fix, distribudes de forma flexible per adequar-se a les necessitats dels alumnes i possibilitat les activitats ordinries del lloc de treball. Dins daquest horari, es poden programar fins a un mxim de 30 hores setmanals per a latenci directa als alumnes i, si escau, el temps per desplaaments. Les 2 hores i 30 minuts restants shan de dedicar a activitats de formaci i a la preparaci individual dactivitats. A.3.8. Personal netejador dels centres educatius Correspon al personal laboral de la categoria professional netejador la neteja i higiene del centre i de les seves dependncies, aix com del mobiliari, els estris i els lavabos. La jornada ordinria de treball del personal netejador s de 37 hores i 30 minuts setmanals. Lhorari de treball sha destablir atenent a les necessitats del centre, tenint en compte que si tot el servei o una part daquest es presta entre les 10 del vespre i les 6 del mat, es percep el plus de nocturnitat corresponent, en els termes que preveu el conveni collectiu nic. A.4. Funcions dels professionals datenci educativa i dadministraci i serveis de les llars dinfants (personal laboral). A.4.1. Director de la llar dinfants Corresponen al director de la llar les funcions segents: a. La gesti, lorganitzaci i la planificaci de la llar, que t com a finalitat bsica afavorir el desenvolupament integral de cada infant ats.

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

8/14

b. La direcci, la coordinaci i el control del personal que tingui assignat la llar dinfants, i la distribuci de les tasques, a fi de garantir el bon funcionament de la llar dinfants. A ms, actua com a dinamitzador i animador de lequip educatiu, dacord amb els programes formatius que shi estableixin. c. El manteniment de les relacions necessries amb els familiars dels infants atesos, i amb altres professionals i serveis en relaci amb leducaci i el desenvolupament dels infants. d. Latenci directa als infants. Les hores destinades a les tasques a), b) i c) shan de determinar en funci del nombre de grups que tingui la llar dinfants. Es comptabilitzen normalment 3 hores setmanals per cada grup dinfants, amb un mnim de 15 hores per setmana. A.4.2. Personal educador de les llars dinfants Corresponen al personal laboral de la categoria educador de llars d'infants, les funcions segents:

Atendre directament els infants, com a responsable del grup assignat, en llur desenvolupament de la personalitat individual i social, tant en el camp fsic com psquic i social i de llur higiene personal, vestit i alimentaci. Atendre, aix mateix, la vigilncia i custdia dels infants en el cas de sortides programades pel centre. Formar part de lequip educatiu participant en lelaboraci, lexecuci i lavaluaci dels projectes que sestableixin en el pla general de funcionament del centre. Programar, desenvolupar i avaluar els processos educatius i datenci als infants. Mantenir una relaci peridica amb els familiars dels infants, proporcionant-los orientaci i suport, aix com amb altres professionals i serveis educatius relacionats amb leducaci i el desenvolupament dels infants. Supervisar i avaluar el personal en prctiques adscrit a laula.

El personal educador est obligat a assistir a les reunions de lequip educatiu i a totes les reunions convocades pel director. A.4.3. Personal de cuina de les llars dinfants Correspon al personal laboral de la categoria professional oficial de primera, cuiner, adscrit a la llar dinfants, ser el responsable de la cuina. Aquest personal s'encarrega, sota les directrius del director de la llar i amb lajut del personal adscrit a les seves ordres, de la preparaci, manipulaci i control dels aliments servits a la llar dinfants i de tenir cura dels diferents rgims alimentaris que, per prescripci mdica, shagin de preparar per als infants. Collabora en les festes i sortides que es facin a la llar dinfants, preparant mens apropiats, i es responsabilitza de la custdia, provisi, emmagatzematge i conservaci dels aliments, aix com de la neteja dels estris de la cuina i del seu paviment.

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

9/14

A.4.4. Personal de manteniment de les llars dinfants Sota les directrius del director de la llar dinfants, correspon al personal laboral de la categoria professional oficial de primera, manteniment, adscrit a la llar, fer funcions que requereixen una prctica concreta o coneixements generals d'ofici. Aquest personal fa feines prpies de paleta, pintor, fuster i altres, necessries per al manteniment de l'edifici i de l'exterior; aix mateix, fa installacions no complexes per al suport de les activitats educatives programades a la llar. Tamb t cura dels accessos a la llar. A.4.5. Personal ajudant de cuina i netejador de les llars dinfants Correspon al personal laboral de la categoria professional ajudant de cuina i netejador, sota les directrius del director de la llar o del cuiner, fer tasques de menjador, de repartidor i bugaderia i llenceria, aix com encarregar-se de la neteja de les dependncies de la llar i tamb de la maquinria i els estris de cuina.

A.5. Jornada i horari de treball dels professionals datenci educativa i dadministraci i serveis de les llars dinfants (personal laboral) El calendari laboral del personal de les llars dinfants per al curs 2012-2013 comprn des de l1 de setembre de 2012 fins al 15 de juliol de 2013. La jornada de treball durant aquest perode es desenvolupar entre les 9 i les 17 hores, llevat dels perodes compresos entre l1 i l11 de setembre de 2012 i entre l1 i el 15 de juliol de 2013, en els quals lhorari de treball ser de 9 a 14 hores. Els dies en qu no hi ha atenci directa als infants es dediquen a lorganitzaci del curs, la planificaci de lacci educativa i la formaci del personal.

B. Aspectes comuns al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia B.1. Vacances El perode de gaudiment de les vacances est subjecte a les necessitats del servei i amb carcter general es fa coincidir amb el perode dinactivitat del centre o servei. Les vacances anuals retribudes sn dun mes de durada per cada any complet de servei, garantint en tot cas 22 dies hbils (23 dies hbils si s en perodes fraccionats) o els que corresponguin proporcionalment si el temps de servei s inferior a lany. Les vacances shan de gaudir durant lany natural. No obstant aix, si el perms de maternitat, paternitat o datenci de fills prematurs coincideix amb el perode de vacances, la persona afectada les pot gaudir un cop acabat el perms, fins i tot si sha acabat lany natural, cas en qu es podran gaudir durant lany segent en el moment que es reincorpori del perms. Tamb en cas de baixa per incapacitat temporal que impedeixi el gaudiment de les vacances durant lany natural es podran gaudir en el moment de la reincorporaci de la baixa, sempre que no hagin transcorregut ms de 18 mesos a partir del final de lany en qu shagin originat. Sexceptuen els casos en qu la incapacitat temporal es produeix mentre ja sestan gaudint les vacances.

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

10/14

B.2. Permisos i llicncies Als efectes del gaudiment dels permisos i llicncies el personal ha atenir-se al que preveu el Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, per qual saprova la refosa en un Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica; la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya; el Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 6139, de 31.5.2012) i la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic, en all que sigui daplicaci. Respecte al personal laboral, cal tenir en compte tamb el que sestableix en el VI Conveni collectiu nic. Les sollicituds han de tramitar-se als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, amb una antelaci mnima al seu gaudiment de set dies. En tots els casos, la sollicitud corresponent requereix el coneixement previ i tamb el vistiplau del director del centre quan la seva concessi estigui subjecta normativament a les necessitats del servei. B.3. Comunicats (baixes i altes mdiques i altres incidncies) El personal afectat ha dadrear els comunicats de baixa i alta mdica i altres incidncies al centre dadscripci on presta els seus serveis, el qual ha de tramitar-los de manera immediata als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. En cas que afectin personal substitut, caldr comunicar-ho telefnicament o per correu electrnic als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci, sens perjudici de la seva tramitaci immediatament posterior. Quan els comunicats o incidncies es produeixin en perodes dinactivitat del centre, el personal haur de tramitar-les directament als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci. B.4. Formaci del personal La formaci del personal t com a objectiu promoure el desenvolupament de les persones i de les seves competncies professionals i contribuir a lassoliment dels objectius organitzatius i estratgics del Departament i a la millora del servei pblic. La formaci que el personal requereix per al correcte desenvolupament de les funcions i tasques assignades s un dret i un deure. En aquest sentit, dacord amb la normativa vigent, el personal t dret a 40 hores de formaci anuals. El personal disposa duna oferta mplia dactivitats formatives en diferents modalitats (presencial, semipresencial i virtual) i perodes (preferentment durant el mes de juliol per als professionals datenci educativa). Per al personal adscrit als centres educatius sofereix una formaci inicial virtual, oberta durant tot el curs acadmic, amb itineraris personalitzats en funci del perfil professional, amb guiatge i assessorament duna persona tutora. B.5. Serveis extraordinaris Excepcionalment, i noms quan en sigui prviament autoritzada, el director del centre pot requerir el personal fora de lhorari establert, si hi concorren necessitats del servei com a conseqncia de la seva activitat. En aquest cas el personal t dret a la
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

11/14

compensaci horria que correspongui. Els criteris de compensaci horria sn els segents: 1 hora normal (la que es fa com a conseqncia de la prolongaci de la jornada del treballador): es compensa amb 1 hora i 30 minuts normals, lliures de servei, 1 hora festiva (la que es fa en un dia de descans): es compensa amb 1 hora i 45 minuts normals, lliures de servei, 1 hora nocturna (la que es fa com a conseqncia de la prolongaci de la jornada ordinria entre les 22 i les 6 hores o les que es regulin en el torn nocturn vigent, si escau): es compensa amb 1 hora i 45 minuts normals, lliures de servei. B.6. Control horari La responsabilitat del control de la jornada i lhorari correspon al director del centre o servei educatiu. Cada centre ha destablir un sistema de control dassistncia i de puntualitat i ha darxivar i tenir a disposici del consell escolar del centre i dels rgans que correspongui del Departament d'Ensenyament la documentaci interna emprada per fer el control dabsncies, i tamb els justificants presentats. B.7. Deducci proporcional de retribucions La diferncia en cmput mensual entre la jornada reglamentria de treball del personal i la realitzada efectivament, sempre que no resulti justificada, comporta la deducci proporcional de retribucions. Aquesta deducci de retribucions no t carcter sancionador i saplica sens perjudici de la sanci disciplinria que pugui correspondre dacord amb el que sestableix a lapartat Aplicaci de la via disciplinria (B.8). Quan es produeixi una absncia o una falta de puntualitat del personal i no hagi estat degudament justificada, el director del centre ho ha de notificar immediatament a la persona interessada (model Notificaci individual de faltes dassistncia i de puntualitat no justificades del personal), amb acusament de recepci, i li donar cinc dies hbils per tal que justifiqui la falta dassistncia o de puntualitat o per presentar al director qualsevol altra allegaci que consideri convenient. Transcorregut el termini de cinc dies i, en tots els casos, abans de la tramesa a qu es refereix el pargraf segent, si labsncia o falta de puntualitat no ha resultat justificada, el director ha de signar la resoluci de deducci proporcional de retribucions i notificar-la a la persona afectada. Amb aquests efectes, es disposa del model Resoluci de la direcci del centre per la qual es dedueixen les retribucions per absncies o impuntualitats no justificades. Cal tenir en compte la formalitzaci del model de resoluci corresponent, en funci de la vinculaci del personal, funcionarial o laboral. Dins dels deu primers dies del mes en curs, el director ha de trametre als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona la relaci del personal dependent del Departament dEnsenyament amb absncies o impuntualitats del mes anterior que no hagin resultat justificades (model Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona als efectes daplicar la deducci proporcional de retribucions amb carcter no sancionador), acompanyada de cpia de les resolucions emeses i notificades, als efectes daplicar la corresponent deducci automtica de retribucions a la nmina. En tot cas, el director del centre ha de conservar, degudament arxivats, els comunicats i resolucions lliurades a les persones afectades, amb els acusaments de recepci, aix com les allegacions i altra documentaci que aquelles hagin pogut presentar.
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

12/14

B.8. Aplicaci de la via disciplinria Quan el director del centre consideri que cal aplicar la via disciplinria, sha de distingir entre les situacions segents. B.8.1. Personal amb vinculaci administrativa (funcionari i inter) Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, cal aplicar el procediment sumari que el Departament ha adaptat al context dels centres educatius pblics per lOrdre EDU/521/2010, de 2 de novembre (DOGC nm. 5755, de 16.11.2010). Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes greus o molt greus, el director del centre ha de fer la proposta pertinent dincoaci dexpedient disciplinari i lha de tramitar als serveis territorials dEnsenyament o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci de Barcelona. B.8.2. Personal amb vinculaci laboral Per als fets que podrien ser qualificats de presumptes faltes lleus, greus o molt greus, el director del centre ha de fer la proposta pertinent dincoaci dexpedient disciplinari i lha de tramitar als serveis territorials dEnsenyament o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci dEducaci de Barcelona. B.8.3. Supsits dabsncia, retard i impuntualitat no justificada En els supsits dabsncia, retard i impuntualitat no justificada, si una vegada efectuada la deducci proporcional de retribucions sense carcter sancionador que es preveu a lapartat B.7, el director del centre constata que es donen, al mateix temps, circumstncies que poden ser objecte de sanci disciplinria, cal seguir el procediment per faltes lleus, greus i molt greus establert anteriorment en cada cas. Cal tenir en compte que la sanci de deducci proporcional de retribucions per faltes de puntualitat i assistncia, prevista als articles 9.h) i 13 del Reglament de rgim disciplinari de la Funci Pblica de lAdministraci de la Generalitat, aprovat pel Decret 243/1995, de 27 de juny, ha estat derogada per la Llei 5/2012, de 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de limpost sobre les estades en establiments turstics (DOGC. 6099, de 30.03.2012). B.9. Exercici del dret de vaga En cas de vaga i un cop finalitzada, el director ha de fer servir laplicaci telemtica dintroducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta aplicaci ha de confeccionar la relaci dincidncies derivades de lexercici del dret de vaga per part del personal, donar-la a conixer individualment, amb acusament de recepci, a les persones interessades (model "Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga") i donar-los un termini de cinc dies hbils per presentar allegacions. Transcorregut aquest termini, ha de trametre telemticament la relaci del personal que ha exercit el dret de vaga per tal que es pugui fer la corresponent deducci automtica de retribucions en la nmina, i arxivar en el centre els comunicats lliurats i les allegacions rebudes.
Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

13/14

Les absncies per exercici del dret de vaga comporten la deducci de les retribucions que correspongui, per en cap cas generen responsabilitats disciplinries. B.10. Participaci del personal en els centres educatius i les llars dinfants Els professionals datenci educativa i el personal dadministraci i serveis dun centre formen part de la comunitat escolar, tenen el dret i el deure de participar en la vida del centre i han de respectar el projecte educatiu i el carcter propi del centre. Aquest personal est representat en el consell escolar del centre en els termes establerts a larticle 45 del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, i el director del centre pot convocar a les sessions del claustre els professionals datenci educativa destinats al centre perqu informin amb relaci a lexercici de les funcions establertes a larticle 146 de la Llei deducaci. Mentre el Departament no estableixi ladaptaci del Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia de centres educatius a les llars dinfants tal com preveu la disposici addicional desena del Decret esmentat, la participaci del personal en el control i gesti de la llar dinfants es regeix pel que es determina a larticle 18 del Decret 282/2006, de 4 de juliol (DOGC 4670 de 6 de juliol), amb el benents que el consell de participaci de la llar ha passat a denominar-se consell escolar de la llar a partir del dia dentrada en vigor del Decret 102/2010 abans esmentat.

Qestions relatives al personal dadministraci i serveis i als professionals datenci educativa i de suport a la docncia del Departament dEnsenyament

14/14

Supsits en qu els funcionaris docents poden demanar una reducci de jornada


El personal docent pot sollicitar reducci de jornada pels motius i les situacions que es detallen a continuaci, dacord amb el que disposen la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya, modificada per la Llei 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creaci de limpost sobre les estades en establiments turstics i la Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic, modificada per la Llei 39/2010, de 22 de desembre, de pressupostos generals de lEstat per a lany 2011. A. Reducci per tenir cura dun fill menor de sis anys. La reducci es pot sollicitar sempre que la persona sollicitant tingui la guarda legal del menor. La reducci que es pot sollicitar s dun ter o de la meitat de la jornada laboral, amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament. Es pot optar pel dret a gaudir de la compactaci de la reducci dun ter o de la meitat de la jornada per jornades consecutives senceres des del moment en qu es reincorpori a la feina desprs del perms de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, ladopci o lacolliment o desprs del perms de paternitat. Es t dret a la compactaci sempre que la persona beneficiria no estigui privada de la guarda legal del menor per resoluci judicial. El perode de compactaci no s ampliable en el cas de part, adopci o acolliment mltiple ni per cap altre supsit. Quan el perode de gaudiment de la compactaci coincideixi totalment o parcialment amb el perode de vacances durant el mes dagost, el cmput del perode de compactaci queda interromput fins al finiment del perode de vacances. La concessi de la reducci de jornada s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat. Les autoritzacions concedides resten suspeses dofici fins al finiment del termini de la reducci. Els fills successius donen dret a un nou perode de reducci de jornada que posa fi al perode de qu sestigui gaudint. Un cop iniciada la compactaci no shi pot renunciar. La persona sollicitant en gaudeix per a tot el perode sense interrupcions. El fet de compactar el primer any de reducci suposa una minoraci, proporcional al temps compactat, del temps que resta de reducci de jornada i/o, si sescau, la regularitzaci econmica que correspon. Aquesta compactaci comporta, en qualsevol cas, el manteniment de les retribucions del 80% o del 60%, una vegada finalitzat el perode de reducci de jornada, durant el perode de temps necessari per a equiparar les retribucions percebudes i les jornades realitzades a les duna situaci en qu no shagi compactat el primer any de la reducci de jornada. B. Reducci per tenir cura dun fill menor de dotze anys. Sens perjudici del que estableix lapartat anterior, les persones que per ra de guarda legal tenen cura

Supsits en qu els funcionaris docents poden demanar una reducci de jornada

1/2

C. directa dun fill menor de dotze anys poden gaudir duna reducci dun ter o de la meitat de la jornada, amb la reducci proporcional de les retribucions. D. Reducci per tenir cura duna persona amb discapacitat psquica, fsica o sensorial que no fa cap activitat retribuda. La reducci es pot demanar sempre que es tingui la guarda legal de la persona discapacitada. La reducci que es pot sollicitar s dun ter o de la meitat de la jornada laboral, amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament. E. Reducci pel fet de tenir a crrec un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o disminuci reconeguda del 65% o ms o amb un grau de dependncia que li impedeix ser autnom, o que requereix dedicaci o atenci especial. La reducci que es pot demanar s dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament. F. Reducci per fer efectiva la protecci o el dret a lassistncia social ntegra duna dona vctima de violncia de gnere. La reducci que es pot demanar s dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament. G. Reducci per discapacitat legalment reconeguda quan, per aquest motiu, sha de rebre tractament en centres pblics o privats en horari laboral. La reducci que es pot demanar en la jornada laboral s lequivalent al temps que la persona afectada ha de dedicar al tractament, amb percepci de les retribucions ntegres. H. Reducci de jornada de com a mnim la meitat de la jornada de treball per tenir cura dun fill menor de 18 anys durant lhospitalitzaci i el tractament continuat del menor afectat per cncer o qualsevol malaltia greu que implica la necessitat de tenir-ne cura de manera directa, contnua i permanent, amb la percepci de les retribucions ntegres. Totes aquestes reduccions de jornada sn incompatibles amb el desenvolupament de qualsevol activitat econmica.

Supsits en qu els funcionaris docents poden demanar una reducci de jornada

2/2

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General INSTRUCCIONS de 19 de juny de 2012 per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als centres
Aquestes instruccions es dicten a lefecte de recollir les dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013, dacord amb el que disposen la Llei 13/2010, de 21 de maig, del Pla estadstic de Catalunya 2011-2014 i el Decret 422/2011, de 27 de desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2012. Per a lelaboraci daquesta estadstica el Departament dEnsenyament disposa ja de les dades dels professors dels seus centres obtingudes dels fitxers de gesti i de les dades dels alumnes obtingudes de la matrcula mecanitzada. Malgrat aix, el Departament no t totes les dades necessries per a lelaboraci de lestadstica prevista en el Programa anual per al 2012. Les dades que els centres han de lliurar sobtindran a partir duns formularis accessibles des dInternet. Per portar a terme aquesta recollida de dades es dicten les instruccions segents: Primera Aquestes instruccions afecten els centres que imparteixen: Educaci infantil exclusivament: centres pblics i privats. Educaci infantil i primria: centres privats i aquells centres pblics la titularitat dels quals no s del Departament dEnsenyament. Educaci especial especfica: centres pblics i privats. Educaci secundria (ESO, batxillerat, cicles formatius): centres pblics i privats. Arts plstiques i disseny i estudis superiors de disseny: centres pblics i privats. Msica: centres pblics i privats. Dansa: centres pblics i privats. Idiomes: escoles oficials. Art dramtic. Conservaci i restauraci de bns culturals. Ensenyaments esportius: centres pblics i privats. Educaci dadults: centres pblics i privats. Estudis de sistemes educatius estrangers. Ensenyaments a distncia.

Segona Segons el que disposa larticle 34 de la Llei 23/1998, de 30 de desembre, dEstadstica de Catalunya, s obligatori subministrar la informaci necessria per elaborar les estadstiques dinters de la Generalitat. Els centres educatius han demplenar els formularis que els corresponen segons els nivells que imparteixin.

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General


Tercera Els centres pblics i privats que imparteixen exclusivament educaci infantil han demplenar el formulari, a efectes estadstics, amb dades referents a: Unitats per cursos Unitats concertades/subvencionades Serveis escolars: menjador, residncia i transport Personal educador o docent segons: Lloc que ocupen Sexe Dedicaci Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Altre personal del centre: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnes segons: Edat Sexe Necessitats educatives especials Nacionalitat Llengua estrangera que estudien Quarta Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament dEnsenyament que imparteixen educaci primria han demplenar el formulari amb dades referents a: Unitats per cursos Unitats concertades Serveis escolars: menjador, residncia i transport s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques Promoci dels alumnes de 6 de primria Personal docent segons: Lloc que ocupen Sexe Dedicaci Nivell que imparteixen Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General


Cinquena Els centres de titularitat del Departament dEnsenyament que imparteixen educaci secundria i/o ensenyaments darts plstiques i disseny i/o estudis superiors de disseny no caldr que emplenin la major part de dades del formulari. El programari SAGA disposa duna opci que permet traspassar automticament al qestionari les dades davaluaci dels alumnes. El director o directora del centre ha de verificar que les dades traspassades sn correctes. Al web de SAGA es difondr una notcia en qu es comunicar quan estar operativa aquesta funci. A ms, el centre haur demplenar les dades que no shagin exportat del programari com: Grups per nivells Serveis escolars: menjador, residncia i transport s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques Sisena Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament dEnsenyament que imparteixen educaci secundria i/o arts plstiques i disseny i/o estudis superiors de disseny han demplenar el formulari amb dades referents a: Grups per nivells Grups concertats Serveis escolars: menjador, residncia i transport s de les llenges estrangeres en matries no lingstiques Personal docent segons: L loc que ocupen Sexe Dedicaci Nivell que imparteixen Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Avaluaci dels alumnes Setena Els centres pblics i privats especfics deducaci especial han demplenar el formulari amb dades referents a: Unitats per nivells Unitats concertades Serveis escolars: menjador, residncia i transport Personal docent segons:

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General


Lloc que ocupen Sexe Dedicaci Titulaci Edat Crrecs directius Nacionalitat Personal tcnic segons: Tipologia Sexe Dedicaci Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnes segons: Edat Sexe Tipus de discapacitat Tipus dassistncia al centre deducaci especial Nacionalitat Alumnes de programes adaptats de garantia social segons la famlia professional Vuitena Els centres pblics i privats que imparteixen ensenyaments de rgim especial didiomes, msica, dansa, art dramtic, conservaci i restauraci de bns culturals i ensenyaments esportius han demplenar el formulari amb dades referents a: Personal docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnes segons: Sexe Curs Edat Especialitat Graduaci (finalitzaci destudis) Novena Els centres de titularitat del Departament dEnsenyament que imparteixen educaci dadults no caldr que emplenin la major part del qestionari. El programari SAGA disposa duna opci que permet traspassar automticament al qestionari les dades de matrcula. El director del centre ha de verificar que les dades

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General


traspassades sn correctes. Al web de SAGA es difondr una notcia en qu es comunicar quan estar operativa aquesta funci. A ms, el centre haur dacabar de completar algunes dades referents a lavaluaci. Desena Els centres privats i aquells centres pblics el titular dels quals no s el Departament dEnsenyament que imparteixen educaci dadults han demplenar el formulari amb dades referents a: Personal docent segons: Titulaci Sexe Dedicaci Edat Nacionalitat Personal no docent segons: Tipologia Sexe Dedicaci Alumnes segons: Sexe Edat Tipus densenyament Nacionalitat Alumnes que han superat estudis Onzena Els centres privats que imparteixen plans destudis estrangers han demplenar el formulari amb dades referents a: Serveis escolars: menjador, residncia i transport Personal docent segons: Sexe Dedicaci Edat Nacionalitat Alumnes segons: Edat Sexe Necessitats educatives especials Nacionalitat Llengua estrangera que estudien Dotzena El centre que imparteix ensenyaments a distncia ha demplenar el formulari amb dades referents a:

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General


Alumnes segons: Sexe Nacionalitat Ensenyament Curs Modalitat/especialitat Avaluaci Tretzena Els formularis shan demplenar abans del 31 doctubre de 2012. Els centres que imparteixen formaci permanent dadults i ensenyaments esportius emplenaran els formularis durant el segon trimestre del curs acadmic. Sinformar per correu electrnic de la data dobertura de laplicaci. Les escoles oficials didiomes emplenaran un altre formulari amb dades referents al segon quadrimestre. El centre que imparteix ensenyaments a distncia emplenar un segon formulari amb les dades referents al segon quadrimestre i un tercer formulari amb les dades del tercer trimestre de GESO. Catorzena El Servei dIndicadors i Estadstica de la Subdirecci General dOrganitzaci, Coneixement i Sistemes dInformaci s lrgan responsable de les activitats estadstiques incloses en el Pla estadstic 2011-2014, dacord amb la metodologia i les caracterstiques tcniques que es descriuen en lannex 3 del Decret 422/2012, de 27 de desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2012.

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General INSTRUCCIONS de 19 de juny 2012 per a la recollida de dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013 referent als alumnes
Aquestes instruccions es dicten a lefecte de recollir les dades per a lelaboraci de lestadstica del curs 2012-2013, dacord amb el que disposen la Llei 13/2010, de 21 de maig, del Pla estadstic de Catalunya 2011-2014 i el Decret 422/2011, de 27 de desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2012. Primera 1.1. Els centres educatius que imparteixen educaci infantil i primria, educaci secundria (ESO, batxillerat, cicles formatius), programes de qualificaci professional inicial, ensenyaments darts plstiques i disseny i estudis superiors de disseny han de lliurar el fitxer informtic de dades que es descriu en aquest document. 1.2. La direcci dels centres ha de comprovar que els fitxers de dades sajusten a les especificacions daquest document. 1.3. Tots els centres han de fer tramesa de les dades de matrcula actualitzades de tots els alumnes del centre. 1.4. El Departament dEnsenyament proveir els centres de les instruccions adients per a la creaci, la verificaci i la transmissi dels fitxers. Segona Els directors dels centres pblics i els titulars dels centres privats han de lliurar al Departament dEnsenyament, abans del 31 doctubre de 2012, les dades dels alumnes que cursen educaci infantil i primria, educaci secundria obligatria, batxillerat, cicles formatius de formaci professional, cicles formatius de formaci especfica darts plstiques i disseny i estudis superiors de disseny. Tercera 3.1. El Departament dEnsenyament, mitjanant els procediments adients, comprovar ladequaci de les dades a les especificacions que sindiquen a continuaci i, si escau, informar els centres de les dades errnies perqu les esmenin. 3.2. Les dades dels alumnes sintegraran en el fitxer Alumnat matriculat, descrit en lannex 2 de lOrdre ENS/125/2011, de 13 de maig, dactualitzaci dels fitxers que contenen dades de carcter personal gestionats pel Departament dEnsenyament. Quarta El Servei dIndicadors i Estadstica de la Subdirecci General dOrganitzaci, Coneixement i Sistemes dInformaci s lrgan responsable de les activitats

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General


estadstiques incloses en el Pla estadstic 2011-2014, dacord amb la metodologia i les caracterstiques tcniques que es descriuen en lannex 3 del Decret 422/2011, de 27 de desembre, pel qual saprova el Programa anual dactuaci estadstica per a lany 2012. Descripci del fitxer Cada centre ha delaborar un nic fitxer amb les dades dels alumnes dacord amb la descripci que sindica a continuaci. Nom del fitxer: CENTRE8.TA1, on CENTRE8 s el codi que t assignat el centre. Format: ASCII de registre fix. Contingut: Cont les dades dels alumnes i t una longitud de 354 posicions. Els camps mantenen la seva longitud encara que estiguin en blanc. Entre camp i camp no hi ha dhaver cap carcter ni cap espai en blanc. Nmero dordre, nom i descripci dels camps:
1. NOM NOM DE LALUMNE. s un camp de 15 posicions on sha descriure el nom de lalumne. Si el primer cognom cont partcules, es posaran a continuaci del nom. PRIMER COGNOM. Camp de 20 posicions on es posa el primer cognom de lalumne. Si el cognom cont partcules que el separen del nom, es posaran al darrere del nom. SEGON COGNOM. Camp de 20 posicions on es posa el segon cognom de lalumne, si en t. TIPUS DE DOCUMENT. Camp duna posici per indicar el tipus de document didentificaci de lalumne (DNI, NIE, passaport). Es codificar segons sindica al document GUIA-MAT. NMERO DE DOCUMENT. s un camp de 14 posicions on es consignar el nmero del document de lalumne. Shi han dindicar tant els nmeros com la lletra, si en t (els DNI i NIE han de portar la lletra de manera obligatria). No shi han dincloure espais en blanc ni cap signe de puntuaci. Per als alumnes de nacionalitat espanyola a partir dels 16 anys, ser obligatori indicar-ne el DNI i es validar que aquest sigui correcte. Per als alumnes daltres nacionalitats a partir dels 16 anys, ser obligatori indicar-ne el NIE o el passaport i es validar que el codi sigui correcte en el cas del NIE. 6. LLIURE 7. ADRECA s un camp de 6 posicions que sha de deixar en blanc. ADREA. Camp de 30 posicions on sha descriure ladrea actual de lalumne sense fer-hi constar el municipi ni el codi postal.

2. COGNOM1

3. COGNOM2 4. TIPUS_DOC

5. DOCUMENT

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General


8. CODIMUN CODI MUNICIPAL. Camp de 5 posicions que indica el municipi de ladrea actual de lalumne. Somple segons la Taula de Codis de Municipis de lINE. Vegeu la taula 6 del document GUIA-MAT. CODI POSTAL. Camp de 5 posicions per escriure-hi el codi postal corresponent a ladrea actual de lalumne. Camp de 9 posicions per indicar el telfon que dna lalumne o la famlia de lalumne. DATA de NAIXEMENT de lalumne. s un camp de 6 posicions amb el format: DDMMAA. Camp duna posici: H per a homes i D per a dones.

9. CP 10. TELEFON 11. DATANAIX 12. SEXE

13. NACIONALIT NACIONALITAT. Camp de 3 posicions que indica la nacionalitat de lalumne, codificat segons la taula 4 del document GUIA-MAT. Si es deixa en blanc, sentn que s espanyol. 14. CIP Camp de 14 posicions on sha dintroduir el Codi dIdentificaci Personal (CIP) de la Targeta Sanitria Individual (TSI) de lalumne. Si no es disposa daquesta dada, el camp es deixar en blanc. Camp duna posici per indicar la causa principal de les possibles necessitats educatives especfiques de lalumne. Es codificar segons sindica al document GUIA-MAT. En el cas dalumnes amb ms duna causa de necessitat educativa especfica, shi indicar la dominant. Els documents acreditatius shan dindicar en el camp ACI. 16. DATAMAT 17. CENTRE 18. ANY 19. REPETIDOR DATA DE MATRCULA. Camp de 6 posicions per indicar la data en qu lalumne es matricula per al curs 2012-2013. En format DDMMAA. CODI CENTRE. Camp de 8 posicions per escriure-hi el codi del centre on sha matriculat lalumne. ANY ACADMIC. Camp de 4 posicions per indicar lany acadmic; aix, el curs 2012-2013 sindicar 2013. Camp duna posici per indicar si lalumne s la primera vegada que fa el curs actual o si s repetidor. Sentn per repetidor lalumne que fa el mateix curs que el cursat lany anterior perqu no ha aprovat les matries necessries per passar de curs. Sha de considerar repetidor lalumne que estigui en aquesta situaci tot i que el pla destudis hagi canviat dun any a laltre. No saplicar aquest concepte en els cicles formatius ni en el batxillerat nocturn. Aix, aquest camp somplir amb una R en el cas que lalumne sigui repetidor i es deixar en blanc en cas contrari. Per a lalumne de batxillerat nocturn i cicles formatius aquest camp es deixar sempre en blanc. 20. ACCES Camp de 4 posicions que es deixar en blanc.

15. DEFICITS

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General


21. PLADESTUDI PLA DESTUDIS. Camp de 3 posicions que somple segons els estudis que cursa lalumne. Vegeu la taula 1 de Pla destudis del document GUIA-MAT. 22. TIPUSENS TIPUS DENSENYAMENT. Camp de fins a 4 posicions que indica el tipus especfic destudis que cursa lalumne. Sha domplir segons la taula 2 de tipus densenyament (document GUIA-MAT). Si el codi t menys de 4 carcters, cal acabar domplir-lo amb blancs. CURS ACADMIC. Camp duna posici que indica el curs que fa lalumne, dacord amb el que sindica en el quadre 1 de cursos segons el Pla destudis del document GUIA-MAT. Per a lalumne destudis estrangers, la indicaci del curs en qu es matricula es fa segons ledat en data 31/12/2012. Vegeu el quadre 1 del document GUIA-MAT. Si lalumne no es matricula del curs sencer, aqu shi ha de fer constar el curs ms alt entre totes les matries de qu es matriculi. 24. GRUP Camp duna posici que indica el grup al qual pertany lalumne. Es pot omplir amb lletres o xifres. En cas que noms hi hagi un grup de cada curs, somplir amb A. Un grup s el conjunt dalumnes que reben lensenyament de totes les matries obligatries comunes dun curs pels mateixos professors, en la mateixa aula i amb el mateix horari. Els centres deducaci primria que tenen alumnes de diferents cursos en un mateix grup classe (grups mixtos) han de posar M en aquest camp. 25. TORN Camp duna posici que indica lhorari. Somple segons: T a distncia D dirn ordinari M intensiu de mat 26. BLOC 27. SOLTES N nocturn V intensiu de tarda

23. CURS

Camp que han dutilitzar els centres deducaci primria que tenen grups mixtos, atenent les especificacions que es fan a la GUIA MAT. Camp duna posici que indica que un alumne de batxillerat no es matricula del curs complet, sin que es matricula noms de les matries que li manquen per aconseguir el ttol. S Per a alumnes que no es matriculen de curs complet. C Per a alumnes que es matriculen de curs complet.

28. 1R_IDIOMA

PRIMER IDIOMA. Camp de 3 posicions per escriure, en el cas dhaver-hi idioma en el curs, el codi corresponent segons la taula 3 del document GUIA-MAT. Si no es cursa cap idioma, cal posar-hi NO. Camp de 18 posicions, que cal deixar en blanc.

29. OP_ANT

30 a 36. SOLPEN1 a SOLPEN7. Camps de 3 posicions per escriure-hi les matries pendents de cursos anteriors o b les matries soltes de les quals es matricula lalumne. Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT. 37. 2N_IDIOMA IDIOMA OPTATIU. Camp de 3 posicions per indicar el codi de lidioma que cursa lalumne, a ms del que consta com a obligatori en el pla destudis.

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General


Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT. Si no en fa, poseu-hi NO. En el cas del batxillerat, el segon idioma shaur domplir amb els codis de les matries optatives del batxillerat a la taula 3 del mateix document. 38. F_RELIGIO FORMACI RELIGIOSA OPTATIVA. Camp duna posici per indicar si lalumne segueix opcionalment els ensenyaments de la matria de religi. Codificaci segons la taula 3 del document GUIA-MAT. ENSENYAMENT FSICA OPTATIVA. Camp duna posici per indicar si lalumne segueix opcionalment els ensenyaments de la matria deducaci fsica. Shi posar S si en fa i N en cas contrari. Cal deixar-lo en blanc si lalumne ja en fa obligatriament.

39. OP_ED_FIS

40. ASSEGURAN EXEMPT DASSEGURANA ESCOLAR. Camp duna posici que indica si s exempt dassegurana escolar. Es codifica amb E per a lalumne exempt dassegurana i es deixar en blanc per a la resta. 41. PROC_AC PROCEDNCIA ACADMICA. Camp duna posici on sha dinformar la titulaci que sha presentat per accedir a determinats nivells educatius. Noms sha domplir per als estudis postobligatoris atenent la codificaci que sespecifica al document GUIA MAT. La resta de nivells educatius deixaran en blanc aquest camp. PAS DE RESIDNCIA. Camp de 3 posicions per indicar el codi del pas de residncia. Si est en blanc correspon a Espanya. Es codifica segons la taula 4 del document GUIA-MAT. CONVOCATRIA 2n DE BATXILLERAT. Camp duna posici per indicar la convocatria en qu es matricula lalumne. Pot ser 1, 2, 3, 4, 5 Camp de 14 posicions que es deixar en blanc. Camp per indicar la documentaci que lalumne ha aportat si ha acreditat, mitjanant un document de lEAP corresponent, que ha de ser subjecte dadaptaci curricular individualitzada. Vegeu el document GUIA-MAT. Aquest camp completa la informaci recollida en el camp DFICITS, referent a la causa de les necessitats educatives especfiques. Ha destar en blanc per als alumnes que no en tenen cap. 46. ENSCAST ENSENYAMENT EN CASTELL. Camp duna posici per indicar si lalumne deducaci infantil o primria ha de rebre atenci individualitzada en castell.

42. PAIS_RESI

*43. CONVOC 44. PAU_ANT 45. ACI

47. C_MUNNAIX. CODI MUNICIPI DE NAIXEMENT. Camp de cinc posicions per indicar-hi el codi INE del municipi de naixement de lalumne. Somple segons la Taula de Codis de Municipis de lINE. Els codis dels municipis de Catalunya estan identificats a la taula 6 del document GUIA MAT. En el cas dels municipis estrangers aquest camp somplir amb 99999 i el nom del municipi sindicar en el camp N_MUNNAIX. 48. N_MUNNAIX. NOM DEL MUNICIPI DE NAIXEMENT. Camp de trenta posicions per indicar-hi el nom del municipi de naixement de lalumne estranger. Per a la resta, cal deixar-ho en blanc. 49. PAIS_NAIX. PAS DE NAIXEMENT. Camp de 3 posicions per indicar el pas de naixement de lalumne. Si est en blanc correspon a Espanya. Codificat segons la taula 4 del document GUIA-MAT.

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament Secretaria General


50. PROV_NAIX. PROVNCIA DE NAIXEMENT. Camp de 2 posicions per indicar la provncia espanyola on va nixer lalumne. Codificat segons la taula 5 del document GUIA-MAT. 51. ERROR Camp ds intern del programa. Cal deixar-lo EN BLANC.

Nota: Els camps senyalats amb * davant del numeral han demplenar-los noms els alumnes que han de fer les PAU.

M. Models Els models, en format pdf emplenable, es poden consultar al cercador de lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius. M1. Elaboraci de plans individualitzats per als alumnes nouvinguts en l'etapa d'educaci primria - Model M2. Declaraci sobre l'opci per rebre l'ensenyament de la religi o l'atenci educativa alternativa per als alumnes de nou ingrs en el centre - Model M3. Notificaci individual de faltes d'assistncia i de puntualitat no justificades del personal - Model M4. Resoluci de la direcci del centre per la qual es dedueixen retribucions per absncies o impuntualitats no justificades (personal funcionari) - Model M5. Resoluci de la direcci del centre per la qual es dedueixen retribucions per absncies o impuntualitats no justificades (personal laboral) - Model M6. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades als serveis territorials o al Consorci dEducaci de Barcelona als efectes daplicar la deducci proporcional de retribucions amb carcter no sancionador - Model M7. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades a la Inspecci de Serveis de la SG o al Consorci dEducaci de Barcelona, amb proposta dincoaci dexpedient disciplinari per presumpta falta greu (personal amb vinculaci administrativa) - Model M8. Comunicaci dabsncies i impuntualitats no justificades a la Inspecci de Serveis de la SG o al Consorci dEducaci de Barcelona, amb proposta dincoaci dexpedient disciplinari per presumpta falta greu (personal laboral) Model M9. Comunicaci de falta d'assistncia per haver exercit el dret de vaga Model M10. Full de notificaci d'accident, incident laboral o malaltia professional Model M11. Autoritzaci relativa als alumnes: s d'imatges, publicaci de dades de carcter personal i de material que elaboren (menors d'edat) - Model M12. Autoritzaci relativa als alumnes de menys de 14 anys: s de serveis i recursos digitals a Internet per treballar a l'aula - Model