You are on page 1of 48

1294

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

Signatura

Manifestaci consentiment

Entrada en vigor

Hongria. Irlanda. Itlia. Letnia. Litunia. Luxemburg. Pasos Baixos. Polnia. Portugal. Regne Unit. Repb. Txeca (*). Sucia. Xipre.

31-08-2004 AD 26-07-1995 27-03-2002 26-07-1995 21-12-1998 14-06-2004 AD 27-05-2004 AD 26-07-1995 31-01-2003 26-07-1995 21-11-2000 18-11-2005 AD 26-07-1995 04-05-1999 26-07-1995 18-06-1997 28-01-2005 AD 26-07-1995 16-02-1998 15-07-2004 AD

25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005 25-12-2005

AD = Adhesi. (*) Declaracions/Reserves: Pendents de traducci. (1) Dinamarca: Declaraci territorial: no aplicable a Illes Froe ni Groenlndia.

El present Conveni, que saplicava provisionalment des de l1 de novembre de 2000 i que va ser publicat en el Butllet Oficial de lEstat nm. 268, de 8 de novembre de 2000, va entrar en vigor de forma general i per a Espanya el 25 de desembre de 2005; posteriorment va entrar en vigor per a Polnia el 16 de febrer de 2006, de conformitat amb el que estableix el seu article 25. De conformitat amb larticle 6 de lAcord sobre lAplicaci Provisional entre determinats estats membres de la Uni Europea del Conveni, establert sobre la base de larticle K3 del Tractat de la Uni Europea, relatiu a la utilitzaci de la tecnologia de la informaci a efectes duaners (Brusselles, 26 de juliol de 1995), publicat en el Butllet Oficial de lEstat nm. 268, de 8 de novembre de 2000, lAcord esmentat ha expirat. Es fa pblic per a coneixement general. Madrid, 12 dabril de 2006.El secretari general tcnic, Francisco Fernndez Fbregas.

CAP DE LESTAT
7899
LLEI ORGNICA 2/2006, de 3 de maig, deducaci. (BOE 106, de 4-5-2006.) JUAN CARLOS I
REI DESPANYA

A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei orgnica. Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat la Llei orgnica segent i jo la sanciono. PREMBUL Les societats actuals concedeixen una gran importncia a leducaci que reben els seus joves, en la convicci que en depenen tant el benestar individual com el collectiu. Leducaci s el mitj ms adequat per construir la seva personalitat, desenvolupar al mxim les seves capacitats, conformar la seva prpia identitat personal i configurar la seva comprensi de la realitat, integrant la dimensi cognoscitiva, lafectiva i laxiolgica. Per a la societat, leducaci s el mitj de transmetre i, alhora, de renovar la cultura i el patrimoni de coneixements i valors

que la sustenten, dextreure les mximes possibilitats de les seves fonts de riquesa, de fomentar la convivncia democrtica i el respecte a les diferncies individuals, de promoure la solidaritat i evitar la discriminaci, amb lobjectiu fonamental daconseguir la necessria cohesi social. A ms, leducaci s el mitj ms adequat per garantir lexercici de la ciutadania democrtica, responsable, lliure i crtica, que resulta indispensable per a la constituci de societats avanades, dinmiques i justes. Per aquest motiu, una bona educaci s la riquesa ms gran i el principal recurs dun pas i dels seus ciutadans. Aquesta preocupaci per oferir una educaci capa de respondre a les necessitats canviants i a les demandes que plantegen les persones i els grups socials no s nova. Tant aquelles com aquests han dipositat histricament en leducaci les seves esperances de progrs i de desenvolupament. La concepci de leducaci com un instrument de millora de la condici humana i de la vida collectiva ha estat una constant, encara que no sempre aquesta aspiraci shagi convertit en realitat. Linters histric per leducaci es va veure reforat amb laparici dels sistemes educatius contemporanis. Aquestes estructures dedicades a la formaci dels ciutadans van ser concebudes com a instruments fonamentals per a la construcci dels estats nacionals, en una poca decisiva per a la seva configuraci. A partir de llavors, tots els pasos han prestat una atenci creixent als seus sistemes deducaci i formaci, amb lobjectiu dadequar-los a les circumstncies canviants i a les expectatives que shi dipositaven en cada moment histric. En conseqncia, la seva evoluci ha estat molt notable, fins a arribar a tenir en lactualitat unes caracterstiques clarament diferents de les que tenien en el moment de la seva constituci. En cada fase de la seva evoluci, els sistemes educatius han hagut de respondre a uns reptes prioritaris. A la segona meitat del segle XX es van enfrontar a lexigncia de fer efectiu el dret de tots els ciutadans a leducaci. La universalitzaci de lensenyament primari, que ja shavia assolit en alguns pasos a finals del segle XIX, saniria completant al llarg del segent, incorporant a ms laccs generalitzat a letapa secundria, que va passar aix a considerar-se part integrant de leducaci bsica. Lobjectiu prioritari va consistir a fer efectiva una escolaritzaci ms prolongada i amb unes metes ms ambicioses per a tots els joves dels dos sexes. Els anys finals del segle XX, el desafiament va consistir a aconseguir que aquesta educaci mpliament generalitzada fos oferta en unes condicions dalta qualitat, amb lexigncia a ms que aquest benefici arribs a tots els ciutadans. El novembre de 1990 es reunien a Pars els ministres deducaci dels pasos de lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic, per tal dabordar com es podia fer efectiva una educaci i una formaci de qualitat per a tothom. El desafiament era cada vegada ms urgent i els responsables educatius dels pasos amb un nivell de desenvolupament ms alt van disposar-se a donar-hi una resposta satisfactria. Catorze anys ms tard, el setembre de 2004, els ms de seixanta ministres reunits a Ginebra, en ocasi de la 47a Conferncia Internacional dEducaci convocada per la UNESCO, demostraven la mateixa inquietud, que posava de manifest la vigncia del desafiament plantejat en la dcada precedent. Si el 1990 eren els responsables dels pasos ms desenvolupats els qui cridaven latenci sobre la necessitat de combinar qualitat amb equitat en loferta educativa, el 2004 eren els dun nombre molt ms ampli destats, de caracterstiques i nivells de desenvolupament molt diversos, els qui es plantejaven la mateixa qesti. Aconseguir que tots els ciutadans puguin rebre una educaci i una formaci de qualitat, sense que aquest b quedi limitat noms a algunes persones o sectors socials, resulta apressant en el moment actual. Pasos molt diver-

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1295

sos, amb sistemes poltics diferents i governs de diferent orientaci, sestan plantejant aquest objectiu. Espanya no pot constituir-ne una excepci de cap manera. La generalitzaci de leducaci bsica ha estat tardana al nostre pas. Tot i que lobligatorietat escolar es va promulgar el 1857 i el 1964 es va estendre des dels sis fins als catorze anys, va ser necessari esperar fins a mitjan la dcada dels vuitanta del segle passat perqu aquesta prescripci es fes realitat. La Llei general deducaci de 1970 va suposar linici de la superaci del gran retard histric que afectava el sistema educatiu espanyol. La Llei orgnica del dret a leducaci va proporcionar un nou i decidit impuls a aquest procs de modernitzaci educativa, per la consecuci total daquest objectiu va haver desperar encara bastants anys. La Llei 14/1970, general deducaci i de finanament de la reforma educativa, i la Llei orgnica 8/1985, reguladora del dret a leducaci, declaraven leducaci com a servei pblic. La Llei orgnica deducaci segueix aquesta tradici i shi inscriu. El servei pblic de leducaci la considera com un servei essencial de la comunitat, que ha de fer que leducaci escolar sigui assequible a tothom, sense distinci de cap classe, en condicions digualtat doportunitats, amb garantia de regularitat i continutat i adaptada progressivament als canvis socials. El servei pblic de leducaci el poden prestar els poders pblics i la iniciativa social, com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans i la llibertat densenyament. El 1990 la Llei orgnica dordenaci general del sistema educatiu va establir en deu anys el perode dobligatorietat escolar i va proporcionar un impuls i un prestigi professional i social a la formaci professional que havia de permetre finalment equiparar Espanya amb els pasos ms avanats del seu entorn. Com a conseqncia daquesta voluntat expressada a la Llei, a finals del segle XX shavia aconseguit que tots els joves espanyols dels dos sexes assistissin als centres educatius almenys entre els sis i els setze anys i que molts dells comencessin abans lescolaritzaci i la prolonguessin desprs. Shavia escurat aix una distncia molt important amb els pasos de la Uni Europea, en la qual Espanya shavia integrat el 1986. Malgrat aquests xits indubtables, des de mitjan la dcada dels noranta es crida latenci sobre la necessitat de millorar la qualitat de leducaci que reben els nostres joves. La realitzaci de diverses avaluacions sobre la reforma experimental dels ensenyaments mitjans que es va desenvolupar els anys vuitanta i la participaci espanyola en alguns estudis internacionals a comenaments dels noranta van evidenciar uns nivells insuficients de rendiment, sens dubte explicables, per que exigien una actuaci decidida. En conseqncia, el 1995 es va aprovar la Llei orgnica de la participaci, lavaluaci i el govern dels centres docents, amb el propsit de desenvolupar i modificar algunes de les disposicions establertes a la LOGSE orientades a millorar la qualitat. Lany 2002 es va voler fer un pas ms cap al mateix objectiu, mitjanant la promulgaci de la Llei orgnica de qualitat de leducaci. Al comenament del segle XXI, la societat espanyola t la convicci que s necessari millorar la qualitat de leducaci, per tamb que aquest benefici ha darribar a tots els joves, sense exclusions. Com sha subratllat moltes vegades, avui dia es considera que la qualitat i lequitat sn dos principis indissociables. Algunes avaluacions internacionals recents han posat clarament de manifest que s possible combinar qualitat i equitat i que no shan de considerar objectius contraposats. Cap pas no pot desaprofitar la reserva de talent que posseeixen tots i cadascun dels seus ciutadans, sobretot en una societat que es caracteritza pel valor creixent que adquireixen la informaci i el coneixement per al desen-

volupament econmic i social. I del reconeixement daquest desafiament deriva la necessitat de proposar-se la meta daconseguir lxit escolar de tots els joves. La magnitud daquest desafiament obliga al fet que els objectius que shagin dassolir siguin assumits no noms per les administracions educatives i pels components de la comunitat escolar, sin pel conjunt de la societat. Per aquest motiu i amb el propsit destimular un debat social sobre leducaci, amb carcter previ a promoure qualsevol iniciativa legislativa, el Ministeri dEducaci i Cincia va publicar el setembre de 2004 el document que porta per ttol Una educaci de qualitat per a tots i entre tots, en qu es presentaven un conjunt danlisis i diagnstics sobre la situaci educativa actual i se sotmetien a debat una srie de propostes de soluci. Tant les comunitats autnomes com les organitzacions representades en els consells escolars de lEstat i autonmics van ser convidades formalment a expressar la seva opini i manifestar la seva postura davant daquestes propostes. A ms, moltes altres persones, associacions i grups van fer arribar al Ministeri dEducaci i Cincia les seves reflexions i les seves prpies propostes, que van ser difoses per diversos mitjans, per respondre a la voluntat de transparncia que ha de presidir qualsevol debat pblic. Com a resultat daquest procs de debat, sha publicat un document de sntesi, que recull un resum de les contribucions efectuades per les diferents organitzacions, associacions i collectius. El desenvolupament daquest procs de debat, que sha prolongat durant sis mesos, ha perms contrastar posicions i punts de vista, debatre els problemes existents en el sistema educatiu espanyol i buscar el mxim grau dacord entorn de les possibles solucions. Aquest perode ha estat fonamental per identificar els principis que han de regir el sistema educatiu i per traduir-los en formulacions normatives. Sn tres els principis fonamentals que presideixen aquesta Llei. El primer consisteix en lexigncia de proporcionar una educaci de qualitat a tots els ciutadans dels dos sexes, en tots els nivells del sistema educatiu. Ja sha alludit al desafiament que aquesta exigncia implica per als sistemes educatius actuals i en concret per a lespanyol. Desprs dhaver aconseguit que tots els joves estiguin escolaritzats fins als setze anys dedat, lobjectiu consisteix ara a millorar els resultats generals i a reduir les encara elevades taxes de terminaci de leducaci bsica sense titulaci i dabandonament dels estudis abans dhora. Es tracta daconseguir que tots els ciutadans assoleixin el mxim desenvolupament possible de totes les seves capacitats, individuals i socials, intellectuals, culturals i emocionals, per a la qual cosa els cal rebre una educaci de qualitat adaptada a les seves necessitats. Alhora, sels ha de garantir una igualtat efectiva doportunitats prestant els suports necessaris, tant a lalumnat que ho requereixi com als centres on estan escolaritzats. En suma, es tracta de millorar el nivell educatiu de tot lalumnat, conciliant la qualitat de leducaci amb lequitat del seu repartiment. El segon principi consisteix en la necessitat que tots els components de la comunitat educativa collaborin per aconseguir aquest objectiu tan ambicis. La combinaci de qualitat i equitat que implica el principi anterior exigeix ineludiblement la realitzaci dun esfor compartit. Sovint sinsisteix en lesfor dels estudiants. Es tracta dun principi fonamental, que no ha de ser ignorat, ja que sense un esfor personal, fruit duna actitud responsable i compromesa amb la prpia formaci, s molt difcil aconseguir el ple desenvolupament de les capacitats individuals. Per la responsabilitat de lxit escolar de tot lalumnat no noms recau sobre lalumnat individualment considerat, sin tamb sobre les seves famlies, el professorat, els

1296

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

centres docents, les administracions educatives i, en darrera instncia, sobre la societat en conjunt, responsable ltima de la qualitat del sistema educatiu. El principi de lesfor, que resulta indispensable per aconseguir una educaci de qualitat, sha daplicar a tots els membres de la comunitat educativa. Cadascun dells hi ha de fer una contribuci especfica. Les famlies han de collaborar estretament i shan de comprometre amb el treball quotidi dels seus fills i amb la vida dels centres docents. Els centres i el professorat shan desforar per construir entorns daprenentatge rics, motivadors i exigents. Les administracions educatives han de facilitar a tots els components de la comunitat escolar el compliment de les seves funcions proporcionant-los els recursos que necessiten i reclamant-los alhora el seu comproms i esfor. La societat, en suma, ha de donar suport al sistema educatiu i crear un entorn favorable per a la formaci personal al llarg de tota la vida. Noms el comproms i lesfor compartit permetran la consecuci dobjectius tan ambiciosos. Una de les conseqncies ms rellevants del principi de lesfor compartit consisteix en la necessitat de portar a terme una escolaritzaci equitativa de lalumnat. La Constituci espanyola va reconixer lexistncia duna doble xarxa de centres escolars, pblics i privats, i la Llei orgnica del dret a leducaci va disposar un sistema de concerts per aconseguir una prestaci efectiva del servei pblic i social de leducaci, de manera gratuta, en condicions digualtat i en el marc de la programaci general de lensenyament. Aquest model, que respecta el dret a leducaci i a la llibertat densenyament, ha estat funcionant satisfactriament, en lnies generals, per b que amb el pas del temps shan manifestat noves necessitats. Una de les principals es refereix a la distribuci equitativa de lalumnat entre els diferents centres docents. Amb lampliaci de ledat descolaritzaci obligatria i laccs a leducaci de nous grups estudiantils, les condicions en qu els centres duen a terme la seva tasca shan fet ms complexes. Per tant, s necessari atendre la diversitat de lalumnat i contribuir de manera equitativa als nous reptes i dificultats que aquesta diversitat genera. Es tracta, en darrera instncia, que tots els centres, tant els de titularitat pblica com els privats concertats, assumeixin el seu comproms social amb leducaci i facin una escolaritzaci sense exclusions, per accentuar aix el carcter complementari de les dues xarxes escolars, encara que sense perdre la seva singularitat. A canvi, tots els centres sostinguts amb fons pblics han de rebre els recursos materials i humans necessaris per complir les seves tasques. Per prestar el servei pblic de leducaci, la societat els ha de dotar adequadament. El tercer principi que inspira aquesta Llei consisteix en un comproms decidit amb els objectius educatius plantejats per la Uni Europea per als propers anys. El procs de construcci europea est portant a una certa convergncia dels sistemes deducaci i formaci, que sha tradut en lestabliment duns objectius educatius comuns per a aquest inici del segle XXI. La pretensi de convertir-se en la prxima dcada en leconomia basada en el coneixement ms competitiva i dinmica, capa daconseguir un creixement econmic sostingut, acompanyat duna millora quantitativa i qualitativa de locupaci i duna cohesi social ms gran, sha plasmat en la formulaci duns objectius educatius comuns. A la vista de levoluci accelerada de la cincia i la tecnologia i limpacte que aquesta evoluci t en el desenvolupament social, s ms necessari que mai que leducaci prepari adequadament per viure en la nova societat del coneixement i poder respondre als reptes que sen deriven.

s per aix que, en primer lloc, la Uni Europea i la UNESCO shan proposat millorar la qualitat i leficcia dels sistemes deducaci i de formaci, fet que implica millorar la capacitaci dels docents, desenvolupar les aptituds necessries per a la societat del coneixement, garantir laccs de tothom a les tecnologies de la informaci i la comunicaci, augmentar la matriculaci en els estudis cientfics, tcnics i artstics i aprofitar al mxim els recursos disponibles, augmentant la inversi en recursos humans. En segon lloc, sha plantejat facilitar laccs generalitzat als sistemes deducaci i formaci, fet que suposa construir un entorn daprenentatge obert, fer laprenentatge ms atractiu i promoure la ciutadania activa, la igualtat doportunitats i la cohesi social. En tercer lloc, sha marcat lobjectiu dobrir aquests sistemes al mn exterior, cosa que exigeix reforar els llaos amb la vida laboral, amb la recerca i amb la societat en general, desenvolupar lesperit emprenedor, millorar laprenentatge didiomes estrangers, augmentar la mobilitat i els intercanvis i reforar la cooperaci europea. El sistema educatiu espanyol ha dacomodar les seves actuacions els anys vinents a la consecuci daquests objectius compartits amb els seus socis de la Uni Europea. En alguns casos, la situaci educativa espanyola sacosta a la fixada com a objectiu per al final daquesta dcada. En daltres, tanmateix, la distncia s notable. La participaci activa dEspanya a la Uni Europea obliga a millorar els nivells educatius, fins a aconseguir situar-los en una posici dacord amb la seva posici a Europa, fet que exigeix un comproms i un esfor decidit, que tamb assumeix aquesta Llei. Per aconseguir que aquests principis es converteixin en realitat, s necessari actuar en diverses direccions complementries. En primer lloc, sha de concebre la formaci com un procs permanent, que es desenvolupa durant tota la vida. Si laprenentatge sha concebut tradicionalment com una tasca que correspon sobretot a letapa de la infantesa i ladolescncia, actualment aquest plantejament s clarament insuficient. Avui se sap que la capacitat daprendre es mant al llarg dels anys, encara que canvin la manera com saprn i la motivaci per continuar formant-se. Tamb se sap que les necessitats derivades dels canvis econmics i socials obliguen els ciutadans a ampliar permanentment la seva formaci. En conseqncia, latenci cap a leducaci de les persones adultes sha vist incrementada. Fomentar laprenentatge al llarg de tota la vida implica, abans que res, proporcionar als joves una educaci completa, que abraci els coneixements i les competncies bsics que sn necessaris en la societat actual, que els permeti desenvolupar els valors que sustenten la prctica de la ciutadania democrtica, la vida en com i la cohesi social, que els estimuli el desig de continuar aprenent i la capacitat daprendre per si mateixos. A ms, suposa oferir possibilitats a les persones joves i adultes de combinar lestudi i la formaci amb lactivitat laboral o amb altres activitats. Per permetre el trnsit de la formaci al treball i viceversa, o daquestes a altres activitats, cal incrementar la flexibilitat del sistema educatiu. Encara que el sistema educatiu espanyol hagi anat perdent part de la seva rigidesa inicial amb el pas del temps, no ha afavorit en general lexistncia de camins danada i tornada cap a lestudi i la formaci. Permetre que els joves que van abandonar els estudis abans dhora puguin reprendrels i completarlos i que les persones adultes puguin continuar el seu aprenentatge al llarg de la vida exigeix concebre el sistema educatiu de manera ms flexible. I aquesta flexibilitat implica establir connexions entre els diferents tipus densenyaments, facilitar el pas duns a altres i permetre la configuraci de vies formatives adaptades a les necessitats i els interessos personals.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1297

La flexibilitat del sistema educatiu comporta necessriament la concessi dun espai propi dautonomia als centres docents. Lexigncia que se li planteja de proporcionar una educaci de qualitat a tot lalumnat, tenint en compte alhora la diversitat dels seus interessos, caracterstiques i situacions personals, obliga a reconixer-li una capacitat de decisi que afecta tant la seva organitzaci com la seva forma de funcionament. Tot i que les administracions hagin destablir el marc general en qu sha de desenvolupar lactivitat educativa, els centres han de tenir un marge propi dautonomia que els permeti adequar la seva actuaci a les seves circumstncies concretes i a les caracterstiques del seu alumnat, amb lobjectiu daconseguir lxit escolar de tots els estudiants. Els responsables de leducaci han de proporcionar als centres els recursos i els mitjans que necessiten per exercir la seva activitat i aconseguir aquest objectiu, mentre que aquests els han de fer servir amb rigor i eficincia per complir la seva comesa de la millor manera possible. Cal que la normativa combini els dos aspectes i estableixi les normes comunes que tots han de respectar, aix com lespai dautonomia que sha de concedir als centres docents. Lexistncia dun marc legislatiu capa de combinar objectius i normes comunes amb la necessria autonomia pedaggica i de gesti dels centres docents obliga, daltra banda, a establir mecanismes davaluaci i de rendici de comptes. La importncia dels desafiaments que afronta el sistema educatiu demana com a contrapartida una informaci pblica i transparent sobre ls que es fa dels mitjans i els recursos posats a la seva disposici, aix com una valoraci dels resultats que saconsegueixen amb aquests. Lavaluaci ha esdevingut un valus instrument de seguiment i de valoraci dels resultats obtinguts i de millora dels processos que permeten obtenir-los. Per aquest motiu, s imprescindible establir procediments davaluaci dels diferents mbits i agents de lactivitat educativa, alumnat, professorat, centres, currculum, administracions, i comprometre les autoritats corresponents a rendir comptes de la situaci existent i el desenvolupament experimentat en matria deducaci. Lactivitat dels centres docents recau, en darrera instncia, en el professorat que hi treballa. Aconseguir que tots els joves desenvolupin al mxim les seves capacitats, en un marc de qualitat i equitat, convertir els objectius generals en xits concrets, adaptar el currculum i lacci educativa a les circumstncies especfiques en qu els centres es desenvolupen, aconseguir que els pares i les mares simpliquin en leducaci dels fills, no s possible sense un professorat comproms en la seva tasca. Duna banda, els canvis que shan produt en el sistema educatiu i en el funcionament dels centres docents obliguen a revisar el model de la formaci inicial del professorat i adequar-lo a lentorn europeu. Daltra banda, el desenvolupament professional exigeix un comproms per part de les administracions educatives per la formaci contnua del professorat lligada a la prctica educativa. I tot aix s impossible sense el necessari reconeixement social de la funci que els professors exerceixen i de la tasca que desenvolupen. Una ltima condici que sha de complir per permetre lassoliment duns objectius educatius tan ambiciosos com els proposats consisteix a emprendre una simplificaci i una clarificaci normatives, en un marc de ple respecte al repartiment de competncies que estableixen en matria deducaci la Constituci espanyola i les lleis que la despleguen. A partir de 1990 sha produt una proliferaci de lleis educatives i dels seus desplegaments reglamentaris corresponents, que han anat derogant parcialment les anteriors, de manera que han provocat una manca de claredat quant a les normes aplicables a lordenaci acadmica i al

funcionament del sistema educatiu. En conseqncia, conv simplificar la normativa vigent, amb el propsit de fer-la ms clara, comprensible i senzilla. A ms, la finalitzaci lany 2000 del procs de transferncies en matria deducaci ha creat unes noves condicions, molt diferents de les existents el 1990, que aconsellen revisar el conjunt de la normativa vigent per als ensenyaments diferents dels universitaris. Quan ja sha desenvolupat plenament el marc de repartiment de competncies, que va establir en matria deducaci la Constituci espanyola, les noves lleis que saprovin han de conciliar el respecte a aquest repartiment competencial amb la necessria vertebraci territorial del sistema educatiu. La normativa bsica estatal, de carcter com, i la normativa autonmica, aplicable al territori corresponent, shan de combinar amb nous mecanismes de cooperaci que permetin el desenvolupament concertat de poltiques educatives dmbit supracomunitari. Amb aquesta Llei sassegura la necessria homogenetat bsica i la unitat del sistema educatiu i es destaca lampli camp normatiu i executiu de qu disposen estatutriament les comunitats autnomes per complir els fins del sistema educatiu. La Llei cont una proposta de cooperaci territorial i entre administracions per desenvolupar projectes i programes dinters general, per compartir informaci i aprendre de les millors prctiques. Els principis damunt enunciats i les vies dactuaci assenyalades constitueixen el fonament en qu sassenta aquesta Llei. El seu objectiu ltim consisteix a establir les bases que permetin respondre als importants desafiaments que leducaci espanyola t davant seu i aconseguir les ambicioses metes que sha proposat per als prxims anys. Per a aix, la Llei parteix dels avenos que el sistema educatiu ha realitzat en les ltimes dcades, incorporant tots els aspectes estructurals i dordenaci que han demostrat la seva pertinncia i la seva eficcia i proposant canvis en aquells altres que requereixen revisi. Sha fugit de la temptaci de pretendre canviar tot el sistema educatiu, com si es parts de zero, i sha optat, en canvi, per tenir en compte lexperincia adquirida i els avenos registrats. En darrera instncia, la Llei sassenta en la convicci que les reformes educatives han de ser contnues i graduals i que el paper dels legisladors i dels responsables de leducaci no s altre que el dafavorir la millora contnua i progressiva de leducaci que reben els ciutadans. Dacord amb aquests supsits de base, la Llei sestructura en un ttol preliminar, vuit ttols, trenta-una disposicions addicionals, divuit disposicions transitries, una disposici derogatria i vuit disposicions finals. El ttol preliminar comena amb un captol dedicat als principis i els fins de leducaci, que constitueixen els elements centrals entorn dels quals sha dorganitzar el conjunt del sistema educatiu. En un lloc destacat apareix formulat el principi fonamental de la qualitat de leducaci per a tot lalumnat, en condicions dequitat i amb garantia digualtat doportunitats. La participaci de la comunitat educativa i lesfor compartit que ha de realitzar lalumnat, les famlies, el professorat, els centres, les administracions, les institucions i la societat en conjunt constitueixen el complement necessari per assegurar una educaci de qualitat amb equitat. Tamb ocupa un lloc rellevant, en la relaci de principis de leducaci, la transmissi dels valors que afavoreixen la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democrtica, la solidaritat, la tolerncia, la igualtat, el respecte i la justcia, que constitueixen la base de la vida en com. Entre els fins de leducaci es destaquen el ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats afectives de lalumnat, la formaci en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i de la igualtat efectiva doportuni-

1298

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

tats entre homes i dones, el reconeixement de la diversitat afectivosexual, aix com la valoraci crtica de les desigualtats, que permeti superar els comportaments sexistes. Sassumeix aix ntegrament el contingut del que expressa la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere. Aix mateix, es proposa lexercici de la tolerncia i de la llibertat, dins els principis democrtics de convivncia, i la prevenci de conflictes i la seva resoluci pacfica. Tamb sinsisteix en la importncia de la preparaci de lalumnat per a lexercici de la ciutadania i per a la participaci en la vida econmica, social i cultural, amb actitud crtica i responsable. La relaci completa de principis i fins permetr assentar sobre bases fermes el conjunt de lactivitat educativa. Dacord amb els principis rectors que inspiren la Llei, leducaci es concep com un aprenentatge permanent, que es desenvolupa al llarg de la vida. En conseqncia, tots els ciutadans han de tenir la possibilitat de formar-se dins i fora del sistema educatiu, amb la finalitat dadquirir, actualitzar, completar i ampliar les seves capacitats, coneixements, habilitats, aptituds i competncies per al seu desenvolupament personal i professional. La Llei concedeix a laprenentatge permanent tanta importncia que hi dedica, al costat de lorganitzaci dels ensenyaments, un captol especfic del ttol preliminar. En aquest mateix captol sestableix lestructura dels ensenyaments, es recupera leducaci infantil com una etapa nica i es consolida la resta dels ensenyaments actualment existents, ja que es considera que el sistema educatiu ha trobat en aquesta organitzaci una base slida per al seu desenvolupament. Tamb es regula leducaci bsica que, dacord amb el que disposa la Constituci, t carcter obligatori i gratut per a tots els nens i joves dels dos sexes i la durada de la qual sestableix en deu cursos, que comprenen leducaci primria i leducaci secundria obligatria. Latenci a la diversitat sestableix com a principi fonamental que ha de regir tot lensenyament bsic, amb lobjectiu de proporcionar a tot lalumnat una educaci adequada a les seves caracterstiques i necessitats. La definici i lorganitzaci del currculum constitueix un dels elements centrals del sistema educatiu. El ttol preliminar dedica un captol a aquest assumpte i estableix els seus components i la distribuci de competncies en la seva definici i el seu procs de desenvolupament. Revesteix un inters especial la inclusi de les competncies bsiques entre els components del currculum, ja que ha de permetre caracteritzar de manera precisa la formaci que han de rebre els estudiants. Amb la finalitat dassegurar una formaci comuna i garantir lhomologaci dels ttols, sencomana al Govern la fixaci dels objectius, competncies bsiques, continguts i criteris davaluaci dels aspectes bsics del currculum, que constitueixen els ensenyaments mnims, i a les administracions educatives lestabliment del currculum dels diferents ensenyaments. A ms, es fa referncia a la possibilitat destablir currculums mixtos densenyaments del sistema educatiu espanyol i daltres sistemes educatius, conduents als ttols respectius. Saborda en el ttol preliminar, finalment, la cooperaci territorial i entre administracions, amb la finalitat, duna banda, daconseguir la mxima eficcia dels recursos destinats a leducaci, i de laltra, dassolir els objectius establerts amb carcter general, afavorir el coneixement i lestima de la diversitat cultural i lingstica de les diferents comunitats autnomes i contribuir a la solidaritat interterritorial i a lequilibri territorial en la compensaci de les desigualtats. Aix mateix, sestableix la posada a disposici de lalumnat dels recursos educatius necessaris per assegurar la consecuci dels fins que estableix la Llei i la millora permanent de leducaci a Espanya.

El ttol I estableix lordenaci dels ensenyaments i les seves etapes. Concebuda com una etapa nica, leducaci infantil est organitzada en dos cicles que responen tots dos a una intencionalitat educativa, no necessriament escolar, i que obliga els centres a disposar des del primer cicle duna proposta pedaggica especfica. En el segon cicle sha de fomentar una primera aproximaci a la lectoescriptura, a la iniciaci en habilitats logicomatemtiques, a una llengua estrangera, a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i al coneixement dels diferents llenguatges artstics. Sinsta les administracions pbliques perqu desenvolupin progressivament una oferta suficient de places en el primer cicle i es disposa que puguin establir concerts per garantir la gratutat del segon cicle. Els ensenyaments que tenen carcter obligatori sn leducaci primria i leducaci secundria obligatria. En letapa primria es posa lmfasi en latenci a la diversitat de lalumnat i en la prevenci de les dificultats daprenentatge, i sha dactuar tan aviat com aquestes es detectin. Una de les novetats de la Llei consisteix a fer una avaluaci de diagnstic de les competncies bsiques aconseguides per lalumnat en finalitzar el segon cicle daquesta etapa, que t carcter formatiu i orientador, proporciona informaci sobre la situaci de lalumnat, dels centres i del mateix sistema educatiu i permet adoptar les mesures pertinents per millorar les possibles deficincies. Sha defectuar una altra avaluaci similar en finalitzar el segon curs de leducaci secundria obligatria. Per afavorir la transici entre la primria i la secundria, lalumnat ha de rebre un informe personalitzat de la seva evoluci en finalitzar leducaci primria i incorporar-se a letapa segent. Leducaci secundria obligatria ha de combinar el principi duna educaci comuna amb latenci a la diversitat de lalumnat; sha de permetre als centres ladopci de les mesures organitzatives i curriculars que siguin ms adequades a les caracterstiques del seu alumnat, de manera flexible i en s de la seva autonomia pedaggica. Per aconseguir aquests objectius, es proposa una concepci dels ensenyaments de carcter ms com en els tres primers cursos, amb programes de refor de les capacitats bsiques per a lalumnat que ho requereixi, i un quart curs de carcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporaci a la vida laboral. En els dos primers cursos sestableix una limitaci del nombre mxim de matries que shan de cursar i sofereixen possibilitats per reduir el nombre de professors que donen classe a un mateix grup dalumnes. Lltim curs es concep amb una organitzaci flexible de les matries comunes i optatives i sofereixen ms possibilitats delecci a lalumnat en funci de les seves expectatives futures i dels seus interessos. Per atendre lalumnat amb dificultats especials daprenentatge sinclouen programes de diversificaci curricular des del tercer curs daquesta etapa. A ms, amb la finalitat devitar labandonament escolar abans dhora, obrir expectatives de formaci i qualificaci posterior i facilitar laccs a la vida laboral, sestableixen programes de qualificaci professional inicial destinats a alumnes ms grans de setze anys que no hagin obtingut el ttol de graduat en educaci secundria obligatria. El batxillerat comprn dos cursos i es desenvolupa en tres modalitats diferents, organitzades de manera flexible, en diferents vies que sn el resultat de la lliure elecci pels alumnes de matries de modalitat i optatives. Els alumnes amb avaluaci positiva en totes les matries obtenen el ttol de batxiller. Desprs dobtenir el ttol, poden incorporar-se a la vida laboral, matricular-se en la formaci professional de grau superior o accedir als estudis superiors. Per accedir a la universitat s necessari

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1299

superar una nica prova homologada a la qual es poden presentar els qui estiguin en possessi del ttol de batxiller. Pel que fa al currculum, una de les novetats de la Llei consisteix a situar la preocupaci per leducaci per a la ciutadania en un lloc molt destacat del conjunt de les activitats educatives i en la introducci duns nous continguts referits a aquesta educaci que, amb diferents denominacions, dacord amb la naturalesa dels continguts i les edats dels alumnes, sha dimpartir en alguns cursos de leducaci primria, secundria obligatria i batxillerat. La seva finalitat consisteix a oferir a tots els estudiants un espai de reflexi, anlisi i estudi sobre les caracterstiques fonamentals i el funcionament dun rgim democrtic, dels principis i drets que estableixen la Constituci espanyola i els tractats i les declaracions universals dels drets humans, aix com dels valors comuns que constitueixen el substrat de la ciutadania democrtica en un context global. Aquesta educaci, els continguts de la qual no es poden considerar en cap cas alternatius o substitutoris de lensenyament religis, no entra en contradicci amb la prctica democrtica que ha dinspirar el conjunt de la vida escolar i que sha de desenvolupar com a part de leducaci en valors amb carcter transversal a totes les activitats escolars. La nova matria ha de permetre aprofundir en alguns aspectes relatius a la nostra vida en com i contribuir a formar els nous ciutadans. La formaci professional comprn un conjunt de cicles formatius de grau mitj i de grau superior que tenen com a finalitat preparar lalumnat per al desenvolupament qualificat de les diverses professions, laccs a locupaci i la participaci activa en la vida social, cultural i econmica. La Llei introdueix una flexibilitat ms gran en laccs, aix com en les relacions entre els diferents subsistemes de la formaci professional. Per tal daugmentar la flexibilitat del sistema educatiu i afavorir la formaci permanent, sestableixen diverses connexions entre leducaci general i la formaci professional. Mereixen una menci especial els ensenyaments artstics, que tenen com a finalitat proporcionar als alumnes una formaci artstica de qualitat i lordenaci dels quals no havia estat revisada des de 1990. La Llei regula, duna banda, els ensenyaments artstics professionals, que agrupen els ensenyaments de msica i dansa de grau mitj, aix com els darts plstiques i disseny de grau mitj i de grau superior. Daltra banda, estableix els denominats ensenyaments artstics superiors, que agrupen els estudis superiors de msica i dansa, els ensenyaments dart dramtic, els ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals i els estudis superiors darts plstiques i disseny. Aquests ltims ensenyaments tenen carcter deducaci superior i la seva organitzaci sadequa a les exigncies corresponents, fet que implica algunes peculiaritats pel que fa a lestabliment del seu currculum i lorganitzaci dels centres que els imparteixen. La Llei tamb regula els ensenyaments didiomes i disposa que els han dorganitzar les escoles oficials didiomes i shan dadequar als nivells recomanats pel Consell dEuropa, i els ensenyaments esportius, que per primera vegada sordenen en una llei deducaci. Finalment, el ttol I dedica una atenci especial a leducaci de persones adultes, amb lobjectiu que tots els ciutadans tinguin la possibilitat dadquirir, actualitzar, completar o ampliar els seus coneixements i les seves aptituds per al seu desenvolupament personal i professional. Per a aix, regula les condicions en qu shan dimpartir els ensenyaments conduents a ttols oficials, alhora que estableix un marc obert i flexible per realitzar altres aprenentatges i preveu la possibilitat de validar lexperincia adquirida per altres vies. A fi de garantir lequitat, el ttol II aborda els grups dalumnes que requereixen una atenci educativa dife-

rent de lordinria perqu presenten alguna necessitat especfica de suport educatiu, i estableix els recursos necessaris per emprendre aquesta tasca amb lobjectiu daconseguir la seva plena inclusi i integraci. Sinclou concretament en aquest ttol el tractament educatiu de lalumnat que requereix determinats suports i atencions especfiques derivades de circumstncies socials, de discapacitat fsica, psquica o sensorial o que manifesti trastorns greus de conducta. El sistema educatiu espanyol ha fet grans avenos en aquest mbit en les ltimes dcades, que s necessari continuar impulsant. Tamb els cal un tractament especfic als alumnes amb altes capacitats intellectuals i els que shan integrat tard en el sistema educatiu espanyol. Ladequada resposta educativa a tots els alumnes es concep a partir del principi dinclusi, entenent que nicament daquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots, safavoreix lequitat i es contribueix a una cohesi social ms gran. Latenci a la diversitat s una necessitat que abraa totes les etapes educatives i tots els alumnes. s a dir, es tracta de tenir en compte la diversitat dels i de les alumnes com a principi i no com una mesura que correspon a les necessitats duns quants. La Llei tamb tracta de la compensaci de les desigualtats a travs de programes especfics desenvolupats en centres docents escolars o en zones geogrfiques on sigui necessria una intervenci educativa compensatria, i a travs de les beques i ajudes a lestudi, que tenen com a objectiu garantir el dret a leducaci als estudiants amb condicions socioeconmiques desfavorables. La programaci de lescolaritzaci en centres pblics i privats concertats ha de garantir una distribuci adequada i equilibrada entre els centres escolars dels alumnes amb necessitat de suport educatiu. El protagonisme que ha dadquirir el professorat es desenvolupa en el ttol III de la Llei. Shi fa una atenci prioritria a la seva formaci inicial i permanent, la reforma de la qual sha de portar a terme els anys vinents, en el context del nou espai europeu deducaci superior i amb la finalitat de donar resposta a les necessitats i a les noves demandes que rep el sistema educatiu. La formaci inicial ha dincloure, a ms de la preparaci cientfica adequada, una formaci pedaggica i didctica que sha de completar amb la tutoria i assessorament als nous professors per part de companys experimentats. Daltra banda, el ttol aborda la millora de les condicions en qu el professorat du a terme la seva feina, aix com el reconeixement, el suport i la valoraci social de la funci docent. El ttol IV tracta dels centres docents, la seva tipologia i el seu rgim jurdic, aix com de la programaci de la xarxa de centres des de la consideraci de leducaci com a servei pblic. Aix mateix, sestableix la possibilitat que els titulars dels centres privats defineixin el carcter propi dels seus centres respectant el marc constitucional. Els centres privats que ofereixin ensenyaments declarats gratuts es poden acollir al rgim de concerts i sestableixen els requisits que han de complir els centres privats concertats. La Llei concep la participaci com un valor bsic per a la formaci de ciutadans autnoms, lliures, responsables i compromesos i, per aix, les administracions educatives han de garantir la participaci de la comunitat educativa en lorganitzaci, el govern, el funcionament i lavaluaci dels centres educatius, tal com estableix el ttol V. Es fa atenci particularment a lautonomia dels centres docents, tant en laspecte pedaggic, a travs de lelaboraci dels seus projectes educatius, com pel que respecta a la gesti econmica dels recursos i a lelaboraci de les seves normes dorganitzaci i funcionament. La Llei atorga ms protagonisme als rgans collegiats de control i govern dels centres, que sn el consell escolar, el claustre de professors i els rgans de coordinaci docent, i aborda les

1300

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

competncies de la direcci dels centres pblics, el procediment de selecci dels directors i el reconeixement de la funci directiva. El ttol VI es dedica a lavaluaci del sistema educatiu, que es considera un element fonamental per a la millora de leducaci i laugment de la transparncia del sistema educatiu. La importncia concedida a lavaluaci es posa de manifest en el tractament dels diferents mbits en qu sha daplicar, que abracen els processos daprenentatge dels alumnes, lactivitat del professorat, els processos educatius, la funci directiva, el funcionament dels centres docents, la inspecci i les mateixes administracions educatives. Lavaluaci general del sistema educatiu satribueix a lInstitut dAvaluaci, que treballa en collaboraci amb els organismes corresponents que estableixen les comunitats autnomes. Amb el propsit de rendir comptes sobre el funcionament del sistema educatiu, es disposa la presentaci dun informe anual al Parlament, que sintetitzi els resultats que donen les avalua-cions generals de diagnstic, els daltres proves davaluaci que es duguin a terme, els principals indicadors de leducaci espanyola i els aspectes ms destacats de linforme anual del Consell Escolar de lEstat. En el ttol VII sencomana a la inspecci educativa el suport a lelaboraci dels projectes educatius i lautoavaluaci dels centres escolars, com a pea clau per millorar el sistema educatiu. Correspon a lEstat lalta inspecci. Es recullen les funcions de la inspecci educativa i la seva organitzaci, com tamb les atribucions dels inspectors. El ttol VIII aborda la dotaci de recursos econmics i lincrement de la despesa pblica en educaci per complir els objectius daquesta Llei, amb el detall que es recull en la Memria econmica que lacompanya. La Memria recull els compromisos de despesa per al perode dimplantaci de la Llei, incrementats en el trmit parlamentari. Les disposicions addicionals es refereixen al calendari daplicaci de la Llei, a lensenyament de religi, als llibres de text i materials curriculars i al calendari escolar. Una part important de les disposicions addicionals t a veure amb el personal docent i estableix les bases del rgim estatutari de la funci pblica docent, les funcions dels cossos docents, els requisits dingrs i accs als cossos respectius, la carrera docent i lexercici de la funci inspectora. Altres disposicions addicionals es refereixen a la cooperaci dels municipis amb les administracions educatives i els possibles convenis de cooperaci que es poden establir entre aquelles i les corporacions locals, aix com el procediment de consulta a les comunitats autnomes. En relaci amb els centres es prorroga el rgim actual aplicable als requisits que han de complir els centres privats de batxillerat que imparteixin la modalitat de cincies de la naturalesa i de la salut i la modalitat de tecnologia, sestableixen les funcions del claustre de professors en els centres concertats i es preveu lagrupaci de centres pblics dun mbit territorial determinat, la denominaci especfica del consell escolar, els convenis amb els quals imparteixin cicles de formaci professional, aix com altres aspectes relatius als centres concertats. Finalment, es fa referncia a lalumnat estranger, a les vctimes del terrorisme i dactes de violncia de gnere, al rgim de les dades personals dels alumnes, a la incorporaci de crdits per a la gratutat del segon cicle deducaci infantil i al foment de la igualtat efectiva entre homes i dones. En les disposicions transitries saborda, entre altres qestions, la jubilaci voluntria anticipada del professorat, la mobilitat dels funcionaris dels cossos docents, la durada del mandat dels rgans de govern i lexercici de la direcci en els centres docents pblics, la formaci pedaggica i didctica, ladaptaci dels centres per impartir

leducaci infantil, la modificaci dels concerts i laccs dels ensenyaments didiomes a menors de setze anys. Es recull una disposici derogatria nica. Les disposicions finals, entre altres aspectes, aborden la modificaci de la Llei orgnica del dret a leducaci i de la Llei de mesures per a la reforma de la funci pblica, la competncia que correspon a lEstat a lempara de la Constituci per dictar aquesta Llei, la competncia per desplegar-la i el seu carcter orgnic.

TTOL PRELIMINAR
CAPTOL I Principis i fins de leducaci Article 1. Principis.

El sistema educatiu espanyol, configurat dacord amb els valors de la Constituci i assentat en el respecte als drets i llibertats que hi estan reconeguts, sinspira en els principis segents: a) La qualitat de leducaci per a tot lalumnat, independentment de les seves condicions i circumstncies. b) L equitat, que garanteixi la igualtat doportunitats, la inclusi educativa i la no-discriminaci i actu com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econmiques i socials, amb una atenci especial a les que derivin de discapacitat. c) La transmissi i la posada en prctica de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democrtica, la solidaritat, la tolerncia, la igualtat, el respecte i la justcia, com tamb que ajudin a superar qualsevol tipus de discriminaci. d) La concepci de leducaci com un aprenentatge permanent, que es desenvolupa al llarg de tota la vida. e) La flexibilitat per adequar leducaci a la diversitat daptituds, interessos, expectatives i necessitats de lalumnat, aix com als canvis que experimenten lalumnat i la societat. f) L orientaci educativa i professional dels estudiants, com a mitj necessari per a lassoliment duna formaci personalitzada, que propici una educaci integral en coneixements, destreses i valors. g) L esfor individual i la motivaci de lalumnat. h) L esfor compartit per alumnat, famlies, professors, centres, administracions, institucions i el conjunt de la societat. i) Lautonomia per establir i adequar les actuacions organitzatives i curriculars en el marc de les competncies i responsabilitats que corresponen a lEstat, a les comunitats autnomes, a les corporacions locals i als centres educatius. j) La participaci de la comunitat educativa en lorganitzaci, el govern i el funcionament dels centres docents. k) Leducaci per a la prevenci de conflictes i per a la seva resoluci pacfica, aix com la no-violncia en tots els mbits de la vida personal, familiar i social. l) El desenvolupament de la igualtat de drets i oportunitats i el foment de la igualtat efectiva entre homes i dones. m) La consideraci de la funci docent com a factor essencial de la qualitat de leducaci, el reconeixement social del professorat i el suport a la seva tasca. n) El foment i la promoci de la recerca, lexperimentaci i la innovaci educativa. ) L avaluaci del conjunt del sistema educatiu, tant en la programaci i organitzaci i en els processos densenyament i aprenentatge com en els resultats.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1301

o) La cooperaci entre lEstat i les comunitats autnomes en la definici, laplicaci i lavaluaci de les poltiques educatives. p) La cooperaci i la collaboraci de les administracions educatives amb les corporacions locals en la planificaci i la implementaci de la poltica educativa. Article 2. Fins.

1. El sistema educatiu espanyol sorienta a la consecuci dels fins segents: a) El ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats dels alumnes. b) Leducaci en el respecte dels drets i llibertats fonamentals, en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i en la igualtat de tracte i no-discriminaci de les persones amb discapacitat. c) Leducaci en lexercici de la tolerncia i de la llibertat dins els principis democrtics de convivncia, com tamb en la prevenci de conflictes i la seva resoluci pacfica. d) Leducaci en la responsabilitat individual i en el mrit i esfor personal. e) La formaci per a la pau, el respecte als drets humans, la vida en com, la cohesi social, la cooperaci i solidaritat entre els pobles, aix com ladquisici de valors que propicin el respecte als ssers vius i el medi ambient, en particular al valor dels espais forestals i el desenvolupament sostenible. f) El desenvolupament de la capacitat dels alumnes per regular el seu propi aprenentatge, confiar en les seves aptituds i coneixements, aix com per desenvolupar la creativitat, la iniciativa personal i lesperit emprenedor. g) La formaci en el respecte i reconeixement de la pluralitat lingstica i cultural dEspanya i de la interculturalitat com un element enriquidor de la societat. h) Ladquisici dhbits intellectuals i tcniques de treball, de coneixements cientfics, tcnics, humanstics, histrics i artstics, aix com el desenvolupament dhbits saludables, lexercici fsic i lesport. i) La capacitaci per a lexercici dactivitats professionals. j) La capacitaci per a la comunicaci en la llengua oficial i cooficial, si nhi ha, i en una o ms llenges estrangeres. k) La preparaci per a lexercici de la ciutadania i per a la participaci activa en la vida econmica, social i cultural, amb actitud crtica i responsable i amb capacitat dadaptaci a les situacions canviants de la societat del coneixement. 2. Els poders pblics han de prestar una atenci prioritria al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de lensenyament i, en especial, la qualificaci i formaci del professorat, el seu treball en equip, la dotaci de recursos educatius, la recerca, lexperimentaci i la renovaci educativa, el foment de la lectura i ls de biblioteques, lautonomia pedaggica, organitzativa i de gesti, la funci directiva, lorientaci educativa i professional, la inspecci educativa i lavaluaci. CAPTOL II Lorganitzaci dels ensenyaments i laprenentatge al llarg de la vida Article 3. Els ensenyaments. 1. El sistema educatiu sorganitza en etapes, cicles, graus, cursos i nivells densenyament de manera que asseguri la transici entre aquests i, si sescau, dins de cadascun daquests.

2. Els ensenyaments que ofereix el sistema educatiu sn els segents: a) Educaci infantil. b) Educaci primria. c) Educaci secundria obligatria. d) Batxillerat. e) Formaci professional. f) Ensenyaments didiomes. g) Ensenyaments artstics. h) Ensenyaments esportius. i) Educaci de persones adultes. j) Ensenyament universitari. 3. Leducaci primria i leducaci secundria obligatria constitueixen leducaci bsica. 4. Leducaci secundria es divideix en educaci secundria obligatria i educaci secundria postobligatria. Constitueixen leducaci secundria postobligatria el batxillerat, la formaci professional de grau mitj, els ensenyaments professionals darts plstiques i disseny de grau mitj i els ensenyaments esportius de grau mitj. 5. Lensenyament universitari, els ensenyaments artstics superiors, la formaci professional de grau superior, els ensenyaments professionals darts plstiques i disseny de grau superior i els ensenyaments esportius de grau superior constitueixen leducaci superior. 6. Els ensenyaments didiomes, els ensenyaments artstics i els esportius tenen la consideraci densenyaments de rgim especial. 7. Lensenyament universitari es regula per les seves normes especfiques. 8. Els ensenyaments a qu es refereix lapartat 2 shan dadaptar a lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu. Ladaptaci ha de garantir laccs, la permanncia i la progressi daquest alumnat en el sistema educatiu. 9. Per garantir el dret a leducaci dels qui no puguin assistir de manera regular als centres docents, sha de desenvolupar una oferta adequada deducaci a distncia o, si sescau, de suport i atenci educativa especfica. Article 4. Lensenyament bsic. 1. L ensenyament bsic a qu es refereix larticle 3.3 daquesta Llei s obligatori i gratut per a totes les persones. 2. Lensenyament bsic comprn deu anys descolaritat i es desenvolupa, de forma regular, entre els sis i els setze anys dedat. No obstant aix, els alumnes tenen dret a romandre en rgim ordinari cursant lensenyament bsic fins als divuit anys dedat, complerts lany en qu finalitzi el curs, en les condicions que estableix aquesta Llei. 3. Sense perjudici que al llarg de lensenyament bsic es garanteixi una educaci comuna per als alumnes, sha dadoptar latenci a la diversitat com a principi fonamental. Quan aquesta diversitat ho requereixi, shan dadoptar les mesures organitzatives i curriculars pertinents, segons el que disposa aquesta Llei. Article 5. Laprenentatge al llarg de la vida. 1. Totes les persones han de tenir la possibilitat de formar-se al llarg de la vida, dins i fora del sistema educatiu, amb la finalitat dadquirir, actualitzar, completar i ampliar les seves capacitats, coneixements, habilitats, aptituds i competncies per al seu desenvolupament personal i professional. 2. El sistema educatiu t com a principi bsic propiciar leducaci permanent. A aquest efecte, ha de preparar els alumnes per aprendre per si mateixos i facilitar a les persones adultes la seva incorporaci als diferents ensenyaments, afavorint la conciliaci de laprenentatge amb altres responsabilitats i activitats.

1302

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

3. Per garantir laccs universal i permanent a laprenentatge, les diferents administracions pbliques han didentificar noves competncies i facilitar la formaci requerida per a la seva adquisici. 4. Aix mateix, correspon a les administracions pbliques promoure ofertes daprenentatge flexibles que permetin ladquisici de competncies bsiques i, si sescau, les titulacions corresponents, als joves i adults que van abandonar el sistema educatiu sense cap titulaci. 5. El sistema educatiu ha de facilitar i les administracions pbliques han de promoure que tota la poblaci arribi a assolir una formaci deducaci secundria postobligatria o equivalent. 6. Correspon a les administracions pbliques facilitar laccs a la informaci i a lorientaci sobre les ofertes daprenentatge permanent i les possibilitats daccedir-hi. CAPTOL III Currculum

Article 8.

Cooperaci entre administracions.

1. Les administracions educatives i les corporacions locals han de coordinar les seves actuacions, cadascuna en lmbit de les seves competncies, per aconseguir una eficcia ms gran dels recursos destinats a leducaci i contribuir als fins que estableix aquesta Llei. 2. Les ofertes educatives adreades a persones en edat descolaritzaci obligatria que realitzin les administracions o altres institucions pbliques, aix com les actuacions que tinguin finalitats educatives o conseqncies en leducaci dels nens i joves, shan de fer en coordinaci amb lAdministraci educativa corresponent. 3. Les comunitats autnomes poden convenir la delegaci de competncies de gesti de determinats serveis educatius als municipis o agrupacions de municipis que es configurin a aquest efecte, a fi de propiciar una eficcia, una coordinaci i un control social ms grans en ls dels recursos. Article 9. Programes de cooperaci territorial.

Article 6.

Currculum.

1. Als efectes del que disposa aquesta Llei, sentn per currculum el conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci de cadascun dels ensenyaments que regula aquesta Llei. 2. Amb la finalitat dassegurar una formaci comuna i garantir la validesa dels ttols corresponents, el Govern ha de fixar, en relaci amb els objectius, competncies bsiques, continguts i criteris davaluaci, els aspectes bsics del currculum que constitueixen els ensenyaments mnims a qu es refereix la disposici addicional primera, apartat 2, lletra c), de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci. 3. Els continguts bsics dels ensenyaments mnims requereixen el 55 per cent dels horaris escolars per a les comunitats autnomes que tenen llengua cooficial i el 65 per cent per a les que no en tenen. 4. Les administracions educatives han destablir el currculum dels diferents ensenyaments que regula aquesta Llei, del qual han de formar part els aspectes bsics assenyalats en apartats anteriors. Els centres docents han de desenvolupar i completar, si sescau, el currculum de les diferents etapes i cicles en s de la seva autonomia i tal com es recull en el captol II del ttol V daquesta Llei. 5. Els ttols corresponents als ensenyaments que regula aquesta Llei els homologa lEstat i els expedeixen les administracions educatives en les condicions que prevegin la legislaci vigent i les normes bsiques i especfiques que es dictin a aquest efecte. 6. En el marc de la cooperaci internacional en matria deducaci, el Govern, dacord amb el que estableix lapartat 4 daquest article, pot establir currculums mixtos densenyaments del sistema educatiu espanyol i daltres sistemes educatius, conduents als ttols respectius. CAPTOL IV Cooperaci entre administracions educatives Article 7. Concertaci de poltiques educatives.

1. LEstat ha de promoure programes de cooperaci territorial amb la finalitat dassolir els objectius educatius de carcter general, reforar les competncies bsiques dels estudiants, afavorir el coneixement i lestima per part de lalumnat de la riquesa cultural i lingstica de les diferents comunitats autnomes, aix com contribuir a la solidaritat interterritorial i a lequilibri territorial en la compensaci de desigualtats. 2. Els programes a qu es refereix aquest article es poden portar a terme mitjanant convenis o acords entre les diferents administracions educatives competents. Article 10. Difusi dinformaci.

1. Correspon a les administracions educatives facilitar lintercanvi dinformaci i la difusi de bones prctiques educatives o de gesti dels centres docents, a fi de contribuir a la millora de la qualitat de leducaci. 2. Les administracions educatives han de proporcionar les dades necessries per a lelaboraci de les estadstiques educatives nacionals i internacionals que correspon efectuar a lEstat, les quals contribueixen a la gesti, planificaci, seguiment i avaluaci del sistema educatiu, aix com la recerca educativa. Aix mateix, les administracions educatives han de fer pbliques les dades i els indicadors que contribueixin a facilitar la transparncia, la bona gesti de leducaci i la recerca educativa. Article 11. Oferta i recursos educatius.

Les administracions educatives poden concertar lestabliment de criteris i objectius comuns amb la finalitat de millorar la qualitat del sistema educatiu i garantir lequitat. La Conferncia Sectorial dEducaci ha de promoure aquest tipus dacords i ha de ser informada de tots els que sadoptin.

1. LEstat ha de promoure accions destinades a afavorir que tots els alumnes puguin elegir les opcions educatives que desitgin amb independncia del seu lloc de residncia, dacord amb els requisits acadmics establerts en cada cas. 2. Correspon a les administracions educatives, en aplicaci del principi de collaboraci, facilitar laccs a ensenyaments doferta escassa i a centres de zones limtrofes als alumnes que no tinguin aquesta oferta educativa en centres propers o de la seva mateixa Comunitat Autnoma. A aquest efecte, en els procediments dadmissi dalumnes sha de tenir en compte aquesta circumstncia. 3. Amb la mateixa finalitat, i en aplicaci del principi de collaboraci, correspon a les administracions educatives facilitar a alumnes i professors daltres comunitats autnomes laccs a les seves installacions amb valor educatiu i la utilitzaci dels seus recursos.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1303

TTOL I Els ensenyaments i la seva ordenaci


CAPTOL I Educaci infantil Article 12. Principis generals. 1. Leducaci infantil constitueix letapa educativa amb identitat prpia que atn nenes i nens des del naixement fins als sis anys. 2. Leducaci infantil t carcter voluntari i la seva finalitat s contribuir al desenvolupament fsic, afectiu, social i intellectual dels infants. 3. Per tal de respectar la responsabilitat fonamental de les mares i pares o tutors en aquesta etapa, els centres deducaci infantil han de cooperar estretament amb ells. Article 13. Objectius. Leducaci infantil ha de contribuir a desenvolupar en les nenes i els nens les capacitats que els permetin: a) Conixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats dacci i aprendre a respectar les diferncies. b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social. c) Adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals. d) Desenvolupar les seves capacitats afectives. e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivncia i relaci social, aix com exercitar-se en la resoluci pacfica de conflictes. f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes dexpressi. g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme. Article 14. Ordenaci i principis pedaggics. 1. Letapa deducaci infantil sordena en dos cicles. El primer comprn fins als tres anys, i el segon, dels tres als sis anys. 2. Els centres educatius han de recollir el carcter educatiu dun cicle i de laltre en una proposta pedaggica. 3. En els dos cicles de leducaci infantil shan datendre progressivament el desenvolupament afectiu, el moviment i els hbits de control corporal, les manifestacions de la comunicaci i del llenguatge, les pautes elementals de convivncia i relaci social, aix com el descobriment de les caracterstiques fsiques i socials del medi en qu viuen. A ms sha de facilitar que nenes i nens elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin autonomia personal. 4. Els continguts educatius de leducaci infantil shan dorganitzar en rees corresponents a mbits propis de lexperincia i del desenvolupament infantil i shan dabordar per mitj dactivitats globalitzades que tinguin inters i significat per als infants. 5. Correspon a les administracions educatives fomentar una primera aproximaci a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de leducaci infantil, especialment en lltim any. Aix mateix, han de fomentar una primera aproximaci a la lectura i a lescriptura, aix com experincies diniciaci primerenca en habilitats numriques bsiques, en les tecno-

logies de la informaci i la comunicaci i en lexpressi visual i musical. 6. Els mtodes de treball en els dos cicles shan de basar en les experincies, les activitats i el joc i shan daplicar en un ambient dafecte i confiana, per potenciar la seva autoestima i integraci social. 7. Les administracions educatives han de determinar els continguts educatius del primer cicle de leducaci infantil dacord amb el que preveu el present captol. Aix mateix, han de regular els requisits que han de complir els centres que imparteixin lesmentat cicle, relatius, en tot cas, a la relaci numrica alumnat-professor, a les installacions i al nombre de llocs escolars. Article 15. Oferta de places i gratutat.

1. Les administracions pbliques han de promoure un increment progressiu de loferta de places pbliques en el primer cicle. Aix mateix han de coordinar les poltiques de cooperaci entre elles i amb altres entitats per assegurar loferta educativa en aquest cicle. Amb aquesta finalitat, han de determinar les condicions en les quals es poden establir convenis amb les corporacions locals, altres administracions i entitats privades sense finalitat de lucre. 2. El segon cicle de leducaci infantil s gratut. A fi datendre les demandes de les famlies, les administracions educatives han de garantir una oferta suficient de places en els centres pblics i han de fer concerts amb centres privats, en el context de la seva programaci educativa. 3. Els centres poden oferir el primer cicle deducaci infantil, el segon o tots dos. 4. Dacord amb el que estableixin les administracions educatives, el primer cicle de leducaci infantil es pot oferir en centres que comprenguin el cicle complet o una part del cicle. Els centres loferta dels quals sigui dalmenys un any complet del cicle esmentat han dincloure en el seu projecte educatiu la proposta pedaggica a qu es refereix lapartat 2 de larticle 14 i han de disposar del personal qualificat en els termes que estableix larticle 92. CAPTOL II Educaci primria Article 16. Principis generals.

1. Leducaci primria s una etapa educativa que comprn sis cursos acadmics, que es cursen ordinriament entre els sis i els dotze anys. 2. La finalitat de leducaci primria s proporcionar a tots els nens i nenes una educaci que permeti afermar el seu desenvolupament personal i el seu propi benestar, adquirir les habilitats culturals bsiques relatives a lexpressi i la comprensi oral, a la lectura, a lescriptura i al clcul, com tamb desenvolupar les habilitats socials, els hbits de treball i estudi, el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat. 3. Lacci educativa en aquesta etapa ha de procurar la integraci de les diferents experincies i aprenentatges de lalumnat i sha dadaptar als seus ritmes de treball. Article 17. Objectius de leducaci primria.

Leducaci primria ha de contribuir a desenvolupar en els nens i les nenes les capacitats que els permetin: a) Conixer i apreciar els valors i les normes de convivncia, aprendre a obrar dacord amb aquestes normes,

1304

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

preparar-se per a lexercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, aix com el pluralisme propi duna societat democrtica. b) Desenvolupar hbits de treball individual i dequip, desfor i responsabilitat en lestudi, aix com actituds de confiana en si mateix, sentit crtic, iniciativa personal, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge. c) Adquirir habilitats per a la prevenci i per a la resoluci pacfica de conflictes, que els permetin desenvolupar-se amb autonomia en lmbit familiar i domstic, i en els grups socials amb els quals es relacionen. d) Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats dhomes i dones i la no-discriminaci de persones amb discapacitat. e) Conixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si nhi ha, la llengua cooficial de la comunitat autnoma, i desenvolupar hbits de lectura. f) Adquirir almenys en una llengua estrangera la competncia comunicativa bsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i desenvolupar-se en situacions quotidianes. g) Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques i iniciar-se en la resoluci de problemes que requereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, aix com ser capaos daplicar-los a les situacions de la seva vida quotidiana. h) Conixer i valorar el seu entorn natural, social i cultural, aix com les possibilitats dacci i atenci daquest entorn. i) Iniciar-se en la utilitzaci, per a laprenentatge, de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i desenvolupar un esperit crtic davant els missatges que reben i elaboren. j) Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la construcci de propostes visuals. k) Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferncies i utilitzar leducaci fsica i lesport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social. l) Conixer i valorar els animals ms prxims a lsser hum i adoptar formes de comportament que afavoreixin la seva atenci. m) Desenvolupar les seves capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes. n) Fomentar leducaci viria i actituds de respecte que incideixin en la prevenci dels accidents de trnsit. Article 18. Organitzaci. 1. Letapa deducaci primria comprn tres cicles de dos anys acadmics cadascun i sorganitza en rees, que tenen un carcter global i integrador. 2. Les rees daquesta etapa educativa sn les segents: Coneixement del medi natural, social i cultural. Educaci artstica. Educaci fsica. Llengua castellana i literatura i, si nhi ha, llengua cooficial i literatura. Llengua estrangera. Matemtiques. 3. En un dels cursos del tercer cicle de letapa, en les rees incloses a lapartat anterior, shi ha dafegir la deducaci per a la ciutadania i els drets humans, en la qual

sha de prestar una atenci especial a la igualtat entre homes i dones. 4. En el tercer cicle de letapa, les administracions educatives poden afegir-hi una segona llengua estrangera. 5. Les rees que tinguin carcter instrumental per a ladquisici daltres coneixements han de rebre una consideraci especial. 6. En el conjunt de letapa, lacci tutorial ha dorientar el procs educatiu individual i collectiu de lalumnat. Article 19. Principis pedaggics.

1. En aquesta etapa es posa especial mfasi en latenci a la diversitat de lalumnat, en latenci individualitzada, en la prevenci de les dificultats daprenentatge i en la posada en prctica de mecanismes de refor tan aviat com es detectin aquestes dificultats. 2. Sense perjudici del seu tractament especfic en algunes de les rees de letapa, la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, les tecnologies de la informaci i la comunicaci i leducaci en valors shan de treballar en totes les rees. 3. A fi de fomentar lhbit de la lectura, shi ha de dedicar un temps diari. Article 20. Avaluaci.

1. Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ha de ser contnua i global i ha de tenir en compte el seu progrs en el conjunt de les rees. 2. Lalumnat ha daccedir al cicle educatiu o etapa segent sempre que es consideri que ha assolit les competncies bsiques corresponents i el grau de maduresa adequat. 3. No obstant el que sassenyala a lapartat anterior, lalumnat que no hagi assolit algun dels objectius de les rees pot passar al cicle o etapa segent sempre que aquesta circumstncia no li impedeixi seguir amb aprofitament el nou curs. En aquest cas ha de rebre els suports necessaris per recuperar els objectius esmentats. 4. En el supsit que un alumne no hagi assolit les competncies bsiques, pot continuar un curs ms en el mateix cicle. Aquesta mesura es pot adoptar una sola vegada al llarg de leducaci primria i amb un pla especfic de refor o recuperaci de les seves competncies bsiques. 5. Amb la finalitat de garantir la continutat del procs de formaci de lalumnat, cada alumne ha de disposar en finalitzar letapa dun informe sobre el seu aprenentatge, els objectius assolits i les competncies bsiques adquirides, segons disposin les administracions educatives. Les administracions educatives tamb han destablir els mecanismes de coordinaci pertinents. Article 21. Avaluaci de diagnstic. En finalitzar el segon cicle de leducaci primria tots els centres han de fer una avaluaci de diagnstic de les competncies bsiques assolides pels seus alumnes. Aquesta avaluaci, competncia de les administracions educatives, t carcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa. Aquestes avaluacions tenen com a marc de referncia les avaluacions generals de diagnstic que estableix larticle 144.1 daquesta Llei.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1305

CAPTOL III Educaci secundria obligatria Article 22. Principis generals. 1. Letapa deducaci secundria obligatria comprn quatre cursos, que se segueixen ordinriament entre els dotze i els setze anys dedat. 2. La finalitat de leducaci secundria obligatria consisteix a aconseguir que lalumnat adquireixi els elements bsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanstic, artstic, cientfic i tecnolgic; fer-li desenvolupar i consolidar hbits destudi i de treball; preparar-lo per a la seva incorporaci a estudis posteriors i per a la seva inserci laboral i formar-lo per a lexercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutad. 3. En leducaci secundria obligatria sha de fer atenci especialment a lorientaci educativa i professional de lalumnat. 4. Leducaci secundria obligatria sorganitza dacord amb els principis deducaci comuna i datenci a la diversitat de lalumnat. Correspon a les administracions educatives regular les mesures datenci a la diversitat, organitzatives i curriculars, que permetin als centres, en lexercici de la seva autonomia, una organitzaci flexible dels ensenyaments. 5. Entre les mesures assenyalades a lapartat anterior shan de tenir en compte les adaptacions del currculum, la integraci de matries en mbits, els agrupaments flexibles, els desdoblaments de grups, loferta de matries optatives, programes de refor i programes de tractament personalitzat per a lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu. 6. En el marc del que disposen els apartats 4 i 5, els centres educatius tenen autonomia per organitzar els grups i les matries de manera flexible i per adoptar les mesures datenci a la diversitat adequades a les caracterstiques del seu alumnat. 7. Les mesures datenci a la diversitat que adoptin els centres han destar orientades a la consecuci dels objectius de leducaci secundria obligatria per part de tot el seu alumnat i no poden suposar, en cap cas, una discriminaci que els impedeixi aconseguir els objectius esmentats i la titulaci corresponent. Article 23. Objectius. Leducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenvolupar en els i les alumnes les capacitats que els permetin: a) Assumir responsablement els seus deures, conixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el dileg afermant els drets humans com a valors comuns duna societat plural i preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica. b) Desenvolupar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condici necessria per a una realitzaci efica de les tasques de laprenentatge i com a mitj de desenvolupament personal. c) Valorar i respectar la diferncia de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminaci entre homes i dones. d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, com tamb rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els conflictes. e) Desenvolupar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per adquirir, amb sentit crtic,

nous coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci. f) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat, que sestructura en diferents disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia. g) Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. h) Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si nhi ha, en la llengua cooficial de la comunitat autnoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura. i) Comprendre una o ms llenges estrangeres i expressar-shi de manera apropiada. j) Conixer, valorar i respectar els aspectes bsics de la cultura i la histria prpies i dels altres, aix com el patrimoni artstic i cultural. k) Conixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferncies, afermar els hbits de cura i salut corporals i incorporar leducaci fsica i la prctica de lesport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conixer i valorar la dimensi humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels ssers vius i el medi ambient, per contribuir a la seva conservaci i millora. l) Apreciar la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi i representaci. Article 24. Organitzaci dels cursos primer, segon i tercer. 1. Les matries dels cursos primer a tercer de letapa sn les segents: Cincies de la naturalesa. Educaci fsica. Cincies socials, geografia i histria. Llengua castellana i literatura i, si nhi ha, llengua cooficial i literatura. Llengua estrangera. Matemtiques. Educaci plstica i visual. Msica. Tecnologies. 2. A ms, en cadascun dels cursos tot lalumnat ha de cursar les matries segents: Cincies de la naturalesa. Educaci fsica. Cincies socials, geografia i histria. Llengua castellana i literatura i, si nhi ha, llengua cooficial i literatura. Llengua estrangera. Matemtiques. 3. En un dels tres primers cursos tot lalumnat ha de cursar la matria deducaci per a la ciutadania i els drets humans en la qual sha de prestar atenci especialment a la igualtat entre homes i dones. 4. En el tercer curs la matria de cincies de la naturalesa es pot desdoblar en biologia i geologia, duna banda, i fsica i qumica, de laltra. 5. Aix mateix, en el conjunt dels tres cursos, els alumnes poden cursar alguna matria optativa. Loferta de matries en aquest mbit doptativitat ha dincloure una segona llengua estrangera i cultura clssica. Les administracions educatives poden incloure la segona

1306

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

llengua estrangera entre les matries a qu es refereix lapartat 1. 6. En cadascun dels cursos primer i segon els alumnes han de cursar un mxim de dues matries ms que en lltim cicle deducaci primria. 7. Sense perjudici del seu tractament especfic en algunes de les matries de letapa, la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, les tecnologies de la informaci i la comunicaci i leducaci en valors shan de treballar en totes les rees. 8. Els centres educatius poden organitzar, dacord amb el que regulin les administracions educatives, programes de refor de les capacitats bsiques per als alumnes que, en virtut de linforme al qual fa referncia larticle 20.5, ho requereixin per poder seguir amb aprofitament els ensenyaments de leducaci secundria. Article 25. Organitzaci del quart curs. 1. Tots els alumnes han de cursar en el quart curs les matries segents: Educaci fsica. Educaci eticocvica. Cincies socials, geografia i histria. Llengua castellana i literatura i, si nhi ha, llengua cooficial i literatura. Matemtiques. Primera llengua estrangera. 2. A ms de les matries enumerades a lapartat anterior, els alumnes han de cursar tres matries de les segents: Biologia i geologia. Educaci plstica i visual. Fsica i qumica. Informtica. Llat. Msica. Segona llengua estrangera. Tecnologia. 3. Els alumnes poden cursar una o ms matries optatives dacord amb el marc que estableixin les administracions educatives. 4. En la matria deducaci eticocvica sha de prestar atenci especialment a la igualtat entre homes i dones. 5. Sense perjudici del seu tractament especfic en algunes de les matries daquest quart curs, la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, les tecnologies de la informaci i la comunicaci i leducaci en valors shan de treballar en totes les rees. 6. Aquest quart curs t carcter orientador, tant per als estudis postobligatoris com per a la incorporaci a la vida laboral. A fi dorientar lelecci dels alumnes, es poden establir agrupacions daquestes matries en diferents opcions. 7. Els centres han doferir la totalitat de les matries i opcions esmentades en els apartats anteriors. Noms es pot limitar lelecci de matries i opcions dels alumnes quan hi hagi un nombre insuficient dalumnes per a alguna daquestes a partir de criteris objectius establerts prviament per les administracions educatives. Article 26. Principis pedaggics. 1. Els centres han delaborar les seves propostes pedaggiques per a aquesta etapa des de la consideraci de latenci a la diversitat i de laccs de tot lalumnat a leducaci comuna. Aix mateix, han darbitrar mtodes que tinguin en compte els diferents ritmes daprenentatge dels alumnes, afavoreixin la capacitat daprendre per si mateixos i promoguin el treball en equip.

2. En aquesta etapa sha de prestar una atenci especial a ladquisici i el desenvolupament de les competncies bsiques i sha de fomentar la correcta expressi oral i escrita i ls de les matemtiques. A fi de promoure lhbit de la lectura, shi ha de dedicar un temps en la prctica docent de totes les matries. 3. Les administracions educatives han destablir les condicions que permetin que, en els primers cursos de letapa, els professors amb la qualificaci deguda imparteixin ms duna matria al mateix grup dalumnes. 4. Correspon a les administracions educatives promoure les mesures necessries perqu la tutoria personal dels alumnes i lorientaci educativa, psicopedaggica i professional constitueixin un element fonamental en lordenaci daquesta etapa. 5. Aix mateix, correspon a les administracions educatives regular solucions especfiques per atendre els alumnes que manifestin dificultats especials daprenentatge o dintegraci en lactivitat ordinria dels centres, dels alumnes dalta capacitat intellectual i dels alumnes amb discapacitat. Article 27. Programes de diversificaci curricular. 1. En la definici dels ensenyaments mnims de letapa shi han dincloure les condicions bsiques per establir les diversificacions del currculum des de tercer curs deducaci secundria obligatria, per a lalumnat que ho requereixi desprs de loportuna avaluaci. En aquest supsit, els objectius de letapa shan dassolir amb una metodologia especfica a travs duna organitzaci de continguts, activitats prctiques i, si sescau, de matries, diferent de lestablerta amb carcter general. 2. Els alumnes que una vegada cursat segon no estiguin en condicions de passar a tercer i hagin repetit ja una vegada a secundria, es poden incorporar a un programa de diversificaci curricular, desprs de lavaluaci oportuna. 3. Els programes de diversificaci curricular han destar orientats a la consecuci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria. Article 28. Avaluaci i promoci.

1. L avaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de leducaci secundria obligatria ha de ser contnua i diferenciada segons les diferents matries del currculum. 2. Les decisions sobre la promoci de lalumnat dun curs a un altre, dins de letapa, les ha dadoptar de forma collegiada el conjunt de professors de lalumne respectiu, atenent la consecuci dels objectius. Les decisions sobre lobtenci del ttol al final de letapa les ha dadoptar de forma collegiada el conjunt de professors de lalumne respectiu, atenent la consecuci de les competncies bsiques i els objectius de letapa. 3. Als efectes del que disposa lapartat anterior, els alumnes han de passar de curs quan hagin superat els objectius de les matries cursades o tinguin avaluaci negativa en dues matries com a mxim, i han de repetir curs quan tinguin avaluaci negativa en tres matries o ms. Excepcionalment, es pot autoritzar la promoci dun alumne amb avaluaci negativa en tres matries quan lequip docent consideri que la naturalesa de les matries no li impedeix seguir amb xit el curs segent, es consideri que t expectatives favorables de recuperaci i que lesmentada promoci beneficiar la seva evoluci acadmica. Les administracions educatives han de regular les actuacions de lequip docent responsable de lavaluaci. 4. Amb la finalitat de facilitar als alumnes la recuperaci de les matries amb avaluaci negativa, les administracions educatives han de regular les condicions perqu els centres organitzin les oportunes proves extraordinries en les condicions que determinin.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1307

5. Els qui passin de curs sense haver superat totes les matries han de seguir els programes de refor que estableixi lequip docent i han de superar les avaluacions corresponents als programes de refor esmentats. Aquesta circumstncia sha de tenir en compte als efectes de promoci i titulaci previstos en els apartats anteriors. 6. Lalumne pot repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades com a mxim dins de letapa. Quan aquesta segona repetici shagi de produir en lltim curs de letapa, sha de prolongar un any el lmit dedat a qu es refereix lapartat 2 de larticle 4. Excepcionalment, un alumne pot repetir una segona vegada a quart curs si no ha repetit en els cursos anteriors de letapa. 7. En tot cas, les repeticions shan de planificar de manera que les condicions curriculars sadaptin a les necessitats de lalumne i estiguin orientades a la superaci de les dificultats detectades. 8. Els alumnes que en finalitzar el quart curs deducaci secundria obligatria no hagin obtingut la titulaci que estableix larticle 31.1 daquesta Llei poden realitzar una prova extraordinria de les matries que no hagin superat. 9. Els alumnes que cursin els programes de diversificaci curricular a qu es refereix larticle 27 han de ser avaluats de conformitat amb els objectius de letapa i els criteris davaluaci fixats en cadascun dels programes respectius. Article 29. Avaluaci de diagnstic.

b) Mduls formatius de carcter general, que amplin competncies bsiques i afavoreixin la transici des del sistema educatiu al mn laboral. c) Mduls de carcter voluntari per als alumnes, que condueixin a lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria i que es poden cursar de manera simultnia amb els mduls a qu es refereixen els pargrafs a) i b) anteriors o una vegada superats aquests. 4. Els alumnes que superin els mduls obligatoris daquests programes obtindran una certificaci acadmica expedida per les administracions educatives. Aquesta certificaci t efectes dacreditaci de les competncies professionals adquirides en relaci amb el Sistema Nacional de Qualificacions i Formaci Professional. 5. Loferta de programes de qualificaci professional inicial pot adoptar modalitats diferents. Poden participar en aquests programes els centres educatius, les corporacions locals, les associacions professionals, les organitzacions no governamentals i altres entitats empresarials i sindicals, sota la coordinaci de les administracions educatives. 6. Correspon a les administracions educatives regular els programes de qualificaci professional inicial, que shan doferir, en tot cas, en centres pblics i privats concertats a fi de possibilitar a lalumnat laccs a aquests programes. Article 31. Ttol de graduat en educaci secundria obligatria. 1. Els alumnes que en acabar leducaci secundria obligatria hagin assolit les competncies bsiques i els objectius de letapa obtindran el ttol de graduat en educaci secundria obligatria. 2. El ttol de graduat en educaci secundria obligatria permet accedir al batxillerat, a la formaci professional de grau mitj, als cicles de grau mitj darts plstiques i disseny, als ensenyaments esportius de grau mitj i al mn laboral. 3. Els alumnes que cursin leducaci secundria obligatria i no obtinguin el ttol a qu es refereix aquest article rebran un certificat descolaritat en el qual han de constar els anys cursats. CAPTOL IV Batxillerat Article 32. Principis generals. 1. El batxillerat t com a finalitat proporcionar als alumnes formaci, maduresa intellectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competncia. Aix mateix, capacita els alumnes per accedir a leducaci superior. 2. Poden accedir als estudis del batxillerat els alumnes que tinguin el ttol de graduat en educaci secundria obligatria. 3. El batxillerat comprn dos cursos, es desenvolupa en modalitats diferents, i sorganitza de manera flexible i, si sescau, en diferents vies, per tal de poder oferir una preparaci especialitzada als alumnes dacord amb les seves perspectives i interessos de formaci o permetre la incorporaci a la vida activa una vegada finalitzat aquest. 4. Els alumnes poden cursar batxillerat en rgim ordinari durant quatre anys com a mxim. 5. Les administracions pbliques han de promoure un increment progressiu de loferta de places pbliques a batxillerat en les diferents modalitats i vies.

En finalitzar el segon curs de leducaci secundria obligatria tots els centres han de fer una avaluaci de diagnstic de les competncies bsiques assolides pels seus alumnes. Aquesta avaluaci s competncia de les administracions educatives i t carcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa. Aquestes avaluacions tenen com a marc de referncia les avaluacions generals de diagnstic que estableix larticle 144.1 daquesta Llei. Article 30. Programes de qualificaci professional inicial. 1. Correspon a les administracions educatives organitzar programes de qualificaci professional inicial destinats a lalumnat ms gran de setze anys, complerts abans del 31 de desembre de lany de linici del programa, que no hagin obtingut el ttol de graduat en educaci secundria obligatria. Excepcionalment, i amb lacord dalumnes i pares o tutors, aquesta edat es pot reduir a quinze anys per a aquells que compleixin el que preveu larticle 27.2. En aquest cas, lalumne ha dadquirir el comproms de cursar els mduls a qu fa referncia lapartat 3.c) daquest article. 2. Lobjectiu dels programes de qualificaci professional inicial s que tots els alumnes assoleixin competncies professionals prpies duna qualificaci de nivell u de lestructura actual del Catleg nacional de qualificacions professionals creat per la Llei 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formaci professional, com tamb que tinguin la possibilitat duna inserci sociolaboral satisfactria i amplin les seves competncies bsiques per prosseguir estudis en els diferents ensenyaments. 3. Els programes de qualificaci professional inicial inclouen tres tipus de mduls: a) Mduls especfics referits a les unitats de competncia corresponents a qualificacions de nivell u del Catleg esmentat.

1308

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

Article 33. Objectius. El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els i les alumnes les capacitats que els permetin: a) Exercir la ciutadania democrtica, des duna perspectiva global, i adquirir una conscincia cvica responsable, inspirada pels valors de la Constituci espanyola i pels drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcci duna societat justa i equitativa. b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autnoma i desenvolupar el seu esperit crtic. Preveure i resoldre pacficament els conflictes personals, familiars i socials. c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar crticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminaci de les persones amb discapacitat. d) Afermar els hbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessries per a lefica aprofitament de laprenentatge, i com a mitj de desenvolupament personal. e) Dominar, tant en lexpressi oral com en lescrita, la llengua castellana i, si sescau, la llengua cooficial de la seva comunitat autnoma. f) Expressar-se amb fludesa i correcci en una o ms llenges estrangeres. g) Utilitzar amb solvncia i responsabilitat les tecnologies de la informaci i la comunicaci. h) Conixer i valorar crticament les realitats del mn contemporani, els seus antecedents histrics i els principals factors de la seva evoluci. Participar de forma solidria en el desenvolupament i la millora del seu entorn social. i) Accedir als coneixements cientfics i tecnolgics fonamentals i dominar les habilitats bsiques prpies de la modalitat elegida. j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la recerca i dels mtodes cientfics. Conixer i valorar de forma crtica la contribuci de la cincia i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, aix com afermar la sensibilitat i el respecte pel medi ambient. k) Afermar lesperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiana en un mateix i sentit crtic. l) Desenvolupar la sensibilitat artstica i literria, aix com el criteri esttic, com a fonts de formaci i enriquiment cultural. m) Utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social. n) Afermar actituds de respecte i prevenci en lmbit de la seguretat viria. Article 34. Organitzaci. 1. Les modalitats del batxillerat sn les segents: a) Arts. b) Cincies i tecnologia. c) Humanitats i cincies socials. 2. El batxillerat sorganitza en matries comunes, en matries de modalitat i en matries optatives. 3. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha destablir lestructura de les modalitats, les matries especfiques de cada modalitat i el nombre daquestes matries que han de cursar els alumnes. 4. Els alumnes poden elegir entre la totalitat de les matries de modalitat establertes. Cadascuna de les modalitats es pot organitzar en diferents vies que facilitin una especialitzaci dels alumnes per a la seva incorporaci als estudis posteriors o a la vida activa. Els centres han doferir la totalitat de les matries i, si sescau, vies de cada modalitat. Noms es pot limitar lelecci de matries

i vies per part dels alumnes quan hi hagi un nombre insuficient dalumnes, segons els criteris objectius establerts prviament per les administracions educatives. 5. Quan loferta de matries en un centre quedi limitada per raons organitzatives, les administracions educatives han de facilitar que els alumnes puguin cursar alguna matria en altres centres o mitjanant la modalitat deducaci a distncia. 6. Les matries comunes del batxillerat sn les segents: Cincies per al mn contemporani. Educaci fsica. Filosofia i ciutadania. Histria de la filosofia. Histria dEspanya. Llengua castellana i literatura i, si nhi ha, llengua cooficial i literatura. Llengua estrangera. 7. Correspon a les administracions educatives lordenaci de les matries optatives. Els centres han de concretar loferta daquestes matries en el seu projecte educatiu. 8. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha de regular el rgim de reconeixement recproc entre els estudis de batxillerat i els cicles formatius de grau mitj a fi que puguin ser tinguts en compte els estudis superats, encara que no shagi aconseguit la titulaci corresponent. Article 35. Principis pedaggics.

1. Les activitats educatives en el batxillerat han dafavorir la capacitat de lalumne per aprendre pel seu compte, per treballar en equip i per aplicar els mtodes de recerca apropiats. 2. Les administracions educatives han de promoure les mesures necessries perqu en les diferents matries es desenvolupin activitats que estimulin linters i lhbit de la lectura i la capacitat dexpressar-se correctament en pblic. Article 36. Avaluaci i promoci.

1. Lavaluaci de laprenentatge dels alumnes ha de ser contnua i diferenciada segons les diferents matries. El professor de cada matria ha de decidir, en acabar el curs, si lalumne ha superat els objectius de la matria. 2. Els alumnes han de passar de primer a segon de batxillerat quan hagin superat les matries cursades o tinguin avaluaci negativa en dues matries com a mxim. En aquest cas, shan de matricular a segon curs de les matries pendents de primer. Els centres educatius han dorganitzar les consegents activitats de recuperaci i lavaluaci de les matries pendents. 3. Els alumnes poden fer una prova extraordinria de les matries que no hagin superat, en les dates que determinin les administracions educatives. Article 37. Ttol de batxiller. 1. Els alumnes que cursin satisfactriament el batxillerat en qualsevol de les seves modalitats rebran el ttol de batxiller, que t efectes laborals i acadmics. Per obtenir el ttol s necessria lavaluaci positiva en totes les matries dels dos cursos de batxillerat. 2. El ttol de batxiller faculta per accedir als diferents ensenyaments que constitueixen leducaci superior establerts a larticle 3.5.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1309

Article 38. Prova daccs a la universitat. 1. Per accedir als estudis universitaris s necessari superar una nica prova que, juntament amb les qualificacions obtingudes al batxillerat, valora, amb carcter objectiu, la maduresa acadmica i els coneixements adquirits en aquest, com tamb la capacitat per seguir amb xit els estudis universitaris. 2. Es poden presentar a la prova daccs a la universitat tots els alumnes que tinguin el ttol de batxiller, amb independncia de la modalitat i de la via cursades. La prova t validesa per a laccs a les diferents titulacions de les universitats espanyoles. 3. El Govern ha destablir les caracterstiques bsiques de la prova daccs a la universitat, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes i linforme previ del Consell de Coordinaci Universitria. Aquesta prova ha de tenir en compte les modalitats de batxillerat i les vies que poden seguir els alumnes i ha de versar sobre les matries de segon de batxillerat. 4. Les administracions educatives i les universitats han dorganitzar la prova daccs i garantir ladequaci de la prova al currculum del batxillerat, aix com la coordinaci entre les universitats i els centres que imparteixen batxillerat per a la seva organitzaci i realitzaci. 5. Poden accedir a les universitats espanyoles, sense necessitat de fer la prova daccs, els alumnes procedents de sistemes educatius destats membres de la Uni Europea o els daltres estats amb els quals shagin subscrit acords internacionals aplicables en aquest sentit, en rgim de reciprocitat, sempre que aquests alumnes compleixin els requisits acadmics exigits en els seus sistemes educatius per accedir a les seves universitats. 6. Dacord amb la legislaci vigent i lapartat 1 daquest article, el Govern ha destablir, amb linforme previ del Consell de Coordinaci Universitria, la normativa bsica que permeti a les universitats fixar els procediments de sollicitud de plaa dels alumnes que hagin superat la prova daccs, amb independncia don hagin realitzat els estudis previs, la matriculaci i la incorporaci daquests a la universitat que hagin escollit, aix com la daquells que estiguin en la situaci a qu es refereix lapartat anterior. CAPTOL V Formaci professional Article 39. Principis generals. 1. La formaci professional comprn el conjunt daccions formatives que capaciten per al desenvolupament qualificat de les diverses professions, laccs a locupaci i la participaci activa en la vida social, cultural i econmica. Inclou els ensenyaments propis de la formaci professional inicial, les accions dinserci i reinserci laboral dels treballadors, aix com els orientats a la formaci contnua a les empreses, que permetin ladquisici i actualitzaci permanent de les competncies professionals. La regulaci que cont aquesta Llei es refereix a la formaci professional inicial que forma part del sistema educatiu. 2. La formaci professional, en el sistema educatiu, t per finalitat preparar lalumnat per a lactivitat en un camp professional i facilitar la seva adaptaci a les modificacions laborals que es poden produir al llarg de la seva vida, aix com contribuir al seu desenvolupament personal i a lexercici duna ciutadania democrtica. 3. La formaci professional en el sistema educatiu comprn un conjunt de cicles formatius amb una organitzaci modular, de durada variable i continguts teoricoprctics adequats als diversos camps professionals.

4. Els cicles formatius sn de grau mitj i de grau superior, estan referits al Catleg nacional de qualificacions professionals i constitueixen, respectivament, la formaci professional de grau mitj i la formaci professional de grau superior. El currculum daquests ensenyaments sha dajustar a les exigncies derivades del Sistema Nacional de Qualificacions i Formaci Professional i al que estableix larticle 6.3 daquesta Llei. 5. Els estudis de formaci professional que regula aquesta Llei es poden realitzar tant en els centres educatius que tamb hi estan regulats com en els centres integrats i de referncia nacional a qu es refereix larticle 11 de la Llei orgnica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formaci professional. 6. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha destablir les titulacions corresponents als estudis de formaci professional, aix com els aspectes bsics del currculum de cadascuna de les titulacions. Article 40. Objectius. La formaci professional en el sistema educatiu ha de contribuir al fet que els i les alumnes adquireixin les capacitats que els permetin: a) Desenvolupar la competncia general corresponent a la qualificaci o qualificacions objecte dels estudis realitzats. b) Comprendre lorganitzaci i les caracterstiques del sector productiu corresponent, aix com els mecanismes dinserci professional; conixer la legislaci laboral i els drets i les obligacions que deriven de les relacions laborals. c) Aprendre per si mateixos i treballar en equip, aix com formar-se en la prevenci de conflictes i en la seva resoluci pacfica en tots els mbits de la vida personal, familiar i social. Fomentar la igualtat efectiva doportunitats entre homes i dones per accedir a una formaci que permeti tot tipus dopcions professionals i lexercici daquestes. d) Treballar en condicions de seguretat i salut, i prevenir els possibles riscos derivats del treball. e) Desenvolupar una identitat professional motivadora de futurs aprenentatges i adaptacions a levoluci dels processos productius i al canvi social. f) Afermar lesperit emprenedor per al desenvolupament dactivitats i iniciatives empresarials. Article 41. Condicions daccs.

1. Poden cursar la formaci professional de grau mitj els qui tinguin el ttol de graduat en educaci secundria obligatria. Poden cursar la formaci professional de grau superior els qui tinguin el ttol de batxiller. 2. Tamb poden accedir a la formaci professional els aspirants que, sense tenir els requisits acadmics, superin una prova daccs regulada per les administracions educatives. Per accedir per aquesta via a cicles formatius de grau mitj es requereix tenir disset anys com a mnim, i dinou per accedir a cicles formatius de grau superior, complerts lany de realitzaci de la prova, o divuit si sacredita la possessi dun ttol de tcnic relacionat amb aquell al qual es vol accedir. 3. Les proves a qu es refereix lapartat anterior han dacreditar, per a la formaci professional de grau mitj, els coneixements i les habilitats suficients per cursar amb aprofitament els ensenyaments esmentats i, per a la formaci professional de grau superior, la maduresa en relaci amb els objectius de batxillerat i les seves capacitats referents al camp professional de qu es tracti. 4. Correspon a les administracions educatives regular lexempci de la part de les proves que escaigui, per als qui hagin superat un programa de qualificaci profes-

1310

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

sional inicial, un cicle formatiu de grau mitj, tinguin un certificat de professionalitat relacionat amb el cicle formatiu que es pretn cursar o acreditin una determinada qualificaci o experincia laboral. 5. Les administracions educatives poden programar i oferir cursos destinats a la preparaci de les proves per a laccs a la formaci professional de grau mitj per part dels qui hagin superat un programa de qualificaci professional inicial i per a laccs a la formaci professional de grau superior per part dels qui tinguin el ttol de tcnic al qual es refereix lapartat 1 de larticle 44. Les qualificacions obtingudes en aquests cursos shan de tenir en compte en la nota final de la respectiva prova daccs. Article 42. Contingut i organitzaci de loferta. 1. Correspon a les administracions educatives, en lmbit de les seves competncies i amb la collaboraci de les corporacions locals i dels agents socials i econmics, programar loferta dels ensenyaments de formaci professional, amb respecte als drets que reconeix aquesta Llei. 2. El currculum dels ensenyaments de formaci professional ha dincloure una fase de formaci prctica en els centres de treball, de la qual poden quedar exempts els qui acreditin una experincia laboral que es correspongui amb els estudis professionals cursats. Les administracions educatives han de regular aquesta fase i lexempci esmentada. 3. La formaci professional ha de promoure la integraci de continguts cientfics, tecnolgics i organitzatius i ha de garantir que lalumnat adquireixi els coneixements i les capacitats relacionats amb les rees establertes a la disposici addicional tercera de la Llei 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formaci professional. Article 43. Avaluaci. 1. Lavaluaci de laprenentatge de lalumnat en els cicles formatius es fa per mduls professionals. 2. La superaci dun cicle formatiu requereix lavaluaci positiva en tots els mduls que el componen. Article 44. Ttols i convalidacions. 1. Els alumnes que superin els ensenyaments de formaci professional de grau mitj rebran el ttol de tcnic de la professi corresponent. El ttol de tcnic, en el cas de lalumnat que hagi cursat la formaci professional de grau mitj, dacord amb el que disposa larticle 41.2, permet laccs directe a totes les modalitats de batxillerat. 2. Els alumnes que superin els ensenyaments de formaci professional de grau superior obtindran el ttol de tcnic superior. El ttol de tcnic superior permet accedir als estudis universitaris que determini el Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes i linforme del Consell de Coordinaci Universitria. 3. El Govern, escoltat el Consell de Coordinaci Universitria, ha de regular el rgim de convalidacions entre estudis universitaris i estudis de formaci professional de grau superior. 4. Els alumnes que no superin en la seva totalitat els ensenyaments de cadascun dels cicles formatius rebran un certificat acadmic dels mduls superats que t efectes dacreditaci parcial acumulable de les competncies professionals adquirides en relaci amb el Sistema Nacional de Qualificacions i Formaci Professional.

CAPTOL VI Ensenyaments artstics Article 45. Principis.

1. Els ensenyaments artstics tenen com a finalitat proporcionar a lalumnat una formaci artstica de qualitat i garantir la qualificaci dels futurs professionals de la msica, la dansa, lart dramtic, les arts plstiques i el disseny. 2. Sn ensenyaments artstics els segents: a) Els ensenyaments elementals de msica i de dansa. b) Els ensenyaments artstics professionals. Tenen aquesta condici els ensenyaments professionals de msica i dansa, aix com els graus mitj i superior darts plstiques i disseny. c) Els ensenyaments artstics superiors. Tenen aquesta condici els estudis superiors de msica i de dansa, els ensenyaments dart dramtic, els ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals, els estudis superiors de disseny i els estudis superiors darts plstiques, entre els quals sinclouen els estudis superiors de cermica i els estudis superiors del vidre. 3. Es crea el Consell Superior dEnsenyaments Artstics, com a rgan consultiu de lEstat i de participaci en relaci amb aquests ensenyaments. 4. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha de regular la composici i les funcions del Consell. Article 46. Ordenaci dels ensenyaments.

1. El currculum dels ensenyaments artstics professionals es defineix pel procediment que estableix larticle 6 daquesta Llei. 2. La definici del contingut dels ensenyaments artstics superiors, aix com lavaluaci daquests ensenyaments, sha de fer en el context de lordenaci de leducaci superior espanyola en el marc europeu i amb la participaci del Consell Superior dEnsenyaments Artstics i, si sescau, del Consell de Coordinaci Universitria. Article 47. Correspondncia amb altres ensenyaments. 1. Les administracions educatives han de facilitar la possibilitat de cursar simultniament els ensenyaments artstics professionals i leducaci secundria. 2. Per tal de fer efectiu el que preveu lapartat anterior, es poden adoptar les oportunes mesures dorganitzaci i dordenaci acadmica que han dincloure, entre altres, les convalidacions i la creaci de centres integrats. SECCI
PRIMERA.

ENSENYAMENTS

ELEMENTALS DE MSICA I DE DANSA

PROFESSIONALS

Article 48.

Organitzaci.

1. Els ensenyaments elementals de msica i de dansa tenen les caracterstiques i lorganitzaci que les administracions educatives determinin. 2. Els ensenyaments professionals de msica i de dansa sorganitzen en un grau de sis cursos de durada. Els alumnes, amb carcter excepcional i amb lorientaci prvia del professorat, es poden matricular en ms dun curs quan ho permeti la seva capacitat daprenentatge. 3. Amb independncia del que estableixen els apartats anteriors, es poden cursar estudis de msica o de dansa que no condueixin a lobtenci de ttols amb validesa acadmica o professional en escoles especfiques,

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1311

amb organitzaci i estructura diferents i sense cap limitaci dedat. Aquestes escoles les han de regular les administracions educatives. Article 49. Accs. Per accedir als ensenyaments professionals de msica i de dansa cal superar una prova especfica daccs regulada i organitzada per les administracions educatives. Es pot accedir igualment a cada curs sense haver superat els anteriors sempre que, a travs duna prova, laspirant demostri que t els coneixements necessaris per cursar amb aprofitament els ensenyaments corresponents. Article 50. Titulacions. 1. La superaci dels ensenyaments professionals de msica o de dansa dna dret a lobtenci del ttol professional corresponent. 2. Lalumnat que finalitzi els ensenyaments professionals de msica i dansa obtindr el ttol de batxiller si supera les matries comunes del batxillerat, encara que no hagi realitzat el batxillerat de la modalitat darts en la seva via especfica de msica i dansa. SECCI SEGONA. Article 51. ENSENYAMENTS PROFESSIONALS DARTS PLSTIQUES
I DISSENY

Article 53. Titulacions. 1. Els alumnes que superin el grau mitj darts plstiques i disseny rebran el ttol de tcnic darts plstiques i disseny en lespecialitat corresponent. 2. El ttol de tcnic darts plstiques i disseny permet laccs directe a la modalitat darts de batxillerat. 3. Els alumnes que superin el grau superior darts plstiques i disseny rebran el ttol de tcnic superior darts plstiques i disseny en lespecialitat corresponent. 4. El Govern, escoltat el Consell de Coordinaci Universitria, ha de regular el rgim de convalidacions entre els estudis universitaris i els cicles formatius de grau superior darts plstiques i disseny. 5. El ttol de tcnic superior darts plstiques i disseny permet accedir als estudis superiors, universitaris o no, que es determinin, tenint en compte la seva relaci amb els estudis darts plstiques i disseny corresponents. SECCI TERCERA. ENSENYAMENTS ARTSTICS SUPERIORS

Article 54. Estudis superiors de msica i de dansa. 1. Els estudis superiors de msica i de dansa sorganitzen en diferents especialitats i consisteixen en un cicle de durada variable segons les seves respectives caracterstiques. 2. Per accedir als estudis superiors de msica o de dansa cal complir els requisits segents: a) Tenir el ttol de batxiller o haver superat la prova daccs a la universitat per a ms grans de 25 anys. b) Haver superat una prova especfica daccs regulada per les administracions educatives en la qual laspirant demostri els coneixements i les habilitats professionals necessaris per cursar amb aprofitament els ensenyaments corresponents. La possessi del ttol professional sha de tenir en compte en la qualificaci final de la prova. 3. Els alumnes que hagin acabat els estudis superiors de msica o de dansa obtindran el ttol superior de msica o dansa en lespecialitat de qu es tracti, que s equivalent a tots els efectes al ttol universitari de llicenciat o el ttol de grau equivalent. Article 55. Ensenyaments dart dramtic. 1. Els ensenyaments dart dramtic comprenen un sol grau de carcter superior, de durada adaptada a les caracterstiques daquests ensenyaments. 2. Per accedir als ensenyaments dart dramtic s necessari: a) Tenir el ttol de batxiller o haver superat la prova daccs a la universitat per a ms grans de 25 anys. b) Haver superat una prova especfica, regulada per les administracions educatives, en la qual shan de valorar la maduresa, els coneixements i les aptituds necessries per cursar amb aprofitament aquests ensenyaments. 3. Els qui hagin superat els ensenyaments dart dramtic obtindran el ttol superior dart dramtic, equivalent a tots els efectes al ttol universitari de llicenciat o el ttol de grau equivalent. Article 56. Ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals. 1. Per accedir als ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals es requereix tenir el ttol de batxiller i superar una prova daccs, regulada per les administracions educatives, en la qual shan de valorar la

Organitzaci.

1. Els ensenyaments darts plstiques i disseny sorganitzen en cicles de formaci especfica, segons el que disposa a lefecte el captol V del ttol I daquesta Llei, amb les excepcions que estableixen els articles segents. 2. Els cicles formatius a qu es refereix aquest article inclouen fases de formaci prctica en empreses, estudis i tallers. Article 52. Requisits daccs. 1. Per accedir al grau mitj dels ensenyaments darts plstiques i disseny s necessari tenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria i, a ms, acreditar les aptituds necessries mitjanant la superaci duna prova especfica. 2. Poden accedir al grau superior darts plstiques i disseny els qui tinguin el ttol de batxiller i superin una prova que permeti demostrar les aptituds necessries per cursar amb aprofitament els ensenyaments de qu es tracti. 3. Tamb poden accedir als graus mitj i superior daquests ensenyaments els aspirants que, sense tenir els requisits acadmics, superin una prova daccs. Per accedir per aquesta via a cicles formatius de grau mitj es requereix tenir disset anys com a mnim, i dinou per a laccs al grau superior, complerts lany de realitzaci de la prova, o divuit si sacredita estar en possessi dun ttol de tcnic relacionat amb aquell al qual es vol accedir. 4. Les proves a qu es refereix lapartat anterior han dacreditar per al grau mitj els coneixements i les habilitats suficients per cursar amb aprofitament els ensenyaments esmentats, a ms de les aptituds necessries a les quals es refereix lapartat 1 daquest article. Per accedir al grau superior han dacreditar la maduresa en relaci amb els objectius del batxillerat i les aptituds a qu fa referncia lapartat dos daquest article. 5. Les administracions educatives han de regular les proves esmentades en els apartats anteriors.

1312

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

maduresa, els coneixements i les aptituds per cursar amb aprofitament aquests ensenyaments. 2. Els alumnes que superin aquests estudis obtindran el ttol superior de conservaci i restauraci de bns culturals, que s equivalent a tots els efectes al ttol universitari de diplomat o el ttol de grau equivalent. Article 57. Estudis superiors darts plstiques i disseny. 1. Tenen la condici destudis superiors en lmbit de les arts plstiques i el disseny els estudis superiors darts plstiques i els estudis superiors de disseny. Lordenaci daquests estudis comporta la seva organitzaci per especialitats. 2. Per accedir als estudis superiors a qu es refereix aquest article es requereix tenir el ttol de batxiller i superar una prova daccs, regulada per les administracions educatives, en la qual shan de valorar la maduresa, els coneixements i les aptituds per cursar amb aprofitament aquests estudis. 3. Els estudis superiors darts plstiques, entre els quals sinclouen els estudis superiors de cermica i els estudis superiors del vidre, condueixen al ttol superior darts plstiques en lespecialitat que correspongui, que s equivalent a tots els efectes al ttol universitari de diplomat o el ttol de grau equivalent. 4. Els estudis superiors de disseny condueixen al ttol superior de disseny, en lespecialitat que correspongui, que s equivalent a tots els efectes al ttol universitari de diplomat o el ttol de grau equivalent. Article 58. Organitzaci dels ensenyaments artstics superiors. 1. Correspon al Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes i al Consell Superior dEnsenyaments Artstics, definir lestructura i el contingut bsics dels diferents estudis densenyaments artstics superiors regulats en aquesta Llei. 2. En la definici a qu es refereix lapartat anterior, shan de regular les condicions per a loferta destudis de postgrau en els centres densenyaments artstics superiors. Aquests estudis condueixen a ttols equivalents, a tots els efectes, als ttols universitaris de postgrau. 3. Els estudis superiors de msica i de dansa es cursen en els conservatoris o escoles superiors de msica i dansa, i els dart dramtic, a les escoles superiors dart dramtic; els de conservaci i restauraci de bns culturals, a les escoles superiors de conservaci i restauraci de bns culturals; els estudis superiors darts plstiques, a les escoles superiors de lespecialitat corresponent, i els estudis superiors de disseny, a les escoles superiors de disseny. 4. Les comunitats autnomes i les universitats dels seus respectius mbits territorials poden convenir frmules de collaboraci per als estudis densenyaments artstics superiors regulats en aquesta Llei. 5. Aix mateix les administracions educatives han de fomentar convenis amb les universitats per a lorganitzaci destudis de doctorat propis dels ensenyaments artstics. 6. Els centres superiors densenyaments artstics han de fomentar programes de recerca en lmbit de les disciplines que els siguin prpies. CAPTOL VII Ensenyaments didiomes Article 59. Organitzaci. 1. Els ensenyaments didiomes tenen per objecte capacitar lalumnat per a ls adequat dels diferents idio-

mes, fora de les etapes ordinries del sistema educatiu, i sorganitzen en els nivells segents: bsic, intermedi i avanat. Els ensenyaments del nivell bsic tenen les caracterstiques i lorganitzaci que les administracions educatives determinin. 2. Per accedir als ensenyaments didiomes s requisit imprescindible tenir setze anys complerts lany en qu es comencin els estudis. Tamb hi poden accedir els ms grans de catorze anys per seguir els ensenyaments dun idioma diferent del cursat en leducaci secundria obligatria. Article 60. Escoles oficials didiomes.

1. Els ensenyaments didiomes corresponents als nivells intermedi i avanat a qu es refereix larticle anterior sn impartits a les escoles oficials didiomes. Les administracions educatives han de regular els requisits que han de complir les escoles oficials didiomes, relatius a la relaci numrica alumne-professor, a les installacions i al nombre de llocs escolars. 2. Les escoles oficials didiomes han de fomentar especialment lestudi de les llenges oficials dels estats membres de la Uni Europea, de les llenges cooficials existents a Espanya i de lespanyol com a llengua estrangera. Aix mateix, sha de facilitar lestudi daltres llenges que per raons culturals, socials o econmiques presentin un inters especial. 3. Les administracions educatives poden integrar en les escoles oficials didiomes els ensenyaments didiomes a distncia. 4. Dacord amb el que estableixin les administracions educatives, les escoles oficials didiomes poden impartir cursos per a lactualitzaci de coneixements didiomes i per a la formaci del professorat i daltres collectius professionals. Article 61. Certificats. 1. La superaci de les exigncies acadmiques establertes per a cada un dels nivells dels ensenyaments didiomes dna dret a lobtenci del certificat corresponent, els efectes del qual shan destablir en la definici dels aspectes bsics del currculum de les diferents llenges. 2. Lavaluaci dels alumnes que cursin els seus estudis a les escoles oficials didiomes, als efectes del que preveu lapartat anterior, la fa el professorat respectiu. Les administracions educatives han de regular les proves terminals, que ha de dur a terme el professorat, per obtenir els certificats oficials dels nivells bsic, intermedi i avanat. Article 62. Correspondncia amb altres ensenyaments.

1. El ttol de batxiller habilita per accedir directament als estudis didiomes de nivell intermedi de la primera llengua estrangera cursada en el batxillerat. 2. Sense perjudici del que disposa lapartat anterior, les administracions educatives han de facilitar la realitzaci de proves homologades per obtenir la certificaci oficial del coneixement de les llenges cursades pels alumnes deducaci secundria i formaci professional. CAPTOL VIII Ensenyaments esportius Article 63. Principis generals.

1. Els ensenyaments esportius tenen com a finalitat preparar els alumnes per a lactivitat professional en rela-

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1313

ci amb una modalitat o especialitat esportiva, aix com facilitar la seva adaptaci a levoluci del mn laboral i esportiu i a la ciutadania activa. 2. Els ensenyaments esportius han de contribuir al fet que els alumnes adquireixin les capacitats que els permetin: a) Desenvolupar la competncia general corresponent al perfil dels estudis respectius. b) Garantir la qualificaci professional diniciaci, conducci, entrenament bsic, perfeccionament tcnic, entrenament i direcci dequips i esportistes dalt rendiment en la modalitat o especialitat corresponent. c) Comprendre les caracterstiques i lorganitzaci de la modalitat o especialitat respectiva i conixer els drets i les obligacions que deriven de les seves funcions. d) Adquirir els coneixements i les habilitats necessaris per dur a terme la seva tasca en condicions de seguretat. 3. Els ensenyaments esportius sorganitzen prenent com a base les modalitats esportives, i, si sescau, les seves especialitats, de conformitat amb el reconeixement atorgat pel Consell Superior dEsports, dacord amb larticle 8.b) de la Llei 10/1990, de 15 doctubre, de lesport. Aquesta organitzaci sha de fer en collaboraci amb les comunitats autnomes i amb la consulta prvia als seus corresponents rgans en matria densenyaments esportius. 4. El currculum dels ensenyaments esportius sha dajustar a les exigncies derivades del Sistema Nacional de Qualificacions i Formaci Professional i al que estableix larticle 6.3 daquesta Llei. Article 64. Organitzaci. 1. Els ensenyaments esportius sestructuren en dos graus, grau mitj i grau superior, i poden estar referits al Catleg nacional de qualificacions professionals. 2. Per accedir al grau mitj s necessari el ttol de graduat en educaci secundria obligatria. Per accedir al grau superior s necessari el ttol de batxiller i el de tcnic esportiu, en la modalitat o especialitat corresponent. En el cas de determinades modalitats o especialitats, s a ms requisit necessari superar una prova realitzada per les administracions educatives, o acreditar un mrit esportiu en el qual es demostri tenir les condicions necessries per cursar amb aprofitament els ensenyaments corresponents. 3. Tamb poden accedir als graus mitj i superior daquests ensenyaments els aspirants que, sense tenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria o el ttol de batxiller, superin una prova daccs regulada per les administracions educatives. Per accedir per aquesta via al grau mitj es requereix tenir ledat de disset anys, i dinou per a laccs al grau superior, complerts lany de realitzaci de la prova, o divuit si sacredita estar en possessi dun ttol de tcnic relacionat amb aquell al qual es vol accedir. 4. Les proves a les quals es refereix lapartat anterior han dacreditar, per al grau mitj, els coneixements i les habilitats suficients per cursar amb aprofitament aquests ensenyaments i, per al grau superior, la maduresa en relaci amb els objectius de batxillerat. En els dos casos, tamb s requisit la superaci de la prova o lacreditaci del mrit esportiu a qu fa referncia lapartat 2 daquest article. 5. Els ensenyaments esportius sorganitzen en blocs i mduls, de durada variable, constituts per rees de coneixement teoricoprctiques adequades als diversos camps professionals. 6. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha destablir les titulacions corresponents als estudis densenyaments esportius, els aspectes bsics del currculum de cadascun daquests i els requisits mnims

dels centres en qu es poden impartir els ensenyaments respectius. Article 65. Titulacions i convalidacions. 1. Els qui superin els ensenyaments esportius del grau mitj rebran el ttol de tcnic esportiu en la modalitat o especialitat esportiva corresponent. 2. Els qui superin els ensenyaments esportius del grau superior rebran el ttol de tcnic esportiu superior en la modalitat o especialitat esportiva corresponent. 3. El ttol de tcnic esportiu superior permet accedir als estudis universitaris que es determinin. 4. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes i escoltat el Consell de Coordinaci Universitria, ha de regular el rgim de convalidacions entre estudis universitaris i estudis densenyaments esportius de grau superior. CAPTOL IX Educaci de persones adultes Article 66. Objectius i principis. 1. Leducaci de persones adultes t la finalitat doferir a totes les persones ms grans de divuit anys la possibilitat dadquirir, actualitzar, completar o ampliar els seus coneixements i aptituds per al seu desenvolupament personal i professional. 2. Per aconseguir la finalitat proposada, les administracions educatives poden collaborar amb altres administracions pbliques amb competncies en la formaci dadults i, en especial, amb lAdministraci laboral, aix com amb les corporacions locals i els diversos agents socials. 3. Leducaci de persones adultes t els objectius segents: a) Adquirir una formaci bsica, ampliar i renovar els seus coneixements, habilitats i destreses de manera permanent i facilitar laccs als diferents ensenyaments del sistema educatiu. b) Millorar la seva qualificaci professional o adquirir una preparaci per a lexercici daltres professions. c) Desenvolupar les seves capacitats personals, en els mbits expressius, comunicatiu, de relaci interpersonal i de construcci del coneixement. d) Desenvolupar la seva capacitat de participaci en la vida social, cultural, poltica i econmica i fer efectiu el seu dret a la ciutadania democrtica. e) Desenvolupar programes que corregeixin els riscos dexclusi social, especialment dels sectors ms desafavorits. f) Respondre adequadament als desafiaments que suposa lenvelliment progressiu de la poblaci assegurant a les persones de ms edat loportunitat dincrementar i actualitzar les seves competncies. g) Preveure i resoldre pacficament els conflictes personals, familiars i socials. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, com tamb analitzar i valorar crticament les desigualtats entre ells. 4. Les persones adultes poden realitzar els seus aprenentatges tant per mitj dactivitats densenyament, reglat o no reglat, com a travs de lexperincia, laboral o en activitats socials, per la qual cosa sha de tendir a establir connexions entre les dues vies i shan dadoptar mesures per a la validaci dels aprenentatges que shagin adquirit aix.

1314

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

Article 67. Organitzaci. 1. A ms de les persones adultes, excepcionalment, poden cursar aquests ensenyaments els ms grans de setze anys que ho sollicitin i que tinguin un contracte laboral que no els permeti acudir als centres educatius en rgim ordinari o siguin esportistes dalt rendiment. Es poden incorporar a leducaci de persones adultes els qui compleixin divuit anys lany en qu comenci el curs. 2. Lorganitzaci i la metodologia dels ensenyaments per a les persones adultes shan de basar en lautoaprenentatge i han de tenir en compte les seves experincies, necessitats i interessos, i es poden desenvolupar a travs de lensenyament presencial i tamb mitjanant leducaci a distncia. 3. Les administracions educatives poden promoure convenis de collaboraci per a lensenyament de persones adultes amb les universitats, corporacions locals i altres entitats pbliques o privades. En aquest ltim cas, sha de donar preferncia a les associacions sense nim de lucre. Aquests convenis tamb poden preveure lelaboraci de materials que responguin a les necessitats tcniques i metodolgiques daquest tipus densenyaments. 4. Igualment, correspon a les administracions educatives promoure programes especfics daprenentatge de la llengua castellana i de les altres llenges cooficials, si sescau, aix com delements bsics de la cultura per facilitar la integraci de les persones immigrants. 5. En leducaci de persones adultes sha de prestar una atenci adequada a aquelles que presentin una necessitat especfica de suport educatiu. 6. En els establiments penitenciaris sha de garantir a la poblaci reclusa laccs a aquests ensenyaments. 7. Els ensenyaments per a les persones adultes shan dorganitzar amb una metodologia flexible i oberta, de manera que responguin a les seves capacitats, necessitats i interessos. 8. Les administracions educatives han destimular la realitzaci de recerques i la difusi de prctiques innovadores en el camp de leducaci de les persones adultes, per tal de permetre el desenvolupament de nous models educatius i la millora contnua dels existents. Article 68. Ensenyament bsic. 1. Les persones adultes que vulguin adquirir les competncies i els coneixements corresponents a leducaci bsica han de disposar duna oferta adaptada a les seves condicions i necessitats. 2. Correspon a les administracions educatives, en lmbit de les seves competncies, organitzar peridicament proves perqu les persones de ms de divuit anys puguin obtenir directament el ttol de graduat en educaci secundria obligatria, sempre que hagin assolit les competncies bsiques i els objectius de letapa. Article 69. Ensenyaments postobligatoris. 1. Les administracions educatives han de promoure mesures tendents a oferir a totes les persones loportunitat daccedir als ensenyaments de batxillerat o formaci professional. 2. Correspon a les administracions educatives adoptar les mesures oportunes perqu les persones adultes disposin duna oferta especfica daquests estudis organitzada dacord amb les seves caracterstiques. 3. Igualment, correspon a les administracions educatives organitzar loferta pblica deducaci a distncia amb la finalitat de donar una resposta adequada a la formaci permanent de les persones adultes. Aquesta oferta ha dincloure ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

4. Les administracions educatives, en lmbit de les seves competncies, han dorganitzar peridicament proves per obtenir directament el ttol de batxiller o algun dels ttols de formaci professional, sempre que es demostri que shan assolit els objectius que estableixen els articles 33 i 40, aix com els fixats en els aspectes bsics del currculum respectiu. Per presentar-se a les proves per obtenir el ttol de batxiller es requereix tenir vint anys; divuit per al ttol de tcnic, vint per al de tcnic superior o, si sescau, dinou per als que tinguin el ttol de tcnic. 5. Els ms grans de dinou anys dedat poden accedir directament als ensenyaments artstics superiors mitjanant la superaci duna prova especfica, regulada i organitzada per les administracions educatives, que acrediti que laspirant posseeix la maduresa en relaci amb els objectius del batxillerat i els coneixements, les habilitats i les aptituds necessaris per cursar amb aprofitament els ensenyaments corresponents. 6. Les persones de ms de 25 anys dedat poden accedir directament a la universitat, sense cap necessitat de titulaci, mitjanant la superaci duna prova especfica. Article 70. Centres.

Quan leducaci de les persones adultes condueixi a lobtenci dun dels ttols que estableix aquesta Llei, sha dimpartir en centres docents ordinaris o especfics, degudament autoritzats per lAdministraci educativa competent.

TTOL II Equitat en leducaci


CAPTOL I Alumnat amb necessitat especfica de suport educatiu Article 71. Principis. 1. Les administracions educatives han de disposar els mitjans necessaris perqu tot lalumnat assoleixi el mxim desenvolupament personal, intellectual, social i emocional, aix com els objectius que estableix amb carcter general aquesta Llei. 2. Correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perqu els i les alumnes que requereixin una atenci educativa diferent de lordinria, perqu presenten necessitats educatives especials, per dificultats especfiques daprenentatge, per les seves altes capacitats intellectuals, perqu shan incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o dhistria escolar, puguin assolir el mxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb carcter general per a tot lalumnat. 3. Les administracions educatives han destablir els procediments i recursos necessaris per identificar aviat les necessitats educatives especfiques de lalumnat a les quals es refereix lapartat anterior. Latenci integral a lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu sha diniciar des del mateix moment en qu sigui identificada aquesta necessitat i sha de regir pels principis de normalitzaci i inclusi. 4. Correspon a les administracions educatives garantir lescolaritzaci, regular i assegurar la participaci dels pares o tutors en les decisions que afectin lescolaritzaci i els processos educatius daquest alumnat. Igualment els correspon adoptar les mesures oportunes perqu els pares daquests alumnes rebin lassessorament individualitzat adequat, aix com la informaci necessria que els ajudi en leducaci dels fills.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1315

Article 72. Recursos. 1. Per aconseguir els fins assenyalats a larticle anterior, les administracions educatives han de disposar del professorat de les especialitats corresponents i de professionals qualificats, aix com dels mitjans i materials necessaris per atendre de manera adequada aquest alumnat. 2. Correspon a les administracions educatives dotar els centres dels recursos necessaris per atendre adequadament aquest alumnat. Els criteris per determinar aquestes dotacions sn els mateixos per als centres pblics i privats concertats. 3. Els centres han de tenir la deguda organitzaci escolar i fer les adaptacions i diversificacions curriculars que calgui per facilitar a tot lalumnat la consecuci dels fins establerts. 4. Les administracions educatives han de promoure la formaci del professorat i daltres professionals relacionada amb el tractament de lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu. 5. Les administracions educatives poden collaborar amb altres administracions o entitats pbliques o privades sense nim de lucre, institucions o associacions, per facilitar lescolaritzaci i una incorporaci ms bona daquest alumnat al centre educatiu. SECCI PRIMERA. ALUMNAT QUE PRESENTA NECESSITATS EDUCATIVES
ESPECIALS

estableix aquesta Llei per a les persones amb discapacitat que ho requereixin. Article 75. Integraci social i laboral. 1. Amb la finalitat de facilitar la integraci social i laboral de lalumnat amb necessitats educatives especials que no pugui aconseguir els objectius de leducaci obligatria, les administracions pbliques han de fomentar ofertes formatives adaptades a les seves necessitats especfiques. 2. Les administracions educatives han destablir una reserva de places en els ensenyaments de formaci professional per a lalumnat amb discapacitat. SECCI SEGONA. ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS INTELLECTUALS Article 76. mbit.

Correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessries per identificar lalumnat amb altes capacitats intellectuals i valorar com ms aviat millor les seves necessitats. Aix mateix, els correspon adoptar plans dactuaci adequats a aquestes necessitats. Article 77. Escolaritzaci. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha destablir les normes per flexibilitzar la durada de cadascuna de les etapes del sistema educatiu per als alumnes amb altes capacitats intellectuals, amb independncia de la seva edat. SECCI TERCERA. ALUMNES AMB INTEGRACI TARDANA
EN EL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

Article 73. mbit. Sentn per alumnat que presenta necessitats educatives especials el que requereix, per un perode de la seva escolaritzaci o al llarg de tota lescolaritzaci, determinats suports i atencions educatives especfiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta. Article 74. Escolaritzaci. 1. Lescolaritzaci de lalumnat que presenta necessitats educatives especials es regeix pels principis de normalitzaci i inclusi i assegura la seva no-discriminaci i la igualtat efectiva en laccs i la permanncia en el sistema educatiu, i es poden introduir mesures de flexibilitzaci de les diferents etapes educatives, quan es consideri necessari. Lescolaritzaci daquest alumnat en unitats o centres deducaci especial, que es pot estendre fins als vint-i-un anys, noms sha de portar a terme quan les seves necessitats no puguin ser ateses en el marc de les mesures datenci a la diversitat dels centres ordinaris. 2. La identificaci i valoraci de les necessitats educatives daquest alumnat lha de fer, tan aviat com sigui possible, personal amb la deguda qualificaci i en els termes que determinin les administracions educatives. 3. En finalitzar cada curs shan davaluar els resultats aconseguits per cadascun dels alumnes en funci dels objectius proposats a partir de la valoraci inicial. Lavaluaci permet proporcionar-los lorientaci adequada i modificar el pla dactuaci aix com la modalitat descolaritzaci, de manera que es pugui afavorir, sempre que sigui possible, laccs de lalumnat a un rgim de ms integraci. 4. Correspon a les administracions educatives promoure lescolaritzaci en leducaci infantil de lalumnat que presenti necessitats educatives especials i desenvolupar programes per a la seva escolaritzaci adequada en els centres deducaci primria i secundria obligatria. 5. Tamb correspon a les administracions educatives afavorir que lalumnat amb necessitats educatives especials pugui continuar la seva escolaritzaci de manera adequada en els ensenyaments postobligatoris, aix com adaptar les condicions de realitzaci de les proves que

Article 78. Escolaritzaci. 1. Correspon a les administracions pbliques afavorir la incorporaci al sistema educatiu dels alumnes que, pel fet de procedir daltres pasos o per qualsevol altre motiu, sincorporin de manera tardana al sistema educatiu espanyol. Aquesta incorporaci sha de garantir, en tot cas, en ledat descolaritzaci obligatria. 2. Les administracions educatives han de garantir que lescolaritzaci de lalumnat que accedeixi de manera tardana al sistema educatiu espanyol es dugui a terme atenent les seves circumstncies, coneixements, edat i historial acadmic, de forma que es pugui incorporar al curs ms adequat a les seves caracterstiques i coneixements previs, amb els suports oportuns, i continuar aix amb aprofitament la seva educaci. Article 79. Programes especfics. 1. Correspon a les administracions educatives desenvolupar programes especfics per als alumnes que presentin greus carncies lingstiques o en les seves competncies o coneixements bsics, a fi de facilitar-los la integraci en el curs corresponent. 2. El desenvolupament daquests programes ha de ser en tot cas simultani a lescolaritzaci dels alumnes en els grups ordinaris, dacord amb el nivell i levoluci del seu aprenentatge. 3. Correspon a les administracions educatives adoptar les mesures que calguin perqu els pares o tutors de lalumnat que sincorpora tardanament al sistema educatiu rebin lassessorament necessari sobre els drets, els deures i les oportunitats que comporta la incorporaci al sistema educatiu espanyol.

1316

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

CAPTOL II Compensaci de les desigualtats en educaci Article 80. Principis. 1. Amb la finalitat de fer efectiu el principi digualtat en lexercici del dret a leducaci, les administracions pbliques han de desenvolupar accions de carcter compensatori en relaci amb les persones, grups i mbits territorials que estiguin en situacions desfavorables i han de proveir els recursos econmics i els suports necessaris per a aix. 2. Les poltiques deducaci compensatria han de reforar lacci del sistema educatiu de manera que sevitin desigualtats derivades de factors socials, econmics, culturals, geogrfics, tnics o duna altra ndole. 3. Correspon a lEstat i a les comunitats autnomes en els seus mbits de competncia respectius fixar els seus objectius prioritaris deducaci compensatria. Article 81. Escolaritzaci. 1. Correspon a les administracions educatives assegurar una actuaci preventiva i compensatria i garantir les condicions ms favorables per a lescolaritzaci, durant letapa deducaci infantil, de tots els nens les condicions personals dels quals suposin una desigualtat inicial per accedir a leducaci bsica i per progressar en els nivells posteriors. 2. Correspon a les administracions educatives adoptar mesures singulars en els centres escolars o zones geogrfiques on sigui necessria una intervenci educativa compensatria. 3. En leducaci primria, les administracions educatives han de garantir a tots els alumnes un lloc escolar gratut en el seu propi municipi o zona descolaritzaci establerta. 4. Sense perjudici del que disposa el captol I daquest mateix ttol, les administracions educatives han de dotar els centres pblics i privats concertats dels recursos humans i materials necessaris per compensar la situaci dels alumnes que tinguin especials dificultats per assolir els objectius de leducaci obligatria, a causa de les seves condicions socials. Article 82. Igualtat doportunitats en el mn rural. 1. Les administracions educatives han de tenir en compte el carcter particular de lescola rural a fi de proporcionar els mitjans i sistemes organitzatius necessaris per atendre les seves necessitats especfiques i garantir la igualtat doportunitats. 2. Sense perjudici del que disposa lapartat 3 de larticle anterior, en leducaci bsica, en les zones rurals en qu es consideri aconsellable, es pot escolaritzar els nens en un municipi prxim al de la seva residncia per garantir la qualitat de lensenyament. En aquest cas les administracions educatives han de prestar gratutament els serveis escolars de transport i, si sescau, menjador i internat. Article 83. Beques i ajudes a lestudi. 1. Per garantir la igualtat de totes les persones en lexercici del dret a leducaci, els estudiants amb condicions socioeconmiques desfavorables tenen dret a obtenir beques i ajudes a lestudi. En lensenyament postobligatori les beques i ajudes a lestudi han de tenir en compte a ms el rendiment escolar dels alumnes. 2. LEstat, amb crrec als seus pressupostos generals, ha destablir un sistema general de beques i ajudes a

lestudi, amb la finalitat que totes les persones, amb independncia del seu lloc de residncia, gaudeixin de les mateixes condicions en lexercici del dret a leducaci. 3. A aquests efectes, el Govern ha de regular, amb carcter bsic, les modalitats i quanties de les beques i ajudes a lestudi a qu es refereix lapartat anterior, les condicions econmiques i acadmiques que han de complir els candidats, aix com els supsits dincompatibilitat, revocaci, reintegrament i tots els requisits que siguin necessaris per assegurar la igualtat en laccs a les beques i ajudes esmentades, sense detriment de les competncies normatives i dexecuci de les comunitats autnomes. 4. Amb la finalitat darticular un sistema efica de verificaci i control de les beques i ajudes concedides, shan destablir els procediments necessaris dinformaci, coordinaci i cooperaci entre les diferents administracions educatives. CAPTOL III Escolaritzaci en centres pblics i privats concertats Article 84. Admissi dalumnes.

1. Les administracions educatives han de regular ladmissi dalumnes en centres pblics i privats concertats de manera que garanteixi el dret a leducaci, laccs en condicions digualtat i la llibertat delecci de centre per pares o tutors. En tot cas, sha datendre una adequada i equilibrada distribuci entre els centres escolars dels alumnes amb necessitat especfica de suport educatiu. 2. Quan no hi hagi places suficients, el procs dadmissi sha de regir pels criteris prioritaris dexistncia de germans matriculats al centre o pares o tutors legals que hi treballin, proximitat del domicili o del lloc de treball dalgun dels pares o tutors legals, rendes anuals de la unitat familiar, atenent les especificitats que per calcularles sapliquen a les famlies nombroses, i concurrncia de discapacitat en lalumne o en algun dels pares o germans, sense que cap daquests tingui carcter excloent i sense perjudici del que estableix lapartat 7 daquest article. 3. En cap cas hi pot haver discriminaci per ra de naixement, raa, sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. 4. Les administracions educatives poden sollicitar la collaboraci daltres instncies administratives per garantir lautenticitat de les dades que els interessats i els centres aportin en el procs dadmissi de lalumnat. 5. Els centres pblics adscrits a altres centres pblics, que imparteixin etapes diferents, es consideren centres nics als efectes daplicaci dels criteris dadmissi de lalumnat que estableix aquesta Llei. Aix mateix, en els centres pblics que ofereixin diverses etapes educatives el procediment inicial dadmissi es fa al comenament de la que correspongui a ledat ms petita. 6. Correspon a les administracions educatives establir el procediment i les condicions per a ladscripci de centres pblics a qu es refereix lapartat anterior, respectant la possibilitat de lliure elecci de centre. 7. En els procediments dadmissi dalumnes en centres pblics que imparteixin educaci primria, educaci secundria obligatria o batxillerat, quan no hi hagi places suficients, tenen prioritat els alumnes que procedeixin dels centres deducaci infantil, educaci primria o deducaci secundria obligatria, respectivament, que tinguin adscrits. En el cas dels centres privats concertats sha de seguir un procediment anleg, sempre que els ensenyaments esmentats estiguin concertats. 8. En els centres privats concertats, que imparteixin diverses etapes educatives, el procediment inicial dadmissi es fa al comenament de loferta del curs que sigui objecte de concert i que correspongui a ledat ms petita.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1317

Aquest procediment sha de fer dacord amb el que est establert per als centres pblics. 9. La matriculaci dun alumne en un centre pblic o privat concertat suposa respectar el seu projecte educatiu, sense perjudici dels drets reconeguts als alumnes i a les seves famlies en les lleis i el que estableix lapartat 3 daquest article. 10. La informaci de carcter tributari que es necessita per a lacreditaci de les condicions econmiques a les quals es refereix larticle 84.2 daquesta Llei la subministren directament a lAdministraci educativa lAgncia Estatal dAdministraci Tributria i els rgans competents de la Comunitat Autnoma del Pas Basc i la Comunitat Foral de Navarra, a travs de mitjans informtics o telemtics, en el marc de collaboraci que sestableixi en els termes i amb els requisits a qu es refereix la disposici addicional quarta de la Llei 40/1998, de 9 de desembre, de limpost sobre la renda de les persones fsiques i altres normes tributries, i les disposicions que les despleguen. 11. En la mesura que a travs de lindicat marc de collaboraci es pugui disposar daquesta informaci, no sha dexigir als interessats que aportin individualment certificacions expedides per lAgncia Estatal dAdministraci Tributria i pels rgans esmentats a lapartat anterior, ni la presentaci, ja sigui original, cpia o certificaci, de les seves declaracions tributries. En aquests supsits, el certificat se substitueix per una declaraci responsable de linteressat del fet que compleix les obligacions assenyalades, i per la seva autoritzaci expressa perqu lAgncia Estatal dAdministraci Tributria o els rgans competents de la Comunitat Autnoma del Pas Basc i la Comunitat Foral de Navarra subministrin la informaci a lAdministraci educativa. Article 85. Condicions especfiques dadmissi dalumnes en etapes postobligatries. 1. Per als ensenyaments de batxillerat, a ms dels criteris que estableix larticle anterior, sha datendre lexpedient acadmic dels alumnes. 2. En els procediments dadmissi dalumnes als cicles formatius de grau mitj o de grau superior de formaci professional, quan no hi hagi places suficients, sha datendre exclusivament lexpedient acadmic dels alumnes amb independncia que aquests procedeixin del mateix centre o dun altre de diferent. 3. Els alumnes que cursin simultniament ensenyaments reglats de msica o dansa i ensenyaments deducaci secundria tenen prioritat per ser admesos en els centres que imparteixin ensenyaments deducaci secundria que lAdministraci educativa determini. Saplica el mateix tractament als alumnes que segueixin programes esportius dalt rendiment. Article 86. Igualtat en laplicaci de les normes dadmissi. 1. Les administracions educatives han de garantir la igualtat en laplicaci de les normes dadmissi, cosa que inclou lestabliment de les mateixes rees dinfluncia per als centres pblics i privats concertats, dun mateix municipi o mbit territorial. 2. Sense perjudici de les competncies que els sn prpies, les administracions educatives poden constituir comissions o rgans de garanties dadmissi, que en tot cas shan de constituir quan la demanda de places en algun centre educatiu de lmbit dactuaci de la comissi superi loferta. Aquestes comissions han de rebre dels centres tota la informaci i documentaci necessria per dur a terme aquestes funcions. Les comissions esmentades han de supervisar el procs dadmissi dalumnes, el compliment de les normes que el regulen i han de propo-

sar a les administracions educatives les mesures que considerin adequades. Aquestes comissions o rgans els han dintegrar representants de lAdministraci educativa, de lAdministraci local, dels pares, dels professors i dels centres pblics i privats concertats. 3. Les famlies poden presentar al centre en qu vulguin escolaritzar els seus fills les sollicituds dadmissi, que, en tot cas, han de ser tramitades. Article 87. Equilibri en ladmissi dalumnes. 1. Amb la finalitat dassegurar la qualitat educativa per a tothom, la cohesi social i la igualtat doportunitats, les administracions han de garantir una adequada i equilibrada escolaritzaci de lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu. Per a aix, han destablir la proporci dalumnes daquestes caracterstiques que han de ser escolaritzats en cadascun dels centres pblics i privats concertats i garantir els recursos personals i econmics necessaris als centres per oferir aquest suport. 2. Per facilitar lescolaritzaci i garantir el dret a leducaci de lalumnat amb necessitat especfica de suport educatiu, les administracions educatives poden reservar-li fins al final del perode de preinscripci i matrcula una part de les places dels centres pblics i privats concertats. Aix mateix, poden autoritzar un increment de fins a un deu per cent del nombre mxim dalumnes per aula en els centres pblics i privats concertats duna mateixa rea descolaritzaci per atendre necessitats immediates descolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana. 3. Les administracions educatives han dadoptar les mesures descolaritzaci que preveuen els apartats anteriors atenent les condicions socioeconmiques i demogrfiques de lrea respectiva, aix com les dndole personal o familiar de lalumnat que suposin una necessitat especfica de suport educatiu. 4. Els centres pblics i privats concertats estan obligats a mantenir escolaritzats tots els seus alumnes, fins al final de lensenyament obligatori, llevat que hi hagi un canvi de centre produt per voluntat familiar o per aplicaci dalgun dels supsits previstos en la normativa sobre drets i deures dels alumnes. Article 88. Garanties de gratutat. 1. Per garantir la possibilitat descolaritzar tots els alumnes sense discriminaci per motius socioeconmics, els centres pblics o privats concertats en cap cas poden percebre quantitats de les famlies per rebre els ensenyaments de carcter gratut, imposar a les famlies lobligaci de fer aportacions a fundacions o associacions ni establir serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que requereixin aportaci econmica, per part de les famlies dels alumnes. En el marc del que disposa larticle 51 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, queden excloses daquesta categoria les activitats extraescolars, les complementries, i els serveis escolars, que, en tot cas, tenen carcter voluntari. 2. Les administracions educatives han de dotar els centres dels recursos necessaris per fer possible la gratutat dels ensenyaments de carcter gratut. CAPTOL IV Premis, concursos i reconeixements Article 89. Premis i concursos. El Ministeri dEducaci i Cincia, sense perjudici de les competncies de les comunitats autnomes, pot establir, pel seu compte o en collaboraci amb altres entitats, pre-

1318

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

mis i concursos de carcter estatal destinats a alumnes, professors o centres escolars. Article 90. Reconeixements. El Ministeri dEducaci i Cincia, com tamb les comunitats autnomes, poden reconixer i premiar la tasca didctica o de recerca de professors i centres, facilitant la difusi entre els diferents centres escolars dels treballs o experincies que hagin merescut aquest reconeixement per la seva qualitat i esfor.

els nens daquesta edat. En tot cas, lelaboraci i el seguiment de la proposta pedaggica a qu fa referncia lapartat 2 de larticle 14 han destar sota la responsabilitat dun professional amb el ttol de mestre deducaci infantil o ttol de grau equivalent. 2. El segon cicle deducaci infantil limparteixen professors amb el ttol de mestre i lespecialitat en educaci infantil o el ttol de grau equivalent i poden ser ajudats, en la seva tasca docent, per mestres daltres especialitats quan els ensenyaments impartits ho requereixin. Article 93. Professorat deducaci primria.

TTOL III Professorat


CAPTOL I Funcions del professorat Article 91. Funcions del professorat. 1. Les funcions del professorat sn, entre altres, les segents: a) La programaci i lensenyament de les rees, matries i mduls que tinguin encomanats. b) Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat, aix com lavaluaci dels processos densenyament. c) La tutoria dels alumnes, la direcci i lorientaci del seu aprenentatge i el suport en el seu procs educatiu, en collaboraci amb les famlies. d) Lorientaci educativa, acadmica i professional dels alumnes, en collaboraci, si sescau, amb els serveis o departaments especialitzats. e) Latenci al desenvolupament intellectual, afectiu, psicomotriu, social i moral de lalumnat. f) La promoci, organitzaci i participaci en les activitats complementries, dins o fora del recinte educatiu, programades pels centres. g) La contribuci a fer que les activitats del centre es desenvolupin en un clima de respecte, de tolerncia, de participaci i de llibertat per fomentar en els alumnes els valors de la ciutadania democrtica. h) La informaci peridica a les famlies sobre el procs daprenentatge dels seus fills i filles, aix com lorientaci per a la seva cooperaci en el procs. i) La coordinaci de les activitats docents, de gesti i de direcci que els siguin encomanades. j) La participaci en lactivitat general del centre. k) La participaci en els plans davaluaci que determinin les administracions educatives o els mateixos centres. l) La recerca, lexperimentaci i la millora contnua dels processos densenyament corresponent. 2. Els professors han dexercir les funcions expressades a lapartat anterior sota el principi de collaboraci i treball en equip. CAPTOL II Professorat dels diferents ensenyaments Article 92. Professorat deducaci infantil. 1. Latenci educativa directa als nens del primer cicle deducaci infantil s a crrec de professionals que tinguin el ttol de mestre amb lespecialitzaci en educaci infantil o el ttol de grau equivalent i, si sescau, daltre personal amb la deguda titulaci per atendre les nenes i

1. Per impartir els ensenyaments deducaci primria s necessari tenir el ttol de mestre deducaci primria o el ttol de grau equivalent, sense perjudici de lhabilitaci daltres titulacions universitries que, als efectes de docncia, pugui establir el Govern per a determinades rees, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes. 2. Leducaci primria la imparteixen els mestres, que han de tenir competncia en totes les rees daquest nivell. Lensenyament de la msica, de leducaci fsica, dels idiomes estrangers o daquells altres ensenyaments que determini el Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, lhan dimpartir els mestres amb lespecialitzaci o qualificaci corresponent. Article 94. Professorat deducaci secundria obligatria i de batxillerat. Per impartir els ensenyaments deducaci secundria obligatria i de batxillerat s necessari tenir el ttol de llicenciat, enginyer o arquitecte, o el ttol de grau equivalent, a ms de la formaci pedaggica i didctica de nivell de postgrau, dacord amb el que disposa larticle 100 daquesta Llei, sense perjudici de lhabilitaci daltres titulacions que, als efectes de docncia, pugui establir el Govern per a determinades rees, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes. Article 95. Professorat de formaci professional.

1. Per impartir ensenyaments de formaci professional sexigeixen els mateixos requisits de titulaci i formaci establerts a larticle anterior per a leducaci secundria obligatria i el batxillerat, sense perjudici de lhabilitaci daltres titulacions que, als efectes de docncia, pugui establir el Govern per a determinats mduls, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes. 2. Excepcionalment, per a determinats mduls es poden incorporar, com a professors especialistes, atenent la seva qualificaci i les necessitats del sistema educatiu, professionals, no necessriament titulats, que exerceixin la seva activitat en lmbit laboral. Aquesta incorporaci sha de fer en rgim laboral o administratiu, dacord amb la normativa que hi sigui aplicable. Article 96. Professorat densenyaments artstics.

1. Per exercir la docncia dels ensenyaments artstics s necessari tenir el ttol de llicenciat, enginyer o arquitecte, o el ttol de grau corresponent o titulaci equivalent als efectes de docncia, sense perjudici de la intervenci educativa daltres professionals en el cas dels ensenyaments darts plstiques i disseny de grau mitj i de grau superior i de lhabilitaci daltres titulacions que, als efectes de docncia, pugui establir el Govern per a determinats mduls, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes. En el cas dels ensenyaments artstics professionals es requereix, aix mateix, la formaci pedaggica i didctica a la qual es refereix larticle 100 daquesta Llei.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1319

2. En la regulaci dels ensenyaments artstics superiors el Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, pot incloure altres exigncies per al professorat que les assumeixi, derivades de les condicions dinserci daquests ensenyaments en el marc de leducaci superior. 3. Excepcionalment, per a determinats mduls o matries, es poden incorporar com a professors especialistes, atenent la seva qualificaci i les necessitats del sistema educatiu, professionals, no necessriament titulats, que exerceixin la seva activitat en lmbit laboral. Aquesta incorporaci sha de fer en rgim laboral o administratiu, dacord amb la normativa que hi sigui aplicable. 4. Per als ensenyaments artstics superiors, excepcionalment, es poden incorporar com a professors especialistes, atenent la seva qualificaci i les necessitats del sistema educatiu, professionals, no necessriament titulats, de nacionalitat estrangera. Aquesta incorporaci sha de fer en rgim laboral o administratiu, dacord amb la normativa que hi sigui aplicable i sha de complir el contingut dels articles 9.5 i 36 de la Llei orgnica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci social, llevat del cas de nacionals dels estats membres de la Uni Europea o daquells als quals sigui aplicable el rgim comunitari destrangeria. Per a aquests ensenyaments el Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha destablir la figura de professor emrit. Article 97. Professorat densenyaments didiomes.

titulaci establerta amb carcter general per impartir els ensenyaments respectius. Les administracions educatives han de facilitar a aquests professors una formaci adequada per respondre a les caracterstiques de les persones adultes. CAPTOL III Formaci del professorat Article 100. Formaci inicial.

1. Per impartir ensenyaments didiomes sexigeixen els mateixos requisits de titulaci i formaci que estableix larticle 94 per a leducaci secundria obligatria i el batxillerat. 2. Les administracions educatives, excepcionalment, poden incorporar com a professors especialistes, atenent la seva qualificaci i les necessitats del sistema educatiu, professionals, no necessriament titulats, de nacionalitat estrangera. Aquesta incorporaci sha de fer en rgim laboral o administratiu, dacord amb la normativa que hi sigui aplicable i sha de complir el contingut dels articles 9.5 i 36 de la Llei orgnica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci social, llevat del cas de nacionals dels estats membres de la Uni Europea o daquells als quals sigui aplicable el rgim comunitari destrangeria. Article 98. Professorat densenyaments esportius. 1. Per exercir la docncia en els ensenyaments esportius s necessari tenir el ttol de llicenciat, enginyer o arquitecte, o el ttol de grau corresponent o titulaci equivalent als efectes de docncia. Tamb es requereix la formaci pedaggica i didctica a la qual es refereix larticle 100 daquesta Llei. El Govern ha dhabilitar altres titulacions per a la docncia en determinats mduls i blocs amb la consulta prvia a les comunitats autnomes. 2. Excepcionalment, per a determinades matries les administracions educatives poden incorporar com a professors especialistes, atenent la seva qualificaci i les necessitats del sistema educatiu, professionals, no necessriament titulats, que exerceixin la seva activitat en lmbit esportiu i laboral. Aquesta incorporaci sha de fer en rgim laboral o administratiu, dacord amb la normativa que hi sigui aplicable. Article 99. Professorat deducaci de persones adultes.

1. La formaci inicial del professorat sha dajustar a les necessitats de titulaci i de qualificaci requerides per lordenaci general del sistema educatiu. El seu contingut ha de garantir la capacitaci adequada per respondre als reptes del sistema educatiu i adaptar els ensenyaments a les noves necessitats formatives. 2. Per exercir la docncia en els diferents ensenyaments que regula aquesta Llei s necessari tenir les titulacions acadmiques corresponents i la formaci pedaggica i didctica que el Govern estableixi per a cada ensenyament. 3. Correspon a les administracions educatives establir els convenis oportuns amb les universitats per organitzar la formaci pedaggica i didctica a qu es refereix lapartat anterior. 4. La formaci inicial del professorat dels diferents ensenyaments que regula aquesta Llei sha dadaptar al sistema de graus i postgraus de lespai europeu deducaci superior segons el que estableixi la normativa bsica corresponent. Article 101. pblics. Incorporaci a la docncia en centres

El primer curs dexercici de la docncia en centres pblics sha de desenvolupar sota la tutoria de professors experimentats. El professor tutor i el professor en formaci han de compartir la responsabilitat sobre la programaci dels ensenyaments dels alumnes daquest ltim. Article 102. Formaci permanent.

Els professors densenyaments per a les persones adultes compresos en aquesta Llei, que condueixin a lobtenci dun ttol acadmic o professional, han de tenir la

1. La formaci permanent constitueix un dret i una obligaci de tot el professorat i una responsabilitat de les administracions educatives i dels mateixos centres. 2. Els programes de formaci permanent han de preveure ladequaci dels coneixements i mtodes a levoluci de les cincies i de les didctiques especfiques, aix com tots els aspectes de coordinaci, orientaci, tutoria, atenci educativa a la diversitat i organitzaci encaminats a millorar la qualitat de lensenyament i el funcionament dels centres. Aix mateix, han dincloure formaci especfica en matria digualtat en els termes que estableix larticle 7 de la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere. 3. Les administracions educatives han de promoure la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i la formaci en llenges estrangeres de tot el professorat, independentment de la seva especialitat, i han destablir programes especfics de formaci en aquest mbit. Igualment, els correspon fomentar programes de recerca i innovaci. 4. El Ministeri dEducaci i Cincia pot oferir programes de formaci permanent de carcter estatal, adreats a professors de tots els ensenyaments que regula aquesta Llei, i establir, a aquest efecte, els convenis oportuns amb les institucions corresponents.

1320

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

Article 103. Formaci permanent del professorat de centres pblics. 1. Les administracions educatives han de planificar les activitats de formaci del professorat, garantir una oferta diversificada i gratuta daquestes activitats i establir les mesures oportunes per afavorir-hi la participaci del professorat. Aix mateix, els correspon facilitar laccs dels professors a titulacions que permetin la mobilitat entre els diferents ensenyaments, inclosos els universitaris, mitjanant els acords oportuns amb les universitats. 2. El Ministeri dEducaci i Cincia, en collaboraci amb les comunitats autnomes, ha dafavorir la mobilitat internacional dels docents, els intercanvis lloc a lloc i les estades en altres pasos. CAPTOL IV Reconeixement, suport i valoraci del professorat Article 104. Reconeixement i suport al professorat. 1. Les administracions educatives han de vetllar perqu el professat rebi el tracte, la consideraci i el respecte conformes amb la importncia social de la seva tasca. 2. Les administracions educatives han de prestar una atenci prioritria a la millora de les condicions en qu el professorat du a terme el seu treball i a lestmul duna creixent consideraci i reconeixement social de la funci docent. 3. Atesa lexigncia de formaci permanent del professorat i la necessitat dactualitzaci, innovaci i recerca que acompanya la funci docent, el professorat degudament acreditat disposa daccs gratut a les biblioteques i museus dependents dels poders pblics. Aix mateix, poden fer s dels serveis de prstec de llibres i altres materials que ofereixin aquestes biblioteques. Amb aquesta finalitat, els directors dels centres educatius han de facilitar al professorat lacreditaci corresponent. Article 105. Mesures per al professorat de centres pblics. 1. Correspon a les administracions educatives, respecte del professorat dels centres pblics, adoptar les mesures oportunes per garantir la deguda protecci i assistncia jurdica, aix com la cobertura de la responsabilitat civil, en relaci amb els fets que derivin del seu exercici professional. 2. Les administracions educatives, respecte al professorat dels centres pblics, han dafavorir: a) El reconeixement de la funci tutorial, mitjanant els incentius professionals i econmics oportuns. b) El reconeixement de la feina del professorat, atenent la seva especial dedicaci al centre i a la implantaci de plans que suposin innovaci educativa, per mitj dels incentius econmics i professionals corresponents. c) El reconeixement del treball dels professors que imparteixin classes de la seva matria en una llengua estrangera en els centres bilinges. d) El desenvolupament de llicncies retribudes, dacord amb les condicions i els requisits que estableixin, amb la finalitat destimular la realitzaci dactivitats de formaci i de recerca i innovaci educatives que reverteixin en benefici directe del mateix sistema educatiu. e) La reducci de jornada lectiva dels professors ms grans de 55 anys que ho sollicitin, amb la corresponent disminuci proporcional de les retribucions. Tamb poden afavorir la substituci parcial de la jornada lectiva per activitats duna altra naturalesa sense reducci de les seves retribucions.

Article 106.

Avaluaci de la funci pblica docent.

1. A fi de millorar la qualitat de lensenyament i el treball dels professors, les administracions educatives han delaborar plans per a lavaluaci de la funci docent, amb la participaci del professorat. 2. Els plans per a la valoraci de la funci docent, que han de ser pblics, han dincloure els fins i els criteris precisos de la valoraci i la forma de participaci del professorat, de la comunitat educativa i de la mateixa Administraci. 3. Les administracions educatives han de fomentar aix mateix lavaluaci voluntria del professorat. 4. Correspon a les administracions educatives disposar els procediments perqu els resultats de la valoraci de la funci docent siguin tinguts en compte de manera preferent en els concursos de trasllats i en la carrera docent, juntament amb les activitats de formaci, recerca i innovaci.

TTOL IV Centres docents


CAPTOL I Principis generals Article 107. Rgim jurdic.

1. Els centres docents que ofereixin ensenyaments regulats en aquesta Llei es regeixen pel que disposen la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, aquesta Llei orgnica i les disposicions que la despleguin, aix com pel que estableixen les altres normes vigents que els siguin aplicables, sense perjudici del que preveuen els apartats segents daquest article. 2. En relaci amb els centres integrats i de referncia nacional de formaci professional cal atenir-se al que disposen la Llei orgnica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formaci professional, i les normes que la despleguin. 3. Correspon a les comunitats autnomes regular lorganitzaci dels centres que ofereixin alguns dels ensenyaments artstics superiors definits com a tals a larticle 45 daquesta Llei. 4. Correspon al Govern la regulaci i la gesti dels centres docents pblics espanyols a lexterior. 5. Les administracions educatives poden considerar centre educatiu, als efectes dorganitzaci, gesti i administraci, lagrupaci de centres pblics ubicats en un mbit territorial determinat. Article 108. Classificaci dels centres.

1. Els centres docents es classifiquen en pblics i privats. 2. Sn centres pblics aquells el titular dels quals s una administraci pblica. 3. Sn centres privats aquells el titular dels quals s una persona fsica o jurdica de carcter privat i sn centres privats concertats els centres privats acollits al rgim de concerts legalment establert. Sentn per titular dun centre privat la persona fsica o jurdica que consta com a tal en el Registre de centres de lAdministraci educativa corresponent. 4. La prestaci del servei pblic de leducaci es fa a travs dels centres pblics i privats concertats.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1321

5. Els centres docents han dorientar la seva activitat a la consecuci dels principis i fins de leducaci que estableix aquesta Llei. 6. Els pares o tutors, en relaci amb leducaci dels seus fills o pupils, tenen dret, dacord amb el que estableix larticle 4 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, a escollir centre docent tant pblic com diferent dels creats pels poders pblics, als quals es refereix lapartat 3 del present article. Article 109. Programaci de la xarxa de centres.

superiors tenen les denominacions a les quals es refereix larticle 58 daquesta Llei. 4. Els centres que ofereixen ensenyaments adreats a alumnes amb necessitats educatives especials que no puguin ser ateses en el marc de les mesures datenci a la diversitat dels centres ordinaris es denominen centres deducaci especial. 5. Correspon a les administracions educatives determinar la denominaci dels centres pblics que ofereixin ensenyaments agrupats de manera diferent de les definides en els punts anteriors. Article 112. Mitjans materials i humans.

1. En la programaci de loferta de places, les administracions educatives han dharmonitzar les exigncies derivades de lobligaci que tenen els poders pblics de garantir el dret de tots a leducaci i els drets individuals dalumnes, pares i tutors. 2. Les administracions educatives han de programar loferta educativa dels ensenyaments que en aquesta Llei es declaren gratuts tenint en compte loferta existent de centres pblics i privats concertats i, com a garantia de la qualitat de lensenyament, una adequada i equilibrada escolaritzaci dels alumnes amb necessitat especfica de suport educatiu. Aix mateix, les administracions educatives han de garantir lexistncia de places pbliques sufi-cients especialment a les zones de nova poblaci. 3. Les administracions educatives han de tenir en compte les consignacions pressupostries existents i el principi deconomia i eficincia en ls dels recursos pblics. Article 110. Accessibilitat. 1. Els centres educatius existents que no compleixin les condicions daccessibilitat que exigeix la legislaci vigent en la matria, shi han dadequar en els terminis i dacord amb els criteris que estableixen la Llei 51/2003, de 2 de desembre, digualtat doportunitats, no-discriminaci i accessibilitat universal, i les seves normes de desplegament. 2. Les administracions educatives han de promoure programes per adequar les condicions fsiques, incls el transport escolar, i tecnolgiques dels centres i els han de dotar dels recursos materials i daccs al currculum adequats a les necessitats de lalumnat que escolaritza, especialment en el cas de persones amb discapacitat, de manera que no es converteixin en factor de discriminaci i garanteixin una atenci inclusiva i universalment accessible a tots els alumnes. CAPTOL II Centres pblics Article 111. Denominaci dels centres pblics. 1. Els centres pblics que ofereixen educaci infantil es denominen escoles infantils; els que ofereixen educaci primria, collegis deducaci primria; els que ofereixen educaci secundria obligatria, batxillerat i formaci professional, instituts deducaci secundria. 2. Els centres pblics que ofereixen educaci infantil i educaci primria es denominen collegis deducaci infantil i primria. 3. Els centres pblics que ofereixen ensenyaments professionals darts plstiques i disseny es denominen escoles dart; els que ofereixen ensenyaments professionals i, si sescau, elementals, de msica i dansa, conservatoris. Els centres que ofereixen ensenyaments artstics

1. Correspon a les administracions educatives dotar els centres pblics dels mitjans materials i humans necessaris per oferir una educaci de qualitat i garantir la igualtat doportunitats en leducaci. 2. En el context del que disposa lapartat anterior, els centres han de disposar de la infraestructura informtica necessria per garantir la incorporaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en els processos educatius. Correspon a les administracions educatives proporcionar serveis educatius externs i facilitar la relaci dels centres pblics amb el seu entorn i la utilitzaci per part del centre dels recursos prxims, tant propis com daltres administracions pbliques. 3. Els centres que escolaritzin alumnat amb necessitat especfica de suport educatiu, en una proporci superior a lestablerta amb carcter general o per a la zona en la qual subiquin, han de rebre els recursos complementaris necessaris per atendre adequadament aquest alumnat. 4. Les administracions educatives han de facilitar que els centres que, pel seu nombre dunitats, no puguin disposar dels especialistes a qu es refereix larticle 93 daquesta Llei, rebin els suports necessaris per assegurar la qualitat dels ensenyaments corresponents. 5. Les administracions educatives han de potenciar que els centres pblics puguin oferir activitats i serveis complementaris a fi dafavorir que amplin la seva oferta educativa per atendre les noves demandes socials, com tamb que puguin disposar dels mitjans adequats, particularment dels centres que atenguin una elevada poblaci dalumnes amb necessitat especfica de suport educatiu. Article 113. Biblioteques escolars.

1. Els centres densenyament han de disposar duna biblioteca escolar. 2. Les administracions educatives han de completar la dotaci de les biblioteques dels centres pblics de manera progressiva. Amb aquesta finalitat han delaborar un pla que permeti assolir aquest objectiu dins del perode dimplantaci daquesta Llei. 3. Les biblioteques escolars han de contribuir a fomentar la lectura i que lalumne accedeixi a la informaci i a altres recursos per a laprenentatge de les altres rees i matries i es pugui formar en ls crtic daquests recursos. Igualment, han de contribuir a fer efectiu el que disposen els articles 19.3 i 26.2 daquesta Llei. 4. Lorganitzaci de les biblioteques escolars ha de permetre que funcionin com un espai obert a la comunitat educativa dels centres respectius. 5. Els centres poden arribar a acords amb els municipis respectius, per a ls de biblioteques municipals amb les finalitats que preveu aquest article.

1322

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

CAPTOL III Centres privats Article 114. Denominaci. Els centres privats poden adoptar qualsevol denominaci, excepte la que correspon a centres pblics o que pugui induir a confusi amb aquests. Article 115. Carcter propi dels centres privats. 1. Els titulars dels centres privats tenen dret a establir el carcter propi daquests, que en tot cas ha de respectar els drets garantits a professors, pares i alumnes a la Constituci i a les lleis. 2. El carcter propi del centre lha de posar en coneixement el titular del centre als diferents sectors de la comunitat educativa, aix com a tothom que pugui estar interessat a accedir-hi. La matriculaci dun alumne suposa el respecte del carcter propi del centre, que ha de respectar al seu torn els drets dels alumnes i les seves famlies reconeguts a la Constituci i a les lleis. 3. Qualsevol modificaci en el carcter propi dun centre privat, per canvi en la titularitat o per qualsevol altra circumstncia, sha de posar en coneixement de la comunitat educativa amb antelaci suficient. En qualsevol cas, la modificaci del carcter propi, una vegada iniciat el curs, no pot produir efectes abans que finalitzi el procs dadmissi i matriculaci dels alumnes per al curs segent. CAPTOL IV Centres privats concertats Article 116. Concerts. 1. Els centres privats que ofereixin ensenyaments declarats gratuts en aquesta Llei i satisfacin necessitats descolaritzaci, en el marc del que disposen els articles 108 i 109, es poden acollir al rgim de concerts en els termes legalment establerts. Els centres que accedeixin al rgim de concertaci educativa han de formalitzar amb lAdministraci educativa que escaigui el concert corresponent. 2. Entre els centres que compleixin els requisits que estableix lapartat anterior, tenen preferncia per acollirse al rgim de concerts els que atenguin poblacions escolars de condicions econmiques desfavorables o els que realitzin experincies dinters pedaggic per al sistema educatiu. En tot cas, tenen preferncia els centres que, complint els criteris damunt assenyalats, estiguin constituts i funcionin en rgim de cooperativa. 3. Correspon al Govern establir els aspectes bsics a qu shan de sotmetre els concerts. Aquests aspectes shan de referir al compliment dels requisits que preveuen la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, del dret a leducaci, i les normes daquesta Llei que hi siguin aplicables, a la tramitaci de la sollicitud, la durada mxima del concert i les causes dextinci, a les obligacions de la titularitat del centre concertat i de lAdministraci educativa, a la submissi del concert al dret administratiu, a les singularitats del rgim del professorat sense relaci laboral, a la constituci del consell escolar del centre al qual satorga el concert i a la designaci del director. 4. Correspon a les comunitats autnomes dictar les normes necessries per desenvolupar el rgim de concerts educatius, dacord amb el que preveu el present article i en el marc del que disposen els articles 108 i 109. El concert ha destablir els drets i les obligacions recproques quant a rgim econmic, durada, prrroga i extinci

del concert, nombre dunitats escolars concertades i altres condicions, amb subjecci a les disposicions reguladores del rgim de concerts. 5. Els concerts poden afectar diversos centres sempre que pertanyin a un mateix titular. 6. Les administracions educatives poden concertar, amb carcter preferent, els programes de qualificaci professional inicial que, dacord amb el que preveu aquesta Llei, els centres privats concertats deducaci secundria obligatria imparteixin al seu alumnat. Aquests concerts tenen carcter singular. 7. El concert per als ensenyaments postobligatoris t carcter singular. Article 117. Mduls de concert.

1. La quantia global dels fons pblics destinats al sosteniment dels centres privats concertats, per fer efectiva la gratutat dels ensenyaments objecte de concert, sha destablir en els pressupostos de les administracions corresponents. 2. Als efectes de distribuci de la quantia global a qu fa referncia lapartat anterior, limport del mdul econmic per unitat escolar es fixa anualment en els pressupostos generals de lEstat i, si sescau, en els de les comunitats autnomes, i en aquests no pot ser inferior al que sestableixi en els primers en cap de les quantitats en qu es diferencia lesmentat mdul dacord amb el que estableix lapartat segent. 3. En el mdul, la quantia del qual ha dassegurar que lensenyament simparteixi en condicions de gratutat, shi diferencien: a) Els salaris del personal docent, incloses les cotitzacions per quota patronal a la Seguretat Social que corresponguin als titulars dels centres. b) Les quantitats assignades a altres despeses, que comprenen les de personal dadministraci i serveis, les ordinries de manteniment, conservaci i funcionament, aix com les quantitats que corresponguin a la reposici dinversions reals. Aix mateix, es poden considerar les derivades de lexercici de la funci directiva no docent. En cap cas no es computen interessos del capital propi. Les quantitats esmentades shan de fixar amb criteris anlegs als aplicats als centres pblics. c) Les quantitats pertinents per atendre el pagament dels conceptes dantiguitat del personal docent dels centres privats concertats i consegent repercussi en les quotes de la Seguretat Social; pagament de les substitucions del professorat i els derivats de lexercici de la funci directiva docent; pagament de les obligacions derivades de lexercici de les garanties reconegudes als representants legals dels treballadors segons el que estableix larticle 68 de lEstatut dels treballadors. Aquestes quantitats shan de recollir en un fons general que sha de distribuir de manera individualitzada entre el personal docent dels centres privats concertats, dacord amb les circumstncies que concorrin en cada professor i aplicant criteris anlegs als fixats per al professorat dels centres pblics. 4. Les quantitats corresponents als salaris del personal docent a qu fa referncia lapartat anterior han de possibilitar lequiparaci gradual de la seva remuneraci amb la del professorat pblic de les etapes respectives. 5. Els salaris del personal docent els abona lAdministraci al professorat com a pagament delegat i en nom de lentitat titular del centre, amb crrec i a compte de les quantitats que preveu lapartat anterior. Amb aquesta finalitat, el titular del centre, en la seva condici docupador en la relaci laboral, ha de facilitar a lAdministraci les nmines corresponents, aix com les eventuals modificacions.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1323

6. LAdministraci no pot assumir alteracions en les despeses de personal i costos laborals del professorat, derivades de convenis collectius que superin el percentatge dincrement global de les quantitats corresponents a salaris a qu fa referncia lapartat 3 daquest article. 7. Les administracions educatives poden incrementar els mduls per als centres privats concertats que escolaritzin alumnes amb necessitat especfica de suport educatiu en proporci superior a lestablerta amb carcter general o per a la zona en qu subiquin. 8. La reglamentaci que desenvolupi el rgim de concerts ha de tenir en compte les caracterstiques especfiques de les cooperatives densenyament i dels professors sense relaci laboral amb la titularitat del centre, a fi de facilitar la gesti dels seus recursos econmics i humans. 9. A la llei de pressupostos generals de lEstat es determina limport mxim de les quotes que els centres amb concert singular poden percebre de les famlies.

2. La comunitat educativa ha de participar en el govern dels centres a travs del consell escolar. 3. Els professors tamb han de participar en la presa de decisions pedaggiques que corresponen al claustre, als rgans de coordinaci docent i als equips de professors que imparteixin classe en el mateix curs. 4. Correspon a les administracions educatives afavorir la participaci de lalumnat en el funcionament dels centres a travs dels seus delegats de grup i curs, aix com dels seus representants en el consell escolar. 5. Els pares i els alumnes tamb poden participar en el funcionament dels centres a travs de les seves associacions. Les administracions educatives han dafavorir la informaci i la formaci dirigida a ells. 6. Els centres han de tenir com a mnim els segents rgans collegiats de govern: consell escolar i claustre de professors. CAPTOL II Autonomia dels centres Article 120. Disposicions generals.

TTOL V Participaci, autonomia i govern dels centres


CAPTOL I Participaci en el funcionament i el govern dels centres Article 118. Principis generals. 1. La participaci s un valor bsic per a la formaci de ciutadans autnoms, lliures, responsables i compromesos amb els principis i valors de la Constituci. 2. La participaci, lautonomia i el govern dels centres que ofereixin ensenyaments regulats en aquesta Llei shan dajustar al que shi disposa i al que disposen la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, i les normes que es dictin en el desplegament daquestes lleis. 3. Les administracions educatives han de fomentar, en lmbit de la seva competncia, lexercici efectiu de la participaci dalumnat, professorat, famlies i personal dadministraci i serveis en els centres educatius. 4. A fi de fer efectiva la coresponsabilitat entre el professorat i les famlies en leducaci dels seus fills, les administracions educatives han dadoptar mesures que promoguin i incentivin la collaboraci efectiva entre la famlia i lescola. 5. En relaci amb els centres integrats i de referncia nacional de formaci professional cal atenir-se al que disposen la Llei orgnica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formaci professional, i les normes que la despleguin. 6. Correspon a les administracions educatives regular la participaci en els centres que imparteixin ensenyaments artstics superiors dacord amb la normativa bsica que estableixi el Govern. 7. Correspon a les administracions educatives adaptar el que estableix aquest ttol a les caracterstiques dels centres que imparteixen nicament el primer cicle deducaci infantil. Aquesta adaptaci ha de respectar, en tot cas, els principis dautonomia i participaci de la comunitat educativa recollits en el dit ttol. Article 119. Participaci en el funcionament i el govern dels centres pblics i privats concertats. 1. Les administracions educatives han de garantir la participaci de la comunitat educativa en lorganitzaci, el govern, el funcionament i lavaluaci dels centres.

1. Els centres disposen dautonomia pedaggica, dorganitzaci i de gesti en el marc de la legislaci vigent i en els termes recollits en aquesta Llei i en les normes que la despleguin. 2. Els centres docents disposen dautonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gesti, com tamb les normes dorganitzaci i funcionament del centre. 3. Les administracions educatives han dafavorir lautonomia dels centres de manera que els seus recursos econmics, materials i humans es puguin adequar als plans de treball i organitzaci que elaborin, una vegada siguin convenientment avaluats i valorats. 4. Els centres, en lexercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliaci de lhorari escolar en els termes que estableixin les administracions educatives, sense que, en cap cas, simposin aportacions a les famlies ni exigncies per a les administracions educatives. 5. Quan aquestes experimentacions, plans de treball o formes dorganitzaci puguin afectar lobtenci de ttols acadmics o professionals, han de ser autoritzats expressament pel Govern. Article 121. Projecte educatiu.

1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els valors, els objectius i les prioritats dactuaci. Aix mateix, ha dincorporar la concreci dels currculums establerts per lAdministraci educativa que correspon fixar i aprovar al claustre, com tamb el tractament transversal en les rees, matries o mduls de leducaci en valors i altres ensenyaments. 2. El projecte esmentat, que ha de tenir en compte les caracterstiques de lentorn social i cultural del centre, ha de recollir la forma datenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial, aix com el pla de convivncia, i ha de respectar el principi de no-discriminaci i dinclusi educativa com a valors fonamentals, com tamb els principis i objectius que recullen aquesta Llei i la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci. 3. Correspon a les administracions educatives establir el marc general que permeti als centres pblics i privats concertats elaborar els seus projectes educatius, que shan de fer pblics per tal de facilitar que el conjunt de la comunitat educativa els conegui. Aix mateix, correspon a les administracions educatives contribuir al desenvolupament del currculum afavorint lelaboraci de models

1324

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

oberts de programaci docent i de materials didctics que atenguin les diferents necessitats dels alumnes i del professorat. 4. Correspon a les administracions educatives afavorir la coordinaci entre els projectes educatius dels centres deducaci primria i els deducaci secundria obligatria a fi que la incorporaci dels alumnes a leducaci secundria sigui gradual i positiva. 5. Els centres han de promoure compromisos educatius entre les famlies o tutors legals i el mateix centre en qu es consignin les activitats que pares, professors i alumnes es comprometen a dur a terme per millorar el rendiment acadmic de lalumnat. 6. El projecte educatiu dels centres privats concertats, que en tot cas sha de fer pblic, lha de disposar el seu respectiu titular i ha dincorporar el carcter propi al qual es refereix larticle 115 daquesta Llei. Article 122. Recursos.

Article 124.

Normes dorganitzaci i funcionament.

1. Els centres docents han delaborar les seves normes dorganitzaci i funcionament, que han dincloure les que garanteixin el compliment del pla de convivncia. 2. Les administracions educatives han de facilitar que els centres, en el marc de la seva autonomia, puguin elaborar les seves prpies normes dorganitzaci i funcionament. Article 125. Programaci general anual.

Els centres educatius han delaborar al principi de cada curs una programaci general anual que reculli tots els aspectes relatius a lorganitzaci i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currculum, les normes, i tots els plans dactuaci acordats i aprovats. CAPTOL III rgans collegiats de govern i de coordinaci docent dels centres pblics SECCI PRIMERA. Article 126. CONSELL ESCOLAR

1. Els centres han destar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per oferir un ensenyament de qualitat i garantir la igualtat doportunitats en laccs a leducaci. 2. Les administracions educatives poden assignar dotacions ms grans de recursos a determinats centres pblics o privats concertats per ra dels projectes que ho requereixin o atenent les condicions despecial necessitat de la poblaci que escolaritzen. 3. Els centres docents pblics poden obtenir recursos complementaris, amb laprovaci prvia del consell escolar, en els termes que estableixin les administracions educatives, dins els lmits que la normativa vigent estableix. Aquests recursos no poden provenir de les activitats portades a terme per les associacions de pares i dalumnes en compliment dels seus fins i han de ser aplicats a les seves despeses, dacord amb el que les administracions educatives estableixin. Article 123. Projecte de gesti dels centres pblics. 1. Els centres pblics que imparteixin ensenyaments regulats per aquesta Llei disposen dautonomia en la seva gesti econmica dacord amb la normativa que estableix aquesta Llei i la que determini cada Administraci educativa. 2. Les administracions educatives poden delegar en els rgans de govern dels centres pblics ladquisici de bns, contractaci dobres, serveis i subministraments, dacord amb el Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual saprova el text refs de la Llei de contractes de les administracions pbliques, i amb els lmits que fixi la normativa corresponent. Lexercici de lautonomia dels centres per administrar aquests recursos est sotms a les disposicions que les administracions educatives estableixin per regular el procs de contractaci, de realitzaci i de justificaci de la despesa. 3. Per al compliment dels seus projectes educatius, els centres pblics poden formular requisits de titulaci i capacitaci professional respecte de determinats llocs de treball del centre, dacord amb les condicions que estableixin les administracions educatives. 4. Els centres pblics han dexpressar lordenaci i la utilitzaci dels seus recursos, tant materials com humans, a travs de lelaboraci del seu projecte de gesti, en els termes que regulin les administracions educatives. 5. Les administracions educatives poden delegar en els rgans de govern dels centres pblics les competncies que determinin, incloses les relatives a gesti de personal, i han de responsabilitzar els directors de la gesti dels recursos posats a disposici del centre.

Composici del consell escolar.

1. El consell escolar dels centres pblics el componen els membres segents: a) El director del centre, que ns el president. b) El cap destudis. c) Un regidor o representant de lAjuntament en el terme municipal del qual hi ha el centre. d) Un nombre de professors, elegits pel claustre, que no pot ser inferior a un ter del total dels components del consell. e) Un nombre de pares i dalumnes, elegits respectivament per ells i entre ells, que no pot ser inferior a un ter del total dels components del Consell. f) Un representant del personal dadministraci i serveis del centre. g) El secretari del centre, que actua com a secretari del consell, amb veu i sense vot. 2. Una vegada constitut el consell escolar del centre, aquest ha de designar una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. 3. Un dels representants dels pares en el consell escolar s designat per lassociaci de pares ms representativa del centre, dacord amb el procediment que estableixin les administracions educatives. 4. Correspon a les administracions educatives regular les condicions per les quals els centres que imparteixin els ensenyaments de formaci professional o arts plstiques i disseny poden incorporar al seu consell escolar un representant proposat per les organitzacions empresarials o institucions laborals presents en lmbit dacci del centre. 5. Els alumnes poden ser elegits membres del consell escolar a partir del primer curs de leducaci secundria obligatria. No obstant aix, els alumnes dels dos primers cursos de leducaci secundria obligatria no poden participar en la selecci o el cessament del director. Els alumnes deducaci primria poden participar en el consell escolar del centre en els termes que estableixin les administracions educatives. 6. Correspon a les administracions educatives determinar el nombre total de membres del consell escolar i regular el procs delecci. 7. En els centres especfics deducaci infantil, en els incomplets deducaci primria, en els deducaci secun-

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1325

dria amb menys de vuit unitats, en centres deducaci permanent de persones adultes i deducaci especial, en els que simparteixin ensenyaments artstics professionals, didiomes o esportius, com tamb en aquelles unitats o centres de caracterstiques singulars, lAdministraci educativa competent ha dadaptar el que disposa aquest article a la singularitat daquests. 8. En els centres especfics deducaci especial i en els que tinguin unitats deducaci especial tamb forma part del consell escolar un representant del personal datenci educativa complementria. Article 127. Competncies del consell escolar.

Article 129.

Competncies.

El consell escolar del centre t les competncies segents: a) Aprovar i avaluar els projectes i les normes a qu es refereix el captol II del ttol V daquesta Llei. b) Aprovar i avaluar la programaci general anual del centre sense perjudici de les competncies del claustre de professors, en relaci amb la planificaci i organitzaci docent. c) Conixer les candidatures a la direcci i els projectes de direcci presentats pels candidats. d) Participar en la selecci del director del centre en els termes que estableix aquesta Llei. Ser informat del nomenament i cessament dels altres membres de lequip directiu. Si sescau, amb lacord previ dels seus membres, adoptat per majoria de dos teros, proposar la revocaci del nomenament del director. e) Decidir sobre ladmissi dalumnes amb subjecci al que estableixen aquesta Llei i les disposicions que la despleguin. f) Conixer la resoluci de conflictes disciplinaris i vetllar perqu satinguin a la normativa vigent. Quan les mesures disciplinries adoptades pel director corresponguin a conductes de lalumnat que perjudiquin greument la convivncia del centre, el consell escolar, a instncia de pares o tutors, pot revisar la decisi adoptada i proposarhi, si sescau, les mesures oportunes. g) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivncia al centre, la igualtat entre homes i dones i la resoluci pacfica de conflictes en tots els mbits de la vida personal, familiar i social. h) Promoure la conservaci i renovaci de les installacions i equip escolar i aprovar lobtenci de recursos complementaris dacord amb el que estableix larticle 122.3. i) Fixar les directrius per a la collaboraci, amb fins educatius i culturals, amb les administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes. j) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, levoluci del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en qu participi el centre. k) Elaborar propostes i informes, a iniciativa prpia o a petici de lAdministraci competent, sobre el funcionament del centre i la millora de la qualitat de la gesti, i sobre els altres aspectes relacionats amb aquesta qualitat. l) Qualsevol altra que li atribueixi lAdministraci educativa. SECCI SEGONA. Article 128. Composici. CLAUSTRE DE PROFESSORS

El claustre de professors t les competncies segents: a) Formular a lequip directiu i al consell escolar propostes per a lelaboraci dels projectes del centre i de la programaci general anual. b) Aprovar i avaluar la concreci del currculum i tots els aspectes educatius dels projectes i de la programaci general anual. c) Fixar els criteris referents a lorientaci, tutoria, avaluaci i recuperaci dels alumnes. d) Promoure iniciatives en lmbit de lexperimentaci i de la recerca pedaggica i en la formaci del professorat del centre. e) Elegir els seus representants en el consell escolar del centre i participar en la selecci del director en els termes que estableix aquesta Llei. f) Conixer les candidatures a la direcci i els projectes de direcci presentats pels candidats. g) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, levoluci del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en qu participi el centre. h) Emetre informe sobre les normes dorganitzaci i funcionament del centre. i) Conixer la resoluci de conflictes disciplinaris i la imposici de sancions i vetllar perqu aquestes satinguin a la normativa vigent. j) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivncia al centre. k) Qualsevol altra que li atribueixin lAdministraci educativa o les normes dorganitzaci i funcionament respectives. SECCI TERCERA. ALTRES RGANS DE COORDINACI DOCENT Article 130. rgans de coordinaci docent.

1. Correspon a les administracions educatives regular el funcionament dels rgans de coordinaci docent i dorientaci i potenciar els equips de professors que imparteixin classe en el mateix curs, com tamb la collaboraci i el treball en equip dels professors que imparteixin classe a un mateix grup dalumnes. 2. Als instituts deducaci secundria, entre els rgans de coordinaci docent, hi ha dhaver departaments de coordinaci didctica que sencarreguin de lorganitzaci i el desenvolupament dels ensenyaments propis de les matries o mduls que sels encomanin. CAPTOL IV Direcci dels centres pblics Article 131. Lequip directiu.

1. El claustre de professors s lrgan propi de participaci dels professors en el govern del centre i t la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i, si sescau, decidir tots els aspectes educatius del centre. 2. El claustre el presideix el director i est integrat per la totalitat dels professors que presten servei al centre.

1. Lequip directiu, rgan executiu de govern dels centres pblics, lintegren el director, el cap destudis, el secretari i tots els que determinin les administracions educatives. 2. Lequip directiu ha de treballar de manera coordinada en el desenvolupament de les seves funcions, dacord amb les instruccions del director i les funcions especfiques legalment establertes. 3. El director, amb la comunicaci prvia al claustre de professors i al consell escolar, ha de formular proposta de nomenament i cessament a lAdministraci educativa dels crrecs de cap destudis i secretari entre els professors amb dest en aquest centre.

1326

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

4. Tots els membres de lequip directiu cessen en les seves funcions al final del mandat o quan es produeixi el cessament del director. 5. Les administracions educatives han dafavorir lexercici de la funci directiva en els centres docents, mitjanant ladopci de mesures que permetin millorar lactuaci dels equips directius en relaci amb el personal i els recursos materials i mitjanant lorganitzaci de programes i cursos de formaci. Article 132. Competncies del director.

professors funcionaris de carrera que imparteixin algun dels ensenyaments encomanats al centre. 4. La selecci es fa de conformitat amb els principis digualtat, publicitat, mrit i capacitat. Article 134. Requisits per ser candidat a director.

Sn competncies del director: a) Tenir la representaci del centre, representar lAdministraci educativa en el centre i fer arribar a aquesta Administraci els plantejaments, les aspiracions i les necessitats de la comunitat educativa. b) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre, sense perjudici de les competncies atribudes al claustre de professors i al consell escolar. c) Exercir la direcci pedaggica, promoure la innovaci educativa i impulsar plans per a la consecuci dels objectius del projecte educatiu del centre. d) Garantir el compliment de les lleis i altres disposicions vigents. e) Exercir el comandament de tot el personal adscrit al centre. f) Afavorir la convivncia al centre, garantir la mediaci en la resoluci dels conflictes i imposar les mesures disciplinries que corresponguin als alumnes, en compliment de la normativa vigent, sense perjudici de les competncies atribudes al consell escolar per larticle 127 daquesta Llei. Amb aquesta finalitat, sha de promoure lagilitaci dels procediments per a la resoluci dels conflictes en els centres. g) Impulsar la collaboraci amb les famlies, amb institucions i amb organismes que facilitin la relaci del centre amb lentorn, i fomentar un clima escolar que afavoreixi lestudi i el desenvolupament de totes les actuacions que propicin una formaci integral en coneixements i valors dels alumnes. h) Impulsar les avaluacions internes del centre i collaborar en les avaluacions externes i en lavaluaci del professorat. i) Convocar i presidir els actes acadmics i les sessions del consell escolar i del claustre de professors del centre i executar els acords adoptats en lmbit de les seves competncies. j) Dur a terme les contractacions dobres, serveis i subministraments, aix com autoritzar les despeses dacord amb el pressupost del centre, ordenar els pagaments i visar les certificacions i documents oficials del centre, tot aix dacord amb el que estableixin les administracions educatives. k) Proposar a lAdministraci educativa el nomenament i cessament dels membres de lequip directiu, amb la informaci prvia al claustre de professors i al consell escolar del centre. l) Qualsevol altra que li encomani lAdministraci educativa. Article 133. Selecci del director. 1. La selecci del director es fa mitjanant un procs en el qual han de participar la comunitat educativa i lAdministraci educativa. 2. Aquest procs ha de permetre seleccionar els candidats ms idonis professionalment i que obtinguin el suport ms alt de la comunitat educativa. 3. La selecci i el nomenament de directors dels centres pblics sefectua mitjanant concurs de mrits entre

1. Sn requisits per poder participar en el concurs de mrits: a) Tenir una antiguitat dalmenys cinc anys com a funcionari de carrera en la funci pblica docent. b) Haver impartit docncia directa com a funcionari de carrera, durant un perode de la mateixa durada, en algun dels ensenyaments dels que ofereix el centre al qual sopta. c) Estar prestant serveis en un centre pblic, en algun dels ensenyaments dels del centre al qual sopta, amb una antiguitat en aquest dalmenys un curs complet en publicar-se la convocatria, en lmbit de lAdministraci educativa convocant. d) Presentar un projecte de direcci que inclogui, entre altres, els objectius, les lnies dactuaci i la seva avaluaci. 2. En els centres especfics deducaci infantil, en els incomplets deducaci primria, en els deducaci secundria amb menys de vuit unitats, en els que imparteixin ensenyaments artstics professionals, esportius, didiomes o els dirigits a persones adultes amb menys de vuit professors, les administracions educatives poden eximir els candidats de complir algun dels requisits que estableix lapartat 1 daquest article. Article 135. Procediment de selecci.

1. Per a la selecci dels directors en els centres pblics, les administracions educatives han de convocar concurs de mrits i han destablir els criteris objectius i el procediment de valoraci dels mrits del candidat i del projecte presentat. 2. La selecci lha de fer al centre una Comissi constituda per representants de lAdministraci educativa i del centre corresponent. 3. Correspon a les administracions educatives determinar el nombre total de vocals de les comissions. Almenys un ter dels membres de la comissi ha de ser professorat elegit pel claustre i un altre ter ha de ser elegit pels membres del consell escolar que no sn professors, entre ells mateixos. 4. La selecci del director, que ha de tenir en compte la valoraci objectiva dels mrits acadmics i professionals acreditats pels aspirants i la valoraci del projecte de direcci, lhan de decidir democrticament els membres de la Comissi, dacord amb els criteris establerts per les administracions educatives. 5. La selecci sha defectuar considerant, primer, les candidatures de professors del centre, que hi tenen preferncia. En absncia de candidats del centre o quan aquests no hagin estat seleccionats, la Comissi ha de valorar les candidatures de professors daltres centres. Article 136. Nomenament.

1. Els aspirants seleccionats han de superar un programa de formaci inicial, organitzat per les administracions educatives. Els aspirants seleccionats que acreditin una experincia dalmenys dos anys en la funci directiva estan exempts de realitzar el programa de formaci inicial. 2. LAdministraci educativa nomena director del centre que correspongui, per un perode de quatre anys, laspirant que hagi superat aquest programa.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1327

3. El nomenament dels directors es pot renovar, per perodes de la mateixa durada, amb lavaluaci positiva prvia del treball desenvolupat al final dels perodes. Els criteris i procediments daquesta avaluaci sn pblics. Les administracions educatives poden fixar un lmit mxim per a la renovaci dels mandats. Article 137. Nomenament amb carcter extraordinari.

d) Oferir informaci sobre el grau de compliment dels objectius de millora establerts per les administracions educatives. e) Proporcionar informaci sobre el grau de consecuci dels objectius educatius espanyols i europeus, com tamb del compliment dels compromisos educatius contrets en relaci amb la demanda de la societat espanyola i les metes fixades en el context de la Uni Europea. 2. La finalitat establerta a lapartat anterior no pot emparar que els resultats de les avaluacions del sistema educatiu, independentment de lmbit territorial estatal o autonmic en qu sapliquin, puguin ser utilitzats per a valoracions individuals dels alumnes o per establir classificacions dels centres. Article 141. mbit de lavaluaci.

En absncia de candidats, en el cas de centres de nova creaci o quan la Comissi corresponent no hagi seleccionat cap aspirant, lAdministraci educativa ha de nomenar director un professor funcionari per un perode mxim de quatre anys. Article 138. Cessament del director.

El cessament del director es produeix en els supsits segents: a) Finalitzaci del perode per al qual va ser nomenat i, si sescau, de la seva prrroga. b) Renncia motivada acceptada per lAdministraci educativa. c) Incapacitat fsica o psquica sobrevinguda. d) Revocaci motivada, per lAdministraci educativa competent, a iniciativa prpia o a proposta motivada del consell escolar, per incompliment greu de les funcions inherents al crrec de director. En tot cas, la resoluci de revocaci semet desprs de la instrucci dun expedient contradictori, amb laudincia prvia a linteressat i escoltat el consell escolar. Article 139. Reconeixement de la funci directiva. 1. Lexercici de crrecs directius, i en especial del crrec de director, s retribut de forma diferenciada, en consideraci a la responsabilitat i dedicaci exigides, dacord amb les quanties que fixin per als complements establerts a aquest efecte les administracions educatives. 2. Aix mateix, lexercici de crrecs directius, i, en tot cas, del crrec de director ha de ser especialment valorat als efectes de la provisi de llocs de treball en la funci pblica docent. 3. Els directors sn avaluats al final del seu mandat. Els que obtinguin avaluaci positiva, obtindran un reconeixement personal i professional en els termes que estableixin les administracions educatives. 4. Els directors dels centres pblics que hagin exercit el seu crrec amb valoraci positiva durant el perode de temps que cada Administraci educativa determini, mantenen, mentre continun en situaci dactiu, la percepci duna part del complement retributiu corresponent en la proporci, les condicions i els requisits que determinin les administracions educatives.

Lavaluaci sestn a tots els mbits educatius que regula aquesta Llei i saplica sobre els processos daprenentatge i resultats dels alumnes, lactivitat del professorat, els processos educatius, la funci directiva, el funcionament dels centres docents, la inspecci i les mateixes administracions educatives. Article 142. Organismes responsables de lavaluaci.

1. Duen a terme lavaluaci del sistema educatiu lInstitut Nacional dAvaluaci i Qualitat del Sistema Educatiu, que passa a denominar-se Institut dAvaluaci, i els organismes corresponents de les administracions educatives que aquestes determinin, que avaluen el sistema educatiu en lmbit de les seves competncies. 2. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha de determinar lestructura i les funcions de lInstitut dAvaluaci, en el qual sha de garantir la participaci de les administracions educatives. 3. Els equips directius i el professorat dels centres docents han de collaborar amb les administracions educatives en les avaluacions que es realitzin en els seus centres. Article 143. Avaluaci general del sistema educatiu.

TTOL VI Avaluaci del sistema educatiu


Article 140. Finalitat de lavaluaci. 1. Lavaluaci del sistema educatiu t com a finalitat: a) Contribuir a millorar la qualitat i lequitat de leducaci. b) Orientar les poltiques educatives. c) Augmentar la transparncia i eficcia del sistema educatiu.

1. LInstitut dAvaluaci, en collaboraci amb les administracions educatives, ha delaborar plans plurianuals davaluaci general del sistema educatiu. Prviament a la seva realitzaci, shan de fer pblics els criteris i procediments davaluaci. 2. LInstitut dAvaluaci, en collaboraci amb les administracions educatives, ha de coordinar la participaci de lEstat espanyol en les avaluacions internacionals. 3. LInstitut dAvaluaci, en collaboraci amb les administracions educatives, ha delaborar el Sistema estatal dindicadors de leducaci, que ha de contribuir al coneixement del sistema educatiu i a orientar la presa de decisions de les institucions educatives i de tots els sectors implicats en leducaci. Les dades necessries per a la seva elaboraci les han de facilitar al Ministeri dEducaci i Cincia les administracions educatives de les comunitats autnomes. Article 144. Avaluacions generals de diagnstic.

1. LInstitut dAvaluaci i els organismes corresponents de les administracions educatives, en el marc de lavaluaci general del sistema educatiu que els competeix, han de collaborar en la realitzaci davaluacions generals de diagnstic, que permetin obtenir dades representatives, tant de lalumnat i dels centres de les comunitats autnomes com del conjunt de lEstat. Aquestes avaluacions han de versar sobre les competncies bsiques

1328

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

del currculum, shan defectuar en lensenyament primari i secundari i han dincloure, en tot cas, les que preveuen els articles 21 i 29. La Conferncia Sectorial dEducaci ha de vetllar perqu aquestes avaluacions es realitzin amb criteris dhomogenetat. 2. En el marc de les seves competncies respectives, correspon a les administracions educatives desenvolupar i controlar les avaluacions de diagnstic en qu participin els centres que en depenen i proporcionar els models i suports pertinents a fi que tots els centres puguin realitzar adequadament aquestes avaluacions, que tenen carcter formatiu i intern. 3. Correspon a les administracions educatives regular la forma en qu els resultats daquestes avaluacions de diagnstic que realitzen els centres, com tamb els plans dactuaci que en derivin, han de ser posats en coneixement de la comunitat educativa. En cap cas els resultats daquestes avaluacions no es poden utilitzar per establir classificacions dels centres. Article 145. Avaluaci dels centres. 1. Les administracions educatives, en el marc de les seves competncies, poden elaborar i realitzar plans davaluaci dels centres educatius, que han de tenir en compte les situacions socioeconmiques i culturals de les famlies i alumnes que acullen, lentorn del mateix centre i els recursos de qu disposa. 2. Aix mateix, les administracions educatives han de donar suport i facilitats a lautoavaluaci dels centres educatius. Article 146. Avaluaci de la funci directiva. Amb la finalitat de millorar el funcionament dels centres educatius, les administracions educatives, en lmbit de les seves competncies, poden elaborar plans per a la valoraci de la funci directiva. Article 147. Difusi del resultat de les avaluacions.

gurar el compliment de les lleis, la garantia dels drets i lobservana dels deures de tots els qui participen en els processos densenyament i aprenentatge, la millora del sistema educatiu i la qualitat i equitat de lensenyament. CAPTOL I Alta inspecci Article 149. mbit.

Correspon a lEstat lalta inspecci educativa, per garantir el compliment de les facultats que t atribudes en matria densenyament i lobservana dels principis i normes constitucionals aplicables i altres normes bsiques que despleguen larticle 27 de la Constituci. Article 150. Competncies.

1. En lexercici de les funcions que estan atribudes a lEstat, correspon a lalta inspecci: a) Comprovar el compliment dels requisits establerts per lEstat en lordenaci general del sistema educatiu quant a modalitats, etapes, cicles i especialitats densenyament, com tamb quant al nombre de cursos que en cada cas correspongui. b) Comprovar la inclusi dels aspectes bsics del currculum dins dels currculums respectius i que aquests es cursen dacord amb lordenament estatal corresponent. c) Comprovar el compliment de les condicions per a lobtenci dels ttols corresponents i dels efectes acadmics o professionals daquests. d) Vetllar pel compliment de les condicions bsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en lexercici dels seus drets i deures en matria deducaci, com tamb dels seus drets lingstics, dacord amb les disposicions aplicables. e) Verificar ladequaci de la concessi de les subvencions i beques als criteris generals que estableixin les disposicions de lEstat. 2. En lexercici de les funcions dalta inspecci, els funcionaris de lEstat gaudeixen de la consideraci dautoritat pblica a tots els efectes, i poden sollicitar en les seves actuacions la collaboraci necessria a les autoritats de lEstat i de les comunitats autnomes per al compliment de les funcions que els estan encomanades. 3. El Govern ha de regular lorganitzaci i el rgim de personal de lalta inspecci, aix com la seva dependncia. El Govern, consultades les comunitats autnomes, tamb ha de regular els procediments dactuaci de lalta inspecci. CAPTOL II Inspecci educativa Article 151. Funcions de la inspecci educativa.

1. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha de presentar anualment al Congrs dels Diputats un informe sobre els principals indicadors del sistema educatiu espanyol, els resultats de les avaluacions de diagnstic espanyoles o internacionals i les recomanacions plantejades a partir daquestes avaluacions, com tamb sobre els aspectes ms destacats de linforme que elabora sobre el sistema educatiu el Consell Escolar de lEstat. 2. El Ministeri dEducaci i Cincia ha de publicar peridicament les conclusions dinters general de les avaluacions efectuades per lInstitut dAvaluaci en collaboraci amb les administracions educatives i ha de donar a conixer la informaci que ofereixi peridicament el Sistema Estatal dIndicadors.

TTOL VII Inspecci del sistema educatiu


Article 148. Inspecci del sistema educatiu. 1. s competncia i responsabilitat dels poders pblics la inspecci del sistema educatiu. 2. Correspon a les administracions pbliques competents ordenar, regular i exercir la inspecci educativa dins lmbit territorial respectiu. 3. La inspecci educativa sha defectuar sobre tots els elements i aspectes del sistema educatiu, a fi dasse-

Les funcions de la inspecci educativa sn les segents: a) Supervisar i controlar, des del punt de vista pedaggic i organitzatiu, el funcionament dels centres educatius i els programes que hi incideixen. b) Supervisar la prctica docent, la funci directiva i collaborar en la seva millora contnua. c) Participar en lavaluaci del sistema educatiu i dels elements que lintegren. d) Vetllar pel compliment, en els centres educatius, de les lleis, els reglaments i altres disposicions vigents que afectin el sistema educatiu.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1329

e) Vetllar pel compliment i laplicaci dels principis i valors que recull aquesta Llei, inclosos els destinats a fomentar la igualtat real entre homes i dones. f) Assessorar, orientar i informar els diferents sectors de la comunitat educativa en lexercici dels seus drets i en el compliment de les seves obligacions. g) Emetre els informes sollicitats per les administracions educatives respectives o que derivin del coneixement de la realitat propi de la inspecci educativa, a travs de les vies reglamentries. h) Qualsevol altra que li sigui atribuda per les administracions educatives, dins lmbit de les seves competncies. Article 152. Inspectors deducaci.

finalitat de garantir la consecuci dels objectius que shi preveuen. 2. LEstat i les comunitats autnomes han dacordar un pla dincrement de la despesa pblica en educaci per als prxims deu anys, que permeti el compliment dels objectius que estableix aquesta Llei i lequiparaci progressiva a la mitjana dels pasos de la Uni Europea. Article 156. Informe anual sobre la despesa pblica en leducaci. El Govern, en linforme anual a qu fa referncia larticle 147 daquesta Llei, hi ha dincloure les dades relatives a la despesa pblica en educaci. Article 157. Recursos per a la millora dels aprenentatges i suport al professorat. 1. Correspon a les administracions educatives proveir els recursos necessaris per garantir, en el procs daplicaci daquesta Llei: a) Un nombre mxim dalumnes per aula, que en lensenyament obligatori s de 25 per a leducaci primria i de 30 per a leducaci secundria obligatria. b) La posada en marxa dun pla de foment de la lectura. c) Lestabliment de programes de refor i suport educatiu i de millora dels aprenentatges. d) Lestabliment de programes de refor de laprenentatge de les llenges estrangeres. e) Latenci a la diversitat dels alumnes i en especial latenci a aquells que presenten necessitat especfica de suport educatiu. f) Lestabliment de programes de refor de laprenentatge de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. g) Mesures de suport al professorat. h) L existncia de serveis o professionals especialitzats en lorientaci educativa, psicopedaggica i professional. 2. A la Comunitat Autnoma del Pas Basc i a la Comunitat Foral de Navarra el finanament dels recursos a qu fa referncia aquest ttol es regeix pel sistema del Concert econmic i del Conveni econmic, respectivament. Disposici addicional primera. Calendari daplicaci de la Llei. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha daprovar el calendari daplicaci daquesta Llei, que t un mbit temporal de cinc anys, a partir de la seva entrada en vigor. En aquest calendari sha destablir la implantaci dels currculums dels ensenyaments corresponents. Disposici addicional segona. Ensenyament de la religi. 1. Lensenyament de la religi catlica sha dajustar al que estableix lAcord sobre ensenyament i assumptes culturals subscrit entre la Santa Seu i lEstat espanyol. Amb aquesta finalitat, i de conformitat amb el que disposa lAcord esmentat, sinclou la religi catlica com a rea o matria en els nivells educatius que correspongui, que s doferta obligatria per als centres i de carcter voluntari per als alumnes. 2. Lensenyament daltres religions sha dajustar al que disposen els acords de cooperaci signats per lEstat espanyol amb la Federaci dEntitats Religioses Evangliques dEspanya, la Federaci de Comunitats Israelites dEspanya, la Comissi Islmica dEspanya i, si sescau,

La inspecci educativa lexerceixen les administracions educatives a travs de funcionaris pblics del cos dinspectors deducaci, aix com els pertanyents a lextingit cos dinspectors al servei de lAdministraci educativa creat per la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica, modificada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, que no hagin optat al seu moment per incorporar-se al dinspectors deducaci. Article 153. Atribucions dels inspectors.

Per complir les funcions de la inspecci educativa els inspectors tenen les atribucions segents: a) Conixer directament totes les activitats que es duguin a terme als centres, als quals tenen lliure accs. b) Examinar i comprovar la documentaci acadmica, pedaggica i administrativa dels centres. c) Rebre dels restants funcionaris i responsables dels centres i serveis educatius, pblics i privats, la collaboraci necessria per al desenvolupament de les seves activitats, per a lexercici de les quals els inspectors tenen la consideraci dautoritat pblica. d) Qualsevol altra que els atribueixin les administracions educatives, dins lmbit de les seves competncies. Article 154. Organitzaci de la inspecci educativa. 1. Les administracions educatives han de regular lestructura i el funcionament dels rgans que estableixin per al desenvolupament de la inspecci educativa en els seus respectius mbits territorials. 2. Lestructura a qu es refereix lapartat anterior es pot organitzar sobre la base dels perfils professionals dels inspectors, entesos en funci dels criteris segents: titulacions universitries, cursos de formaci en lexercici de la inspecci, experincia professional en la docncia i experincia en la mateixa inspecci educativa. 3. En els procediments per proveir llocs de treball en la inspecci educativa es poden tenir en consideraci les necessitats de les respectives administracions educatives i pot ser valorada com a mrit lespecialitzaci dels aspirants dacord amb les condicions descrites a lapartat anterior.

TTOL VIII Recursos econmics


Article 155. Recursos per donar compliment al que estableix aquesta Llei. 1. Els poders pblics han de dotar el conjunt del sistema educatiu dels recursos econmics necessaris per donar compliment al que estableix aquesta Llei, amb la

1330

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

als que en el futur es puguin subscriure amb altres confessions religioses. Disposici addicional tercera. Professorat de religi. 1. Els professors que imparteixin lensenyament de les religions han de complir els requisits de titulaci establerts per als diferents ensenyaments que regula aquesta Llei, aix com els establerts en els acords subscrits entre lEstat espanyol i les diferents confessions religioses. 2. Els professors que, sense pertnyer als cossos de funcionaris docents, imparteixin lensenyament de les religions en els centres pblics, ho han de fer en rgim de contractaci laboral, de conformitat amb lEstatut dels treballadors, amb les respectives administracions competents. La regulaci del seu rgim laboral sha de fer amb la participaci dels representants del professorat. Saccedeix al dest mitjanant criteris objectius digualtat, mrit i capacitat. Aquests professors perceben les retribucions que corresponguin en el respectiu nivell educatiu als professors interins. En tot cas, la proposta per a la docncia correspon a les entitats religioses i es renova automticament cada any. La determinaci del contracte, a temps complet o a temps parcial segons el que requereixin les necessitats dels centres, correspon a les administracions competents. La remoci, si sescau, sha dajustar a dret. Disposici addicional quarta. Llibres de text i altres materials curriculars. 1. En lexercici de lautonomia pedaggica, correspon als rgans de coordinaci didctica dels centres pblics adoptar els llibres de text i altres materials que shagin dutilitzar en el desenvolupament dels diversos ensenyaments. 2. Ledici i adopci dels llibres de text i altres materials no requereixen lautoritzaci prvia de lAdministraci educativa. En tot cas, aquests shan dadaptar al rigor cientfic adequat a les edats dels alumnes i al currculum aprovat per cada Administraci educativa. Aix mateix, han de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals, aix com els principis i valors recollits en aquesta Llei i a la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere, a qu sha dajustar tota lactivitat educativa. 3. La supervisi dels llibres de text i altres materials curriculars constitueix part del procs ordinari dinspecci que exerceix lAdministraci educativa sobre la totalitat delements que integren el procs densenyament i aprenentatge, que ha de vetllar pel respecte als principis i valors continguts a la Constituci i al que disposa aquesta Llei. Disposici addicional cinquena. Calendari escolar. El calendari escolar, que han de fixar anualment les administracions educatives, ha dincloure un mnim de 175 dies lectius per als ensenyaments obligatoris. Disposici addicional sisena. Bases del rgim estatutari de la funci pblica docent. 1. Sn bases del rgim estatutari dels funcionaris pblics docents, a ms de les recollides, amb aquest carcter, a la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica, modificada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, les regulades per aquesta Llei i la normativa que la desplegui, per a lingrs, la mobilitat entre els cossos docents, la reordenaci dels cossos i escales, i la provisi de places mitjanant concursos de

trasllats dmbit estatal. El Govern ha de desplegar per reglament les bases esmentades en els aspectes bsics que siguin necessaris per garantir el marc com bsic de la funci pblica docent. 2. Les comunitats autnomes han dordenar la seva funci pblica docent en el marc de les seves competncies, respectant, en tot cas, les normes bsiques a qu fa referncia lapartat anterior. 3. Peridicament, les administracions educatives han de convocar concursos de trasllat dmbit estatal, a lefecte de procedir a la provisi de les places vacants que determinin en els centres docents densenyament que depenen daquelles, com tamb per garantir la possible concurrncia dels funcionaris del seu mbit de gesti a places daltres administracions educatives i, si sescau i s procedent, ladjudicaci de les que resultin del mateix concurs. En aquests concursos poden participar-hi tots els funcionaris pblics docents, sigui quina sigui lAdministraci educativa de la qual depenguin o per la qual hagin ingressat, sempre que compleixin els requisits generals i els especfics que, dacord amb les respectives plantilles o relacions de llocs de treball, estableixin les convocatries esmentades. Aquestes convocatries shan de fer pbliques a travs del Butllet Oficial de lEstat i dels diaris oficials de les comunitats autnomes convocants. Han dincloure un nic barem de mrits, entre els quals shan de tenir en compte els cursos de formaci i perfeccionament superats, els mrits acadmics i professionals, lantiguitat, la pertinena a algun dels cossos de catedrtics i lavaluaci voluntria de la funci docent. Als efectes dels concursos de trasllats dmbit estatal i del reconeixement de la mobilitat entre els cossos docents, les activitats de formaci organitzades per qualssevol de les administracions educatives produeixen els seus efectes en tot el territori nacional. 4. Durant els cursos escolars en qu no tinguin lloc els concursos dmbit estatal a qu es refereix aquesta disposici, les diferents administracions educatives poden organitzar procediments de provisi referits a lmbit territorial la gesti dels quals els correspongui i destinats a cobrir les seves places, tot aix sense perjudici que en qualsevol moment puguin realitzar processos de redistribuci o de recollocaci dels seus efectius. 5. La provisi de places per funcionaris docents en els centres superiors densenyaments artstics es fa per concurs especfic, dacord amb el que determinin les administracions educatives. 6. Els funcionaris docents que obtinguin una plaa per concurs hi han de romandre un mnim de dos anys per poder participar en successius concursos de provisi de llocs de treball. Disposici addicional setena. Ordenaci de la funci pblica docent i funcions dels cossos docents. 1. La funci pblica docent sordena en els cossos segents: a) El cos de mestres, que exerceix les seves funcions en leducaci infantil i primria. b) Els cossos de catedrtics densenyament secundari i de professors densenyament secundari, que exerceixen les seves funcions en leducaci secundria obligatria, batxillerat i formaci professional. c) El cos de professors tcnics de formaci professional, que exerceix les seves funcions en la formaci professional i, excepcionalment, en les condicions que sestableixin, en leducaci secundria obligatria. d) El cos de professors de msica i arts escniques, que exerceix les seves funcions en els ensenyaments elementals i professionals de msica i dansa, en els ensenyaments dart dramtic i, si sescau, en les matries dels

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1331

ensenyaments superiors de msica i dansa o de la modalitat darts del batxillerat que es determinin. e) El cos de catedrtics de msica i arts escniques, que exerceix les seves funcions en els ensenyaments superiors de msica i dansa i en els dart dramtic. f) Els cossos de catedrtics darts plstiques i disseny i de professors darts plstiques i disseny, que exerceixen les seves funcions en els ensenyaments darts plstiques i disseny, en els ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals i en els ensenyaments de la modalitat darts del batxillerat que es determinin. g) El cos de mestres de taller darts plstiques i disseny, que exerceix les seves funcions en els ensenyaments darts plstiques i disseny i en els ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals. h) Els cossos de catedrtics descoles oficials didiomes i de professors descoles oficials didiomes, que exerceixen les seves funcions en els ensenyaments didiomes. i) El cos dinspectors deducaci, que exerceix les funcions que estableix larticle 151 daquesta Llei. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, pot establir les condicions i els requisits perqu els funcionaris que pertanyen a algun dels cossos docents recollits a lapartat anterior puguin exercir excepcionalment funcions en una etapa o, si sescau, ensenyament diferents dels assignats al seu cos amb carcter general. Per a aquest exercici sha de determinar la titulaci, formaci o experincia que es considerin necessries. Els cossos i escales declarats a extingir per les normes anteriors a la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, es regeixen pel que estableixen aquelles disposicions, i els s aplicable el que assenyala als efectes de mobilitat la disposici addicional dotzena daquesta Llei. 2. Correspon al Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, la creaci o supressi de les especialitats docents dels cossos a qu es refereix aquesta disposici, a excepci de la lletra i) de lapartat anterior, i lassignaci drees, matries i mduls que han dimpartir els funcionaris adscrits a cadascuna daquestes, sense perjudici del que disposa larticle 93.2 daquesta Llei. Aix mateix, les administracions educatives poden establir els requisits de formaci o titulaci que han de complir els funcionaris dels cossos que imparteixen leducaci secundria obligatria per impartir ensenyaments dels primers cursos daquesta etapa corresponents a una altra especialitat, dacord amb el que estableix lapartat 3 de larticle 26. No obstant aix, els processos selectius i concursos de trasllats dmbit estatal nicament tenen en compte les especialitats docents. Disposici addicional vuitena. Cossos de catedrtics. 1. Els funcionaris dels cossos de catedrtics densenyament secundari, de msica i arts escniques, descoles oficials didiomes i darts plstiques i disseny exerceixen les funcions que sels encomanen en aquesta Llei i les que es determinin per reglament. 2. Amb carcter preferent satribueixen als funcionaris dels cossos esmentats a lapartat anterior les segents funcions: a) La direcci de projectes dinnovaci i recerca didctica de lespecialitat prpia que es duguin a terme al centre. b) Lexercici del comandament dels departaments de coordinaci didctica, com tamb, si sescau, del departament dorientaci. c) La direcci de la formaci en prctiques dels professors de nou ingrs que sincorporin al departament.

d) La coordinaci dels programes de formaci contnua del professorat que es desenvolupin dins del departament. e) La presidncia dels tribunals daccs i si sescau ingrs als respectius cossos de catedrtics. 3. En el moment de fer-se efectiva la integraci en els cossos de catedrtics densenyament secundari, de catedrtics descoles oficials didiomes i de catedrtics darts plstiques i disseny, els funcionaris dels cossos respectius amb la condici de catedrtic shan dincorporar amb lantiguitat que tinguin en la condici esmentada i sels han de respectar els drets de qu gaudien en el moment de fer-se efectiva la integraci, inclosos els drets econmics reconeguts als funcionaris provinents del cos de catedrtics numeraris de batxillerat. La integraci en els diferents cossos de catedrtics sha de fer efectiva en els mateixos llocs que tinguin assignats en el moment de la integraci. 4. Lhabilitaci prevista a la disposici addicional primera de la Llei orgnica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formaci professional, sestn als funcionaris dels cossos de catedrtics densenyament secundari en les condicions i amb els requisits que estableix la dita Llei. 5. Els funcionaris dels corresponents cossos de catedrtics densenyament secundari, escoles oficials didiomes i darts plstiques i disseny han de participar en els concursos de provisi de llocs conjuntament amb els funcionaris dels cossos de professors dels nivells corresponents, a les mateixes vacants, sense perjudici dels mrits especfics que els siguin aplicables per la seva pertinena als cossos de catedrtics esmentats. 6. La pertinena a algun dels cossos de catedrtics es valora, a tots els efectes, com a mrit docent especfic. Disposici addicional novena. Requisits per a lingrs en els cossos de funcionaris docents. 1. Per ingressar al cos de mestres sn requisits indispensables tenir el ttol de mestre o el ttol de grau corresponent i superar el procs selectiu corresponent. 2. Per ingressar al cos de professors densenyament secundari s necessari tenir el ttol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte, o el ttol de grau corresponent o altres ttols equivalents, als efectes de docncia, a ms de la formaci pedaggica i didctica a qu es refereix larticle 100.2 daquesta Llei, i superar el procs selectiu corresponent. 3. Per ingressar al cos de professors tcnics de formaci professional s necessari tenir la titulaci de diplomat, arquitecte tcnic, enginyer tcnic o el ttol de grau corresponent o altres ttols equivalents, als efectes de docncia, a ms de la formaci pedaggica i didctica a qu es refereix larticle 100.2 daquesta Llei, i superar el procs selectiu corresponent. 4. Per ingressar als cossos de professors de msica i arts escniques i de catedrtics de msica i arts escniques s necessari tenir el ttol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o ttol de grau corresponent, o un altre ttol equivalent als efectes de docncia, a ms, en el cas del cos de professors de msica i arts escniques, excepte en les especialitats prpies dart dramtic, de la formaci pedaggica i didctica a qu es refereix larticle 100.2 daquesta Llei, i superar el procs selectiu corresponent. El Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha destablir les condicions per permetre lingrs al cos de catedrtics de msica i arts escniques, mitjanant concurs de mrits, a personalitats de reconegut prestigi en els seus camps professionals respectius. 5. Per ingressar al cos de professors darts plstiques i disseny s necessari tenir el ttol de doctor, llicenciat, arquitecte, enginyer o el ttol de grau corresponent o

1332

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

altres ttols equivalents, als efectes de docncia, a ms de la formaci pedaggica i didctica a qu es refereix larticle 100.2 daquesta Llei, i superar el procs selectiu corresponent. 6. Per ingressar al cos de mestres de taller darts plstiques i disseny s necessari tenir la titulaci de diplomat, arquitecte tcnic, enginyer tcnic o el ttol de grau corresponent o altres ttols equivalents, als efectes de docncia, a ms de la formaci pedaggica i didctica a qu es refereix larticle 100.2 daquesta Llei, i superar el procs selectiu corresponent. 7. Per ingressar al cos de professors descoles oficials didiomes s necessari tenir el ttol de doctor, llicenciat, arquitecte, enginyer o el ttol de grau corresponent o altres ttols equivalents, als efectes de docncia, a ms de la formaci pedaggica i didctica a qu es refereix larticle 100.2 daquesta Llei, i superar el procs selectiu corresponent. 8. Per ingressar al cos de professors densenyament secundari en el cas de matries o rees despecial rellevncia per a la formaci professional, per ingressar al cos de professors darts plstiques i disseny en el cas de matries despecial rellevncia per a la formaci especfica artisticoplstica i disseny, aix com per ingressar als cossos de professors tcnics de formaci professional i de mestres de taller en el cas de determinades rees o matries, el Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes pot determinar, als efectes de docncia, lequivalncia daltres titulacions diferents de les exigides en aquesta disposici addicional. En cas que lingrs sigui als cossos de professors tcnics de formaci professional i al de mestres de taller, es pot exigir, a ms a ms, una experincia professional en un camp laboral relacionat amb la matria o rea a les quals saspiri. Disposici addicional desena. Requisits per a laccs als cossos de catedrtics i inspectors. 1. Per accedir al cos de catedrtics densenyament secundari s necessari pertnyer al cos de professors densenyament secundari i tenir el ttol de doctor, llicenciat, arquitecte, enginyer o grau corresponent o titulaci equivalent als efectes de docncia, i superar el procs selectiu corresponent. 2. Per accedir al cos de catedrtics darts plstiques i disseny s necessari pertnyer al cos de professors darts plstiques i disseny i tenir el ttol de doctor, llicenciat, arquitecte, enginyer o grau corresponent o titulaci equivalent, als efectes de docncia, i superar el procs selectiu corresponent. 3. Per accedir al cos de catedrtics descoles oficials didiomes s necessari pertnyer al cos de professors descoles oficials didiomes i tenir el ttol de doctor, llicenciat, arquitecte, enginyer o grau corresponent o titulaci equivalent, als efectes de docncia, i superar el procs selectiu corresponent. 4. Sense perjudici de la possibilitat dingrs que regula la disposici addicional novena, apartat 4, per accedir al cos de catedrtics de msica i arts escniques s necessari pertnyer al cos de professors de msica i arts escniques i tenir el ttol de doctor, llicenciat, arquitecte, enginyer o grau corresponent o titulaci equivalent, als efectes de docncia, i superar el procs selectiu corresponent. 5. Per accedir al cos dinspectors deducaci s necessari pertnyer a algun dels cossos que integren la funci pblica docent amb una experincia dalmenys cinc anys en aquests cossos i tenir el ttol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o ttol equivalent i superar el procs selectiu corresponent, aix com, si sescau, acreditar el coneixement de la llengua cooficial de la comunitat autnoma de dest, dacord amb la seva normativa.

Disposici addicional onzena. Equivalncia de titulacions del professorat. 1. El ttol de professor deducaci general bsica es considera equivalent, a tots els efectes, al ttol de mestre al qual es refereix aquesta Llei. El ttol de mestre densenyament primari mant els efectes que li atorga la legislaci vigent. 2. Les referncies establertes en aquesta Llei en relaci amb les diferents titulacions universitries, ho sn sense perjudici de les normes que dicti el Govern per a lestabliment, la reforma o ladaptaci de les modalitats ccliques de cada ensenyament i dels ttols corresponents, en virtut de lautoritzaci que li atorga larticle 88.2 de la Llei orgnica 6/2001, de 21 de desembre, duniversitats, amb la finalitat de complir les lnies generals que emanin de lEspai europeu densenyament superior. Disposici addicional interna. dotzena. Ingrs i promoci

1. El sistema dingrs a la funci pblica docent s el de concurs oposici convocat per les administracions educatives respectives. En la fase de concurs es valoren, entre altres mrits, la formaci acadmica i lexperincia docent prvia. En la fase doposici es tenen en compte la possessi dels coneixements especfics de lespecialitat docent a qu sopta, laptitud pedaggica i el domini de les tcniques necessries per a lexercici docent. Les proves es convoquen, segons que correspongui, dacord amb les especialitats docents. Per a la selecci dels aspirants es t en compte la valoraci de les dues fases del concurs oposici, sense perjudici de la superaci de les proves corresponents. El nombre de seleccionats no pot superar el nombre de places convocades. Aix mateix, hi ha una fase de prctiques, que pot incloure cursos de formaci, i constitueix part del procs selectiu. 2. Els funcionaris docents dels cossos de professors densenyament secundari, de professors descoles oficials didiomes, de professors de msica i arts escniques i de professors darts plstiques i disseny que vulguin accedir als cossos de catedrtics densenyament secundari, de catedrtics descoles oficials didiomes, de catedrtics de msica i arts escniques i de catedrtics darts plstiques i disseny, respectivament, han de tenir una antiguitat mnima de vuit anys en el cos corresponent com a funcionaris de carrera. En les convocatries corresponents, que no tenen fase de prctiques, el sistema daccs a aquests cossos s el de concurs, en el qual es valoren els mrits relacionats amb lactualitzaci cientfica i didctica, la participaci en projectes educatius, lavaluaci positiva de lactivitat docent i, si sescau, la trajectria artstica dels candidats. El nombre de funcionaris dels cossos de catedrtics, excepte al cos de catedrtics de msica i arts escniques, no pot superar, en cada cas, el 30% del nombre total de funcionaris de cada cos dorigen. 3. Els funcionaris dels cossos docents classificats en el grup B a qu es refereix la vigent legislaci de la funci pblica poden accedir als cossos de professors densenyament secundari i de professors darts plstiques i disseny. En les convocatries corresponents per a aquests funcionaris es valoren preferentment els mrits dels concursants, entre els quals es tenen en compte el treball desenvolupat i els cursos de formaci i perfeccionament superats, aix com els mrits acadmics, i lavaluaci positiva de lactivitat docent. Aix mateix, sha de fer una prova consistent en lexposici dun tema de lespecialitat a qu saccedeix, i per superar-la shan datendre tant els coneixements sobre la matria com els recursos didctics i pedaggics dels candidats.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1333

En les convocatries dingrs en els cossos de professors densenyament secundari i de professors darts plstiques i disseny sha de reservar un percentatge de les places que es convoquin per a laccs daquests funcionaris docents, que han de tenir la titulaci requerida per ingressar en els cossos corresponents, aix com haver estat en els seus cossos de procedncia un mnim de sis anys com a funcionaris de carrera. Els qui hi accedeixin per aquest procediment estan exempts de la realitzaci de la fase de prctiques i tenen preferncia en lelecci dels destins vacants sobre els aspirants que hi ingressin pel torn lliure de la convocatria corresponent. No obstant el que disposa el pargraf anterior, els aspirants seleccionats que ocupin, amb carcter definitiu en lmbit de lAdministraci pblica convocant, places del cos i especialitat a les quals accedeixen, poden optar, en les condicions que sestableixin a les convocatries respectives, per quedar-shi. 4. Laccs al cos dinspectors deducaci es fa mitjanant concurs oposici. Els aspirants han de tenir una antiguitat mnima de sis anys en algun dels cossos que integren la funci pblica docent i una experincia docent de la mateixa durada. Les administracions educatives han de convocar el concurs oposici corresponent amb subjecci als criteris segents: a) En la fase de concurs es valora la trajectria professional dels candidats i els seus mrits especfics com a docents, lexercici de crrecs directius amb avaluaci positiva i la pertinena a algun dels cossos de catedrtics a qu es refereix aquesta Llei. b) La fase doposici consisteix en una prova en la qual es valoren els coneixements pedaggics, dadministraci i legislaci educativa dels aspirants adequada a la funci inspectora que han de dur a terme, com tamb els coneixements i tcniques especfics per exercir-la. c) En les convocatries daccs al cos dinspectors, les administracions educatives poden reservar fins a un ter de les places per a la provisi mitjanant concurs de mrits destinat als professors que compleixin els requisits generals i hagin exercit amb avaluaci positiva, almenys durant tres mandats, el crrec de director. Els candidats seleccionats mitjanant el concurs oposici han de realitzar per a la seva adequada preparaci un perode de prctiques de carcter selectiu, al final del qual sn nomenats, si sescau, funcionaris de carrera del cos dinspectors deducaci. 5. Els funcionaris docents a qu es refereix aquesta Llei tamb poden accedir a un cos del mateix grup i nivell de complement de dest, sense cap limitaci dantiguitat, sempre que tinguin la titulaci exigida i superin el procs selectiu corresponent. A aquest efecte es t en compte la seva experincia docent i les proves que en el seu moment es van superar, i queden exempts de la realitzaci de la fase de prctiques. Aquests funcionaris, quan accedeixin a un cos, alhora que altres funcionaris pel torn lliure o per algun dels torns que preveu aquesta disposici, tenen prioritat per escollir dest. 6. El Govern i les comunitats autnomes han de fomentar convenis amb les universitats que facilitin la incorporaci, a jornada total o parcial a compartir en aquest cas amb la seva activitat docent no universitria, als departaments universitaris dels funcionaris dels cossos docents de nivells corresponents als ensenyaments que regula aquesta Llei, en el marc de la disposici addicional vint-i-setena de la Llei orgnica 6/2001, de 21 de desembre, duniversitats. 7. LAdministraci de lEstat i les comunitats autnomes han dimpulsar lestudi i la implantaci, si sescau, de mesures destinades al desenvolupament de la carrera professional dels funcionaris docents sense que necessriament suposi el canvi de cos.

Disposici addicional tretzena. Exercici de la funci inspectora per funcionaris no pertanyents al cos dinspectors deducaci. 1. Els funcionaris del cos dinspectors al servei de lAdministraci educativa que hagin optat per quedar-se en lesmentat cos a extingir tenen dret, als efectes de mobilitat, a participar en els concursos per a la provisi de llocs en la inspecci deducaci. Els funcionaris del cos dinspectors al servei de lAdministraci educativa de les comunitats autnomes amb dest definitiu, i integrats en els cossos corresponents dacord amb la normativa dictada per aquelles, tenen dret, als efectes de mobilitat, a participar en els concursos per a la provisi de llocs de la inspecci deducaci. 2. Els funcionaris dels cossos docents que van accedir a la funci inspectora de conformitat amb les disposicions de la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica, modificada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, i que no hagin accedit al cos dinspectors deducaci a lentrada en vigor daquesta Llei, poden continuar exercint la funci inspectora amb carcter definitiu i fins a la seva jubilaci com a funcionaris, de conformitat amb les disposicions per les quals van accedir-hi. Disposici addicional catorzena. Centres autoritzats per impartir la modalitat de cincies de la naturalesa i de la salut i la modalitat de tecnologia a batxillerat. Els centres docents privats de batxillerat que a lentrada en vigor daquesta Llei imparteixin la modalitat de cincies de la naturalesa i de la salut, la modalitat de tecnologia, o totes dues, queden automticament autoritzats per impartir la modalitat de cincies i tecnologia, establerta en aquesta Llei. Disposici addicional quinzena. Municipis, corporacions o entitats locals. 1. Les administracions educatives poden establir procediments i instruments per afavorir i estimular la gesti conjunta amb les administracions locals i la collaboraci entre centres educatius i administracions pbliques. Pel que es refereix a les corporacions locals, shan destablir procediments de consulta i collaboraci amb les seves federacions o agrupacions ms representatives. 2. La conservaci, el manteniment i la vigilncia dels edificis destinats a centres pblics deducaci infantil, deducaci primria o deducaci especial corresponen al municipi respectiu. Aquests edificis no es poden destinar a altres serveis o finalitats sense autoritzaci prvia de lAdministraci educativa corresponent. 3. Quan lEstat o les comunitats autnomes, per necessitats descolaritzaci, hagin dafectar edificis escolars de propietat municipal on estiguin ubicats centres deducaci infantil, deducaci primria o deducaci especial, dependents de les administracions educatives, per impartir educaci secundria o formaci professional, han dassumir, respecte dels centres esmentats, les despeses que els municipis estiguin sufragant dacord amb les disposicions vigents, sense perjudici de la titularitat demanial que puguin tenir els municipis respectius. El que es disposa no s aplicable respecte als edificis escolars de propietat municipal en els quals simparteixin, a ms deducaci infantil i educaci primria o educaci especial, el primer cicle deducaci secundria obligatria. Si lafectaci s parcial, sha destablir el conveni de collaboraci corresponent entre les administracions afectades.

1334

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

4. Els municipis han de cooperar amb les administracions educatives corresponents en lobtenci dels solars necessaris per a la construcci de nous centres docents. 5. Les administracions educatives poden establir convenis de collaboraci amb les corporacions locals per als ensenyaments artstics. Aquests convenis poden preveure una collaboraci especfica en escoles densenyaments artstics els estudis dels quals no condueixin a lobtenci de ttols amb validesa acadmica. 6. Correspon a les administracions educatives establir el procediment per a ls dels centres docents, que depenguin daquestes, per part de les autoritats municipals, fora de lhorari lectiu, per a activitats educatives, culturals, esportives o altres de carcter social. Aquest s nicament queda subjecte a les necessitats derivades de la programaci de les activitats dels centres esmentats. 7. Les administracions educatives, esportives i municipals han de collaborar per a lestabliment de procediments que permetin el doble s de les installacions esportives pertanyents als centres docents o als municipis. Disposici addicional setzena. Denominaci de les etapes educatives. Les referncies als nivells educatius, contingudes a la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, sentenen substitudes per les denominacions que, per als diferents nivells i etapes educatives i per als centres respectius, sestableixen en aquesta Llei. Disposici addicional dissetena. Claustre de professors dels centres privats concertats. El claustre de professors dels centres privats concertats t funcions anlogues a les que preveu larticle 129 daquesta Llei. Disposici addicional divuitena. Procediment de consulta a les comunitats autnomes. La referncia en larticulat daquesta Llei a les consultes prvies a les comunitats autnomes sentn realitzada en el si de la Conferncia Sectorial. Disposici addicional dinovena. Alumnat estranger. El que estableix aquesta Llei en relaci amb lescolaritzaci, obtenci de ttols i accs al sistema general de beques i ajudes a lestudi s aplicable a lalumnat estranger en els termes que estableixen la Llei orgnica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci social, modificada per la Llei orgnica 8/2000, de 22 de desembre, i la normativa que les desplega. Disposici addicional vintena. Atenci a les vctimes del terrorisme. Les administracions educatives han de facilitar que els centres educatius puguin prestar una atenci especial als alumnes vctimes del terrorisme perqu aquests rebin lajuda necessria per dur a terme adequadament els seus estudis. Disposici addicional vint-i-unena. Canvis de centre derivats dactes de violncia. Les administracions educatives han dassegurar lescolaritzaci immediata de les alumnes o els alumnes que

estiguin afectats per canvis de centre derivats dactes de violncia de gnere o assetjament escolar. Tamb han de facilitar que els centres educatius prestin una atenci especial a aquests alumnes. Disposici addicional vint-i-dosena. Transformaci densenyaments. En el supsit que en el procs dordenaci de lensenyament universitari es defineixin en el futur ttols que corresponguin a estudis regulats en aquesta Llei, el Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, pot establir loport procs de transformaci daquests estudis. Disposici addicional vint-i-tresena. Dades personals dels alumnes. 1. Els centres docents poden recollir les dades personals del seu alumnat que siguin necessries per a lexercici de la seva funci educativa. Aquestes dades poden fer referncia a lorigen i ambient familiar i social, a caracterstiques o condicions personals, al desenvolupament i els resultats de la seva escolaritzaci, aix com a aquelles altres circumstncies el coneixement de les quals sigui necessari per a leducaci i orientaci dels alumnes. 2. Els pares o tutors i els mateixos alumnes han de collaborar en lobtenci de la informaci a qu fa referncia aquest article. La incorporaci dun alumne a un centre docent suposa el consentiment per al tractament de les seves dades i, si sescau, la cessi de dades procedents del centre on hagi estat escolaritzat anteriorment, en els termes que estableix la legislaci sobre protecci de dades. En tot cas, la informaci a qu es refereix aquest apartat ha de ser lestrictament necessria per a la funci docent i orientadora, i no es pot tractar amb fins diferents de leducatiu sense consentiment exprs. 3. En el tractament de les dades de lalumnat shan daplicar normes tcniques i organitzatives que garanteixin la seva seguretat i confidencialitat. El professorat i la resta del personal que, en lexercici de les seves funcions, accedeixi a dades personals i familiars o que afectin lhonor i la intimitat dels menors o les seves famlies queda subjecte al deure de sigil. 4. La cessi de les dades, incloses les de carcter reservat, necessries per al sistema educatiu, sha de fer preferentment per via telemtica i est subjecta a la legislaci en matria de protecci de dades de carcter personal, i les condicions mnimes les ha dacordar el Govern amb les comunitats autnomes en el si de la Conferncia Sectorial dEducaci. Disposici addicional vint-i-quatrena. Incorporaci de crdits en els pressupostos generals de lEstat per a la gratutat del segon cicle deducaci infantil. Els pressupostos generals de lEstat corresponents a lmbit temporal daplicaci daquesta Llei han dincorporar progressivament els crdits necessaris per fer efectiva la gratutat del segon cicle de leducaci infantil a qu es refereix larticle 15.2. Disposici addicional vint.cinquena. Foment de la igualtat efectiva entre homes i dones. Amb la finalitat dafavorir la igualtat de drets i oportunitats i fomentar la igualtat efectiva entre homes i dones, els centres que desenvolupin el principi de coeducaci en totes les etapes educatives han de ser objecte datenci preferent i prioritria en laplicaci de les previsions que recull aquesta Llei, sense perjudici del que disposen els convenis internacionals subscrits per Espanya.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1335

Disposici addicional vint-i-sisena. Denominaci especfica per al consell escolar dels centres educatius. Les administracions educatives poden establir una denominaci especfica per referir-se al consell escolar dels centres educatius. Disposici addicional vint-i-setena. Revisi dels mduls de concerts. 1. Durant el perode a qu es refereix la disposici addicional primera daquesta Llei, i en compliment de lAcord subscrit entre el Ministeri dEducaci i Cincia i les organitzacions sindicals representatives del professorat dels centres privats concertats, totes les partides dels mduls del concert shan de revisar anualment en un percentatge equivalent al de les retribucions dels funcionaris pblics que depenen de les administracions de lEstat. 2. Les administracions educatives han de possibilitar, per a lexercici de la funci directiva en els centres privats concertats, unes compensacions econmiques, anlogues a les previstes per als crrecs directius dels centres pblics, de les mateixes caracterstiques. Disposici addicional vint-i-vuitena. Convenis amb centres que imparteixin cicles de formaci professional. Les administracions educatives poden establir convenis educatius amb els centres que imparteixin cicles formatius de formaci professional que complementin loferta educativa dels centres pblics dacord amb la programaci general de lensenyament. Disposici addicional vint-i-novena. Fixaci de limport dels mduls. 1. Durant el perode al qual es refereix la disposici addicional primera daquesta Llei shan de fixar els imports dels mduls econmics establerts, dacord amb larticle 117, en funci de la implantaci dels ensenyaments que ordena aquesta Llei. 2. En el si de la Conferncia Sectorial sha de constituir una comissi, en la qual han de participar les organitzacions empresarials i sindicals ms representatives en lmbit de lensenyament privat concertat, per estudiar la quantia dels mduls de concert que valori el cost total de la impartici dels ensenyaments en condicions de gratutat. Disposici addicional trentena. Integraci de centres a la xarxa de centres de titularitat pblica. Les comunitats autnomes poden integrar en la respectiva xarxa de centres docents pblics, dacord amb la forma i el procediment que sestableixi mitjanant una llei dels seus parlaments, els centres de titularitat de les administracions locals que compleixin els requisits establerts a la Llei, atenguin poblacions escolars de condicions socioeconmiques desfavorables o que desenvolupin una reconeguda tasca en latenci a les necessitats descolaritzaci, sempre que les administracions locals manifestin la voluntat dintegrar-los a la xarxa esmentada. Disposici addicional trenta-unena. cions. Vigncies de titula-

fessionals que el ttol de graduat en educaci secundria obligatria que estableix aquesta Llei. 2. Els ttols de batxiller de la Llei 14/1970, de 4 dagost, general deducaci i finanament de la reforma educativa, i de la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, tenen els mateixos efectes professionals que el nou ttol de batxiller que estableix aquesta Llei. 3. El ttol de tcnic auxiliar de la Llei 14/1970, de 4 dagost, general deducaci i finanament de la reforma educativa, t els mateixos efectes acadmics que el ttol de graduat en educaci secundria i els mateixos efectes professionals que el ttol de tcnic de la professi corresponent. 4. El ttol de tcnic especialista de la Llei 14/1970, de 4 dagost, general deducaci i finanament de la reforma educativa, t els mateixos efectes acadmics i professionals que el nou ttol de tcnic superior en lespecialitat corresponent. Disposici addicional trenta-dosena. Noves titulacions de formaci professional. En el perode daplicaci daquesta Llei el Govern, segons el que disposa lapartat 6 del seu article 39, ha destablir els ensenyaments de formaci professional de grau mitj i grau superior relacionats amb les arts escniques. Disposici transitria primera. Mestres adscrits als cursos primer i segon de leducaci secundria obligatria. 1. Els funcionaris del cos de mestres adscrits amb carcter definitiu, en aplicaci de la disposici transitria quarta de la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, a llocs dels dos primers cursos de leducaci secundria obligatria poden continuar en aquests llocs indefinidament, com tamb exercir la seva mobilitat en relaci amb les vacants que amb aquesta finalitat determini cada Administraci educativa. En el supsit que accedeixin al cos de professors densenyament secundari dacord amb el que preveu la disposici addicional dotzena daquesta Llei, poden continuar en el seu mateix dest en els termes que sestableixin. 2. Els mestres que, en aplicaci de la disposici transitria vuitena de la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, estiguin impartint els dos primers cursos de leducaci secundria obligatria en centres docents privats, poden continuar fent la mateixa funci en els llocs que ocupen. Disposici transitria segona. Jubilaci voluntria anticipada. 1. Els funcionaris de carrera dels cossos docents a qu es refereix la disposici addicional setena daquesta Llei, aix com els funcionaris dels cossos a extingir a qu es refereix la disposici transitria cinquena de la Llei 31/1991, de pressupostos generals de lEstat per a lany 1992, inclosos en lmbit daplicaci del rgim de classes passives de lEstat, poden optar a un rgim de jubilaci voluntria fins a la data en qu finalitzi el procs dimplantaci daquesta Llei establert a la disposici addicional primera, sempre que compleixin tots i cadascun dels requisits segents: a) Haver estat en actiu ininterrompudament els quinze anys anteriors a la presentaci de la sollicitud en llocs pertanyents a les corresponents plantilles de centres docents, o que durant una part daquest perode hagin estat en la situaci de serveis especials o hagin ocupat un lloc de treball que depengui funcionalment o orgnica-

1. El ttol de graduat escolar de la Llei 14/1970, de 4 dagost, general deducaci i finanament de la reforma educativa, i el ttol de graduat en educaci secundria de la Llei orgnica 3/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, tenen els mateixos efectes pro-

1336

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

ment de les administracions educatives, o b els hagi estat concedida excedncia per algun dels supsits que preveu larticle 29, apartat 4, de la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica, modificat per la Llei 39/1999, de 5 de novembre, i per la Llei 51/2003, de 2 de desembre. b) Tenir complerts seixanta anys dedat. c) Tenir acreditats quinze anys de serveis efectius a lEstat. Els requisits dedat i perode de carncia exigits a les lletres b) i c) anteriors shan dhaver complert en la data del fet causant de la pensi de jubilaci, que s a aquest efecte el 31 dagost de lany en qu se solliciti. Amb aquesta finalitat sha de formular la sollicitud, davant lrgan de jubilaci corresponent, dins els dos primers mesos de lany en qu es pretengui accedir a la jubilaci voluntria. Tamb poden optar al rgim de jubilaci esmentat els funcionaris dels cossos dinspectors deducaci, dinspectors al servei de lAdministraci educativa i de directors escolars densenyament primari, aix com els funcionaris docents adscrits a la funci inspectora a qu es refereix la disposici addicional quinzena de la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica, modificada per la Llei 23/1988, de 28 de juliol, sempre que en tots els casos compleixin els requisits anteriors, llevat del que es refereix a ladscripci a llocs pertanyents a les plantilles dels centres docents. 2. La quantia de la pensi de jubilaci s la que resulti daplicar, als havers reguladors que en cada cas siguin procedents, el percentatge de clcul corresponent a la suma dels anys de serveis efectius prestats a lEstat que, dacord amb la legislaci de classes passives, tingui acreditats el funcionari en el moment de la jubilaci voluntria i del perode de temps que li falti fins a complir ledat de seixanta-cinc anys. El que disposa el pargraf anterior sentn sense perjudici del que estigui establert en cada moment en matria de lmit mxim de percepci de pensions pbliques. 3. Ats el carcter voluntari de la jubilaci regulada en aquesta disposici transitria, no hi s aplicable el que estableix la disposici transitria primera del vigent text refs de la Llei de classes passives de lEstat. 4. Els funcionaris que es jubilin voluntriament dacord amb el que disposa la present norma, que tinguin acreditats en el moment de la jubilaci almenys 28 anys de serveis efectius a lEstat, poden percebre, per una sola vegada, conjuntament amb la seva ltima mensualitat dactiu, una gratificaci extraordinria en limport i les condicions que estableixi el Govern a proposta del ministre dEconomia i Hisenda, per iniciativa del ministre dEducaci i Cincia, atenent ledat del funcionari, els anys de serveis prestats i les retribucions complementries establertes amb carcter general per al cos de pertinena. La quantia de la gratificaci extraordinria no pot ser superior en cap cas a un import equivalent a 25 mensualitats de lindicador pblic de renda defectes mltiples. 5. Els funcionaris de carrera dels cossos docents a qu es refereix aquesta norma, acollits a rgims de Seguretat Social o de previsi diferents del de classes passives, sempre que acreditin tots els requisits que estableix lapartat 1, poden optar en el moment de fer la sollicitud de la jubilaci voluntria per incorporar-se al rgim de classes passives de lEstat, a efectes del dret als beneficis que estableix la present disposici, o a la seva integraci en el rgim especial de funcionaris civils de lEstat. La Comissi que preveu la disposici addicional sisena del Reial decret 691/1991, de 12 dabril, sobre cmput recproc de quotes entre rgims de Seguretat Social, ha de determinar la compensaci econmica que ha de fer la Seguretat Social respecte del personal de cossos docents que opti per incorporar-se al rgim de classes

passives de lEstat, en funci dels anys cotitzats als altres rgims de la Seguretat Social. 6. Els funcionaris de carrera dels cossos docents a qu es refereix lapartat 1 daquesta disposici, acollits a rgims de Seguretat Social o de previsi diferents del de classes passives, que no exerceixin lopci que estableix lapartat anterior, tamb poden percebre les gratificacions extraordinries que sestableixin, dacord amb el que preveu lapartat 4 daquesta disposici transitria, sempre que siguin baixa definitivament en la seva prestaci de serveis a lEstat per jubilaci voluntria o per renncia a la seva condici de funcionari, i tinguin els requisits que exigeixen els nmeros 1 i 4 de la mateixa disposici, excepte el de pertinena al rgim de classes passives de lEstat. En aquest supsit, la quantia de la gratificaci extraordinria no pot ser superior en cap cas a un import equivalent a 50 mensualitats de lindicador pblic de renda defectes mltiples. La jubilaci o renncia dels funcionaris a qu es refereix el pargraf anterior no implica cap modificaci en les normes que els siguin aplicables, als efectes de prestacions, dacord amb el rgim en qu estiguin compresos. 7. Es faculta la Direcci General de Costos de Personal i Pensions Pbliques del Ministeri dEconomia i Hisenda per dictar les instruccions que, en relaci amb les pensions de classes passives, puguin ser necessries a fi dexecutar el que disposen la present norma i les que es dictin per desplegar-la. 8. Abans de la finalitzaci del perode dimplantaci daquesta Llei, establert a la disposici addicional primera, el Govern, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, ha de revisar el temps referit al rgim de jubilaci voluntria i tamb els requisits exigits. Disposici transitria tercera. Mobilitat dels funcionaris dels cossos docents. Mentre no es despleguin les previsions que cont aquesta Llei que afectin la mobilitat mitjanant concurs de trasllats dels funcionaris dels cossos docents que shi preveuen, la mobilitat sha dajustar a la normativa vigent a lentrada en vigor daquesta Llei. Disposici transitria quarta. Professors tcnics de formaci professional a batxillerat. Els professors tcnics de formaci professional que en entrar en vigor aquesta Llei estiguin impartint docncia a batxillerat poden continuar de manera indefinida en aquesta situaci. Disposici transitria cinquena. Personal laboral fix de centres dependents dadministracions no autonmiques. 1. Quan shagin incorporat, amb anterioritat a lentrada en vigor daquesta Llei, o sincorporin durant els tres primers anys de la seva aplicaci, centres prviament dependents de qualsevol Administraci pblica a les xarxes de centres docents dependents de les administracions educatives, el personal laboral que sigui fix en el moment de la integraci i realitzi funcions docents en aquests centres pot accedir als cossos docents que regula aquesta Llei, amb la superaci prvia de les corresponents proves selectives convocades a aquest efecte pels governs respectius de les comunitats autnomes. Les proves han de garantir, en tot cas, els principis constitucionals digualtat, mrit i capacitat, en la forma que determinin els parlaments autonmics, i sha de respectar, en tot cas, el que estableix la normativa bsica de lEstat.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1337

2. Els procediments dingrs a qu fa referncia aquesta disposici noms sn aplicables en el termini de tres anys. Disposici transitria sisena. Durada del mandat dels rgans de govern. 1. La durada del mandat del director i altres membres de lequip directiu dels centres pblics nomenats abans dentrar en vigor aquesta Llei s lestablerta en la normativa vigent en el moment del nomenament. 2. Les administracions educatives poden prorrogar, per un perode mxim dun any, el mandat dels directors i altres membres de lequip directiu dels centres pblics la finalitzaci del qual es produeixi en el curs escolar dentrada en vigor daquesta Llei. 3. El consell escolar dels centres docents pblics i privats concertats constitut abans dentrar en vigor aquesta Llei continua el seu mandat fins que aquest finalitzi amb les atribucions que estableix aquesta Llei. Disposici transitria setena. Exercici de la direcci en els centres docents pblics. Els professors que estiguin acreditats per a lexercici de la direcci dels centres docents pblics i no hagin exercit, o lhagin exercit per un perode inferior al que assenyala larticle 136.1 daquesta Llei, estan exempts de la part de la formaci inicial que determinin les comunitats autnomes. Disposici transitria vuitena. Formaci pedaggica i didctica. Els ttols professionals despecialitzaci didctica i el certificat de qualificaci pedaggica que a lentrada en vigor daquesta Llei hagin organitzat les universitats a lempara del que estableix la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu, el certificat daptitud pedaggica i altres certificacions que el Govern pugui establir sn equivalents a la formaci que estableix larticle 100.2 daquesta Llei, fins que es reguli per a cada ensenyament. Estan exceptuats de lexigncia daquest ttol els mestres i els llicenciats en pedagogia i psicopedagogia i els qui tinguin una llicenciatura o titulaci equivalent que inclogui formaci pedaggica i didctica. Disposici transitria novena. Adaptaci dels centres. Els centres que atenguin nens menors de tres anys i que a lentrada en vigor daquesta Llei no estiguin autoritzats com a centres deducaci infantil, o ho estiguin com a centres deducaci preescolar, disposen per adaptar-se als requisits mnims que sestableixin del termini que el Govern estableixi, amb la consulta prvia a les comunitats autnomes. Disposici transitria desena. Modificaci dels concerts. 1. Els centres privats que en entrar en vigor aquesta Llei tinguin concertats els ensenyaments postobligatoris mantenen el concert per als ensenyaments equivalents. 2. Els concerts, convenis o subvencions aplicables als centres deducaci preescolar i als centres deducaci infantil shan de referir als ensenyaments de primer cicle deducaci infantil i als de segon cicle deducaci infantil, respectivament. 3. Els concerts, convenis o subvencions per als programes de garantia social shan de referir a programes de qualificaci professional inicial.

Disposici transitria onzena. Aplicaci de les normes reglamentries. En les matries la regulaci de les quals aquesta Llei remet a ulteriors disposicions reglamentries, i mentre aquestes no siguin dictades, sn aplicables, en cada cas, les normes daquest rang que ho eren en la data dentrada en vigor daquesta Llei, sempre que no soposin al que aquesta disposa. Disposici transitria dotzena. Accs als ensenyaments didiomes a menors de setze anys. No obstant el que disposa larticle 59.2 daquesta Llei, els alumnes que a lentrada en vigor daquesta Llei hagin completat els dos primers cursos de leducaci secundria obligatria poden accedir als ensenyaments didiomes. Disposici transitria tretzena. Mestres especialistes. Mentre el Govern no determini els ensenyaments a qu es refereix larticle 93.2 daquesta Llei, lensenyament de la msica, de leducaci fsica i dels idiomes estrangers en educaci primria lhan dimpartir mestres amb lespecialitzaci corresponent. Disposici transitria catorzena. Canvis de titulaci. Els requisits de titulaci que estableix aquesta Llei, per a la impartici dels diferents nivells educatius, no afecten el professorat que estigui prestant els seus serveis en centres docents segons el que disposa la legislaci aplicable en relaci amb les places que estan ocupant. Disposici transitria quinzena. Mestres amb plaa en els serveis dorientaci o dassessorament psicopedaggic. 1. Les administracions educatives que no hagin regularitzat la situaci administrativa per a laccs al cos de professors densenyament secundari, especialitat de psicologia i pedagogia, mitjanant el concurs oposici, torn especial, que preveu larticle 45 de la Llei 24/2001, de 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de lordre social, dels funcionaris del cos de mestres que, amb titulaci de llicenciats en psicologia o pedagogia, han estat ocupant places amb carcter definitiu en el seu mbit de gesti, obtingudes per concurs pblic de mrits, en els serveis dorientaci o assessorament psicopedaggic, han de convocar en el termini mxim de tres mesos des de laprovaci daquesta Llei un concurs oposici, torn especial, dacord amb les caracterstiques del punt segent. 2. Aquest concurs oposici, torn especial, consta duna fase de concurs en la qual shan de valorar, en la forma que estableixin les convocatries, els mrits dels candidats, entre els quals hi ha la formaci acadmica i lexperincia docent prvia. La fase doposici consisteix en una memria sobre les funcions prpies dels serveis dorientaci o assessorament psicopedaggic. Els aspirants han dexposar i defensar davant el tribunal qualificador la memria indicada, i el tribunal, al final de lexposici i defensa, pot formular a laspirant preguntes o sollicitar aclariments sobre la memria exposada. 3. Els qui superin el procs selectiu quedaran destinats a la mateixa plaa que ocupaven i, nicament a lefecte de determinar la seva antiguitat en el cos en qu sintegren, sels reconeix la data del seu accs amb carcter definitiu en els equips psicopedaggics de lAdministraci educativa.

1338

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

Disposici transitria setzena. Prioritat de concerts en el segon cicle deducaci infantil. En relaci amb el que disposa larticle 15.2 daquesta Llei, les administracions educatives, en el rgim de concerts a qu es refereix el seu article 116, i tenint en compte el que preveu larticle 117, han de considerar les sollicituds formulades pels centres privats i han de donar preferncia, per aquest ordre, a les unitats que se sollicitin per a primer, segon i tercer curs del segon cicle de leducaci infantil. Disposici transitria dissetena. Accs a la funci pblica docent. 1. El Ministeri dEducaci i Cincia ha de proposar a les administracions educatives, a travs de la Conferncia Sectorial dEducaci, ladopci de mesures que permetin reduir el percentatge de professors interins en els centres educatius, de manera que en el termini de quatre anys, des de laprovaci daquesta Llei, no se sobrepassin els lmits mxims establerts de forma general per a la funci pblica. 2. Durant els anys dimplantaci daquesta Llei, laccs a la funci pblica docent sha de fer mitjanant un procediment selectiu en qu, en la fase de concurs, shan de valorar la formaci acadmica i, de forma preferent, lexperincia docent prvia en els centres pblics de la mateixa etapa educativa, fins als lmits legals permesos. La fase doposici, que t una sola prova, ha de versar sobre els continguts de lespecialitat que correspongui, laptitud pedaggica i el domini de les tcniques necessries per exercir la docncia. Per a la regulaci daquest procediment de concurs oposici sha de tenir en compte el que preveu lapartat anterior, i a aquests efectes shan de requerir els informes oportuns de les administracions educatives. Disposici transitria divuitena. Adaptaci de normativa sobre concerts. A fi que les administracions educatives puguin adaptar la seva normativa sobre concerts educatius a les disposicions daquesta Llei, poden acordar la prrroga de fins a dos anys del perode general de concertaci educativa en curs a lentrada en vigor daquesta Llei. Disposici transitria dinovena. Procediment dadmissi dalumnes. Els procediments dadmissi dalumnes shan dadaptar al que preveu el captol III del ttol II daquesta Llei a partir del curs acadmic 2007/2008. Disposici derogatria nica 1. Queden derogades les lleis segents: a) Llei 14/1970, de 4 dagost, general deducaci i finanament de la reforma educativa. b) Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu. c) Llei orgnica 9/1995, de 20 de novembre, de participaci, avaluaci i govern dels centres docents. d) Llei orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de leducaci. e) Llei 24/1994, de 12 de juliol, per la qual sestableixen normes sobre concursos de provisi de llocs de treball per a funcionaris docents. 2. Aix mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que soposin al que disposa aquesta Llei.

Disposici final primera. Modificaci de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci. 1. Larticle 4 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, queda redactat de la manera segent: 1. Els pares o tutors, en relaci amb leducaci dels fills o pupils, tenen els drets segents: a) A rebre una educaci, amb la mxima garantia de qualitat, dacord amb els fins que estableixen la Constituci, lestatut dautonomia corresponent i les lleis educatives. b) A escollir centre docent tant pblic com diferent dels creats pels poders pblics. c) A rebre la formaci religiosa i moral que estigui dacord amb les seves prpies conviccions. d) A estar informats sobre el progrs de laprenentatge i integraci socioeducativa dels fills. e) A participar en el procs densenyament i aprenentatge dels fills. f) A participar en lorganitzaci, el funcionament, el govern i lavaluaci del centre educatiu, en els termes establerts a les lleis. g) A ser escoltats en les decisions que afectin lorientaci acadmica i professional dels fills. 2. Aix mateix, com a primers responsables de leducaci dels fills o pupils, els correspon: a) Adoptar les mesures necessries, o sollicitar lajuda corresponent en cas de dificultat, perqu els fills o pupils cursin els ensenyaments obligatoris i assisteixin regularment a classe. b) Proporcionar, en la mesura de les seves disponibilitats, els recursos i les condicions necessaris per al progrs escolar. c) Estimular-los perqu portin a terme les activitats destudi que sels encomanin. d) Participar de manera activa en les activitats que sestableixin en virtut dels compromisos educatius que els centres estableixin amb les famlies, per millorar el rendiment dels fills. e) Conixer levoluci del seu procs educatiu, participar-hi i donar-hi suport, en collaboraci amb els professors i els centres. f) Respectar i fer respectar les normes establertes pel centre, lautoritat i les indicacions o orientacions educatives del professorat. g) Fomentar el respecte per tots els components de la comunitat educativa. 2. Larticle 5.5 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, queda redactat de la manera segent: Les administracions educatives han dafavorir lexercici del dret dassociaci dels pares, com tamb la formaci de federacions i confederacions. 3. Larticle 6 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, queda redactat de la manera segent: 1. Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sense ms distincions que les derivades de ledat i del nivell que estiguin cursant. 2. Tots els alumnes tenen el dret i el deure de conixer la Constituci espanyola i lestatut dautonomia respectiu, amb la finalitat de formar-se en els valors i principis que hi estan reconeguts. 3. Es reconeixen als alumnes els drets bsics segents: a) A rebre una formaci integral que contribueixi al ple desenvolupament de la seva personalitat.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1339

b) Que es respectin la seva identitat, integritat i dignitat personals. c) Que la seva dedicaci, esfor i rendiment siguin valorats i reconeguts amb objectivitat. d) A rebre orientaci educativa i professional. e) Que es respectin la seva llibertat de conscincia, les seves conviccions religioses i les seves conviccions morals, dacord amb la Constituci. f) A la protecci contra tota agressi fsica o moral. g) A participar en el funcionament i en la vida del centre, de conformitat amb el que disposen les normes vigents. h) A rebre les ajudes i els suports necessaris per compensar les carncies i desavantatges de tipus personal, familiar, econmic, social i cultural, especialment en el cas de presentar necessitats educatives especials, que impedeixin o dificultin laccs i la permanncia en el sistema educatiu. i) A la protecci social, en lmbit educatiu, en els casos dinfortuni familiar o accident. 4. Sn deures bsics dels alumnes: a) Estudiar i esforar-se per aconseguir el mxim desenvolupament segons les seves capacitats. b) Participar en les activitats formatives i, especialment, en les escolars i complementries. c) Seguir les directrius del professorat. d) Assistir a classe amb puntualitat. e) Participar i collaborar en la millora de la convivncia escolar i en la consecuci dun adequat clima destudi al centre, respectant el dret dels companys a leducaci i lautoritat i orientacions del professorat. f) Respectar la llibertat de conscincia, les conviccions religioses i morals, i la dignitat, integritat i intimitat de tots els membres de la comunitat educativa. g) Respectar les normes dorganitzaci, convivncia i disciplina del centre educatiu, i h) Conservar les installacions del centre i els materials didctics i fer-ne un bon s. 4. A larticle 7 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, shi afegeix un nou apartat, amb la redacci segent: 3. Les administracions educatives han dafavorir lexercici del dret dassociaci dels alumnes, com tamb la formaci de federacions i confederacions. 5. A larticle 8 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, shi afegeix un nou pargraf amb la redacci segent: A fi destimular lexercici efectiu de la participaci dels alumnes en els centres educatius i facilitar el seu dret de reuni, els centres educatius han destablir, en elaborar les seves normes dorganitzaci i funcionament, les condicions en qu els seus alumnes poden exercir aquest dret. En els termes que estableixin les administracions educatives, les decisions collectives que adoptin els alumnes, a partir del tercer curs de leducaci secundria obligatria, respecte a lassistncia a classe no tenen la consideraci de faltes de conducta ni sn objecte de sanci, quan aquestes hagin estat resultat de lexercici del dret de reuni i siguin comunicades prviament a la direcci del centre. 6. Larticle 25 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, t la redacci segent: Dins de les disposicions daquesta Llei i normes que la despleguen, els centres privats no concertats gaudeixen dautonomia per establir el seu rgim intern, seleccionar el seu professorat dacord amb la titulaci exigida per la legislaci vigent, elaborar el projecte educatiu, organitzar la jornada en funci de les necessitats socials i

educatives dels seus alumnes, ampliar lhorari lectiu drees o matries, determinar el procediment dadmissi dalumnes, establir les normes de convivncia i definir el seu rgim econmic. 7. A larticle 31 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, shi afegeix una nova lletra n) amb el text segent: n) Els consells escolars dmbit autonmic. 8. Larticle 56.1 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, t la redacci segent: 1. El consell escolar dels centres privats concertats est constitut per: El director. Tres representants del titular del centre. Un regidor o representant de lAjuntament en el terme municipal del qual hi ha el centre. Quatre representants dels professors. Quatre representants dels pares o tutors dels alumnes, elegits per ells i entre ells. Dos representants dels alumnes elegits per ells i entre ells, a partir del primer curs deducaci secundria obligatria. Un representant del personal dadministraci i serveis. Una vegada constitut el consell escolar del centre, aquest ha de designar una persona que impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. A ms, en els centres especfics deducaci especial i en els que tinguin aules especialitzades, tamb forma part del consell escolar un representant del personal datenci educativa complementria. Un dels representants dels pares en el consell escolar ha de ser designat per lassociaci de pares ms representativa al centre. Aix mateix, els centres concertats que imparteixin formaci professional poden incorporar al seu consell escolar un representant del mn de lempresa, designat per les organitzacions empresarials, dacord amb el procediment que les administracions educatives estableixin. 9. Larticle 57 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, t la redacci segent en els apartats c), d), f) i m): c) Participar en el procs dadmissi dalumnes garantint la subjecci a les normes sobre aquest procs. d) Conixer la resoluci de conflictes disciplinaris i vetllar perqu satinguin a la normativa vigent. Quan les mesures disciplinries adoptades pel director corresponguin a conductes de lalumnat que perjudiquin greument la convivncia del centre, el consell escolar, a instncia de pares o tutors, pot revisar la decisi adoptada i proposarhi, si sescau, les mesures oportunes. f) Aprovar i avaluar la programaci general del centre que amb carcter anual elabori lequip directiu. m) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivncia al centre, la igualtat entre homes i dones i la resoluci pacfica de conflictes en tots els mbits de la vida personal, familiar i social. 10. Larticle 62 de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, t la redacci segent: 1. Sn causa dincompliment lleu del concert per part del titular del centre les segents: a) Percebre quantitats per activitats escolars complementries o extraescolars o per serveis escolars que no hagin estat autoritzades per lAdministraci educativa

1340

Dimarts 16 maig 2006

Suplement nm. 11

o pel consell escolar del centre, dacord amb el que shagi establert en cada cas. b) Infringir les normes sobre participaci previstes en el present ttol. c) Procedir a acomiadaments del professorat quan aquells hagin estat declarats improcedents per sentncia de la jurisdicci competent. d) Infringir lobligaci de facilitar a lAdministraci les dades necessries per al pagament delegat dels salaris. e) Infringir el principi de voluntarietat i no-discriminaci de les activitats complementries, extraescolars i serveis complementaris. f) Qualsevol altra que derivi de la violaci de les obligacions que estableixen el present ttol o les normes reglamentries a les quals fan referncia els apartats 3 i 4 de larticle 116 de la Llei orgnica deducaci o de qualsevol altre pacte que figuri en el document de concert que el centre hagi subscrit. 2. Sn causes dincompliment greu del concert per part del titular del centre les segents: a) Les causes enumerades a lapartat anterior quan de lexpedient administratiu instrut a lefecte i, si sescau, de sentncia de la jurisdicci competent, resulti que lincompliment es va produir per nim de lucre, amb intencionalitat evident, amb pertorbaci manifesta en la prestaci del servei de lensenyament o de forma reiterada o reincident. b) Impartir els ensenyaments objecte del concert contravenint al principi de gratutat. c) Infringir les normes sobre admissi dalumnes. d) Separar-se del procediment de selecci i acomiadament del professorat establert als articles precedents. e) Lesionar els drets reconeguts als articles 16 i 20 de la Constituci, quan es determini aix per sentncia de la jurisdicci competent. f) Incomplir els acords de la Comissi de Conciliaci. g) Qualsevol altra definida com a incompliment greu en el present ttol o en les normes reglamentries a qu fan referncia els apartats 3 i 4 de larticle 116 de la Llei orgnica deducaci. No obstant aix, quan de lexpedient administratiu instrut a lefecte resulti que lincompliment es va produir sense nim de lucre, sense intencionalitat evident i sense pertorbaci en la prestaci de lensenyament i que no hi ha reiteraci ni reincidncia en lincompliment, aquest ha de ser qualificat de lleu. 3. La reiteraci dincompliments a qu es refereixen els apartats anteriors lha de constatar lAdministraci educativa competent dacord amb els criteris segents: a) Quan es tracti de la reiteraci dels incompliments comesos amb anterioritat, nhi ha prou que aquesta situaci es posi de manifest mitjanant un informe de la inspecci educativa corresponent. b) Quan es tracti dun nou incompliment de tipificaci diferent del coms amb anterioritat, s necessria la instrucci de lexpedient administratiu corresponent. 4. Lincompliment lleu del concert dna lloc: a) Advertncia per part de lAdministraci educativa. b) Si el titular no soluciona lincompliment lleu, lAdministraci ha dimposar una multa entre la meitat i el total de limport de la partida altres despeses del mdul econmic de concert educatiu vigent en el perode en qu es determini la imposici de la multa. LAdministraci educativa sancionadora ha de determinar limport de la multa, dins els lmits establerts, i pot cobrar-la per via de compensaci contra les quantitats que hagi dabonar al titular del centre en aplicaci del concert educatiu. 5. L incompliment greu del concert educatiu dna lloc a la imposici duna multa, que est compresa entre el

total i el doble de limport de la partida altres despeses del mdul econmic de concert educatiu vigent en el perode en qu es determini la imposici de la multa. L Admi nistraci educativa sancionadora ha de determinar limport de la multa, dins els lmits establerts, i pot cobrar-la per via de compensaci contra les quantitats que hagi dabonar al titular del centre en aplicaci del concert educatiu. 6. Lincompliment molt greu del concert dna lloc a la rescissi del concert. En aquest cas, amb la finalitat de no perjudicar els alumnes ja escolaritzats al centre, les administracions educatives poden imposar la rescissi progressiva del concert. 7. Lincompliment i la sanci molt greu prescriuen al cap de tres anys; el greu, al cap de dos anys, i el lleu, al cap dun any. El termini de prescripci sinterromp amb la constituci de la Comissi de Conciliaci per a la correcci de lincompliment coms pel centre concertat. Disposici final segona. Modificaci de la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica. Safegeix una nova lletra a larticle 29.2 de la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a la reforma de la funci pblica, amb la redacci segent: ) Quan siguin nomenats per ocupar llocs a les rees funcionals de lalta inspecci deducaci funcionaris dels cossos docents o escales en qu sordena la funci pblica docent. Disposici final tercera. Ensenyaments mnims. Totes les referncies que contenen les disposicions vigents als ensenyaments comuns, sentenen fetes als aspectes bsics del currculum que constitueixen els ensenyaments mnims. Disposici final quarta. Autonomia de gesti econmica dels centres docents pblics no universitaris. Continua en vigor, amb les modificacions derivades daquesta Llei, la Llei 12/1987, de 2 de juliol, sobre establiment de la gratutat dels estudis de batxillerat, formaci professional i arts aplicades i oficis artstics en els centres pblics i lautonomia de gesti econmica dels centres docents pblics no universitaris. Disposici final cinquena. Ttol competencial. Aquesta Llei es dicta amb carcter bsic a lempara de la competncia que correspon a lEstat dacord amb larticle 149.1.1a, 18a i 30a de la Constituci. Sexceptuen del dit carcter bsic els preceptes segents: articles 5.5 i 5.6; 7; 8.1 i 8.3; 9; 11.1 i 11.3; 14.6; 15.3; 18.4 i 18.5; 22.5; 26.1 i 26.2; 30.5; 35; 41.5; 42.3; 47; 58.4, 58.5 i 58.6; 60.3 i 60.4; 66.2 i 66.4; 67.2, 67.3, 67.6, 67.7 i 67.8; 72.4 i 72.5 i 89; 90; 100.3; 101, 102.2, 102.3 i 102.4; 103.1; 105.2; 106.2 i 106.3; 112.2, 112.3, 112.4 i 112.5; 113.3 i 113.4; 122.2 i 122.3; 123.2, 123.3, 123.4 i 123.5; 124; 125; 130.1; 131.2 i 131.5; 145; 146; 154; disposici addicional quinzena, apartats 1, 4, 5 i 7, i disposici final quarta. Disposici final sisena. Desplegament daquesta Llei. Les comunitats autnomes poden desplegar les normes daquesta Llei, a excepci de les relatives a les matries la regulaci de les quals la mateixa Llei encomana al Govern o que corresponen a lEstat dacord amb el que estableix la disposici addicional primera, nmero 2, de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci.

Suplement nm. 11

Dimarts 16 maig 2006

1341

Disposici final setena. Carcter de Llei orgnica daquesta Llei. Tenen rang de Llei orgnica el captol I del ttol preliminar, els articles 3; 4; 5.1, 5.2; el captol III del ttol preliminar, els articles 16; 17; 18.1, 18.2 i 18.3; 19.1; 22; 23; 24; 25; 27; 30.1, 30.2, 30.3, 30.4 i 30.6; 38; 68; 71; 74; 78; 80; 81.3 i 81.4; 82.2; 83; 84.1, 84.2, 84.3, 84.4, 84.5, 84.6, 84.7, 84.8 i 84.9; 85; 108; 109; 115; el captol IV del ttol IV; els articles 118; 119; 126.1 i 126.2; 127; 128; 129; les disposicions addicionals setzena i dissetena; la disposici transitria sisena, apartat tercer; la disposici transitria desena; les disposicions finals primera i setena, i la disposici derogatria nica. Disposici final vuitena. Entrada en vigor. Aquesta Llei orgnica entra en vigor al cap de vint dies de la seva publicaci en el Butllet Oficial de lEstat. Per tant, Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que compleixin aquesta Llei orgnica i que la facin complir. Madrid, 3 de maig de 2006. JUAN CARLOS R.
El president del Govern, JOS LUIS RODRGUEZ ZAPATERO

larticle 12 de la Directiva 2000/14/CE. Mitjanant aquest Reial decret sincorpora al dret espanyol el que disposa la Directiva 2005/88/CE. Per elaborar aquest Reial decret sha realitzat el trmit daudincia, segons el que disposa larticle 24.1.c) de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, desprs dhaver consultat les comunitats autnomes i els sectors interessats. En virtut daix, a proposta dels ministres dIndstria, Turisme i Comer i de Medi Ambient, dacord amb el Consell dEstat i amb la deliberaci prvia del Consell de Ministres en la reuni del dia 28 dabril de 2006, DISPOSO: Article nic. Modificaci del Reial decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores a lentorn degudes a determinades mquines ds a laire lliure. El Reial decret 212/2002, de 22 de febrer, queda modificat de la manera segent: U. Lapartat 1 de larticle 2 queda redactat en els termes segents: 1. Aquest Reial decret saplica a les mquines ds a laire lliure enumerades en els articles 11 i 12, i definides a lannex I, sempre que les esmentades mquines es posin al mercat o en servei com una unitat completa adequada per a ls previst pel fabricant. Queden exclosos els accessoris sense motor posats al mercat o en servei per separat, amb lexcepci dels trituradors de formig, els martells picadors de m i els martells hidrulics. Dos. Es modifica, en lapartat 53 de la part B de lannex III, lequaci que proporciona el valor quadrtic mitj en una posici de micrfon, que passa a ser aquesta: Lpi = 10 lg [(tr 10 0,1Lri + tf 10 0,1Lfi)/(tr + tf)] Tres. El Quadre de valors lmit que figura a lannex XI se substitueix pel que figura a lannex daquest Reial decret. Disposici final primera. Ttol competencial. Aquest Reial decret constitueix una norma reglamentria de seguretat industrial, que es dicta a lempara del que disposa larticle 149.1.13a de la Constituci. Disposici final segona. Incorporaci de dret de la Uni Europea. Mitjanant aquest Reial decret sincorpora al dret espanyol la Directiva 2005/88/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de desembre de 2005, per la qual es modifica la Directiva 2000/14/CE, relativa a laproximaci de les legislacions dels estats membres sobre emissions sonores a lentorn degudes a les mquines ds a laire lliure. Disposici final tercera. Entrada en vigor. Aquest Reial decret entra en vigor el dia que es publiqui al Butllet Oficial de lEstat. Madrid, 28 dabril de 2003. JUAN CARLOS R.
La vicepresidenta primera del Govern i ministra de la Presidncia, MARA TERESA FERNNDEZ DE LA VEGA SANZ

MINISTERI DE LA PRESIDNCIA
7900
REIAL DECRET 524/2006, de 28 dabril, pel qual es modifica el Reial decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores a lentorn degudes a determinades mquines ds a laire lliure. (BOE 106, de 4-5-2006.)

Mitjanant el Reial decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores a lentorn degudes a determinades mquines ds a laire lliure, es va transposar al dret intern espanyol la Directiva 2000/14/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de maig de 2000, relativa a laproximaci de les legislacions dels estats membres sobre emissions sonores a lentorn degudes a les mquines ds a laire lliure. Posteriorment es va aprovar la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, les disposicions de la qual no van afectar el que estableix el Reial decret. Lesmentada Directiva 2000/14/CE es remetia, en larticle 12, a una taula de valors lmit demissi sonora que havien de complir determinades mquines de les incloses en el seu camp daplicaci, objectiu que havia dacomplirse en dues fases: la fase I tenia com a lmit el dia 3 de gener de 2002 i la fase II el 3 de gener de 2006. En el moment de la promulgaci de la Directiva ja es va preveure una revisi dels valors lmit i dels valors declarats, amb la possibilitat de modificar les llistes de mquines subjectes a uns i altres. El resultat dun primer estudi va ser concloure que determinats valors lmit establerts per a la fase II resultaven tcnicament inviables. Per aix el Parlament Europeu i el Consell han aprovat la Directiva 2005/88/CE, per la qual es modifica la 2000/14/CE, la qual cosa, en la prctica, es tradueix en lampliaci del perode indicatiu per a diverses mquines, i safegeix al que preveu la taula de