Lec

DISPOSICIONS
DEPARTAMENT DE LA PRESIDNCIA
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, deducaci.
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
DOGC 5422 16.7.2009
56589
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i dacord amb el que estableix larticle 65 de lEstatut dautonomia de Catalunya, promulgo la segent
LLEI Prembul La societat catalana aspira a proporcionar la millor educaci a les noves generacions i, ms enll, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida. Aquesta aspiraci es correspon amb la voluntat collectiva de fer de Catalunya un pas prsper, benestant i cohesionat, on tothom que hi viu pugui portar a terme lliurement el seu projecte vital. Leducaci s un dret de totes les persones, reconegut en el nostre ordenament jurdic i en lordenament internacional. Lexercici daquest dret sha de garantir al llarg de tota la vida i atenent totes les facetes del desenvolupament personal i professional. Alhora, leducaci s una realitat fonamental de tota comunitat nacional, ja que esdev el factor principal en la generaci de capital hum, contribueix al creixement del capital social i s un element de cohesi social i cultural per mitj de la igualtat doportunitats. Leducaci s, doncs, la porta obligada a la realitzaci personal i al progrs collectiu; s la palanca que fa possible la superaci dels condicionants personals, socials, econmics i culturals en origen; s la clau de les oportunitats per a superar les desigualtats i per a descobrir i aprofitar tots els talents de la societat. Una de les ms altes funcions dels poders pblics democrtics s, doncs, garantir duna manera efectiva el dret a leducaci per a tothom, tot removent els obstacles de tota mena que el dificultin. La Generalitat de Catalunya ha assumit al llarg de la seva histria aquesta responsabilitat: des dels primers traspassos rebuts lany 1981 shan elaborat lleis especfiques en lmbit educatiu, com ara la Llei 14/1983, reguladora del procs dintegraci a la xarxa de centres docents pblics de diverses escoles privades; la Llei 8/1983, de centres docents experimentals; la Llei 25/1985, dels consells escolars; la Llei 4/1988, reguladora de lautonomia de gesti econmica dels centres docents pblics no universitaris de la Generalitat de Catalunya; la Llei 3/1991, de formaci dadults, i la Llei 5/2004, de creaci de llars dinfants de qualitat. Avui, lEstatut dautonomia de Catalunya del 2006 amplia les competncies de la Generalitat en matria educativa i determina que totes les persones tenen dret a una educaci de qualitat i a accedir-hi en condicions digualtat. La Generalitat ha destablir un model educatiu dinters pblic que garanteixi aquests drets. La promulgaci de la Llei deducaci sinspira en el precepte estatutari sobre els drets, els deures, les llibertats i les competncies en lmbit de leducaci i hi vol donar compliment. Aquesta garantia es concreta en la regulaci i loferta del Servei dEducaci de Catalunya. Aquest servei s constitut per una xarxa plural de centres educatius de titularitat pblica i de titularitat privada i s el resultat de la tradici educativa i social del pas.
56590
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya
Nm. 5422 16.7.2009
Es tracta duna regulaci prpia i singular, feta dacord amb les competncies de lautogovern de Catalunya, amb voluntat de tenir un sistema educatiu concorde amb la societat catalana, receptor del millor bagatge de la llarga tradici educativa daquesta societat i orientat a satisfer-ne la voluntat collectiva de superaci. Es tracta tamb duna regulaci feta amb voluntat de durada i, per tant, flexible i permeable als canvis, i tributria, a ms, dun ampli acord poltic i social. En aquest sentit, el futur de la Llei deducaci requereix la implicaci de la comunitat educativa i de la societat catalana en lacompliment de les seves finalitats. Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps. Les expectatives per al futur immediat no sn les mateixes que les plantejades quan es va reiniciar el cam de la democrcia i de lautogovern. Si fa trenta anys calia superar grans dficits i bastir i renovar una oferta educativa normalitzada, avui, amb aquell objectiu aconseguit, sapunta a fites noves i exigents, centrades en la qualitat educativa i en la superaci de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu. La societat reclama fer possibles al mateix temps els objectius dequitat i dexcellncia de la nostra educaci, que sn garantia de progrs personal. Les raons daquesta exigncia renovada les trobem en els mbits educatiu, social, econmic i cultural. Les raons educatives es fonamenten en la necessitat de millorar el rendiment escolar en leducaci bsica i obligatria, destimular la continutat dels estudiants en letapa deducaci postobligatria i dadequar-se als requeriments de la societat del coneixement. Les raons socials es basen en lobligaci de compensar les possibles desigualtats dorigen social a linterior del sistema educatiu i dabordar amb garanties dxit la integraci escolar de tots els alumnes. Les raons econmiques sn motivades pel requeriment duna qualificaci educativa i professional ms elevada de la ciutadania per a poder millorar la competitivitat de leconomia catalana i possibilitar el canvi del model econmic de Catalunya en un entorn global. Les raons culturals i cviques sn impulsades per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna, en la qual la llengua catalana esdevingui un factor bsic dintegraci social. Una bona part daquestes raons sn a lorigen dels debats dels darrers temps que han sorgit a Catalunya, des de la Conferncia Nacional de lEducaci, de lany 2002, al Pacte nacional per a leducaci, signat lany 2006. Aquest Pacte nacional per a leducaci va rebre el suport duna mplia representaci de la comunitat educativa del pas i va posar en relleu que a Catalunya molts i diversos moviments i grups socials han fet de leducaci un dels seus principals centres datenci, amb nombroses experincies escolars i educatives nascudes a lempara daquest inters. Lescola ha estat vista com una oportunitat per a oferir a les noves generacions de ciutadans uns nivells ms elevats de cultura i de benestar individual i collectiu. Aix mateix, quan Catalunya ha disposat dinstitucions prpies de govern, leducaci ha experimentat avenos molt notables, fruit de la confluncia de les poltiques educatives dels governs democrtics i de lempenta i el comproms de la societat amb leducaci. Daltra banda, la instituci escolar ha mantingut vives la llengua i les tradicions del pas, molt especialment en moments de manca de llibertats democrtiques. s fruit de tot aix el fet que avui Catalunya compti amb una molt rica experincia pedaggica i dinnovaci educativa, amb un ampli i molt divers teixit associatiu i amb un conjunt plural diniciatives educatives que es duen a terme en nombrosos centres pblics i de titularitat privada. El Pacte constitueix un referent ineludible de la Llei deducaci, que per mitj del Servei dEducaci de Catalunya fa seu el comproms de millora que shi va plas-
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56591
mar, amb la voluntat concorde amb la societat catalana de fer possibles al mateix temps els objectius dequitat i dexcellncia. Aquesta coresponsabilitzaci en els objectius comporta un finanament que sapropi als nivells europeus, dacord amb les necessitats a les quals els centres han de donar resposta. Per aix, aquesta llei neix amb la voluntat dafrontar els requeriments i els compromisos continguts en aquell gran acord social. El propsit de la Llei deducaci s facilitar el marc institucional estable i adequat per a la millora sistemtica de la qualitat del sistema educatiu catal. No pretn canviar novament lordenaci educativa, sin possibilitar que lacci educativa es desenvolupi en un marc que estimuli la innovaci i consolidi les bones prctiques. La Llei pretn que la prctica educativa respongui millor a la diversitat dels alumnes catalans, de manera que la instituci escolar de Catalunya pugui adoptar en tot moment mesures concretes per a satisfer les situacions que presenta una societat complexa i canviant com la del segle XXI. Per fer-ho, la Llei desenvolupa les competncies exclusives i compartides que en matria educativa confereix lEstatut a la Generalitat de Catalunya per a singularitzar el sistema educatiu catal, millorar-ne la qualitat i dotar-lo de lestabilitat necessria per a assolir els seus objectius. Amb aquesta finalitat, la Llei, dacord amb les competncies compartides vinculades a la regulaci i les garanties de lexercici del dret a leducaci, assumeix i desenvolupa els preceptes estatutaris i esdev la norma bsica dels posteriors desenvolupaments reglamentaris a Catalunya. La Llei reflecteix, doncs, lopci per un model propi de leducaci en exercici de les competncies que lEstatut atribueix a la Generalitat, en el context del model constitucional sobre els poders pblics que les lleis orgniques precisen en aquest mbit. Ho fa amb la voluntat de donar labast ms ampli possible a les determinacions estatutries, tenint en compte lordenaci de les competncies establertes pel bloc de la constitucionalitat, i en exercici daquestes. Aix, la Llei deducaci desenvolupa tamb el rgim lingstic derivat de lEstatut, que en larticle 143.1 estableix que correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de llengua prpia; per tant, pot determinar el rgim lingstic del sistema educatiu amb la finalitat de garantir la normalitzaci lingstica del catal. Aix, dacord amb larticle 35.2 de lEstatut, que regula el sistema educatiu a Catalunya, garanteix a tota la poblaci escolar, sigui quina sigui la seva llengua habitual en iniciar lensenyament, el compliment del deure i lexercici del dret de conixer amb suficincia oral i escrita el catal i el castell. Aquesta llei vol reforar la importncia del catal i el seu aprenentatge en tant que llengua prpia de Catalunya i factor dinclusi social, i vol fer una aposta per la potenciaci del plurilingisme a les escoles assegurant, com a mnim, un bon nivell daprenentatge duna tercera llengua, dacord amb el que estableix larticle 44.2 de lEstatut. Catalunya s un pas amb una cultura i amb una llengua que configuren una identitat prpia. El sistema educatiu catal ha de permetre desvetllar i potenciar larrelament a Catalunya. Noms des del coneixement del que s propi s possible obrir-se a les altres realitats i reconixer-ne les singularitats. La Llei deducaci regula explcitament els drets, les llibertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa: alumnes, pares i mares, professors i altres professionals educatius, lAdministraci educativa i lAdministraci local, i tamb els titulars dels centres privats. En definir aquests drets i aquestes obligacions dels subjectes del sistema educatiu, la Llei estableix els lmits que separen uns drets duns altres, els criteris i els principis que hi intervenen i les garanties necessries per a aplicar-los correctament.
Disposicions
56592
Nm. 5422 16.7.2009
La Llei tamb desenvolupa lorganitzaci de lensenyament i el desplegament curricular en totes les etapes i modalitats educatives: leducaci infantil, leducaci primria, leducaci secundria obligatria, el batxillerat, la formaci professional, els ensenyaments didiomes, artstics i esportius i leducaci de les persones adultes. Daltra banda, es desenvolupen les competncies exclusives en matria deducaci atribudes a la Generalitat per larticle 131.2 de lEstatut: la regulaci dels rgans de participaci i consulta dels sectors afectats en la programaci de lensenyament; el primer cicle de leducaci infantil; la creaci, el desenvolupament organitzatiu i el rgim dels centres pblics; la inspecci, lavaluaci interna del sistema educatiu, la innovaci, la recerca i lexperimentaci educatives i la garantia de la qualitat del sistema educatiu; el rgim de foment de lestudi, de beques i dajuts amb fons propis; la formaci permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals datenci educativa i laprovaci de directrius dactuaci en matria de recursos humans; els serveis educatius i les activitats extraescolars complementries amb relaci als centres educatius pblics i els centres educatius privats sostinguts amb fons pblics, i els aspectes organitzatius dels ensenyaments en rgim no presencial adreats als alumnes dedat superior a la descolaritzaci obligatria. Aix mateix, la Llei regula explcitament les qestions relatives al dret individual i de les famlies a leducaci, les obligacions correlatives dels poders pblics en matria de programaci del sistema educatiu, tot garantint el dret a leducaci i lharmonitzaci daquest amb els drets individuals dels alumnes, les famlies o els tutors, el dret a la creaci i la direcci de centres, les previsions de finanament del sistema i lordenaci de les etapes educatives. Entre els objectius prioritaris de la Llei destaca lobjectiu que els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya adeqin llur acci educativa per a atendre la diversitat i les necessitats educatives especfiques, promoguin la inclusi dels alumnes i sadaptin millor a llur entorn socioeconmic. Per a assolir aquest objectiu, la Llei dota dautonomia els centres educatius. Aquesta mesura, entre daltres que es puguin adoptar, t el propsit de flexibilitzar el sistema i possibilitar la creaci de xarxes descoles unides per projectes comuns i compromeses en la millora sistemtica de leducaci. Implica tamb lacceptaci de la diversitat de centres i el rebuig de la uniformitat com a valor del sistema educatiu. Els canvis accelerats de la societat actual, els contextos duna diversitat i una complexitat ms grans, la necessitat de respondre rpidament a les noves demandes que sexpliciten i els nous requeriments socials reclamen una escola que doni respostes singulars i flexibles, amb uns professionals que actun autnomament, en equip, en el marc duna escola plenament arrelada a la comunitat. Tot aquest nou plantejament requereix, tal com recull la Llei, ladequaci de lactivitat educativa per a atendre la diversitat de lalumnat i lassoliment duna igualtat doportunitats ms gran. Els elements que caracteritzen el sistema educatiu catal necessiten, per tant, una profunda reforma estructural que permeti al dit sistema assumir un paper de lideratge actiu per a donar resposta a les demandes de la societat actual. En aquest sentit, la Llei proporciona tamb un marc on puguin aparixer solucions diverses als requeriments plurals plantejats per la demanda educativa. La flexibilitat ha de permetre recollir tota la tradici educativa de Catalunya i la seva riquesa pedaggica i doferta educativa, a la qual no sha de renunciar, ans al contrari: la Llei regula el sistema educatiu amb el propsit destimular-ne la creativitat i la llibertat. LAdministraci de la Generalitat t la responsabilitat de garantir el respecte als drets i els principis educatius i lacompliment dels objectius proposats. La Llei
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56593
fixa les pautes bsiques que han de complir tots els agents del sistema educatiu i determina els sistemes davaluaci i dinspecci, els quals, ms enll de lanlisi del compliment de la norma, han dinformar dels resultats i dels processos i han de verificar ladequaci als objectius. La Llei orgnica deducaci defineix el servei pblic deducaci com un servei essencial de la comunitat que pot sser prestat pels poders pblics i la iniciativa social com a garantia dels drets fonamentals dels ciutadans. LEstatut estableix el model dinters pblic com a garantia del dret de totes les persones a una educaci de qualitat i a accedir-hi en condicions digualtat. El sistema educatiu de Catalunya comprn el servei pblic educatiu, ents com a servei dinters general dacord amb lEstatut, que ha de permetre que tots els centres sostinguts amb fons pblics, que conformen centres pblics i centres privats concertats, treballin junts amb uns objectius compartits des de la cooperaci i la coresponsabilitat, tot respectant la naturalesa jurdica de les diverses institucions que el presten. Sobre aquestes premisses, la Llei deducaci proposa un conjunt normatiu coherent, complet i amb visi de futur, que: Defineix els principis generals que inspiren el sistema educatiu i lorganitzaci daquest per a satisfer el dret a leducaci, per mitj de la cooperaci entre els diversos agents de la comunitat educativa. Consolida un projecte educatiu de pas que garanteix el dret a leducaci de tota la ciutadania i que, prenent com a fonament la igualtat, lequitat i la justcia social, li ofereix una educaci gratuta i de qualitat. Determina de quina manera els centres educatius ofereixen un servei educatiu de qualitat i fixa les bases del Servei dEducaci de Catalunya i les garanties derivades del principi dautoritzaci administrativa. Fixa les condicions per a assolir un bon clima escolar en els centres, per mitj duna definici clara dels drets i deures dels alumnes. Fixa els principis generals de la regulaci del rgim lingstic en lmbit de lensenyament i determina els nivells competencials en el Marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de les llenges. Regula el desenvolupament de lexercici democrtic i responsable de lautonomia dels centres educatius pblics i el marc normatiu que nempara lexercici participatiu i responsable, i tamb els mecanismes de seguiment dels processos, davaluaci dels resultats i dinformaci i transparncia, que els faci millorar en excellncia i igualtat. Facilita pautes i referents per a lorganitzaci de lacci educativa i els continguts dels ensenyaments i assegura que, en el marc de lautonomia dels centres, els projectes educatius nordenin la gesti, la direcci, lorganitzaci pedaggica i els continguts dels ensenyaments. Regula la formaci, la selecci i les competncies de la direcci dels centres pblics i de llurs rgans collegiats de govern, i reconeix els directors com a autoritat pblica. Caracteritza la professi docent, estableix la funci pblica docent a Catalunya, adaptada a les necessitats dels centres, i tamb dissenya la carrera docent. Estableix lhomologaci de les condicions laborals i retributives del personal de lescola concertada.
Disposicions
56594
Nm. 5422 16.7.2009
Estableix mecanismes per a la subvenci o la concertaci del conjunt densenyaments declarats dinters pblic. Assegura un sistema davaluaci intern i extern com a garantia dajustament del sistema a llurs principis i finalitats, i, alhora, actua com a instrument imprescindible per a desenvolupar lautonomia dels centres i les bases del Servei dEducaci de Catalunya, tot implantant la cultura de lavaluaci en el conjunt del sistema educatiu, la qual cosa ha de permetre un millor coneixement del funcionament i dels resultats del sistema. Estableix que, per mitj de la prospectiva, es proporcioni al sistema educatiu informaci i estudis sobre fets, tendncies, poltiques i perspectives de futur que aporten coneixements externs al sistema educatiu catal i permeten establir nous marcs de referncia. Potencia la innovaci pedaggica sistemtica i estructurada, el reconeixement de les bones prctiques educatives amb el foment i el suport del lideratge educatiu, la formaci del professorat, les infraestructures digitals del centre i la previsi de centres de referncia pedaggica. Reconeix el valor educatiu i socialitzador de les activitats de lleure i el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condicions digualtat. Estableix la base jurdica de lAdministraci educativa posant les bases de la cooperaci estable entre lAdministraci local i lAdministraci educativa. El municipi i, si escau, els altres ens locals, com a administracions ms properes als ciutadans, sn mbits on es poden concretar els compromisos de la societat amb leducaci, en aplicaci dels principis de proximitat i subsidiarietat. Concreta les llibertats, els drets i els deures de les famlies en el procs educatiu, amb el reconeixement del paper fonamental de les famlies, i en potencia la participaci en la vida escolar. Aposta per la formaci de les famlies i per llur vinculaci amb els centres per mitj de la carta de comproms educatiu. Aquests elements prefiguren els grans blocs normatius que estructuren els diversos ttols de la Llei.
TTOL PRELIMINAR Objecte i principis Article 1 Objecte 1. Aquesta llei t per objecte regular el sistema educatiu de Catalunya. 2. Queda excls de lmbit daplicaci daquesta llei el sistema universitari de Catalunya, que es regeix per la seva normativa especfica. Article 2 Principis rectors del sistema educatiu 1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constituci i per lEstatut, es regeix pels principis generals segents: a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constituci, lEstatut i la resta de legislaci vigent. b) La transmissi i la consolidaci dels valors propis duna societat democrtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat. c) La universalitat i lequitat com a garantia digualtat doportunitats i la integraci de tots els collectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons pblics.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56595
d) El respecte de la llibertat densenyament, la llibertat de creaci de centres, la llibertat delecci entre centres pblics o centres altres que els creats pels poders pblics, la llibertat de ctedra del professorat i la llibertat de conscincia dels alumnes. e) El pluralisme. f) La inclusi escolar i la cohesi social. g) La qualitat de leducaci, que possibilita lassoliment de les competncies bsiques i la consecuci de lexcellncia, en un context dequitat. h) El conreu del coneixement de Catalunya i larrelament dels alumnes al pas, i el respecte a la convivncia. i) El respecte i el coneixement del propi cos. j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans. k) El respecte i la preservaci del medi ambient i el gaudi respectus i responsable dels recursos naturals i del paisatge. l) El foment de lemprenedoria. m) La coeducaci i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes. n) Lafavoriment de leducaci ms enll de lescola. o) Leducaci al llarg de la vida. p) El respecte del dret de mares i pares perqu llurs fills rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb llurs conviccions. q) Lexclusi de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament. 2. El sistema educatiu es regeix pels principis especfics segents: a) La formaci integral de les capacitats intellectuals, tiques, fsiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament de base cientfica, que ha dsser laic, dacord amb lEstatut, en els centres pblics i en els centres privats en qu ho determini llur carcter propi. b) La vinculaci entre pensament, emoci i acci que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacci personals. c) La capacitaci cultural, cientfica i tcnica que permeti als alumnes la plena integraci social i laboral. d) Lhabilitaci per a laprenentatge permanent. e) Lestmul i el reconeixement de lesfor i la valoraci del rigor, lhonestedat i la constncia en el treball. f) La capacitaci per a exercir activament la ciutadania. g) Laplicaci general de criteris i procediments davaluaci. h) La competncia per a la utilitzaci autnoma i creativa dels sistemes digitals. i) La competncia per a lanlisi i la contrastaci de tota la informaci, sigui quin sigui el mitj de transmissi. 3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius segents: a) El funcionament integrat i la gesti descentralitzada. b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats canviants de la societat. c) Lautonomia de cada centre. d) La participaci de la comunitat educativa. e) La promoci del reconeixement social i professional del professorat. f) El comproms de les famlies en el procs educatiu i lestmul i el suport per a fer-lo possible. g) La programaci de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons pblics. h) La collaboraci, la cooperaci i la coresponsabilitzaci amb els ajuntaments i altres administracions pbliques.
Disposicions
56596
Nm. 5422 16.7.2009
TTOL I Dret a leducaci i sistema educatiu Article 3 Dret a una educaci integral Els alumnes tenen dret a rebre una educaci integral, orientada al ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis democrtics de convivncia i als drets i les llibertats fonamentals. Article 4 Accs al sistema educatiu 1. Tothom t dret a accedir en condicions digualtat al sistema educatiu. Tamb t dret a lelecci de centre, en el marc de loferta educativa. 2. El Govern ha de garantir lexercici efectiu del dret a leducaci mitjanant la programaci general de lensenyament. El Govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a leducaci en condicions digualtat i el dret a lelecci de centre, ha de regular un procediment nic daccs als centres pblics i als centres privats sostinguts amb fons pblics. Article 5 Ensenyaments obligatoris i ensenyaments declarats gratuts 1. Sn ensenyaments obligatoris els compresos en leducaci bsica, que inclou: a) Leducaci primria. b) Leducaci secundria obligatria. 2. Sn gratuts i universals els ensenyaments segents: a) El segon cicle de leducaci infantil. b) Leducaci primria. c) Leducaci secundria obligatria. d) Els programes de qualificaci professional inicial. e) La formaci professional de grau mitj. Article 6 Beques i ajuts 1. El sistema pblic de beques per a lestudi t com a objectiu la compensaci de les desigualtats econmiques i socials i, en els ensenyaments no obligatoris, sens perjudici del que estableix aquesta llei, la incentivaci de lestudi. 2. Tots els alumnes tenen dret a accedir, en condicions digualtat, al sistema pblic de beques per a lestudi en funci de llurs recursos econmics, aptituds i preferncies. Els procediments dadjudicaci han de garantir el compliment dels principis de publicitat i de concurrncia. 3. Les administracions pbliques, a fi de facilitar laccs en condicions dequitat als serveis escolars de menjador i transport durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats gratuts, han doferir ajuts als alumnes que visquin en poblacions sense escola, en nuclis de poblaci allunyats o en zones rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes amb necessitats educatives especfiques reconegudes. Els ajuts poden cobrir totalment o parcialment la despesa, atenent la naturalesa del desplaament i el nivell de renda de les famlies. Les administracions pbliques han de promoure mesures que facilitin laccs de tots els alumnes a les activitats complementries i extraescolars i, si escau, als ensenyaments postobligatoris de batxillerat i de formaci professional. 4. El Departament ha dadoptar les mesures necessries per a introduir progressivament un sistema dajuts general, en les diverses modalitats, per als llibres de text i altre material escolar en lensenyament obligatori per a lalumnat dels centres pblics i dels centres privats sostinguts amb fons pblics. Sentn per Departament,
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56597
als efectes del que estableix aquesta llei, el departament competent en matria deducaci. 5. El Departament ha doferir ajuts als alumnes densenyaments postobligatoris a fi de promoure la continutat en els estudis i fer possible la mobilitat territorial i la compatibilitat entre educaci i treball. 6. El Govern pot atorgar ajuts per a la realitzaci dactivitats educatives fora de lhorari lectiu. Article 7 Convivncia 1. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivncia i el deure de facilitar-la. 2. Les regles de convivncia als centres educatius shan de basar genricament en els principis democrtics i especficament en els principis i normes que deriven daquesta llei. Article 8 Deinici, mbit i mapa del sistema educatiu 1. El sistema educatiu comprn els ensenyaments regulats en el ttol V, els centres que els imparteixen i els serveis educatius, qualssevol que siguin els destinataris de lensenyament, la titularitat del centre i el seu sistema de finanament. 2. El mapa escolar s linstrument que reflecteix loferta del sistema educatiu i lactivitat educativa no universitria, i s la base a partir de la qual sha delaborar la programaci a qu fa referncia larticle 44. La informaci que cont el mapa ha dsser actualitzada regularment. 3. El Govern ha de regular les caracterstiques i el procediment delaboraci i revisi del mapa escolar, amb relaci a tots els ensenyaments i serveis educatius que regula aquesta llei.
TTOL II Del rgim lingstic del sistema educatiu de Catalunya Article 9 Rgim lingstic 1. El rgim lingstic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix aquest ttol i per les disposicions reglamentries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat. 2. Correspon al Govern, dacord amb larticle 53, determinar el currculum de lensenyament de les llenges, que comprn els objectius, els continguts, els criteris davaluaci i la regulaci del marc horari. Article 10 Dret i deure de conixer les llenges oicials 1. Els currculums han de garantir el ple domini de les llenges oficials catalana i castellana en finalitzar lensenyament obligatori, dacord amb el Marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de les llenges. 2. Els alumnes que sincorporin al sistema educatiu sense conixer una de les dues llenges oficials tenen dret a rebre un suport lingstic especfic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenci lingstica que els permeti iniciar laprenentatge en catal. Aix mateix, els centres han de programar les activitats necessries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llenges oficials i que hi hagi concordana entre les accions acadmiques de suport lingstic i les prctiques lingstiques del professorat i altre personal del centre.
Disposicions
56598
Nm. 5422 16.7.2009
3. Els currculums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formaci professional i els ensenyaments de rgim especial, llevat de lensenyament didiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competncia lingstica instrumental prpia de lensenyament i lmbit professional respectius. 4. El Govern, a fi de facilitar a la poblaci no escolar lexercici del dret i el compliment del deure de conixer el catal, ha de garantir, dacord amb el que estableix larticle 6.2 de lEstatut, una oferta suficient densenyament del catal. Article 11 El catal, llengua vehicular i daprenentatge 1. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i daprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didctic i els llibres de text, i tamb les activitats davaluaci de les rees, les matries i els mduls del currculum, han dsser normalment en catal, excepte en el cas de les matries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden sser separats en centres ni en grups classe diferents per ra de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en qu els alumnes inicin el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castell poden instar, en el moment de la matrcula, i dacord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenci lingstica individualitzada en aquesta llengua. Article 12 Llenges estrangeres 1. Els currculums aprovats pel Govern han dincloure lensenyament de, com a mnim, una llengua estrangera, amb lobjectiu que els alumnes adquireixin les competncies descoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, dacord amb el Marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de les llenges. 2. El projecte lingstic ha de determinar, dacord amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera simparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona. 3. El projecte lingstic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llenges estrangeres. En el primer supsit, es requereix autoritzaci del Departament. Article 13 Competncia lingstica del professorat, dels professionals datenci educativa i del personal dadministraci i serveis 1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulaci requerida i han dacreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llenges oficials, de manera que en puguin fer un s adequat, tant oral com escrit, en lexercici de la funci docent. Els mestres i els professors, en lexercici de llur funci, han demprar normalment el catal, tant en les activitats densenyament i aprenentatge com en lmbit general del centre. 2. El Departament ha dadoptar les mesures necessries per a actualitzar la competncia lingstica del professorat i ha de promoure la creaci i la utilitzaci deines didctiques que facilitin lensenyament del catal i en catal. 3. Els professionals datenci educativa i el personal dadministraci i serveis dels centres educatius han de conixer el catal i el castell, de manera que estiguin en condicions de fer-ne un s adequat en lexercici de les funcions corresponents. El Departament ha destablir els mecanismes i les condicions que permetin asse-
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56599
gurar el coneixement i el domini del catal i del castell del personal no docent de lAdministraci educativa. Article 14 Projecte lingstic 1. Els centres pblics i els centres privats sostinguts amb fons pblics han delaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingstic que emmarqui el tractament de les llenges al centre. 2. El projecte lingstic ha dincloure els aspectes relatius a lensenyament i a ls de les llenges en el centre, entre els quals hi ha dhaver en tot cas els segents: a) El tractament del catal com a llengua vehicular i daprenentatge. b) El procs densenyament i daprenentatge del castell. c) Les diverses opcions amb relaci a les llenges estrangeres. d) Els criteris generals per a les adequacions del procs densenyament de les llenges, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingstica del centre. e) La continutat i la coherncia educatives, pel que fa als usos lingstics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares dalumnes. Article 15 Programes dimmersi lingstica 1. El Departament, per tal que el catal mantingui la funci de llengua de referncia i de factor de cohesi social, ha dimplantar estratgies educatives dimmersi lingstica que nassegurin ls intensiu com a llengua vehicular densenyament i daprenentatge. La definici daquestes estratgies ha de tenir en compte la realitat sociolingstica, la llengua o les llenges dels alumnes i el procs densenyament del castell. 2. Els centres han dadaptar els horaris a les caracterstiques dels programes dimmersi lingstica, tenint en compte el nombre dhores de les rees lingstiques que shagin dimpartir al llarg de letapa. Article 16 El catal, llengua oicial de lAdministraci educativa a Catalunya 1. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, ho s tamb de lAdministraci educativa. 2. LAdministraci educativa i els centres han demprar normalment el catal tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions pbliques de Catalunya i de la resta del domini lingstic catal i amb els ens pblics que en depenen. El catal ha dsser tamb la llengua ds normal per a la prestaci dels serveis contractats pel Departament. 3. Les actuacions administratives de rgim interior dels centres shan de fer normalment en catal, sens perjudici del que estableix la Llei de poltica lingstica. 4. Els centres han dexpedir la documentaci acadmica en catal, sens perjudici del que estableix la Llei de poltica lingstica. La documentaci acadmica que hagi de tenir efectes a lmbit de lAdministraci de lEstat o en una comunitat autnoma de fora del domini lingstic catal, ha dsser bilinge, en catal i en castell. 5. Les llenges no oficials es poden emprar en les comunicacions per a lacollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han danar acompanyats del text original en catal, que ser sempre la versi preferent. Article 17 Rgim lingstic als centres educatius de lAran 1. Loccit, denominat arans a lAran, s la llengua prpia daquest territori, dacord amb larticle 6.5 de lEstatut, i com a tal s la llengua vehicular i daprenentatge habitual als centres educatius de lAran.
Disposicions
56600
Nm. 5422 16.7.2009
2. Totes les referncies que fa aquest ttol al catal com a llengua prpia de lensenyament a Catalunya, sestenen a loccit per als centres educatius de lAran. 3. Els projectes lingstics dels centres educatius de lAran han de garantir, aix mateix, una presncia adequada del catal i que els alumnes adquireixin el ple domini del catal i del castell en finalitzar lensenyament obligatori. 4. Les referncies a la competncia lingstica del professorat i altre personal dels centres educatius de lAran sestenen a loccit. 5. Les disposicions daquest ttol relatives a programes dimmersi lingstica, a latenci lingstica individualitzada i a la llengua de lAdministraci educativa shan dadaptar a lAran a la condici de llengua prpia de lAran i oficial a Catalunya que lEstatut atribueix a loccit. Article 18 s i foment del catal 1. Amb la finalitat de fer present el carcter vehicular del catal en les manifestacions culturals pbliques, en els centres educatius pblics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons pblics el catal ha dsser normalment el vehicle dexpressi en les activitats de projecci externa. 2. Per tal daconseguir la cohesi social i la continutat educativa en lensenyament i ls del catal, els centres educatius pblics i els centres educatius privats sostinguts amb fons pblics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de lentorn. 3. El Govern ha de promoure i donar suport a centres educatius a lexterior en el marc ms ampli de la projecci internacional de la cultura i la llengua catalanes i ha de contribuir a sostenir-los, especialment en els territoris amb vincles histrics, lingstics i culturals amb Catalunya. 4. Amb la finalitat de promoure els centres educatius a qu es refereix lapartat 3, el Govern pot formalitzar acords de cooperaci amb les institucions i entitats dels territoris i pasos on es trobin aquests centres i, si escau, pot proposar a lEstat la subscripci de convenis en aquesta matria.
TTOL III De la comunitat educativa CAPTOL I Disposicions generals Article 19 Comunitat educativa i comunitat escolar 1. La comunitat educativa s integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el procs educatiu. En formen part els alumnes, les famlies, el professorat, els professionals datenci educativa i el personal dadministraci i serveis, lAdministraci educativa, els ens locals i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, i tamb els collegis professionals de lmbit educatiu, lassociacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, empreses i entitats de lleure i de serveis educatius. 2. La comunitat educativa del centre, o comunitat escolar, s integrada pels alumnes, mares, pares o tutors, personal docent, altres professionals datenci educativa que intervenen en el procs densenyament en el centre, personal dadministraci i serveis del centre, i la representaci municipal i, en els centres privats, els representants de llur titularitat. 3. En els centres sostinguts amb fons pblics, els membres de la comunitat escolar estan representats en el consell escolar del centre.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56601
4. Els centres privats no sostinguts amb fons pblics poden definir, en llurs normes dorganitzaci i funcionament, rgans per mitj dels quals es canalitzi la participaci de la comunitat escolar. Article 20 Carta de comproms educatiu 1. Els centres, en el marc del que estableix el ttol I i dacord amb llurs projectes educatius, han de formular una carta de comproms educatiu, en la qual han dexpressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivncia i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. En la formulaci de la carta participen la comunitat escolar i, particularment, els professionals de leducaci i les famlies. 2. Per mitj de la carta de comproms educatiu sha de potenciar la participaci de les famlies en leducaci dels fills. Les famlies shan davenir a compartir els principis que inspiren la carta. El Departament ha dimpulsar les orientacions que determinin els continguts per a lelaboraci de la carta, que han de respectar els drets i les llibertats de les famlies recollits a les lleis. CAPTOL II Lalumnat Article 21 Drets dels alumnes 1. Els alumnes, com a protagonistes del procs educatiu, tenen dret a rebre una educaci integral i de qualitat. 2. Els alumnes, a ms dels drets reconeguts per la Constituci, lEstatut i la regulaci orgnica del dret a leducaci, tenen dret a: a) Accedir a leducaci en condicions dequitat i gaudir digualtat doportunitats. b) Accedir a la formaci permanent. c) Rebre una educaci que nestimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme daprenentatge i nincentivi i en valori lesfor i el rendiment. d) Rebre una valoraci objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrs personal. e) sser informats dels criteris i els procediments davaluaci. f) sser educats en la responsabilitat. g) Gaudir duna convivncia respectuosa i pacfica, amb lestmul permanent dhbits de dileg i de cooperaci. h) sser educats en el discurs audiovisual. i) sser atesos amb prctiques educatives inclusives i, si escau, de compensaci. j) Rebre una atenci especial si es troben en una situaci de risc que eventualment pugui donar lloc a situacions de desemparament. k) Participar individualment i collectivament en la vida del centre. l) Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislaci vigent. m) Rebre orientaci, particularment en els mbits educatiu i professional. n) Gaudir de condicions saludables i daccessibilitat en lmbit educatiu. o) Gaudir de protecci social, en lmbit educatiu, en els casos dinfortuni familiar o accident. Article 22 Deures dels alumnes 1. Estudiar per aprendre s el deure principal dels alumnes i comporta els deures segents: a) Assistir a classe. b) Participar en les activitats educatives del centre. c) Esforar-se en laprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals.
Disposicions
56602
Nm. 5422 16.7.2009
d) Respectar els altres alumnes i lautoritat del professorat. 2. Els alumnes, a ms dels deures que especifica lapartat 1, i sens perjudici de les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures segents: a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa. b) Complir les normes de convivncia del centre. c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre. d) Respectar el projecte educatiu i, si escau, el carcter propi del centre. e) Fer un bon s de les installacions i el material didctic del centre. Article 23 Instruments per a la participaci i la representaci dels alumnes Les normes dorganitzaci i funcionament dels centres han de determinar formes de participaci dels alumnes, atenent-ne les caracterstiques i ledat, i dacord amb les orientacions del Departament, que en facilitin la presncia en la vida del centre, el dileg i la coresponsabilitzaci, nafavoreixin el comproms en lactivitat educativa del centre i en propicin la formaci en els hbits democrtics de convivncia, sens perjudici dsser presents, quan correspongui, en el consell escolar. Article 24 Associacions dalumnes 1. Els alumnes, des de linici de letapa deducaci secundria obligatria, poden constituir associacions, que es regeixen per les lleis reguladores del dret a leducaci, per les normes reguladores del dret dassociaci, per les disposicions establertes per aquesta llei i les normes de desplegament i pels estatuts de lassociaci. 2. Les associacions dalumnes tenen per finalitat essencial promoure la participaci dels alumnes en lactivitat educativa i facilitar-los lexercici dels drets i el compliment dels deures. 3. Les associacions dalumnes shan dinscriure en el registre corresponent, noms als efectes de la publicitat, i han de presentar al centre, per acreditar-se, lacta de constituci i els estatuts. Les associacions dalumnes, i les federacions i confederacions en qu sagrupen que tinguin la seu a Catalunya o hi desenvolupin majoritriament lactivitat, poden sser declarades dutilitat pblica. 4. El Govern ha dafavorir la participaci de les associacions dalumnes dels centres educatius pblics i dels centres educatius privats sostinguts amb fons pblics. En els centres privats no sostinguts amb fons pblics, les normes dorganitzaci i funcionament sn linstrument adequat per a canalitzar aquesta participaci. 5. Sens perjudici de les associacions dalumnes a qu fa referncia lapartat 1, els alumnes dels centres educatius poden constituir altres agrupacions dacord amb les normes de desplegament daquesta llei i les normes dorganitzaci i funcionament del centre. Entre aquestes agrupacions sinclouen les associacions esportives escolars, que es constitueixen dacord amb la normativa corresponent. 6. Les associacions dalumnes constitudes als centres deducaci dadults poden assumir les funcions de participaci que estableix larticle 26. 7. El Govern ha de potenciar i facilitar la representaci institucional de les associacions dalumnes i de les federacions i confederacions en qu sagrupen. CAPTOL III Les famlies Article 25 Participaci de les famlies en el procs educatiu 1. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a ms dels altres drets que els reconeix la legislaci vigent en matria deducaci, tenen dret a rebre informaci sobre: a) El projecte educatiu.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56603
b) El carcter propi del centre. c) Els serveis que ofereix el centre i les caracterstiques que t. d) La carta de comproms educatiu, i la coresponsabilitzaci que comporta per a les famlies. e) Les normes dorganitzaci i funcionament del centre. f) Les activitats complementries, si nhi ha, les activitats extraescolars i els serveis que sofereixen, el carcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famlies, laportaci econmica que, si escau, els comporta i la resta dinformaci rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts. g) La programaci general anual del centre. h) Les beques i els ajuts a lestudi. 2. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informaci sobre levoluci educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris perqu els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenci adequada a les famlies, en particular per mitj de la tutoria. 3. Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el carcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en leducaci de llurs fills, el deure de contribuir a la convivncia entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitj del consell escolar i dels altres instruments de qu es dotin els centres en exercici de llur autonomia. 4. El Govern ha de promoure, en el marc de les seves competncies, les mesures adequades per a facilitar lassistncia de mares i pares a les reunions de tutoria i lassistncia de llurs representants als consells escolars i als altres rgans de representaci en qu participin. Article 26 Associacions de mares i pares dalumnes 1. Les mares i els pares dels alumnes matriculats en un centre poden constituir associacions, que es regeixen per les lleis reguladores del dret a leducaci, per les normes reguladores del dret dassociaci, per les disposicions establertes per aquesta llei i les normes de desplegament i pels estatuts de lassociaci. 2. Les associacions de mares i pares dalumnes tenen per finalitat essencial facilitar la participaci de les mares i els pares en les activitats del centre, a ms de les establertes per la normativa vigent i les que determinin els estatuts de les dites associacions. 3. El Govern ha destablir el procediment per a la participaci de les associacions de mares i pares dalumnes ms representatives en els rgans collegiats dels centres pblics i dels centres privats sostinguts amb fons pblics. En el cas dels centres privats no sostinguts amb fons pblics, aquesta regulaci correspon a les normes dorganitzaci i funcionament de cada centre. 4. Les associacions, federacions i confederacions de mares i pares dalumnes que tenen la seu a Catalunya o hi desenvolupen majoritriament lactivitat, si estan inscrites en el registre corresponent, poden sser declarades dutilitat pblica. 5. El Govern ha de potenciar i facilitar la representaci institucional de les federacions i confederacions dassociacions de mares i pares dalumnes. Article 27 Suport formatiu a les famlies 1. El Govern ha dimpulsar programes de formaci que afavoreixin la implicaci de les famlies en leducaci dels fills. 2. El Govern ha de promoure lintercanvi dexperincies sobre les estratgies amb qu les famlies eduquen llurs fills. Aquests programes shan de promoure tant des de lmbit de lescola i les associacions de mares i pares dalumnes com des dels ens locals i altres mbits i institucions socials.
Disposicions
56604
Nm. 5422 16.7.2009
CAPTOL IV El professorat Article 28 Exercici de la funci docent 1. Els mestres i els professors sn els professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procs educatiu i lautoritat que sen desprn. Aquesta responsabilitat, en el marc definit per larticle 104, inclou la transmissi de coneixements, destreses i valors. 2. LAdministraci educativa i els titulars dels centres han de promoure els instruments i les condicions adequats per al perfeccionament, la promoci i el desenvolupament professionals del professorat. 3. El professorat ocupa la posici preeminent en lexercici de les seves funcions docents, en qu gaudeix dautonomia, dins els lmits que determina la legislaci i en el marc del projecte educatiu. Article 29 Drets i deures dels mestres i els professors en lexercici de la funci docent 1. Els mestres i els professors, en lexercici de llurs funcions docents, tenen els drets especfics segents: a) Exercir els diversos aspectes de la funci docent a qu fa referncia larticle 104, en el marc del projecte educatiu del centre. b) Accedir a la promoci professional. c) Gaudir dinformaci fcilment accessible sobre lordenaci docent. 2. Els mestres i els professors, en lexercici de llurs funcions docents, tenen els deures especfics segents: a) Exercir la funci docent dacord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu. b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerncia, participaci i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis duna societat democrtica. c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessries per a la millora contnua de la prctica docent.
CAPTOL V La convivncia Article 30 Dret i deure de convivncia 1. Laprenentatge de la convivncia s un element fonamental del procs educatiu i aix ho ha dexpressar el projecte educatiu de cada centre. 2. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els mbits de lactivitat del centre. 3. Els centres han de vetllar perqu els membres de la comunitat escolar coneguin la Convenci sobre els drets dels infants. 4. Correspon a la direcci i al professorat de cada centre, en exercici de lautoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competncies del consell escolar en aquesta matria, el control i laplicaci de les normes de convivncia. En aquesta funci, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre. La direcci del centre ha de garantir la informaci suficient i crear les condicions necessries perqu aquesta participaci es pugui fer efectiva. 5. Els centres han destablir mesures de promoci de la convivncia, i en particular mecanismes de mediaci per a la resoluci pacfica dels conflictes i frmules per
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56605
mitj de les quals les famlies es comprometin a cooperar de manera efectiva en lorientaci, lestmul i, quan calgui, lesmena de lactitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu. Article 31 Principis generals 1. La carta de comproms educatiu, que s el referent per al foment de la convivncia, vincula individualment i collectivament els membres de la comunitat educativa del centre. 2. La resoluci de conflictes, que sha de situar en el marc de lacci educativa, t per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procs educatiu dels alumnes. 3. Els procediments de resoluci dels conflictes de convivncia shan dajustar als principis i criteris segents: a) Han de vetllar per la protecci dels drets dels afectats i han dassegurar el compliment dels deures dels afectats. b) Han de garantir la continutat de les activitats del centre, amb la mnima pertorbaci per a lalumnat i el professorat. c) Han demprar mecanismes de mediaci sempre que sigui pertinent. 4. Les mesures correctores i sancionadores aplicades han de guardar proporci amb els fets i han de tenir un valor afegit de carcter educatiu. 5. Les mesures correctores i sancionadores han dincloure, sempre que sigui possible, activitats dutilitat social per al centre educatiu. 6. Correspon al Departament, en lmbit dels centres pblics, i als titulars dels centres, en lmbit dels centres privats, ladopci de mesures i iniciatives per a fomentar la convivncia en els centres i la resoluci pacfica dels conflictes. Article 32 Mediaci 1. La mediaci s un procediment per a la prevenci i la resoluci dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, per mitj del qual es dna suport a les parts en conflicte perqu puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori. 2. El Departament ha destablir les normes reguladores del procediment de mediaci, que han de definir les caracterstiques del procediment i els supsits bsics en qu s procedent daplicar-lo. Article 33 Protecci contra lassetjament escolar i contra les agressions 1. El Govern i el Departament han dadoptar les mesures necessries per a prevenir les situacions dassetjament escolar i, si sescauen, afrontar-les de manera immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats lassistncia adequada i la protecci necessria per a garantir-los el dret a la intimitat. 2. El Departament ha de posar a disposici dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc dassetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinries descolaritzaci, i el Departament pot adoptar tamb, en lmbit del personal al seu servei, mesures extraordinries de mobilitat. 3. El Govern ha dadoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar, davant les agressions, la protecci del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i de llurs bns o patrimoni. En el cas que les agressions siguin comeses per menors escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resoluci de conflictes, shan daplicar les mesures establertes per la legislaci de la infncia i ladolescncia. 4. LAdministraci educativa ha dassegurar lopci dassistncia lletrada gratuta al professorat i a la resta de personal dels centres pblics i dels centres
Disposicions
56606
Nm. 5422 16.7.2009
privats sostinguts amb fons pblics que siguin vctimes de violncia escolar, sempre que els interessos dels defensats i els de la Generalitat no siguin oposats o contradictoris. Article 34 mbit daplicaci de mesures correctores i sancions 1. Les disposicions daquesta llei relatives a les infraccions i a les sancions noms sn aplicables als centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya. 2. Els centres privats no sostinguts amb fons pblics disposen dautonomia per a definir les infraccions i les sancions. La regulaci que en fa aquesta llei constitueix un marc de referncia. Tanmateix, els s directament aplicable el que estableixen els apartats 1 i 2 de larticle 36. Article 35 Tipologia i competncia sancionadora 1. Les irregularitats en qu incorrin els alumnes, si no perjudiquen greument la convivncia, comporten ladopci de les mesures que estableixin la carta de comproms educatiu i les normes dorganitzaci i funcionament del centre. 2. Les conductes i els actes dels alumnes que perjudiquin greument la convivncia es consideren faltes i comporten la imposici de les sancions que aquesta llei determina. 3. Les conductes i els actes contraris a la convivncia dels alumnes sn objecte de correcci pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realitzaci dactivitats complementries i extraescolars o la prestaci de serveis escolars de menjador i transport o daltres organitzats pel centre. Igualment, comporten ladopci de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa. Article 36 Criteris daplicaci de mesures correctores i sancions 1. Laplicaci de mesures correctores i sancions no pot privar els alumnes de lexercici del dret a leducaci ni, en leducaci obligatria, del dret a lescolaritzaci. En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat fsica o la dignitat personal dels alumnes. 2. La imposici de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte el nivell escolar en qu es troben els alumnes afectats, llurs circumstncies personals, familiars i socials i la proporcionalitat amb la conducta o lacte que les motiva, i ha de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procs educatiu dels alumnes. En el cas de les conductes greument perjudicials per a la convivncia, la imposici de les sancions sha dajustar al que disposa aquesta llei. 3. Les normes de desplegament daquesta llei han de regular els criteris per a la graduaci de laplicaci de les mesures correctores i les sancions, i el procediment i els rgans competents per a aplicar-les. Article 37 Faltes i sancions relacionades amb la convivncia 1. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivncia en el centre educatiu les conductes segents: a) Les injries, ofenses, agressions fsiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal. b) Lalteraci injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependncies o els equipaments del centre,
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56607
la falsificaci o la sostracci de documents i materials acadmics i la suplantaci de personalitat en actes de la vida escolar. c) Els actes o la possessi de mitjans o substncies que puguin sser perjudicials per a la salut, i la incitaci a aquests actes. d) La comissi reiterada dactes contraris a les normes de convivncia del centre. 2. Els actes o les conductes a qu fa referncia lapartat 1 que impliquin discriminaci per ra de gnere, sexe, raa, naixena o qualsevol altra condici personal o social dels afectats shan de considerar especialment greus. 3. Les sancions que es poden imposar per la comissi dalguna de les faltes tipificades per lapartat 1 sn la suspensi del dret de participar en activitats extraescolars o complementries o la suspensi del dret dassistir al centre o a determinades classes, en tots dos supsits per un perode mxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalitzaci del curs acadmic, si sn menys de tres mesos, o b la inhabilitaci definitiva per a cursar estudis al centre. 4. Entre les conductes contrries a la convivncia que han de constar a les normes dorganitzaci i funcionament de cada centre hi ha dhaver, si ms no, totes les que tipifica lapartat 1, quan no siguin de carcter greu, i tamb les faltes injustificades dassistncia a classe i de puntualitat. Article 38 Responsabilitat per danys Els alumnes que, intencionadament o per negligncia, causin danys a les installacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determina la legislaci vigent.
CAPTOL VI Educaci en el lleure Article 39 Educaci en el lleure 1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el carcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el comproms i la transmissi de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famlies i les associacions en qu sagrupen i les entitats, associacions i empreses deducaci en el lleure, en els diferents territoris. 2. El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i dacord amb el procediment que determina larticle 162, ha de regular els requisits mnims i ha destablir els criteris de qualitat a qu shan dajustar les activitats deducaci en el lleure, a fi de garantir-ne la contribuci al procs educatiu. 3. Els centres pblics, en el marc de llur autonomia, i dacord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense nim de lucre per a autoritzar-los ls de les installacions del centre ms enll de lhorari escolar. Article 40 Plans i programes socioeducatius 1. Els centres i els ajuntaments, per iniciativa de dos o ms centres o per iniciativa de lajuntament corresponent, poden acordar delaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integraci possible en lentorn social dels objectius educatius i socials del centre i una millor coordinaci entre els recursos de les diferents administracions i dels centres mateixos. Correspon al
Disposicions
56608
Nm. 5422 16.7.2009
Govern destablir les condicions mnimes per a la formalitzaci dels convenis que concretin aquests plans i programes. 2. Les administracions educatives han dimpulsar acords de collaboraci per a potenciar conjuntament accions educatives en lentorn. Aquestes actuacions han de tenir com a prioritat potenciar la convivncia i la participaci ciutadana i ls del catal, amb la finalitat de garantir que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats per a conixer i usar les dues llenges oficials. Article 41 Foment de lequitat en leducaci en el lleure Les administracions pbliques han destablir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en els plans i programes socioeducatius i en les activitats deducaci en el lleure en condicions dequitat, sense discriminaci per raons econmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat.
TTOL IV Servei dEducaci de Catalunya CAPTOL I Principis generals Article 42 Deinici i mbit del Servei dEducaci de Catalunya 1. En el sistema educatiu de Catalunya, definit per larticle 8, sestableix un model educatiu dinters pblic dacord amb larticle 21 de lEstatut. 2. El Govern de la Generalitat, per a desplegar el que estableix lapartat 1, ha de regular i sostenir el Servei dEducaci de Catalunya, que, conformat pels centres pblics i pels centres privats sostinguts amb fons pblics, garanteix a totes les persones laccs a una educaci de qualitat i en condicions digualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuts. 3. El sosteniment dels centres pblics atn el que estableixen, amb criteris de suficincia, els pressupostos de la Generalitat i, si sescau, els convenis subscrits entre lAdministraci educativa i lAdministraci local. 4. El finanament amb recursos pblics dels centres privats que presten el Servei dEducaci de Catalunya atn amb criteris de suficincia el que estableixen els pressupostos de la Generalitat, i es basa en el model de concert educatiu. 5. El Govern, dacord amb les disposicions del ttol XII, pot declarar linters pblic de loferta daltres ensenyaments de rgim general i de rgim especial. Article 43 Principis ordenadors de la prestaci del Servei dEducaci de Catalunya 1. La prestaci del Servei dEducaci de Catalunya sordena dacord amb: a) Els principis establerts en el ttol preliminar. b) El principi de la gratutat dels llocs escolars propis dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuts per aquesta llei. c) El principi daccs dels alumnes en condicions digualtat. d) El principi de coeducaci per mitj de lescolaritzaci mixta, que ha dsser objecte datenci preferent. e) El principi de responsabilitzaci de tots els centres en lescolaritzaci equilibrada dels alumnes, especialment dels que presenten necessitats especfiques de suport educatiu. 2. El Govern ha de garantir que la prestaci del Servei dEducaci de Catalunya esdevingui un referent de qualitat en el procs dassoliment de lequitat i lexcellncia.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56609
Article 44 Programaci de loferta educativa 1. Correspon al Departament aprovar la programaci de loferta educativa. 2. La programaci de loferta educativa t per objecte establir, amb carcter territorial, les necessitats descolaritzaci que ha de satisfer el Servei dEducaci de Catalunya per a garantir el dret a leducaci de tothom, harmonitzant-ho amb els drets individuals dels alumnes i de les mares, els pares o els tutors. Aquesta programaci ha de garantir la qualitat de leducaci i una adequada i equilibrada escolaritzaci dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu que propici la cohesi social. 3. Correspon al Govern determinar els criteris de programaci i el procediment, que ha destablir la participaci i la consulta dels ens locals, dels sectors educatius i dels titulars dels centres concertats, i, si escau, dels sectors productius. En establir els criteris de programaci cal considerar-ne la periodicitat, el mapa escolar i larticulaci del territori en zones educatives i llurs necessitats descolaritzaci. 4. El Departament, en el marc de la programaci educativa, ha de determinar peridicament loferta de llocs escolars tenint en compte loferta existent de centres pblics i centres privats concertats. A partir daquesta programaci, correspon al Departament establir nous llocs escolars del Servei dEducaci de Catalunya, dacord amb els criteris fixats per aquest article i, en tot cas, tenint en compte les disposicions pressupostries. 5. La programaci de loferta daltres ensenyaments de rgim general i de rgim especial sha de fer, en all que correspongui, dacord amb els criteris establerts per aquest article. 6. Correspon al Govern establir les condicions per mitj de les quals un centre privat densenyaments de rgim especial, dacord amb la programaci educativa i dacord amb la voluntat del titular o la titular, pot rebre finanament de la Generalitat. Article 45 Incorporaci de centres i llocs escolars a la prestaci del Servei dEducaci de Catalunya 1. El Govern, en el marc de la programaci de loferta educativa, crea centres pblics de titularitat de la Generalitat, en modifica la composici i, si escau, els suprimeix. Correspon als ens locals oferir terrenys suficients i adequats per a construir-hi aquests centres. Aix mateix, per mitj de convenis amb els ens locals, es creen, es modifiquen i se suprimeixen centres pblics dels quals sigui titular un ens local. 2. En el marc de la programaci educativa, dacord amb larticle 21.3 de lEstatut, els centres privats que ofereixen ensenyaments obligatoris i satisfan necessitats descolaritzaci es poden vincular, si escau, a la prestaci del Servei dEducaci de Catalunya per mitj de laccs al concert educatiu, amb les condicions i els requisits establerts legalment. El compliment dels requisits que han donat lloc al concert educatiu sha de mantenir durant tota la vigncia del concert. 3. La integraci de centres a la xarxa de titularitat de la Generalitat sha de fer per mitj de llei. CAPTOL II Escolaritzaci i garanties de gratutat Article 46 Regulaci i supervisi del procs daccs a llocs escolars 1. El Govern regula el procs daccs als centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya, en el qual han de participar la comunitat educativa i els ens locals, i en
Disposicions
56610
Nm. 5422 16.7.2009
determina els criteris de prioritat. Aquest procs es regeix pels principis dequitat, inclusi educativa, foment de la cohesi social i respecte al dret a lelecci de centre dins loferta educativa disponible en cada moment. 2. Sens perjudici de les funcions de garantia del procs i de participaci que corresponen per llei al consell escolar de cada centre i, si sescau, a la titularitat del centre, la regulaci del procediment dadmissi dels alumnes ha destablir, per a cada zona educativa, sempre que calgui, la creaci duna comissi de garanties dadmissi, que ha de tenir les funcions segents: a) Vetllar pel compliment de la legalitat en els processos dadmissi i, especialment, garantir laplicaci correcta dels criteris de prioritat. b) Garantir la distribuci adequada i equilibrada dels alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu entre tots els centres. c) Complir totes les altres que li atribueixi lAdministraci educativa. 3. El Govern ha de regular la composici de la comissi de garanties dadmissi, que ha dsser presidida per un representant o una representant de lAdministraci educativa i que necessriament ha de comptar amb la participaci dels ajuntaments afectats, de les famlies, de les direccions dels centres pblics i de la representaci dels centres privats concertats. 4. Sempre que sigui possible i les caracterstiques territorials de les zones ho permetin, lAdministraci educativa i lAdministraci local poden acordar la creaci duna oficina municipal descolaritzaci. Aquest rgan ha de gestionar la informaci, lacompanyament i la tramitaci de sollicituds, i ha de formular la proposta drees dinfluncia, acollir les comissions de garanties dadmissi i complir les altres funcions que pugui determinar el Govern. 5. Els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya, per a exercir llurs funcions, han de facilitar a la comissi de garanties dadmissi la informaci de qu disposin sobre sollicituds dadmissi i la que els sigui requerida per aquest rgan, dacord amb el que es determini per reglament. De la mateixa manera, la comissi ha de facilitar a cada centre la informaci de qu disposi, dacord amb els criteris de publicitat i transparncia que han de regir el procediment dadmissi en tot moment. Article 47 Criteris de prioritat en laccs 1. En el cas que la demanda de llocs escolars per als ensenyaments sostinguts amb fons pblics sigui superior als llocs disponibles en el centre, shan daplicar, respecte a lalumne o alumna a qu es refereix la sollicitud, els segents criteris de prioritat, que no tenen carcter excloent: a) Si t germans que estiguin matriculats en el centre, o el fet que el pare o la mare o el tutor o tutora legal hi treballin. b) La proximitat del domicili habitual o del lloc de treball del pare o la mare o el tutor o tutora legal. c) Les rendes anuals de la unitat familiar, atenent les especificitats que per a calcular-les sapliquen a les famlies nombroses. d) Si t discapacitat o en t el seu pare, la seva mare o algun germ o germana. 2. Per a admetre alumnes en etapes postobligatries shan daplicar els criteris de prioritat segents: a) Per als ensenyaments de batxillerat, a ms dels criteris que estableix lapartat 1, sha datendre lexpedient acadmic dels alumnes. b) Per als ensenyaments de cicles formatius de grau mitj o de grau superior de formaci professional, si no hi ha places suficients, sha datendre exclusivament lexpedient acadmic dels alumnes, amb independncia que aquests procedeixin del mateix centre o dun altre de diferent. c) Els alumnes que cursin simultniament ensenyaments reglats de msica o dansa i ensenyaments deducaci secundria tenen prioritat per a sser admesos
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56611
en els centres que imparteixin ensenyaments deducaci secundria que lAdministraci educativa determini. Sha daplicar el mateix tractament als alumnes que segueixin programes esportius dalt rendiment. 3. El Govern pot establir criteris especfics en ladmissi a altres ensenyaments diferents dels establerts pels apartats 1 i 2. 4. Per a resoldre situacions dempat, els centres han daplicar els criteris complementaris que estableixi el Govern. 5. En els processos dadmissi dels alumnes en un centre, han de tenir prioritat els alumnes que vulguin cursar el primer curs duna etapa obligatria i procedeixin dun altre centre que imparteixi fins a letapa obligatria immediatament anterior a la que volen iniciar i estigui adscrit al primer en els termes establerts per aquesta llei. Per a aquests alumnes, i respectant sempre la lliure opci de la famlia, el procs dadmissi es redueix als trmits estrictament necessaris per al correcte control administratiu. Aix mateix s aplicable en ladmissi als ensenyaments de batxillerat, en els centres pblics i en els centres de titularitat privada que els tinguin concertats. 6. En els procediments dadmissi dels alumnes als ensenyaments de primer cicle deducaci infantil sostinguts amb fons pblics, els ajuntaments poden establir altres criteris generals de prioritat, a ms dels establerts per lapartat 1. En cap cas aquest procediment no implica el dret daccs amb relaci als ensenyaments posteriors. 7. Els criteris de prioritat mai no poden comportar discriminaci per ra de naixena, raa, sexe, religi, opini, llengua o qualsevol altra condici o circumstncia personal de lalumne o alumna o de la seva famlia. Article 48 Coresponsabilitzaci de tots els centres en lescolaritzaci dalumnes 1. Els centres del Servei dEducaci de Catalunya han de participar en ladequada i equilibrada escolaritzaci dels alumnes amb necessitats educatives especfiques i shan de comprometre a fomentar la prctica de la inclusi pedaggica. A aquests efectes, lAdministraci educativa ha destablir territorialment la proporci mxima dalumnes amb necessitats educatives especfiques que poden sser escolaritzats en cada centre en laccs als nivells inicials de cada etapa i, si escau, la reserva de llocs escolars que, com a mnim, cal destinar-los. Aquesta reserva es pot mantenir fins al final del perode de preinscripci i matrcula, el qual no pot anar ms enll de linici de curs. 2. Per tal datendre necessitats descolaritzaci derivades de latenci als alumnes amb necessitats educatives especfiques, entre les quals tamb es consideren les derivades de la incorporaci tardana, dacord amb els criteris i els procediments establerts per reglament, el Departament pot autoritzar, duna manera excepcional i motivada, una reducci i, exclusivament per a atendre necessitats immediates descolaritzaci dalumnes dincorporaci tardana, un increment de fins al 10% del nombre de llocs escolars per grup. 3. LAdministraci educativa ha de garantir la igualtat en laplicaci de les normes dadmissi, fet que inclou lestabliment de les mateixes rees dinfluncia per als centres pblics i els centres privats concertats. 4. LAdministraci educativa ha dadoptar les mesures descolaritzaci que estableixen els apartats 1, 2 i 3 atenent les condicions socioeconmiques i demogrfiques de les rees dinfluncia respectives. 5. LAdministraci educativa aporta recursos addicionals als centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya en funci de les caracterstiques socioeconmiques de la zona, la tipologia de les famlies dels alumnes que atn el centre i els continguts de lacord de coresponsabilitat que se signi, tal com especifica larticle 92. Aquests recursos addicionals, que han de permetre als centres una programaci pluriennal, sarticulen per mitj de contractes programa. 6. Els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya estan obligats a mantenir escolaritzats llurs alumnes fins al final de les etapes obligatries que
Disposicions
56612
Nm. 5422 16.7.2009
imparteixen, llevat dun canvi de centre per voluntat de la famlia o per aplicaci duna resoluci sancionadora de carcter disciplinari. Article 49 Procs dadmissi dalumnes 1. El Departament ha de fixar, amb la participaci de ladministraci local a qu fa referncia larticle 159.3.a.segon, els terminis, els instruments i els procediments del procs anual dadmissi dels alumnes, que ha de comprendre un perode de preinscripci i un perode de matriculaci, i els procediments que cal seguir per a lescolaritzaci dels alumnes dincorporaci tardana. 2. Les sollicituds dadmissi dels alumnes en el perode ordinari de preinscripci es poden presentar perqu les gestioni al centre educatiu en qu les famlies vulguin escolaritzar llurs fills, o b a la comissi de garanties dadmissi o a loficina municipal descolaritzaci, que a aquests efectes les han de trametre al centre sollicitat en primera opci. 3. Si la sollicitud dadmissi es presenta en el centre fora del perode ordinari i no hi ha places vacants, aquest lha de trametre a la comissi de garanties dadmissi, o, si escau, a loficina municipal descolaritzaci, les quals han doferir lloc escolar als alumnes, en el marc de la disponibilitat de places i les preferncies de centre explicitades per les famlies en la corresponent sollicitud i de ladequada distribuci dels alumnes. 4. Si la sollicitud dadmissi es presenta en el centre fora del perode ordinari i hi ha vacants, la sollicitud sha dadmetre dacord amb les disposicions que sestableixin per reglament en aplicaci de larticle 48.1 i respectant lordre de les sollicituds baremades no ateses prviament. Article 50 Garanties de gratutat 1. LAdministraci educativa ha dassegurar els recursos pblics per a fer efectiva la gratutat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuts. 2. En lescolaritzaci dalumnes en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuts, els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya satenen a llur carcter gratut. No es pot imposar lobligaci de fer aportacions a fundacions o associacions de qualsevol tipus, ni es pot vincular lescolaritzaci a lobligatorietat de rebre cap servei escolar addicional que requereixi aportacions econmiques de les famlies. 3. El Departament ha de regular les activitats complementries i els serveis escolars, i nha de garantir el carcter no lucratiu en els termes establerts per la regulaci orgnica i la voluntarietat de la participaci dels alumnes. Aix mateix, ha de regular lestabliment dajuts per a accedir-hi en situacions socials o econmiques desfavorides, tenint en compte els acords de coresponsabilitat a qu es refereix larticle 48.5. 4. LAdministraci educativa vetlla pel compliment de les obligacions que contreuen els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya i de les normes reguladores del procediment dadmissi. Aix mateix, es pot reclamar la collaboraci daltres administracions per contrastar la veracitat de les dades aportades en els processos dadmissi. TTOL V Ordenaci dels ensenyaments CAPTOL I Disposicions de carcter general Article 51 Organitzaci de lensenyament Dacord amb lordenament, el sistema educatiu comprn els ensenyaments segents: a) Educaci infantil. b) Educaci primria.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56613
c) Educaci secundria obligatria. d) Batxillerat. e) Formaci professional. f) Ensenyament didiomes. g) Ensenyaments artstics. h) Ensenyaments esportius. i) Educaci dadults. Article 52 Currculum 1. El currculum comprn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mtodes pedaggics i els criteris davaluaci. En els nivells bsics, el currculum inclou tamb les competncies bsiques. El currculum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies dacci adequades al professorat, que t la responsabilitat ltima a lhora de concretar-ne laplicaci. 2. El currculum sorienta, entre altres finalitats, a la consecuci dels objectius segents: a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals dels alumnes perqu adquireixin les competncies i assoleixin el domini dels continguts que es determinin. b) Capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-shi duna manera activa, crtica, cooperativa i responsable. c) Aconseguir que els alumnes assoleixin el coneixement de les caracterstiques socials, culturals, artstiques, ambientals, geogrfiques, econmiques, histriques i lingstiques del pas, i tamb el coneixement daltres pobles i comunitats. d) Aconseguir que els alumnes adquireixin unes bones habilitats comunicatives, una expressi i comprensi orals, una expressi escrita i una comprensi lectora correctes i el domini dels nous llenguatges. e) Aconseguir que els alumnes assoleixin un coneixement adequat del propi cos i adquireixin habilitats fsiques i esportives. f) Afavorir laplicaci en situacions diverses i lactualitzaci permanent dels coneixements adquirits pels alumnes. g) Capacitar els alumnes per a lexercici de la ciutadania, amb respecte als drets i les llibertats fonamentals de les persones i als principis bsics de la convivncia democrtica. h) Capacitar els alumnes per al desenvolupament destratgies dautoregulaci dels aprenentatges, per a laprenentatge autnom i per a lexercici dactivitats professionals. i) Capacitar els alumnes per a lanlisi crtica dels mitjans de comunicaci i de ls de les noves tecnologies. j) Permetre una organitzaci flexible, diversa i individualitzada de lordenaci dels continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una educaci inclusiva. Article 53 Competncia per a determinar el currculum 1. En el marc dels aspectes que garanteixen lassoliment de les competncies bsiques, la validesa dels ttols i la formaci comuna regulats per les lleis, el Govern ha de determinar el currculum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris davaluaci de cada rea, matria i mdul, sens perjudici del que estableix larticle 97 amb relaci a lautonomia pedaggica dels centres. 2. Ladequaci del desenvolupament i la concreci del currculum en el projecte educatiu de cada centre s objecte davaluaci, en els termes que determina el
Disposicions
56614
Nm. 5422 16.7.2009
ttol XI, amb la finalitat de valorar lassoliment pels alumnes de les competncies definides per a cada una de les etapes educatives. 3. El Govern, per a determinar els currculums, ha de prendre en consideraci els informes de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci, dacord amb el que estableix larticle 193. 4. El Govern ha de determinar els currculums dels ensenyaments postobligatoris que condueixin a lobtenci de certificacions o titulacions prpies de la Generalitat. Article 54 Calendari escolar i jornada escolar 1. Correspon al Departament fixar el calendari escolar per als ensenyaments obligatoris i postobligatoris, que ha de comprendre entre cent setanta-cinc i cent setanta-vuit dies lectius per curs, i determinar els perodes lectius i els perodes de vacances. 2. Als efectes del que disposa aquesta llei, sentn per horari lectiu les hores destinades al desenvolupament del currculum establert per a cada etapa o nivell densenyament. 3. Lhorari lectiu per a cada curs s dentre vuit-centes setanta-cinc i vuit-centes noranta hores per al segon cicle deducaci infantil i per a leducaci primria i de mil cinquanta hores per a leducaci secundria obligatria. Per a la resta densenyaments regulats per aquesta llei, la norma reglamentria que en concreti els aspectes curriculars ha de determinar el nombre dhores lectives. 4. En el segon cicle de leducaci infantil i en leducaci primria, lhorari escolar dels alumnes es pot estendre ms enll de lhorari lectiu, fins a un total de mil cinquanta hores cada curs. En la resta detapes, lhorari escolar, que cont en tot cas lhorari lectiu, es pot concretar en funci de la programaci anual del centre. 5. En el segon cicle deducaci infantil i en els ensenyaments obligatoris, lhorari escolar comprn normalment horari de mat i tarda. Article 55 Educaci no presencial 1. El Govern, per a facilitar el dret universal a leducaci, ha de desenvolupar una oferta adequada deducaci no presencial. 2. Es poden impartir en la modalitat deducaci no presencial els ensenyaments postobligatoris, els ensenyaments que no condueixen a titulacions o certificacions amb validesa a tot lEstat, els cursos de formaci preparatria per a les proves daccs al sistema educatiu, la formaci en les competncies bsiques, la formaci per a locupaci i la formaci permanent. Tamb shi poden impartir, excepcionalment, ensenyaments obligatoris i els altres ensenyaments que, en determinades circumstncies, estableixi el Departament. 3. Loferta educativa no presencial sha de caracteritzar per la varietat, lobertura i la flexibilitat per a assolir, especialment, lextensi de laccessibilitat daquesta formaci, la simultanetat amb altres ensenyaments i la complementarietat amb altres accions i estratgies formatives, i tamb la compatibilitat amb el treball. 4. Sens perjudici de les modalitats de formaci semipresencial i no presencial que es puguin implantar als centres pblics ordinaris, lAdministraci educativa ha dorganitzar per mitj dun centre singular la impartici especfica dels ensenyaments en la modalitat deducaci no presencial. 5. El professorat que imparteix ensenyaments en la modalitat deducaci no presencial ha de tenir la titulaci requerida per a cada etapa educativa i ha dacreditar la capacitaci per a exercir la docncia emprant mitjans telemtics i els altres recursos propis de leducaci no presencial.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56615
6. El Departament pot autoritzar els centres privats per a impartir ensenyaments postobligatoris i ensenyaments superiors en la modalitat deducaci no presencial. 7. El Departament ha de crear i regular un registre en qu constin les dades dels alumnes que sacullen a la modalitat deducaci no presencial en ensenyaments deducaci bsica. CAPTOL II Ensenyaments de rgim general Article 56 Educaci infantil 1. Leducaci infantil t com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, a linici del procs daprenentatge, i ha de prevenir i compensar els efectes discriminadors de les desigualtats dorigen social, econmic o cultural. 2. Letapa deducaci infantil consta de dos cicles: el primer, primera infncia, comprn entre els zero i els tres anys dedat; el segon, primer ensenyament, comprn entre els tres i els sis anys dedat. 3. Durant leducaci infantil sha dassegurar la detecci preco de les necessitats educatives especfiques i de les manifestacions evolutives que puguin indicar un risc de trastorn dels alumnes, que han de rebre una atenci ajustada a llurs caracterstiques singulars. 4. Durant leducaci infantil, hi ha dhaver una cooperaci estreta entre els centres i les famlies, que sn el primer referent afectiu dels infants i tenen la responsabilitat primera de llur educaci. Aix mateix, i com a primer ensenyament, sha de garantir la coherncia entre lacci educativa del segon cicle de leducaci infantil i els primers anys de leducaci primria. 5. En el primer cicle de leducaci infantil shan dadoptar mesures de flexibilitat que permetin dadaptar-se a les necessitats dels infants i de les famlies i shan de poder adoptar diversos models dorganitzaci, funcionament i assessorament que permetin conciliar amb la vida laboral la responsabilitat primordial de les famlies en la criana i leducaci de llurs fills. El currculum del primer cicle de leducaci infantil sha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicaci i el llenguatge, les pautes elementals de convivncia i relaci social i la descoberta de lentorn proper dels infants. 6. El Govern ha de determinar el currculum del segon cicle de leducaci infantil de manera que permeti al centre educatiu un ampli marge dautonomia pedaggica per fer possible que el primer ensenyament sacordi amb el projecte educatiu del centre i sadapti a lentorn. El currculum ha dajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, conixer i interpretar lentorn, desenvolupar habilitats de comunicaci, expressi i comprensi per mitj dels llenguatges, adquirir instruments daprenentatge i desenvolupar progressivament lautonomia personal, i tamb tenir una primera aproximaci a una llengua estrangera. 7. El Govern ha de definir els continguts educatius del primer cicle de leducaci infantil, ha destablir les caracterstiques dels centres que imparteixen aquest cicle i ha de determinar, dacord amb els ajuntaments, els requisits exigibles a les installacions dels centres i la capacitaci que ha dacreditar el personal educador que hi treballi. 8. Lavaluaci del desenvolupament personal i de laprenentatge durant leducaci infantil ha dsser contnua i global, ha de verificar el grau dassoliment dels objectius educatius i ha de facilitar ladaptaci de lajut pedaggic a les caracterstiques individuals de cada infant.
Disposicions
56616
Nm. 5422 16.7.2009
9. Per a impulsar i facilitar la cooperaci entre els centres i les famlies a qu es refereix lapartat 4 i garantir la coresponsabilitzaci de les famlies en leducaci dels infants, els centres han de facilitar informaci suficient a les famlies sobre levoluci educativa de llurs fills i sobre lavaluaci pertinent de leventual assoliment dels objectius educatius. Article 57 Educaci bsica 1. Leducaci bsica consta de dues etapes: a) Leducaci primria. b) Leducaci secundria obligatria. 2. Leducaci bsica ha de mantenir coherncia amb leducaci infantil i amb leducaci postobligatria i ha de garantir la coordinaci entre les etapes que la componen per tal de facilitar la continutat del procs educatiu i assegurar als alumnes una transici adequada duna etapa a laltra. 3. En el marc dels objectius que estableix larticle 52.2, els currculums de leducaci bsica shan dorientar a ladquisici de les competncies bsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal dels alumnes i a la prctica de la ciutadania activa, i han dincorporar de manera generalitzada les tecnologies de la informaci i la comunicaci en els processos daprenentatge. 4. Sens perjudici del que estableixen els articles 11 i 17, lensenyament del catal, de loccit, del castell i de les llenges estrangeres ha de rebre una atenci especial durant leducaci bsica. En acabar aquesta etapa, els alumnes han dhaver assolit una slida competncia comunicativa, de manera que puguin emprar normalment i amb correcci les llenges oficials i puguin comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llenges estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. 5. Els centres que imparteixen leducaci bsica han dadoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de lalumnat i per a continuar la comesa de detecci i prevenci de les dificultats en laprenentatge iniciada a leducaci infantil. 6. Correspon al Departament, en un context dorganitzaci flexible dels ensenyaments deducaci bsica, establir els criteris que han de regir latenci a la diversitat a qu fa referncia lapartat 5 i orientar els centres per a laplicaci de les mesures organitzatives i curriculars corresponents. Igualment, correspon al Departament establir els criteris a qu shan dajustar les mesures que adoptin els centres per a atendre els alumnes amb necessitats educatives especfiques i per a atendre els alumnes amb altes capacitats. 7. Lacci tutorial a leducaci bsica, que comporta el seguiment individual i collectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar lorientaci de carcter personal, acadmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integraci social. Per a facilitar a les famlies lexercici del dret i el deure de participar i dimplicar-se en el procs educatiu de llurs fills, els centres han destablir procediments de relaci i cooperaci amb les famlies i els han de facilitar informaci sobre levoluci escolar i personal de llurs fills. Article 58 Educaci primria 1. Letapa deducaci primria comprn sis anys acadmics, organitzats en cicles de dos anys, i es cursa normalment entre els sis i els dotze anys dedat, amb el currculum organitzat per rees. 2. Letapa deducaci primria t com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educaci que, dacord amb les competncies bsiques fixades en el currculum, els permeti:
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56617
a) Desenvolupar les capacitats personals i les habilitats socials. b) Adquirir i desenvolupar les habilitats i les competncies relatives a lexpressi i la comprensi orals, lexpressi escrita i la comprensi lectora, les competncies en matemtiques bsiques i les competncies necessries per a ls de les noves tecnologies i de la comunicaci audiovisual. c) Desenvolupar la capacitat desfor, de treball i destudi. d) Expressar el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat. e) Conixer els elements bsics de la histria, la geografia i les tradicions prpies de Catalunya que els facilitin larrelament. 3. En leducaci primria, lavaluaci dels aprenentatges dels alumnes ha dsser contnua i global. La decisi de promoci de cicle t carcter global, de manera que sha de determinar a partir del progrs conjunt en les diverses rees que configuren el currculum i del grau dassoliment de les competncies bsiques. Article 59 Educaci secundria obligatria 1. Letapa deducaci secundria obligatria comprn quatre anys acadmics i es cursa normalment entre els dotze i els setze anys dedat, amb els continguts organitzats per matries, que es poden agrupar en mbits de coneixement. 2. Leducaci secundria obligatria t com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educaci que els permeti: a) Assegurar un desenvolupament personal i social slid amb relaci a lautonomia personal, la interdependncia amb altres persones i la gesti de lafectivitat. b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement reflexiu, de formaci de pensament i dexpressi didees, les habilitats i competncies culturals, personals i socials relatives a: Primer. Lexpressi i la comprensi orals, lexpressi escrita i la comprensi lectora, les competncies matemtiques i les competncies necessries per a ls de les noves tecnologies i de la comunicaci audiovisual. Segon. La comprensi dels elements bsics del mn en els aspectes cientfics, socials, culturals i artstics. Tercer. La sensibilitat artstica i la creativitat. Quart. La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i doportunitats de les persones. Cinqu. El treball i lestudi, individual i en equip, amb autonomia i capacitat crtica. Sis. La resoluci de problemes de la vida quotidiana. 3. El currculum de leducaci secundria obligatria sha dorientar a ladquisici de les competncies bsiques i ha de facilitar la incorporaci dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta i el desenvolupament de laprenentatge al llarg de la vida. 4. Lordenaci de leducaci secundria obligatria ha destablir programes de diversificaci curricular orientats a la consecuci de la titulaci. Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora dels centres, en collaboraci, si escau, amb les administracions locals, i shan de portar a terme amb les mesures de garantia que es determinin per reglament. 5. Lacci tutorial a letapa deducaci secundria obligatria ha dincorporar elements que permetin la implicaci dels alumnes en llur procs educatiu. 6. En leducaci secundria obligatria, sha de garantir un sistema global dorientaci professional i acadmica que permeti als alumnes conixer les caracterstiques del sistema formatiu i productiu a fi descollir les opcions formatives adequades a llurs aptituds i preferncies. 7. Lavaluaci dels aprenentatges dels alumnes deducaci secundria obligatria ha dsser contnua i diferenciada segons les matries del currculum. En lavaluaci final, sha de decidir sobre el pas de curs dacord amb la valoraci del progrs global de cada alumne o alumna amb relaci a ladquisici de les competncies bsiques
Disposicions
56618
Nm. 5422 16.7.2009
i a lassoliment dels objectius de letapa. Al final de letapa, sha de decidir sobre lacreditaci tenint en compte el grau dassoliment de les competncies bsiques i dels objectius de letapa. Article 60 Programes de qualiicaci professional inicial 1. Els programes de qualificaci professional inicial tenen com a objectiu afavorir la inserci educativa i laboral dels alumnes que els cursen, proporcionar-los les competncies prpies dels perfils professionals corresponents al nivell 1 de qualificaci professional i, complementriament, donar-los opcions de continuar la formaci acadmica per mitj de lobtenci del ttol de graduat o graduada en educaci secundria obligatria. 2. El Departament ha de programar una oferta suficient i territorialment equilibrada de programes de qualificaci professional inicial. 3. En lelaboraci dels programes de qualificaci professional inicial shan de tenir en compte els mduls formatius associats a unitats de competncia, les necessitats de formaci bsica dels alumnes i les demandes de qualificacions dels sectors econmics. 4. Els programes de qualificaci professional inicial es poden portar a terme en centres educatius, en espais dependents dels ens locals i en entorns laborals, dacord amb el que sigui establert per reglament. 5. Shan dorganitzar programes especfics de qualificaci professional inicial orientats a resoldre les necessitats de qualificaci i dinserci laboral dels alumnes nouvinguts i dels alumnes amb discapacitats que ho requereixin. Article 61 Batxillerat 1. El batxillerat t per finalitat dotar els alumnes dels coneixements, les capacitats i les actituds adequats per a desenvolupar el sentit crtic i la maduresa intellectual i humana, mitjanant una formaci que comporta una necessria especialitzaci segons llurs interessos. Aquesta formaci tamb t per finalitat preparar-los perqu puguin incorporar-se a leducaci superior i a la vida professional i habilitar-los per a laprenentatge permanent. 2. El Departament ha de determinar les vies i les matries que han de garantir lassoliment dels objectius del batxillerat i ladquisici de les competncies prpies de cada modalitat, i pot establir, en definir les vies, agrupacions de matries de modalitat i matries optatives. Els centres han destablir mesures per a adequar la proposta educativa del batxillerat a les necessitats dels alumnes. 3. El currculum i les activitats educatives del batxillerat, per a consolidar les competncies bsiques adquirides pels alumnes en acabar leducaci bsica, han dafavorir el desenvolupament de la competncia comunicativa, ladquisici dhabilitats per a lautoaprenentatge i per al treball en equip i ladquisici de les competncies necessries amb relaci a ls de mtodes de recerca i amb relaci a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, a ms de ladquisici de les competncies prpies i especfiques de la modalitat cursada. 4. El Departament pot facilitar itineraris de batxillerat adaptats als diferents ritmes daprenentatge, amb una organitzaci flexible de loferta i dels horaris i amb la coordinaci i la relaci entre els diversos estudis postobligatoris, i ha destimular els centres que imparteixen ensenyaments de batxillerat perqu defineixin itineraris que orientin i preparin els alumnes per a laccs als diversos ensenyaments posteriors. El Departament, aix mateix, ha de programar ofertes formatives, tant en la modalitat deducaci no presencial com en la modalitat deducaci presencial, que permetin als alumnes de conciliar els estudis amb lactivitat laboral. 5. Els centres educatius que imparteixen ensenyaments de batxillerat han de fer les adaptacions pertinents i facilitar les ajudes tcniques necessries perqu
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56619
els alumnes amb trastorns daprenentatge i els alumnes amb discapacitats puguin cursar el batxillerat, i han daplicar tamb mesures especfiques per als alumnes amb altes capacitats. El Departament ha de regular aquestes mesures i nha dimpulsar laplicaci. 6. Lacci tutorial al batxillerat ha de reforar lorientaci de carcter personal, acadmic i professional prestada als alumnes; amb aquest objectiu, el Departament ha destablir mecanismes de coordinaci entre els centres que imparteixen batxillerat, els centres que imparteixen formaci professional de grau superior i les universitats. 7. El Departament ha dadoptar les mesures necessries per a facilitar que durant el batxillerat simparteixin en llengua estrangera matries no lingstiques i per a garantir que els alumnes de tots els centres hagin assolit un bon nivell dexpressi en pblic en diverses llenges. 8. Lavaluaci dels alumnes de batxillerat ha dsser contnua i la qualificaci ha dsser diferenciada segons les matries del currculum, entre les quals sha dincloure una recerca feta per lalumne o alumna. En lavaluaci final, sha de valorar el progrs de cada alumne o alumna a partir de les dades davaluaci de cada perode del curs i de les recuperacions, si sescau, i decidir sobre el pas de curs o sobre lacreditaci final, segons que correspongui. Article 62 Formaci professional 1. La formaci professional, que t com a finalitats ladquisici de la qualificaci professional i la millora daquesta qualificaci al llarg de la vida, i tamb lactualitzaci permanent dels coneixements dels treballadors perqu puguin respondre a les necessitats derivades de la competitivitat del teixit econmic i de la cohesi social i territorial, comprn els ensenyaments corresponents a la formaci professional inicial, que sintegra en el sistema educatiu, i la formaci per a locupaci. Noms s objecte de regulaci en el marc daquesta llei la formaci professional inicial. 2. La formaci professional reglada comprn un conjunt de cicles formatius amb una organitzaci modular. Els cicles formatius sn de grau mitj i de grau superior i constitueixen, respectivament, la formaci professional de grau mitj i la formaci professional de grau superior. Els alumnes que superen els ensenyaments de formaci professional de grau mitj reben el ttol de tcnic o tcnica. Els alumnes que superen els ensenyaments de formaci professional de grau superior reben el ttol de tcnic superior o tcnica superior. 3. El Govern, amb la participaci dels sectors afectats, entre els quals hi ha els agents socials i econmics i les administracions locals, ha de programar una oferta destudis de formaci professional inicial integrada en el sistema educatiu, en el marc del que disposa larticle 44. La programaci ha de respondre a una visi global, adaptada a les necessitats del territori i del mercat de treball, i ha de tenir en compte el Catleg de Qualificacions Professionals i el Sistema Integrat de Qualificacions i Formaci Professional vigents a Catalunya. El Departament, en virtut de larticle 6.5, ha destablir mesures per a evitar la discriminaci per raons socioeconmiques en laccs als estudis de formaci professional inicial. Aix mateix, shan destablir mesures perqu els sectors econmics ofereixin prou llocs i de prou qualitat per a les prctiques dels alumnes que cursen la formaci professional inicial o els altres estudis que eventualment, dacord amb aquesta llei, en requereixin. 4. Per a facilitar la correspondncia entre els diversos subsistemes de la formaci professional, els ttols de formaci professional inicial han de tenir una estructura modular, integrada per unitats de competncia i per mduls professionals, constituts com a unitats de formaci. 5. Els continguts dels mduls de les diverses ofertes professionalitzadores shan darticular de manera que permetin la progressi des dels programes de qualificaci professional inicial fins als estudis superiors i la correspondncia amb altres ensenyaments del sistema educatiu.
Disposicions
56620
Nm. 5422 16.7.2009
6. Els currculums dels ensenyaments de formaci professional inicial han datendre la innovaci, les necessitats educatives dels sectors econmics, les iniciatives de sectors nous i els mercats emergents. El mdul de formaci en centres de treball ha de formar part del currculum dels nivells formatius. 7. Correspon a ladministraci competent determinar les condicions formatives que han de complir els centres de treball per a acollir alumnes en prctiques, dacord amb el procediment que sestableixi, en la determinaci del qual han de participar els departaments amb competncies sobre aquests centres. 8. Pertoca al Govern, dacord amb el que determinen aquest article i larticle 53, establir el currculum corresponent a les diverses titulacions que integren loferta de formaci professional inicial i determinar els mecanismes de collaboraci amb els agents educatius, econmics i socials, amb les universitats i amb les empreses. El Govern tamb pot proposar convenis de reconeixement i de convalidaci dels ensenyaments postobligatoris que condueixin a lobtenci de certificacions o titulacions prpies de la Generalitat, dacord amb el que disposa larticle 53.4. 9. El Departament ha de facilitar itineraris de formaci professional inicial adaptats als diferents ritmes i possibilitats daprenentatge, amb una organitzaci flexible de loferta i dels horaris que permeti les adaptacions i les mesures necessries per a fer efectiu el principi dinclusi, i ha de programar ofertes formatives, tant en la modalitat deducaci no presencial com en la modalitat deducaci presencial, que permetin als alumnes de conciliar els estudis amb lactivitat laboral. 10. El Departament, per a programar els ensenyaments de formaci professional inicial, sha de coordinar especialment amb el departament competent en matria de treball, a fi de garantir la integritat de loferta formativa. 11. Els ensenyaments de formaci professional inicial es poden impartir en els centres a qu fa referncia larticle 72.2. 12. El Govern ha de garantir la coordinaci de lordenaci dels ensenyaments universitaris amb la formaci professional superior i ha daprovar mecanismes de convalidaci i de reconeixement de crdits. Article 63 Alternana entre formaci i treball 1. El Govern, per a afavorir la inserci laboral i la qualificaci professional, ha destablir ofertes formatives amb organitzaci i modalitats horries compatibles amb el treball i lactivitat laboral i ha de regular el procediment per al reconeixement i lacreditaci de les competncies professionals i les accions formatives mitjanant prctiques en les empreses. 2. Les ofertes formatives a qu fa referncia lapartat 1 han de permetre completar els ensenyaments obligatoris. 3. Per a les persones que han completat lensenyament obligatori, les ofertes formatives shan de referir als continguts terics dels mduls formatius dels certificats de professionalitat, a altres continguts que pot establir el departament competent en matria de treball i als continguts dels ensenyaments de formaci professional de grau mitj. 4. El Departament ha de facilitar als alumnes que sacullin a les ofertes formatives a qu fa referncia lapartat 1 la informaci i lorientaci professional necessries, i ha de planificar, organitzar i desenvolupar les accions formatives corresponents. Amb aquesta finalitat, ha destablir procediments de collaboraci amb el departament competent en matria de treball, i pot establir tamb mecanismes de collaboraci amb les administracions locals i amb els agents socials i econmics. 5. Per tal dafavorir la transici al treball i a la vida adulta, el Departament ha dimpulsar la inclusi dels continguts curriculars pertinents en els plans destudis i ha de desenvolupar programes i accions especfics dinserci laboral, amb un mfasi especial en les competncies professionals i en la cultura del treball i de la iniciativa emprenedora. En qualsevol cas, les accions dinserci shan de coordinar amb el departament competent en matria de treball.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56621
CAPTOL III Ensenyaments de rgim especial

SECCI PRIMERA
Ensenyaments didiomes Article 64 Ensenyaments didiomes 1. Els ensenyaments didiomes tenen per finalitat capacitar els alumnes per a ls comunicatiu dels diferents idiomes, al marge de les etapes ordinries del sistema educatiu. 2. Els ensenyaments didiomes poden sser reglats o no reglats. Els ensenyaments reglats condueixen a lobtenci de certificats homologats, sorganitzen en els nivells que es determinen en lordenament i sofereixen en les modalitats deducaci presencial, deducaci semipresencial i deducaci no presencial. 3. Els ensenyaments reglats didiomes simparteixen a les escoles oficials didiomes i als centres pblics delegats, que a aquest efecte en depenen. Els ensenyaments reglats didiomes corresponents al nivell bsic es poden impartir tamb en centres privats autoritzats, sens perjudici del que es determini per reglament amb relaci a lobtenci dels certificats homologats corresponents. 4. Correspon al Govern determinar els currculums dels diversos nivells dels ensenyaments reglats didiomes i els requisits que han de complir les escoles oficials didiomes, els centres pblics delegats i els centres privats autoritzats. 5. LAdministraci educativa ha de regular les caracterstiques de les proves davaluaci i dhomologaci conduents a lobtenci dels certificats de domini didiomes.
SECCI SEGONA
Ensenyaments artstics Article 65 Regulaci dels ensenyaments artstics 1. Els ensenyaments artstics tenen per finalitat facilitar una formaci artstica de qualitat i garantir la formaci dels professionals corresponents. Els ensenyaments artstics es fonamenten en dues ofertes formatives diferents: una de reglada, que comprn diversos graus i t el nivell dexigncia elevat que correspon a la finalitat exclusiva de facultar per a la prctica professional, i una altra de no reglada, per a les persones que volen assolir un nivell de coneixements artstics adequats per a practicar-los. 2. Els ensenyaments artstics comprenen: a) Msica. b) Dansa. c) Arts plstiques i disseny. d) Art dramtic. e) Conservaci i restauraci de bns culturals. f) Altres manifestacions artstiques que el Govern determini. 3. Els ensenyaments reglats de msica i els ensenyaments reglats de dansa es classifiquen en ensenyaments professionals i ensenyaments superiors. Els ensenyaments reglats de les diverses modalitats darts plstiques i disseny es classifiquen en ensenyaments de grau mitj i ensenyaments de grau superior. Els ensenyaments reglats dart dramtic, els ensenyaments reglats de conservaci i restauraci de bns culturals i els ensenyaments reglats de disseny sn ensenyaments superiors. 4. Els ensenyaments artstics simparteixen en escoles artstiques, centres especialitzats, centres superiors i altres centres pblics o privats autoritzats per lAdministraci educativa, i tamb en centres educatius integrats, que permeten
Disposicions
56622
Nm. 5422 16.7.2009
als alumnes de cursar simultniament els ensenyaments artstics professionals i leducaci secundria. 5. Lordenaci dels ensenyaments artstics ha de fomentar les connexions amb els altres ensenyaments artstics que shi relacionen i amb els ensenyaments de rgim general. 6. En la programaci de loferta densenyaments artstics shan de definir mecanismes compensatoris per a les zones amb menys densitat de poblaci. 7. LAdministraci educativa ha dadaptar loferta dels ensenyaments artstics superiors a la tradici cultural i artstica de Catalunya i nha dacordar una ordenaci que sajusti als principis i els criteris de desplegament de lEspai Europeu dEducaci Superior i mantingui la coherncia necessria entre aquesta oferta i la dels altres ensenyaments artstics finalistes de carcter professionalitzador regulats per lordenament. A aquests efectes, el Govern pot crear centres pblics superiors darts que imparteixin els ensenyaments en ms duna seu i pot exigir requisits especfics al professorat dels ensenyaments artstics superiors com a conseqncia de la inserci daquests ensenyaments en lEspai Europeu dEducaci Superior. 8. LAdministraci educativa exerceix les funcions especficament relacionades amb els ensenyaments artstics superiors, incloses les que deriven de lapartat 7, per mitj de lInstitut Superior de les Arts, sens perjudici de la funci superior de supervisi que correspon al conseller o consellera titular del Departament i de les funcions que corresponen al Govern. 9. El Departament, amb relaci als ensenyaments artstics reglats, ha destablir procediments de coordinaci entre les escoles de msica i dansa, els centres educatius integrats, els conservatoris i els centres superiors que garanteixin lestabliment ditineraris professionalitzadors per als alumnes amb ms capacitat, i ha de supervisar-ne laplicaci, directament o, si escau, per mitj de lInstitut Superior de les Arts. Article 66 Institut Superior de les Arts 1. Es crea lInstitut Superior de les Arts perqu exerceixi les atribucions especfiques a qu es refereix larticle 65.8, amb carcter dorganisme autnom, dotat de personalitat jurdica prpia, plena capacitat dobrar, patrimoni propi i els mitjans econmics, personals i materials escaients, i se ladscriu al Departament, sens perjudici de la supervisi superior que correspongui al titular o la titular daquest. 2. LInstitut Superior de les Arts ha de disposar duns estatuts especfics, que ha daprovar el Govern i que han de passar a formar part de lordenament jurdic del sistema educatiu a Catalunya. Per tal de garantir el compliment de les finalitats de lInstitut, els estatuts han destablir, com a rgans de govern, una presidncia, assignada a un alt crrec del Departament, i un consell de govern, en qu shan dintegrar les institucions pbliques titulars dels centres superiors i representants de les direccions dels centres. Un membre del consell de govern ha de tenir a crrec seu la mxima responsabilitat executiva de lInstitut. 3. Les funcions de lInstitut Superior de les Arts, sens perjudici del que estableix larticle 65.8, sn: a) Proposar al conseller o consellera del Departament la regulaci curricular dels ensenyaments superiors darts i formular les propostes que siguin pertinents per a garantir ladequaci i lactualitzaci del currculum de la resta densenyaments artstics finalistes de carcter professionalitzador. b) Establir i mantenir la coordinaci amb ladministraci universitria i amb les universitats de Catalunya per a formular i aplicar loferta educativa que correspongui. c) Impulsar en els centres superiors les activitats de recerca i creaci en lmbit propi de les arts i amb relaci al millor aprenentatge dels ensenyaments artstics.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56623
d) Proposar al conseller o consellera del Departament una regulaci especfica de requisits addicionals o perfil propi, dexperincia o de titulaci, per a accedir als llocs de treball docents que tenen lencrrec dimpartir ensenyaments superiors darts i, si escau, als llocs de treball que tinguin lencrrec de la docncia en els ensenyaments artstics finalistes de carcter professionalitzador, i supervisar laplicaci daquests requisits en els diversos procediments de provisi de llocs propis de la regulaci derivada de la naturalesa jurdica de la titularitat de cada centre. e) Proposar la regulaci necessria per a garantir la mobilitat entre centres dels alumnes que cursen ensenyaments superiors darts de la mateixa tipologia i garantir-ne laplicaci. f) Impulsar, en els termes establerts per aquesta llei i en exercici de les diverses funcions que corresponen a lInstitut en cada cas, lautonomia de gesti dels centres adscrits a lInstitut. g) Vetllar perqu cada grup de centres que imparteixen ensenyaments de la mateixa tipologia disposin, en el marc proporcionat per lInstitut, delements homologables en matria dorganitzaci i projecte educatiu, duna oferta curricular coordinada i dunes relacions externes que els identifiquin com a centres vinculats a lInstitut. h) Participar, en nom del Departament i amb carcter no exclusiu, en les juntes de patronats, fundacions i altres rgans equivalents que regeixen la titularitat de centres superiors en qu la Generalitat sigui representada per mitj del Departament. i) Qualssevol altres que se li atribueixin en el desplegament reglamentari de lordenament dels ensenyaments artstics superiors o que estableixin els estatuts aprovats pel Govern, entre les quals ha de constar la delimitaci de les funcions que, en matria de recursos econmics, corresponen a lInstitut amb relaci als centres que tingui adscrits. 4. El pressupost de lInstitut Superior de les Arts sha dincloure en els pressupostos de la Generalitat, dacord amb les previsions generals per als pressupostos dels organismes autnoms adscrits a un departament. La tresoreria de lInstitut sha de sotmetre al rgim dintervenci i comptabilitat pblica propi daquests organismes autnoms. 5. Sn recursos de lInstitut Superior de les Arts: a) Els recursos consignats com a tals en els pressupostos anuals de la Generalitat. b) Els recursos procedents de la seva activitat. c) Les subvencions, els llegats i les aportacions voluntries que rebi. d) Els crdits que eventualment se li transfereixin vinculats a la prestaci de serveis que corresponen a altres administracions pbliques o entitats. 6. LInstitut Superior de les Arts i lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci han de collaborar per a la consecuci de les finalitats prpies de lInstitut en matria de qualitat dels ensenyaments artstics superiors. Article 67 Consell Assessor dels Ensenyaments Artstics 1. Es crea el Consell Assessor dels Ensenyaments Artstics, com a rgan collegiat de consulta i assessorament de lInstitut Superior de les Arts. 2. Correspon al Govern establir la composici i les funcions del Consell Assessor dels Ensenyaments Artstics, sens perjudici de les funcions que atribueix al Consell Escolar de Catalunya larticle 171.2.
SECCI TERCERA
Ensenyaments esportius Article 68 Regulaci dels ensenyaments esportius 1. Els ensenyaments esportius tenen com a objectiu preparar els alumnes per a exercir professionalment una modalitat o especialitat esportiva i facilitar-ne ladaptaci al mn laboral.
Disposicions
56624
Nm. 5422 16.7.2009
2. Els ensenyaments esportius sorganitzen a partir de les diferents modalitats i especialitats esportives, i shi ha de tenir en compte el Catleg de Qualificacions Professionals i el Sistema Integrat de Qualificacions i Formaci Professional vigents a Catalunya. Els ensenyaments esportius reglats sestructuren en grau mitj i grau superior. Els alumnes que superen els ensenyaments esportius de grau mitj reben el ttol de tcnic esportiu o tcnica esportiva. Els alumnes que superen els ensenyaments de grau superior reben el ttol de tcnic esportiu superior o tcnica esportiva superior. 3. El Govern, dacord amb el que determinen aquest article i larticle 53, ha destablir els currculums de les diverses modalitats i especialitats dels ensenyaments esportius, loferta formativa i les proves daccs corresponents, i ha de determinar els mecanismes de collaboraci amb els sectors educatius i esportius afectats. 4. El Departament ha de programar i desplegar loferta formativa dels ensenyaments esportius amb la participaci de les administracions competents en matria desport i la collaboraci de les entitats esportives. CAPTOL IV Educaci dadults Article 69 Objecte i mbit de leducaci dadults 1. Leducaci dadults t per finalitat, en els termes que determina la llei especfica que la regula, fer efectiu el dret a leducaci en qualsevol etapa de la vida, amb els objectius especfics segents: a) Formar els alumnes en els ensenyaments obligatoris, amb les metodologies adequades a llur edat. b) Preparar els alumnes per a laccs a les etapes del sistema educatiu de rgim general i, si escau, de rgim especial. c) Possibilitar a totes les persones el desenvolupament de llur projecte personal i professional i facilitar-los la participaci social. d) Informar i orientar les persones sobre les accions formatives ms adequades a llurs interessos i possibilitats. e) Validar les competncies adquirides per altres vies formatives. 2. Els programes deducaci dadults i les accions formatives corresponents han dincloure, si ms no, els mbits segents: a) Leducaci general i laccs al sistema educatiu, que comprn les competncies bsiques, els ensenyaments obligatoris i la preparaci per a laccs a les diverses etapes del sistema educatiu. b) Leducaci per a adquirir competncies transprofessionals, que comprn la formaci en tecnologies de la informaci i la comunicaci i lensenyament de llenges. c) Leducaci per a la cohesi i la participaci social, que comprn lacollida formativa a immigrants adults, la iniciaci a les llenges oficials i a una llengua estrangera, la introducci a les tecnologies de la informaci i la comunicaci i la capacitaci en ls destratgies per a ladquisici de les competncies bsiques. Article 70 Ordenaci de leducaci dadults 1. Leducaci dadults sofereix en les modalitats deducaci presencial i deducaci no presencial, i es pot impartir en centres especfics, en centres ordinaris i en unitats educatives dels establiments penitenciaris, sens perjudici de la possibilitat de crear punts de suport a la formaci. 2. Poden accedir a leducaci dadults les persones que hagin complert com a mnim divuit anys lany natural en qu inicien la formaci, i tamb les que hagin
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56625
complert com a mnim setze anys lany natural en qu inicien la formaci, si tenen un contracte laboral que els impedeixi assistir als centres educatius en rgim ordinari, si es troben en procs dobtenci dun perms de treball o si sn esportistes dalt rendiment. Article 71 Collaboraci amb els ens locals en leducaci dadults 1. El Departament, a petici dels ens locals, pot delegar-los la gesti de serveis i recursos educatius en matria deducaci dadults. 2. El Departament ha de fomentar la participaci dels centres de formaci dadults i dels punts de suport a la formaci dadults en els plans i les xarxes locals que tinguin com a objectiu contribuir a leducaci dadults. 3. Les administracions locals han dafavorir la collaboraci dels serveis locals amb els centres de formaci dadults i els punts de suport a la formaci dadults.
TTOL VI Dels centres educatius CAPTOL I Normes generals Article 72 Centre educatiu 1. Tenen la consideraci de centre educatiu els centres que, creats o autoritzats, i independentment de qui en tingui la titularitat, imparteixen ensenyaments dels que estableix el ttol V i estan inscrits en el registre de centres que gestiona el Departament. 2. Sens perjudici del que estableix lapartat 1, per als estudis de formaci professional tenen tamb la consideraci de centre educatiu els centres situats en installacions i equipaments dagents econmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel Departament. Aquests centres han de disposar despais prou identificats dedicats exclusivament o preferentment a aquest s durant el calendari i lhorari en qu correspongui portar a terme les activitats formatives. La creaci o lautoritzaci daquests centres es regeix pel que estableix larticle 74. 3. El Govern ha destablir les condicions que permetin agrupar i considerar com un nic centre educatiu diversos centres pblics duna mateixa zona educativa, i tamb diversos centres pblics deducaci infantil i primria duna zona escolar rural. Article 73 Classiicaci dels centres educatius 1. Els centres educatius es classifiquen en pblics i privats. 2. Sn centres educatius pblics els centres la titularitat dels quals correspon a una administraci pblica. 3. Sn centres educatius privats els centres la titularitat dels quals correspon a una persona fsica o a una persona jurdica de carcter privat. Article 74 Creaci, autoritzaci i supressi de centres educatius 1. Correspon al Govern, en el marc de la programaci educativa, crear i suprimir centres educatius pblics. La creaci de centres pblics de titularitat de les administracions locals es fa per conveni. 2. Els centres educatius privats estan sotmesos al principi dautoritzaci administrativa. El centre s autoritzat si compleix els requisits fixats pel Govern amb
Disposicions
56626
Nm. 5422 16.7.2009
relaci a la titulaci acadmica del personal docent, la rtio entre alumnes i docents, les installacions i la capacitat, sens perjudici del que estableix amb relaci a la capacitat larticle 48.2. 3. Els titulars dels centres privats tenen el dret destablir el carcter propi del centre. Article 75 Denominaci dels centres pblics 1. Corresponen als centres pblics que imparteixen els ensenyaments regulats per aquesta llei les denominacions genriques segents: a) Escola bressol o llar dinfants: els centres que imparteixen el primer cicle deducaci infantil. b) Parvulari: els centres pblics que imparteixen el segon cicle deducaci infantil. c) Escola: els centres pblics que imparteixen el segon cicle deducaci infantil i leducaci primria. d) Institut: els centres pblics que imparteixen ensenyaments deducaci secundria. e) Institut escola: els centres pblics que, entre altres ensenyaments de rgim general, imparteixen educaci primria i educaci secundria. 2. Correspon al Govern establir la denominaci genrica dels centres pblics que imparteixen a un mateix alumnat ensenyaments de rgim general i de rgim especial, i tamb la dels centres pblics especialitzats a qu es refereix larticle 81. 3. El Govern pot adaptar per reglament la denominaci genrica dinstitut a les especificitats dels ensenyaments de cada tipus de centres que imparteixen educaci secundria. Article 76 Adscripci de centres 1. Amb la finalitat dordenar el procs descolaritzaci i facilitar la continutat educativa, a ms de les agrupacions de centres a qu fa referncia larticle 72.3, es pot determinar ladscripci entre centres educatius quan amb carcter general pertanyen a una mateixa zona educativa, si comparteixen els objectius del projecte educatiu. 2. Correspon al Departament, amb la participaci dels ajuntaments, acordar les adscripcions entre centres pblics i autoritzar les adscripcions que se sollicitin entre centres privats concertats. Les adscripcions entre centres pblics i centres privats concertats, tant si responen a una iniciativa de lAdministraci com si responen a la sollicitud dun centre, han de comptar amb la conformitat dels titulars dels centres. 3. Per a determinar ladscripci de cada centre i ensenyament, sha de prendre en consideraci la disponibilitat de places escolars del centre o centres receptors, de manera que no se superi loferta que tenen autoritzada per al primer curs de cada ensenyament, i la programaci de loferta educativa.
CAPTOL II Criteris per a lorganitzaci pedaggica dels centres Article 77 Criteris que orienten lorganitzaci pedaggica dels centres 1. En el marc de lautonomia dels centres educatius, els criteris que regeixen a cada centre lorganitzaci pedaggica dels ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu i han de fer possible:
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56627
a) La integraci dels alumnes procedents dels diversos collectius, en aplicaci del principi dinclusi. b) El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la plena integraci social i laboral i la incorporaci als estudis superiors com a resultat de lacci educativa. c) La incentivaci de lesfor individual i grupal, especialment en el treball quotidi al centre educatiu. d) Ladequaci dels processos densenyament al ritme daprenentatge individual, per mitj de laplicaci de prctiques educatives inclusives i, si escau, de compensaci i per mitj de laplicaci de prctiques destmul per a lassoliment de lexcellncia. e) La coeducaci, que ha dafavorir la igualtat entre lalumnat. f) Lestabliment de regles basades en els principis democrtics, que afavoreixen els hbits de convivncia i el respecte a lautoritat del professorat. g) La implicaci de les famlies en el procs educatiu. 2. Els criteris pedaggics del projecte educatiu de cada centre regeixen i orienten lexercici professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, hi treballa. Els centres han destablir mesures i instruments dacollida o de formaci per tal de facilitar als nous docents el coneixement del projecte educatiu i la pertinent adaptaci de llur exercici professional. Article 78 Criteris dorganitzaci pedaggica en leducaci infantil 1. En el marc del que estableix larticle 77, els elements organitzatius que adoptin els centres en leducaci infantil han de contribuir especficament a: a) Reconixer, facilitar i fer efectiu el comproms de les famlies en el procs educatiu de llurs fills. b) Garantir per a cada infant que les situacions daprenentatge mantenen viva i estimulen la seva curiositat per tot el que lenvolta. c) Garantir als infants lestabilitat i la regularitat necessries per a facilitar-los laprenentatge, i tamb lautoestima amb relaci a tot el que aprenen. d) Assegurar el seguiment sistemtic de les activitats i els projectes de grup, i documentar els processos individuals o de grup per compartir-los amb els infants i les famlies. e) Escoltar els infants, atendre al que diuen i al que fan, i facilitar-los la participaci en el que els afecta, per desenvolupar-ne lautonomia responsable. 2. En els cicles que integren leducaci infantil, el projecte educatiu de centre ha destablir els criteris per a organitzar els grups dinfants, amb les limitacions quantitatives que determini eventualment el Departament. 3. En leducaci infantil, lorganitzaci dels cicles ha de garantir la relaci quotidiana amb la famlia de cada infant i lintercanvi dinformaci sobre el seu progrs. 4. En el segon cicle deducaci infantil, latenci docent sha dorganitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialitzaci, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenci docent especialitzada. Article 79 Criteris dorganitzaci pedaggica en leducaci bsica 1. Els criteris dorganitzaci pedaggica que adoptin els centres en les etapes que integren leducaci bsica, en el marc del que estableix larticle 77, han de contribuir especficament a: a) Reconixer, facilitar i fer efectiu el comproms de les famlies en el procs educatiu. b) Educar en el deure de lestudi, de manera que esdevingui un hbit. c) Adequar la funci del professorat i dels professionals datenci educativa, com a agents del procs educatiu, a les caracterstiques i les necessitats educatives de cada edat, nivell i context sociocultural del grup i dels individus que lintegren.
Disposicions
56628
Nm. 5422 16.7.2009
d) Fer possible una avaluaci objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de lavaluaci dels processos densenyament i daprenentatge i els resultats de lavaluaci del progrs assolit individualment per cada alumne o alumna. e) Educar els alumnes en la responsabilitat dexercir la ciutadania activa per mitj de la participaci en els afers de la comunitat. 2. En les etapes que integren leducaci bsica, el projecte educatiu dels centres ha destablir els criteris per a organitzar els alumnes en grups classe, amb les limitacions quantitatives que pugui determinar el Departament. En absncia daltres criteris, els grups classe shan de constituir dacord amb el nivell o el curs de letapa educativa que hagin de cursar els alumnes. Sha de garantir la coordinaci dels integrants de lequip docent que intervenen en un mateix grup classe. En tot cas, per curs o per etapa, sha dassignar a cada alumne o alumna un tutor o tutora, designat dentre el professorat, i se nha de garantir la coordinaci amb tot el professorat i amb els professionals datenci educativa. 3. En les etapes que integren leducaci bsica, lorganitzaci dels recursos assignats a cada centre es pot orientar al funcionament en grups classe per sota de les rtios establertes quan aquesta sigui una opci metodolgica coherent amb el projecte educatiu i les necessitats que shi reconeixen. 4. En les etapes que integren leducaci bsica, en lorganitzaci dels centres shan destablir els mecanismes necessaris per a garantir, sota la responsabilitat de la direcci, i per mitj de les actuacions de tutoria necessries, la comunicaci entre el centre educatiu i les famlies a propsit del progrs personal de llurs fills. 5. En el segon cicle deducaci infantil i en leducaci primria, latenci docent sha dorganitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialitzaci, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenci docent especialitzada. 6. En leducaci secundria obligatria, latenci docent sha dorganitzar equilibrant lespecialitzaci curricular del professorat amb la necessria globalitat de lacci educativa, i shi ha de potenciar la tutoria i lorientaci acadmica i professional. En concordana, sha de promoure la polivalncia curricular del professorat que actua sobre un mateix grup dalumnes, tenint en compte la seva especialitzaci i formaci. Article 80 Criteris dorganitzaci pedaggica en els ensenyaments postobligatoris 1. En el marc del que estableix larticle 77, en les etapes que integren leducaci postobligatria els elements organitzatius dels centres han de contribuir a: a) Reconixer, facilitar i fer efectiu el comproms dels alumnes en llur procs educatiu, sens perjudici de continuar fomentant el paper de les famlies en leducaci dels fills. b) Educar en la responsabilitat de lestudi i desenvolupar mbits dautoaprenentatge que resultin positius per al progrs dels alumnes. c) Fer possible lassoliment de competncies, enteses com el conjunt de capacitats que utilitza una persona en el desenvolupament de qualsevol tasca per aconseguir assolir amb xit uns determinats resultats. d) Adequar la funci del professorat, com a agent del procs educatiu, a les caracterstiques i les necessitats educatives de cada etapa i als aspectes instructius especfics de cada ensenyament, sens perjudici del manteniment de la coherncia global dels elements educatius de la formaci. e) Fer possible una avaluaci objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de lavaluaci dels processos densenyament i daprenentatge i els resultats de lavaluaci del progrs assolit individualment per cada alumne o alumna, i evidenciar la correlaci entre els resultats acadmics dels alumnes i les fites que es proposaven en incorporar-se a aquestes etapes.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56629
f) Potenciar lexercici de la ciutadania activa per mitj de la participaci en els afers de la comunitat. 2. El grup classe, o la frmula equivalent que sadopti, ha de disposar dun tutor o tutora, designat dentre el professorat que sencarrega de la docncia. Correspon al tutor o tutora de cada grup garantir latenci educativa general dels alumnes, directament i per mitj de lorientaci de lacci conjunta de lequip docent, i tamb li pertoca la comunicaci entre el centre i les famlies a propsit del progrs personal de llurs fills. 3. Els alumnes que cursin ensenyaments professionalitzadors que comportin un perode de formaci prctica en empreses han de disposar dun tutor o tutora de prctiques al centre educatiu que en garanteixi laprofitament, sens perjudici del que es disposi per reglament pel que fa al seguiment a les empreses de les prctiques. Article 81 Criteris dorganitzaci pedaggica dels centres per a latenci dels alumnes amb necessitats educatives especiques 1. Latenci educativa de tots els alumnes es regeix pel principi descola inclusiva. 2. Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodolgics i organitzatius per a la participaci de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats. 3. Sentn per alumnes amb necessitats educatives especfiques: a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que sn els afectats per discapacitats fsiques, psquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus. b) Els alumnes amb necessitats educatives especfiques derivades de la incorporaci tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconmiques especialment desfavorides. 4. Amb relaci als alumnes amb necessitats educatives especials, sha de garantir, prviament a llur escolaritzaci, lavaluaci inicial daquestes necessitats, lelaboraci dun pla personalitzat i lassessorament a cada famlia directament afectada. Aquests alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els suports disponibles, si es considera que no poden sser atesos en centres ordinaris, shan descolaritzar en centres deducaci especial. Aquests centres poden desenvolupar els serveis i programes de suport a lescolaritzaci dalumnes amb discapacitats als centres ordinaris que el Departament determini. 5. Amb relaci als alumnes dincorporaci tardana amb necessitats educatives especfiques, lAdministraci educativa ha destablir i facilitar als centres recursos i mesures davaluaci del coneixement de les llenges oficials o de les competncies bsiques instrumentals, i tamb mesures dacollida. Article 82 Criteris dorganitzaci dels centres per a atendre els alumnes amb trastorns daprenentatge o de comunicaci relacionats amb laprenentatge escolar 1. El projecte educatiu de cada centre ha dincloure els elements metodolgics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns daprenentatge o de comunicaci que puguin afectar laprenentatge i la capacitat de relaci, de comunicaci o de comportament. 2. LAdministraci educativa ha destablir, per mitj dels serveis educatius, protocols per a la identificaci dels trastorns daprenentatge o de comunicaci i latenci metodolgica adequada. Article 83 Criteris dorganitzaci dels centres per a atendre els alumnes amb altes capacitats 1. El projecte educatiu de cada centre ha dincloure els elements metodolgics i organitzatius necessaris per a atendre els alumnes amb altes capacitats,
Disposicions
56630
Nm. 5422 16.7.2009
amb programes especfics de formaci i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa. 2. LAdministraci educativa ha destablir, per mitj dels serveis educatius, protocols per a la identificaci de les altes capacitats i latenci metodolgica adequada. Article 84 Projectes dinnovaci pedaggica 1. El Departament ha dafavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes dinnovaci pedaggica i curricular que tinguin lobjectiu destimular la capacitat daprenentatge, les habilitats i potencialitats personals, lxit escolar de tots els alumnes, la millora de lactivitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya, i ha dafavorir especialment la recerca i els projectes dinnovaci amb relaci a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a laprenentatge i el coneixement i amb relaci a la formaci dels alumnes en el plurilingisme. Els projectes es poden referir a un o ms centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econmics o amb altres organitzacions. 2. LAdministraci educativa ha destablir lnies per a la innovaci, amb la collaboraci, si escau, dinstitucions educatives, universitats i altres entitats, i ha darticular sistemes dajuts que les facin possibles. Article 85 Centres de referncia educativa El Govern ha destablir el marc reglamentari que ha de permetre qualificar com a centres de referncia educativa els centres que acreditin bones prctiques educatives. Els centres que obtinguin aquesta qualificaci, de carcter temporal, han dsser considerats preferents amb relaci als aspectes prctics de la formaci inicial del nou professorat, dacord amb el que estableix larticle 109.
CAPTOL III Serveis educatius i serveis de suport als centres Article 86 Serveis educatius 1. El Departament, per mitj de loferta de serveis educatius, ha de proporcionar suport i assessorament presencial i telemtic als centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya, a llur professorat i a llurs alumnes i famlies. 2. El Departament ha de regular lestructura i el funcionament dels serveis educatius que depenen orgnicament i funcionalment de lAdministraci educativa de la Generalitat, que sn integrats per funcionaris docents especialitzats i, si escau, per professionals de suport a la docncia. 3. Sn funcions dels serveis educatius, dacord amb el que en cada cas es determini per norma reglamentria: a) Donar suport a lactivitat educativa, per mitj de lassessorament psicopedaggic als centres, al professorat, als alumnes i a les famlies. b) Orientar sobre el procs descolaritzaci les famlies dels alumnes amb necessitats educatives especfiques, dels alumnes amb trastorns daprenentatge o comunicaci relacionats amb laprenentatge escolar i dels alumnes amb altes capacitats. c) Atendre especialment les situacions en qu lescolaritzaci dels alumnes nouvinguts o amb risc dexclusi social t implicacions en lmbit de la integraci lingstica.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56631
d) Facilitar laccs dels centres i del professorat als recursos educatius, i facilitarlos serveis didctics de suport a la docncia. e) Vehicular i facilitar la formaci permanent del professorat i dels professionals datenci educativa. f) Collaborar amb els centres en la innovaci educativa. g) Collaborar amb els centres en activitats orientades al coneixement del patrimoni natural, del patrimoni social i dels espais singulars de Catalunya. h) Donar suport als centres en la dinamitzaci de llurs projectes dinnovaci educativa, en lintercanvi dexperincies i bones prctiques educatives i, molt especialment, en la formulaci del projecte educatiu. i) Complir les altres funcions de carcter especialitzat que sestableixin per reglament. 4. Els serveis educatius han dactuar en lmbit de llur zona educativa, sens perjudici que els serveis de carcter especialitzat o singular puguin actuar ms enll de la seva prpia zona. Els Camps dAprenentatge ofereixen serveis didctics de suport a la docncia. 5. El Departament pot establir acords amb altres entitats per a prestar serveis educatius especfics i serveis didctics de suport a la docncia, dacord amb el que el Govern determini per reglament. Article 87 Organitzaci dels espais escolars i dels entorns daprenentatge Lestructura i lorganitzaci dels centres han de definir entorns daprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses formes de transmissi de coneixement als grups classe, i tamb les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat, els projectes constructius de centres educatius han de definir espais, installacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin limpacte ambiental i permetin integrar les tecnologies digitals, i han de configurar entorns densenyament i aprenentatge funcionals i ergonmics que estimulin la vinculaci dels alumnes amb el procs daprenentatge. Article 88 Biblioteca escolar 1. Tots els centres educatius han de disposar duna biblioteca escolar, com a espai daccs a la informaci i font de recursos informatius en qualsevol suport a labast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa. 2. El projecte educatiu de cada centre ha de tenir en compte que la biblioteca escolar s un entorn daprenentatge que sintegra en els recursos del centre per a lensenyament i laprenentatge de les diverses rees curriculars, i especialment de lhbit lector. A aquest efecte, lAdministraci educativa ha de proveir els centres pblics dels recursos adequats. 3. El Govern ha de fixar mecanismes de collaboraci de les biblioteques escolars amb el sistema de lectura pblica. Article 89 Serveis digitals i telemtics a disposici dels centres 1. El Departament ha de facilitar als centres educatius laccs a un conjunt de serveis digitals i telemtics orientats a millorar el desenvolupament de lactivitat educativa. Els centres han de posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposici del professorat, els alumnes i les famlies. 2. Els serveis digitals i telemtics a qu fa referncia lapartat 1 han de posar a disposici dels centres aplicacions didctiques i continguts educatius de qualitat, serveis de dossier personal daprenentatge i de registre acadmic personal individual i altres aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar lexcellncia dels aprenentatges i a facilitar el funcionament dels centres.
Disposicions
56632
Nm. 5422 16.7.2009
3. El dossier personal daprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, dacord amb el que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de la producci intellectual de cada alumne o alumna durant el procs daprenentatge, des del darrer cicle de leducaci primria fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier pot servir devidncia en el procs davaluaci. 4. El registre acadmic personal individual cont en suport digital, dacord amb el que el Departament estableixi per reglament, les dades acadmiques personals dels alumnes que els centres considerin pertinents i les que siguin necessries per a complir la normativa sobre aspectes formals de lavaluaci dels alumnes.
TTOL VII De lautonomia dels centres educatius CAPTOL I Principis generals i projecte educatiu Article 90 Finalitat i mbits de lautonomia dels centres educatius 1. Els centres educatius disposen dautonomia en els mbits pedaggic, organitzatiu i de gesti de recursos humans i materials. 2. En exercici de lautonomia dels centres, els rgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratgies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu. 3. Lautonomia dels centres sorienta a assegurar lequitat i lexcellncia de lactivitat educativa. Article 91 Projecte educatiu 1. Tots els centres vinculats al Servei dEducaci de Catalunya han de disposar de projecte educatiu. En el marc de lordenament jurdic, el projecte educatiu, que s la mxima expressi de lautonomia dels centres educatius, recull la identitat del centre, nexplicita els objectius, norienta lactivitat i hi dna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competncies bsiques i el mxim aprofitament educatiu. El projecte educatiu incorpora el carcter propi del centre. 2. El projecte educatiu contribueix a impulsar la collaboraci entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relaci del centre amb lentorn social, i ha de tenir en compte, si nhi ha, els projectes educatius territorials. 3. Per a definir el projecte educatiu shan de valorar les caracterstiques socials i culturals del context escolar i les necessitats educatives dels alumnes. 4. El projecte educatiu ha de contenir, com a mnim, els elements segents: a) Laplicaci dels criteris dorganitzaci pedaggica, les prioritats i els plantejaments educatius, els procediments dinclusi i altres actuacions que caracteritzen el centre. b) Els indicadors de progrs pertinents. c) La concreci i el desenvolupament dels currculums. d) Els criteris que defineixen lestructura organitzativa prpia. e) El projecte lingstic, dacord amb les determinacions del ttol II, que es concreta a partir de la realitat sociolingstica de lentorn. f) El carcter propi del centre, si nhi ha. 5. El centre, en exercici de lautonomia de qu gaudeix, pot incorporar al projecte educatiu, a ms dels elements a qu fa referncia lapartat 4, tots els altres aspectes que, dacord amb la definici del projecte de lapartat 1, consideri convenients.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56633
6. El projecte educatiu ha destar a disposici de tots els membres de la comunitat educativa. 7. El Departament ha de prestar als centres el suport necessari per a elaborar el projecte educatiu, ha de promoure la coordinaci entre els projectes educatius de centres que imparteixen etapes successives a un mateix grup dalumnes i ha de vetllar per garantir-ne la legalitat. 8. El projecte de direcci dels centres pblics ha de desenvolupar el projecte educatiu, dacord amb el que estableix larticle 144. Article 92 Aplicaci del projecte educatiu 1. Els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya poden, en exercici de lautonomia de qu gaudeixen, establir acords de coresponsabilitat amb lAdministraci educativa amb lobjectiu de desenvolupar laplicaci del projecte educatiu. 2. Els centres educatius han de retre comptes a la comunitat escolar i a lAdministraci de llur gesti, dels resultats obtinguts i de laplicaci dels acords de coresponsabilitat. Article 93 Carcter i projecte educatiu dels centres pblics 1. Les administracions han de garantir que els centres pblics dels quals sn titulars siguin referent de qualitat educativa i dassoliment dels objectius dexcellncia i dequitat que aquesta llei determina. 2. Lescola pblica catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu carcter propi. 3. Els centres pblics es defineixen dacord amb els principis de qualitat pedaggica, de direcci responsable, de dedicaci i professionalitat docents, davaluaci, de retiment de comptes, dimplicaci de les famlies, de preservaci de lequitat, de cerca de lexcellncia i de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors. 4. Els principis definits pels apartats 2 i 3 inspiren el projecte educatiu que cada centre pblic ha dadoptar en exercici de lautonomia que aquesta llei li reconeix. En tot cas, el projecte educatiu de cada centre sha de comprometre expressament a complir aquests principis i ha de determinar la relaci amb els alumnes i les famlies, la implicaci activa del centre en lentorn social i el comproms de cooperaci i dintegraci plena en la prestaci del Servei dEducaci de Catalunya. Article 94 Rgim jurdic dels projectes educatius dels centres pblics 1. La formulaci dels projectes educatius dels centres pblics correspon al claustre del professorat, a iniciativa del director o directora i amb la participaci dels professionals datenci educativa. Laprovaci del projecte educatiu correspon al consell escolar. 2. Correspon al director o directora posar el projecte educatiu a disposici de lAdministraci educativa, que nha de requerir la modificaci en cas que no sajusti a lordenament. 3. LAdministraci educativa ha destimular i orientar la definici dels projectes educatius dels centres de nova creaci i de tots els altres centres que no en disposin. Article 95 Rgim jurdic dels projectes educatius dels centres privats sostinguts amb fons pblics 1. Correspon als titulars dels centres privats sostinguts amb fons pblics aprovar el projecte educatiu del centre, havent escoltat el consell escolar. El claustre del
Disposicions
56634
Nm. 5422 16.7.2009
professorat ha de participar en la formulaci del projecte educatiu, dacord amb el que estableixin les normes dorganitzaci i funcionament del centre. 2. Els titulars dels centres privats sostinguts amb fons pblics han de posar el projecte educatiu a disposici de lAdministraci educativa, als efectes del que estableix larticle 91.6. Article 96 Autonomia pedaggica i organitzativa dels centres privats no sostinguts amb fons pblics 1. Els centres privats no sostinguts amb fons pblics disposen dautonomia pedaggica i organitzativa, amb les niques limitacions que estableix lordenament per a aquest tipus de centres. 2. Els centres privats no sostinguts amb fons pblics han de desenvolupar i concretar el currculum dels ensenyaments que imparteixen, dacord amb el que estableix larticle 53. 3. Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons pblics han de garantir que el centre exerceix lautonomia en el marc legal vinculat al rgim dautoritzaci de centres privats. 4. Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons pblics han de posar a disposici de lAdministraci educativa la concreci del currculum dels ensenyaments que imparteixen.
CAPTOL II Autonomia dels centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya Article 97 mbit de lautonomia pedaggica 1. Els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya exerceixen lautonomia pedaggica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competncies bsiques, els continguts, els mtodes pedaggics i els criteris davaluaci. 2. Lautonomia pedaggica no pot comportar en cap cas discriminaci en ladmissi dalumnes. 3. Els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya han de determinar les caracterstiques especfiques de lacci tutorial, del projecte lingstic i de la carta de comproms educatiu. 4. Les opcions pedaggiques dels centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya shan dorientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competncies bsiques i el mxim aprofitament educatiu, dacord amb llurs possibilitats individuals. Aquestes opcions shan dincorporar al projecte educatiu i shan de revisar peridicament. 5. En els centres pblics, correspon a la direcci de cada centre impulsar i liderar lexercici de lautonomia pedaggica. En els centres privats sostinguts amb fons pblics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar lexercici de lautonomia pedaggica i al director o directora liderar-lo. Article 98 mbit de lautonomia organitzativa 1. Els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya exerceixen lautonomia organitzativa per mitj duna estructura organitzativa prpia i de les normes dorganitzaci i funcionament. 2. Les decisions sobre lorganitzaci i el funcionament dels centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya shan dajustar als principis deficcia i deficincia i shan dorientar a garantir el dret a una educaci de qualitat a tots els alumnes, en
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56635
aplicaci del projecte educatiu i dels objectius generals de leducaci, i en aplicaci, si escau, dels acords de coresponsabilitat a qu fa referncia larticle 92. 3. En els centres pblics, correspon a la direcci de cada centre, dacord amb les competncies dels rgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar lestructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentries aplicables. 4. En els centres privats sostinguts amb fons pblics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre lestructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes dorganitzaci i funcionament. Article 99 Autonomia de gesti 1. La gesti dels centres pblics s responsabilitat de la direcci de cada centre i lautonomia comprn, amb les limitacions aplicables en cada cas: a) La gesti del professorat, del personal datenci educativa i del personal dadministraci i serveis. b) Ladquisici i la contractaci de bns i serveis. c) La distribuci i ls dels recursos econmics del centre. d) El manteniment i el millorament de les installacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educaci secundria. e) Lobtenci, o lacceptaci, si escau, de recursos econmics i materials addicionals. 2. El Govern pot establir un sistema de provisi de llocs de treball i de direcci de carcter extraordinari, tal com determina larticle 124. 3. La gesti dels centres privats sostinguts amb fons pblics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricci que les establertes amb carcter general per la legislaci educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei dEducaci de Catalunya. Article 100 Foment i suport al lideratge educatiu LAdministraci educativa ha de promoure i fomentar la capacitat de lideratge dels professionals de lorganitzaci i la gesti dels centres educatius i loferta de serveis dassessorament, orientaci i suport per a la gesti de la innovaci en lmbit educatiu, amb la participaci de professionals dels diversos mbits econmics i socials, i ha de proposar i adoptar les mesures pertinents a aquests efectes. CAPTOL III Marc per a lexercici de lautonomia dels centres pblics Article 101 Exercici de lautonomia organitzativa 1. Els centres pblics poden establir rgans unipersonals addicionals, als quals poden assignar responsabilitats especfiques. 2. El Govern ha de determinar les condicions aplicables a lestabliment dels rgans unipersonals a qu fa referncia lapartat 1, i ha destablir els criteris dassignaci als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents. Article 102 Exercici de lautonomia en matria de gesti de personal 1. Els centres pblics, en els termes establerts pel ttol VIII, disposen dun conjunt de docents i de professionals datenci educativa que formen lequip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre. 2. La direcci de cada centre pblic pot proposar al Departament, en funci de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcci
Disposicions
56636
Nm. 5422 16.7.2009
del centre, llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulaci o de capacitaci professional docent. 3. LAdministraci educativa fixa la plantilla de personal de cada centre pblic a proposta de la direcci del centre. 4. La direcci de cada centre pblic est habilitada per a intervenir en lavaluaci de lactivitat docent i de gesti del personal del centre. El Departament ha destablir els procediments i criteris daquesta intervenci i els efectes de lavaluaci i ha de garantir els drets dinformaci i audincia del personal afectat. Article 103 Exercici de lautonomia dels centres pblics de la Generalitat en matria de gesti econmica 1. La gesti econmica dels centres pblics de la Generalitat sha dajustar als principis deficcia, deficincia, deconomia i de caixa i pressupost nics. La gesti econmica sha de sotmetre al principi de pressupost inicial anivellat en la previsi dingressos i despeses i al principi de retiment de comptes. 2. Sn objecte de la gesti econmica dels centres: a) Les assignacions als centres amb crrec als pressupostos de la Generalitat i, si sescau, les procedents daltres administracions pbliques per a atendre despeses derivades de lactivitat dels centres. b) Les quantitats obtingudes per la prestaci de serveis gravats per preus pblics, quan es determini per reglament. c) Els ingressos obtinguts per la venda de productes generats per lactivitat normal del centre i per la venda de material i mobiliari obsolet o deteriorat que, dacord amb el que sestableixi per reglament, hagi dsser substitut. d) La part que correspon a cada centre dels ingressos derivats de ls de les installacions, els immobles i el material assignats als centres de secundria, i tamb, dacord amb la reglamentaci corresponent, als de primria. e) Les quantitats i les rendes provinents de donacions o de llegats fets al centre amb finalitat docent, sens perjudici de les competncies en aquesta matria del departament competent en matria de finances. 3. Els ingressos assignats als centres sn de lliure disposici, llevat dels assignats amb carcter finalista. Els centres poden incorporar els romanents dels ingressos de lliure disposici al pressupost de lexercici segent. 4. Els centres no poden en cap cas destinar ingressos a satisfer obligacions derivades de compromisos de carcter laboral, que la direcci del centre no pot subscriure ni autoritzar. 5. El Departament assessora les direccions dels centres en lexecuci de la gesti econmica i, conjuntament amb el departament competent en matria de finances, determina el model comptable, el pla de comptes, els destinataris de la informaci comptable, els documents acreditatius de la gesti econmica i el procediment per a acreditar davant lAdministraci laprovaci de la liquidaci del pressupost anual, sens perjudici de les actuacions posteriors que corresponguin a la Intervenci General i a la Sindicatura de Comptes, en lmbit de les competncies respectives. TTOL VIII Del professorat i altres professionals dels centres CAPTOL I Exercici de la professi docent Article 104 La funci docent 1. Els mestres i els professors sn els agents principals del procs educatiu en els centres.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56637
2. Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions segents: a) Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les rees, les matries i els mduls que tinguin encomanats, dacord amb el currculum, en aplicaci de les normes que regulen latribuci docent. b) Avaluar el procs daprenentatge dels alumnes. c) Exercir la tutoria dels alumnes i la direcci i lorientaci global de llur aprenentatge. d) Contribuir, en collaboraci amb les famlies, al desenvolupament personal dels alumnes en els aspectes intellectual, afectiu, psicomotor, social i moral. e) Informar peridicament les famlies sobre el procs daprenentatge i cooperarhi en el procs educatiu. f) Exercir la coordinaci i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades. g) Exercir les activitats de gesti, de direcci i de coordinaci que els siguin encomanades. h) Collaborar en la recerca, lexperimentaci i el millorament continu dels processos densenyament. i) Promoure i organitzar activitats complementries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si sn programades pels centres i sn incloses en llur jornada laboral. j) Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci, que han de conixer i dominar com a eina metodolgica. k) Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars, dacord amb larticle 34. 3. Les funcions que especifica lapartat 2 sexerceixen en el marc dels drets i els deures establerts per les lleis. 4. Lexercici de la funci docent en els centres vinculats al Servei dEducaci de Catalunya comporta el dret de participar en els rgans del centre, dacord amb el que estableixen les lleis. 5. La funci docent sha dexercir en el marc dels principis de llibertat acadmica, de coherncia amb el projecte educatiu del centre i de respecte al carcter propi del centre i ha dincorporar els valors de la collaboraci, de la coordinaci entre els docents i els professionals datenci educativa i del treball en equip. Article 105 Promoci professional, premis i reconeixements del professorat 1. LAdministraci ha de vetllar pel millorament de les condicions en qu el professorat porta a terme el seu treball. 2. El professorat t dret a la promoci professional. 3. LAdministraci educativa ha destablir la concessi de mesures de reconeixement per contribucions destacades al millorament de les prctiques educatives, del funcionament dels centres i de la relaci daquests amb la comunitat educativa. 4. LAdministraci educativa ha dafavorir laprofitament de lexperincia professional del professorat jubilat i dels inspectors deducaci jubilats que ho desitgin per mitj de llur incorporaci als centres i als serveis educatius, sense ocupar-hi llocs de plantilla. Article 106 Mesures per a la valoraci i la protecci de la funci docent 1. LAdministraci educativa ha de vetllar perqu el professorat rebi el tracte, la consideraci i el respecte que li corresponen dacord amb la importncia social de la tasca que fa. 2. Shan destablir per reglament els mecanismes adequats perqu el personal docent que, a causa duna discapacitat reconeguda que no determini la incapacitat permanent per a la funci docent, no pugui complir temporalment les seves funcions pugui complir altres funcions adequades a la seva preparaci professional i
Disposicions
56638
Nm. 5422 16.7.2009
a la condici docent. En aquesta situaci, lAdministraci educativa ha dassumir els costos corresponents. 3. LAdministraci educativa ha de convocar ajuts per a la promoci professional adreats especficament al personal docent i als professionals datenci educativa, dacord amb les quanties i les modalitats que sestableixin per reglament. 4. El professorat exerceix la seva professi dacord amb un conjunt de normes que reflecteixen els valors que li han de servir de guia des duna perspectiva tica. A aquest efecte, es pot dotar dun codi deontolgic, elaborat pels collegis professionals respectius, que ha de tenir en compte els drets i els deures regulats per les lleis. Article 107 Associacions professionals del professorat LAdministraci educativa, sens perjudici de la representativitat sindical reconeguda per la normativa vigent i de la legislaci relativa als collegis professionals, pot donar suport a les associacions professionals de docents legalment constitudes i nha de facilitar la participaci, si sescau, en lorganitzaci i la realitzaci dactivitats dinnovaci i de formaci permanent. Article 108 Professionals datenci educativa i personal dadministraci i serveis 1. Els centres educatius poden disposar de professionals datenci educativa, que han de tenir la titulaci, la qualificaci i el perfil professionals adequats, per a complementar latenci educativa als alumnes, en funci de les necessitats de cada centre, i donar suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents. 2. El personal dadministraci i serveis i els professionals datenci educativa al servei dels centres educatius han dajustar lexercici de llur professi al que estableixen la normativa laboral i la resta de normativa aplicable. En els centres pblics, sha de respectar la plena autonomia dels ens locals en lexercici de llurs competncies en el marc del que estableix aquest apartat. 3. Els professionals datenci educativa i el personal dadministraci i serveis tenen el dret i el deure de participar en la vida del centre, en els termes determinats per la normativa vigent, i han de respectar el projecte educatiu i el carcter propi del centre. 4. LAdministraci educativa ha de facilitar ajuts per a la promoci professional del personal dadministraci i serveis dels centres educatius.
CAPTOL II Formaci del professorat Article 109 Formaci inicial 1. La formaci inicial del professorat ha de garantir laptitud per a la docncia i sha dajustar a les necessitats de titulaci i de qualificaci que requereix lordenaci general del sistema educatiu. 2. La formaci inicial del professorat ha de comprendre la capacitaci adequada per a afrontar els reptes del sistema educatiu en el marc dels principis daquesta llei, ladquisici de coneixements i el desenvolupament de capacitats i actituds professionals, entre les quals hi ha dhaver el domini equilibrat dels continguts de les disciplines i daspectes psicopedaggics, el coneixement suficient duna llengua estrangera, el domini de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i el coneixement de les institucions i la cultura catalanes. 3. El Departament ha destablir convenis amb les universitats per a definir i organitzar la formaci inicial del professorat i per a garantir la qualitat daquesta
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56639
formaci, en el marc del sistema de graus i postgraus propi de lEspai Europeu dEducaci Superior. Article 110 Formaci permanent 1. La formaci permanent t per objectiu actualitzar la qualificaci professional, millorar les prctiques educatives, especialment amb relaci al projecte educatiu de cada centre, i millorar la gesti dels centres. 2. La formaci permanent constitueix un dret i un deure del professorat, i s alhora una responsabilitat de lAdministraci i dels altres titulars de centres educatius. El dret a la formaci permanent sexerceix preferentment dins lhorari laboral. 3. El Departament ha de promoure, per mitj de la programaci dactivitats formatives, que shan de portar a terme prioritriament en els centres educatius, la formaci permanent del professorat i dels professionals datenci educativa, lactualitzaci i el perfeccionament de la qualificaci professional del personal docent dels centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya i ladequaci de llurs tasques a levoluci del progrs cientfic i de la metodologia didctica, i ha dafavorir tamb el perfeccionament de la funci directiva i laccs del professorat a titulacions universitries que comportin una millora de la prctica educativa. La formaci ha dincloure en tots els casos lavaluaci de laprofitament dels assistents. 4. Les administracions pbliques i els altres titulars de centres han destablir els mitjans que facin possible els intercanvis de professorat entre els centres educatius de Catalunya i els de la resta de lEstat o els daltres pasos i han de fomentar lestada del professorat en centres de prestigi reconegut. 5. Amb lobjectiu de promoure la recerca i la innovaci educatives entre el professorat, lAdministraci educativa, amb la participaci dels altres titulars de centres educatius, pot convocar processos de concurrncia competitiva per a concedir llicncies o atorgar permisos retributs al professorat dels centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya. 6. La formaci permanent del professorat que imparteix ensenyaments professionalitzadors pot incloure estades en empreses i institucions. 7. El professorat degudament acreditat disposa daccs gratut a les biblioteques i els museus dependents dels poders pblics. Amb aquesta finalitat, els directors dels centres educatius han de facilitar al professorat lacreditaci corresponent. CAPTOL III Ordenaci de la funci pblica docent Article 111 Personal que integra la funci pblica docent 1. Integren la funci pblica docent el personal funcionari de carrera pertanyent als cossos creats per aquesta llei, el personal docent funcionari inter i el personal docent contractat en rgim laboral. 2. Lordenaci i la regulaci del personal que integra la funci pblica docent es regeixen per aquesta llei i per la normativa general que regula el rgim jurdic de la funci pblica, la qual tamb saplica, si ho determina expressament, als professionals datenci educativa i al personal dadministraci i serveis. Article 112 Cossos docents de la Generalitat de Catalunya 1. La funci pblica docent sestructura en cossos docents, classificats dacord amb la titulaci acadmica exigida per a accedir-hi, segons els grups i subgrups de classificaci funcionarial segents: a) El Cos de Catedrtics dEducaci de la Generalitat de Catalunya grup A, subgrup A1, que agrupa funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a
Disposicions
56640
Nm. 5422 16.7.2009
exercir la docncia en les etapes i els ensenyaments segents: leducaci secundria obligatria, el batxillerat i la formaci professional; els ensenyaments superiors de msica i dansa; els ensenyaments dart dramtic; els ensenyaments darts plstiques i disseny; els ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals; els ensenyaments didiomes, i, si escau, els ensenyaments esportius. b) El Cos de Professors dEducaci de la Generalitat de Catalunya grup A, subgrup A1, que agrupa funcionaris altres que els agrupats en el Cos de Catedrtics dEducaci de la Generalitat de Catalunya capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docncia en les etapes i els ensenyaments segents: leducaci secundria obligatria, el batxillerat i la formaci professional; els ensenyaments elementals i professionals de msica i dansa; els ensenyaments dart dramtic; els ensenyaments darts plstiques i disseny; els ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals; els ensenyaments didiomes, i, si escau, els ensenyaments esportius. c) El Cos dInspectors dEducaci de la Generalitat de Catalunya grup A, subgrup A1 que agrupa els funcionaris que tenen especficament assignat lexercici de les funcions dinspecci educativa. d) El Cos de Mestres de la Generalitat de Catalunya grup A, subgrup A2 que agrupa els funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docncia en leducaci infantil i en leducaci primria. e) El Cos de Professors Tcnics de la Generalitat de Catalunya grup A, subgrup A2 que agrupa funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docncia en les etapes i els ensenyaments segents: la formaci professional i, excepcionalment, leducaci secundria obligatria; els ensenyaments darts plstiques i disseny, i els ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals. 2. La pertinena al Cos de Catedrtics dEducaci de la Generalitat de Catalunya es valora a tots els efectes com a mrit docent especfic. 3. Correspon al Govern determinar les circumstncies per les quals els funcionaris pertanyents als cossos docents establerts per lapartat 1 poden complir funcions docents en etapes o ensenyaments diferents dels assignats al cos a qu pertanyen, dacord amb els requisits de titulaci, formaci o experincia establerts en cada cas. 4. Correspon al Govern determinar les especialitats dels cossos docents, dacord amb els currculums de les rees, les matries i els mduls que han dimpartir. 5. El Govern ha destablir els criteris didonetat i el procediment especfic perqu el personal funcionari docent pugui acreditar competncia docent per a impartir rees, matries i mduls professionals diferents dels atributs a la seva especialitat docent. Per a lacreditaci de competncia docent en una rea, matria o mdul, cal tenir en compte els criteris de titulaci acadmica, formaci i experincia docent acreditada i la superaci dun perode de prctiques amb avaluaci positiva. 6. En leducaci permanent dadults, latribuci docent de les accions de formaci que no condueixen a lobtenci de ttols s la determinada per la normativa que les regula. Article 113 Professorat especialista Excepcionalment, per a impartir determinats mduls o determinades matries dels ensenyaments de formaci professional, dels ensenyaments artstics, dels ensenyaments artstics superiors, dels ensenyaments didiomes o dels ensenyaments esportius, es poden contractar en rgim laboral o administratiu com a professorat especialista, atesa llur qualificaci i les necessitats del sistema educatiu, professionals no necessriament titulats que exerceixin llur activitat en lmbit laboral. En el cas dels ensenyaments esportius, la qualificaci corresponent sha dacreditar dacord amb el que estableix la Llei 3/2008, del 23 dabril, de lexercici de les professions de lesport. Per a impartir els ensenyaments didiomes i els ensenyaments artstics superiors es poden contractar professionals destats no membres de la Uni Europea.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56641
Article 114 Estructuraci dels llocs de treball en plantilles de professorat 1. Les plantilles de professorat de la Generalitat inclouen els llocs de treball dotats pressupostriament dels diversos centres educatius pblics, de les zones escolars rurals i dels serveis educatius, classificats, si escau, per especialitats docents. 2. Les plantilles docents de la Generalitat han de tenir, com a mnim, el contingut segent: a) La denominaci de cada lloc de treball, i el centre educatiu, la zona escolar rural, la zona educativa, el servei educatiu i, si escau, lmbit territorial al qual s adscrit. b) Els cossos docents o les categories professionals, i els requisits especfics exigits per a ocupar els llocs, entre els quals shan dincloure lespecialitat o les especialitats docents, el coneixement del catal i, si escau, dacord amb el projecte educatiu del centre, la titulaci especfica o la formaci acreditada. c) Els sistemes de provisi establerts per als diferents tipus de llocs de treball: ordinaris, especfics i de provisi especial. d) Les retribucions complementries assignades a cada lloc de treball. 3. El Departament, a proposta del director o directora, pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball de la plantilla docent definits dacord amb el projecte educatiu del centre. 4. El Departament ha de formular les plantilles de professorat, que sn pbliques, i ha de definir els continguts funcionals mnims de cada lloc de treball. 5. El director o directora de cada centre pot assignar al professorat que hi ocupa els llocs de treball docent les responsabilitats de direcci, gesti i coordinaci docent que requereixi laplicaci del projecte educatiu, que han dsser adequades a la seva preparaci i experincia. 6. Dacord amb les determinacions de la programaci de recursos, i en el marc de les zones educatives, es poden preveure places per a cobrir substitucions temporals en rgim de contractaci laboral. 7. El Departament, en la formulaci de les plantilles docents, ha de tenir en compte el carcter especfic de lescola rural. Article 115 Llocs de treball docents especics i llocs de treball docents despecial responsabilitat 1. LAdministraci educativa, a proposta de la direcci del centre, i dacord amb el procediment i les condicions que el Govern estableixi, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent satorga un perfil especfic a fi dassegurar la continutat del projecte educatiu. Aquests llocs es proveeixen dacord amb el que estableix larticle 123.6. 2. El professorat destinat a un centre educatiu, i tamb el professorat destinat a altres centres, pot accedir, pel procediment establert per larticle 124, als llocs despecial responsabilitat que donen suport als rgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu. Article 116 Rgim jurdic del personal directiu docent 1. El Govern ha destablir un rgim jurdic especfic del personal directiu docent, els criteris i el procediment per a determinar la condici de personal directiu professional dels funcionaris que ocupen o han ocupat la direcci dun centre educatiu i els efectes que ha de tenir sobre la carrera professional daquests funcionaris. 2. La gesti del personal directiu docent est subjecta a avaluaci, dacord amb els principis deficcia, eficincia i responsabilitat i de control de resultats en funci dels objectius fixats i dels recursos assignats.
Disposicions
56642
Nm. 5422 16.7.2009
Article 117 rgans competents en matria de funci pblica docent 1. Correspon al Govern, en matria de funci pblica docent: a) Exercir la potestat reglamentria en els supsits en qu ho determina aquesta llei. b) Aprovar loferta docupaci pblica docent. c) Establir les especialitats docents de cadascun dels cossos docents. d) Fixar els complements retributius de promoci professional corresponents als graus i a la categoria superior de snior, i establir, per als docents que han estat directors de centres pblics, la proporci, les condicions i els requisits per a mantenir, mentre restin en servei actiu, part del complement retributiu corresponent al crrec, sempre que hagi estat exercit amb avaluaci positiva. e) Aprovar els acords sobre les condicions de treball assolits en el marc de la negociaci collectiva funcionarial. f) Regular els procediments de provisi de llocs de treball docent. g) Exercir la resta de funcions que li encomana la normativa vigent. 2. Correspon al conseller o consellera titular del Departament, en matria de funci pblica docent: a) Elaborar les propostes de disposicions de carcter general que pertoqui daprovar al Parlament o al Govern, i emetre, si escau, linforme pertinent sobre aquestes propostes. b) Exercir la potestat reglamentria en els supsits en qu ho determina aquesta llei. c) Impulsar, coordinar i controlar lexecuci de les poltiques especfiques de personal docent. d) Proposar loferta docupaci pblica docent. e) Establir les bases, els temaris i el contingut dels processos selectius dingrs de personal funcionari docent o personal laboral docent fix, fer-ne la convocatria, nomenar els rgans qualificadors i designar-ne els presidents, i nomenar i fer prendre possessi, o, si escau, contractar, els qui els han superat. f) Definir les plantilles docents dels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i tamb les plantilles de la Inspecci dEducaci. g) Establir les bases dels concursos generals i especfics per a proveir llocs de treball reservats al personal que integra la funci pblica docent, i convocar i resoldre aquests concursos. h) Regular les convocatries pbliques de provisi especial. i) Declarar les situacions administratives i la jubilaci del personal funcionari docent. j) Dictar les resolucions, instruccions i circulars necessries en matria de personal docent. k) Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de la funci pblica docent i avaluar les poltiques de personal docent. l) Impulsar i coordinar les poltiques de formaci del personal docent. m) Exercir les altres funcions que li assigna la normativa vigent. 3. Corresponen als rgans de govern dels centres pblics, en matria de gesti de llur personal, les funcions establertes pel ttol IX. Article 118 Oferta docupaci pblica docent 1. El Govern ha daprovar loferta docupaci pblica docent, que sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 2. Loferta docupaci pblica docent ha dincloure el nombre de places vacants docents que tenen assignaci pressupostria que shagin de proveir amb la incorporaci de personal docent de nou ingrs, i comporta lobligaci de convocar, en el termini dun any, els processos selectius corresponents al nombre de places compromeses i fins a un deu per cent addicional.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56643
3. Dacord amb les necessitats de la programaci educativa, les vacants de plantilla ocupades per personal funcionari inter docent shan dincloure en loferta docupaci corresponent a lexercici en qu es produeix el nomenament i, si no s possible, en el segent, llevat que sen decideixi lamortitzaci.
CAPTOL IV Selecci del professorat i accs als cossos funcionarials Article 119 Sistema dingrs a la funci pblica docent 1. El sistema dingrs als cossos en qu sordena la funci pblica docent s el de concurs oposici, que inclou una fase de prctiques, per mitj de convocatria pblica, que ha de garantir els principis digualtat, publicitat, mrit i capacitat. 2. En la fase de concurs es valoren, entre altres mrits, la formaci acadmica, lexperincia docent prvia i lacreditaci del domini de llenges estrangeres. En la fase doposici es valoren els coneixements especfics de lespecialitat docent a la qual sopta, la capacitat pedaggica i el domini de les tcniques necessries per a lexercici docent. El perode de prctiques permet valorar el grau de desenvolupament de les competncies professionals dels candidats. 3. Les proves de selecci shan dorientar a determinar la idonetat i la competncia dels candidats sobre la base dels coneixements i les aptituds, i poden incloure una entrevista. 4. La fase de prctiques tutelades, que pot incloure cursos especfics de formaci, t una durada dun curs acadmic. 5. Sha dacreditar el coneixement suficient i adequat del catal, tant en lexpressi oral com en lescrita, dacord amb les competncies corresponents al nivell C2 del Marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de les llenges, i sha dacreditar un nivell de competncies corresponent al nivell B2 del Marc pel que fa al domini de llenges estrangeres, sens perjudici del nivell exigit per a accedir a lespecialitat de llenges estrangeres. 6. Les proves de loposici es fan en catal, sens perjudici de les excepcions parcials que es puguin establir per reglament en laccs a especialitats lingstiques, i han dincloure coneixements sobre les institucions i la cultura catalanes. 7. En la selecci dels aspirants cal tenir en compte la valoraci ponderada de les fases de concurs, oposici i prctiques, sens perjudici de la necessitat de superar les proves corresponents. En la fase de concurs no es poden fixar puntuacions mnimes. 8. El nombre de persones seleccionades en un procs de concurs oposici, que conclou amb la superaci del perode de prctiques, no pot superar el nombre de places objecte de la convocatria. Article 120 Accs al Cos de Catedrtics dEducaci 1. Els funcionaris docents del Cos de Professors dEducaci de la Generalitat de Catalunya que vulguin accedir al Cos de Catedrtics dEducaci de la Generalitat de Catalunya han de tenir una antiguitat mnima de vuit anys com a funcionaris de carrera en el cos i lescala de procedncia. 2. El sistema daccs al Cos de Catedrtics dEducaci s el de concurs, sense fase de prctiques. En el concurs es valoren els mrits relacionats amb lactualitzaci cientfica i didctica, la participaci en projectes educatius, lexercici de la funci docent amb avaluaci positiva, lexercici de la funci directiva amb avaluaci positiva, el coneixement de llenges estrangeres i, si escau, la trajectria artstica dels candidats. Sha dacreditar, si no sha fet anteriorment, el coneixement suficient i adequat del catal, tant en lexpressi oral com en lescrita.
Disposicions
56644
Nm. 5422 16.7.2009
Article 121 Accs al Cos dInspectors dEducaci 1. El procs selectiu ordinari daccs al Cos dInspectors dEducaci de la Generalitat de Catalunya s el de concurs oposici, que inclou una fase de prctiques. Els aspirants han de tenir una antiguitat i una experincia docent mnima de sis anys en algun dels cossos que integren la funci pblica docent i una titulaci acadmica que els permeti accedir a un cos del subgrup A1. 2. En la fase de concurs es valora la capacitat professional dels candidats i els mrits especfics com a docents, lexercici de crrecs directius amb avaluaci positiva, haver ocupat llocs de responsabilitat tcnica en lAdministraci educativa de Catalunya, lexercici de la funci inspectora amb avaluaci positiva i la pertinena al Cos de Catedrtics dEducaci de la Generalitat de Catalunya. 3. La fase doposici consisteix en una prova en qu es valoren els coneixements pedaggics, dadministraci i de legislaci educativa, i tamb coneixements i tcniques especfics. Sha dacreditar, si no sha fet anteriorment, el coneixement suficient i adequat del catal, tant en lexpressi oral com en lescrita. 4. En les convocatries daccs al Cos dInspectors dEducaci es pot reservar fins a un ter de les places per proveir-les per mitj dun concurs de mrits destinat als funcionaris docents que, a ms de complir els requisits generals, hagin exercit, amb avaluaci positiva, el crrec de director o directora com a mnim durant tres mandats o la funci inspectora amb avaluaci positiva com a mnim durant sis anys. El Departament ha de fixar les condicions en qu poden quedar exempts de la fase de prctiques, segons lexperincia prvia que acreditin, els candidats al procediment daccs regulat per aquest apartat. Article 122 Selecci del personal inter docent 1. La selecci de personal funcionari inter docent es fa per mitj de convocatries pbliques, que han de respectar els principis digualtat, mrit i capacitat. 2. El Govern ha de regular els requisits i els procediments daccs, la durada del nomenament, el perode de prctiques, el procediment de gesti i els criteris dordenaci de la borsa de treball. 3. El primer curs de lexercici docent en els centres pblics sha de desenvolupar sota la tutoria dun docent o una docent del centre. Els interins comparteixen amb llurs tutors la responsabilitat sobre la programaci i lavaluaci de lensenyament. Un cop finit el perode de tutoria, una comissi avalua la prctica docent. El resultat de lavaluaci en determina la competncia per a exercir amb carcter inter en els centres pblics dependents del Departament.
CAPTOL V Provisi de llocs de treball docents Article 123 Disposicions generals 1. Els llocs de treball docents en els centres educatius pblics i en els serveis educatius sn ocupats per personal funcionari pel sistema ordinari de concurs i pel sistema de provisi especial. Els concursos de provisi de llocs de treball es fan per mitj de convocatria pblica i poden sser generals o especfics. 2. Lobtenci de destinaci en un lloc de treball dun centre docent o servei educatiu per concurs general o especfic de mrits comporta ladscripci amb carcter definitiu a un centre de la zona educativa on estigui situat el lloc de treball. El cessament per supressi o remoci del lloc de treball comporta ladscripci a un altre lloc de treball vacant a la mateixa zona educativa, sense que calgui tornar a participar en un procediment de provisi.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56645
3. Ladscripci en comissi de serveis voluntria a un centre educatiu diferent de lobtingut per concurs o a un lloc de treball de la Inspecci dEducaci o de lAdministraci comporta la reserva del lloc de treball dorigen durant els dos primers anys. Un cop finit aquest perode, es convoca la provisi del lloc, i leventual cessament en la destinaci adjudicada en comissi de serveis comporta ladscripci del funcionari o funcionria docent a un lloc de treball vacant de la zona educativa on tenia la darrera destinaci definitiva obtinguda per concurs de mrits, sense que li calgui participar en un nou procediment de provisi. 4. Per a obtenir destinaci en qualsevol procediment de provisi de llocs de treball docents sha de tenir acreditat el coneixement del catal, tant en lexpressi oral com en lescrita, en els termes establerts per reglament. 5. Els concursos generals sn el procediment normal de provisi de llocs de treball docents. 6. Els concursos especfics es convoquen per als llocs de treball docents especfics que exigeixen tcniques de treball o responsabilitats especials o condicions docupaci amb peculiaritats prpies, especificades a les plantilles de professorat, dacord amb el projecte educatiu del centre. En aquests concursos especfics es pot exigir lelaboraci de memries o la realitzaci dentrevistes. Article 124 Procediment de provisi especial 1. Els llocs de treball docents a qu fan referncia els articles 99.2, 102 i 115.2, quan shan de cobrir amb professorat que no tingui destinaci obtinguda per concurs en el mateix centre docent, es proveeixen per mitj de convocatria pblica, pel procediment de provisi especial, dacord amb el que el Govern estableixi per reglament. La provisi daquests llocs ha datendre criteris de publicitat, transparncia, igualtat i capacitat, i ha de valorar en tot cas la idonetat dels candidats amb relaci a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball. 2. Els docents dels centres als quals es refereix larticle 99.2 sn nomenats per provisi especial a partir duna convocatria per a equips docents de gesti amb un projecte educatiu. En aquestes situacions, el Departament ha de procurar la collaboraci de lAdministraci local. 3. Els docents que cessin en un lloc de treball ocupat per provisi especial o que en siguin remoguts resten adscrits a la zona educativa corresponent al lloc de treball que havien obtingut amb anterioritat per concurs de mrits, i tenen preferncia per a ocupar, amb carcter definitiu, la primera vacant prpia de llur especialitat, sense necessitat de participar en un concurs de provisi. Article 125 Permanncia en el lloc de treball Un cop obtingut un lloc de treball per concurs, per a poder participar en nous concursos de provisi de llocs de treball docents cal haver ocupat efectivament el lloc de treball durant un any, com a mnim, llevat que el nou lloc pertanyi a la mateixa zona educativa. Article 126 Mesures per a protegir les vctimes de la violncia masclista 1. Les dones vctimes de la violncia masclista que per fer efectiva llur protecci o el dret a lassistncia social integral es vegin obligades a deixar la destinaci en una localitat tenen dret a obtenir el trasllat a una altra destinaci en un lloc de llur especialitat docent i de llur cos docent, amb carcter de trasllat fors. A aquest efecte, lAdministraci educativa t el deure de comunicar a les afectades les vacants existents en les localitats que expressament sollicitin, i no cal que la vacant que finalment ocupin sigui de cobertura necessria. 2. En les actuacions i els processos relacionats amb la protecci de les vctimes de la violncia masclista sha de protegir especialment la intimitat de la vctima, i
Disposicions
56646
Nm. 5422 16.7.2009
tamb les seves dades personals, les dels seus descendents i les de qualsevol altra persona que estigui sota la seva guarda i custdia. Article 127 Provisi de llocs de treball no docents per funcionaris docents 1. Els funcionaris docents poden proveir llocs de treball dependents de lAdministraci educativa. Tamb poden proveir llocs de treball daltres departaments de lAdministraci de la Generalitat, dacord amb les determinacions que el Govern estableix en la relaci de llocs de treball. 2. Els docents que ocupen llocs de treball no reservats exclusivament a funcionaris docents de lAdministraci de la Generalitat, si en sn remoguts discrecionalment o per alteraci o supressi del lloc de treball, tenen les mateixes garanties de tipus retributiu que les establertes amb carcter general per la normativa de funci pblica per als casos de remoci i cessament. Per a aquests supsits sestableix un nou component de les retribucions complementries dels funcionaris docents establertes per larticle 136.1, equivalent a una part de les retribucions complementries lligades al lloc de treball del qual han estat remoguts. La quantia daquest component sha dequiparar, com a mnim, amb el complement per lexercici previ de la funci directiva establert per larticle 136.1.d.
CAPTOL VI Carrera professional docent Article 128 Carrera professional 1. Els funcionaris docents de lAdministraci de la Generalitat disposen, per a desenvolupar la carrera professional, dels procediments segents: a) Promoci interna entre cossos docents de diferent subgrup de classificaci, eventualment amb canvi de centre de destinaci. b) Promoci a altres cossos docents del mateix subgrup de classificaci. c) Promoci docent per mitj de ladquisici progressiva de graus docents o de ladquisici de la categoria superior de snior. d) Obtenci del reconeixement de noves especialitats del mateix cos, sense canvi de lloc. Article 129 Promoci interna 1. Els funcionaris del Cos de Mestres i del Cos de Professors Tcnics, classificats en el subgrup A2, poden accedir al Cos de Professors dEducaci per mitj del sistema de concurs oposici per un torn de reserva a les convocatries corresponents, sempre que tinguin la titulaci requerida per a accedir al cos corresponent i tinguin una antiguitat mnima de sis anys com a funcionaris de carrera en el cos de procedncia. 2. En les convocatries a qu fa referncia lapartat 1 sha de valorar preferentment el treball desenvolupat, els cursos de formaci i perfeccionament superats, els mrits acadmics i lavaluaci positiva de lactivitat docent. 3. La fase doposici de les convocatries a qu fa referncia lapartat 1 consisteix a exposar i debatre un tema de lespecialitat a la qual saccedeix. En les especialitats que el Govern determini, hi pot haver una part prctica. 4. Els funcionaris que accedeixen al Cos de Professors dEducaci pel procediment que regula aquest article estan exempts de la fase de prctiques i tenen preferncia en lelecci de les destinacions vacants sobre els aspirants que ingressen pel torn lliure de la convocatria corresponent.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56647
Article 130 Adquisici de noves especialitats docents dins un mateix cos 1. Els funcionaris dels cossos docents de la Generalitat poden obtenir el reconeixement despecialitats docents diferents de lespecialitat per la qual han ingressat al cos. 2. El procediment de reconeixement de noves especialitats docents ha dsser objecte de convocatries peridiques, sense limitaci de places, i consisteix en una prova, que ha de valorar una comissi de selecci, referida al temari de lespecialitat que cal reconixer i destinada a verificar els coneixements dels aspirants i llur capacitat per a aplicar els recursos didctics en la nova especialitat. Article 131 Adquisici de graus docents 1. La promoci docent sarticula sobre la base duna avaluaci peridica de la tasca professional feta. 2. El Departament regula el procediment davaluaci del desenvolupament de la funci pblica docent i de reconeixement de mrits docents, dacord amb els principis establerts per larticle 184.1, amb criteris de transparncia, objectivitat, imparcialitat i no-discriminaci i amb les garanties que estableix larticle 102.4. 3. Els funcionaris docents poden adquirir progressivament, cada perode de cinc anys, un dels set graus personals docents en qu sarticula la carrera docent, sens perjudici del que estableix larticle 145.2. 4. Cada grau personal docent t atribut un complement retributiu. Article 132 Categoria superior de snior Dins el Cos de Mestres i el Cos de Professors Tcnics de la Generalitat de Catalunya, i amb el lmit global mxim del 30% del nombre de places de cadascun dels cossos, la carrera docent permet dassolir la categoria superior de snior als funcionaris docents que hagin obtingut en el mateix cos quatre graus personals docents. Per a assolir aquesta categoria cal superar un procs selectiu convocat amb aquest objecte, en el qual la comissi de valoraci ha de comprovar els mrits docents i formatius, lexercici de la docncia i els coneixements de lespecialitat per part dels aspirants, que han dacreditar, si no ho han fet anteriorment, el coneixement suficient i adequat del catal, tant en lexpressi oral com en lescrita. Ladquisici de la categoria superior de snior dna dret a percebre el complement retributiu corresponent i es valora com a mrit docent especfic en tots els concursos pblics de mrits. Article 133 Altres reconeixements de la carrera professional 1. Lavaluaci positiva del compliment de les funcions dels docents, amb un mnim de tres graus personals docents, sha de valorar, en el marc dels processos davaluaci que lAgncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) desenvolupa per a la contractaci del personal docent i investigador, com a mrit especfic en els concursos pblics que es convoquin per a la contractaci laboral de professors universitaris, dacord amb la legislaci duniversitats. 2. El Departament ha de fomentar convenis amb les universitats que facilitin la incorporaci als departaments universitaris, com a professors associats, amb jornada completa o parcial, dels funcionaris docents destinats a centres educatius i serveis educatius i a la Inspecci Educativa. Si la jornada s parcial, es pot compatibilitzar amb lactivitat docent no universitria. 3. Els funcionaris docents poden participar, tant a les universitats com als centres pblics, en la impartici i la tutoria dels ensenyaments universitaris oficials que habiliten per a lexercici de la docncia.
Disposicions
56648
Nm. 5422 16.7.2009
CAPTOL VII Condicions laborals i retributives Article 134 Prevenci de riscos laborals En el marc general de les poltiques pbliques de prevenci de riscos i de salut laboral, lAdministraci educativa ha destablir mesures destinades a promoure el benestar i la millora de la salut laboral del professorat i dels professionals datenci educativa, dels inspectors deducaci i del personal dadministraci i serveis en els centres educatius, tant de diagnstic com, especialment, de carcter preventiu. LAdministraci educativa ha de promoure la formaci necessria per a la prevenci de riscos laborals i ha dadoptar programes especfics per a millorar les condicions de treball i perfeccionar els nivells de prevenci i de protecci. Article 135 Jornada de treball dels funcionaris docents 1. El Govern ha destablir la jornada ordinria i les jornades especials dels funcionaris docents, la distribuci ordinria de la dedicaci horria setmanal a les activitats escolars en el centre i la participaci en les activitats extraescolars i complementries. 2. La jornada de treball ordinria pot sser a temps complet o a temps parcial. Les retribucions bsiques i complementries dels funcionaris docents que tenen assignada una jornada de treball a temps parcial ha dsser proporcional a la jornada realitzada, en les condicions que es determinin per reglament. Article 136 Retribucions complementries dels funcionaris docents 1. Lestructura de les retribucions complementries dels funcionaris docents s la segent: a) Complement general docent, amb dos components, un de referit al cos i un altre de relacionat amb letapa educativa, atribut als cossos corresponents, segons les majors responsabilitats que tinguin atribudes. Aquest complement saplica desprs dhaver transcorregut tres anys dactivitat professional docent. Mentre no sassoleixi aquesta experincia mnima professional, el professorat t assignat un complement de formaci inicial, alternatiu al complement general docent. b) Complement de carrera professional per grau personal. c) Complement de lloc de treball o funci docent, en atenci a lespecial dificultat tcnica, lespecial dedicaci o la responsabilitat, i per a retribuir tamb la major dedicaci al centre, la innovaci i la recerca educativa i la implicaci en el millorament dels rendiments escolars. El Govern ha de determinar les condicions per a la percepci de ms dun daquests conceptes per part dun mateix funcionari o funcionria docent. d) Complement pel reconeixement de la funci directiva. e) Complement per haver assolit la categoria superior de snior. 2. El Govern ha destablir la quantia de les retribucions complementries docents tenint en compte les responsabilitats atribudes als cossos docents i els factors segents: a) La progressi assolida en la carrera professional. b) La dificultat tcnica, la responsabilitat, la dedicaci especial, la incompatibilitat per a exercir determinades funcions i ocupar determinats llocs de treball o les condicions en qu es desenvolupa la tasca corresponent al lloc de treball docent. c) El rendiment o els resultats obtinguts en el treball docent i lesfor i la innovaci amb qu es porta a terme.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56649
Article 137 Retribucions del personal funcionari inter i en prctiques Els funcionaris docents interins i els funcionaris docents en prctiques perceben les retribucions bsiques ntegres, inclosos els triennis corresponents als serveis prestats com a funcionaris interins, les retribucions complementries establertes per les lletres a i c de lapartat 1 de larticle 136 i les pagues extraordinries corresponents al grup o subgrup de classificaci funcionarial respectiu. Article 138 Assistncia jurdica al personal funcionari docent El dret a lassistncia jurdica que tenen el personal i la direcci dels centres pblics de la Generalitat en lexercici de llurs funcions comporta ladopci pel Departament de les mesures necessries per a garantir la protecci i lassistncia jurdica. A aquest efecte, shan destablir els instruments perqu disposin de representaci jurdica, sempre que els interessos dels defensats i els de la Generalitat no siguin oposats o contradictoris, dassessorament tcnic, sanitari i psicolgic i de cobertura de la responsabilitat civil per fets derivats de lexercici professional, i sels ha dinformar del dret a sser rescabalats si llurs bns i drets han sofert qualsevol lesi.
TTOL IX De la direcci i el govern dels centres educatius CAPTOL I El govern dels centres educatius de titularitat pblica Article 139 rgans de govern unipersonals i collegiats 1. Els centres educatius pblics han de disposar, almenys, dels rgans de govern segents: a) El director o directora. b) El claustre del professorat. c) Lequip directiu. d) El consell escolar. 2. Els rgans unipersonals de direcci dels centres pblics sn el director o directora, el secretari o secretria, el cap o la cap destudis i els que sestableixin per reglament o en exercici de lautonomia organitzativa del centre. Aquests rgans unipersonals integren lequip directiu, que s lrgan executiu de govern dels centres pblics i que ha de treballar duna manera coordinada en el compliment de les seves funcions. La direcci del centre tamb pot constituir un consell de direcci. 3. Correspon al Departament determinar les funcions mnimes i comunes a qu sha dajustar lexercici de les funcions de cap destudis i de secretari o secretria en els centres pblics, en el marc de lautonomia organitzativa i de gesti a qu fa referncia el captol II del ttol VII. 4. El consell escolar i el claustre del professorat sn rgans collegiats de participaci en el govern dels centres. 5. El Departament ha dadaptar lestructura de govern per als diversos centres que sn considerats com un nic centre educatiu, dacord amb el que estableix larticle 72.3, i per als altres centres de caracterstiques singulars. Article 140 Administraci dels centres El Departament ha de determinar els centres i les agrupacions de centres que poden disposar dadministradors, als quals correspon assistir la direcci en la
Disposicions
56650
Nm. 5422 16.7.2009
gesti administrativa i econmica del centre i donar-li suport en lexercici de les funcions corresponents. Correspon al Departament la competncia sobre la provisi daquestes places. Article 141 rgans de coordinaci didctica i tutoria En tots els centres pblics shan de constituir rgans amb funcions de coordinaci didctica i de tutoria. Correspon al Departament regular les funcions mnimes que han de desenvolupar aquests rgans. Article 142 El director o directora 1. El director o directora del centre pblic s responsable de lorganitzaci, el funcionament i ladministraci del centre, nexerceix la direcci pedaggica i s cap de tot el personal. 2. La selecci del director o directora es porta a terme pel procediment de concurs, en qu participen la comunitat escolar i lAdministraci educativa. 3. El director o directora t funcions de representaci, funcions de lideratge pedaggic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gesti. Aquestes funcions sexerceixen en el marc de lordenament jurdic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcci aprovat. 4. Corresponen al director o directora les funcions de representaci segents: a) Representar el centre. b) Exercir la representaci de lAdministraci educativa en el centre. c) Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadmics del centre. d) Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a lAdministraci educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de lAdministraci. 5. Corresponen al director o directora les funcions de direcci i lideratge pedaggics segents: a) Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents. b) Vetllar perqu saprovin un desplegament i una concreci del currculum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment. c) Assegurar laplicaci de la carta de comproms educatiu, del projecte lingstic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i dinclusi, i tamb de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcci. d) Garantir que el catal sigui la llengua vehicular de leducaci, administrativa i de comunicaci en les activitats del centre, dacord amb el que disposen el ttol II i el projecte lingstic del centre. e) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu. f) Proposar, dacord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostries, la relaci de llocs de treball del centre i les modificacions successives. g) Instar que es convoqui el procediment de provisi de llocs a qu fa referncia larticle 124.1 i presentar les propostes a qu fa referncia larticle 115. h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir laplicaci de la programaci general anual. i) Impulsar, dacord amb els indicadors de progrs, lavaluaci del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat. j) Participar en lavaluaci de lexercici de les funcions del personal docent i de laltre personal destinat al centre, amb lobservaci, si escau, de la prctica docent a laula. 6. Corresponen al director o directora les funcions segents amb relaci a la comunitat escolar:
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56651
a) Vetllar per la formulaci i pel compliment de la carta de comproms educatiu del centre. b) Garantir el compliment de les normes de convivncia i adoptar les mesures disciplinries corresponents. c) Assegurar la participaci del consell escolar. d) Establir canals de relaci amb les associacions de mares i pares dalumnes i, si sescau, amb les associacions dalumnes. 7. Corresponen al director o directora les funcions relatives a lorganitzaci i la gesti del centre segents: a) Impulsar lelaboraci i laprovaci de les normes dorganitzaci i funcionament del centre i dirigir-ne laplicaci. b) Nomenar els responsables dels rgans de gesti i coordinaci establerts en el projecte educatiu. c) Emetre la documentaci oficial de carcter acadmic establerta per la normativa vigent. d) Visar les certificacions. e) Assegurar la custdia de la documentaci acadmica i administrativa pel secretari o secretria del centre. f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments dacord amb el pressupost aprovat. g) Contractar bns i serveis dins els lmits establerts per lAdministraci educativa i actuar com a rgan de contractaci. h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, lobservaci de la prctica docent a laula. 8. El director o directora t qualsevol altra funci que li assigni lordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre rgan. 9. El director o directora, en lexercici de les seves funcions, t la consideraci dautoritat pblica i gaudeix de presumpci de veracitat en els seus informes i dajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en lexercici de les seves funcions, s autoritat competent per a defensar linters superior de linfant. 10. La regulaci del complement retributiu del director o directora relatiu a les funcions de direcci ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix. Article 143 Selecci i nomenament del director o directora 1. El procediment de selecci del director o directora s el de concurs. Hi pot participar el personal funcionari docent que compleixi els requisits establerts legalment. 2. En el procs de selecci del director o directora es valoren els mrits de competncia professional i capacitat de lideratge. Aix mateix, es valora el projecte de direcci que ha de presentar cada candidat o candidata. Cadascun daquests aspectes requereix una puntuaci mnima, dacord amb el que sestableixi per reglament. 3. El Govern ha de regular per reglament el procs de selecci del director o directora, que ha de portar a terme una comissi integrada per representants del centre educatiu designats pel consell escolar i pel claustre del professorat, representants de lAdministraci educativa i representants de lajuntament del municipi on s situat el centre. Aquesta comissi de selecci s presidida per un representant o una representant de lAdministraci educativa. 4. En el procs de selecci es consideren primer els candidats ja destinats al centre i a continuaci la resta de candidats. En absncia de candidats, o si no se nha seleccionat cap, el Departament nomena director o directora, amb carcter extraordinari, i basant-se en criteris de competncia professional i capacitat de lideratge, un funcionari o funcionria docent, que, en el termini que sigui determinat per reglament, ha de presentar el seu projecte de direcci.
Disposicions
56652
Nm. 5422 16.7.2009
5. El Govern ha destablir per reglament el procediment de renovaci del mandat de les direccions dels centres que obtinguin una avaluaci positiva en lexercici de llur funci. Article 144 Projecte de direcci 1. Els candidats a la direcci del centre han de presentar, en formalitzar la candidatura, un projecte de direcci. El projecte de direcci ha dordenar el desplegament i laplicaci del projecte educatiu per al perode de mandat i concretar lestructura organitzativa del centre. 2. Els projectes de direcci per a centres sense projecte educatiu propi han de preveure dadoptar-ne un durant el mandat. 3. Els projectes de direcci han dincloure indicadors per a avaluar lexercici de la direcci. 4. Una vegada nomenat el director o directora, la implementaci del projecte de direcci orienta i vincula lacci del conjunt drgans de govern unipersonals i collegiats del centre. Article 145 Formaci i reconeixement de lexercici de la funci directiva 1. La formaci inicial i permanent del director o directora sencomana a entitats i institucions pbliques o privades de prestigi reconegut, o a les universitats. La superaci dels programes de formaci relatius a la funci directiva es considera un mrit preferent en el procediment de selecci de director o directora a qu es refereix larticle 143. 2. Lavaluaci positiva de lexercici de la funci directiva en els successius mandats per a qui ha estat nomenat consecutivament permet al director o directora la consolidaci dun grau personal docent superior al que tindria reconegut si no hagus exercit la direcci, amb els lmits i de la manera que es determini per reglament. Lavaluaci positiva de lexercici dels altres crrecs unipersonals de govern sha de tenir en compte en la valoraci de la carrera docent. 3. Lavaluaci positiva de lexercici de la funci directiva constitueix un mrit en ladquisici de la categoria superior de snior, en la promoci interna, en lingrs al Cos de Catedrtics dEducaci de la Generalitat de Catalunya i en la resoluci de concursos de provisi de llocs de treball, dacord amb el que es determini per reglament. Article 146 El claustre del professorat 1. El claustre del professorat s lrgan de participaci del professorat en el control i la gesti de lordenaci de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. s integrat per tot el professorat i el presideix el director o directora del centre. 2. El claustre del professorat t les funcions segents: a) Intervenir en lelaboraci i la modificaci del projecte educatiu. b) Designar els mestres o els professors que han de participar en el procs de selecci del director o directora. c) Establir directrius per a la coordinaci docent i lacci tutorial. d) Decidir els criteris per a lavaluaci dels alumnes. e) Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. f) Elegir els representants del professorat en el consell escolar. g) Donar suport a lequip directiu i, si escau, al consell de direcci, en el compliment de la programaci general del centre. h) Les que li atribueixin les normes dorganitzaci i funcionament del centre, en el marc de lordenament vigent.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56653
i) Qualsevol altra que li sigui atribuda per les normes legals o reglamentries. 3. El director o directora del centre pot convocar a les sessions del claustre del professorat professionals datenci educativa destinats al centre perqu informin amb relaci a lexercici de les funcions establertes per les lletres a, c, d, e, g i h de lapartat 2. Article 147 Equip directiu 1. A cada centre pblic sha de constituir un equip directiu. 2. Lequip directiu s lrgan executiu de govern dels centres pblics i s integrat pel director o directora, el secretari o secretria, el cap o la cap destudis i els altres rgans unipersonals que sestableixin per reglament o en exercici de lautonomia organitzativa del centre. 3. Els membres de lequip directiu sn responsables de la gesti del projecte de direcci establert per larticle 144. 4. El director o directora pot delegar en els membres de lequip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de larticle 142. 5. Els centres pblics, en exercici de llur autonomia, poden constituir un consell de direcci, integrat per membres del claustre del professorat dentre els que tenen assignades o delegades tasques de direcci o de coordinaci. 6. Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de lequip directiu i del consell de direcci. Tamb li correspon lassignaci o la delegaci de funcions a altres membres del claustre, i la revocaci daquestes funcions. 7. El director o directora respon del funcionament del centre i del grau dassoliment dels objectius del projecte educatiu, dacord amb el projecte de direcci, i ret comptes davant el consell escolar i lAdministraci educativa. LAdministraci educativa avalua lacci directiva i el funcionament del centre. Article 148 El consell escolar 1. El consell escolar s lrgan de participaci de la comunitat escolar en el govern del centre. Correspon al Departament establir mesures perqu aquesta participaci sigui efectiva, i tamb determinar el nombre i el procediment delecci dels membres del consell. 2. El Departament ha dadaptar lestructura i la composici del consell escolar a les caracterstiques dels centres educatius nics a qu es refereix larticle 72.3, i daltres centres de caracterstiques singulars, per a garantir leficcia en lexercici de les funcions que li corresponen. 3. Corresponen al consell escolar les funcions segents: a) Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres. b) Aprovar la programaci general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats. c) Aprovar les propostes dacords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de collaboraci del centre amb entitats o institucions. d) Aprovar les normes dorganitzaci i funcionament i les modificacions corresponents. e) Aprovar la carta de comproms educatiu. f) Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes. g) Intervenir en el procediment dadmissi dalumnes. h) Participar en el procediment de selecci i en la proposta de cessament del director o directora. i) Intervenir en la resoluci dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes. j) Aprovar les directrius per a la programaci dactivitats escolars complementries i dactivitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.
Disposicions
56654
Nm. 5422 16.7.2009
k) Participar en les anlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conixer levoluci del rendiment escolar. l) Aprovar els criteris de collaboraci amb altres centres i amb lentorn. m) Qualsevol altra que li sigui atribuda per les normes legals o reglamentries. 4. El consell escolar ha daprovar les seves normes de funcionament. En all que aquestes normes no estableixin, sapliquen les normes reguladores dels rgans collegiats de lAdministraci de la Generalitat. 5. El consell escolar actua normalment en ple. Es poden constituir comissions especfiques destudi i informaci, a les quals, en tot cas, shi ha dincorporar un professor o professora, i un alumne o alumna o un representant o una representant de les mares i els pares. Els centres de titularitat pblica han de comptar amb una comissi econmica, amb les excepcions que estableixi el Departament.
CAPTOL II Centres privats concertats Article 149 rgans de govern i de coordinaci docent 1. Els centres privats concertats han de disposar, almenys, dels rgans de govern segents: a) El director o directora. b) El claustre del professorat. c) El consell escolar. 2. Les normes dorganitzaci i funcionament del centre han de determinar els rgans de coordinaci docent i de tutoria. Article 150 El director o directora 1. El director o directora del centre privat concertat exerceix la direcci pedaggica del centre. 2. Sn funcions del director o directora: a) Dirigir i coordinar totes les activitats educatives del centre dacord amb el projecte educatiu. b) Presidir els actes acadmics i les reunions dels rgans collegiats. c) Dirigir lactivitat docent del centre i del seu personal. d) Emetre certificacions i documents acadmics. e) Adoptar les mesures disciplinries pertinents respecte dels alumnes davant de problemes greus de convivncia en el centre. f) Impulsar laplicaci del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat a qu fa referncia larticle 92, i mantenir a disposici de lAdministraci educativa la informaci sobre aquests processos. g) Exercir drgan competent per a la defensa de linters superior de linfant. h) Les que li atribueixin les normes dorganitzaci i funcionament del centre en lmbit educatiu. 3. La comunitat educativa del centre participa en el nomenament del director o directora per mitj del consell escolar. Article 151 El claustre del professorat 1. El claustre del professorat dels centres privats concertats, a ms de les funcions que li atribueixen les normes dorganitzaci i funcionament del centre, t les funcions de coordinaci docent i tutoria i de designaci dels representants del professorat
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56655
en el consell escolar, i tamb dintervenci en laprovaci de les decisions sobre lestructura organitzativa i les normes dorganitzaci i funcionament. 2. Presideix el claustre del professorat el director o directora del centre, que, quan escau, convoca a les sessions professionals datenci educativa que treballen en el centre perqu informin amb relaci a lexercici de les funcions a qu fa referncia larticle 146.3. Article 152 El consell escolar 1. El consell escolar s lrgan de participaci de la comunitat escolar en el govern del centre. 2. Corresponen al consell escolar les funcions segents: a) Intervenir en la designaci i el cessament del director o directora del centre i en la selecci i lacomiadament de docents, en els termes establerts per la legislaci orgnica en aquesta matria. b) Participar en el procs dadmissi dalumnes i garantir el compliment de les normes que el regulen. c) Aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, la sollicitud dautoritzaci de percepcions, o la comunicaci de lestabliment de percepcions, segons que escaigui, per les activitats complementries, les activitats extraescolars i els serveis escolars establerts legalment i no coberts pels contractes programa, si se nhan subscrit. d) Aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, el pressupost del centre i el retiment de comptes, referit tant a les assignacions de recursos pblics com a les quantitats percebudes a qu fa referncia la lletra c. e) Conixer la resoluci de conflictes escolars i vetllar perqu sajusti a la normativa vigent. A instncia de mares, pares o tutors, el consell escolar pot revisar les decisions relatives a conductes dels alumnes que perjudiquin greument la convivncia en el centre i proposar, si escau, les mesures pertinents. f) Aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, les decisions pertinents sobre lestructura organitzativa i les normes dorganitzaci i funcionament del centre. g) Participar en laplicaci de la lnia pedaggica general del centre, aprovar la carta de comproms educatiu, a proposta del titular o la titular del centre, i elaborar directrius per a programar i desenvolupar les activitats complementries, les activitats extraescolars i els serveis escolars. h) Aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, la programaci general anual del centre i participar en la supervisi i lavaluaci del desenvolupament daquesta programaci, en lmbit docent i en lmbit administratiu, i dels resultats que se nobtenen. i) Aprovar els criteris de collaboraci amb altres centres i amb lentorn del centre, i, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar els acords de coresponsabilitat i de subscripci de contractes programa i avaluar-ne laplicaci. CAPTOL III Centres privats no concertats Article 153 rgans de govern i de coordinaci docent 1. Els centres privats no concertats han de disposar, almenys, dels rgans segents: a) El director o directora. b) El claustre del professorat. 2. Les normes dorganitzaci i funcionament del centre poden establir altres rgans de govern, dassistncia al director o directora i de coordinaci docent i tutoria.
Disposicions
56656
Nm. 5422 16.7.2009
3. Les normes dorganitzaci i funcionament poden determinar rgans i procediments de participaci de la comunitat educativa en el funcionament del centre. Article 154 El director o directora 1. El director o directora exerceix la direcci pedaggica del centre. 2. Sn funcions del director o directora les que li atribueixin les normes dorganitzaci i funcionament del centre, i especficament: a) Dirigir i coordinar les activitats educatives del centre dacord amb el projecte educatiu. b) Presidir els actes acadmics. c) Dirigir lactivitat docent del centre i del seu personal. d) Emetre certificacions i documents acadmics. Article 155 El claustre del professorat El claustre del professorat dels centres privats no concertats, a ms de les funcions que li atribueixin les normes dorganitzaci i funcionament del centre, t expressament assignades funcions de coordinaci docent i de tutoria.
TTOL X De ladministraci de leducaci CAPTOL I Disposicions generals Article 156 Administraci educativa 1. LAdministraci educativa s lAdministraci de la Generalitat i actua per mitj del Departament. 2. Els ens locals tenen la condici dAdministraci educativa en lexercici de les competncies prpies, dacord amb lEstatut, i exerceixen tamb les competncies que els sn atribudes dacord amb el que estableix aquesta llei. Article 157 Comunitat educativa i administraci de leducaci 1. En ladministraci de leducaci shan de crear instruments que tinguin la finalitat de garantir la participaci de la comunitat educativa en la programaci general de lensenyament. 2. El Departament ha de garantir per reglament latenci als docents, els alumnes, les famlies i els ciutadans en general que formulin consultes, queixes o denncies sobre qualsevol assumpte relacionat amb lmbit educatiu. El Departament ha de tramitar aquestes consultes, queixes o denncies i nha de fer el seguiment.
CAPTOL II Competncies en matria deducaci de les diverses administracions Article 158 Competncies de lAdministraci de la Generalitat 1. LAdministraci educativa de la Generalitat regula, planifica, ordena, supervisa i avalua el sistema educatiu.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56657
2. Corresponen a lAdministraci educativa de la Generalitat, amb relaci al conjunt del sistema educatiu, les competncies segents: a) Dictar les normes reglamentries que regeixen els diversos aspectes del sistema educatiu i, especialment, regular les matries segents: Primer. El rgim dadmissi dalumnes en els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya. Segon. El currculum de les diferents etapes i els diferents ensenyaments del sistema educatiu. Tercer. La formaci permanent dels mestres i els professors i daltres professionals de leducaci. Quart. Els requisits que han de complir els centres, i els procediments de creaci de centres de titularitat pblica i dautoritzaci de centres de titularitat privada. Cinqu. El contingut mnim i el procediment per a aprovar els instruments en qu es concreta lautonomia dels centres educatius pblics reconeguda per aquesta llei. Sis. Les competncies i la composici dels rgans de govern dels centres educatius pblics i, si escau, els procediments i els requisits delecci, sens perjudici de lautonomia organitzativa de qu gaudeixen els centres en virtut daquesta llei. Set. El desplegament de lordenaci de la funci pblica docent. Vuit. El rgim jurdic i el procediment per a la incorporaci de centres de titularitat privada a la prestaci del Servei dEducaci de Catalunya per mitj dun concert educatiu. Nov. El procediment de participaci de les associacions dalumnes i de les associacions de mares i pares dalumnes en els rgans collegiats dels centres educatius. Des. Les condicions que permeten considerar com un nic centre educatiu els centres pblics situats en un mbit determinat. b) Establir, amb fons propis i aliens, un sistema propi de beques i ajuts a lestudi, i gestionar i determinar els objectius als quals es destinen els fons estatals i comunitaris. c) Elaborar i mantenir el mapa escolar; portar a terme, amb la participaci dels ens locals, la programaci educativa; establir les zones educatives, i aprovar els instruments i els criteris de la programaci de loferta educativa del Servei dEducaci de Catalunya en totes les etapes educatives i ensenyaments que estableix aquesta llei, dacord amb larticle 44. d) Crear i suprimir centres pblics i autoritzar centres privats. e) Crear i suprimir els serveis educatius a qu fa referncia larticle 86.2. f) Expedir i homologar els ttols acadmics i professionals. g) Adoptar mesures i iniciatives per a fomentar la convivncia en els centres i la resoluci pacfica de conflictes. h) Determinar ladscripci entre centres, dacord amb el que estableix larticle 76. i) Inspeccionar el sistema educatiu. j) Avaluar el sistema educatiu. k) Establir el marc general dordenaci de les activitats complementries, les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei dEducaci de Catalunya i impulsar lexercici de les competncies que aquesta llei atorga a les administracions locals en aquesta matria. l) Vetllar pel compliment daquesta llei i de la normativa que la desplega. 3. LAdministraci educativa de la Generalitat exerceix de titular dels centres pblics propis, i com a tal s responsable de gestionar-los. LAdministraci educativa de la Generalitat t, a ms, les funcions segents: a) Donar suport als centres pblics en el desenvolupament dels projectes educatius, en el marc dels objectius i el carcter de lescola pblica catalana definits per larticle 93.
Disposicions
56658
Nm. 5422 16.7.2009
b) Assegurar la dotaci de plantilles de personal i de mitjans per al bon funcionament dels centres. c) Promoure la implicaci activa dels centres en lentorn i una cooperaci entre tots els centres vinculats al Servei dEducaci de Catalunya, i donar-los suport en aquest mbit, i tamb facilitar la cooperaci per zones educatives, amb implicaci de lAdministraci local i dels altres agents socials i educatius del territori. d) Promoure la participaci i la implicaci dels alumnes i de llurs famlies en el procs educatiu, i donar-los suport en aquest mbit. e) En el marc de la programaci general, garantir loferta adequada de places en centres pblics. Article 159 Competncies dels ens locals 1. Els municipis participen en el govern dels centres educatius que presten el Servei dEducaci de Catalunya per mitj de la presncia en els consells escolars, i tamb en la programaci general de lensenyament, sens perjudici de les altres competncies que els atribueix lapartat 3. 2. Els ens locals poden crear centres propis per mitj de convenis amb el Departament, dacord amb la programaci de loferta educativa. 3. Correspon als municipis: a) Participar en les funcions que corresponen a lAdministraci de la Generalitat en els diferents aspectes del sistema educatiu i, especialment, en les matries segents: Primer. La determinaci de loferta educativa de lmbit territorial pels procediments establerts per reglament. Segon. El procs dadmissi en els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya de llur territori, per mitj, si escau, de les oficines municipals descolaritzaci. Tercer. Lestabliment de mesures que permetin als centres portar a terme activitats extraescolars promogudes per lAdministraci educativa, i la coordinaci daquestes activitats. Quart. La programaci dels ensenyaments de formaci professional i la coordinaci amb lentorn territorial i empresarial, i el foment de la implicaci dels agents territorials i socials en el comproms educatiu de tota la societat. Cinqu. La vigilncia del compliment de lescolaritzaci obligatria. Sis. Laplicaci dels programes davaluaci, i el coneixement dels resultats. Set. La promoci i laplicaci de programes dirigits a alumnes de famlies dimmigrants o transents. Vuit. Lestabliment de programes i altres frmules de collaboraci amb les associacions de mares i pares dalumnes per a estimular i donar suport a les famlies en el comproms amb el procs educatiu dels fills. Nov. El desenvolupament de programes de qualificaci professional inicial. Des. La determinaci del calendari escolar. b) Organitzar i gestionar els centres propis. c) Gestionar ladmissi dalumnes en els ensenyaments del primer cicle deducaci infantil, i establir-ne el procediment i els barems, dacord amb el que estableix larticle 47.6. d) Cooperar amb lAdministraci de la Generalitat en la creaci, la construcci i el manteniment dels centres educatius pblics. e) Garantir la coordinaci dels serveis socials amb els serveis educatius amb lobjectiu de vetllar per linters superior de linfant. f) Vetllar pel compliment daquesta llei i de la normativa que la desplega. 4. A petici dels ens locals, i dacord amb la programaci educativa, es poden delegar competncies per a crear, organitzar i gestionar centres pblics que im-
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56659
parteixin el primer cicle deducaci infantil, ensenyaments artstics o educaci dadults. 5. Els consells comarcals poden assumir la gesti dels serveis de transport, dels serveis de menjador escolar i daltres serveis escolars, dacord amb el que sestableixi per reglament. 6. Els municipis, per a exercir les competncies en matria deducaci, poden rebre suport, sens perjudici del que estableix lapartat 5, dels altres ens locals. Article 160 Rgim especial de la ciutat de Barcelona El Consorci dEducaci de Barcelona, com a ens associatiu, gestiona les competncies que li atorga la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona. Article 161 Rgim especic per a lAran Correspon al Consell General dAran, en el marc de les competncies que determini la llei reguladora del rgim especial de lAran: a) Donar suport als municipis en lexercici de les competncies que la llei els atribueix. b) Participar en loferta dactivitats extraescolars, dels serveis de transport i de menjador escolar i daltres serveis escolars pertinents, com lajut a lescolaritzaci dels alumnes. c) Cooperar amb els ajuntaments en lescolaritzaci dels alumnes. d) Gestionar els serveis de transport i de menjador escolar. e) Exercir les potestats que el Govern li delegui per a desenvolupar per reglament el que disposa larticle 17 amb relaci al rgim lingstic dels centres educatius de lAran.
CAPTOL III Relacions entre lAdministraci educativa de la Generalitat i els ens locals Article 162 Modalitats de coresponsabilitzaci entre lAdministraci educativa de la Generalitat i les administracions locals 1. Els ens locals i lAdministraci de la Generalitat collaboren, en lmbit educatiu, per mitj de la comissi mixta constituda per representants de les entitats municipalistes i del Departament, sens perjudici de les competncies que la llei atribueix al Consell de Governs Locals. El Govern, amb lacord de les entitats municipalistes, ha de regular la composici i les funcions daquesta comissi. 2. Lexercici de la coresponsabilitat de cada ajuntament i del Departament sarticula en lmbit territorial. 3. Els instruments que han de precisar la delimitaci de competncies i de responsabilitats de cadascuna de les administracions sn els convenis de collaboraci, dacord amb el que estableix larticle 159. 4. Per a desenvolupar accions educatives que concretin prioritats sectorials o territorials, i a iniciativa de la Generalitat i dels ens locals, es poden constituir consorcis, com a frmula jurdica que desenvolupa i precisa els mbits de coresponsabilitat entre ambdues administracions, amb les competncies que determinin llurs estatuts. Aquests estatuts han de garantir que en lrgan decisori del consorci la representaci de la Generalitat sigui majoritria. 5. El personal procedent de la Generalitat que passi a prestar serveis en els consorcis a qu fa referncia lapartat 4 mant en tot cas amb la Generalitat la relaci
Disposicions
56660
Nm. 5422 16.7.2009
jurdica que t en el moment de la incorporaci al consorci i conserva els drets adquirits, incloses les expectatives de promoci i mobilitat. Article 163 Aportaci de terrenys per a la construcci de centres pblics 1. Els municipis han de posar a disposici de lAdministraci educativa els terrenys necessaris per a construir-hi els centres educatius pblics obtinguts en els procediments de gesti urbanstica. 2. Els municipis han de cooperar amb lAdministraci educativa per a obtenir els terrenys necessaris per a construir-hi centres educatius pblics al marge dels sistemes dexecuci del planejament urbanstic. Article 164 Conservaci, manteniment i vigilncia dediicis destinats a centres educatius pblics 1. Sens perjudici daltres modalitats de collaboraci que es puguin establir, la conservaci, el manteniment i la vigilncia dels edificis destinats a les escoles i als centres pblics especialitzats a qu fa referncia larticle 81 corresponen al municipi on es troben situats. Aix no obstant, el Departament s competent en les obres i les actuacions de reforma, ampliaci o adequaci i millora daquests centres educatius, i les finana. Els edificis esmentats no es poden destinar a altres serveis o activitats sense lacord del Departament. 2. LAdministraci educativa ha dassumir la part de les despeses corresponent si per necessitats descolaritzaci ha de destinar els edificis a qu fa referncia lapartat 1 a impartir educaci secundria obligatria o formaci professional. En el supsit dafectacions parcials, sha destablir el conveni de collaboraci corresponent. Article 165 s social dels centres pblics LAdministraci educativa ha de promoure ls social dels centres pblics fora de lhorari escolar i ha de regular els criteris bsics daquest s.
CAPTOL IV Cooperaci amb altres administracions, organismes i institucions Article 166 Cooperaci amb altres administracions educatives El Departament ha de mantenir relacions de cooperaci amb altres administracions educatives a fi destablir criteris i procediments per a garantir lefectivitat del principi digualtat en laccs al sistema educatiu i millorar-ne la qualitat. Article 167 Relacions amb administracions daltres territoris de parla catalana El Departament ha de promoure la collaboraci amb les administracions educatives dels territoris amb qu Catalunya comparteix la llengua prpia. Aix mateix, el Departament ha de cooperar amb les entitats educatives de territoris de parla catalana. Article 168 Cooperaci amb les universitats 1. El Govern i les universitats de Catalunya han destablir relacions de collaboraci per a potenciar lexcellncia del sistema educatiu, sens perjudici de les facultats de coordinaci que corresponen al Consell Interuniversitari de Catalunya.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56661
2. La cooperaci a qu fa referncia lapartat 1 inclou, entre altres, els aspectes segents: a) La realitzaci de treballs de recerca sobre lactivitat educativa. b) La participaci en els procediments avaluadors. c) Laccs dels alumnes a lensenyament universitari. d) La formaci inicial i permanent del professorat. e) La incorporaci a les universitats de docents procedents del sistema educatiu no universitari. f) La realitzaci de prctiques destudiants universitaris. g) Les activitats dextensi universitria. h) Lelaboraci i la difusi de materials pedaggics. i) La incorporaci de tecnologies de la informaci i de la comunicaci. 3. En collaboraci amb les universitats de Catalunya es poden crear institucions per a la recerca en el camp de leducaci i establir per conveni programes prioritaris de recerca educativa, dacord amb el que estableix larticle 84.2. Article 169 Voluntariat 1. Les entitats de voluntariat en lmbit de leducaci collaboren amb lAdministraci educativa en la integraci social de les persones amb discapacitats o amb risc dexclusi social i en la realitzaci dactivitats complementries i extraescolars i deducaci en el lleure. 2. Correspon al Departament i als ens locals, en els mbits respectius de competncia, determinar labast i el procediment per a fer efectiva la participaci a qu fa referncia lapartat 1, dacord amb els sectors afectats. Article 170 Cooperaci amb empreses i sindicats 1. Les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals participen en els consells escolars regulats pel captol V. 2. Les empreses i les organitzacions empresarials collaboren per mitj de convenis en els ensenyaments propis de la formaci professional. Aix mateix, les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals del sector productiu participen en el Consell Catal de Formaci Professional.
CAPTOL V El Consell Escolar de Catalunya i altres rgans de participaci Article 171 El Consell Escolar de Catalunya 1. El Consell Escolar de Catalunya s lorganisme superior de consulta i de participaci dels sectors afectats en la programaci general de lensenyament no universitari dins lmbit de lAdministraci de la Generalitat. 2. Sn funcions del Consell Escolar de Catalunya: a) Garantir la participaci efectiva dels sectors afectats en la programaci general de lensenyament no universitari, que ha de comprendre la programaci de loferta de llocs escolars. b) Atendre les consultes preceptives a qu fa referncia lapartat 3. c) Qualsevol altra que li sigui atribuda per disposici legal. 3. El Consell Escolar de Catalunya ha dsser consultat preceptivament sobre: a) Els avantprojectes de llei i els projectes de disposicions generals de lmbit educatiu que ha daprovar el Govern o el conseller o consellera titular del Departament.
Disposicions
56662
Nm. 5422 16.7.2009
b) La programaci de loferta educativa del Servei dEducaci de Catalunya. c) Les normes generals sobre construccions i equipaments escolars. d) Les actuacions generals dirigides a millorar la qualitat de lensenyament i a millorar-ne ladequaci a la realitat social de Catalunya, i les dirigides a compensar les desigualtats i les deficincies socials i individuals. e) Els criteris de finanament de la prestaci del Servei dEducaci de Catalunya. f) Les bases generals de la poltica de beques i dajuts a lestudi. 4. El Departament pot sotmetre a consulta del Consell Escolar de Catalunya altres aspectes de la regulaci del sistema educatiu no inclosos en lapartat 3. 5. El Consell Escolar de Catalunya pot formular per iniciativa prpia propostes al Departament sobre qestions relacionades amb la qualitat de lensenyament. 6. La composici del Consell Escolar de Catalunya sha destablir per llei. Els membres del Consell han dsser nomenats pel Govern. 7. La presidncia del Consell Escolar de Catalunya correspon al conseller o consellera titular del Departament, que la pot delegar en una persona de les que componen el Consell que tingui un prestigi reconegut en el mn educatiu. 8. El Consell Escolar de Catalunya funciona en ple i en comissions, dacord amb les normes dorganitzaci i funcionament que aprova el Departament a proposta del Consell. 9. El Consell Escolar de Catalunya ha delaborar una memria anual de les seves activitats, que sha de fer pblica. 10. El Consell Escolar de Catalunya, per ra de la matria tractada en una sessi, pot sollicitar que hi compareguin, amb veu i sense vot, representants dentitats lactuaci de les quals incideixi en els centres educatius. Article 172 Consells escolars territorials 1. Els consells escolars territorials sn els organismes de consulta i de participaci dels sectors afectats respecte de la programaci general de lensenyament no universitari dins lmbit de les rees territorials en qu sestructura lAdministraci educativa. 2. Els consells escolars territorials sn integrats pels vocals designats en representaci dels sectors segents: a) El professorat, lalumnat, les mares i els pares dels alumnes i el personal dadministraci i serveis dels centres educatius integrats en la prestaci del Servei dEducaci de Catalunya i les associacions i organitzacions que els representen en lmbit territorial de cada consell. b) Les organitzacions sindicals i empresarials que actuen en lmbit territorial de cada consell. c) LAdministraci educativa. d) Els municipis compresos en lmbit territorial de cada consell. e) Els centres educatius integrats en la prestaci del Servei dEducaci de Catalunya en lmbit territorial de cada consell. 3. Correspon al conseller o consellera titular del Departament designar el president o presidenta de cada consell escolar territorial, dentre els vocals que el componen. 4. Els consells escolars territorials, per ra de la matria tractada en una sessi, poden sollicitar que hi compareguin, amb veu i sense vot, representants dentitats lactuaci de les quals incideixi en els centres educatius. 5. El Departament ha de determinar per reglament les funcions, la composici i els criteris generals dorganitzaci i funcionament dels consells escolars territorials. Article 173 Consells escolars municipals Els municipis poden constituir consells municipals en tant que rgans i instruments de consulta i de participaci. Els consells shan de constituir en els
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56663
municipis als quals shagin delegat competncies de les que estableix larticle 159.4. Article 174 Consell Catal de Formaci Professional 1. El Consell Catal de Formaci Professional s lrgan de consulta i dassessorament del Govern respecte de la formaci professional, de composici interdepartamental, en qu participen administracions locals, organitzacions empresarials i organitzacions sindicals. 2. El Consell Catal de Formaci Professional ha darticular els mecanismes necessaris per a assolir progressivament la integraci dels subsistemes de la formaci professional a Catalunya i, amb aquesta finalitat, ha dexercir les funcions, formular les propostes i emetre els informes establerts pel seu ordenament especfic.
CAPTOL VI Organitzaci territorial de lAdministraci educativa de la Generalitat Article 175 rees territorials 1. LAdministraci educativa de la Generalitat sestructura en rees territorials que es delimiten dacord amb lorganitzaci territorial de Catalunya i tenint en compte criteris demogrfics. 2. Cada rea territorial ha de comptar amb un servei territorial o rgan administratiu determinat pel Govern per a atendre les necessitats de la poblaci compresa en el seu territori, dacord amb les previsions de la programaci educativa, sens perjudici del que estableix larticle 160 amb relaci a ladministraci de leducaci a la ciutat de Barcelona. 3. Els serveis territorials o rgans administratius determinats pel Govern constitueixen rgans desconcentrats de lAdministraci educativa que, dacord amb els criteris generals establerts pel Govern, tenen, amb relaci a lrea territorial corresponent, les funcions segents: a) El desenvolupament de les poltiques educatives. b) La gesti dels recursos relatius al funcionament dels serveis i les prestacions que configuren el Servei dEducaci de Catalunya. c) El suport a la gesti educativa i administrativa dels centres i els serveis educatius. d) La cooperaci amb les administracions locals. e) La inspecci del sistema educatiu. f) La interlocuci i latenci a la comunitat educativa. g) Lautoritzaci dels centres privats, dacord amb el que es determini per reglament. h) Les altres que els siguin atribudes per disposici reglamentria. Article 176 Zones educatives 1. El Departament, en el marc de les rees territorials i sota la seva direcci i coordinaci, delimita zones educatives atenent criteris de proximitat i coresponsabilitat. 2. Les zones educatives constitueixen unitats de programaci de loferta educativa a les quals es poden atribuir per reglament funcions de coordinaci de les actuacions en el sistema educatiu i dels recursos humans i econmics que les administracions hi aportin. En cadascuna daquestes zones sha de garantir, per mitj dels centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya, una oferta suficient de places en els ensenyaments obligatoris, amb una distribuci equili-
Disposicions
56664
Nm. 5422 16.7.2009
brada dels alumnes, dacord amb el que estableix larticle 44, i una previsi dels serveis educatius corresponents. 3. La delimitaci territorial en zones educatives sha de fer atenent criteris descala, de manera que en cada zona es garanteixi la suficincia de loferta educativa dels ensenyaments de rgim general, sens perjudici de la complementarietat de zones prximes en matria doferta de formaci professional, modalitats datenci als alumnes amb necessitats educatives especfiques, ensenyaments de rgim especial, educaci dadults i serveis educatius. Aix mateix, lestabliment de zones ha datendre criteris didentitat, de manera que geogrficament o per altres condicions socials, econmiques, de relaci humana, de transport pblic o vies de comunicaci o de tradici, lmbit territorial de la zona sigui reconegut pels usuaris del sistema educatiu. En totes les actuacions cal tenir present el principi dequilibri entre les activitats educatives de les poblacions de grandria diferent que integren la zona educativa. 4. Si la zona educativa coincideix amb un municipi, lmbit municipal s lmbit ordinari de concurrncia i collaboraci de lAdministraci educativa de la Generalitat i lAdministraci educativa municipal. Si la zona educativa inclou diversos municipis, shan dacordar sistemes de collaboraci i concurrncia del conjunt dadministracions afectades, sens perjudici de les competncies de cadascun dels municipis. CAPTOL VII La inspecci del sistema educatiu Article 177 Deinici i condici 1. El Departament exerceix la inspecci del sistema educatiu respecte de tots els centres, de qualsevol titularitat, dels serveis i dels altres elements del sistema, amb lobjectiu dassegurar laplicaci de lordenament i garantir lexercici dels drets i el compliment dels deures que en deriven. 2. La inspecci del sistema educatiu est articulada territorialment i lexerceixen funcionaris del Cos dInspectors dEducaci de la Generalitat de Catalunya i del Cos dInspectors al Servei de lAdministraci Educativa, que tenen en lexercici daquesta funci la condici dautoritat pblica. 3. Correspon al Govern regular lestructura, les atribucions i el funcionament dels rgans de la Inspecci dEducaci i les atribucions que corresponen a les persones que lexerceixen. Article 178 Funcions de la Inspecci dEducaci 1. La Inspecci dEducaci t les funcions segents: a) Supervisar i avaluar els centres i els serveis educatius i controlar lassoliment dels objectius definits, respectivament, en els projectes educatius i en els plans dactuaci. b) Supervisar i avaluar lexercici de la funci docent i de la funci directiva. c) Participar en el desplegament daccions per al millorament de la prctica educativa i del funcionament dels centres, i tamb dels processos de reforma i innovaci educativa. d) Desenvolupar processos avaluadors i participar en laplicaci davaluacions dacord amb el que estableix el ttol XI. e) Vetllar pel respecte i el compliment de les normes reguladores del sistema educatiu i laplicaci dels principis i valors que shi recullen, inclosos els destinats a fomentar la igualtat de gnere. f) Assessorar, orientar i informar els diferents sectors de la comunitat educativa en lexercici de llurs drets i en el compliment de llurs obligacions. g) Emetre els informes que, a instncies de lAdministraci educativa o dofici, es deriven de lexercici de les seves funcions.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56665
h) Qualsevol altra que li encomani lAdministraci educativa, en lmbit de les seves competncies. 2. Els inspectors deducaci, sens perjudici de llurs facultats per a assegurar el compliment efectiu de drets i deures, poden intervenir en la mediaci exercint funcions darbitratge en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa. Article 179 Atribucions dels inspectors deducaci 1. Els inspectors deducaci, en lexercici de llurs funcions, tenen les atribucions segents: a) Accedir a les diverses dependncies dels centres i dels serveis educatius. b) Conixer i observar directament totes les activitats que tenen lloc als centres i als serveis educatius. c) Examinar i comprovar ladequaci dels projectes educatius i la resta de documentaci acadmica, pedaggica i administrativa dels centres i dels serveis educatius. d) Requerir i rebre informaci dels diferents sectors de la comunitat educativa i dels altres rgans i serveis de lAdministraci educativa. e) Requerir als directors, als titulars dels centres i als altres agents educatius que adaptin llurs actuacions a la normativa vigent. f) Qualsevol altra que els atribueixi lAdministraci educativa, en lmbit de les seves competncies. 2. Els inspectors deducaci, en lexercici de llurs funcions i atribucions, han dadequar llur actuaci al rgim dautonomia dels centres i a lassignaci de responsabilitats a la direcci, sens perjudici de les actuacions de carcter general que els corresponen. Article 180 Plans dactuaci 1. Les funcions i les atribucions de la Inspecci dEducaci es desenvolupen per mitj de plans dactuaci pluriennals, generals i territorials, que sn pblics. 2. Els plans dactuaci a qu fa referncia lapartat 1 han de fixar els objectius de les actuacions que han de portar a terme els inspectors deducaci, amb vista a millorar els processos densenyament, els resultats daprenentatge i lorganitzaci i el funcionament dels centres. Article 181 Formaci permanent i avaluaci 1. La programaci de la formaci permanent a qu fa referncia larticle 110 ha dincloure la formaci que t per objectiu millorar i actualitzar professionalment els inspectors deducaci. 2. Lavaluaci interna i externa de lactivitat inspectora es porta a terme dacord amb els principis, les finalitats i els procediments establerts pel ttol XI. TTOL XI De lavaluaci i la prospectiva del sistema educatiu CAPTOL I Avaluaci i prospectiva Article 182 Objecte i inalitats 1. Lavaluaci del sistema educatiu s el procs dabast intern i dabast general que t per objecte descriure, analitzar, valorar i interpretar les poltiques, les insti-
Disposicions
56666
Nm. 5422 16.7.2009
tucions i les prctiques educatives amb lobjectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les. 2. Les finalitats de lavaluaci del sistema educatiu sn: a) Contribuir a millorar la qualitat, leficincia i lequitat del sistema educatiu. b) Collaborar en la transparncia del sistema educatiu. c) Analitzar i aportar informaci sobre el grau dassoliment dels objectius educatius. d) Retre comptes i oferir informaci sobre el procs educatiu, els seus agents i els seus resultats. e) Fer anlisi prospectiva del sistema educatiu. f) Orientar i elaborar recomanacions sobre poltiques i prctiques educatives. g) Promoure la igualtat doportunitats i possibilitats educatives. 3. Laplicaci de la prospectiva en lmbit educatiu persegueix complementar el coneixement del sistema i de les prctiques educatives proporcionat per lavaluaci. Les finalitats de laplicaci de la prospectiva en lmbit educatiu sn les segents: a) Analitzar les implicacions educatives dels canvis en els mbits socials, econmics, demogrfics, tecnolgics, cientfics, productius, culturals, pedaggics, ambientals, normatius i organitzatius que afecten laprenentatge, la formaci i leducaci de les persones, i proporcionar elements per a millorar i innovar les poltiques educatives. b) Orientar les actuacions en matria de gesti del canvi i de promoci del lideratge educatiu. CAPTOL II mbit, principis i activitat relatius a lavaluaci Article 183 mbit 1. Lavaluaci sestn a tots els mbits del sistema educatiu i en comprn tots els aspectes i les manifestacions. Lactivitat avaluadora es projecta sobre els mtodes densenyament, els processos i les estratgies daprenentatge i els resultats obtinguts pels alumnes, lexercici de la funci docent, la funci directiva, el funcionament dels centres educatius, la implicaci de les famlies, la Inspecci dEducaci, els serveis educatius i la mateixa Administraci educativa. 2. Lavaluaci afecta tots els centres, les activitats i els serveis sostinguts amb recursos pblics. Pel que fa als resultats dels alumnes, i a contextos i processos educatius, lavaluaci afecta tots els centres i serveis del sistema educatiu. Article 184 Principis 1. Lavaluaci ha dsser sotmesa als principis segents: a) Objectivitat en lanlisi i la rellevncia dels resultats. b) Rigor, credibilitat i utilitat dels processos i dels productes resultants. c) s reservat de la informaci individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius, pel que fa a lavaluaci general del sistema. d) Transparncia en lacci i la informaci pblica de les activitats i dels resultats. 2. Lavaluaci del sistema educatiu sha de portar a terme amb la participaci de tots els sectors implicats. Article 185 Procediments davaluaci 1. El Departament, amb la participaci, si escau, daltres instncies educatives, ha de determinar els procediments davaluaci inclosos els referits a lautoavaluaci dels agents educatius i de les institucions educatives, els indicadors i els criteris per a homogenetzar les dades informatives. Aquests procediments, indicadors i criteris sn pblics.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56667
2. Lrgan responsable de lavaluaci ha de promoure la recerca orientada a millorar les metodologies davaluaci i el coneixement dels elements que defineixen el funcionament i el rendiment del sistema educatiu. Article 186 Modalitats davaluaci 1. Lactivitat avaluadora, que es pot desenvolupar segons les diverses modalitats que determini lAdministraci educativa, ha dincloure en tot cas les modalitats davaluaci segents: a) Avaluacions generals del sistema educatiu i de lAdministraci educativa. b) Avaluaci dels rendiments educatius, que ha de comprendre en tot cas les avaluacions de diagnstic de les competncies bsiques assolides pels alumnes, els resultats de les quals shan de tenir en compte per a determinar si els alumnes han assolit els objectius de cada etapa. c) Avaluaci de lexercici docent, que ha de permetre lacreditaci dels mrits dels docents per a la promoci professional. d) Avaluaci de lexercici de la funci directiva i de la funci inspectora. e) Avaluaci dels centres educatius. f) Avaluaci dels serveis educatius. g) Avaluaci de les activitats educatives fetes ms enll de lhorari lectiu. 2. Els centres educatius sostinguts amb fons pblics shan dautoavaluar. De lautoavaluaci nhan de deduir actuacions de millora, que han de quedar registrades, dacord amb el que sestableixi per reglament. Article 187 Programaci i difusi 1. El Departament programa les avaluacions generals. 2. El Govern ha de presentar al Parlament un informe sobre els resultats dels processos avaluadors generals i sobre la situaci del sistema educatiu. 3. El Departament ha de fer pblics els aspectes dinters general dels resultats daquestes avaluacions.
CAPTOL III LAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci Article 188 Creaci de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci 1. Es crea lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci, que sadscriu al departament competent en matria deducaci, en els termes previstos per aquesta llei. 2. LAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci s un ens de dret pblic que en la seva activitat instrumental utilitza el dret privat. LAgncia t personalitat jurdica prpia, plena capacitat dobrar i patrimoni propi per al compliment de les seves funcions. 3. En lexercici de la seva activitat, lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci actua amb autonomia respecte de lAdministraci educativa. 4. LAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci t la representaci de lAdministraci educativa en els organismes nacionals, estatals i internacionals davaluaci i prospectiva educatives. Article 189 rgans i estatuts 1. Els rgans de govern i dadministraci de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci sn: a) El Consell Rector. b) El president o presidenta.
Disposicions
56668
Nm. 5422 16.7.2009
2. El Consell Rector de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci s format pel president o presidenta, pels vocals que determinin els estatuts de lAgncia i, eventualment, si els estatuts ho disposen, per un director o directora. 3. Correspon al Govern nomenar, a proposta del conseller o consellera titular del Departament, el president o presidenta i el director o directora de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci, i correspon al conseller o consellera designar els membres del Consell Rector dentre persones de prestigi reconegut en lmbit de leducaci o de la prospectiva educativa o amb experincia en processos davaluaci, inspecci i direcci de centres educatius. 4. El Govern, a proposta del conseller o consellera titular del Departament, aprova els estatuts de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci, que han de regular lestructura, el funcionament i els rgims jurdic, econmic i pressupostari de lAgncia. Les modificacions dels estatuts de lAgncia han dsser elaborades pel Consell Rector a proposta del president o presidenta i han dsser aprovades pel Govern. Article 190 Funcions 1. De conformitat amb lobjecte, els mbits i els principis de lavaluaci establerts pels captols I i II, les funcions de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci sn: a) Fomentar lavaluaci en general i lautoavaluaci de lAdministraci educativa, els centres educatius, el professorat, els alumnes, els serveis, els programes i les activitats que constitueixen el sistema educatiu. b) Definir principis i homologar criteris i mtodes davaluaci de leducaci i de prospectiva en lmbit educatiu. c) Portar a terme les diverses modalitats davaluaci establertes per larticle 186. d) Determinar, dacord amb la Inspecci dEducaci, els models i els protocols pertinents per a lavaluaci de centres i la supervisi dels resultats. e) Determinar, dacord amb la Inspecci dEducaci, els models i els protocols davaluaci de la funci docent i de la funci directiva. f) Portar a terme activitats de recerca i prospecci sobre tendncies i poltiques que poden influir en la innovaci de lactivitat educativa. Aquestes activitats es porten a terme tenint en compte els canvis socials, econmics, demogrfics, tecnolgics, normatius i organitzatius que afecten lmbit de leducaci, en general, i de lavaluaci, en particular. 2. LAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci ha despecificar, en cada una de les actuacions davaluaci, el carcter facultatiu o obligatori de la participaci dels sectors i els agents implicats i ha dinformar de ls de la informaci obtinguda. Article 191 Informaci al Parlament i al Consell Escolar de Catalunya 1. LAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci ha de presentar al Parlament, amb periodicitat anual, un informe sobre els resultats de les avaluacions fetes en el perode corresponent. 2. Amb la periodicitat que es deriva de la naturalesa de les diverses avaluacions, lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci ha dinformar el Consell Escolar de Catalunya dels resultats de les avaluacions. Article 192 Rgim econmic i de personal 1. Els recursos econmics de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci sn: a) Els que se li assignin amb crrec als pressupostos de la Generalitat.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56669
b) Els rendiments procedents dels bns i dels drets propis o que tingui adscrits. c) Els ingressos derivats de lexercici de la seva activitat. d) Les subvencions, els ajuts, les aportacions voluntries, els llegats i les donacions que rebi de persones o entitats pbliques o privades. e) Els crdits i els prstecs que li siguin concedits, si escau, dacord amb la normativa vigent. f) Qualssevol altres que li puguin correspondre. 2. El personal de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci est format per: a) Personal propi, contractat en rgim laboral, tot respectant els principis de mrit i capacitat. b) El personal de lAdministraci de la Generalitat, daltres administracions i de les universitats pbliques que hi sigui adscrit, dacord amb la normativa vigent. Article 193 Avaluaci i propostes curriculars 1. LAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci ha delaborar informes i propostes sobre els aspectes prescriptius dels currculums educatius, dacord amb el que estableix larticle 53. 2. En lelaboraci dels informes i les propostes curriculars a qu fa referncia lapartat 1 shan de prendre en consideraci els resultats de les avaluacions fetes anteriorment, i tamb els resultats dels treballs de recerca i de prospectiva. 3. s objecte davaluaci ladequaci del desenvolupament i la concreci del currculum en els projectes educatius dels centres. Amb aquest fi, lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci ha delaborar criteris i pautes de referncia i posar-les a disposici del conjunt del sistema educatiu, en general, i de la comunitat educativa, de manera especfica. Article 194 Collaboraci en lactivitat avaluadora i de prospectiva 1. Per a la realitzaci de funcions avaluadores, lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci ha de cooperar amb les institucions amb incidncia en el sistema educatiu i ha de promoure la collaboraci de lAdministraci educativa, de les administracions locals, si escau, dels rgans de govern i del professorat dels centres i serveis educatius i, si escau, de les famlies dels alumnes. 2. La Inspecci dEducaci s lrgan per mitj del qual lAdministraci educativa vehicula preferentment la collaboraci en lexercici de les funcions avaluadores encomanades a lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci amb relaci a les modalitats davaluaci a qu fa referncia larticle 186. 3. LAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci pot establir acords de collaboraci amb les universitats i amb empreses, organismes i entitats especialitzades. La relaci contractual de collaboraci ha dadoptar la forma jurdica que correspongui en cada cas. Article 195 Deontologia 1. Els estatuts de lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci han destablir lelaboraci dun codi deontolgic que determini les regles dactuaci de lAgncia i les de totes les persones i institucions que intervinguin en el desenvolupament de lactivitat avaluadora i prospectiva. 2. Els acords de collaboraci que subscrigui lAgncia dAvaluaci i Prospectiva de lEducaci amb persones i institucions han dobligar al compliment del codi deontolgic a qu fa referncia lapartat 1.
Disposicions
56670
Nm. 5422 16.7.2009
TTOL XII Del inanament del sistema educatiu CAPTOL I Principis que regeixen la gesti dels recursos econmics del sistema educatiu Article 196 Principis generals de gesti pblica Els recursos econmics posats a disposici del sistema educatiu, de lAdministraci educativa i dels centres sostinguts amb fons pblics es gestionen dacord amb els principis generals dequitat, eficcia, eficincia i economia i dacord amb els principis especfics que estableix larticle 197. Article 197 Principis especics per a la gesti dels recursos econmics del sistema educatiu 1. La gesti dels recursos econmics del sistema educatiu es regeix pel principi de planificaci econmica, pel principi de suficincia i estabilitat pressupostria, pel principi de liquiditat i pel principi de control financer. 2. Per donar compliment al principi de planificaci econmica, el Departament, amb la periodicitat que estableixi el Govern, ha delaborar un pla econmic que permeti datendre lescolaritzaci obligatria, els objectius dequitat i dexcellncia del Servei dEducaci de Catalunya i els altres objectius de carcter especfic que estableixi el Govern. El pla ha dincloure els recursos necessaris i un sistema dindicadors que permeti de comprovar-ne laplicaci i de verificar lassoliment dels seus objectius. 3. Per donar compliment al principi de suficincia i estabilitat pressupostria, la Generalitat ha de dotar el sistema educatiu dels recursos econmics necessaris per a garantir la suficincia econmica derivada de la gratutat dels ensenyaments a qu fa referncia larticle 5.2, establerts en la programaci educativa, i per a assolir-ne els objectius. El Departament ha de sotmetre a laprovaci del Govern un programa pluriennal, que ha de tenir cada any la dotaci pressupostria corresponent en els pressupostos de la Generalitat. 4. Per donar compliment al principi de liquiditat, els centres pblics de la Generalitat poden contractar operacions de tresoreria per a finanar el dficit temporal transitori de recursos financers, per un import que no superi els ingressos meritats i pendents de cobrament. 5. Per donar compliment al principi de control financer, el Departament, amb la collaboraci de la Intervenci General de la Generalitat, ha destablir anualment un pla dauditories amb la finalitat dexercir el control financer dels recursos pblics gestionats pels centres educatius sostinguts amb fons pblics i pels serveis educatius i el control financer de les subvencions atorgades a qualsevol agent o instituci del sistema educatiu.
CAPTOL II Finanament dels ensenyaments del Servei dEducaci de Catalunya Article 198 Finanament del primer cicle deducaci infantil 1. El Departament, dacord amb el que estableix larticle 42, i en els termes que determini la programaci, ha destablir una oferta de places per a infants de zero a tres anys. 2. Als efectes del que estableix larticle 56.5, i preferentment per a satisfer les necessitats descolaritzaci dinfants en entorns socioeconmics o culturals desfavorits i en zones rurals, dacord amb la programaci i els requisits que shagin
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56671
establert prviament, el Departament ha de subvencionar la creaci, la consolidaci i el sosteniment de places per a infants de zero a tres anys en llars dinfants de titularitat municipal. 3. Amb la finalitat expressada per lapartat 2 i dacord amb els criteris generals establerts pel Govern, el Departament pot subvencionar lescolaritzaci dinfants en llars dinfants de titularitat privada que desenvolupen lactivitat amb finalitat essencial de servei, dacord amb la programaci i els criteris de preferncia que sestableixin per reglament, entre els quals hi ha dhaver la satisfacci de necessitats descolaritzaci dinfants en entorns socioeconmics o culturals desfavorits i en zones rurals. Aquestes subvencions han de representar per a les famlies una disminuci del cost de lescolaritzaci. Article 199 Finanament de lescolaritzaci obligatria i daltres ensenyaments gratuts El Govern ha de garantir la gratutat de lescolaritzaci dels ensenyaments a qu fa referncia larticle 5.2 i ha de sostenir amb els recursos econmics necessaris els centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya, dacord amb la programaci educativa. Article 200 Finanament de lescolaritzaci postobligatria i densenyaments de rgim especial 1. El Departament ha de definir peridicament loferta de places en els ensenyaments de batxillerat i de formaci professional, ha de garantir lexistncia dun nombre suficient de places escolars gratutes i ha destablir un sistema de beques que garanteixi adequadament la igualtat doportunitats per als alumnes i nestimuli lxit acadmic. 2. El Departament, dacord amb larticle 42, i en els termes que determini la programaci especfica, pot subvencionar ensenyaments de rgim especial. Article 201 Finanament extraordinari per a assolir lequitat i la qualitat en el Servei dEducaci de Catalunya 1. El Departament pot establir un finanament addicional per als centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya que desenvolupin estratgies orientades a assegurar lequitat i a fer possible el millorament dels resultats educatius. Aquest finanament addicional ha de permetre, en els centres en qu sapliqui, la gratutat total de lhorari escolar. 2. Els recursos addicionals sassignen per centres educatius, dacord amb el contracte programa a qu fa referncia larticle 48.5. En un centre privat concertat, el contracte programa ha de tenir una durada pluriennal, en concordana amb el que estableixen els apartats 8 i 9 de larticle 205. 3. El Departament, amb la finalitat dassolir lequitat i la qualitat, pot subscriure convenis amb els ens locals duna zona educativa per a aportar recursos extraordinaris a plans i programes socioeducatius i activitats extraescolars, i ha dhabilitar les partides pressupostries necessries, amb els recursos que permetin aplicar-los amb eficcia i eficincia. Article 202 Ajuts i beques per a garantir la igualtat doportunitats en activitats complementries i extraescolars El Departament, per raons doportunitat social, dequitat o de no-discriminaci per raons econmiques, ha destablir ajuts i atorgar beques amb relaci a activitats complementries i extraescolars.
Disposicions
56672
Nm. 5422 16.7.2009
Article 203 Mecanismes addicionals per al inanament de la construcci de centres educatius 1. Correspon al Govern regular modalitats de contractaci dobres de construcci dedificis destinats a centres educatius pblics que comportin la reversi de lobra al patrimoni de la Generalitat una vegada transcorregut el perode establert durant el qual ledifici s usat pel centre pblic en rgim de lloguer. 2. Correspon al Govern establir mecanismes de foment de les inversions en ampliacions, millores, reformes i nova construcci dedificis destinats a centres privats concertats, preferentment en zones socioeconmicament desfavorides. CAPTOL III Finanament dels centres Article 204 Finanament del sosteniment dels centres pblics 1. Per a lautonomia de gesti econmica dels centres pblics de qu s titular la Generalitat, i dacord amb el criteri de suficincia, els pressupostos anuals de la Generalitat han de consignar aquest finanament en el captol de despesa corrent, sens perjudici de la posterior evoluci a dotacions pressupostries per programes. 2. Els convenis entre el Departament i els ens locals que estableixen finanament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels pressupostos de la Generalitat han de prendre com a referent els criteris aplicats als centres anlegs de titularitat de la Generalitat. Article 205 Finanament del sosteniment dels centres privats que presten el Servei dEducaci de Catalunya 1. El model ordinari de finanament amb recursos pblics dels centres privats que presten el Servei dEducaci de Catalunya s el concert educatiu, tal com el defineixen la regulaci orgnica i aquesta llei. 2. El Departament, dacord amb la programaci de loferta educativa i la disponibilitat pressupostria, ha destablir concerts amb els centres de titularitat privada que imparteixen les etapes deducaci obligatria o els altres ensenyaments declarats gratuts i satisfan necessitats descolaritzaci, amb les condicions bsiques establertes per les lleis orgniques i per aquesta llei. El Govern ha de regular per reglament el procediment de concertaci. 3. Als efectes del que disposa lapartat 2, es considera que un centre docent privat satisf necessitats descolaritzaci si compleix les condicions segents: a) T una relaci mitjana dalumnes per unitat escolar no inferior a la que determina el Departament per a cada zona. b) Escolaritza alumnes amb domicili habitual al municipi o a la zona educativa en la proporci que determina el Departament, atenent els criteris de programaci de loferta educativa a qu fa referncia larticle 44. 4. En la concertaci densenyaments en centres que no els han tingut concertats amb anterioritat, tenen preferncia els que atenen els criteris segents: a) Tenen una major proporci dalumnes amb condicions econmiques desfavorides. b) Porten a terme experincies dinters per al sistema educatiu. c) Tenen un major nombre dalumnes escolaritzats en el centre que pertanyen a la zona educativa on s el centre. 5. En tot cas, tenen preferncia els centres que, a ms de complir alguna de les condicions establertes per lapartat 4, estan constituts i funcionen en rgim de cooperativa.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56673
6. En subscriure el concert, el centre de titularitat privada sincorpora a la prestaci del Servei dEducaci de Catalunya, amb les obligacions i els drets que resulten de la regulaci bsica de la matria i del que estableix aquesta llei. 7. El procediment per a la subscripci de concerts educatius, que ha de reglamentar el Govern, sha de regir pels principis de transparncia i publicitat. En tot cas, la subscripci de nous concerts ha datendre les previsions de programaci de loferta educativa en els termes establerts per larticle 44. En aquests casos, la reglamentaci ha destablir els mecanismes que permetin la concertaci de les unitats autoritzades. 8. La quantia del mdul econmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris, que han de determinar les lleis de pressupostos de la Generalitat, pot comprendre, atenent circumstncies especfiques dels centres determinades per lAdministraci educativa, a ms de les especificacions establertes per la regulaci orgnica, quantitats assignades al pagament del personal no docent de suport a la docncia i, si escau, a una dotaci addicional de personal docent, en els centres que compleixin els requisits que es determinin per reglament. 9. El mdul incrementat derivat de lapreciaci i laplicaci de les circumstncies de lapartat 8 sha dassignar amb la subscripci prvia dun contracte programa. 10. Les lleis de pressupostos de la Generalitat han de determinar la quantia del mdul del concert per als centres deducaci especial a qu fa referncia larticle 81.4. En aquests centres tamb poden sser objecte de concert unitats destinades a prestar serveis i programes de suport a lescolaritzaci dels alumnes amb discapacitats en els centres ordinaris a qu fa referncia larticle 81.4. 11. El Departament ha destablir els criteris per a autoritzar les quanties mximes que els centres poden percebre per activitats complementries. 12. Els concerts dels programes de qualificaci professional inicial tenen carcter singular. 13. Els concerts, amb la sollicitud prvia del titular o la titular del centre, es renoven sempre que es mantinguin els requisits dels concerts i no es donin causes de no-renovaci. La renovaci es fa per un perode mnim de quatre anys i pel procediment que determini el Govern. 14. En el cas dincompliment de les obligacions derivades de la subscripci del concert educatiu establertes per la normativa vigent, s aplicable el procediment sancionador, que pot donar lloc a la rescissi del concert.
DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera Calendari daplicaci de la Llei El Govern, sens perjudici de lentrada en vigor de la Llei, ha daprovar un calendari, per a aplicar-la, que abasti un perode de vuit anys. Segona Efectivitat de laccs i la integraci en els nous cossos 1. Laccs i la integraci en els cossos regulats pels articles 111, 112, 119, 120, 121 i 129 i la disposici addicional novena han dsser efectius quan ho determini el Govern, una vegada garantit el manteniment dels rgims de jubilaci, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats, sens perjudici de laplicaci immediata de la resta de la regulaci continguda en el ttol VIII. 2. El personal funcionari dels cossos docents estatals adscrit a llocs dependents de lAdministraci educativa de la Generalitat, mentre no sen produeixi la integraci, forma part de la funci pblica docent de la Generalitat. 3. El Govern ha de promoure les modificacions normatives per a garantir els rgims de jubilaci, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats.
Disposicions
56674
Nm. 5422 16.7.2009
Tercera Consell escolar de la ciutat de Barcelona Al consell escolar de la ciutat de Barcelona, atesa la seva singularitat, li s aplicable el rgim establert per als consells escolars territorials. Quarta Revisi i actualitzaci de convenis 1. El Departament ha de revisar amb carcter peridic els criteris i les partides pressupostries a qu fa referncia la disposici final segona, amb lobjectiu dassegurar que els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals sajusten en tot moment a levoluci real dels costos i dels preus. 2. La previsi de revisi i actualitzaci establerta per lapartat 1 tamb sha daplicar als convenis que sacordin en aplicaci dels articles 166 i 167. Cinquena Zones educatives a la ciutat de Barcelona Els rgans competents del Consorci dEducaci de Barcelona, creat a lempara de la Llei 22/1988, del 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, han de determinar, en lmbit daquesta ciutat, les zones educatives definides per larticle 176. Sisena Alumnes amb necessitats educatives especiques El Departament ha didentificar peridicament, amb linforme previ del Consell Escolar de Catalunya, els supsits que comporten necessitats educatives especfiques. Setena Adscripci de centres Les adscripcions de centres existents es mantenen fins que sapliqui el que estableix aquesta llei, dacord amb el procediment que sha daprovar per reglament. Vuitena Finanament densenyaments postobligatoris En funci de les necessitats descolaritzaci derivades de la programaci educativa, dacord amb el que estableix larticle 200, es poden concertar ensenyaments de batxillerat i formaci professional en els centres que els imparteixen. Novena Integraci en els cossos docents de la Generalitat dels funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funci pblica de la Generalitat 1. Sens perjudici del que estableix la disposici addicional segona, la integraci en els cossos docents de la Generalitat dels funcionaris docents estatals que presten serveis a la funci pblica de la Generalitat, en qualsevol situaci administrativa, sha de portar a terme respectant en tot cas els drets econmics de qu gaudeixen en el moment de la integraci i amb el manteniment de lantiguitat que tenen reconeguda en el cos dorigen. La integraci mant el reconeixement de les especialitats de les quals sn titulars i es fa efectiva en els mateixos llocs de treball que tenen assignats, amb el mateix carcter amb qu han obtingut ladscripci. 2. Sintegren en el Cos de Mestres de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents al cos estatal de mestres incorporats a la funci pblica de la Generalitat, en qualsevol situaci administrativa. 3. Sintegren en el Cos de Catedrtics dEducaci de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos estatals de catedrtics densenyament se-
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56675
cundari, catedrtics descoles oficials didiomes i catedrtics darts plstiques i disseny incorporats a la funci pblica de la Generalitat, en qualsevol situaci administrativa. 4. Sintegren en el Cos de Professors dEducaci de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos estatals de professors densenyament secundari, professors descoles oficials didiomes i professors darts plstiques i disseny incorporats a la funci pblica de la Generalitat, en qualsevol situaci administrativa. 5. Sintegren en el Cos de Professors Tcnics de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos estatals de professors tcnics de formaci professional i de mestres de taller darts plstiques i disseny incorporats a la funci pblica de la Generalitat, en qualsevol situaci administrativa. 6. Sintegren en el Cos dInspectors dEducaci de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents al cos estatal dinspectors deducaci incorporats a la funci pblica de la Generalitat, en qualsevol situaci administrativa. 7. Lordenaci dels funcionaris en els cossos docents creats per aquesta llei sha de fer respectant la data del nomenament com a funcionaris de carrera. En el supsit de pertnyer a ms dun cos dentre el Cos de Catedrtics dEducaci de la Generalitat de Catalunya, el Cos de Professors dEducaci de la Generalitat de Catalunya o el Cos de Professors Tcnics de la Generalitat de Catalunya, sentn com a data de nomenament la ms antiga. 8. El que estableix aquesta disposici s aplicable als funcionaris docents que ocupin places vacants en els centres educatius dependents de la Generalitat en virtut de concursos de trasllat dmbit estatal que es convoquin dacord amb la disposici addicional dotzena. Desena rgans de negociaci i de representaci del personal docent 1. La negociaci collectiva de les condicions de treball dels funcionaris docents sha de portar a terme per mitj duna mesa sectorial deducaci, en atenci a les condicions especfiques de treball dels diferents collectius docents i al nombre defectius. Han dsser objecte de negociaci en aquesta mesa sectorial les matries detallades en larticle 37 de la Llei de lEstat 7/2007, del 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic, amb relaci als funcionaris docents, sempre que no hagin estat objecte de decisi de la mesa general de negociaci de la Generalitat. 2. Com a rgan de representaci dels collectius docents, sestableix una junta de personal en cadascun dels serveis territorials en qu se subdivideix lestructura administrativa del Departament i a la ciutat de Barcelona, que han de funcionar com a unitats electorals, dacord amb el que estableix lapartat 4 de larticle 39 de la Llei de lEstat 7/2007. Onzena Drets i deures dels professionals datenci educativa 1. Els educadors del primer cicle deducaci infantil, en lexercici professional de llur especialitzaci, a ms dels drets que es detallen en llur conveni collectiu, tenen els drets segents: a) Desenvolupar llur funci en el marc del projecte educatiu del centre. b) Accedir a la promoci professional. c) Accedir fcilment a la informaci sobre lordenaci docent. 2. Els educadors del primer cicle deducaci infantil, en lexercici professional de llur especialitzaci, a ms dels deures que es detallen en llur conveni collectiu, tenen els deures segents: a) Exercir la funci dacord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu. b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerncia, participaci i llibertat amb vistes a fomentar en els alumnes els valors cvics.
Disposicions
56676
Nm. 5422 16.7.2009
c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessries per a la millora contnua de la prctica professional. 3. Pel que fa als professionals datenci educativa altres que els educadors de primer cicle, shan dadequar, en el conveni collectiu corresponent, els drets i deures a les responsabilitats especfiques de llur exercici professional. Dotzena Concursos de trasllat dmbit estatal 1. Amb lobjectiu de fer efectius els principis digualtat i dintercomunicabilitat entre els respectius sistemes educatius en el marc com bsic de la funci pblica docent, definit per la legislaci educativa, lAdministraci educativa ha de contribuir a garantir la realitzaci coordinada dels corresponents concursos de trasllat dmbit estatal que es convoquin peridicament a lefecte de proveir les places vacants que es determinin en els centres educatius dependents de la Generalitat, amb reconeixement del dret a participar-hi de tots els funcionaris pblics docents, sigui quina sigui lAdministraci educativa de dependncia o per la qual hagin ingressat, sempre que compleixin els requisits generals i especfics que estableixin les convocatries. 2. LAdministraci educativa de la Generalitat ha de garantir la concurrncia dels seus funcionaris docents a les places dels concursos de trasllat convocades per altres administracions educatives, sempre que compleixin les condicions per a participar-hi. Tretzena Retribucions del personal contractat dels centres privats concertats El personal docent que presta servei en els ensenyaments objecte de concert i que percep les retribucions que deriven del contracte de treball, el conveni i la legislaci laboral aplicable rep unes retribucions equivalents i homologables a les dels funcionaris docents del nivell educatiu corresponent, que tenen en compte elements de promoci professional. Catorzena Protecci de dades personals En el tractament de dades, en lmbit del sistema educatiu, s aplicable la normativa de protecci de dades de carcter personal. Cal adoptar les mesures necessries per a garantir-ne la seguretat i la confidencialitat. LAdministraci educativa ha dafavorir la transmissi dels principis, els drets i les mesures de seguretat bsiques amb relaci a la protecci de dades. Quinzena Provisi de llocs dinspector o inspectora en comissi de serveis La provisi temporal, amb els perfils que sestableixin, de llocs dinspector o inspectora en comissi de serveis sha de fer per mitj de convocatries de concurs de mrits especfics entre funcionaris dels cossos docents. Shi han de valorar la capacitat professional i els mrits especfics com a docents. Entre aquests mrits sha de considerar la pertinena al Cos de Catedrtics i, duna manera preferent, lexercici de crrecs directius amb avaluaci positiva i haver ocupat llocs de responsabilitat tcnica en lAdministraci educativa de Catalunya. Setzena Efectes retributius i garanties de laplicaci de larticle 127.2 1. Les garanties retributives establertes per larticle 127.2 shan daplicar al personal docent que ocupa o ha ocupat llocs de treball no reservats exclusivament a funcionaris docents de lAdministraci de la Generalitat que ha estat remogut del
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56677
seu lloc discrecionalment o per alteraci o supressi del lloc de treball a partir de l1 de gener de 1981. 2. Els efectes dels drets retributius corresponents al component de les retribucions complementries, establert per larticle 127.2, es reconeixen a partir de la data dentrada en vigor de la Llei de lEstat 7/2007. Dissetena Acreditaci per a lobtenci del ttol de graduat o graduada en educaci secundria obligatria Sha destablir per reglament el procediment dacreditaci per a obtenir el ttol de graduat o graduada en educaci secundria obligatria dels alumnes que consten al registre a qu fa referncia larticle 55.7. Divuitena Infants i joves en situaci dacolliment familiar Els criteris de prioritat establerts per les lletres a i b de larticle 47.1 sn aplicables als infants i als joves en situaci dacolliment familiar, atenent el domicili i la composici de la famlia acollidora. Dinovena Centres que imparteixen accions formatives derivades de la integraci de les ofertes de formaci professional El Govern adapta la composici, les funcions i la denominaci dels rgans de govern dels centres que imparteixen accions formatives derivades de la integraci de les ofertes de formaci professional per tal de garantir, dacord amb lordenament, que la comunitat educativa, els representants dels agents econmics i socials i la instituci titular del centre participen en el govern del centre. Vintena Adscripci de centres a lInstitut Superior de les Arts 1. Sadscriuen plenament a lInstitut Superior de les Arts, als efectes establerts per larticle 66, els centres pblics superiors de titularitat de la Generalitat, i tamb els que pugui crear, i, funcionalment, la resta de centres superiors de titularitat pblica, i els centres superiors de titularitat privada shi poden adscriure als efectes funcionals que determini el conveni corresponent, entre els quals hi ha dhaver els relatius a les lletres b, c, i g de lapartat 3 de larticle 66. Els altres centres, de qualsevol titularitat, que imparteixin qualsevol altre ensenyament artstic finalista de carcter professionalitzador resten afectats pels criteris i les indicacions que emanen de lInstitut en els aspectes a qu fa referncia lesmentat apartat 3 de larticle 66 que els siguin aplicables. 2. El personal docent adscrit a llocs docents dels centres a qu fa referncia lapartat 1 mant la seva vinculaci, administrativa o laboral, amb ladministraci o lentitat titular del centre, sens perjudici de les funcions daquestes, que, dacord amb el que estableix lapartat 1, passen a sser exercides per lInstitut. 3. Els centres de titularitat de la Generalitat a qu es refereix lapartat 1 sadscriuen plenament a lInstitut sens perjudici de continuar com a patrimoni de la Generalitat, a la qual han de revertir en el mateix estat en qu shan adscrit a lInstitut, en el cas que aquest se suprimeixi. Vint-i-unena Adequaci a la Llei 22/1998, de la Carta municipal de Barcelona Les referncies que larticle 66 i la disposici addicional vintena fan a la Generalitat, al Departament i a lAdministraci educativa shan dentendre referides al Consorci
Disposicions
56678
Nm. 5422 16.7.2009
dEducaci de Barcelona en tot all en qu aquest hagi assumit les competncies que li atorga la Llei 22/1998, de la Carta municipal de Barcelona. Vint-i-dosena Convenis per a leducaci infantil Els convenis entre el Departament i els ens locals per a leducaci infantil han de vetllar perqu restin garantides les condicions bsiques de qualitat que garanteixen la prestaci daquest servei. Vint-i-tresena Estatut dels professionals de leducaci El Govern, en aplicaci del que estableix el ttol VIII, ha destablir per reglament un estatut de lexercici de les professions relacionades amb leducaci no universitria a Catalunya. Vint-i-quatrena Substituci temporal de membres de lequip directiu dels centres pblics El funcionari o funcionria docent dun centre pblic que, dacord amb el que sestableixi per reglament, sigui nomenat temporalment per substituir la baixa del titular o la titular dun rgan unipersonal de direcci o coordinaci del centre t, per la durada del nomenament, els mateixos drets i les mateixes obligacions que t el titular o la titular de lrgan. Vint-i-cinquena Gesti del conjunt de centres pblics de la Generalitat El Govern ha de formular les propostes legislatives necessries per a la creaci de linstrument adequat per a aconseguir la mxima eficincia en la gesti del conjunt de centres pblics de titularitat de la Generalitat i afavorir-ne la qualitat. Vint-i-sisena Ensenyaments artstics no reglats LAdministraci educativa promou els ensenyaments artstics no reglats per mitj de larticulaci de convenis amb els titulars de centres, dacord amb la programaci de loferta especfica a qu fa referncia larticle 200.2. Aquests convenis han de tenir en compte, si escau, la singularitat dels itineraris formatius que condueixen a laccs a estudis reglats de carcter professionalitzador. Vint-i-setena Excepcions del principi dautoritzaci administrativa de centres Lestabliment descoles que imparteixen exclusivament ensenyaments no reglats de msica o dansa i daltres centres que imparteixen exclusivament ensenyaments postobligatoris que no condueixin a lobtenci de ttols o certificats amb validesa a tot lEstat sha de subjectar al procediment de comunicaci prvia, dacord amb el que el Govern estableixi per reglament, sens perjudici de laplicaci del principi dautoritzaci administrativa a la resta de centres de titularitat privada. Vint-i-vuitena Creaci i regulaci del centre singular per a leducaci no presencial 1. El Govern, en el termini de tres anys a comptar de lentrada en vigor daquesta llei, ha de crear i regular el centre singular a qu fa referncia larticle 55 i nha destablir la denominaci. 2. En el centre per a leducaci no presencial, a ms dels llocs amb atribucions docents, shi poden preveure, per a les tasques de direcci i gesti, llocs no reservats exclusivament a docents.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56679
3. La regulaci del centre per a leducaci no presencial, dacord amb la singularitat de la seva funci, no est sotmesa a les prescripcions dels ttols VII, VIII i IX. No obstant aix, la provisi dels llocs docents sha de fer pels procediments establerts pel ttol VIII i la dels llocs no reservats exclusivament a docents sha de fer pels procediments generals aplicables.
DISPOSICIONS TRANSITRIES Primera Consell Escolar de Catalunya La frmula de composici del Consell Escolar de Catalunya es mant com a mxim fins al finiment del termini de desplegament daquesta llei. Segona Homologaci retributiva i de condicions de treball del professorat dels centres que presten el Servei dEducaci de Catalunya 1. Shan de consignar gradualment en el pressupost anual de la Generalitat, en el termini de tres anys a partir de lentrada en vigor daquesta llei, les partides suficients per a assolir lhomologaci retributiva del professorat que presta serveis en els ensenyaments objecte de concert dels centres concertats amb el professorat dels centres pblics. 2. La quantia del mdul per unitat escolar regulada per larticle 205 ha dincloure de manera gradual, en el termini de vuit anys a partir de lentrada en vigor daquesta llei, les quantitats necessries per a definir les condicions de treball del professorat que presta serveis en els ensenyaments objecte de concert dels centres concertats, prenent com a referncia les condicions del professorat dels centres pblics. Tercera Manteniment dels drets econmics del personal docent que sintegra en els cossos docents de Catalunya 1. El desplegament del que estableix aquesta llei no pot comportar, per al personal incls en el seu mbit daplicaci, la disminuci dels drets econmics vigents en el moment que sen faci efectiva la integraci, sigui quina en sigui la situaci administrativa. 2. Al personal docent que no es trobi en la situaci de servei actiu, se li han de reconixer els drets econmics a partir del moment en qu es produeixi el reingrs al servei actiu. Quarta Transformaci del sistema destadis docents en el sistema de promoci docent 1. El Govern ha de regular la transformaci i la transici del sistema de promoci docent per estadis al sistema de promoci professional per graus i categoria superior de snior. 2. El personal inter docent i el personal laboral de religi que tinguin reconegut el dret a percebre estadis docents abans de lentrada en vigor daquesta llei mantenen el complement retributiu corresponent de manera transitria fins al moment que ingressin al cos de funcionaris docents corresponent o cessin com a personal inter. Cinquena Homologaci retributiva i de condicions de treball en els serveis educatius Shan dhomologar, en el termini dun any a partir de lentrada en vigor daquesta llei, les retribucions i les condicions de treball de tots els professionals docents que exerceixin llurs funcions en llocs de treball dels serveis educatius en rgim de comissi de serveis.
Disposicions
56680
Nm. 5422 16.7.2009
Sisena Marc horari en el desplegament curricular Mentre el Govern no dicti les disposicions reglamentries corresponents al desplegament daquesta llei, sn aplicables els preceptes del Decret 142/2007, del 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, i del Decret 143/2007, del 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria. Setena Pla per a la igualtat de gnere en el sistema educatiu 1. El Govern, a proposta del Departament i en el termini de dos anys a partir de lentrada en vigor daquesta llei, ha daprovar un pla per a la igualtat de gnere en el sistema educatiu i lha de presentar al Parlament. 2. El pla a qu fa referncia lapartat 1 ha dincloure mesures especfiques per a la igualtat de gnere en els diversos mbits educatius, i tamb les mesures de prevenci de la violncia de gnere i de discriminaci positiva que siguin necessries per a la consecuci dels seus objectius. Aquestes mesures shan de referir tant als continguts i mtodes densenyament com a les activitats escolars i de lleure, i tamb a la composici dels organismes escolars de carcter representatiu. Vuitena Aprovaci dels estatuts de lInstitut Superior de les Arts El Govern, en el termini de dos anys a partir de lentrada en vigor daquesta llei, ha daprovar els estatuts de lInstitut Superior de les Arts i ha de publicar la relaci circumstanciada dels centres superiors que shi adscriuen inicialment, amb les caracterstiques, si escau, de cada adscripci. Novena Incorporaci als serveis educatius dels funcionaris que hi tenen destinaci Els funcionaris docents que ocupen amb carcter definitiu llocs singulars en els serveis educatius en virtut de larticle 16 del Decret 155/1994, del 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament dEnsenyament, sincorporen als serveis educatius establerts per larticle 86 sense perdre les condicions laborals i destabilitat que el dit decret els atorgava. Aix mateix, en les convocatries de concursos de provisi de llocs singulars dels serveis educatius, ha dsser un mrit rellevant la prestaci prvia de serveis, amb avaluaci positiva, en aquest tipus de llocs de treball. Desena Situaci administrativa dels inspectors en comissi de serveis El Departament ha de fomentar, sens perjudici de la creaci del Cos dInspectors dEducaci de la Generalitat de Catalunya, establerta per larticle 112, els procediments per a afavorir la consolidaci de la situaci administrativa dels inspectors que exerceixen la funci inspectora en comissi de serveis per mitj dun torn especial. Onzena Dossier personal daprenentatge i registre acadmic personal El Departament dEducaci ha de prendre les mesures necessries perqu, progressivament, els serveis de dossier personal daprenentatge i de registre acadmic personal tinguin les caracterstiques funcionals i operatives plenament definides, i estiguin tcnicament implantats i disponibles amb carcter general en el termini daplicaci daquesta llei.
Disposicions
Nm. 5422 16.7.2009
56681
DISPOSICI DEROGATRIA 1. Es deroguen: a) La Llei 8/1983, del 18 dabril, de centres docents experimentals. b) La Llei 25/1985, del 10 de desembre, dels consells escolars. c) La Llei 4/1988, del 28 de mar, reguladora de lautonomia de gesti econmica dels centres docents pblics no universitaris de la Generalitat de Catalunya. d) Larticle 40 de la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives. 2. Resten derogades les disposicions de rang igual o inferior que soposin al que estableix aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS Primera Ens locals 1. El Govern ha de garantir els recursos suficients per a afrontar la prestaci dels serveis la titularitat dels quals delegui en els ens locals. Qualsevol atribuci de competncies nova, formalitzada per conveni entre el Departament i lens local corresponent, ha danar acompanyada de lassignaci dels recursos suplementaris necessaris per a finanar-la correctament. Per a lassignaci dels recursos sha de tenir en compte el finanament del cost total i efectiu dels serveis delegats, que sha de fixar dacord amb les entitats municipalistes. Lassignaci de recursos ha dsser una condici necessria perqu entri en vigor la delegaci de la competncia. 2. El Departament ha dhabilitar les partides pressupostries, amb els recursos necessaris i suficients, que permetin finanar els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals amb relaci al segon cicle deducaci infantil, leducaci obligatria, el batxillerat, els programes de qualificaci professional inicial, la formaci professional, leducaci especial, els ensenyaments didiomes o esportius o altres que es puguin acordar per a millorar lequitat i la qualitat del Servei dEducaci de Catalunya. 3. El Departament ha dhabilitar les partides pressupostries, amb els recursos necessaris, que permetin establir amb eficcia i eficincia convenis amb els ens locals per a la realitzaci de les activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius especfics. Segona Finanament general El Govern, a fi dassolir els objectius daquesta llei, ha dincrementar progressivament els recursos econmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referncia els pasos europeus que excelleixen en educaci, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a lentorn, com a mnim, del 6% del producte interior brut. Tercera Desplegament reglamentari Sautoritza el Govern perqu dicti les disposicions necessries per a desplegar i executar aquesta llei, sens perjudici de les habilitacions expresses de desplegament i execuci que aquesta llei estableix a favor del Departament. Quarta Entrada en vigor Aquesta llei entra en vigor lendem dhaver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Disposicions
56682
Nm. 5422 16.7.2009
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui daplicaci aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir. Palau de la Generalitat, 10 de juliol de 2009 JOS MONTILLA I AGUILERA President de la Generalitat de Catalunya ERNEST MARAGALL I MIRA Conseller dEducaci (09.190.005)
Disposicions

Lec

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Lec

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DISPOSICIONS

DOGC 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5422 16.7.2009