You are on page 1of 52

Arrels

Escola Juncadella
Nm. 33
Juny 2011
Hi havia una vegada...
Ha estat el fl conductor daquest curs
2010-11
www.xtec.cat/ceip-juncadella
Nou logotip
Hem realitzat un concurs obert de
logos i ja tenim el nou!!!
2
Editorial
H
i havia una vegada, ja fa 37 anys, a lescola Juncadella de La Cellera de Ter, un grup de mestres que van
decidir editar una revista on hi poguessin partcipar els alumnes i les alumnes de lescola amb els seus
escrits, els seus dibuixos i els seus treballs en general. I aquesta revista que van anomenar Arrels, es
va anar editant gaireb cada any fns el dia davui; i diem gaireb, perqu en un principi no sorta cada any i
perqu es va deixar de fer en alguna ocasi com va ser lany de ledici del llibre del 25 aniversari.
La revista Arrels, ja tan arrelada al Juncadella, va nixer en llengua castellana, escrita a mquina, impresa
amb una multcopista manual i amb dibuixos que es calcaven sobre un full de ciclostl, cosa que avui en dia
pot semblar ja impensable.
I amb tots aquests anys no ha deixat mai devolucionar fns avui dia en qu ja simprimeix a impremta i en qu
sutlitzen programes informtcs que permeten una presentaci ms acurada.
Enguany, podem dir que, per a la revista Arrels, comena una nova etapa amb una cara totalment renovada,
des de la portada fns a lltma pgina, intentant adaptar-se als nous temps, per, aix s, sense oblidar mai
que s la revista dels i les alumnes del Juncadella, feta per ells i elles i per a ells i elles i com no, per a les seves
famlies.
En aquesta edici, la revista pren com a fl conductor el lema del curs Hi havia una vegada... i a partr del
qual shan anat desgranant les diferents pgines, per, tamb vol ser testmoni daltres actvitats dutes a
terme a banda del lema com sn la fruita a lescola, el pat sense pilotes o les sortdes del curs.
I no volem acabar sense donar les grcies a totes aquelles persones, enttats, empreses i comeros que amb
la seva collaboraci econmica han fet possible una nova edici de la revista Arrels.
Grcies a tothom i bona lectura.
I esperem que aquest conte no sacabi aqu i contnu per molts anys!
Lequip de revista
3
Arrels
Redacci:
- Alumnes de lescola
- AMPA
- Equip de mestres
s
umari
Editorial 2
Fem histria i estrenem logotp 4
Actvitats (Ed.Infantl) 6
Actvitats (Cicle Inicial) 14
Actvitats (Cicle Mitj) 18
Actvitats (Cicle Superior) 22
Sortdes i excursions 26
Hi havia una vegada... 30
English 34
Educaci fsica i Psicomotricitat 36
Msica 33
Religi 40
Ampa 42
Reportatge grfc 44
Comiat de 6 46
Comiat de la Maria 48
Nous Cellerencs 50
Imprs en paper reciclat
4
Fem histria
Aquest any s el nmero 33 de la revista
Arrels de lescola Juncadella. En aquest
apartat recordem les edicions passades.
El nmero 20 de la revista de lany 1998.
5
Arrels
ESTRENEM LOGOTIP
Aquest curs hem decidit canviar el logo
de lescola. Per aix vam demanar la
collaboraci dels alumnes i les seves
famlies. Moltes grcies a tots els
partcipants!
Logos fnalistes:
Aquest ha estat el logo guanyador. Ha estat realitzat per lAbril i la Iona Vila! Felicitats!!!
6
Actvitats
EL CARGOL I LHERBA DE POLIOL
AQUEST ANY ELS NENS I NENES DE P3
SOM LA CLASSE DEL CARGOL I LHERBA
DE POLIOL.
ENS VAM PINTAR LA CARA I VAM REPRESENTAR ENTRE TOTS EL CONTE...
7
Arrels
CADASC VA INTERPRETAR UN ANIMAL DIFERENT.
8
Actvitats
FESTA DE LA MATANA DEL PORC
APROFITANT qUE A LA CELLERA SE CELEbRA LA TRADICIONAL FESTA DE LA MATANA DEL PORC, DES
DE LESCOLA HEM VOLGUT APROFUNDIR UNA MIqUETA MS EN EL TEMA.
AIx qUE UN ASSOLELLAT MAT DE MAR ELS NENS I NENES DEDUCACI INFANTIL VAM ANAR A CAN
FANERA, ON VAM PODER VEURE IN SITU COM ES FEIEN LES SALSITxES I ALTRES MENGES ELAbORA-
DES DEL PORC. AIx HO HAN REPRESENTAT ELS NENS I NENES DE P4 A.
CADA ANY A LA CELLERA SE CELEBRA
LA fESTA DE LA MATANA DEL PORC.
9
Arrels
ELS NENS I NENS DE LA CELLERA TENEN MOLT CLAR qUE A CAN FANERA HI VENEN qUASI DE TOT JA
qUE S UN SUPERMERCAT I qUE A LA CARNISSERIA, A MS A MS DE VENDRE LES SALSITxES qUE
VAM VEURE FER, TAMb HI PODEM COMPRAR:
10
Actvitats
ELS TALLERS A EDuCACI INFANTIL
ELS TALLERS SN ESPAIS DE CREIxEMENT, ON ELS NENS I LES NENES APRENEN DE
MANERA DIvERTIDA A TRAvS DEL JOC, LOBSERvACI I LA MANIPULACI ACTIvA.
ES FONAMENTA EN TREbALL COOPERATIU I
LA SOCIALITzACI, JA qUE S UNA ACTIVITAT
INTERCICLE ON PARTICIPEN TOTS ELS I LES
ALUMNES I MESTRES DEDUCACI INFANTIL.
ES TREbALLA DE MANERA INTERDISCIPLINRIA
I GLObALITzADA DEIxANT LLOC PER AL
DESENVOLUPAMENT DE LA PRPIA CREATIVITAT.
SESTIMULA LAUTONOMIA, LA CURIOSITAT I LA
INVESTIGACI.
11
Arrels
ELS TALLERS INCLOUEN UNA GRAN VARIETAT DE POSSIbILITATS ExPRESSIVES EN RELACI A TOTS ELS
LLENGUATGES, LA qUAL COSA AFAVOREIx TANT LA COMUNICACI, COM EL DESENVOLUPAMENT
INTEGRAL DE LA PERSONALITAT I LA IMAGINACI.
AqUEST ANy ALS DIES DE TALLERS ES PROPOSEN ACTIVITATS bEN DIFERENTS DE LA RESTA DE LA
SETMANA, MS LDIqUES I CREATIVES. EL TEMA SN ELS CINC SENTITS I LObJECTIU S APRENDRE A
RELACIONAR-NOS AMb ELS NENS I NENES DELS ALTRES CURSOS TREbALLANT JUNTS I SER AUTNOMS
EN ESPAIS DIFERENTS DE LAULA I AMb ALTRES MESTRES DEL CICLE.
12
Actvitats
Plantem llenties
13
Arrels
VIVENCIAR TOT EL CICLE DUN PROCS S DE VITAL IMPORTNCIA PELS INFANTS. ELS AJUDA A
ORDENAR SEqNCIES REALS EN EL TEMPS, A FORMULAR HIPTESIS, A FOMENTAR LObSERVACI, A
TREbALLAR LA RESPONSAbILITAT...
S UN TIPUS DAPRENENTATGE MOLT ENRIqUIDOR A LA VEGADA qUE MOTIVADOR. EN AqUEST CAS
HEM TRIAT LA NATURA COM A MESTRA I HEM FET GERMINAR LLENTIES.
14
Actvitats
En el treball diari els nens i nenes comencen a expressar-se en petts textos i desprs sintenta que organitzin
el text destriant personatges, llocs, temps... Llavors estableixen una trama que ser el nus del conte on els
protagonistes tenen un problema. I llavors es resol la difcultat amb un acabament de la histria tancat o
obert.
A contnuaci podeu veure algunes de les histries que hem escrit:
Calaix de contes
A cicle Inicial estem treballant el conte
relacionat amb el lema del curs Hi havia
una vegada...
El Parc aqutc
U
na famlia va anar a un parc aqutc. El nen i la nena van pujar a un tobogan daigua i els va agradar molt.
Es van anar animant i van pujar al Tobogan de la Por. Aquest tobogan era de colors negre i groc i tenia
dos camins: un era per baixar ms depressa i laltre rodava. Van baixar una vegada i no hi van tornar ms
perqu es van marejar molt.
Van anar a dinar i desprs van menjar espaguets
amb nuggets.
Desprs els nens es van quedar a jugar una estona
ms, mentre els pares van anar a lhotel a descansar
i a prendre caf.
Va ser un dia molt divertt!
15
Arrels
El tresor sota laigua
H
i havia una vegada un poble mariner. El pescador Ramon va anar al mar i va topar amb les sirenes as-
sassines. Van atacar el vaixell i el van trencar. Es tra al mar i neda cap a una illa. quan arriba es troba
un nufrag que es diu Gengis. En Gengis li ensenya el plnol del tresor. Van caminant fns a una cova i all
troben lamagatall de les sirenes i les maten totes i es queden el seu tresor.
16
Actvitats
Batut de contes
H
i havia una vegada un poble pett que tenia les cases de xocolata. La gent estava molt contenta perqu
feien moltes festes. Hi vivia un monstre de xocolata i un fantasma que eren molt amics de la gent.
El monstre de xocolata era un golafre i el fantasma es tornava
invisible quan menjava xocolata.
Un dia van anar de viatge a Egipte amb un vaixell per anar a
buscar la seva amiga la mmia. En el vaixell van trobar una nena
i un nen que es deien Laura i Jan. A ells els agradava molt mirar
el mar.
17
Arrels
Els pares estaven espantats quan van veure
per la fnestra de la seva habitaci el monstre
de xocolata i el fantasma. La Laura i en Jan
tenien molta por i es van quedar a lhabitaci
amb els pares. Tancats amb clau!!! I quan van
mirar per la fnestra, van veure el monstre de
xocolata i el fantasma girats de cap per avall.
Van obrir la fnestra i van entrar a lhabitaci.
Els nens i els pares es van posar a cridar. El
monstre va dir:
-No us espanteu, noms volem anar a Egipte.
Voleu ser els nostres amics de viatge?
-S, ens ho passarem molt b!
quan van arribar a Egipte, el fantasma i el
monstre de xocolata van descansar a la sorra i
lombra de la mmia els va despertar i va dir:
-Hola amics meus! Com esteu?
-Molt b!
-Anem a veure les pirmides?
-S, i vindran la Laura i en Jan.
-qui sn?
-Sn els nostres amics.
18
Actvitats
LAuca de 3r
Vam comenar a lescola Ceip Juncadella lany
2005-2006. Tot era nou, que emocionant!!!!
Durant aquell curs vam aprendre a escriure el
nostre nom. que divertt!!
A P-4 teniem de mestres la quima i lngela que
eren molt bones mestres. Durant aquell curs vam
aprendre labecedari, els nombres...
El dia de carnaval ens ho vam passar molt guai,
vam cremar el rei Carnestoltes!!
Les mestres de P-5 eren la Glria i lEster. La Glria
ens feia classe als matns i lEster a les tardes.
A P-5 teniem vuit llibres i una llibreta, als llibres hi
fiem els exercicis i a la llibreta els dictats!
19
Arrels
A 1r amb en xavier lletra lligada vam aprendre a
fer! Ens va deixar un record dins el cor, de rialles i
bons moments amb el mestre xavier!!
quan estvem cansats de treballar una estona en
xavier ens deixava jugar!
A segon vam contnuar amb en xavier, igualment
passant-nos-ho molt b!
Ens ho passvem molt b al pat jugant a diferents
jocs.
Ara ja fem tercer!!! I som la classe dels Gulliver!
Abans darribar a tercer hem passat molts cursos
i a tots hem aprs moltes coses, per aix hem
arribat a tercer i ens ho passem super b!! Ara
tenim moltes llibretes on hi fem molts exercicis!
Aquest curs els divendres tots els alumnes de
lescola fem el pat sense pilotes, els alumnes de
sis organitzen els jocs i ens agrada molt.
20
Actvitats
E
ls nens i nenes de 4t, hem trobat interessant el tema dels nostres avantpassats. Per aix, hem decidit fer
un mural a la classe, en el que shi representessin cronolgicament les diferents poques de la humanitat.
Per grups, hem fet un mini estudi sobre cada etapa:
Esbrinem el passat
- La Prehistria
- LEdat Antga
- LEdat Mitjana
- LEdat Moderna
- LEdat Contempornia
I fnalment ens hem representat tots els nens i nenes
de quart dibuixant les nostres siluetes.
Si entreu a la nostra classe, duna sola mirada
podreu entendre el pas del temps
21
Arrels
EL LLUM DOLI
El llum doli s un aparell de quan les vies eren
pettes. T una forma com de tetera, i a dins hi ha
cot, que s on es trava loli per cremar. T una part
que s per on sencenia i on hi ha una metxa. El llum
no il.luminava tota lhabitaci, sin que donava una
llum suau com la de les tauletes de nit.
EL MOLINET DE CAF
Abans es comprava caf en gra, i a les botgues hi
havia un molinet de caf per moldrel. Hi havia cases
que tamb tenien molinets, per eren ms petts
que els de les botgues. Els molinets de caf dabans
eren per fora de fusta amb una manivela de ferro
que servia per fer rodar les pues que feien moldre el
caf i per dintre eren de ferro.
LA MARRANxA
Una marranxa era un estri que servia per
emmagatzemar llet. Havies danar a una casa de
pags i all et venien la llet. Nhi havia de diferents
mides: dun litre, de mig litre, de litre i mig, etc.
EL RASCL
Aquesta eina servia per recollir olives antgament.
Sanava passant per les branques fent caure les olives
i aix anaven ms rpid.
LA MqUINA DESCRIURE
La mquina descriure era un aparell que es feia servir
per passar textos en net quan encara no hi havien
ordinadors. Hi havia una tecla per a cada lletra, i quan
premies la lletra de ferro picaves la cinta de tnta, i
aquesta el paper. Per, a diferncia de lordinador,
en la mquina descriure no podies esborrar quan
tequivocaves. Per canviar de lnia havies dimpulsar
una palanqueta.
Fa quatre dies a La Cellera tenem...
22
Actvitats
Entrevistem la Marta Madeo
Seguint el lema del curs, el grup de 5 hem
entrevistat la Marta Madeo la bibliotecria
del poble.
Per qu vas decidir fer-te bibliotecria?
Perqu magradava molt llegir. De petta la mare mexplicava
contes i un cop ms gran comparta la passi lectora amb la
meva via. Per tant, dedicar-me professionalment a una cosa
que magradava tant em va semblar molt interessant.
Quan vas comenar a fer de bibliotecria?
vaig comenar a fer de bibliotecria a lagost de 2004 desprs
daprovar un examen.
Tagrada ser bibliotecria?
S, molt.
Per qu vas voler ser bibliotecria?
Perqu va sortr loportunitat i lajuntament va convocar la
plaa i mhi vaig presentar.
A quina edat vas comenar a treballar?
vaig comenar a treballar als 24 anys mentre estudiava.
Quants anys fa que treballes a la biblioteca?
fa 7 anys que treballo a la biblioteca.
Quan eres petta et pensaves que series bibliotecria?
No, pensava que seria mestra.
Qu s el que tagrada ms del teu treball?
s poder donar lopini dels llibres que la gent em demana.
Tamb magrada molt poder contagiar el gust per la lectura
a petts i pettes, i veure que en un futur sn bons lectors.
Qu has destudiar per ser bibliotecria? s difcil?
Has destudiar una carrera que es diu Biblioteconomia .
No s pas gaire difcil i ara ho estc fent a distncia ja que jo
sc llicenciada en Histria.
23
Arrels
En qu consisteix aquesta feina?
La feina consisteix en atendre els usuaris,
programar actvitats (club de lectura, sessions de
contes... ), recomanar llibres, controlar laccs als
ordinadors...
Quina capacitat t la biblioteca?
Hi ha uns vint punts de lectura i uns 12 punts
TIC. Quan shi fan actes hi poden cabre unes 50
persones. Quant a llibres nhi ha uns dotze mil.
Quins tpus de llibres abunden ms?
Les novelles i els contes.
Quants socis t la biblioteca?
Uns 800 socis.
Es poden portar llibres a la biblioteca?
Si sn actuals i en bon estat, s.
Com es classifquen els llibres de la biblioteca?
Hi ha un codi internacional que permet classifcar
els llibres per temtca, per cada vegada es
funciona ms per racons: de salut, dels pares i
mares, de cuina...
s divertt treballar a la biblioteca de La Cellera?
S, per no magrada quan haig davisar per mal
comportament.
Creus que thi quedars per sempre?
Per sempre potser no, per mai se sap.
Quin tpus de llibres solen emportar-se ms?
Solen emportar-se ms les novelles dhistria,
dintriga i contes.
Si la gent no et torna els llibres o ho fa en mal estat
qu fas?
Si tornen el llibre en males condicions se nha de
comprar un de nou o pagar el seu import. Si no ho vol
fer, no en podr agafar durant una temporada.
Com es va triar el nom de la biblioteca?
fent un concurs en qu la gent podia triar entre tres
opcions fnalistes. Es va fer lany 2007.
Com s que la biblioteca es diu Colldegria?
Perqu va ser el nom ms votat i fa referncia a un
vent local que bufa als matns.
Saps si a tots els pobles i ciutats hi ha biblioteques?
A quasi tots els pobles i ciutats hi ha biblioteca i sin
hi ha un servei que es diu Bibliobus que s un bus que
va recorrent els pobles que no tenen biblioteca i fa els
prstecs.
I per acabar:
De petta tagradava llegir?
S molt com ja he dit abans.
Quin tpus de llibres tagraden?
Sempre tnc uns tres llibres comenats. Dos solen ser
novelles i un altre dassaig.
Moltes grcies per tot i segur que ens trobarem a la
biblioteca ja que ens ha agradat molt fer-te lentrevista.
24
Actvitats
Entrevistem a mestres de lescola
Petts retalls dentrevistes realitzades pels
alumnes de 6 a mestres de lescola! Mireu
qu diuen!
Llus Feliu
tutor de 1r
Quant temps fa que ets mestre a lescola?
Ara fa des del 8228anys.
T agrada ser professor de primria?
S perqu s molt divertt estar amb nens i nenes.
Quins ofcis t agraden a part de ser mestre?
Abans de ser mestre, vaig tenir un altre ofci, era fuster i tamb era la meva afci en aquell moment. Jo tenia
14 o 15 anys i no mhavia plantejat mai fer de professor, perqu a ms, ni jo agradava als professors ni ells
magradaven a mi. De fet, ens tenem una mica de mania.
Quan eres pett, havies pensat algun ofci?
S, de pags perqu a casa ho rem i magradaven molt els animals.
Montserrat Lucas
Mestra dEducaci Especial
Quant fa que treballes de mestra?
Doncs, uns quants anys. Uns 15 anys ms o menys.
Quan no coneixes un alumne/a, com ho fas per cridar-lo?
Generalment tnc una paraula que magrada molt, els dic bonics o boniques. Magrada molt aquesta paraula.

Tagradaria ser tutora?
Mira, seria una altra experincia. S, estaria b.
Tenies alguna afci abans que la de mestra?
Dafcions encara en tnc; com la msica, ja que tamb volia ser professora de msica; les manualitats tamb
magraden molt; caminar; fer algun esport...
25
Arrels
Si en voleu saber ms, entreu a la web de
lescola, i a la pgina de cicle superior les
podreu veure en directe! No us ho perdeu!
Sebast Sambls
cotutor de 3r i 4t
Quant fa que ets mestre?
fa tres anys que sc mestre.
Va ser una decisi complicada o ho tenies molt
clar que ho volies ser?
Tenia molt clar que ho volia ser per no sabia
quan ho seria. fins ara he estat treballant
en un laboratori de medicina animal on feia
medicaments per animals, i fa set o vuit anys que
vaig decidir canviar i fa tres que ho sc.
A contnuaci parlarem del teu temps lliure i del
qu tagrada fer. En el teu temps lliure, a qu et
dediques?
En el meu temps lliure, faig molt esport i entreno
un equip de bsquet i collaboro amb lequip de
bsquet del meu poble.
I quin s el teu hobbie, a ms de lesport?
Magrada molt llegir, moltssim. Sempre estc llegint
un o dos llibres, i magrada molt la muntanya, tot
el que tngui a veure amb la muntanya magrada
molt.
Neus Masferrer
tutora de 6
Quant temps fa que fas de mestra?
Doncs ara fa 4 anys.
Sempre has fet sis?
No!
Tagrada ser professora?
S!
s interessant ser professora de sis? I difcil?
Molt. Com tots els cursos.
Tens algun hobbie?
Buf, molts.
ltmament hi ha hagut moltes vagues. Tu qu
en penses?
Doncs, penso que quan hi ha un motu real per fer
vaga se nha de fer.
Nhas fet?
S, s, he fet vagues.
Pere Casals
Mestre dEducaci fsica
Et diverteixes ensenyant educaci fsica als nens
i nenes?
Generalment s, hi ha algun dia que no tant, quan
hi ha alg que no en t ganes, per s, i el que
intento jo s que vosaltres tamb us ho passeu b
i si us ho passeu b daquesta manera aprendreu
ms.

Quins esports fas fora de lescola?
Ara mateix fora de lescola em dedico a latletsme
de fons, vaig a crrer uns quants dies a la setmana
i, de tant en tant, vaig a alguna competci. Tamb
fa temps jugava amb un equip de bsquet.
Quin tagrada ms daquests esports?
Si hagus de triar entre atletsme i bsquet triaria
el bsquet perqu s un esport dequip on es fa
molta pinya i magradava molt quan estava a
Terrassa.
26
Sortdes i excursions
A contnuaci podeu veure un recull de les
sortdes i les excursions que hem realitzat
aquest curs.
Educaci Infantil
Visitem la biblioteca!
Parc de la Pedra Tosca, passejada
amb burros i taller daigua despgol
Can Bosc, taller de cermica i
visita a la granja
Can fanera,
visita a la
carnisseria
Sortda al Bosc a recollir
castanyes!
Taller Lart a travs de les
mans a Girona
Sortim tots junts!!!
27
Arrels
Cicle Inicial
Sortda al Parc de Sant Salvador
Cridant la pluja al taller del
viatge del cargol!
visita a lhort
28
Sortdes i excursions
Casa de colnies el Ginebr (Vilopriu)
Cicle Mitj
visita a les coves de Seriny
El tren Pinxo de Banyoles
fabriquem bosses de pell
Trobada esportva a Santa
Coloma de farners
Circ Cric
29
Arrels
Cicle Superior
visita a laeroport de Girona
Sortda a Empries
Les llegendes de Girona
Colnies de 6 a la Garbinada
30
Hi havia una vegada
Fomentem lhbit lector
A
partr del lema Hi havia una vegada... hem programat un ventall dactvitats al llarg de tot el curs escolar,
encaminades a fomentar la lectura i la seva comprensi a partr de leix vertebrador com s el dels contes
populars, per a motvar els/les alumnes.
Daltra banda, tamb hem defnit una lnia metodolgica descola que ens permet unifcar criteris a lhora de
treballar la lectura.
Bibliopat: Cada dilluns i dimecres hi ha lactvitat de bibliopat a lhora de lesbarjo. Cada cicle disposa
dunes caixes plenes de contes, histries i cmics per somniar, divertr-se i conixer el mn. Durant aquesta
mitja hora els nens i les nenes de primria estan convidats, si volen, a gaudir del plaer de la lectura.
Lectura diria de 20 minuts a Primria de 15 a 15:20.
Biblioteca daula a Educaci Infantl i Primria: dins lhorari lectu destnem una hora setmanal a lactvitat
de biblioteca on es realitzen diferents actvitats relacionades amb el mn de la lectura: es dna a conixer
diferents tpologies de textos, monogrfcs de personatges, temtques,...
Biblioteca itnerant: durant el primer trimestre
vam tenir lexposici de la biblioteca Itnerant
per on van passar tots els/les alumnes
de lescola. Aquest curs anava dedicat als
Personatges Fantstcs.
Apadrinament lector: Lactvitat consisteix a fer que els alumnes de sis facin de padrins de lectura dels
nens i nenes de primer, als quals anomenen fllols. Aquesta actvitat est pensada per fomentar lhbit i
laprenentatge de la lectura i millorar el procs lector, donant responsabilitat a ambdues parts i establint un
comproms seris de collaboraci i dajuda, tot creant uns bons lligams afectus.
31
Arrels
20 Certamen Literari
La moto que es trava pets Joel Calls 1rA
Larbre que no tenia arrels Maria Matamala 1rb
El mussol Pepet i la tortuga Poruga Jlia Gasulla 2n
Hi havia una vegada... Pol zamora 3r
Les olimpades de Sant Jordi berta Coll 4t
Un somni mgic Alba Planella 5
Hi havia una vegada... Mart Carreras 6
1r premi categoria de prosa
1r premi categoria de poesia
La rata i la patata Pol
Altarriba 1rA
En Marcel Marcel Expsito
1rb
Els gats Pol Maas 2n
Hi havia una vegada els
contes brgida Villanueva 3r
Va passar que... Isolda
Serramitja 4t
Els contes Laura Vila 5
Viatge dins els contes nnia
Gonzlez 6
32
Hi havia una vegada
Carnestoltes
H
i havia una vegada un carnaval... Aproftant el lema del curs els nens i nenes de l'escola ens vam disfres-
sar dels personatges dels contes de cada classe. Vam elaborar les disfresses amb plstcs de colors, car-
tolines, papers, pintures, purpurines i molta imaginaci. Per acabar ens vam pintar la cara amb molta illusi!
Aix de guapos i guapes vam fer la rua acom-
panyats pels grallers de la colla gegantera.
Va ser una festa molt divertda!
33
Arrels
MsicA
D
es de lrea dEducaci Musical tamb sha treballat el lema del curs Hi havia una vegada.Durant el 1r
trimestre vam preparar unes canons relacionades amb el mn dels contes i les vam interpretar el dia de
La Castanyada. Voleu saber quines canons vam cantar?
1rA i 1rb qualsevol nit pot sortr el sol versi Dmaris Gelabert
2nHeigh Ho (La blancaneus i els 7 nans)
3r Salacadula (La Ventafocs)
4t Sota el mar (La Sireneta)
5 Preguntat qu et cal de deb (El Llibre de la Selva)
6 Llegir una can de la Dmaris Gelabert.
Canons de contes
34
English
We went to the theatre...
We went to the theatre to see an English
Play!
The students in Cicle Mitj saw FRANkENSTEIN and we drew some pictures. Do you want to see them?
The students in Cicle Superior saw TARzAN OF THE APES. We wrote some sentences about the story
and draw some pictures.
Tarzans parents fell in the river.
A tger ate them.
Tarzan grew up with a gorilla.
He met Jane and she lived in
the jungle with Tarzan.
Tarzan and gorilla taught Jane
to live in the jungle.
They lived very happy and they
sang many songs.
35
Arrels
Our projects
In Cicle Superior we practce writng a lot and we write interestng projects about diferent topics. Here you
can see some examples.
36
Educaci fsica
Pati sense pilotes
Els inicis
E
l projecte Pat sense pilotes est organitzat i dinamitzat pels alumnes de 6 de lescola. Ells seran els
encarregats de buscar les actvitats, preparar el material necessari i organitzar-se per fnalment poder
dinamitzar lhora del pat dels divendres.
El punt de partda de lactvitat s una unitat didctca que vam realitzar al fnal del primer trimestre de
Jocs del mn. Cada grup havia de buscar diferents actvitats o jocs dels 5 contnents. Sn precisament
aquestes actvitats, juntament amb daltres que hem anat afegint, les que hem utlitzat per al projecte.
Sense pilotes?
S, s... totes les actvitats que proposem sn sense utlitzar pilota. Daquesta manera els nens i nenes de
lescola coneixen noves actvitats per a poder-hi jugar a lhora del pat, establint-se una dinmica molt diferent
a la dun dia normal.
Cada divendres, a lhora del pat, cada grup cooperatu dEducaci Fsica dinamitza una o dues actvitats en
funci de la seva difcultat. En total hi ha 6 jocs o actvitats diferents repartdes pel pat i cada sis setmanes
realitzem un canvi dactvitats, i aix permetem que tothom pugui passar per tots els jocs al llarg daquest mes
i mig.
A ms a ms, al bloc dEducaci Fsica de lescola tenim un apartat dedicat al pat sense pilotes, on els nens i
nenes de 6 anem explicant els diferents jocs que es fan al llarg de lany.
Aquest any des de lrea dEducaci
Fsica juntament amb la classe de 6
hem engegat un nou projecte, que
hem anomenat: Divendres, pat sense
pilotes!
37
Arrels
Valoraci del projecte
La valoraci que fem del projecte s molt positva i enriquidora, tant pels dinamitzadors de lactvitat com pels
altres nens i nenes que en gaudeixen. Ha augmentat la interacci entre alumnes de diferents cicles, fns i tot
hi ha mestres que surten al pat a compartr una estona de joc i es percep un molt bon ambient. Mitjanant
aquesta actvitat els nens i nenes de 6 han millorat el seu grau dautonomia ja que sn capaos dorganitzar
i dinamitzar les actvitats sense la presncia dun adult, que era un dels objectus que ens havem marcat.
Lxit de la posada en prctca daquest projecte ens anima a contnuar treballant en aquesta lnia, oferint
noves actvitats i promovent ladquisici dhbits i acttuds saludables.
Per jugar al mush-mush, primerament les persones han
de posar-se en rotllana, molt junts i amb les mans darrere
lesquena. A contnuaci un dels partcipants es colloca al
centre de la rotllana. Desprs, el mestre fa voltes per fora la
rotllana i posa un saquet a la m duna persona. Els jugadors
shan danar passant el saquet sense que el del mig desco-
breixi qui el t. Si una persona t el saquet i veu que el del
mig no el mira, el pot picar (no gaire fort) al cap perqu es
giri. quan el del mig pensa que sap qui t el saquet diu el
nom de la persona que creu que s: si no ho endivina el joc
contnua, per si ho endivina el que tenia el saquet va al mig.
Actvitats
Com a exemple a acontnuaci podeu veure algunes de les actvitats que hem relitzat (la resta dactvitats les
trobareu al bloc a la secci del pat sense pilotes):
El Ladrillo
Al Joc de El Ladrillo cada persona t una xapa, cada jugador t una trada i desprs es mira el que arriba ms
a prop dun ladrillo. Hi ha una norma molt important, si la xapa passa ms enll del ladrillo no compta,
est eliminada. Es fan 10 partdes i el qui guanya ms cops juga la fnal contra el guanyador dalguna altra
pista. El qui guanya la fnal, semporta una xapa molt maca amb dibuixos.
Mush-Mush
38
Psicomotricitat
un conte vivenciat
Amb el cicle dInfantl hem treballat un
conte vivenciat des de Psico. Vam viatjar
dins del conte dels tres porquets!!!
Muntant la casa de palla, la casa de fusta i la casa de rajols!
H
i havia una vegada tres porquets que ja shavien fet grans i volien anar a veure mn. Van recrrer molts
pasos, alguns els van agradar molt i daltres no els van agradar tant.. fns que van trobar un pas que els
va agradar a tots tres...
Aquest s linici del conte vivenciat que vam treballar a Psico amb els nens i nenes dEducaci Infantl, vam
ajudar els tres porquets a construir les casetes...
Finalment va arribar el llop i...
(Si voleu saber com acaba la histria la trobareu al bloc dEducaci Fsica)
39
Arrels
Experimentem amb el cos
Hem experimentat tot all que podem
fer amb el nostre cos!! I com a actvitat
fnal daquest treball hem realitzat un
abecedari amb els nostres cossos!
40
Religi
q
ui s aquesta dona enrgica, de cos pett i cor
immens? Agns Gonxha bojaxhio, aquest s
el seu nom. Va nixer en un poble de Macednia,
actualment Albnia.
Un dia va anar a lescola de lAgns una monja
missionera que li va dir: cada persona t una missi
en la seva vida. Als divuit anys es va fer monja
missionera i canvi el nom per Teresa. Sen va anar a
lndia a ensenyar en una escola.
quan tenia 36 anys va sentr la veu de Du que li
deia que havia de sortr del convent per tal dajudar
millor als pobres i viure amb ells. Il.lusionada, es
va vestr amb un sari blanc de ratlla blava i es cal
sandlies, igual que la gent que la voltava. Per vncer
tanta necessitat tenia tan sols cinc rpies, un cabal
de generositat al cor i una gran capacitat de treball.
Des de llavors va arreplegar nens, vells, malalts,
joves matrimonis... sense importar-li la religi ni el
color. Aix va nixer la gran obra de la Mare Teresa
de Calcuta, coneguda arreu del mn.
Teresa de Calcuta 1910-1997
Aviat moltes noies que lenvoltaven van voler fer com ella i es
van fer monges, iniciant la Congregaci de Missioneres de la
Caritat. El seu lema s prometo estmar Du i el prosme i
estar sempre al servei dels que ms sofreixen.
El 1979 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau pel seu
treball emprs en la lluita per a superar pobresa i els senyals
de socors, que tamb consttueixen una amenaa per la pau.
Refus partcipar en el banquet concedit als guardonats de
totes les categories dels Premis Nobel i preguntada sobre
com es podia promoure la pau arreu del mn, la Mare Teresa
contest: Aneu a casa i estmeu a la vostra famlia. Aix
mateix ced la quanttat monetria rebuda en la concessi
del premi pels pobres darreu del mn.
Va morir el 5 de setembre de 1997 vctma duna parada
cardaca. Milers de persones de tot el mn es congregaren a
lndia per dir adu a la Santa de les clavegueres.
41
Arrels
Impressions dels/les alumnes de 3r:
Janira: Magrada quan es va fer monja missionera i quan va anar a lndia. Magrada molt que ajuds a la gent
i que tngus un bon cor!!! Tamb que sesforcs tant amb noms tres coses : 5 rpies, un cor molt gran i
molt de treball. A ms la va anar a visitar el Papa de Roma!!!s molt bona persona i va compartr els diners
amb la gent!!!
Brgida: A mi magrada la Teresa de Calcuta perqu s molt bona persona amb la gent, t molt bon cor, ajuda
a la gent pobre de lndia. A mi magradaria ser com ella perqu tamb ajudava a la gent gran. Va ser molt
valenta. Tots els diners que guanyava els reparta als ms desfavorits de lndia.
Ivet: Penso que la Teresa de Calcuta va ser molt bona, era genial, ajudava... Ho feia tot pels ms pobres de
lndia. Magradaria ser com ella. Va ser molt bona missionera, va ser molt generosa. T un cor gegant i ho va
fer molt b. Tot el que tenia ho va compartr.
Zaida: Teresa de Calcuta s molt generosa ajuda els ms necessitats. T molt de treball, t molt bon cor . Els
diners que guanyava els va gastar pels ms necessitats i era molt llesta. Mha agradat que ho fes aix perqu
s la ms bona persona del mn.
Laia: Teresa de Calcuta ajudava a tota la gent pobre que no tenia pares, els que estaven malalts, mares que
estaven embarassades.....ajudava a tothom que necessits ajuda.
Paula: Jo crec que la Teresa de Calcuta s molt bona persona, t molt bon cor i ajuda a la gent pobre de
lndia. Tot els diners que guanyava els comparta amb ells. Mha sorprs que li diguessin la Santa de les
Clavegueres no mho hauria imaginat mai!!!
Meritxell: La Teresa de Calcuta va ser molt bona persona perqu va ajudar els ms pobres de lndia. Els
diners dels premis que li van donar els va repartr a la gent pobre.
42
Ampa
A
quest curs escolar ha estat molt especial per a un grup de mares. Ara fa uns mesos ens vrem engrescar
a agafar el relleu de lAmpa del collegi dels nostres flls. Estvem, i estem, molt illusionades, amb moltes
idees al cap, molts projectes per comenar i molts per contnuar.
Abans de res per aix, s de justcia fer esment a la gent que els darrers anys han dedicat moltes hores,
maldecaps i nervis a fer que lAmpa rutlls.
Les mares que ens han precedit es mereixen, i molt, el nostre agrament per com han fet les coses, com ens
han facilitat el relleu i com ens han respectat durant tot lany les nostres decisions, algunes encertades i
daltres segur que no tant.
LAMPA informa
Ha estat un perode molt intens, on shan fet
un munt dactvitats.
El nostre primer gran repte va ser engegar
lescola esportva, juntament amb un grup de
nois i noies encapalat per en Pere, el mestre
deducaci fsica que cada setmana fan que
els nostres nens i nenes es diverteixin fent
esport.
No, tranquils que no us fotrem el rotllo
de fer-vos toooootes les explicacions de les
actvitats que shan fet durant el curs, noms
un pett recordatori, amb alguna foto que
sempre fa maco.
Iniciaci de migdiada per als nens/nenes de P3: Aquest curs sha iniciat el servei de migdiada per als nens
i nenes de P3. Sha fet un pas important, sobretot per la bona voluntat que hi ha hagut per part de lescola i
del monitoratge del menjador.
Extraescolars dangls i teatre: Tenen molt bona acceptaci per part dels infants. Vaja, que sho passen dall
ms b.
Venda de xandalls: El sistema de venda es mant. Sha treballat per aconseguir un nou model de suadora,
que esperem poder estrenar ben aviat.
43
Arrels
Comissi de menjador: Sha dissenyat la normatva del menjador intentant especifcar els objectus que
consten en el pla de funcionament. El fet que hi hagin partcipat totes les monitores permet que shagi pogut
elaborar aquesta normatva a partr de la realitat que es troben elles en el seu dia a dia. Sha fet molta feina
i aix ha perms fuir la comunicaci entre monitores i famlies.
Arribada dels patges a lescola: El ms destacable va ser la mirada dels nens. No cal afegir res ms.
Recollida de roba i de joguines: Sen varen recollir un munt. Les joguines sutlitzen en horari de menjador,
els dies de pluja o de molt fred. La roba, ja ho sabeu, per quan hi ha petts accidents.
Tallers festes del Roser:LAmpa, a petci de la comissi de festes de la Cellera ,va organitzar tallers de pintar,
maquillar-se la cara, fer braalets, afaitar globus... . Per sort el temps ens va acompanyar i va venir molta
mainada.
Reunions: Shan fet 5 reunions obertes als pares i mares i reunions peridiques amb lequip directu de
lescola.
Volem agrair a totes les mares i els pares que han trobat un foradet (que ja sabem que costa) per venir a
compartr les seves inquietuds, idees...
Tamb un agrament per lescola, per la seva bona predisposici per acostar posicions amb les famlies.
Ei!! que encara queden la setmana cultural, on lAmpa organitza un seguit de tallers i amb una actuaci
musical per lltm dia, i la festa de f de curs, on tots decidirem la festa que volem per als nostres menuts,
i els que ja no sn tan menuts.
Per ltm, noms recordar-vos que estem a la vostra disposici a travs de la nostra web i duna adrea de
correu oberta a tothom perqu pugueu estar informats en tot moment del que es va succent a lescola dels
vostres flls.
S, s, us les recordem, noms faltaria:
Web: www.ampajuncadella.org
Adrea electrnica: ampajuncadella@googlegroups.com
I recordeu:
LAMPA SM TOTS! FEM PINYA AMB LES FAMLIES, FEM PINYA AMB LESCOLA!!!
44
Reportatge grfc
La
A lescola mengem fruita
Aquest any, lescola partcipa en el Pla de
consum de fruita a les escoles.
D
es de lOctubre fns al juny una setmana al mes hem distribut una pea
de fruita de dimarts a divendres. Aquesta fruita va canviant en funci de
lestaci de lany. Hem menjat pltans, pomes, maduixes, cireres, taronges, pe-
res... Durant la setmana de la fruita just abans de baixar al pat mengem la
fruita a la classe.
Com que ens ha agradat molt partcipar en aquest Pla us presentem el repor-
tatge grfc enfruitat!!!
2n: La blancaneus i els set nans
4t: La llebre i la tortuga
1r b: El Patufet
1
r A
: L
a
S
ire
n
e
ta
3r: En Gullivert
45
Arrels
6: Mary Poppins
P3: El cargol i lherba de poliol P4: El peix irisat
P4: El fautsta dHamelin P5: El pett avet
5: Peter Pan
46
Comiat de 6
Les corrandes de 6
Sis ens acomiadem tot cantant unes
corrandes, ara els podeu llegir per
tamb els podreu escoltar.
A la meva amiga nnia
ja li toca avui marxar
perqu ja sha fet molt gran
i a linst haur danar
En bernat molt ha estudiat
i per aix ell ha aprovat,
per ara marxar
perqu a linst ha danar
Aix est a punt dacabar
en Marc a linst anir
si amb les faltes no millorem
penyora pagarem
LAmina molt ha estudiat
per lhora de marxar ha
arribat.
Ara a linst anir
i molt b s ho passar
Cesc has fet el que has pogut
i ara cap a linsttut.
quan sen vagi ens deixar
per molts amics nous far
En Roger ha estat un bon amic
i tamb molt divertt
per ara ens hem dacomiadar
i a linst ens podrem trobar
La Jordina est contenta
perqu el cole sha acabat
per f podr anar a linst
i molts amics nous far!
LOumaima ha estudiat
i no gaire b li ha anat
ara a linst anir
i molt b sho passar
La Marina marxar
i a lESO passar
ella shi ha esforat b prou,
per tamb ha fet enrenou!
Alg ho havia de dir
que la nena Noem
a linsttut anir
i molt es divertr
Jo tnc una amiga Cludia
que aquest any molt ha estudiat
i ja li ha arribat lhora
del seu fabuls comiat
Ella molt ha treballat
tenint en compte que shi ha
esforat
Ivete mai ms tornars
perqu a linst anirs
Avui ja them de dir adu,
si que ha estat aix molt breu,
i ara et volem desitjar
Navneet sort en acabar!
En Novich va a linsttut
deixa a lescola un gran buit
trapelleries sense parar
per el trobarem a faltar.
En Mart poc ha estudiat
i el curs ell ha aprovat
a linsttut sen vol anar,
i per aix haura de pencar
El meu amic Joel Fontan
molt bons amics ell t
per a linst haur danar
i nous amics ell far
Ai Manel, amic meu,
molt b mho he passat amb tu,
aquest any ens separarem
i a linst millorarem.
Daquesta escola ens acomiadem
segur que grans ens farem
uns bons moments ens ha donat
per s lhora del comiat.
Nens i nenes. Ens acomiadem entre nosaltres
47
Arrels
Acomiadem els mestres
La Rosa ens ha agradat
I sempre ella ens ha ajudat.
Ara ens fa pena marxar
Perqu amb ella ens volem quedar
En xavier el ms cridaner
pobres els de primer b.
Lany que ve ens salvarem
per sempre testmarem.
La Nuri s bona mestra
tot i que mai lhem tngut.
Ha tngut molta feina
per en Sebas l ha ajudat.
La fauta molts hem tocat,
tamb hem cantat i ballat
i ara que ja ha arribat lhora
Rosaura enhorabona!
La Montserrat ens ha renyat
per admetem que ens hem passat
un gran cstg mereixem
si perd no demanem!
En Llus ens ha ajudat
i molt b hem estudiat
ens ho hem passat molt b
per no hi serem lany que ve!
La senyo rica de 4rt
molts consells ens ha donat
ara haurem tots de marxar
amb els consells que ens has donat
La quima s professora
i a mi em va tenir,
sols tenia 5 anyets
i ara li vull agrair
Sebas no facis esport
ja veus el qu tha passat
sort que ara ests millor
perqu amb croses has anat!
Neus vetlladora has pencat!
I als nens molt has ajudat
quina feina que has tngut
ara deixars un buit.
La Caro ens ha ensenyat
i molt dangls hem practcat.
Dels bugs band ens despedim
i a tots ells els hi agram.
Alg ho havia de dir,
la Teresa ens va fer patr
molt ens va fer estudiar,
i molt b ens va preparar
Ai Dolors que poc them vist
i tant que ens veiem abans
per tots et recordem molt
esperem que tu tamb!
En Pere ens ha ensenyat
i a hoquei hem jugat
a canviar-nos hem tardat
i ell Du nhi do que ens ha
renyat!
Molts anys aqu has estat
i directora than nombrat
estudiants has ajudat
i bona nota ens has posat
I ara us toca a Infantl
que en gran bloc us cantarem
de P3 fns a P5
quanta feina que teniu!
Pilar fulls molts has deixat
i la classe sha inundat
si no ens els pares de portar
la nostra classe explotar!
I qu hem de dir de la de reli
que xula que ella va sempre,
aqu tenim doncs la Eli,
la nostra profe de reli
Neus has de comprar mocadors,
en Canet no pot amb tots
pobret ell sarruinar
i a casa sel renyar
La Neus ens ha fet pencar
amb les normes de catal!
Molt estricte ella ha estat
per un somriure sha emportat.
48
Acomiadem la Maria
De petta, pensaves ser mestra?
S sempre ho havia pensat.
Tha agradat treballar a lescola Juncadella?
Molt, s el que mha agradat ms de tot. s una
escola molt i molt bona.
Quan vas comenar a ser mestra del Juncadella?
El 1977. vosaltres encara no haveu nascut. fa 34
anys.
A quines altres escoles vas treballar?
He treballat a una dAngls que era privada i estava
al Canyo. Desprs vaig treure oposicions i em van
destnar a Blanes. Ms tard a Olot a lescola Llar on
abans shi quedaven nens a dormir. Llavors al barri
de Sant Roc perqu vivem a Les Preses. finalment a
La Cellera. Aquesta s la meva vida laboral.
Quin va ser el millor any que recordes daquesta
escola?
He estat molt b sempre. Per mi sn tots molt bons.
Normalment recordes ms el primer i lltm. El
primer va ser el de lEster Masferrer, Ester Carreras,
Ldia Pereira... Penseu que si no hagus estat b
podia marxar a una altra escola i no ho vaig fer.
s una escola tope guai.Magradava la pissarra
digital i no lhe pogut fer servir.
Quins records tens sobre els alumnes?
Molt bons records. Recordo gratament quan ens
asseiem i fiem petar la xerrada o quan explicava
les matemtques o el medi.
Tamb quan feia portar acudits en castell per
passar-ho b o buscar paraules al diccionari per
veure qui era ms rpid.
I sobre els mestres?
Quan vaig arribar no hi havia infantl i noms rem
8 mestres. No hi havia cap especialista. Els mestres
eren: senyoreta Pilar, el mestre Gregori, senyoreta
M Llusa, el mestre Jos, el mestre Ramon ,
senyoreta M Jess, el mestre Ernest i jo. Havia
de fer msica i gimnstca. Lidioma noms es feia
francs a cicle superior.
Desprs han passat molts mestres.
Et va agradar tenir-nos com a alumnes?
Molt, lltm grup s el que et recordes ms tot i que
us vaig tenir poc. Sempre recordar que el dia que
vaig marxar a casa malalta lEnia, que tampoc es
trobava b, em va dir: fas mala cara.
Haguessis volgut tenir-nos un altre any?
S sense cap dubte perqu ja ens entenem.
Quines ancdotes recordes de les moltes sortdes
que has fet?
Anvem bastant lluny. A les caves Codorniu, al camp
del Bara... Sempre que hi anava jo canviaven la
gespa.
Una vegada en una sortda, va baixar el mestre de
lautocar i no es va adonar que un gos es feia pip a
la seva sabata. Tots ens morem de riure.
Un altre cop que vam anar al naixement de lOnyar
i ens passejvem pel riu i diem: alg caur a
laigua i efectvament un va caure i va quedar ben
moll.
I sobre els mestres?
No s divertda per en una sortda que vam fer als
volcans dOlot jo anava darrera per no deixar cap
nen i vaig ressolar i vaig pensar: sort que ning
mha vist per resulta que em vaig trencar la m.
Aquest any es jubila la Maria. Els alumnes
de 5 s lltm curs que ha tngut i per
aix volem fer-li una entrevista per saber
ms coses della
49
Arrels
Quants anys tenies quan vas entrar a fer de mestra?
Tenia 18 anys. Molt jove.
I quan vas arribar a aquesta escola?
fa uns 26 anys.
Si no haguessis estudiat per mestra, qu thagus agradat fer?
Periodista esportva per anar a veure el Bara
Ests trista per haver de marxar de lescola?
S molt perqu hi estava molt b.
Qu penses fer quan estguis jubilada?
Primer recuperar-me i desprs passejar, caminar amb la Teresa, cuidar els nts. No puc fer esport.
Quins sn els teus hobbies?
Magrada viatjar i llegir i lordinador per penjar els vdeos daltres cursos.
A on tagradaria viatjar?
A Nova York.
Per acabar, vindrs a veurens algunes vegades?
Sempre que em convideu i els mestres ho facin. Sempre ser la meva escola.
B Maria, moltes grcies per venir i esperem que la teva nova etapa sigui molt feli.

50
Nous cellerencs
En Max el germ de
lEstel!
Sc la Nora i ell s el meu
germanet lric!
Hola sc en Jofre! El
meu germ gran s en
Marcel!
En Jordi Roca, el fll de
lEster!
Hola, em dic Judit, us presen-
to la meva germana Ivete!!
Som en Guim i en biel, els
flls den Pere!
Sc en Roc i us presento el
meu germ Aran.
La Jlia i la seva
germaneta Ona, la
Pusita.

0ESTI DE MEMJADOPS ESCOLAPS



Correr Conigo, 4 - I7Z4Z Quorf (0irono)
TeI. 97Z 4o 98 0o - o3o Zb 94 0o
e-moiI: copgirhofmoiI.com

Donem les grcies a tots els


collaboradors
52