You are on page 1of 16

@legre

UNITAT 3. RIUS, LLACS I MARS. LHIDROSFERA


3.1 LAIGUA A LA NATURA 3.2 AIGUA SALADA. MARS I OCEANS 3.3 AIGUA DOLA. LLACS, RIUS, AIGES SUBTERRNIES I GLACERES 3.4 EL PROBLEMA DE LAIGUA 3.5 DINMICA OCENICA 3.5.1 MOVIMENTS DE MARS I OCEANS 3.5.2 ACCI DEL MAR COM AGENT EROSIU 3.6 OCEANS, MARS, RIUS I LLACS DE LA TERRA

@legre
3.1 LAIGUA A LA NATURA. HIDROSFERA
Es diu hidrosfera a la part aquosa de la Terra en cualquera dels seus estats (lquid, slid o gass). La major part de la hidrosfera la compon l'aigua salada de mars i oceans (97,2%). En segon lloc, la major proporci d'aigua es troba congelada a les glaceres i casquets polars (2,2%). En tercer lloc se l'emporten les aiges subterrnies (0,6%). Els rius i llacs ocupen el quart lloc (0,02%). En l'atmosfera tamb trobem aigua, b evaporada o b condensada en forma de nvols (0,001%) i ocupa la cinquena posici. En sis i tlimo lloc tamb trobem aigua en la part viva de la Terra o biosfera (0,00007%). Aquesta aigua no est quieta i ni estancada, sin que es mou entre les diferents parts de la hidrosfera i passa d'un estat a un altre. Aquests moviments i canvis d'estat es denominen cicle de l'aigua. Els motors que permeten aquesta circulaci sn: -el Sol (escalfa l'aigua, la s'evapora, i genera els moviments de masses d'aire) -la gravetat terrestre (que provoca les precipitacions i la circulaci de l'aigua per la superfcie i l'interior de la Terra des de les zones ms altes fins al mar).

@legre

3.2 AIGUA SALADA. MARS I OCEANS


Com hem vist ms amunt, laigua salada, s a dir la dels mars I oceans s la majoritarian al planeta. Aquesta aigua no s apta pel consum hum, ni per beure-la, ni per rentar-nos , ni per regar els camps, nicament si la desalinitzem si que la podem utilizar, cosa que ja es fa en algn lloc amb falta daigua potable. Un oce s una gran massa daigua que separa els continents. A la terra hi ha 5 oceans: Pacfic, Atlntic, ndic, Glaciar rtc i Glaciar Antrtic. Els mars sn parts petites daquests oceans properes alscontinents. De mars en tenim molts: Mediterrani, Del Nord, Carib, Bltic, ,.

@legre

@legre
3.3 AIGUA DOLA. RIUS, LLACS, AIGES SUBTERRNIES I GLACERES
L'aigua dola est en els rius, en els llacs, en les glaceres, en els icebergs, en l'atmosfera i en el subsl. Els rius sn corrents d'aigua. Si un riu t molta aigua, s un riu cabals. Els grans rius desemboquen als mars i oceans. Molts rius desemboquen en altres rius; s'anomenen afluents. Alguns rius importants sn el Mississipp i l'Amazones a Amrica, el Nil i el Congo a frica, el Danubi i el Rin a Europa, el Ganges i el Iang-Ts a sia, i el Darling a Oceania. Tenim diferents tipus de rius segons de com procedeixen les seves aiges: a) Rgim nival: Les seves aiges procedeixen en gar quantitat del desgel de les neus. Aquests rius portaran ms aigua a la primavera i comenaments de lestiu. b) Rgim pluvio-nival: Les seves aiges procedeixen tant del desgel de les neus, com de les pluges caigudes. El seu mxim cabal tamb sol ser a la primavera. c) Rgim pluvial: Les seves aiges procedeixen de les pluges caigudes. Aqu el mxim cabal dependr de quina sigui lestaci ms plujosa de la zona. El cabal del riu s la quantitat daigua que t un riu en un punt determinat. La llera o llit del riu, s la zona per on passa el riu. El conjunt de cursos daigua que circulen per un territori en configuren la xarxa hidrogrfica. La conca hidrogrfica s lrea o territori pel qual circulen les aiges que desemboquen al mateix riu principal que dna el nom al conjunt de la conca. Les aiges subterrnies, sn les aiges procedents de les pluges que shan filtrat al subsl i poden formar rius subterranis que si tornen a sortir a la superfcie ho anomenem font i si es queden al subsl poden formar aqfers.

@legre
Les glaceres sn dipsits de gel que es donen als cims muntanyosos o als casquets polars.

Aiges subterrnies

Glacera

@legre
3.4 ELPROBLEMA DE LAIGUA
Laigua interv en la major part dels processos metablics dels ssers vius, s un recurs indispensable per a la vida i resulta imprescindible per al desenvolupament de lagricultura i la ramaderia. A ms, s un recurs industrial importantssim (com a matria primera, com a dissolvent i com a refrigerant) i a ms sutilitza per a lobtenci denergia.

Laigua s un recurs renovable, encara que limitat degut entre altres coses al seurepartiment desigual en la superfcie terrestre i a lescassetat daigua dola adequada per al consum hum. Lescassetat daigua dola es deu al gran creixement de la poblaci, al desenvolupament de zones urbanes, a laugment dactivitat agrcola i industrial, contaminaci i desforestaci. Principalment, laigua es fa servir per diferents usos, tals com:

@legre
- Usos principals: Agricola (70 %), Activitats industrials (22%), Domstic (8%) - Usos secundaris (Energtic, industrial, recreatiu i cultural), que resulten prescindibles. Als pasos desenvolupats, com Espanya, la quantitat mnima daigua necessria per persona s de 60 litres per da. Actualment a Balears, consumim uns 185 litres. No obstant, tamb consumim aigua en produr els aliments i els altres productes que consumim, encara que sigui de forma indirecta. Aix, cada espanyol consumeix al dia uns 2.550 litres daigua. El problema de laigua com a recurs s la sobreexplotaci, la taxa de consum daigua s major que la de renovaci, arribant a disminuir les reserves de forma alarmant. En el casde les aiges subterrnies arriba a ser molt ms greu . Per intentar palliar totes aquestes coses, hauriem dintentar - Afavorir lestalvi. Informar la ciutadania i posar els preus reals de lobtenci daigua. - Millorar leficincia. Millorar les xarxes de distribuci i utilitzar el sistema per degoteig en agricultura. - Impulsar la reutilitzaci. Tornar a utilitzar laigua un cop depurada per a serveis en qu no sigui necessria laigua potable.

@legre
3.5 DINMICA OCENICA
3.5.1 MOVIMENTS MARINS Les aiges dels oceans i mars estan sempre en moviment causa de l'acci de les onades, les marees i els corrents marins. A. les onades Les ones sn ondulacions que es formen quan el vent agita la superfcie de mars i oceans. Llavors les aiges es zen i empenyen a les que estan al costat, i aquestes, al seu torn, agiten les aiges contiges, i aix successivament. Quan observem les onades des de la costa tenim la impressi que avancen cap a la platja, per en realitat no es desplacen: nicament pugen i baixen en un moviment de tipus circular, i es deformen i es trenquen quan freguen el fons del mar.

Quan les ones arriben a la costa, la seva part inferior frega la platja i es frena. La part superior cau, fent que l'onada trenqui i formi nvols d'escuma. B. Les marees Les marees sn ascensos i descensos del nivell de les aiges del mar provocats, bsicament, per l'atracci de la Lluna sobre les aiges d'oceans i mars.La fase en qu el nivell de l'aigua puja la coneixem com marea alta.La fase de descens s la de marea baixa.

@legre

La mateixa zona amb marea alta i marea baixa

Influx de la lluna sonre les aiges oceniques C.Els corrents marins Els corrents marins sn com grans rius que discorren pels

oceans.Encara que sembli estrany, les aiges dels corrents i les de la resta de la mar no es barregen perqu sn molt diferents en temperatura, densitat i salinitat. Quan la temperatura d'un corrent s superior a la de les aiges contiges es considera que s un corrent clida, i si s inferior, freda.

@legre
El Corrent d'Austrlia Oriental s la corrent ocenic ms llarga al voltant de la costa d'Austrlia i transporta aigua clida en sentit contrari a les agulles del rellotge cap a la costa oriental d'Austrlia. "Buscant en Nemo" il lustra el Corrent d'Austrlia Oriental com una autopista marina en qu diversos peixos i tortugues viatjaven en direcci a la costa oriental d'Austrlia. La premissa fonamental de la histria s correcta, ja que cada estiu milers de peixos sn escombrats des de la gran barrera de corall fins als ports de Sydney i ms al sud. 3.5.2 ACCI DEL MAR COM AGENT EROSIU L'acci de l'aigua, sobretot de les ones i les marees, modela les costes, desgastant els penya-segats i provocant el seu retrocs. Les roques arrencades del penya-segat, al costat dels sediments que els rius han dipositat al mar, sn arrossegats pels corrents costaneres i es dipositen en zones protegides, on formen platges, albuferes, etc.

Nova Zelanda

@legre

Portugal

Jap

@legre
3.6 OCEANS, MARS,RIUS I LLACS DE LA TERRA

@legre
Al mapa tens els oceans, mars, llacs i rius ms importants del mn I acontinuaci un llistat per tal que els puguis estudiar. OCEANS: Pacfic, Atlntic, ndic, Glaciar rtic, Glaciar Antrtic MARS Baha de Hudson: 730.100 km2 9 Mar del Japn (Mar del Este): 1.012.900 km2 8 Mar de China Oriental: 1.200.000 km2 7 Mar de Ojotsk: 1,392,100 km2 6 Mar Arbigo: 1.498.320 km2 5 - Golfo de Mxico: 1.810.000 km2 4 Mar de Bering: 2,269,100 km2 3 Mar Mediterrneo: 2.510.000 km2 2 Mar Caribe: 2.754.000 km2 1 - Mar de la China Meridional: 3.500.000 km2 RIUS Nilo frica Mar Mediterrneo (Egipto) 6.690 Amazonas Sudamrica Ocano Atlntico (Brasil) 6.280 Mississippi Norteamrica Golfo de Mjico (Louisiana, EE.UU.) 6.270 Yang Tse Kiang (Azul) Asia Mar de China Oriental (China) 4.990 Congo (Zaire) frica Ocano Atlntico (R.D. Congo-Angola) 4.670

@legre
Amur Asia Estrecho de Tartaria, Mar de Okhotsk (Rusia) 4.410 Huang Ho (Amarillo) Asia Mar Amarillo (China) 4.350 Lena Asia Mar de Laptev (Siberia, Rusia) 4.260 Mekong Asia Mar de China Meridional (Vietnam) 4.180 Nger frica Ocano Atlntico (Nigeria) 4.180 Mackenzie Norteamrica Mar de Beaufort (Canad) 4.040 Ob (Obi) Asia Golfo del Ob, Mar de Kara (Siberia, Rusia) 4.000 Yenisei Asia Golfo del Yenisey, Mar de Kara (Siberia, Rusia) 3.800 LLACS
LAGO 1.Caspio 2.Superior 3.Victoria 4.Aral 5.Hurn 6.Michigan 7.Tanganica AREA(Km2) 371.000 82.100 68.422 66.458 59.600 57.800 32.892 LUGAR DE UBICACIN Azerbaiyn-Irn-Kazajistn-Rusia-Turkmenistn Canad-EUA Kenia-Tanzania-Uganda Kazajistn-Uzbekistn Canad-EUA Estados Unidos de Norteamrica (EUA) Burundi-Republica Democrtica del Congo-Tanzania-ZaireZambia

@legre