You are on page 1of 1

DVD CINEMA LLIBRES CMICS ART PEL LCULES CLIPS DoCUMENTALS TEATRE

MONDOCULTURA
Fotografia a les sals de plata Collecci Eduard Olivella (1980)

/6/ Febrer 2012 MondoSonoro Edici Catalunya/Illes Balears

foTogRAfIA

ART
Simona Levi Foto Arxiu

BarCeloNa, 1978-1983
Interessant exposici fotogrfica, la que ens proposa el Macba, amb ms de 600 fotografies que retraten els barris populars i els seus espectacles i prctiques carnavalesques entre el perode 1978-1983 poc abans de la remodelaci dels casc antic degut a les obres urbanstiques dutes a terme amb motiu dels Jocs Olmpics de 1992. En el patrimoni fotogrfic espanyol t un paper important el Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (CIFB), una instituci pionera que va fer un treball important en el camp de la fotografia, i el promotor de la qual va ser Albert Guspi. El centre es va dedicar a la docncia, la divulgaci i la producci, i va ser una pea clau en el debat sobre fotografia. Lexposici es podr visitar fins al proper 20 de maig. www.macba.cat. Llus S. Ceprin

ART
el Color i la ForMa
Fins al proper 13 de maig es pot visitar una de les exposicions ms importants de la temporada del Centre dArt Tecla Sala de LHospitalet. Es tracta de lexposici Jaume Ribas, 1990-2011, a la qual es fa un recorregut pel seu evocador univers en el que el color i els lmits de la superfcie prenen un protagonisme total. Lartista de Granollers s analitzat a travs de les seves creacions en forma de pintura, dibuixos, obra grfica i llibres, en el perode ms prolfic i encisador quan pren un viatge sense retorn cap a labstracci. La mostra planteja tres etapes ben diferenciades on s constant aquest joc que fa amb els lmits, aix com amb el color, el qual reformula constantment, convertint-se en el nucli de la seva obra pictrica. www.teclasala.net

SIMONA LEVI

Cap de guerrilla
s actriu, performance, gestora cultural i sobretot agitadora. Simona Levi, una de les nostres activistes pro cultura lliure ms guerreres, parla en nom de X.net, en contra dels abusos de les entitats de gesti.
"Jaume Ribas, 1990-2011" Foto Arxiu

foTogRAfIA
eS Fa el CaM eN CaMiNar
A lEspai 13 de la Fundaci Mir, i continuant amb el cicle The End Is Where We Start From (El final s el lloc des don comencem), tindr lloc una nova exposici, oberta al pblic del 20 de gener fins al 4 de mar. Desprs de la conceptual Recursos humans de Daniela Ortiz arriba el torn de Menjadors de Mariona Moncunill que s un intent de connexi de diferents institucions a travs del gest o lintervenci simblica. El cicle est comissariat per Karin Campbell, una novaiorquesa que vol donar la seva visi de lescena artstica emergent de Barcelona. Per aconseguir-ho presenta histries que es deriven de lexperincia personal de cada artista, el qual aplica els mitjans i processos de treball que considera ms convenients. www.fundaciomiro-bcn.org

rimer es deien Xgae, desprs la Ex, i ara X.net, per lobjectiu de lassociaci que representa Simona Levi ha estat sempre el mateix: informar, assessorar i protegir a artistes de les entitats de gesti, explica que compten amb un equip dexperts, advocats i haquers aix de haquers sona fatal, s perqu hi ha molta propaganda negativa diu la Simona, els haquers sn els ngels de lera digital; quan el sistema et tanca les portes, un hquer te les obre. Per la guerra ms aferrissada de X.net s contra la Societat General dAutors i Editors. Teniu mania a lSgae? s I lSgae us en t a vosaltres? s, s una manca de simpatia mtua. I per qu us cauen tan malament? Perqu perjudiquen la cultura i la societat en general, saprofiten i posen traves a artistes, emprenedors, ciutadans, gestors culturals.... La Simona ho t clarssim, aix, per en teoria, a lSGAE treballen perqu els artistes rebin el que els correspon dels drets dautor que generen. Com sho han de fer, doncs, els artistes, per guanyar diners, si no estan a lSGAE? El discurs s clar i contundent: Sha de canviar la mentalitat dels artistes. Actualment existeixen moltes altres vies per recaptar els

diners generats per la teva obra. Com les llicncies Creative Commons, on lartista gestiona directament la seva obra com ms li conv, afegeix. I el sector cultural, com veu aquestes llicncies alternatives? La Simona diu que els artistes que han nascut implicats amb Internet saben gestionar-les perfectament i treuren profit. Per la guerrera que porta dins surt quan traiem el tema del sector artstic ms conservador, ella en diu artistes de cor analgic. No sn prou receptius. Aquests artistes rgids, sn els responsables de la privatitzaci que sest fent de la cultura. Sn cmplices de lleis com la Sinde i sn uns criminals de cares a la societat perqu perjudiquen la circulaci lliure de la cultura. I ara que estem en plena batalla, siguem animals: proposo que fem que tota obra sigui copyleft (lliure de drets) i aix ens assegurem una cultura lliure total. No, aix seria ser molt radical, quan no hi ha benefici econmic, lobra ha de ser copyleft, perqu s part ontolgica del treball de lartista de deixar crrer lobra; ara, si alg fa diners de la teva obra, llavors sha de repartir justament els beneficis. Vist aix, tot el que diu sembla molt raonable. Rita Per

AgENDA
art a go g
"Menjadors" Foto Mariona Moncunill

ltims dies per a The Paper Trail de Francesc Ruiz a la Fundacin Suol. Una exposici que fa servir el cmic, la premsa i els seus canals de distribuci com a suports per a dibuixar un retrat del Caire pre-revolucionari. www.fundaciosunol.org
"The Paper Trail" Foto Arxiu

A lArts Santa Mnica (Espai Anella. Planta 01), a Claret Serrahima. De cap a peus un reps pels ltims 25 anys del dissenyador. Fins al 19 daquest mes. www. artssantamonica.cat Concurs fotogrfic a travs dInstagram per a la festa Llum-BCN una iniciativa per a les festes de Santa Eullia (10 al 12) que consisteix en fotografiar els espectacles de llum a les faanes dalguns edificis emblemtics de la ciutat. www.bcn.cat/santaeulalia