You are on page 1of 1

22

CULTURA

la protagonista t tota la meva maldat


De llengua viperina, una dona de principis, periodista de la vella escola, no va enlloc sense el seu Macallan de dotze anys i est de tornada de tot, treballa per la justcia i es revela contra el convencionalisme. s Maruja Torres? S, per no. s el seu lter ego, Diana Dial, que acaba de viure una nova aventura com a investigadora vocacional, ara a bord dun creuer pel Nil. Sin entraas s la segona novella negra de lautora, que es consolida en el gnere desprs de Fcil de matar, i ara fa un clar homenatge a Agatha Christie. Sempre crtica i inconformista, amb lexperincia professional i del pas del temps, Maruja Torres est preparada i t ms ganes de matar que mai. Com s que ara tha agafat per la novella negra? Perqu el gnere negre li queda b, a ledat madura. s una manera de recopilar la meva experincia professional com a reportera en pasos que conec i de ficar-hi trames que minvento i que tenen a veure amb les situacions viscudes. Em permeten enviar la meva lter ego, Diana Dial, a resoldre casos, com abans els caps de secci menviaven a mi a fer reportatges. Et documentes molt, abans descriure? Ja vaig molt documentada amb el que he viscut. Per s, em documento sobre les maneres de matar, si sn factibles, si sn raonables, si sn versemblants. I em documento com si estigus fent periodisme; per a Sin entraas, he parlat amb forenses, amb anestesistes I el resultat s un assassinat molt cruel. Per mates sense deixar de banda el sentit de lhumor. El meu estil sempre ha estat irnic i sarcstic. Ara faig servir un to un punt esperpntic i pardic, per no deixa de tenir el factor principal que hem de trobar en una novella policaca o criminal, que s la intriga. Magrada molt que,
per anar a prendre alguna cosa, diu que ja s tota una dama i que sempre va al Dry Martini daribau amb Crsega. a menjar, li agrada anar a Can Ponsa, del carrer enric Granados.

MArUjA TOrrEs, PErIODIsTA I EsCrIPTOrA

lA sEgONA NOvEllA NEgrA DE lAUTOrA NArrA UNA TrAMA CrIMINAl EN UN CrEUEr PEl NIl
aventures amb la gent que anava al vaixell, inventar-me alguns personatges i inspirar-me en persones i histries que coneixia. Un clar homenatge a Mort al Nil, dAgatha Christie... Per la protagonista sassembla ms a Maruja Torres que a Miss Marple. S, s un lter ego deliberat. Diana Dial t tota la meva maldat, per s ms jove. La meva maldat dels 69 i la marxa dels meus 54. Un lter ego que aprofita per fer una crtica al neocolonialisme. Situo la novella dos anys abans de la caiguda de Mubarack, un moment en qu es plantegen moltes situacions que porten a la revolta egpcia, i on el neocolonialisme funcionava a tot drap. La corrupci i la humiliaci sn presents a la trama com ho eren en el dia a dia dels egipcis, en aquell moment. Sobretot, volia fer un homenatge a la classe mitjana del pas, que sn els que ms pateixen, ells sn els que sostenen el pas. Espero que, a poc a poc, arribin a la democrcia, perqu, de moment, sha tret Ali Bab, per encara queden els quaranta lladres. Mires sries policaques? S, les miro totes, fins i tot les dolentes, per estic fins als nassos del policia que no pot anar al partit de beisbol perqu ha de complir les seves obligacions. Mencanta The Wire, per exemple, que s ms que policaca, s lpica als barris de blocs i, a partir de la droga, ho mostra tot. Tamb hi ha The Killing, la danesa, s la meva preferida, aquella del noi alt i guapo. On passaran les prximes aventures de Diana Dial? A Roma i, ms concretament, al Vatic, si no s que mimpedeixen entrar-hi. Tinc la imatge dun cadver en boles en territori de la santa Esglsia. Tu pensa que els dolents de les meves novelles sn sempre espanyols i catalans. Mai els nadius. Per, en aquest cas, no ho spotser es pot fer una excepci. rita per

quan la trama avana i et penses que sha acabat, encara sobren ms misteris i no sacaba. Per qu situes la novella al Nil? Mhe inspirat en un viatge real que vaig fer. Loctubre del 2009, vaig fer un creuer pel Nil, rem un grup petit i estava llegint els quaderns dAgatha Christie, que vaig comprar en una llibreria del Caire. No vaig poder evitar imaginar-me

foto: rob stothard

sIN ENTrAAs
Autora: Maruja torres. Editorial: planeta.