You are on page 1of 8

IDENTIFICACI BACTERIANA

Bergeys: defineix carcters per identificar microorganismes. 1r. Partim dun cultiu pur. Si hi ha ms dun tipus de microorganisme sha dallar 2n. Examen microscpic (tinci de gram) morfologia i estructura de la paret 3r. Carcters nutricionals (medis de cultiu) 4rt. Proves bioqumiques: - Basades amb el metabolisme que utilitza cada microorganisme - Diferents per cada grup bacteri. 5. Antibiograma

Grups identificaci 1. Proves primries: identificar famlia


Gram: AE/ANA: Espores/capsules: Mobilitat:

Proves relacionades amb la respiraci del microorganisme: catalasa, oxidasa, O/F. Catalasa:

Buscar en el microorganisme la presncia daquest enzim (des doble el perxid dhidrogen H2O2 amb H2O i O2.) Procediment: Sempre a partir duna colnia crescuda en una placa Ansa portaobjectes + H2O2 (reactiu) Posar 1 gota de H2O2 en el porta Agafar una colnia i posar-la en contacte amb H2O2 Si fa efervescncia s +

Placa original produeix microorganisme Mai agar sang Utilitzar ansa que no sigui de metall (escovill o pipeta pasteur) Resultats: cocs +: diferencia estafilococs + i estrepetococs

Oxidasa:
Presncia citocrom oxidasa. Es busca lenzim amb el reactiu diametil parajenilendiamina Un cop produda la reacci de contacte de lenzim i el reactiu si s + canvia de color a blau (oxida)

Procediment: Cultiu pura Reactiu: tub liquid/disquet liofilitzat (tira reactiva) Porta i paper de filtre 1 pipeta posem una gota reactiu i amb una ansa posem una colnia Si + canvia de color a transparent a blau
1

Resultats: Enterobacteria Pseudomona, Neisseria, Vibri +

Reactou eviat la llum i O2. Ansa de sembre dun sol us, no pot ser de ferro. Prova apartir dun cultiu jove a partir de les 48h falsos negatius

O/F: oxidaci/fermentaci: 2. Proves secundries i terciries: identificar gnere i espcie.


Determinem enzims i vies metabliques. Utilitzades per la majoria denterobacteries

Voges proskawer (metabolisme dels glcids):


Valora si el microorganisme utilitza com a font denergia la glucosa i si aquesta glucosa lutilitza per aquesta via (butandiol). Glucosa cid piruvic acetonina butandiol/diacetil Valorem si el microorgansime s capa de produir acetonina com a producte de rebuig, si hi s s que utilitza la glucosa. I far un canvi de color del medi. Medi: Brou CLARK: podem portari a terme la prova de VP i RM Peptona Glucosa Tampo/fosfat Reactius: hidroxid potassic 40% KOH V1/ alfaNaftol 5% V2

Procediment: Placa crescuda amb colnies Inocular en el medi brou 37, 24h 48h Revelar De 3 a 5 gotes de cada un dels reactius V1 i V2 Tapar i homogenetzar

Resultats: Canvi de color: Si s + passar de groc a vermell (esperar un mxim de 5 min) Si s es mante groc

Exemples: + Klebsiella pneumonia/serratia - E. Coli

Roig metil (metabolisme dels glcids):


Fermentaci cid mixta. Busquem si el microorganisme utilitza aquesta via. Acidifica el medi i el fa baixar fins a un pH de 4,4. Glucosa cid piruvic cid lctic /cid frmic/acetil cid actic/alcohol

Indicador del pH: roig de metil. Procediment: Igual k VP Entre 3 i 5 gotes del roig de metil (mxim esperar 5 min)

Resultats: + halo de color vermell - no canvia

Exemples: + E. Coli/ Proteus - Enterobacter/ Klebsiella pneumonia

ADNasa (metabolisme de les protenes):


Buscar en el microorganisme lenzim desoxiribonucleasa, que en contacte en un medi on hi ha ADN lhidrolitza. Revelador: clorhidric Procediment: Carregem incul amb una ansa de sembre i fem 2 estries a la placa que conte ADN estufa 37 24h. Dispensar clorhdric, el resultat pot sortir el moment o esperar un mxim de 10. Si s + el voltant apareixer un halo dhidrolisis transparent. Resultat: diferencia els estafilococs aureus dels saprofitus i epidermidis. Aureus: manitol +, coagulasa +, ADNasa + Epidermidis/saprofiuts: manitol -, coagulasa -, ADNasa Epidermidis sensible a la novobiocina Saprofiuts resistent.

Coagulasa (metabolisme de les protenes):


Enzim. Fa que el fibrinogen passi a fibrina. Plasma hum o de conill es forma un cogul Necessitem un tub de bioqumica i un plasma. Dispensar d1 a 2ml de plasma i ho carregem entre 2 i 3 colnies, estufa a 37 de 10 fins a 1h.

Resultats: Formaci dun cogul del mateix color que el plasma +


3

Exemple: Coagulasa + Estafilococ aureus ADNasa saprofitus/epidermidis novobiocina

Urea/indol (metabolisme de les protenes): Urea:


El mateix medi de cultiu serveix per dur a terme lurea i lindol. La reacci es basa en la hidrolisis de la urea per acci de lenzim ureasa i com a producte de rebuig origina CO2 i amoni. En el medi de cultiu brou i trobem: peptona, urea, triptofen, indicador de pH roig de fenol. Reacci: el pH fa que passi de color transparent a vermell. 37 24h lectura dels resultats immediatament de sortir de lestufa Prova que tamb sutilitza per les enterobacteries. El proteus sols ser el causant dels clculs renals tamb sanomena microorganismes ureolitics.

Exemple: Proteus + E. Coli

Indol:
Forma part de les tcniques que descomposen els carbohidrats i els aminocids. Lenzim triptofenasa fa que el compost triftofen passi en indol que s un component nitrogenat. Lenzim triftofenasa el trobem en el microorganisme i talla el triftofen del medi. Reactiu: Kovacks Cal revelar 37 24h un cop fora de lestufa dispensar 5 gotes del reactiu de Kovacks.

Resultats: + surt un halo de color cirera

Exemples: + E.coli - Klebsiella

3. Segent grup font de carboni com a nica font: Citrat:


El citrat es troba en el medi de cultiu si el microorganisme utilitza el citrat com a unica font de carboni el descompon en 3 components: amoniac, carbonat, bicarbonat. En el medi hi ha dhaver: citrat sdic, fosfat damoni (com a font de nitrogen). Medi en tub Els 3 components baixen el pH del medi a alcal, cal revelarho amb un idicador de pH el blau de bromotimol, en condicions cides s verd (6,9) i en passa a blau (7.6) Si hi ha creixement i no canvia de color voldr dir que el microorganisme no utilitza el citrat. Medi: citrat de simons, tub agar inclinat amb llengeta lindicador de pH esta incorporat. Sembrar amb estries de superficie a la llengeta, no picadura 37 24h
4

Resultats: + si utilitza el citrat passar de verd a blau, colnies blaves

Exemples: Klebisella + E. Coli Hipurat sdic: Prova bioqumica per identificar el Campylobacter i lEstreptococ agalctia. Secundaria o terciaria Hipurat compost orgnic, es troba en el medi, el microorganisme s capa dhidrolitzar-lo, a conseqencia de la hidrolisis salliberen 2 compostos: cid benzoic i aminicid (glicina). Cal llegir-ho amb un revelador si sha portat a terme la reacci Ninhidrina que en contacte amb els aminocids modifica el color del medi. El color normal del medi s transparent.

Procediment: Placa cresucda brou 37 - 24h Revelar amb 5 gotes de Ninhidrina

Resultats: + canvia de color a purpura - no es modifica

Exemple: + campylobacter (bacil)/ estreptococ agalctia (coc) - E. Coli Test de CAMP: Prova complementria per identificar lestreptococ agalctia beta-hemolitic. Protena CAMP Provoca infeccions en el moment del part Es basa en posar en contacte un Estafilococ aureus amb un estreptococ agalctia i aquest gracies a la protena que t el CAMP potencia lhemlisi en la inserci del aureus i lEstreptococ, aquesta hemolisis es presenta en forma de punta de llana.

Procediment: Placa dagar sang, partim dun estafilococ aureus, sembrem una estria vertical i amb el nostre microorganisme problema farem una estria horitzontal 37 24h.

4. Utilitzaci de compostos nitrogenats: Reducci de nitrats a nitrics NO3 NO2:


Es basa en la presncia de nitrasa o nitrat reductasa 8enzim que fa que es produeixi la reacci) Anem a observar si el microorganisme es capa de reduir els nitrats a ntrics. Si el microorganisme te lenzim reductasa formar els ntrics i alliberar com a producte final nitrogen i depn del microorganisme alliberar tamb amonac o cid ntric. Reveladors: alfa nafitilamina/ cid sulfamilic
5

Procediment: Placa crescuda inoculem a brou 37 24h revelador 0,5ml de cada revelador Homogenetzar, el resultat pot tardar fins a 10

Resultats: + passa de transparent a rosa - no canvia de color es queda transparent, cal fer una comprovaci dispensar zinc que redueix els nitrats a nitrics si es produeix aquesta reacci voldr dir que el microorganisme no els ha fet servir. Majoritriament dE.coli, tipid de b- Enterobacteries.

5. Descomposici de carbohidrats (aa): ONPG = galactosidasa:


En el mateix medi es porta a terme lONPG i FDA Anem a buscar la presncia de lenzim B-galactosidasa que t la propietat de des doblar o trencar la lactosa amb glucosa i galactosa. Els microorganismes que utilitzen la lactosa tenen 2 enzims: la galactopermeasa (situada a la membrana citoplasmtica del microorganisme i fa que la lactosa entri a linterior de la cllula) i desprs actua la beta galactosidasa que trenca la lactosa en galactosa i glucosa. El medi tamb porta fosfat i fenilalemina s util per la fenilalamina diseminasa

Resultats: Si el microorganisme t lenzim que trenca la lactosa passar a groc

Exemple: + Klebsiella/ E. Coli - Proteus/ Salmonella

Fenilalamina diseminasa (FDA):


Si el medi hi ha FDA el microorganisme t de tenir lenzim per portar a terme la reacci i formar lcid fenil piruvic. Per visualitzar la reacci cal a 30% i far que canvi de color.

Resultats: Clorur frric: 5 gotes canvia a + passar a verd i cristall

Descarboxidasa (lisina arginina ornitina):


Prova nomes per Enterobacteries Dependr dels aa que interessin. Passa els aa a amines i a CO2. Es te de portar a terme en condicions anaerobiques, inocular el microorganisme i segellar. 37 24h Si t lenzim descarboxilasa canvi de color + de color transparent a prpura, el medi passa dcid a alcal. Proteus Klebsiella lisina + ornitina + Arginina +
6

Salmonella thphi e. coli

+ V

+ V

Urea/indol: fet anteriorment Proves combinades: KIA: lactosa/gas/SH2/glucosa (Enterobacteries) IMViC: indol/RM/VP/citrat MiO: ? Enterotube/API:
SISTEMA ENTEROTUBE Consiste en un tubo de plstico dividido en compartimentos que contienen sustratos en forma de agar. La inoculacin se realiza directamente a partir de la colonia, por picadura y arrastre a travs de los diferentes sustratos. La lectura e interpretacin no difieren del sistema anterior. Existe comercializado para Enterobacterias y bacterias no fermentadoras. Los problemas de este sistema son ms considerables en cuanto al inculo, que no siempre es uniforme, y a la conservacin de los sustratos. tubo de plstico con compartimientos, formado por 12 medios de cultivo diferentes, que permiten la determinacin de 15 reacciones bioqumicas. Est concebido para la inoculacin simultnea de los 12 medios con una sola colonia, utilizando, la aguja de inoculacin dispuesta en el centro. La combinacin de reacciones resultante, junto con la gua de interpretacin (libro de cdigos), permite la identificacin de Enterobacteriaceae con importancia clnica. SISTEMA API Se trata de una tarjeta de material plstico dividida en pequeos pocillos que contienen diferentes substratos deshidratados, en los cuales se inocula una suspensin del microorganismo a estudiar. La lectura de los resultados se efecta directamente, interpretando el color de cada reaccin, o tras la adicin de reactivos reveladores. Con los resultados se establece un cdigo numrico que corresponde a una determinada especie reflejada en unas tablas. Existe disponible para la identificacin de Enterobacterias, Estafilococos, Estreptococos, anaerobios, levaduras y algunas bacterias exigentes. Los resultados presentan una correlacin con las pruebas clsicas superior al 90%.Su principal inconveniente radica en la incapacidad de detectar reacciones dbiles.

Antibiotic: optoquina, bactericina:


TEST DE LA BACITRACINA (prova secundria/terciria) - Fundamento: se determina la sensibilidad de un microorganismo a la bacitracina. Medio de cultivo: placas con agar sangre. Reactivo: discos impregnados con bacitracina. Tcnica: sembrar masivamente una colonia del microorganismo a investigar en una placa de agar sangre y colocar sobre la placa los discos de bacitracina. Incubar a 37 durante 24 horas
7

Lectura e interpretacin de los resultados: una zona de inhibicin del crecimiento alrededor del disco, aunque sea pequea, indicar la sensibilidad.

Inters: diferenciar Streptococcus pyogenes (grupo A de Lancefield), sensible a la bacitracina, de otras especies de Streptococcus betahemolticos (grupos B, C, D, F, G) que son resistentes.

TEST DE LA OPTOQUINA (prova secundria/terciria) - Fundamento: se determina la sensibilidad de un microorganismo a la optoquina. Medio de cultivo: agar sangre Reactivo: discos impregnados de optoquina. Tcnica: sembrar masivamente una colonia del microorganismo a investigar sobre una placa de agar sangre y colocar en la superficie de la placa los discos de optoquina. Incubar a 37 durante 24 horas. Lectura e interpretacin de los resultados: en caso de que el microorganismo sea sensible a la optoquina, se observa un halo de inhibicin alrededor del disco.

Inters: diferenciar Streptococcus pneumoniae (sensible) de otras especies de Streptococcus alfahemolticos (resistentes).

6. Combinaci proves/proves compostes: packs proves per identificar gnere i espcie. 7. IMVic: identifica enterobacteries Indol/RM/VP/citrat: