You are on page 1of 4

BIOLOGIA-1

MICROBIOLOGIA

Classificaci Regne Moneres: unicellulars procariotes Cianobacteris(cianofcies o algues blaves):


estromatlits (3000m.a.) En sediments de rius i mars.Van participar en

la formaci de loxigen terrestre, la sedimentaci dels seus restes va originar roques:

Arquibacteris: Bacteris

Els ms primitius, duna poca sense oxigen. Viuen en condicions extremes.

Redueixen el CO2 a met.

ESTRUCTURA DELS BACTERIS

Cpsula: capa viscosa de polisacrids i polipptids. Ret aigua i ajuda a fixar-se. Paret cellular: formada per murena (peptidoglic). Controla el pas dions i protegeix
dosmosi. Es diferencien els bacteris en Gram+ (molta murena) i Gram (poca murena)

Membrana: unitria amb invaginacions (mesosomes) Flagels: ms senzills que els de la cllula eucariota Fimbries: filaments protecs curts. Funci fixaci i reproducci. Citoplasma: sense Mito, Clp, RE, AG. Amb ribosomes ms petits i lliures. A ms: cromatfors (clorofilla), grnuls de reserva (volutina=polifosfat), vacuols gasfers (surar), partcules magntiques(orientaci) Material gentic: ADN bicatenari i circular (sense histones). De vegades plasmidis
DIVERSITAT MORFOLGICA

Cocs

Bacils

Espirils

Vibrions

BIOLOGIA-1

MICROBIOLOGIA

DIVERSITAT METABLICA
Segons la font de carboni A partir de compostos orgnics A partir de CO2 Heterotrofs Autotrofs Segons De molcules la font redudes denergia Quimiotrofs De la llum Fototrofs Quimiohetertrofs (la majoria dels bacteris) Fotohetertrofs (bacteris porpres) Quimioauttrofs (bacteris del S, dels nitrits) Fotoauttrofs (cianobacteris)

Segons Aerbis: lacceptor final delectrons s loxigen ls Anaerbis: no empren oxigen. Hi ha destrictes o obligats (mai fan servir doxigen oxigen) i de facultatius. Entre els anaerobis trobem els fermentadors 8utilitzen m.o. com receptor delectrons) REPRODUCCI
recursos.cnice.mec.es/.../micro/contenidos6.htm

ASEXUAL Escissi binria: la ms freqent. Generalment es dna 1 div. Cada 20min. Soriginen clons de cllules.

Formes de resistncia : recollint lADN en una espora o forma de resistncia al la calor, dessecaci i radiacions SEXUAL (: Recombinaci gnica) Conjugaci: un bacteri actua com a donador (F+) i un altre com a receptor (F-): el plasmidi del donador es duplica i passa a traves del pili cap el receptor, on es recombina amb el seu material gentic. Transducci:un virus (agent transmissor) inocula en un bacteri el seu ADN i part de lADN de lltim bacteri parasitat

Transformaci: incorporaci de fragments dADN de restes daltres bacteris

BIOLOGIA-1

MICROBIOLOGIA

Conjugaci

BIOLOGIA-1

MICROBIOLOGIA

ELS VIRUS
Caracterstiques Acellulars, parsits obligats, 20-300 nm Estructura Cpside proteica ( formada per capsmers) Presenta receptors especfics per la fixaci Embolcall extern similar a la membrana. Material hereditari: ADN bicatenari o ARN monocatenari ( retrovirus-transcriptasa inversa)) Classificaci Helicoidals: capsmers en hlix ( virus del mosaic de tabac) Icosadrics: 20 triangles equilters units de 5 en 5 (virus de la grip) Complexos: amb cap, cua i espines de fixaci (bacterifags) Reproducci: Cicle vital en dues fases alternatives: 1a fase: estat de virions (sense activitat, fora de lhoste) 2a fase: entra a lhoste i pot fer dos cicles: Cicle ltic (es replica i es tradueix immediatament) i lisognic (es tradueix de forma retardada)

Etapes: Fixaci Penetraci - Eclipsi(la cllula replica el genoma vric i la cpside)- Maduraci (montatge) - Alliberament

ELS PRIONS
Es tracta de protenes modificades. Poden entrar amb la dieta o via materna (suporten 3 atm i 133C). Una vegada a linterior , transformen protenes similars (efecte domino). 1986: vaques. .