You are on page 1of 6

EL CONTE D'EN XAI

VEUS: Narrador/a: Xai: Anna: Josep Cynthia: Lumaca: Metgessa: DECORATS: Camp de conrreu Hospital Muntanyes amb cam. Arbres Flors

SILUETES: Xai Xai petit. Cynthia Lumaca Anna-Josep Ver Ramat d'ovelles.

ESCENA I
DECORAT: cap. SILUETES: Xai.

NARRADOR/ORA: Hola a tots! Benvinguts jo soc X, Ja esteu tots ben asseguts?? Ja em podeu escoltar b? S? Dons jo us vinc a contar una histria d'una criatura molt important a Sant Joan Desp. Sabeu qui s??? PBLIC: NARRADOR/ORA: doncs us presento en Xai. (Entra en Xai) XAI: Hola!!!! Soc en Xai!!! com esteu?? (Expressiu i exagerat) NARRADOR/ORA: Hola Xai, Benvingut! Mira tota la gent que t'ha vingut a veure ens contars la teva histria... XAI: Qu xulo. Quanta gent!!!! i sou tots i totes de Sant Joan???? Pblic: XAI: Jo tamb ho soc. A que no ho sabieu? S, s, jo tamb. Per a que no em coneixieu?? Pblic. NARRADOR/ORA: ui Xai em sembla que haurem d'anar per feina. Anem a contar la histria de'n Xai..

Autora: Aina Ginard

ESCENA II
DECORAT: Camp de conrreu. Flors Muntanyes amb cami. SILUETES: Anna-Josep. Ramat d'ovelles. Ver. Xai petit. Xai. (Decorat: muntanyes, flors) NARRADOR/ORA: Aix era i no era, bon viatge faa la cadernera, un poble que es deia Sant Joan Desp, tenia una noia i un noi molt valents i es posaren a fer de pagesos. Els seus noms eren Josep i Anna, aix que buscaren un hortet al costat del riu per cultivar verdura. (Entra Anna-Josep) ANNA: Qu et sembla Josep, agafem aquell terreny??? a mi m'agrada molt! JOSEP: a mi tamb Anna, per est ple de mala herba, com embrarem??? ANNA: a mi m'ha dit un sabi que hem de buscar un ramat d'ovelles. Les ovelles menjen la mala herba i de pas ens abonaran el tro. JOSEP: I si usam herbicida? Un producte que quan el tires, mata totes les herbes que viven i neixen??? (Baixa ver) ANNA: No Josep. Perqu desprs sembrarem les nostres patates i es moriran. (Puja ver) NARRADOR/ORA: Aix que buscaren un ramat, el portaren a Sant Joan i el tancaren dins el terreny. (Entra ramat d'ovelles) I mira per on, un dia una ovella, mentre menjava, va tenir un b i li va posar de nom Xai (Entra Xai petit) JOSEP: Mira! Anna! Ha nascut una ovelleta!!! ANNA: OOOO que maca!!!! i si li diem Xai??? JOSEP: Bona idea! NARRADOR/ORA: Per com les ovelles tenien molta gana i en pocs dies s'acabaren l'herba, el pastor les dugu a un altre camp, aix que l'Anna i en Josep s'acomiadaren d'en Xai, una mica tristos. ANNA: Adeu Xai, adeu... (Surt flors, ramat d'ovelles, Xai i Anna-Josep) (Entren ramat d'ovelles i Xai petit) NARRADOR/ORA: En Xai se'n va anar amb la mare i l'acompanyava sempre i s'anava fent gran. El pastor les passejava de conreu en conreu i tamb a les a les muntanyes i en Xai anava creixent i creixent, fins que un dia... (Surt tot)

Autora: Aina Ginard

ESCENA III
DECORAT: Hospital. Muntanyes amb cam. Flors. SILUETES: Xai. Cynthia. Ver.

(Entra Xai) XAI: Em trobo molt malament, no s qu em passa. Em fa mal la panxolina i el cap em dona voltes. Tinc febre i ja no vull correr ni passejar. NARRADOR/ORA.: Aiaiaii. Xai, que has menjat llaminadures??? XAI: Noo he fet bondat! Res de llaminadures, noms herba i tampoc m'he atipat! NARRADOR/ORA: Em sembla que haurem d'anar a l'hospital a veure els metges. (Entra decorat de l'Hospital) (En Xai entra per la porta) A veure que diu la metgessa. METGESSA.:(noms veu). En Xai est malalt de verins. Verins que els humans tiren a les verdures perqu creixi tot molt rpid i gros. (Baixa senyal de ver). (Surt en Xai de l'hospital) A partir d'ara recomano que mengi herbes sense verins. Ha de menjar ecolgic perqu es curi!!! NARRADOR/ORA: Per el pastor li costa molt trobar camps sans i finalment li diu a Xai que deixi el ramat i busqui ell mateix el seu menjar. (Surt hospital i entren flors i arbres) NARRADOR/ORA: Per en Xai li costa molt trobar camps nets. Perqu totes les persones posen molts productes que li fan mal. Alguna vegada prova algun d'aquests brins d'herba perqu t molta fam, per li fa encara ms mal. Un dia cansat de buscar i mort de gana, va trobar una papallona. (Entra Cynthia) CYNTHIA: Hola! Ja saps que no fas bona cara? Em dic Cinthia, i tu? XAI: Jo soc el Xai, i s veritat no em trobo massa b. Em fa mal la panxa perqu menjo herba plena de ver. Tu coneixes per aqu algun pags que sembri ecolgic??? CYNTHIA: Uiii s veritat que la verdura que sembren els humans s molt dolenta. Quan jo probo el nectar de les flors s agre i llards, a ms fa molt mala olor, jo l'ensumo i aix no menjo. Per... per aqu no hi ha cap camp sense ver, Xai, has de caminar molt encara. XAI: Per tu ensumes el ver?? CYNTHIA: i tan! Amb les meves antenetes vaig buscant el millor menjar. Els humans tenen un ver que es diu insecticida i quan l'ensumem, ens morim directament. XAI: Ooooh quina pena per si les papallones sou molt boniques, poseu colors al camp com les flors!! Ai... aquests humans. Escolta? T'agradaria acompanyar-me a buscar un lloc net, sense ver??? CYNTHIA: I tan que t'acompanyo! I aix quan em cansi de volar, em portes tu. (Puja senyal de ver, surt muntanyes amb cam)

Autora: Aina Ginard

ESCENA IV
DECORAT: Camp de conrreu. Flors. Arbres. SILUETES: Xai. Cynthia. Lumaca. Ver. NARRADOR/ORA: Aix s com la Cinthia i en Xai varen anar a buscar aquest lloc on l'herba era fresca i neta. Quan trobaven un camp, na Cinthia ensumava els brots d'herba i si feien bona olor, en Xai en menjava. Per a cops, malgrat la Cinthia ho trobava s en Xai es posava malament. CYNTHIA: Hi ha alguna cosa que se'ns escapa Xai!!! no pot ser que et posis malalt, les flors no fan olor de ver! (Entra Lumaca) NARRADOR/ORA: Un dia desprs de molt de trescar, varen trobar un llimac, ests al terra i estossegant. XAI: Hola llimac! Que no ests b??? nosaltres som el Xai i la Lumaca, com et dius? LUMACA: Hola beff beef. Em dic Lumaca beff i no, no estic gens b. Beef beeff Acabo de sortir d'una terra plena de ver... i beefff beeeffff no em trobo b. (Baixa ver) CYNTHIA: Al terra tamb n'hi ha, de ver? LUMACA: I tan! On us penseu que va el ver que no cau a les fulles de les plantes??? dons al terra!!! i clar, quan jo m'hi passejo furgant fa molt mala olor!! i les arrels tenen un gust horrible! T'imagines les plantes que hi neixen a sobre??? Aiii jo no s com es menjen aix els humans!! CYNTHIA: Clar Xai! Aix s el que et passa!! que les plantes tenen el ver a dins i jo no les odoro, per aix et fa mal la panxolina. LUMACA: De fet els humans tenen un ver que es diu mollusquicida que ens mata de manera fulminant! XAI: Que dius Lumaca!! per si els llimacs no feu pudor, no feu soroll i furgeu el terra per donar aire a les arrels de les plantes!!! Mira Lumaca, nosaltres estem cercant un camp on no hi tirin aquests verins. Vens amb nosaltres??? LUMACA: Ostres! Dons s que vinc, s! A ms aix us dir tamb si el terra s s. A canvi vosaltres em porteu a mi, que jo soc molt lenta caminant! (Treure tots els decorats)

Autora: Aina Ginard

ESCENA V
DECORAT: Camp de conreu. SILUETES: Xai. Cynthia. Lumaca. Anna-Josep. (Camp de conrreu) NARRADOR/ORA: Vet aqu com els tres amics es posen a caminar buscant aquest camps nets per poder menjar tranquils. Un dia, que Cinthia havia matinat, va tornar tota contenta despertant els seus amics, cridant! (Entra Cynthia) CYNTHIA: Ho he trobat!! he trobat un lloc on noms que oloreta a pebrots, patates, perfums de flors sanes i hi ha moltes papallones ms, veniu!! despertau!!! (Entren Xai i Lumaca per un cant) NARRADOR/ORA: En Xai, mig condormit va alar una orella i na Lumaca un ull. LUMACA: Qu s aix que dius??? de veritat??? CYNTHIA: de veres et dic! Veniu, que segur que la terra es fresca i saborosa, anem-hi. NARRADOR/ORA: I d'un salt es van posar els tres a correr per trobar aquell camp tan bonic que havia trobat na Cinthia. (Surt arbres, posar flors al camp de conreu) Na Cinthia no havia exagerat gens. Al camp hi havia tomquets, pebres, cols, albergnies i tamb hi havia plantes amb flors i herba, pel cel volaven papallones, marietes i mosques, a un rac una aranya tenia una gran xarxa estesa i feia olor a verdura fresca i acabada de regar. (Entra Anna-Josep) ANNA: Xai??? Xai?? ets tu? Ets tu de veritat? Has tornat a casa!!! Hola Xai, benvingut!!! XAI: apa! Saps el meu nom??? i com s aix??? jo no m'enrecordo de tu! ANNA: No perqu tu eres molt petitet. Per tu vares nixer aqu Xai. A aquest camp de conrreu. XAI: ostres! Jo no ho recordava. Vaig nixer aqu1?! ANNA: S, per aix aquest camp es diu Cal Xaiar, en honor al nom que et va posar la mare! (Cinthia i Lumaca boten d'alegria) XAI: porta el meu nom?? uaaala... dons el que seria fantstic s que fos ecolgic, perqu no puc menjar res ms. JOSEP: s ecolgic Xai. Nosaltres no posem ver a les plantes. LUMACA: I diuen la veritat Xai. (posar Lumaca al terra del camp conreu). XAI: I ens podem quedar a menjar aqu??? podem?? CYNTHIA: Podem??? (simultniament amb Lumaca) LUMACA: Podem??? vinga, vah! (simultniment amb Cynthia) ANNA: Evidentment que podeu. En Xai es pot menjar la herba que no menjem els humans, na Cinthia ens pot avisar de quan un ve tiri ver i na Lumaca dir-nos si la terra li falta aigua o est malalta, aix tots ens ajudem!! I podrem vendre les verdures sanes a un grup de Sant Joan Desp que menja net com en Xai. XAI: Pero que dius??? hi ha humans que volen menjar s??? no m'ho crec! Autora: Aina Ginard 5

JOSEP: Clar que si, per els hi passa com a tu, els hi costa molt trobar menjar ecolgic, per aix han fet colla, com vosaltres. Aquest grup d'humans es diuen Esplet i fan una cistella tots els dijous. (Surten decorats) XAI: Apa i tenen un nom i tot!! Dons ens quedem i els coneixerem. I nenes i nens aix s com em vaig curar. Em vaig quedar al meu camp menjant, perqu all noms es sembra menjar ecolgic. I aquesta s la meva histria... us ha agradat?? (Tots els personatges saluden) PUBLIC: NARRADOR/ORA: I tan que ens ha agradat el conte!!! Grcies Xai fins un altre!! Xai: Adeu a tots, adeu! ANNA: Adeu! JOSEP: Adeu siau LUMACA: Salut! CYNTHIA: Fins la propera! (Tots els personatges saluden i surten) NARRADOR/ORA: I conte contat, conte acabat! Fins un altre!!! adeuuuu!!!!!!!

Autora: Aina Ginard