You are on page 1of 38

MATAR SETEMBRE 2012

NECESSITAT VITAL 30 ANYS


No sc un artista abstracte, tan sols minteressa expressar emocions humanes. Mark Rothko Fa ja un temps que els artistes van entendre la necessitat de donar ttol a les seves exposicions. Va ser desprs de copsar que una exposici no era tan sols el recull dun seguit de peces que es collocaven, ms o menys ordenadament en lespai expositiu. Que una exposici no deixava de ser com un captol de la seva obra total i, per tant, havia de mantenir una coherncia en el global, alhora de ser pont duni entre el seu passat artstic i el seu futur. Per, posar ttol a una exposici, batejar-la en una paraula, no s un fet trivial i s que s sempre una aposta difcil. Ho s ja que la frase o paraula triada ser la que marcar lempremta i, per tant, haur de definir de la manera ms exacta tot el sentit de la mostra, esdevenint alhora la pista inicitica que ha de servir per a lespectador com a primer punt dinformaci dall que li vol comunicar lartista. En Josep Serra, aquest artista argenton que celebra ara amb aquest seguit dexposicions la gens menyspreable xifra de trenta anys de vida artstica expositiva, ho ha tingut ben clar des del primer moment. Per a ell, tot el seu concepte artstic, el que, com, quan i de quina manera, es resumeix sempre en un sentiment unvoc que sexpressa en una veritable necessitat vital de ser artista, i a ms, de ser-ho amb aquesta la seva pintura. Si som curiosos i ens acostem al diccionari veurem que necessitat s all de que hom no pot prescindir , mentre que vital correspon a all que dna la vida o la mant. s justament aqu, en aquest entrecreuament espiritual dambds conceptes, on es genera una nsia creativa que comen com en tothom, en aquells primerencs dibuixos establerts a la manera i la metdica de lpoca i que tan bocabadats deixaven a familiars, amics i companys, per la seva magnfica reproducci de la realitat. Una obra per que va quedar rpidament en loblit en la recerca dunes noves formes dexpressi que fossin ms sentides per ell mateix. Entenia Josep Serra que lart s una comunicaci democions, per que alhora era precs que aquestes produssin un cert neguit a lespectador, obligant-lo a anar ms enll de laparena. Per aquells dies, la dcada dels vuitanta, dominava en lentorn de Matar un art essencialment simbolista. Per un costat, Eduard Alcoy i Josep Maria Rovira Brull havien creat la que a posteriori sanomenaria Escola de Matar, amb els artistes Josep Novellas, Perecoll, Pal, Pere Viada i Ricard Jord. Una escola darrel simbolista, amb una accentuada crtica social i poltica. Per laltre costat, i amb lenlla com de Ricard Jord, sestabl un corrent parell a lentorn del realisme mgic, amb una certa arrel sud-americana, amb els noms de Gregorio Sabilln, Capozzoli, largenton Bernardino i daltres, en la que Josep Serra va trobar aquell punt precs per poder fer el salt evolutiu. La seva solvncia tcnica li va donar el fonament precs i la seva emoci interna li va donar laquiescncia intellectual per conrear de manera prou

satisfactria aquells camins, com queda ben pals en la pea mostrada en aquesta exposici, que amb la seva presncia no tan sols referencia al passat, ans serveix de motlle inicial en el definitiu caminar plstic de lartista. Josep Serra no s un artista fred, ans el contrari. La necessitat de la submissi estricta a lordre, per ms fantstic i imaginari que aquest fos, lestrenyia en una cotilla que li tallava la seva circulaci artstica. El seu art precisava anar ms enll i sols el trencament absolut li podia donar les ales de llibertat que el seu concepte artstic precisava. La seva necessitat vital, dominant ja en aquells moments, va servir per portar-lo a la seva realitat ms interior, aquella en la qual treballa des de llavors. Potser tot rau en el fet que Josep Serra participa del concepte de Rothko que encapala aquest escrit. El que limporta s expressar emocions i a ms fer-ho amb una potncia tal que depassi la sempre frria defensa interior de lespectador, rems a enfrontar-se a una imatge i a una idea, ben segur incomprensible a primer cop dull, enfront la qual poques ganes t a desxifrar tot aquell entramat dmputs que sap es dirigeixen cap a ell i que ha dintentar copsar i traduir. Serra entn perfectament la necessitat que la seva pintura fugi del banal. Sap que s ben cert el tpic que lartista no ha de pintar el que veu i s, en canvi, ha de veure el que pinta, i daqu que trobi que lessncia de la seva pintura ha de recaure en el propi acte de pintar. Un acte materialitzat en el gest pictric que, per tant, esdev conseqncia del que haurem de considerar un pur automatisme psquic. Un concepte parell a all que fou fonament i clau del desenvolupament del que amb el temps sha anomenat expressionisme abstracte. s en aquest camp on Josep Serra millor sidentifica, si s que s precs i obligatori, encaixar i/o encaixonar un artista en el reds dun isme o tendncia particular. s aix ja que la seva pintura parteix del mateix ideari que

Somni buclic. 1987. Oli sobre tela. 49 x 64 cm

no s altra que el convenciment que la font primordial de lart s lsser subjectiu de lartista. Que s ell i ning ms que ell, el generador mental dall que desprs haur de traslladar a lobra dart. Daqu que la seva pintura respongui sempre a una introspecci racional, sensible o irracional, segons escaigui. Una introspecci que el motiva a pintar signes, smbols, imatges, taques, escampades segons un ritme i una harmonia que sembla respondre sols a un encanteri personal que dirigeixi la seva m, quan en realitat s fruit duna profunda reflexi esttica i tamb tica, que el dirigeix cap a unes composicions que han de provocar una resposta sensitiva a lespectador. Lhan de fremir, neguitejar i motivar a sentir-les com a prpies i, per tant, a sentir-se com a possedor duna veritat artstica. Aix, lobra de Serra sexpandeix en la tela duna manera illimitada i oberta. El seu fer sembla prendre dos models diferents per alhora concordants. En lestilstica de Pollock, la seva obra s un teixit de lnies en expansi en qu el caos aparent ho domina tot. I diem aparent ja que el conjunt daquest caos sobserva equilibrat en un reordenament tellric que dna pes a lobra i sembla alliberar-la de les tensions internes a qu est sotmesa. Per tamb sevidencia la font de Clifford Still en aquest sentit dextensi drees cromtiques que van dominant lespai, com si intentessin retornar a un ordre ms cartesi tota la disbauxa del desplegament indiscriminat dels gests, signes i senyals que conformen el treball de lartista. Uns elements aquests que sn claus per a intentar entrar en el seu univers particular. Tenim aix el ritme gestual que domina per damunt de tot, establint espais i equilibris, alhora que s generador de la fora central. Un gest establert que ara s ms predominant que mai i que podent ser esquer, acaba essent pilar de tot. Amb ell hem de considerar el ritme com un altre element fonamental. Un ritme que va des de lentituds emotives a la recerca de sensibilitats perdudes, fins a disbauxats brams que semblen exigir respostes contundents per part de lespectador. Tot amanit amb una paleta voluble i variable, jugada amb habilitat segons la intencionalitat de cada pea i que dun temps en est ampliant el ventall de manera tan evident com positiva, amb laparici de nous cromatismes desconeguts en la seva trajectria, que apuntalen uns nous camins per descobrir que es preveuen ja de bell antuvi com de gran inters en levoluci del creador. Aix, per parlar de lobra de Josep Serra b podem acudir, salvant totes les distncies que en aquest cas sn abismals , a les paraules de Michael Leja quan parla de les obres de Pollock definint-les com a desprovedes dancoratge i de reps, mostren senyals dansietat, dirracionalitat i fins i tot, de vegades, de violncia, mentre que en general el color provoca neguit , o a les de Robert Motherwell quan assegurava que les decisions importants en aquest procs creatiu, responen a la veritat i no a criteris esttics. Cap artista no acaba tenint lestil que sesperava en comenar. Noms entregant-se completament al mitj pictric s possible trobar-se un mateix i trobar lestil que el defineixi. s aquest cam de lluita i passi el que domina per damunt de lamplitud dobres que componen aquest variat conjunt expositiu que Josep Serra ens
Dona amb armadura. 1989. Oli sobre tela. 60 x 45 cm

ofereix, tot commemorant aquests costosos trenta anys de vida artstica i expositiva. Trenta anys en els quals cada dia, en acostar-se al taller ha tingut molt clar que calia anar a la cerca i captura de les sensacions i emocions del seu interior ms personal i profund, per fer-lo avinent mitjanant aquesta exposici pblica del ms ntim, com ho s una obra dart. Una intimitat que sens ofereix pura, neta, sense mistificacions. Una intimitat que anir parella a la nostra quan hi connectem. Una intimitat com sols pot oferir un creador que pensa de cor que noms li interessa expressar emocions humanes. Una intimitat que sols saben expressar els veritables artistes. I no ho dubtin, en Josep Serra ns un. Pere Pascual, crtic dart Matar, estiu del 2012

252 2005. Tcnica mixta sobre fusta. 162 x 100 cm

255 2006. Tcnica mixta sobre fusta. 178 x 116 cm

272 2008. Tcnica mixta sobre fusta. 162 x 200 cm

277 2008. Tcnica mixta sobre fusta. 100 x 162 cm

278 2008. Dptic. Tcnica mixta sobre fusta. 116 x 178 cm

280 2008. Tcnica mixta sobre fusta. 100 x 162 cm

293 2009. Tcnica mixta sobre fusta. 30 x 30 cm 294 2009. Tcnica mixta sobre fusta. 30 x 30 cm

301 2009. Tcnica mixta sobre paper. 56 x 76 cm 303 2009. Tcnica mixta sobre paper. 56 x 76 cm

307 2009. Tcnica mixta sobre cartr. 56 x 76 cm 308 2009. Tcnica mixta sobre cartr. 56 x 76 cm

295 2009. Tcnica mixta sobre fusta. 20 x 79 cm

285 2009. Tcnica mixta sobre fusta. 100 x 162 cm

309 2009. Tcnica mixta sobre paper. 56 x 76 cm 311 2009. Tcnica mixta sobre paper. 56 x 76 cm

318 2009. Tcnica mixta sobre fusta. 89 x 116 cm

323 2010. Acrlic sobre cartr. 56 x 76 cm 322 2010. Acrlic sobre cartr. 56 x 76 cm

321 2010. Acrlic sobre cartr. 56 x 76 cm 326 2010. Acrlic sobre cartr. 56 x 76 cm

324 2010. Acrlic sobre cartr. 56 x 76 cm 325 2010. Acrlic sobre cartr. 56 x 76 cm

335 2010. Tcnica mixta sobre fusta. 89 x 116 cm

336 2010. Tcnica mixta sobre fusta. 100 x 162 cm

337 2010. Tcnica mixta sobre fusta. 100 x 162 cm

338 2010. Tcnica mixta sobre fusta. 100 x 162 cm

355 2010. Tcnica mixta sobre fusta. 194 x 130 cm

356 2012. Tcnica mixta sobre fusta. 89 x 116 cm 357 2011. Tcnica mixta sobre fusta. 89 x 116 cm

358 2011. Tcnica mixta sobre fusta. 89 x 116 cm 369 2012. Tcnica mixta sobre fusta. 89 x 116 cm

363 2011. Tcnica mixta sobre fusta. 194 x 130 cm

364 2012. Tcnica mixta sobre fusta. 194 x 130 cm

365 2012. Tcnica mixta sobre fusta. 194 x 130 cm

370 2012. Tcnica mixta sobre fusta. 89 x 116 cm

371 2012. Tcnica mixta sobre cartr. 73 x 92 cm

375 2012. Tcnica mixta sobre paper. 69 x 99 cm

377 2012. Tcnica mixta sobre fusta. 89 x 116 cm 388 2011. Tcnica mixta sobre fusta. 89 x 116 cm

380 2012. Tcnica mixta sobre fusta. 162 x 100 cm

381 2012. Tcnica mixta sobre fusta. 162 x 100 cm

379 2012. Tcnica mixta sobre paper. 20 x 200 cm

NECESIDAD VITAL 30 AOS


No soy un artista abstracto, tan solo me interesa expresar emociones humanas. Marc Rothko Ya hace tiempo que los artistas entendieron la necesidad de dar ttulo a sus exposiciones. Fue despus de captar que una exposicin no era tan solo la recopilacin de un seguimiento de piezas que se colocaban, ms o menos ordenadamente en el espacio expositivo. Que una exposicin no dejaba de ser como un captulo de su obra total y por lo tanto haba de mantener una coherencia en el global, a la vez que ser puente de unin entre el pasado artstico y su futuro. Pero poner titulo a una exposicin, bautizarla en una palabra, no es un hecho balad y si es siempre apuesta difcil. Lo es ya que la frase o palabra escogida ser la que marcar impronta y por lo tanto habr que definir de la manera mas exacta todo el sentido de la muestra, convirtindose en la pista inicitica que ha de servir para el espectador como primer punto de informacin de aquello que le quiere comunicar el artista. Josep Serra, este artista argentonino que celebra ahora con estas exposiciones la nada menospreciable cifra de treinta aos de vida artstica expositiva, lo ha tenido claro desde el primer momento. Para el, todo su concepto artstico, el qu, como, cuando y de que manera, se resume siempre en un sentimiento unvoco que se expresa en una verdadera necesidad vital de ser artista, y adems, de serlo con esta su pintura. Si somos curiosos y nos acercamos al diccionario veremos que necesidad es aquello de que no se puede prescindir, mientras que vital corresponde a aquello que da la vida o la mantiene. Es justamente aqu, en este cruce espiritual de ambos conceptos, donde se genera una ansia creativa que comenz como todos, en aquellos primerizos dibujos establecidos al modus y la metdica de la poca y que tan boquiabiertos dejaban a familiares, amigos y compaeros, por su magnfica reproduccin de la realidad. Una obra pero que se qued rpidamente en el olvido en la bsqueda de unas nuevas formas de expresin mas sentidas para el mismo. Entenda Josep Serra que el arte es una comunicacin de emociones, pero a la vez era preciso que estas produjeran un cierto desazn al espectador, obligndolo a ir mas all de la apariencia. Por aquellos das, la dcada de los ochenta , dominaba en el entorno de Matar un arte especialmente simbolista. Por un lado Eduard Alcoy y Josep Maria Rovira Brull haban creado, por un decir, la que a posteriori se llamara Escuela de Matar, con los artistas Josep Novellas, Pere Coll, Pal, Pere Viada y Ricard Jord. Una escuela de raz simbolista, con una acentuada critica social y poltica. Por otro lado, y con enlace comn de Ricard Jord, se estableci una corriente paralela en el entorno del realismo mgico, con una cierta raz sud americana, con los nombres de Gregorio Sabilln , Capozzoli, el argentonino Bernardino y otros, en la que Josep Serra encontr aquel punto preciso para poder hacer el salto evolutivo. Su solvencia tcnica le dio el fundamento preciso y su emocin interna le dio la aquiescencia intelectual para cultivar de manera bastante satisfactoria aquellos caminos, como queda bien patente en la pieza mostrada en esta exposicin, que con su presencia no tan solo referencia al pasado, nos sirve de molde inicial en el definitivo caminar plstico del artista. Josep Serra no es un artista frio, ms bien al contrario. La necesidad de la sumisin estricta al orden, por mas fantstico e imaginario que fuera, lo apretaba en un cors que le cortaba su circulacin artstica. Su arte precisaba ir ms all y solo la rotura absoluta le poda dar las alas de libertad que su concepto artstico precisaba. Su necesidad vital, dominando ya en aquellos momentos, sirvi para llevarlo a su realidad ms interior, aquella en la que trabaja desde entonces. Quizs todo radica en que Josep Serra participa del concepto de Rothko que encabeza este escrito. Lo que importa es expresar emociones y adems hacerlo con una potencia tal que depase la siempre frrea defensa interior del espectador, reacio a enfrentarse a una imagen y a una idea, a buen seguro incomprensible a primera vista, frente a la cual pocas ganas tiene de descifrar todo aquel entramado de inputs que sabe que se dirigen hacia l y que ha de intentar captar y traducir. Serra entiende perfectamente la necesidad de que la pintura huya de lo banal. Sabe que es bien cierto el tpico de que el artista no ha de pintar lo que ve, y si en cambio ha de ver lo que pinta, y que encuentre que la esencia de su pintura ha de recaer en el propio acto de pintar.

Un acto materializado en el gesto pictrico que por tanto se convierte en consecuencia del que deberamos considerar un puro automatismo psquico. Un concepto parejo al que fue fundamento y clave del desarrollo del que con el tiempo se ha dicho expresionismo abstracto. Es en este campo donde Josep Serra se identifica mejor, si es que es preciso y obligatorio, encajar y/o encajonar a un artista en el abrigo de un ismo o tendencia particular. Es as ya que su pintura parte del mismo ideario que no es otro que el convencimiento de que la fuente primordial del arte es el ser subjetivo del artista. Que es l y nadie mas que l, el generador mental de aquello que despus habr de trabajar en la obra de arte. De ah que su pintura responda siempre a una introspeccin racional, sensible o irracional, segn proceda. Una introspeccin que lo motiva a pintar signos, smbolos, imgenes, manchas, dispersas segn un ritmo y una armona que parece responder solo a un hechizo personal que dirige su mano, cuando en realidad es fruto de una profunda reflexin esttica y tambin tica, que el dirige hacia unas composiciones que han de provocar una respuesta sensitiva al espectador. Lo tienen que impresionar, inquietar y motivar a sentirlas como propias y por lo tanto sentirse como poseedores de una verdad artstica. As la obra de Josep Serra se expande en la tela de una manera ilimitada y abierta. Su hacer parece tomar dos modelos diferentes pero a la vez concordantes. En la estilstica de Pollock, su obra es tejido de lneas en expansin en la que el caos aparente lo domina todo. Y decimos aparente ya que el conjunto de este caos se observa equilibrado en un reordenamiento telrico que da peso a la obra y parece liberarla de las tensiones internas a que est sometida. Pero tambin se evidencia la fuente de Clifford Still en ese sentido de extensin areas cromticas que van dominando el espacio, como si intentaran retornar a un orden mas cartesiano todo el desenfreno del desarrollo indiscriminado de los gestos, signos y seales que conforman el trabajo del artista. Unos elementos estos que son clave para intentar entrar en su universo particular. Tenemos as el ritmo gestual que domina por encima de todo estableciendo espacios y equilibrios, a la vez que generador de la fuerza central. Un gesto establecido que ahora es mas predominante que nunca y que pudiendo ser cebo acaba siendo pilar de todo. Con l hemos de considerar el ritmo como otro elemento fundamental. Un ritmo que va des de lentitudes emotivas a la bsqueda de sensibilidades perdidas, hasta desenfrenados bramidos que parecen exigir respuestas contundentes por parte del espectador. Todo condimentado con una paleta voluble y variable, jugada con habilidad segn la intencionalidad de cada pieza y de un tiempo a esta parte ampliando el abanico de manera tan evidente como positiva, con aparicin de nuevos cromatismos desconocidos en su trayectoria, que apuntalan unos nuevos caminos a descubrir que prevn ya de antao como de gran inters en la evolucin del creador. As, para hablar de la obra de Josep Serra bien podemos decir, salvando todas las distancias que en este caso son abismales, a las palabras de Michael Leja cuando habla de las obras de Pollock definindolas como a desprovedas de encoraje y de reposo, muestran seales de ansiedad, de irracionalidad y incluso, a veces de violencia, mientras que en general el color provoca desazn, o a las palabras Robert Motherwell cuando aseguraba que las decisiones importantes en este proceso creativo, responden a la verdad y no a criterios estticos. Ningn artista acaba teniendo el estilo que se esperaba al comenzar. Solo entregndose completamente al medio pictrico es posible encontrarse uno mismo y encontrar el estilo que lo define. Es este camino de lucha y pasin lo que domina por encima de la amplitud de obras que componen este variado conjunto expositivo que Josep Serra nos ofrece, conmemorando estos costosos treinta aos de vida artstica y expositiva. Treinta aos en los que cada da, al acercarse al taller ha tenido bien claro que tenia que ir a la bsqueda y captura de las sensaciones y emociones de su interior mas personal y profundo, para hacerlo manifiesto mediante esta exposicin publica de lo mas ntimo, como es una obra de arte. Una intimidad que se nos ofrece pura, limpia, sin mistificaciones. Una intimidad que ir pareja a la nuestra cuando conectemos con ella. Una intimidad como solo puede ofrecer un creador que piensa de corazn que solo le interesa expresar emociones humanas. Una intimidad que solo saben expresar los verdaderos artistas. Y no lo duden, Josep Serra es uno de ellos. Pere Pascual, crtico de arte Matar, verano del 2012

THIRTY VITAL YEARS


I am not an abstractionist, Im interested only in expressing basic human emotions. Marc Rothko Artists have long understood the need to give a title to their exhibitions. Unlike in the past it is now understood that an exhibition is much more than viewing pieces that are placed more or less, in an orderly fashion. An exhibition, isnt simply a chapter in an artists career with a coherent beginning and end, but more so as a bridge, a union between an artistic past and its future. To put a title to an exhibition, to baptize it with a word, is not a trivial act. Indeed, it is always a challenge to christen an exhibition with a name. Since the phrase or word chosen will be the one that will make a mark, and therefore will define it in a way. The word(s)/name must encompass the entire sense of the work. In effect, the word(s) or the title should serve to change the viewers path into the artists vision. The Argentonian, Josep Serra, celebrates with these expositions, nothing less than thirty years as an artist, has had a clear vision since the beginning. For him, the artistic concept is everything. The how, which, and why of a creation are always summarized in a singular voice. Feeling, expressing truth is essential for the artist and for their work. If we are curious, we can find the definition of necessity and see that it is something needed, that itself cannot omit , while vitality is defined as to that which gives life or maintains it . It is right here, in this spiritual crossroads of both concepts, where energy is created and begins. Reflected in the early works where the established modus and methods as evidenced by his impressive recreation of reality which has become familiar to friends and colleagues. Works, which have been quickly forgotten in search of new forms of expression but also, had a similar feeling simultaneously. Josep Serra understands that art is communication between emotions. At the same time it was necessary that this communication produced certain uneasiness in the viewer, allowing the viewer to see more than what was manifestly apparent in the work. In those days, The Eighties the art scene especially in Matar was dominated by symbolistic art. On one hand Eduard Alcoy and Josep Maria Rovira Brull had created what would subsequently be called The School of Matar, along with artists: Josep Novellas, Pere Coll, Pal, Pere Viada and Ricard Jord who were from a school of symbolic roots, accentuated with social critique and politics. On the other hand, Ricard Jord, established a parallel to the environmental magical realism with a certain root of the American South, along side the likes of: Gregorio Sabilln, Capozzoli, the Argentonian Bernardino and others. Josep Serra found himself influenced by this group and subsequently made an evolutionary artistic leap forward. His technical reliability and internal emotions gave him the essential intellectual foundation that creates new pathways that are well represented in the pieces shown. The works in the exhibition not only reflect the past, but also give a view into the shaping of future artistic endeavors. Josep Serra is not a cold artist, quite the contrary. Submitting to strict order, while maintaining creativity and imagination would put him in a box, effectively cutting his artistic freedom. His art needed to go beyond and only an absolute break would give him the freedom that his artistic concepts needed. It is this vital necessity that dominates in moments, and shows his inner reality. Perhaps all the application techniques in which Josep Serra used were as same concepts as Rothko, whose quote begins this piece. Faced with an image or idea that is incomprehensible at first, few among us have the capacity to understand the framework. What is important is to express emotions and do it with a ferocity that destroys the internal defenses of the viewer. Serra perfectly understands that art must escape the ordinary. He is certain that the artist should not paint what they see, but should see what they paint, and allow the painting to fall in of its own accord. It is an act of allowing the paint to flow where it may, that we encounter the epitome of artistic creativity, a kind of pure psychic automation. This concept was the foundation that has been associated with abstract expressionism. It is here where Josep Serra is best identified, if required to label the artist, -ism or a particular trend. In this way his painting shares the ideology that conviction is the fundamental source of the art. This conviction is subjective for the artist. That is it. It is the artist and nobody else, which creates will be reflected in the art.

For this reason his painting always respond to rational introspective sensitivity or irrational introspective. An introspection that motivates some to paint signs, symbols, images, form, . dispersed according to rhythm and harmony that seems to respond alone to a personal trance that directs their hand, when in reality it is a product of deep reflection on aesthetics and ethics, which leads towards some formation that should cause a sensitive reaction in the viewer. The artist must arouse, disturb and motivate a feeling for themselves and therefore feel like the possessor of an artistic truth. The work of Josep Serra billows like fabric freely in the open. To do it, it takes two different yet simultaneously concordant models. In the style of Pollock, his work is expanding lines and the apparent chaos that dominates everything. We say apparent because all of this chaos is observed in a terrestrial, balanced rearrangement that gives weight to the work and seems to release internal tensions. But also in evidence, as in Clifford Still, is the sense of chromatic extension that dominates the space. It is if they have returned to a more Cartesian order from all the frenzy of contrasted actions, signs and signals that make the artists work. Some of these elements are key to try to enter into their particular universe. Hence, we have the rhythmic action that dominates above all, establishing volume and balance; the central force generator. An action set is now more prevalent than ever and what could be temptation ends up being a support of everything. We have to consider pace as another key element. A rhythm that emerges slowly from emotional sensitivities to finding lost uncontrollable fury seems to demand a strong reaction from the viewer. His artwork is inspired by variable inconsistent palette, mastered with the approach of each piece and over a period of time broadens the range, with new discoveries of chromaticism unknown before, which leads to new ways of discovery in the evolution of the artist. To discuss the work of Josep Serra we can quote, the words of Michael Leja when he speaks of the works of Pollock defining them as ... depraved of anchoring and rest, they show signs of anxiety, irrationality and sometimes even violence, while in general the color causes anxiety ... or from the words of Robert Motherwell when he claimed that ... the important decisions in this creative process, responds to truth and not aesthetic criteria. No artist ends up with the style that is expected from the beginning. Completely surrendering only to the representational median is possible to find yourself and find the style that defines it. It is this road of fight and passion that dominates the art that compose these various exhibitions that Josep Serra offers us, commemorating thirty years of artistic life and explanation. Every single day for the past thirty years, his workshop has been his catalyst where feelings and emotions are captured, resulting in work that is both personal and profound and now on public display. It is an intimacy that is pure and clean, without any mystery. It is intimacy that will coalesce when we connect with it. It is an intimacy that is offered from a creator who thinks from the heart. This alone interests the artist, to express human emotions. It is an intimacy that only true artists know how to express. Without a doubt, Josep Serra is one of them. Pere Pascual, art critic Matar, summer 2012

Josep Serra. Argentona, 1956


EXPOSICIONS

1982 Collectiva. Artistes Argentonins. M. Comarcal del Maresme. Matar. Collectiva. Artistes Argentonins. Caixa Laietana Bankia. Argentona. 1985 4 Artistes. Obra sobre paper. La Biga Blava. Matar. 1986 Caixa Laietana Bankia. Argentona. 1987 Collectiva. Cercle Artstic Sant Lluc. Matar. 1988 Gran Mostra Internacional Europea dArts Plstiques. Argentona. 1989 LAixernador. Argentona. 1990 Collectiva. 7 Anys de lAixernador. Argentona. 1991 27 Cntirs dArtistes. LAixernador. Argentona. Galeria Tertre. Matar. 1992 8 Artistes dArgentona. LAixernador. Argentona. 1993 Sala Municipal Ferrs i Puig, Museu Enric Monjo. Vilassar de Mar. Sala Penta. La Casa del LLimoner. Matar. 1994 Intolerncies. Grup Eyns. Sala Municipal. Pineda de Mar. Collectiva. Galeria les Punxes. Barcelona. 1995 Intolerncies. Grup Eyns. Sala Municipal. Montorns del Valls. 1996 Sala Municipal Ferrs i Puig, Museu Enric Monjo. Vilassar de Mar.

1999 Casa Elizalde. Barcelona. Centre Cvic Ateneu Fort Pienc. Barcelona. Sensacions. Ateneu Caixa Laietana Bankia. Matar 2001 Collectiva Art Centre. Matar. 26 Cntirs dArtistes. Museu del Cntir. Argentona. 2002 Estela Barcelona. World Galery. Sitges. Collectiva. Papers. Galeria Dialegs. Matar. Collectiva. LArt al Carrer. Carrer Sant Pere ms alt. Matar. Collectiva. 1. 28, Espai 28 Galeria dArt. Matar. 2004 Estructures i Calaixos. Casa Gtica. Argentona. Collectiva. 50 Anys. Juventus A.C. Caixa Laietana Bankia. Matar. 2006 Collectiva. Crocker Gallery. San Francisco. U.S.A. 2000 Abstracte desprs de Nova York. Casa Elizalde. Barcelona. Crocker Gallery. San Francisco. U.S.A. Abstracte desprs de Nova York. Ateneu Caixa Laietana Bankia Matar. 2008 El Casament. 26 Artistes. Caixa Laietana Bankia. Matar. Fira dArt Kiev. Ucrana. El Casament. 26 Artistes. Sal de Pedra. Argentona. 2009 El Casament. 26 Artistes. Casa Elizalde. Barcelona. Auca den Joan de Canyamars. Representaci teatral. Argentona. 2010 Gest. Galeria Setba. Barcelona. El Casament. 26 Artistes. Pineda de Mar. Auca den Joan de Canyamars. Representaci teatral. Canyamars. Cntirs dArtista. Museu del Cntir Argentona. Cntirs dArtista al Carrer. Argentona. Fira internacional dart. Forte dei Marmi. Toscana. Italia. Collectiva. Galeria Art i Gent. Argentona Collectiva. Galeria Javier Roman. Mlaga. Open studios. Artpeople Gallery. San Francisco. U.S.A. El Casament. Port de Tarragona. Centre dEstudis Martims. De la Figuraci a la Abstracci. Galeria Art i Gent. Argentona. Collectiva. Desembre. Galeria Comas. Barcelona. 2011 Collectiva. Maig. Galeria Comas. Barcelona. Collectiva. Sant Lluc . Matar. Auca den Joan de Canyamars. Representaci teatral. Galeria Setba. Barcelona. Collectiva Desembre Galeria Comas. Barcelona. Collectiva. Quin es el teu paper? Galeria Setba. Barcelona. 2012 Collectiva. Maig. Galeria Comas. Barcelona Collectiva. El Buit. Ateneu Caixa Laietana Bankia. Matar Necessitat Vital. Trenta anys. Ateneu Caixa Laietana Bankia. Matar Necessitat Vital. Trenta anys. Museu del Cntir Casa Gtica. Argentona. Necessitat Vital. Trenta anys. Galeria Setba. Barcelona.

OBRA CEDIDA

Fundaci Tharrats dArt Grfic. Pineda de Mar. Museu del Cntir. Argentona. Fundaci Caixa Laietana Bankia. Matar. Diverses colleccions privades.

NECESSITAT VITAL

JOSEP SERRA

TR3NTA ANYS

AGRAMENTS
El projecte expositiu i editorial Necessitat Vital, 30 anys sha culminat grcies a la collaboraci de lAjuntament dArgentona, la Fundaci Caixa Laietana Matar i la Galeria Setba de Barcelona. Tamb vull agrair la complicitat dels botiguers dArgentona, damics i de companys. A la Carme Canal i lIsa Sunyer, que em van encarregar el llibre. I especialment a en Pere Pascual i als que han participat a travs de la plataforma de micromecenatge. Mhan donat tot el seu suport i mhan encoratjat a tirar endavant.
Primera edici, setembre de 2012 daquesta edici, Andreu Beneit Viciano Mossn Mol 18, 2n 08304 Matar 607 940 350 info@llibresamida.com www.llibresamida.com de les fotografies: Josep Serra de la fotografia de lartista: Aida Serra del text: Pere Pascual Traducci a langls: Eric Filardo Direcci dart i disseny grfic: Josep Maria Vallbona ISBN: 978-84-939977-2-4 Dipsit legal: B-25816-2012

Leditor agraeix la participaci de les segents persones a travs de la plataforma de micromecenatge de Llibres a Mida www.realitzaelteullibre.com Aquest llibre ha estat possible, tamb, grcies a elles. Amadeu Vil Anna Gaton Antoni Luis Carme Canal Carme Catal Daniel Llin Eduard Soriano Esperana Castn Isa Sunyer Joan Caballero Joan Llobell Jordi i Fina Bagot Jordi Prat Lloren Estrader Llus Mas Manel Campaa Margarida Riera Pep Suari Silvia Martnez Xavier Peguera

Josep Serra

La ROstisseRia daRgentOna
POLLastRes a La LLenya CaneLOns fets a Casa CROQuetes i ms
C/. gRan, 48

Q-BO

Ramon Teixid i Ramon


Arquitecte Tcnic i Enginyer dEdificaci

93 797 45 84

aRgentOna

Avda. Puig i Cadafalch n 7 Argentona tel. 937970008

divendRes, dissaBte, diumenge i festius

You might also like