You are on page 1of 1

ara DISSABTE, 15 DE SETEMBRE DEL 2012

aracriatures
sexual ens esgarrifarem. La majoria ho han fet al cotxe o en un lavabo pblic. Una habitaci de casa s la millor opci davant aquestes alternatives, recorda Font. Jaume Funes safegeix al mateix punt de vista i apunta que oferint casa nostra es dna entendre que els pares no vivim en un altre mn i que, per tant, som conscients del que pot passar en un moment o altre. Leducador, expert en adolescncia, afegeix que, fins i tot, avui dia s habitual que els pares reservin una habitaci de casa per al fill i la seva parella, en cas que el convidin a passar uns dies, sobretot si parlem dedats ms madures, a partir dels 16-17 anys.
La por dels pares

11

Lexplorador reprimit

Jaume Funes Finalment, no som iguals

portes de casa no s cap mala idea, explica.


A casa o al cotxe?

s positiu que hgim enxampat el nostre fill/a in fraganti a casa? Doncs s!, recorden els experts. Duna banda, els pares saben que sn en un espai segur, els fills disposen dun lloc ntim i que cap de les dues parts no tancar els ulls a una realitat que, agradi ms o menys, existeix. Avui dia moltes parelles avisen els fills que marxen i, fins i tot, truquen abans darribar a casa perqu tot estigui controlat. s una manera subliminar dobrir les portes per dalertar que quan ells arriben les coses han de tornar a la normalitat, explica Pere Font. Segons el director de lIns-

Font recomana pacincia i evitar les clssiques escenes de crits Per Funes lobjectiu hauria de ser que tinguin relacions sanes

titut dEstudis de la Sexualitat i la Parella, lactitud de molts pares en aquest sentit ha canviat respecte a fa uns anys. Ara, explica, sn molt pocs els que deixen anar frases de lestil Aix s casa meva i aqu hi ha coses que no les permeto perqu, en el fons, tots saben que sexe i adolescncia van de bracet i que ning, durant cap generaci, ha demanat perms als pares per mantenir relacions sexuals, apunta. Davant levidncia dels fets, doncs, molts opten per oferir al fill un espai conegut, tranquil i protegit perqu si han de mantenir relacions ho facin amb bones condicions. Si preguntssim als adolescents on han tingut la seva primera relaci

Lactitud que adoptin uns pares que enxampen el seu fill per sorpresa a casa amb la parella dir molt de leducaci rebuda, dels propis valors i les prpies pors. La psicloga Anna Salvia, educadora de tallers sobre salut sexual i reproductiva, ens convida a fer una reflexi personal: En cas que ens hagi causat un daltabaix emocional, i intentant ser sincers, ens podrem preguntar qu s exactament el que ens ha molestat, per qu ens molesta tant i qu t a veure amb el que ens van dir els nostres pares i educadors sobre aquesta qesti, explica. Per la seva banda, Pere Font incideix que la frustraci ms gran dels pares passa perqu sadonen que sha acabat la infncia i que els fills shan fet grans en un tres i no res. Desprs, continua, floreixen un conjunt de pors acumulades i de preguntes sense resposta: I si li han fet mal? I si ha tingut relacions que no volia tenir? I si han comenat massa dhora i no sn prou madurs? I si pren riscos imprudents amb perill de quedar-se embarassada o de contagiar-se dalguna malaltia?, explica. Malgrat que el patiment s intrnsec al fet de tenir fills, Font conclou: Cal estar preparats perqu algun dia els nostres fills, com nosaltres vam fer en el seu moment, mantindran relacions sexuals. I s bo aprofitar les situacions que malgrat que siguin difcils de pair ens permetin parlar i intimar una mica ms sobre aquesta qesti.e

comenament de curs alguns instituts em demanen fer una mena de lli inaugural. Normalment, dialogo amb els nois i noies sobre Deu coses que aprendr aquest any. Al decleg, desprs de parlar sobre les metfores per enamorar o de com descobriran les raons cientfiques de per qu les ones hertzianes no senreden amb tants WhatsApps que circulen a la mateixa classe, suggereixo com a ltima proposta: Tindr un amic xins, sortir de festa amb un del Camerun, far que la Ftima vingui a la colla. Aquest any, per, no sabr qu dir. Si el pare de la Ftima fa temps que no t feina difcilment ella podr ser una ms del grup. Quan faci 18 anys haur de mirar de no fer el burro i no tenir accidents perqu no podr anar a lhospital, si no es troba b ja no podr portar la nota del metge per justificar una falta, no podr comentar alegrement amb les seves companyes que tenia un determinat malestar i ha pres alguna pastilla. Potser ella encara ho podr fer, per el pare i la mare ja no. Viur en una famlia que ha perdut el dret a la salut.

La realitat obliga

Haur de canviar aquesta part de la xerrada. Ara els haur de dir: Aquest any confirmar que tots els collegues no sn iguals, que tots els joves no poden ser iguals. Perqu ara, tamb a lescola, convivint amb els seus companys descobriran que quan els explicvem la igualtat dels ssers humans mentem. Comprovaran que no tenim ra quan els obliguen a conviure en peu digualtat, que era una faula tot all del valor de la diversitat. Arapodrandir:Erajoquiteniara i els profes els equivocats. Si els que diuenquesncomjonopodenposarse malalts, no poden anar com jo al metge, no poden rebre tractaments i medicines... s que tothom no s igual. Tampoc no s que ara fossin gaire iguals. Perviu el No sn daqu. Perlligarhihaclasses.Tanmateix,podem parlar de la seva comuna condici de joves o destudiants. Les diferncies entre els joves sn moltes i les dorigen es podien diluir. Un jove catal dorigen llat o berber sentir que vallapenaformarpartdelanostracomunitatsensenieldretaseratsamb normalitat pel sistema de salut? Els jovesambcarnetdelpassentiranque un jove sense drets bsics s igual que ells o practicaran amb ms facilitat lexclusi? Haur de canviar lltima frase: Aprendr a lluitar ambelscompanysperqu tots el joves tinguem els mateixos drets.
Jaume Funes s psicleg, educador i periodista