Unitat

1

El cos humà
Nom Data

FitXa 1

REFORÇ

Recorda •    l nostre cos està format pel cap, el tronc i les extremitats.  E La pell envolta i protegeix el cos.  •  A l’interior del cos hi ha els òrgans que el fan funcionar. •  Encara que ens assemblem, les persones som diferents.

1 Identifica les parts del cos. Escriu cada número on corresponga. 1. cara 2. cuixa 3. cama 4. mà 5. cap 6. peu 7. tòrax 8. braç 9. abdomen

2 Contesta a aquestes preguntes. •    uè hi ha a l’interior del cos que fa que funcione adequadament?   Q   •    er a què ens serveixen els ossos i els músculs?  P   •    er a què ens serveix el cervell?  P   4
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 1. FITXA 1 3 Uneix cada part del cos amb el lloc on es troba. REFORÇ       5 Abdomen  Cuixa  Tòrax  Mà  Crani  Braç  Peu  4 Escriu com s’anomenen les parts de la cara assenyalades en el dibuix.           Cap   Tronc   Extremitat inferior   Extremitat superior

     

5 Explica què és la pell i per a què serveix.         6 Ratlla l’opció incorrecta de cada parell en les oracions següents. •    ls cossos de les dones i dels homes són iguals / diferents. E •  El cos canvia / no canvia amb el pas del temps. •  Cada persona és única i diferent de / igual que les altres.

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Unitat

1

Creixem i canviem
Nom Data

FitXa 2

REFORÇ

Recorda •    es persones passem per quatre etapes al llarg de la vida: infància, adolescència,  L edat adulta i ancianitat.

1 Escriu les etapes de la vida en l’ordre correcte. Després, escriu el número de cada etapa en el dibuix corresponent.   ancianitat – edat adulta – infància – adolescència 

1r 2n 3r 4t

2 Marca els aspectes del cos que canvien amb el pas del temps.   El color dels ulls.    L’estatura.  3 Contesta a les preguntes. •    uè passa amb les dents durant la infància?  Q   •    n quina etapa el cos es prepara per a ser adult? E   6
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

  El pes.   La quantitat de cabells.

unitat 1. FITXA 2 4 Escriu a quina etapa de la vida correspon cada característica. REFORÇ 7 •  Cauen les dents de llet i ixen les definitives.   •  No tenen dents i beuen llet.   •  El cos es prepara per a ser adult.   •  A les xiques els creixen les mamelles.   •  El cos està preparat per a tindre fills.   •  El cos és més fràgil i té menys força.   •  Les persones deixen de créixer.   5 Llig les pistes i escriu en quina etapa de la vida es troba cada persona. Escriu per què ho saps.

   

•    ariola acaba de tindre un fill que es diu Ignasi. M •    eus és la germana d’Ignasi. Va a tercer de Primària. N •    lbert és cosí de Neus i ja li està canviant la veu. A •    scar és el marit de Mariola i treballa en la mateixa oficina que ella. Ò •    nric és el pare d’Òscar. Té molta experiència de la vida i ja no treballa. E

Mariola: Neus: Ignasi: Albert: Òscar: Enric:

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Unitat

2

Els nutrients
Nom Data

FitXa 1

REFORÇ

Recorda •    ls nutrients són substàncies que es troben en els aliments i que són útils per E a nosaltres. •    ’energia i els materials necessaris per a construir i mantindre el cos s’obtenen  L dels nutrients.

1 Ratlla aquelles substàncies que no siguen nutrients. fusta plàstic greix roca proteïnes serradura aire cristall minerals acer vitamines paper vidre àcid foc tela

hidrats de carboni

2 Escriu dues oracions utilitzant en cada una les paraules d’un requadre. mantega – bacó – animal •      •      3 Explica en quins aliments és possible trobar fibra.       8
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

hidrats de carboni – energia – pasta

unitat 2. FITXA 1 4 Llig el text següent i ratlla els errors que hi haja. Després, escriu-lo correctament. REFORÇ «Els greixos ens proporcionen menys energia que els hidrats de carboni.   Els d’origen animal són més saludables.»       5 Observa les imatges d’aliments i marca els nutrients més importants que aporten cada un.     greixos    hidrats de carboni    proteïnes    

  minerals 

  vitamines 

  fibra

  greixos 

  hidrats de carboni 

  proteïnes

  minerals 

  vitamines 

  fibra

  greixos 

  hidrats de carboni 

  proteïnes

  minerals 

  vitamines 

  fibra

6 Relaciona els nutrients amb els aliments en què n’hi ha més. Greixos  Hidrats de carboni  Vitamines i minerals  Fibra  Proteïnes 
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

  Carn    Verdura    Aliments integrals   Oli    Arròs 9

Unitat

2

Menjar sa
Nom Data

FitXa 2

REFORÇ

Recorda •    a quantitat de menjar que necessitem depén de les característiques de cada L persona, de l’edat i de l’activitat que porta a cap. •    em de repartir els aliments que prenem en diverses menjades al llarg del dia. H

1 Observa les imatges i explica qui necessita menjar més quantitat d’aliments i per què.

A

B

        2 D’entre les paraules del requadre tria les adequades per a completar el text.

tomaca – peix – llepolies – llet – fruita seca – fruita –   pastissos – sucs – aigua – carlota – proteïnes – sal – refrescos

«És molt important evitar menjar en excés aliments amb greix o sucre, per exemple,   ,  A més, és recomanable no prendre molta  perjudicar-nos la salut.» 10
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 i   , ja que pot 

 . 

unitat 2. FITXA 2 3 Observa la imatge següent. Explica per què no és recomanable prendre’n cada dia. REFORÇ           4 Organitza el menú. Per a això fes servir les paraules del requadre (pots repetir tantes vegades com vulgues qualsevol paraula). carn – peix – fruita – llet – entrepà – torrades – cereals – pa – verdura – suc       

Desdejuni

Esmorzar

Dinar

Berenar

Sopar

5 Identifica quin comportament és més adequat en cada cas i explica per què. •     Laura li encanta menjar pa. Jordi també menja pa, però prefereix que siga integral.  A     •    mpar beu refrescos quan té set. Nèstor, quan té set, beu aigua.  E    
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

11

Unitat

3

El sentit de la vista
Nom Data

FitXa 1

REFORÇ

Recorda •    ls ulls són els òrgans que reben la llum i envien la informació al cervell  E pels nervis òptics. •  La llum viatja a gran velocitat, en línia recta i en totes les direccions.

1 Marca les paraules que es refereixen a una característica de l’objecte de la fotografia que pot ser reconeguda pel sentit de la vista.   color    sabor    olor     suavitat    mida    pes    resistència    forma    aspror    lleugeresa

2 Uneix les descripcions següents amb la part de l’ull corresponent.       Capta la llum.    Enfoca les imatges.    Part acolorida de l’ull.    Pupil·la Nervi òptic Retina Iris Còrnia Cristal·lí

Z   ona transparent a través de la qual entra la llum.        Forat envoltat per l’iris.    Envia la informació al cervell.   

3 Explica per a què serveixen les celles i les pestanyes.       12
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 3. FITXA 1 4 Observa l’esquema i escriu en els requadres els noms de les parts de l’ull assenyalades. REFORÇ 5 Completa el text amb les paraules del requadre. nervi òptic – vista – cervell – llum – interpreta – retina  «El sentit de la  i distàncies per mitjà de la  i envia informació al   ens permet conéixer colors, formes, grandàries  . La   a través del  . El cervell rep la informació i la  6 Contesta a aquestes preguntes relacionades amb la llum. •    er què quan encenem un llum en una habitació s’il·lumina sencera?  P   •    er què es produeixen les ombres? P   7 Defineix les paraules següents. •  Transparent:   •  Translúcid:   •  Opac:   .»   recull la llum 
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

13

Unitat

3

El sentit de l’oïda
Nom Data

FitXa 2

REFORÇ

Recorda •    l so és percebut per les orelles, que envien la informació al cervell  E pels nervis auditius. •  El so viatja en totes les direccions i és més lent que la llum.

1 Escriu el nom de les parts assenyalades en el dibuix. 1.  2.  3.  4.  5.  6.  2 Completa el text amb les paraules del requadre. greus – dèbils – aguts – forts «Alguns sons són  , com el soroll quan esclata un petard, i altres són  , com un xiuxiueig. També podem distingir entre sons  com un xiulit, i  , com el d’un tambor.» ,  5 3 6 4 1 2

3 Explica per què el metall és un material conductor del so.       14
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 3. FITXA 2 4 Troba les paraules en la sopa de lletres a partir de les pistes que hi ha baix. REFORÇ O W R E L L A A I R F G T Q R O T U T I A T S T A L T O H Q B A I R B I O I U I A U S J T N I I S I I O U P E I P L Q J T O A A R K S D E R A L L Q W I R R L G F N A D O A J G T S S Ï Q Ò I D R L S L M D R L H E P T E A N G À O I N E D R E T T I Z G P L V U B Q W

•    art de l’orella que és com una tela molt prima que vibra amb els sons. P •    ’anomena així un material que condueix malament el so. S •    etge especialitzat en l’òrgan del sentit de l’oïda. M •    art externa de l’òrgan auditiu. P •    ipus de so d’un xiulit. T •    arts de l’orella que es mouen quan vibra el timpà. P 5 Uneix. Timpà Caragol Vibra quan hi arriben els sons. Porta la informació dels sons al cervell.

Ossets Nervi auditiu

Capta els sons. Es mouen quan vibra el timpà.

6 Explica per què no és possible sentir de primer l’esclafit dels focs artificials i després vore’n la llum.      
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

15

Unitat

4

Les funcions vitals dels animals
Nom Data

FitXa 1

REFORÇ

Recorda •    egons la forma en què s’alimenten, els animals poden ser carnívors, herbívors S o omnívors.  •    egons la manera en què es reprodueixen, els animals poden ser ovípars S o vivípars. •    ls sentits permeten als animals relacionar-se amb l’exterior, i gràcies  E als músculs poden realitzar moviments.

1 Uneix cada animal amb el tipus d’aliment que consumeix. En acabant, escriu el tipus d’animal que és segons l’alimentació.

carn

•  La vaca és   •  L’ós és  

. . .

plantes

•  El lleó és  

2 Escriu una oració amb les paraules següents. animals – carnívors – alimentació – herbívors – omnívors     16
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 4. FITXA 1 3 Ratlla les paraules incorrectes en les oracions següents. REFORÇ 17 •  Els coloms són animals carnívors / ovípars. •  Un porc és un animal omnívor / carnívor. •  Els cavalls són vivípars / omnívors. •  Un animal que menja de tot és herbívor / omnívor. •  Un animal és vivípar / ovípar quan naix del ventre de la mare. 4 Llig el text següent i ratlla els errors. En acabant, torna a escriure’l correctament. «Les persones som animals. Segons la nostra forma d’alimentar-nos som carnívors,   mentre que per la manera en què ens reproduïm som ovípars.»       5 Observa la imatge següent i relaciona-la amb una funció vital. Explica la resposta.         6 Explica en què consisteix la funció de relació.        
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Unitat

4

Els animals invertebrats
Nom Data

FitXa 2

REFORÇ

Recorda •    ls animals invertebrats no tenen ossos, encara que alguns tenen una petxina  E o closca externa.  •    l grup més nombrós és el dels insectes, que tenen dues antenes, sis potes  E i el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.

1 Completa les fitxes. És un animal  té un esquelet i ossos. És un animal  És un animal  cries naixen del ventre de la mare. El lleó és un  .  perquè menja carn.  perquè les   perquè 

És un animal  no té  És un animal  s’alimenta del pol·len de les flors. És un animal  cries naixen d’ La papallona és un  .

 perquè 

 perquè 

 perquè les  . .

18

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 4. FITXA 2 2 Escriu les parts de l’animal assenyalades. REFORÇ 3 Observa els animals següents i marca quin és un insecte. Explica per què.         4 Explica què significa ser paràsit i posa’n un exemple.        
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

19

Unitat

5

Les parts d’una planta
Nom Data

FitXa 1

REFORÇ

Recorda •    es plantes tenen tres parts: arrel, tija i fulles. L •    ’arrel creix davall del sòl, la tija creix damunt del sòl i sosté les fulles, els fruits  L i les flors.

1 Llig la descripció de cada tipus d’arrel i dibuixa-la. Aquesta planta té moltes   arrels de mida semblant. Aquesta planta té   arrels grosses que   emmagatzemen nutrients. Aquesta planta té una arrel  principal grossa de la qual ixen  altres arrels més fines.

2 Uneix les característiques següents amb la part de la planta corresponent.   Són les parts verdes de la planta.              20 Solen dividir-se en branques.    Creixen damunt del sòl.    Subjecten la planta al sòl.    Naixen a la tija.    Estan davall del sòl.    Fulles

Arrels

Tiges

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 5. FITXA 1 3 Observa les fotografies i escriu el número en el quadre que corresponga. A més, escriu quin tipus de tija té (llenyosa o herbàcia). 1 2 3 REFORÇ  a la    21

arbust

tija  

arbre  herba

tija   tija  

4 Completa el text amb les paraules adequades del requadre. fulles – perenne – caduca – fruits – troncs – tardor – primavera «Els arbres de fulla   són els que perden les  , mentre que els arbres de fulla  no les perden, sinó que les van canviant a poc a poc i sempre tenen fulles.» 5 Defineix les paraules següents. •  Limbe:   •  Tronc:  •  Arrel:   6 Explica la diferència entre una tija llenyosa i una tija herbàcia.    
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Unitat

5

La nutrició de les plantes
Nom Data

FitXa 2

REFORÇ

Recorda •    es plantes fabriquen el seu aliment per mitjà de la fotosíntesi. L •    er a fabricar el seu aliment, les plantes necessiten: aigua, sals minerals, diòxid P de carboni i llum solar.

1 Observa el dibuix i escriu en cada quadre el que necessita la planta per a poder dur a terme la funció de nutrició.

•  Aigua •  Sals minerals •  Diòxid de carboni •  Llum solar

2 Llig el text i ratlla el que siga incorrecte. Després, torna a escriure el text corregint els errors. «Els agricultors solen afegir diòxid de carboni als terrenys que cultiven, perquè les plantes  cresquen més bé i més lentament. Per a això, usen fertilitzants o adobs.»       22
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 5. FITXA 2 3 Observa el dibuix de l’esquerra i descobreix els errors que hi ha. Després, completa el dibuix de la dreta de manera correcta.
oxigen saba  bruta

llum diòxid   de carboni

saba  elaborada

4 Uneix les dues columnes per a formar oracions correctes sobre la nutrició de les plantes. Les plantes prenen sals i aigua…  La saba elaborada és… Les plantes expulsen… Les plantes prenen diòxid de  carboni…  La saba bruta és… … oxigen a l’aire.

… per les fulles. 

… una mescla d’aigua i aliments.

… una mescla d’aigua i sals minerals.

… per les arrels. 

5 Explica dues raons per què les plantes són importants per a la resta dels éssers vius.     6 Contesta a les preguntes. •  Què li passa a una planta si no rep llum solar?     •    om s’anomena la mescla d’aliments i aigua que fabriquen les plantes   C amb la fotosíntesi? 
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

23

REFORÇ

11 6
REFUERZO REFORÇ

UNIDAD UNITAT

La Terra es mou
Nom Data

FITXA 1

Recorda •    a Terra gira sobre si mateixa en un moviment de rotació. Tarda 24 hores  L a fer un gir complet, que dóna lloc al dia i la nit. •    a translació és el moviment de la Terra al voltant del Sol. Una volta completa dura L 365 dies. Aquest moviment dóna lloc a les estacions de l’any.

1 Observa el dibuix i completa el text. •    a Terra gira   L •    s tracta del moviment de   E •    a Terra tarda   L     •    ixò dóna lloc al   A 2 Observa el dibuix i escriu cada número on corresponga.  a    .  .  .  .

  24

1

 Llum         

2

 Nit         

3

 Sol         

4

 Dia

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 6. FITXA 1 3 Completa les oracions amb els termes del requadre. alba    –    si mateixa    –    rotació    –    La Terra    –    oest  capvespre    –    est    –    translació    –    365 dies    –    24 hores •    a Terra tarda  L Aquest moviment es diu  •    l Sol sempre ix a l’ E al  •     per l’  tarda  . Aquest moviment es diu   per l’  .  a fer una volta sobre   .  a fer una volta completa al voltant del Sol.   .  i s’amaga  REFUERZO REFORÇ 25

4 Observa els dibuixos i escriu quina estació de l’any representen. Explica com són les temperatures i la duració del dia i la nit en cada una.

A

B

     

     

C

D

     
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

     

11 6
REFUERZO REFORÇ

UNIDAD UNITAT

Mapes i globus terraqüis
Nom Data

FITXA 2

Recorda •    er a estudiar la Terra usem representacions. Per a fer-ne s’utilitzen P les fotografies de la superfície fetes pels satèl·lits artificials. •    ls globus terraqüis són representacions esfèriques de la Terra.  E Els mapes són representacions planes de la Terra o de parts de la Terra. 

1 Ratlla les activitats que no fan els satèl·lits artificials. •  Evitar que la llum del Sol arribe a la Terra. •  Millorar el funcionament de la comunicació entre llocs diferents de la Terra. •  Provocar pluja artificial. •  Evitar que caiguen meteorits. •  Enviar fotografies de la superfície de la Terra. •  Informar sobre el temps meteorològic. 2 Observa el dibuix i escriu el número que corresponga davant de cada paraula.

4 3
  hemisferi nord   pol nord   equador

1 2 5
26

  hemisferi sud    pol sud

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 6. FITXA 2 3 Escriu el nom de cada representació. REFUERZO REFORÇ 27

A

B

C

    a.   c.  

  

b.  

4 Explica què són els continents i els oceans. Posa tres exemples de cada un.         5 Observa la línia dibuixada sobre el mapa. Imagina que és un viatge que hem fet, partint des del punt A fins al B. Per quins continents i oceans hem passat en el nostre viatge?

A

B

     
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

11 7
REFUERZO REFORÇ

UNIDAD UNITAT

Els canvis d’estat de l’aigua
Nom Data

FITXA 1

Recorda •    n la natura trobem l’aigua en tres estats diferents: sòlid,  E líquid i gasós. •    ’aigua canvia d’estat quan es calfa o es refreda. Els canvis   L d’estat es diuen: fusió, solidificació, evaporació i condensació.

1 Uneix. D’aigua sòlida a líquida. Solidificació

D’aigua líquida a vapor d’aigua.

Fusió

De vapor d’aigua a aigua líquida.

Evaporació

D’aigua líquida a sòlida.

Condensació

2 Completa el text. •    l gel és aigua en estat  E en aigua en estat  •    ’aigua de l’aixeta es troba en estat  L es converteix en  en  •    l vapor d’aigua es troba en estat  E es converteix en aigua en estat  28  .
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 . En calfar-se, es converteix   .  . En refredar-se,   , i en calfar-se es transforma   .  . En refredar-se, 

unitat 7. FITXA 1 3 Pinta les fletxes de blau (fred) o de roig (calor) segons que es necessite fred o calor per a passar d’un estat a l’altre. vapor d’aigua  aigua líquida    aigua líquida    vapor d’aigua  gel  aigua líquida    aigua líquida   gel REFUERZO REFORÇ

4 Què ocorrerà en cada cas? Marca la resposta correcta.

  L’aigua del mar es calfarà i es condensarà.   L’aigua del mar es calfarà i s’evaporarà.   L’aigua del mar es refredarà i se solidificarà.

  La neu se solidificarà i es convertirà en gel.   La neu s’evaporarà i es convertirà en gas.   La neu es fondrà i es convertirà en aigua líquida.

5 Què faries amb l’aigua líquida? Escriu. •    er a obtindre vapor d’aigua:   P       •    er a fer gel:   P       29

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

11 7
REFUERZO REFORÇ

UNIDAD UNITAT

El cicle de l’aigua
Nom Data

FITXA 2

Recorda L’aigua que hi ha a la Terra es troba sempre en moviment.   En moure’s va canviant d’estat. Aquest recorregut constant de l’aigua   es diu el cicle de l’aigua.

1 Què és el cicle de l’aigua? Copia la definició correcta. •    ots els canvis d’estat de l’aigua. T •  Tots els moviments i els canvis d’estat de l’aigua en la natura.     2 Ordena els rètols sobre el cicle de l’aigua. Numera de l’1 al 4. L’aigua cau dels núvols a la Terra.  L’aigua dels rius va fins al mar. El vapor d’aigua es condensa i forma núvols.  

1

L’aigua del mar s’evapora.

•  Ara, escriu el número de cada rètol on corresponga.

1
30

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 7. FITXA 2 3 Escriu V si és verdader i F si és fals.   Un cicle és una cosa que es repeteix de forma ordenada i sense fi.   Els núvols estan formats per vapor d’aigua.   L’aigua del mar s’evapora perquè es calfa.    En el cicle de l’aigua, després de l’evaporació ve la precipitació. 4 Transforma les oracions falses de l’activitat anterior en verdaderes. •        •        5 Uneix.   Fusió    L’aigua del mar passa als núvols. L’aigua dels núvols passa a la Terra en forma de neu. El gel de les muntanyes es fon i passa als rius. El vapor d’aigua de l’aire es converteix en gotes d’aigua  i forma els núvols. REFUERZO REFORÇ       31

  Condensació        Evaporació    Solidificació   

6 Per què creus que és difícil que es formen núvols en aquest paisatge? Marca. Després, explica per què has marcat aquesta resposta.   Perquè no hi viuen persones.        erquè no hi ha aigua.    P     erquè no hi fa sol. P

       

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

11 8
REFUERZO REFORÇ

UNIDAD UNITAT

L’aire i l’atmosfera
Nom Data

FITXA 1

Recorda •    ’aire és una mescla de gasos entre els quals hi ha l’oxigen, imprescindible  L perquè els éssers vius puguen respirar.  •    ’atmosfera és una capa de gasos que envolta la Terra i que conté l’aire. L

1 Escriu en els quadres els principals gasos que componen l’aire. •  Cotó  •  Oxigen  •  Alcohol  •  Nitrogen  •  Diòxid de carboni •  Gas de sofre •  Vapor d’aigua •  Cendres •  Fum •  Carbó

2 Marca les oracions falses i escriu-les correctament.   L’aire net té color, no és transparent.   L’aire no fa gust de res.    L’aire pesa, per això els globus pesen més quan estan inflats.    L’aire ocupa un lloc i té una forma pròpia.         32
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 8. FITXA 1 3 Explica per a què serveix l’aire en cada cas.

B

D

C
a.   b.   c.   d.   4 Respon a aquestes preguntes. •    er què s’apaga un ciri si el tapem amb un got? P     •    uin gas prenen de l’aire les plantes i quin expulsen? Q     •    uè és l’atmosfera?  Q     5 Pinta de blau el requadre on hi ha més oxigen en l’atmosfera i de roig on n’hi ha menys.  

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

33

REFUERZO REFORÇ

A

11 8
REFUERZO REFORÇ

UNIDAD UNITAT

La contaminació de l’aire
Nom Data

FITXA 2

Recorda •    l fum, les cendres i els gasos perjudicials que s’expulsen a l’atmosfera  E contaminen l’aire. •    a contaminació atmosfèrica afecta les persones, la resta dels éssers  L vius i el clima.

1 Marca el que pot causar contaminació atmosfèrica.   El vapor de l’aigua.    El fum dels fumerals.   Un volcà en erupció.   El fum d’un incendi.   Els gasos dels tubs d’escapament.   La crema de fem.   La nuvolositat.

2 Completa amb les paraules del quadre.

respiren – sequeres – clima – contaminació

La  

 genera perjuís greus al nostre planeta.  i produeix pluges   greus en altres.  l’aire 

La contaminació atmosfèrica altera el   torrencials en alguns llocs, i   Quan les persones i la resta dels animals   contaminat resulta perjudicada la seua salut. 34

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 8. FITXA 2 3 Explica què signifiquen aquests termes. REFUERZO REFORÇ     incendi 35 •  Articles d’un sol ús:       •  Reciclatge:       4 Explica per què si recicles ajudes a mantindre l’aire net.       5 om es podria evitar danyar l’atmosfera? C Observa les imatges i explica. gasos                
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

UNITAT

9

Roques i minerals
Nom Data

FITXA 1

REFORÇ

Recorda •    es pedres que observem al sòl s’anomenen roques.  L •    es roques estan formades per diferents materials anomenats minerals. L •    ls minerals es diferencien entre si per les propietats que presenten. E

1 Marca les oracions falses i explica per què ho són.   Qualsevol roca es compon almenys de dos o més minerals.   Hi ha roques formades per un sol mineral.   Qualsevol roca té algun tipus de mineral. No hi ha cap roca sense minerals.   Un mineral és tou quan es trenca fàcilment.         2 Pinta quatre propietats característiques dels minerals. duresa    

pes color alçada

temperatura

textura brillantor

dificultat per   a trobar-lo

mida olor forma 

36

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 9. FITXA 1 3 Completa les oracions següents amb les paraules del requadre. REFORÇ ,  . .   37

   

ratllar-lo  mica 

 marbre  calcita 

cub  regular 

tou   quars

 roca

•    l granit és una   E feldspat i   •    n mineral és dur quan és difícil   U és   •  La pirita té forma   .

 composta per tres minerals:   . . Quan és fàcil ratllar-lo

 de  

•    lgunes roques estan formades per un sol mineral. El   A és una roca composta només pel mineral   4 Observa les imatges. Indica amb el número corresponent quines propietats s’ajusten més bé a cada mineral.

1

2

Es pot ratllar amb l’ungla.   És dur.   És fosc.   És irregular.   És blanc.

No es ratlla amb l’ungla.   És regular.   És tou.

5 Escriu què tenen en comú i en què es diferencien una mina i una pedrera.      
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

UNITAT

9

El sòl
Nom Data

FITXA 2

REFORÇ

Recorda •    l sòl està format per roques, minerals solts, aigua, aire i humus, que és  E una mescla de matèria orgànica en descomposició. •    l sòl es distingeixen tres capes: superficial, intermèdia i profunda. A •    l sòl està habitat per éssers vius. E

1 Uneix amb fletxes les dues columnes. Sòl  Capa profunda  Capa superficial  Humus  Capa intermèdia  Capa del sòl formada per grans roques. Capa fina del sòl formada per la mescla de restes  d’éssers vius en descomposició. És la part més superficial de la Terra. Capa del sòl en què habiten molts éssers vius  i hi ha arrels. Capa del sòl entre la superficial i la profunda  en què quasi no hi ha éssers vius.

2 Llig cada oració i ratlla les paraules destacades que no siguen correctes. •    lguns éssers vius excaven el sòl i afavoreixen l’entrada / eixida d’aigua  A i l’aire d’aquest. •    lguns organismes descomponen / porten les restes d’altres éssers vius per formar  A l’humus. •     la capa intermèdia / profunda els fragments de roques són més grans i quasi  A no hi ha éssers vius. 38
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 9. FITXA 2 3 Observa les fotografies i explica per a què s’ha utilitzat el sòl en cada cas. REFORÇ

A

B

C

a.   b.   c.   4 Observa el dibuix i escriu a quins elements del sòl corresponen les zones assenyalades. a.   b.   c.    d.   e.                                          

C A D

B

E

5 Observa les imatges i escriu si és un sòl fèrtil o àrid.

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

39

10
REFORÇ

UNITAT

La matèria i les seues propietats 
Nom Data

FITXA 1

Recorda •    ots els objectes que ens envolten estan formats de matèria. T •    a matèria té una massa i ocupa un volum. Pot trobar-se en algun dels tres estats:  L sòlid, líquid o gasós.

1 Pinta tot allò que està format per matèria. so aire  idees estoig cotxe  rialla llum aigua  llapis 

roca

vaixell

sentiments

periòdic 

2 Marca les oracions incorrectes i escriu-les correctament.   Cada tipus diferent de matèria s’anomena substància.   Podem fer objectes amb el so i tocar-lo perquè és matèria.   La massa és la quantitat de matèria que té una substància.   El volum d’un objecte és l’espai que ocupa.      més de la massa i la substància, els objectes tenen altres propietats,  A com el color, l’olor, la brillantor, etc.       40
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 10. FITXA 1 3 Observa les imatges i respon a les preguntes. REFORÇ 41

1

2

3

•    uina substància tenen en comú les tres imatges?   Q •    uina de les tres té una massa major?   Q •    uina de les tres ocupa un volum menor?   Q 4 Quines propietats tenen els materials en cada estat? Escriu SÍ o NO. Estats Sòlid Líquid Gasós Forma pròpia Volum fix

5 Recorda les propietats de la matèria i contesta. •    er què no és possible ficar en una maleta tots els objectes que hi ha en una casa? P       •    uè té la forma ovalada, el globus o l’aire que hi ha dins? Q      
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

10
REFORÇ

UNITAT

Canvis de la matèria
Nom Data

FITXA 2

Recorda •    ls canvis en les substàncies es produeixen contínuament, però uns canvis  E transformen la matèria i altres no. •    ls canvis que produeixen la transformació d’una substància en una altra  E s’anomenen reaccions químiques.

1 Uneix amb fletxes depenent de si transformen la matèria o no.     Es mescla tomaca, encisam i cogombre. Es trenca un bastó de fusta. S’encén un ciri. S’oxida un clau. Es congela l’aigua en una glaçonera. Es crema un bosc. S’evapora l’aigua.

  Transformen la matèria.           

N   o transformen la matèria.           

2 Ratlla la paraula destacada incorrecta en cada cas. •    ls processos que transformen unes substàncies en altres de diferents s’anomenen  E substàncies / reaccions químiques. •    n el procés de l’oxidació, un metall es combina amb l’oxigen / aigua  E i forma l’òxid. •    uan s’uneixen dues o més substàncies, el resultat és un canvi d’estat / Q una mescla. •    n l’oxidació / la combustió, la part que no crema són les cendres. E 42
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 10. FITXA 2 3 Marca els canvis que transformen la matèria. REFORÇ       43   La verdura es tritura per fer un gaspatxo.   La mantega es fon en posar-la sobre la torrada.   El pollastre es crema a la paella.   La porta es dilata amb la calor a l’estiu.   El paper es crema a la llar de foc.   El clau de la paret de la terrassa s’ha oxidat amb el temps. 4 Descriu què passa en la imatge i quin tipus de canvi s’hi està produint.

       

5 Llig els textos i explica quins tipus de canvi té lloc en cada cas. •    l suc de llima i el bicarbonat, en mesclar-se, reaccionen químicament   E i produeixen diòxid de carboni, una substància nova.       •    l coure i l’estany són dos metalls que, en mesclar-se, donen un aliatge anomenat  E bronze. A partir del bronze es pot obtindre de nou coure i estany.      
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

11
REFORÇ

Unitat

Els paisatges
Nom Data

FitXa 1

Recorda •    n paisatge és tot allò que es veu des d’un lloc. En els paisatges es distingeixen  U elements naturals i elements artificials. •    ls paisatges de plana estan formats per grans extensions de terreny pla. E •    ls paisatges de muntanya estan formats per muntanyes i valls. E •    ls paisatges de costa es troben en contacte amb el mar. E

1 Classifica aquests elements del paisatge. hort – penya-segat – bosc – poble – riuet – túnel – tossal – camí Elements naturals Elements artificials

2 Corregeix les oracions. •  Les planes estan formades per terrenys en costa.     •  Els altiplans són planes més enfonsades que les terres del voltant.     •  Les depressions són planes elevades.     44
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 11. FITXA 1 3 Llig i dibuixa el paisatge que es descriu. «Vam eixir de viatge a la primavera.   Vam vore una gran serra al fons   i als cims encara hi havia neu.   Als vessants creixien boscos de pins   i, al peu de les muntanyes, s’estenia   una vall ampla travessada per   un riu d’aigües tranquil·les.» REFORÇ Entrada del mar que s’endinsa en la terra. Porció de terra envoltada de mar per totes parts. Part de la terra que s’endinsa en el mar. Terreny envoltat de mar per totes parts menys  per l’istme.                  
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

4 Relaciona.         Península    Cap    Illa    Badia   

5 Observa la imatge, digues quin tipus de paisatge és i descriu-lo.

45

11
REFORÇ

Unitat

Els rius i els llacs
Nom Data

FitXa 2

Recorda •    n riu és un corrent continu d’aigua. En un riu es distingeixen el llit,  U el cabal i el curs. •    ls llacs són masses d’aigua envoltades de terra.  E

1 Escriu V (verdader) o F (fals). Després, corregeix les oracions falses perquè siguen verdaderes.   El llit d’un riu és més ample en el curs mitjà que en el baix.   Un riu porta més aigua en el curs alt que en el curs baix.   Els meandres es troben en el curs mitjà.   L’aigua flueix més de pressa en la desembocadura que en el naixement.   El curs alt té més pendent que el curs mitjà.           2 Completa. Un riu és un  fins a la desembocadura s’anomena  el   d’aigua. El recorregut que fa des del naixement   . El terreny enfonsat per on corre és   .   . A més de trobar   .
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 i la quantitat d’aigua que porta s’anomena 

Els rius que desemboquen en altres rius s’anomenen  aigua als rius, en trobem també als  46

11

Unitat

Les persones i el paisatge
Nom Data

FitXa 3

Recorda •     les planes i a la costa viuen més persones que a les muntanyes, i presenten  A un paisatge més transformat. •  Els rius i els llacs són molt importants per a les persones.

1 Explica què significa que els paisatges de plana estan molt transformats.       2 A quin tipus de paisatge es refereixen aquestes característiques? Escriu. Molts habitants. Turisme. Hotels i ports.     Pocs habitants. Ramaderia i turisme. Carreteres estretes.

3 Escriu tres usos de l’aigua.       4 Explica com pots col·laborar tu per estalviar aigua.    
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

47

REFORÇ

12
REFORÇ

Unitat

La localitat
Nom Data

FitXa 1

Recorda •    na localitat és un conjunt d’edificis organitzats per carrers. U •    ls habitants d’una localitat formen la seua població. E •    ls pobles són localitats menudes amb cases baixes i carrers curts. E •    es ciutats són localitats grans en què viuen moltes persones. L

1 Marca els tres elements que són imprescindibles perquè existisca una localitat.   parcs     hotels    persones     edificis    carrers    boscos    poliesportius   autobusos

2 Troba els errors en el text i escriu-lo de nou de manera correcta. «La població de les ciutats és menor que la dels pobles. Per això, els edificis tenen poca  alçada i els carrers són curts i estrets.»       3 Contesta a les preguntes següents. •     quin tipus de treball es dedica la majoria de la població dels pobles? A   •    uin tipus de localitats es divideixen en barris? Quants tipus de barris hi ha? Q     48
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 12. FITXA 1 4 Observa la imatge i escriu on corresponga. Després, completa. REFORÇ  .  .   49

eixample – perifèria – centre

Aquesta localitat és   Ho sé perquè          

5 Completa. •    a   L •    es localitats es diferencien per la   L de   que fan els habitants. •    ls   E  i les    són dos tipus de localitats.  que hi viuen i pels    la formen els habitants d’una localitat.  , per la quantitat

6 Observa els dibuixos i escriu si pertanyen a un poble o a una ciutat.

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

12
REFORÇ

Unitat

L’ajuntament i els serveis
Nom Data

FitXa 2

Recorda •    ’ajuntament és la institució que governa un municipi. Està format per l’alcalde  L o l’alcaldessa i els regidors i les regidores. •    ls serveis que l’ajuntament d’un municipi presta als habitants s’anomenen serveis E municipals. 

1 Escriu V si són verdaderes i F si són falses les oracions següents. Després, corregeix les falses.   El territori de la localitat governada per un ajuntament forma una ciutat.   L’alcalde o l’alcaldessa està al capdavant de l’ajuntament.   Els regidors i les regidores formen l’ajuntament.       2 Completa. Les   els   l’  3 Relaciona.       50 Ple municipal    Ordenança municipal    Empleat municipal      Norma que estableix l’ajuntament.   Treballador de l’ajuntament.   Reunió de l’alcalde i els regidors.
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 municipals se celebren cada quatre anys. En elles es trien   . Després, aquests es reuneixen i trien   entre un d’ells.

unitat 12. FITXA 2 4 Què són els serveis municipals? Explica-ho. REFORÇ Comprar llibres per a la biblioteca pública. Esporgar els arbres. Apagar un incendi. Fer el cartell de les festes locals. •  Serveis de sanejament:       •    erveis d’oci i cultura:   S     •  Serveis de protecció:       6 Tria tres dels treballs anteriors i digues qui els porten a cap. Treballs Els porten a cap Organitzar una volta a peu. Netejar els carrers. Arreglar una font pública. Ordenar el trànsit. Vigilar el parc públic. 51     5 Classifica els serveis municipals següents.

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

13
REFORÇ

Unitat

Els treballs. El sector primari
Nom Data

FitXa 1

Recorda •    ls treballs són les activitats que porten a cap les persones a canvi de diners. E •    l sector primari obté matèries primeres i aliments de la natura. E

1 Marca les activitats que es consideren treballs.   collir fruita    ajudar a casa    conduir un autobús    fabricar bicicletes    anar a escola   passejar el gos

2 Perquè puguem menjar pa, quins sectors econòmics intervenen? Explica les característiques de cada sector.      

     

     

52

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 13. FITXA 1 3 Els voluntaris de les ONG que cuiden els altres sense rebre res a canvi del servei, porten a terme un treball? Per què?     4 Completa. Els treballs del sector primari obtenen de la  persones i els animals, i  5 Corregeix les oracions perquè siguen verdaderes. •    es séquies i els canals s’utilitzen per a regar els cultius de secà. L   •  El bestiar es cria de forma extensiva a les granges.   •  La pesca d’altura es porta a terme des dels penya-segats.   6 Observa els dibuixos i completa.  aliments per a les   per a la indústria. REFORÇ

A

B

A.   s bestiar  É perquè  B.   s bestiar  É perquè 

 . La forma de cria és 

 ,    .

 . La forma de cria és 

 ,   . 53

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

13
REFORÇ

Unitat

La indústria i els serveis
Nom Data

FitXa 2

Recorda •    l sector secundari agrupa els treballs que transformen les matèries primeres  E en productes elaborats. •    ls treballs del sector terciari proporcionen serveis a les persones. E

1 Classifica aquests treballs del sector secundari segons on es porten a cap. obrer – terrisser – mecànic – cisteller – llanterner – soldador Taller artesanal Fàbrica Construcció

2 Què és un procés industrial? Posa’n un exemple.     3 Escriu V si són verdaderes i F si són falses aquestes oracions.   La indústria que fabrica productes d’acer és una indústria tecnològica.   La fabricació de telèfons mòbils és una indústria bàsica.   Els gelats són un producte de la indústria de consum. 4 Corregeix aquesta oració perquè siga verdadera. El treball en cadena de les fàbriques el duen a terme artesans.   54
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 13. FITXA 2 5 Què produeix el sector secundari? REFORÇ     6 Escriu tres treballs en cada cas. Serveis comercials             Serveis sanitaris  

Serveis de transport            

Serveis d’oci i turisme

7 Com canvien el paisatge les activitats del sector terciari? Esmenta’n exemples.       8 Algunes activitats industrials poden provocar problemes al medi ambient. Digues de quins problemes es tracta i com es poden evitar.           55

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

14
REFORÇ

Unitat

Les forces i l’energia
Nom Data

FitXa 1

Recorda •    a força fa que un cos es moga, es detinga o canvie de forma.  L Pot actuar per contacte o a distància. •    ’energia és la causa que tinguen lloc aquests canvis. Pot ser mecànica, química,  L calorífica, elèctrica, nuclear o lluminosa. •    es fonts d’energia poden ser renovables o no renovables. L

1 Com exerceixen la força aquests objectes quan es fan servir? Classifica’ls. adhesiu magnètic – excavadora – detector de metalls – martell – brúixola –   raqueta de tenis •  Per contacte:     •     distància:   A   2 Posa un exemple de cada tipus de força. •  De fregament:   •  D’atracció:   •  De repulsió:   3 Completa. La   fa que un cos es moga, es detinga o canvie de forma.   .

La causa que tinguen lloc aquests canvis és l’  56

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 14. FITXA 1 4 Relaciona. REFORÇ 57             Televisió    Huracà    Làser    Gasolina    Urani    Foguera      Energia mecànica   Energia química   Energia calorífica   Energia elèctrica   Energia nuclear   Energia lluminosa

5 Explica la diferència entre energies renovables i no renovables.     6 Per què s’anomenen combustibles fòssils el petroli, el carbó i el gas? Marca.   Perquè són pedres molt antigues transformades pel temps.     erquè es van formar a partir de plantes i d’animals morts fa molt de temps. P   Perquè són combustibles que contaminen molt. 7 Observa les imatges i digues quin tipus de central és cada una. Després, contesta.

•  Per què contaminen menys aquestes centrals que les nuclears i les tèrmiques?   
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

14
REFORÇ

Unitat

Màquines i invents
Nom Data

FitXa 2

Recorda •    es màquines ens faciliten el treball, necessiten energia per a funcionar i poden  L ser simples o compostes. •    ls invents són creacions que fan les persones per millorar la vida. E

1 Corregeix les oracions següents perquè siguen verdaderes. •  Les màquines simples estan formades per diverses màquines compostes.   •  Les màquines compostes tenen poques peces.   •  Les màquines funcionen sense energia.   2 Completa la taula.

Màquines Carrossa Milotxa Maquineta   de fer punta Consola de joc

Tipus de màquina

Energia que usa

58

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 14. FITXA 2 3 Relaciona les parts de la bicicleta amb el tipus de màquina corresponent. REFORÇ plat  , com fusta   . 59     Plat    Fre      Roda   Politja   Palanca fre

Pneumàtic   

pneumàtic

4 Pensa en una màquina que utilitzes habitualment i descriu les coses que fas amb aquesta. Després, explica com faries aquestes coses si la màquina no existira.         5 Completa. Per a fabricar màquines s’utilitzen moltes  i minerals. Per a funcionar les màquines consumeixen energia i, per tant,  6 Marca el que pots fer per cuidar el medi ambient.   Tirar les piles al contenidor corresponent.     emanar que em compren molts joguets. D   Regalar els joguets que no use.   Portar a un ecoparc de reciclatge els joguets inservibles. 7 Escriu un invent en cada cas. •  Que tinga l’origen en l’electricitat:   •  Que tinga l’origen en la impremta:  

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

15
REFORÇ

Unitat

El temps i les persones
Nom Data

FitXa 1

Recorda •    l temps pot ser passat, present i futur. Per mesurar-lo les persones  E el dividim en diferents unitats. •    ls esdeveniments importants que van passar fa temps a una persona   E es converteixen en la seua història personal. •    ls documents, objectes i històries personals ens donen a conéixer la vida  E d’una persona.

1 Llig el text. Després, ordena’n el contingut segons el temps. «De major seré metge. Quan tenia tres anys, curava tots els meus ninots.   Ara m’agrada estudiar el cos humà en les classes de Medi.» •  Temps passat  •  Temps present  •  Temps futur  2 Corregeix les oracions següents perquè siguen verdaderes. •    n mil·lenni és un període de temps de deu dècades. U   •    res segles equivalen a dos-cents anys. T   •    retze anys és el mateix que un segle i tres anys. T   60
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 15. FITXA 1 3 Observa la taula i contesta. REFORÇ 61 Trens De València a Madrid De València a Castelló De València a Barcelona •    uin tren ix més prompte?    Q •    uant de temps dura el viatge més llarg?    Q •    uant temps dura el viatge més curt?    Q 4 Escriu quin d’aquests instruments faries servir per a mesurar el temps en cada cas. cronòmetre – rellotge – calendari •    a durada del curs:     L •  Una carrera de 100 metres:     •  Un partit de futbol:     5 Observa aquests objectes personals de Laia. Després, escriu el que has esbrinat sobre la seua història personal. Eixides 6.30 h 9.15 h 11.00 h Arribades 9.00 h 10.00 h 14.30 h

Laia Cardona i Prats Va nàixer el 9 de maig   de 1980, a Cocentaina. Document      
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Objectes preferits en 1984

Temporada 1988-1989

15
REFORÇ

Unitat

Les empremtes de la història
Nom Data

FitXa 2

Recorda •    ls pobles, les ciutats i els països tenen la seua pròpia història. Els documents,  E gràfics i escrits, i els objectes ens ajuden a conéixer la història d’un lloc. •    es tradicions, les festes i els personatges ens recorden la història d’una localitat. L •    i ha coses que canvien i d’altres que es mantenen inalterades al llarg de la història. H

1 Marca el significat correcte de la paraula «document».   És l’argument d’una novel·la.   És una cosa que ens informa sobre un fet.   És una cosa que ens indica la data que és. 2 Escriu el nom de dos documents de cada tipus que serveixen per a conéixer la història d’un lloc. •  Escrits:   •  Gràfics:   •  Objectes:   3 Quines empremtes del passat pots trobar en una localitat? Què ens conta cada una?           62
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

unitat 15. FITXA 2 4 Ordena de més antic a més modern, i indica a quina època pertanyen. REFORÇ 1.    2.    3.    4.    5 Corregeix les oracions següents perquè siguen verdaderes. •    n l’època de les coves, les persones vivien en un lloc fix. E     •    es ciutats romanes es comunicaven mitjançant autopistes. L     •    ls cavallers es dedicaven a sembrar i recol·lectar la collita. E     •    ls barris més antics d’una ciutat es troben als afores. E     6 Tria una de les èpoques que has estudiat i digues quins documents podries utilitzar per a esbrinar-ne més dades.      
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

63

Sign up to vote on this title
UsefulNot useful