Suplement setmanal Divendres, 28 de setembre del 2012

Cinema Misteri Antonioni

10
Llengua Pompeu Fabra complet

Centenari del 14 naixement de Pere 30 Calders

Msica Cohen a BCN Art Arranz Bravo actual V. Pags Harmonia marsupial Isidre Grau Hopper, art i cinema S. Abrams Ayensa i Riba

Lescriptor barcelon va nixer el 29 de setembre del 1912, com tamb el cineasta itali Michelangelo Antonioni

164927-1051029C

PILAR AYMERICH

2
28.09.2012

EDITORIAL. DAVID CASTILLO. COORDINADOR

Pere Calders incorpora la imaginaci i la fantasia a la vida quotidiana

a reacci davant el nou suplement ha estat espectacular. Infinitat de persones ens han donat el seu suport i la majoria de testimonis han ents laposta per combinar informaci amb opini, actualitat amb crtica en les diferents disciplines de la cultura, que observem com un fenomen global i unitari, lluny de les particularitats de cada gremi, esttica o generaci. Volem tamb significar la relaci de la cultura catal amb lmbit internacional. La constatem amb el gran esfor de les editorials per la traducci. Actualment, els nostres segells, tant els dels grups com els independents, resisteixen oferint una amalgama dels autors del pas impossible ja quantificar-los com amb els principals que arriben a travs dels traductors, tant els xits actuals dels ltims grans premis, Goncourt, Pulitzer, etctera com la recuperaci dels clssics. Aix el suplement recull totes aquestes sensibilitats. Un exemple seria el tema dobertura davui, dedicat al centenari de Pere Calders, que va ser collaborador del suplement durant anys. Calders va representar no noms un refinat estil literari sin tamb una manera dentendre el pas, fins i tot en les condi-

Tradici i modernitat

cions ms adverses, com la Guerra Civil o el llarg exili a Mxic. All on fos, Calders mai no va abandonar Catalunya i quan va poder va tornar a Barcelona, enmig dels delirants anys seixanta. Com a escriptor de contes i articulista marca un abans i un desprs perqu incorpora la imaginaci i la fantasia a la vida quotidiana dins duna obra totalitzadora, de llarg abast. Un altre dels temes destacats s el que ens proposa Imma Merino en el centenari del director cinematogrfic Michelangelo Antonioni, nascut el mateix dia que Calders. El creador de Blow Up i Zabriskie Point ha estat una mostra del cinema ms personal, portant la categoria de realitzador a lart. Antonioni s mestre per a molts dels cineastes actuals i ha esdevingut clssic mentre gestava la seva obra. Un altre corredor de fons s Leonard Cohen, que ens torna a visitar desprs daquesta poca de concerts continuats, on la crisi de la seva economia ens ha perms recuperar un poeta i msic extraordinari, que mant lobra oberta i plena, fins i tot havent abandonat el tabac. Volem fer esment a lmplia visi que fem des de les seccions comarcals, on batega el pas. Tot plegat ens engresca a convidar-vos a llegir.

FLORITURES LLUS LLORT Un ram de flors variades

ELSENYORRUC GUILLEM CIFR

a Dalia Negra (novella de James Ellroy i posterior film de Brian de Palma); Tulipn Negro (desodorant amb melodia incorporada; s, i una novella de Dumas i posterior film); Florinda Chico (actriu secundria amb cos darmari i veu afnica); Violeta Parra (cantautora, mare de la msica popular xilena); Roser Capdevila (dibuixant, mare de Les Tres Bessones, fictcies i reals); Rosa Leveroni (poeta catalana de lamor i la mort); Rosa Dez (una basca que ha perdut el nord); Floridablanca (comte, carrer, cinemes); Florit (ptica; i all que li passa als ctrics o al formatge si no els conserves b); La Pimpinela Escarlata (novella del 1905 de la baronessa Orczy en qu un presumpte marieta s en realitat un heroi justicier; va ser precursora de personatges amb doble identitat: Zorro,

Batman, Superman, Spiderman...); Pimpinela (duet de cantants meldics que fan posar escarlata); Petula Clark (cantant, compositora i actriu anglesa amb Petite fleur al repertori); Narciso Yepes (gran guitarrista, gran guitarra 10 cordes; evoca: En Llapes i en Llepes em van fer un bagul, en Llapes la tapa i en Llepes el cul); Narcs Serra (pianista que no va fer la mili); Campaneta (fada amiga de Peter Pan; quan la va interpretar Julia Roberts a la lamentable Hook, de Spielberg duia shorts en comptes de minifaldilla per no haver de patir que es veiessin les calces); Magnolia bakery (cadena dacollidors forns de pa de Nova York); Antonio Margarito (boxejador mexic ms valent que tcnic); Margarida Xirgu (mtica actriu catalana que diuen que encara ronda pel Romea).

DESDELJARD. VICEN PAGS JORD

Crnica duna harmonia marsupial

3
28.09.2012

Mantres
Els mantres del 1975: lerotisme no s el mateix que la pornografia, el rock simfnic s la nova msica clssica, els marcians ens visiten, la frmica s ms neta que la fusta.

ha installat entre nosaltres una certesa: la dcada dels setanta va ser una descoberta acolorida, un relleu generacional, un trencament de formes, un eixamplament de lexperincia, un triomf dels originals. Potser s cert en algunes zones de lEuropa civilitzada, per per sota dels Pirineus tenem una dictadura que no deixava de torturar i afusellar ni quan agonitzava. Les ombres errants, de Ferran Sez (la Granja dEscarp, 1964), comena com unes memries, es transforma en thriller i culmina com un assaig. s, en fi, una novella. Avui, per, no vull fer-ne la sinopsi sin lloar-ne el paisatge, la reconstrucci dels escenaris de la Barcelona de lpoca, menys lrica i menys pica de com ens han explicat. Ferran Sez recorda els mantres del 1975: lerotisme no s el mateix que la pornografia, el rock simfnic s la nova msica clssica, els marcians ens visiten, la frmica s ms neta que la fusta. Era lany de les cares de Blmez, dels rumors sobre el futur del Shara, sobre la congelaci de Walt Disney. En habitacles que feien olor dhumitat, asseguts en sofs descai sota quadres de crvols, els ciutadans comentaven que havien vist el Lute sortint duna farmcia. Els capellans amb diptries tocaven la guitarra, els joves sempatxaven amb Althusser, les dones feien punt de creu, els homes bevien lumumba, Campari, sol y sombra. I Franco no es moria, sin que

Ferran Sez
ha publicat un llibre que comena en format memries, es passa al thriller i acaba com un assaig
/ JOSEP LOSADA

sacostava gradualment un eufemisme que va fer fortuna: El hecho biolgico inevitable. Per de fets biolgics inevitables, matisa Ferran Sez, nhi ha dos: la mort i loblit. Les ombres errants s, en part, un antdot contra aquest oblit, un Je me souviens novellat que rememora la incertesa, la misria i la por duna poca: La gent volia veure marcians, dones despullades, empaperats extravagants i roba ajustada, per pels carrers noms ensopegaven amb militars ttrics, capellans

daspecte ensopit i tontos de poble urbanitzats que sempre semblaven mastegar alguna cosa. Vist en perspectiva, potser el ms fascinant de les ltimes dcades s que han continuat manant les famlies de sempre: els mateixos cognoms, noms que amb altres sigles. Fent veure que conspiraven contra els seus pares, contra els seus avis, mentre reien tots plegats al sopar familiar de Nadal enmig duna harmonia marsupial.

ELSMSVENUTS
FICCI
2 LHIVERN DEL MN
Ken Follett Editorial: Rosa dels Vents

3 CINQUANTA OMBRES MS FOSQUES

E.L. James Editorial: Rosa dels Vents

4 LLIURES O MORTS
David de Montserrat i Jaume Clotet Editorial: Columna

5 CINQUANTA OMBRES ALLIBERADES

E.L. James Editorial: Rosa dels Vents

6 BALLA, BALLA, BALLA

Haruki Murakami Editorial: Empries

7 LAVI DE 100 ANYS QUE ES VA ESCAPAR PER LA FINESTRA

Jonas Jonasson Editorial: La Campana

NO-FICCI
1 CONVERSES AMB TERESA FORCADES
Eullia Font Editorial: Dau

2 DELENDA EST HISPANIA

Albert Pont Editorial: Viena

3 CARTES DES DEL FRONT

Eloi Vila Editorial: Ara Llibres

4 CATALUNYA, A LA INDEPENDNCIA PER LA BUTXACA

Alfons Durn-Pich Editorial: Angle

5 EL MENJAR DE LA FAMLIA
Ferran Adri Editorial: La Magrana

6 QUE NO ET FACIN PERDRE LA SON

Eduard Estivill Editorial: Columna

CINQUANTA OMBRES DEN GREY E.L. James

Rosa dels Vents

Amb la collaboraci de les llibreries: Abacus, Casa del Llibre, Catalnia, Documenta, FNAC, La Central, Laie, Proa Espais (Barcelona), Llibreria 22 (Girona), La Gralla
(Granollers), Caselles (Lleida), Robafaves (Matar), La Rambla (Tarragona), La Tralla (Vic) i LOdissea (Vilafranca del Peneds)

4
28.09.2012

FESTAIALGUNACOSAMS. BIENVE MOYA

Els porcs sempre han estat dels animals ms
aprofitats per preparar aliments que es conservin fora temps / EL PUNT AVUI

El verro, del qual se naprofita tot, s lanimal idoni per elaborar duradors embotits

A cada porc li arriba el seu sant Mart

quest adagi, a part dexpressar el noble per quimric desig que tard o dhora tothom paga per les seves malifetes (vivim en la secreta esperana que aix hauria de ser), assenyala un dia de lany: sant Mart, l11 de novembre, durant el qual el costum manava comenar ses matances com diuen a les Balears, o simplement la matana, com diem al Principat... O el mataporc, com se macut dir-ho a mi. En realitat el que feia

que aquesta data fos lassenyalada per comenar el sacrifici (sacrifici sense cap intenci penitencial, sobretot per a nosaltres) daquest animal, no t res a veure ni amb sant Mart ni amb cap altre sant del calendari, sin ms aviat amb lentrada real del temps del fred. Un temps durant el qual daltres vitualles usuals durant la resta de lany: verdures, fruites, etctera, es feien escasses (avui aix ja sha solucionat) fins que torns

el bon temps. El germ verro, doncs, del qual ja sabem que se naprofita tot, s lanimal idoni per elaborar duradors i exquisits embotits i tota altra mena de productes carnis en conserva: perfumats pernils, suculenta cansalada, gustoses llonganisses, etctera, venien de primera per ajudar a passar el llarg temps del fred dels avis, que encara avui (malgrat els avenos de lofimtica i la ms sofisticada tecnologia punta) sol arribar a les nostres terres a partir de mig novembre (em refereixo al fred, eh!); i que duri! Aix doncs el bon costum marcava que: Per sant Mart mata el garr. Malgrat tot, en algunes contrades (s evident que la diversitat geogrfica dels Pasos Catalans provoca que el temps del fred no comenci arreu al mateix temps), en algunes contrades aquesta operaci podia avanar-se a loctubre: Per sant Lluc mata el porc i tapa el cup (sant Lluc s el 18 doctubre), i fins i tot al pla de Barcelona i a ciutat que com a tot arreu tamb era habitual el mataporc (qui en possea), podia allargar-se fins al dia de Nadal. Si ms no aix cal deduir duna nota sobre aquesta qesti extreta del Llibre dAlmotacenia (manuscrit existent a lArxiu Municipal dHistria de la Ciutat) que diu: Que los porcs se agen de metre per lo portal de Sanct Daniel o lo portal de Jonqueres, excepte dos dies abans de Sanct Tomas fins a la festa de Nadal los puixa metre per lo portal del ferro [la Portaferrissa]. Que el costum de matar el porc en aquestes dates (les de la festa de Nadal devia ser fora com, ens ho certifica el fragment duna canoneta que es recita o canta en algunes cases a lhora de fer cagar el ti: Caga ti, o et donar cop de bast / [...] Ara ve Nadal, posarem el porc en sal, / la gallina a la pastera [...]. O encara, ladagi recollit per Valeri Serra i Vold, i transcrit en el volum 1 de lArxiu de Tradicions Populars: Si vols passar un bon Nadal, tingus un bon porc en sal. Qui sap (encara que alg satreviria a interpretar-ho aix) si lestupend, i sovint pantagrulic, pat de Nadal t alguna cosa a veure amb el costum de la matana per Nadal.

MOTACIONS MRIUS SERRA Barball?

n algunes localitats osonenques, com per exemple Taradell, la Nit de Reis la gent no va a rebre Ses Majestats dOrient amb un fanalet, sin que els van a rebre (o recebre, com tamb en diuen) amb unes atxes enceses fetes despgol sec. Per ells no en diuen ni espgol ni lavanda, sin barball. Letimologia daquesta denominaci, com tantes daltres, ha despertat moltes especula-

cions, perqu duna banda s un mot molt proper a bargall i a margall, all que en catanyol en diuen palmito. Per la hiptesi etimolgica ms espectacular s la que faria provenir barball del llat barba Iovis, s a dir, barba de Jpiter, que era el nom botnic antic del galzeran, modificat en barbajonis o barbalionis. Tindria una certa grcia que alguns osonencs anessin a lencal dels barbuts Melcior,

Gaspar i Baltasar brandant una barba de Jpiter, com si fos el quart sser nadalenc en discrdia que representa el pare Noel. Per la cosa no acaba aqu. A Tona mhe trobat que alguns parlants fan el salt homofnic danomenar el barball com si alludissin al vestit del pare Noel. Segons aquests usuaris de la parla colloquial, ells van a rebre (o recebre) els Reis amb vermellor.

ETCTERA.
NRIA PUYUELO

ELCIRCITINERANT. ISIDRE GRAU

Una obra sonora indispensable

Edward Hopper, de la pintura al cinema

5
28.09.2012

om pronunciem carabassa en catal? La paraula metge la podem pronunciar com metxe en catal estndard? Hem de marcar oralment la doble n dAnna? I la ela geminada? Aquestes preguntes i moltes daltres les resol el Diccionari de dubtes del catal oral (DDCOR), de David Paloma, Josep ngel Mas i Mnica Montserrat, un diccionari digitalitzat es pot consultar a travs del portal www.lecturanda.cat i sonor, de lestndard oral de la llengua. El diccionari inclou ms de 2.600 entrades i la pronncia recomanada de cada una delles en les varietats principals del catal: el catal central, el mallorqu i el rossellons, pel que fa al bloc oriental, i el catal nord-occidental i el valncia, quant al bloc occidental.

es que fotografia i cinema van trencar el monopoli de la pintura per plasmar la realitat, no han parat de trepitjar-se el terreny. Com sempre en art, les interferncies sn la mare de nous efectes, de noves formes dexpressi. La simbiosi de pintura i cinema es fa particularment palpable en lobra dEdward Hopper (Nyack, 1882 - Nova York, 1967), quan els seus quadres ens fan memria de tantes pellcules vistes, potser difuminades en el record, i alhora actuen de finestres obertes a les nostres fabulacions, aquelles que noms activem quan una imatge externa ens les provoca. El pintor enquadra espais, hi situa persones o no, tria la llum, remarca les ombres, suggereix estats dnim..., i nosaltres hi posem largument, entre els molts possibles.

No s estrany que el cinema negre dels anys 40 es rends al seu magnetisme, amb produccions com ara La gran dormida, de Howard Hawks, La ciutat despullada, de Jules Dassin, o Els amants de la nit, de Nicholas Ray; ni que Alfred Hitchcock es fixs en Casa al costat de les vies del tren (1925) per crear el funest casalot de Norman Bates a Psicosi. Per els seus espais de soledat i incomunicaci tamb van inspirar melodrames com els de Douglas Sirk, les reflexions existencials dAntonioni recordem el tedi dEl crit o Leclipsi, i els experiments ms recents de Wim Wenders, David Lynch i Aki Kaurismki. La publicitat i el mrqueting lhan acabat dassociar amb la soledat urbana per fer-ne un distintiu, fins al punt que la srie televisiva CSI Las Vegas es va promocionar amb Nighthawks

Canvi de ruta
Caldria aconseguir un canvi de ruta de lexposici Hopperperqu tamb passi per Barcelona, ara que tant es parla de larribada de la Collecci Carmen Thyssen al MNAC

I a ms...
El diccionari tamb alerta de defectes de pronncia, com per exemple el ieisme, que consisteix a dir *iegir en comptes de llegir o *bai en lloc de ball, i que no s propi del catal estndard. Tampoc s adequat en la llengua estndard deixar de pronunciar la a tona que precedeix una r inicial de sllaba, com en *brana, i no barana, i *tronja, en lloc de taronja.

Habitaci dhotel s un dels Cada entrada va acompanyada duna fitxa en qu sexplica quins trets generals o especfics t aquella paraula. Per exemple, si cerquem la paraula ordinador, descobrim que en valenci estndard sona sempre la erra final en les paraules agudes, com per exemple en els infinitius, i que en la resta de parlars la pronncia fluctua (calor, subscriptor, tenor, singular), excepte en el mallorqu, on s habitual emmudir-la (per exemple, en mots com cor i or). Un tret peculiar del rossellons el trobem si busquem la paraula fbrica, que la pronuncia fabrica, com molts altres mots (practica per prctica, basilica per baslica) que sn esdrixols a la resta del domini lingstic. Els encarregats de posar la veu als fitxers sonors del diccionari, que tamb inclou textos dautoaprenentatge, sn Gabriel Bibiloni (mallorqu), Imma Creus (nord-occidental), Joan-Llus Llus (rossellons), Josep ngel Mas (valenci) i David Paloma (central).
quadres de Hopper que fins fa poc es van poder veure a Madrid abans de viatjar a Pars. VEGAP / MUSEU THYSSEN-BORNEMISZA

Hopper s lexposici que sha pogut visitar fins al 16 de setembre al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, abans de viatjar a Pars. El seu rotund xit avala la connexi del pblic actual amb la sensibilitat de qui va saber formular el realisme americ que tant reclamava Robert Henri a principis de segle XX des de la New York School of Art, contra lacademicisme i les afectacions dEuropa. El seu introvertit alumne hi va donar resposta, tot i que fins al 1925, als 43 anys, no va ser prou reconegut per viure de la pintura. Mentrestant, el solitari illustrador i gravador ja salimentava del cinema, igual que el cinema no trigaria a recrear-se en els seus quadres, prenyats datmosferes favorables a fer volar qualsevol histria.

(1942), substituint les figures per actors i actrius. Poder passejar-se ara per lunivers Hopper i aturar-se davant els originals descenes tan divulgades com Sol de nit, Habitaci dhotel, Reuni de nit o Grup de gent al sol, no tan sols s un privilegi sin tamb un revulsiu emocional. De seguida comprenem que formen part de la nostra educaci per la imatge. I s per tanta complicitat provocada que estranya que una antolgica com aquesta no passi per Barcelona abans de sortir dEuropa. Ara que tant es parla del desembarcament de la Collecci Carmen Thyssen al MNAC desprs del tast efmer que encara es pot visitar a Sant Feliu de Guxols, no seria el moment de negociar una ampliaci de la ruta?

6
28.09.2012

CENTENARIDEPERECALDERSDAVID CASTILLO

EL PRIMER ARLEQU
Aquest s el primer llibre que va publicar el 1936, un recull de contes que va ser seguit ben aviat per la celebrada novella, La glria del doctor Larn, publicada el mateix any.

Breu, concs, essencial

Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre del 1912-21 de juliol del 1994) s un dels escriptors catalans ms populars grcies a la imaginaci, ironia i estil dels seus contes

a primera vegada que el vaig visitar, al seu pis del barri de Sant Antoni, Pere Calders shavia normalitzat el cognom per evitar les faltes ortogrfiques em va semblar una de les criatures dels seus contes. De mirada intelligent i bondads, el fet de ser menut contrastava encara ms amb la seva dona, amb qui mantenien unes converses tamb ben calderianes. Era a mitjan dcada dels anys 80 i li vaig fer una entrevista per a la revista Quimera, que em va demanar per revisar. Tot i que la conversa shavia de publicar en castell, em va demanar la transcripci en catal, que va matisar i ampliar abans que la tradus. No mostrava gaire inters per la repercussi de les edicions espanyoles tot i la vinculaci, durant gaireb vint anys, amb Mxic i lambientaci dalgunes de les seves obres en aquell pas continent, on es va sentir b malgrat que, com tants altres exiliats, mai no va abandonar Catalunya. A la prestigiosa revista literria, tant Miquel Riera Montesinos com Juanjo Fernndez mantenien devoci per la seva literatura. Calders marca un abans i un desprs no noms per a la nostra literatura sin per a la literatura en general. Anys desprs vam coincidir a lAvui i el tracte va ser cordial perqu se sentia plenament implicat en el projecte. Calders vivia en catal i per al catal. Tota la resta era aleatori. Calders era breu, concs i essencial. La seva obra sestenia al llarg del segle XX i era el resultat dun home de la seva poca, tot i que la fantasia el situava en un altre nivell, en de la imaginaci desbordant, duna inversemblana que es destillava de la vida quotidiana. De fet, la meva entrada a Calders va ser molt abans, grcies a un daquells llibres que regalaven les caixes, quan encara tenien funcions socials. Era una edici de Tots els

contes que incorporava alguna de les seves novelles breus, com Aqu descansa Nevares. El llibre cont un prleg magistral dAlbert Jan, en qu dna les pautes per llegir Calders i entendrel, destacant-ne la capacitat de fabulaci, la seguretat admirable en lart de contar i de dir les coses, un domini absolut de tots els ressorts de lofici i dels secrets de lidioma: El tret ms caracterstic de les narracions breus de Calders, de les seves faules prodigioses, el context on es teixeixen i es desenvolupen, i a cops es resolen, les situacions inventades pel seu poder creador, s una fascinant superposici de realitat i de fantasia, podrem dir de quotidianitat i dimpossible. Jan posa especial esment en el tractament amb ironia dels personatges, amb una ironia personalssima, que arriba a les inflexions ms subtils i, alhora, amb pietat. Podrem dir amb insubornable pietat. Pere Calders estima els seus personatges. Tant el terme pietat com ironia sn rellevants per al prologuista, que observa que la seva ironia benigna, base del seu humor peculiar, es combina amb un sentit prodigis, afinat, de lobservaci, que Jan atribueix en part als seus inicis com a dibuixant i ninotaire. Sovint mhe preguntat si la proximitat que ens oferia el mestre era producte daquesta bonhomia i dun sentit de la llengua, que el feia tremendament colloquial i accessible per a tots els pblics. Calders shavia criat en les reaccions dels diaris i havia assumit que comunicar era un dels objectius per al periodista i per a lescriptor. Quan el vaig conixer era moda Borges, Cortzar, Rulfo, Arreola i Garca Mrquez, tots ells contistes excepcionals. Des de la primera lectura, em va semblar que Calders estava en aquesta dimensi, la dels escriptors totals. Ell, per, en negava les referncies o

interferncies literries, amb el seu to amable, lleugerament sorneguer: Fa molts anys em van dir que tenia influncia de Kafka, en una poca en qu encara no lhavia llegit ni tenia idea de la seva existncia. Amb els escriptors sud-americans em va passar una cosa semblant. Crec que en moltssims casos s ms just parlar de coincidncies que dinfluncies. Calders ha estat, en definitiva, un tronc per a la literatura catalana. Moltes de les dreceres en la selva van ser utilitzades pels narradors dels anys setanta, i posteriorment, per Monz, Pmies, Baulenas i companyia. Magrada comprovar com La Butxaca ha reeditat el volum esmentat Tots els contes el 2010 i el 2011. Els nostres lectors encara mantenen la fidelitat per un autor que va saber condensar la perspiccia amb la naturalitat. I fer-nos creure lincreble.

7
28.09.2012

Pere Calders
relaxat, a la platja, en una poca feli de lexili a Mxic, on va viure durant 23 anys. ARXIU

Punt de vista
Darrere dun objectiu fotogrfic, o a ull nu, la mirada de Pere Calders sempre va ser molt personal. El 1937 es va allistar com a voluntari a lexrcit de la Repblica i va ser destinat com a cartgraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encrrec la crnica Unitats de xoc, un dietari que es va publicar el 1938 amb un prleg de lescriptor Carles Riba. Tot i que en format realista, va ser una mostra del poder de la seva mirada i dun estil que encara havia de donar els millor fruits.

Calders, llegit pels msics de pop daquest pas

Ho ha insinuat el lingista Mrius Serra en alguna ocasi: si els artistes de la Nova Can van musicar poemes, t sentit que els msics actuals de pop-rock, una bona part de la qual ha basat les seves canons en la quotidianitat, musiquin narradors. Cinc mesos desprs destrenar-se a LAuditori de Barcelona, les Canons de la veritat oculta onze contes de Calders musicats per Mazoni, El Petit de Cal Eril, Maria Rods, Bikimel, Guillamino i Joan Colomo, entre altres autors, amb veu de Judit Neddermann i arranjaments de Gens Bou es tradueixen en un disc publicat per Bankrobber, la discogrfica instigadora de laventura. De Calders en sabia el nom i prou, confessa Bou. Grcies a aquest projecte he descobert una manera de viure molt inspiradora. Ens va ajudar molt veure entrevistes com les que li havia fet lEspins a TV3. Saber com Calders enfocava la vida em va ajudar indubtablement a trobar-hi el to, hi afegeix Neddermann, per qui cantar uns contes que cada lector simagina amb una veu diferent era un repte amb qu cada vegada es va trobar ms a gust. Avui, a la Nau de Granollers, hi haur una altra oportunitat descoltar en directe les Canons de la veritat oculta. G.VIDAL

Judit Neddermann / BANKROBBER

8
28.09.2012

CENTENARIDEM. ANTONIONIIMMA MERINO

Influent misteri dAntonioni

propsit de Blow-up, pellcula amabismal. En les imatges dAntonioni, els sbientada al Londres de finals dels sers, les coses, la identitat, la memria i els anys seixanta, Michelangelo Antosentiments sn duna fragilitat extrema. En nioni va comentar: Sota la imatge revelada tot cas, la recerca paradoxal del fotgraf de nhi ha una altra, ms fidel a la realitat, i a Blow-up, film que acaba amb un clebre sota daquesta nhi ha una altra; aix fins a partit de tennis sense pilota, no noms defiarribar a la vertadera imatge daquesta reaneix el cinema dAntonioni, sin que t una litat, absoluta, misteriosa, que ning no llarga i diversa influncia que es pot recoveur mai; o potser fins a arrinixer en films de Wenders, bar a la descomposici de tota Brian de Palma o Jos Luis imatge, de tota realitat. Guern, per tamb en una sAquest comentari es relaciona rie televisiva com C.S.I. amb la investigaci que, a parComenant per Rossellini, primer amb Anna Magnani i desprs Acarnissament injust tir dun detall duna fotografia amb Ingrid Bergman, bona part dels autors de la modernitat Hi va haver un moment en qu disparada en un parc que pocinematogrfica van filmar les actrius amb les quals mantenien va semblar que shavia obert la dria revelar lexistncia dun una relaci amorosa. En el cas dAntonioni, hi va haver Monica veda per acarnissar-se contra cadver i de retruc constituirVitti, que, amb la seva mirada estranyada, va protagonitzar a lobra flmica de Michelangelo se en la prova dun assassinat, principis dels anys seixanta lanomenada trilogia de la Antonioni qualificant-la simel fotgraf protagonista del incomunicaci, a la qual shi pot afegir Il deserto rosso. La plement davorrida: ladjectiu film fa sobre la mateixa imatge: collaboraci va iniciar-se amb Lavventura (1960), en qu saplicava a les pellcules del va ampliant el detall, per, a Monica Vitti, mentre busca una dona (Lea Massari) que cineasta sobre la incomunicamesura que les ampliacions desapareix sense deixar rastre en una illa, sadona amb ci i la solitud, als anomenats semblen acostar-lo a la veritat, desassossec de la capacitat humana per a loblit i la infelicitat. temps morts i als llargs plans sela imatge perd realitat i adquiCedint el protagonisme femen a Jeanne qncia en moviment subtil reix laparena duna pintura Moureau, tamb va habitar en el mn de que sescampen en una filmoabstracta. A ms, quan el fotla insatisfacci i del tedi de La notte grafia marcada per la recerca graf torna al parc, lhipottic (1961). Desprs va arribar formal i el dileg amb divercadver ja no hi s i, mentresLeclisse (1962), en qu el seu ses manifestacions esttitant, el seu estudi ha estat sapersonatge viu una aventura ques (larquitectura, la quejat per fer-ne desaparixer passional amb Alain Delon pintura, la literatura) i les proves fotogrfiques. abans que, en una de les del pensament. Tot i La recerca del fotgraf de seqncies ms aquest menyspreu, AnBlow-up no s aliena al desig de perdurables del cinema tonioni ha continuat coneixement del que s real dAntonioni, els cossos fecundant vigorosadAntonioni, per tampoc ho desapareguin en la foscor ment el cinema cons la seva frustraci: el cineasta, dun eclipsi. A ms, a Il temporani fent-se senformat en lpoca del neoreadeserto rosso (1964), tir darrerament la seva lisme, va prendre conscincia lactriu va encarnar influncia a Orient, on que la realitat canvia i es fa eslalienaci i lextrema fragilitat Wong-Kar Wai ha filmat cpola, de manera que les duna dona que vaga pel els protagonistes dels seus imatges que volen atrapar-la paisatge industrial de Ravenna. amors impossibles enfronpotser noms sn un miratge. Poc desprs hi va haver la ruptura i tats a murs, Tsai-Ming Liang Per aix fa la sensaci que en el Antonioni va deixar dexplorar el rostre explora el tema de la incomucinema dAntonioni les coses i de Vitti. Anys ms tard, per, lactriu va nicaci en el mn urb i Jia els ssers estan a punt de desacompanyar-lo en una nova aventura a Il misterio dOberwald Zang-Ke dilata el temps de les aparixer, si no s que, de fet, (1981), en qu, adaptant lobra Lliga de dos caps, de Jean seves imatges. A ms, els plans desapareixen, com ara els perCocteau, el cineasta va treballar per primer cop amb la textura seqncia en els paisatges desonatges, que, sovint atrapats de les imatges en vdeo. solats del cinema del turc Nuri en la confusi sentimental i en Bielge Ceylan sn deutors de la un desig incert, poden perdres potica seca i elegant del direcen una illa, diluir-se en un tor de La notte, pellcula que eclipsi o errar per un paisatge

GENTE DEL PO
Aquesta va ser la seva obra, un documental rodat el 1943 i que per culpa de la guerra no es va estrenar fins al 1947, i a sobre amb una retallada de contingut, un material que sha perdut per sempre.

El director itali, un dels grans artfexs de la modernitat cinematogrfica, va nixer a Ferrara dem fa cent anys exactes

Laventura amb Monica Vitti

9
28.09.2012

Antonioni en ple
rodatge. Al seu costat, David Hemmings, protagonista de Blow-up. A sota, imatges de La notte (amb Moreau i Mastroianni) i Lavventura (amb Vitti). A baix de tot, el director acompanyat per Monica Vitti i Vanessa Redgrave a Canes el 1967. ARXIU

EROS
ltima obra dAntonioni (2004), un curtmetratge seu (El perills fil de les coses) acompanyat dun de Soderbergh i un de Wong Kar-wai.

acaba amb una de les escenes ms tristes de la histria del cinema: Jeanne Moureau llegeix una carta damor que, anys enrere, va adrear-li Marcello Mastroianni sense que aquest reconegui que va ser qui va escriurela. Abans que els altres cineastes, Theo Angelopoulos va confessar que part del seu desig de fer cinema provenia de la visi dels

murs dIl grido, film del 1957 en qu un obrer acaba sucidant-se per un amor contrariat. El cas s que Angelopoulos va percebre en els murs dIl grido un misteri que habita en les imatges dAntonioni i fa que lespectador hi pugui quedar atrapat: en els seus temps morts, quan no sembla que passi res, sempre hi ha alguna cosa que fa que la mirada busqui i el pensament sactivi.

Antonioni, que va nixer a Ferrara el 29 de setembre del 1912, va comenar a filmar la Gente del Po i els nois marginals a Ils vinti; va acostar-se a la insatisfacci de la dona burgesa amb pellcules protagonitzades per Luca Bos o, en el cas de Les amiches, inspirades per Cesare Pavese; va insistir en la insatisfacci, per definint el seu estil, amb lanomenada Trilogia de la incomunicaci; va incorporar el color pintant les imatges dIl deserto rosso; va retratar el Londres pop a Blow-up; va anar als Estats Units per acostar-se a la joventut revoltada a Zabriskie Point (1970); va viatjar lany 1972 a la Xina per filmar-la a Chung-Kuo; va seguir des de lfrica en guerra un reporter (Jack Nicholson) que canvia didentitat fins que, havent passat per Barcelona, mor en un hotel dAlmeria mentre la cmera realitza el pla seqncia possiblement ms magistral de la histria del cinema; va experimentar amb el vdeo; va filmar el vent i els nvols; i, entre tantes altres coses, al final de la seva vida va confrontar la seva mirada amb la del Moiss de Miquel ngel a Lo sguardo de Michelangelo.

Coincidir
Nascut el mateix dia que lescriptor Pere Calders (29 de setembre del 2012), Antonioni va morir el mateix dia que el director de cinema suec Ingmar Bergman (30 de juliol del 2007).

10
28.09.2012

LINGSTICA DAVID PALOMA

Pompeu Fabra, a la
foto passejant amb dos dels seus nts, s el pare del catal modern / ARXIU

POMPEU FABRA. OBRES COMPLETES Direcci: Jordi Mir i Joan Sol

Editorials: Edicions 62, Edicions 3i4, Editorial Moll (Barcelona, Valncia, Palma, 2012) Pgines: 936 Preu: 40 euros

Cartes, postals i exercicis

E
l 2005 va sortir el primer volum de ledici cientfica de lobra completa de Pompeu Fabra, fruit dun acord de lInstitut dEstudis Catalans i dels governs catal i balear, i grcies, tamb, al comproms de les editorials coresponsables. Els directors, Jordi Mir i el malaguanyat Joan Sol, anunciaven en principi nou volums: el nov havia de contenir lepistolari del mestre. Han passat els anys i lobra ha anat avanant de manera excellent, amb alguns canvis poc rellevants en relaci amb el pla inicial. Ns un exemple laparici del vuit volum amb lepistolari fabri, previst inicialment per al volum final. Lepistolari comprn 516 cartes, targetes postals, postals, notes i algun altre text, la major part dels quals (394) sn cartes enviades per Fabra: la resta sn cartes, targetes, postals enviades a Fabra. Subratllo la publicaci de 198 cartes fins ara indites, grcies a la recerca de Jordi Manent. Potser el temps traur a la llum altres cartes o documents de Fabra (una nota dels directors assenyala al principi de lobra que hi podria haver un gruix de cartes escampades), si b aquest primer epistolari global de Fabra pot ser una bona aportaci al coneixement de levoluci sociolingstica i histrica de la nostra llengua durant la primera

meitat del segle XX. No pot ser, ben mirat, noms una bona aportaci: s sens dubte una gran aportaci. Jordi Manent escriu una introducci impecable de lepistolari, en qu exposa lestructura i els criteris dedici i en qu tamb valora les cartes des dun punt de vista lingstic, filolgic, sociolingstic i histric. Llegir aquestes cartes s un plaer des daquests mateixos punts de vista, que Manent sap complementar amb notes aclaridores al peu de cada epstola. El 1903 Fabra escriu a mossn Alcover: Les proves del meu article, i Manent indica de quin article es tracta; el 1905 Fabra escriu a Jaume Mass i Torrents: En larticle den Sarohandy, i Manent en dna la referncia completa. Aix mateix les notes abracen detalls biogrfics, acadmics, histrics, etctera. El rigor en la presentaci de lepistolari s mxim, cosa que es nota en lamenitat que en resulta. Fins s agradable de llegir les comunicacions administratives, que Fabra signava com a president de lInstitut dEstudis Catalans, de lAteneu Barcelons o del Patronat de la Universitat Autnoma. El vuit volum comprn tamb el Curs de llengua catalana per correspondncia que Fabra va dur a terme el 1948, pocs mesos abans de la seva mort. Jordi Mir explica que la insistncia a donar veus per poder localitzar aquests textos, que van ser enviats a alumnes de diferents pasos, va tenir de sobte una indicaci casual i providencial grcies a un investigador giron: Pep Vila. A lArxiu Departamental dels Pirineus Orientals de Perpiny hi van trobar un conjunt de fulls ciclostilats en paper ceba, envellits per sense cap deterioraci important que constituen el conjunt complet del material que havia compost el Curs. Lalumne era Robert Gendre, els hereus del qual van cedir tot de material a larxiu perpinyans. El Curs cont 23 exercicis: els vint primers els va preparar Fabra. El vuit volum no en dna una reproducci directa a causa de la poca qualitat dels originals mecanografiats, si b sen conserva la presentaci grfica i la tipografia. Cap a la meitat del curs, una nota assenyala que els senyors alumnes es relaxen a lhora de retornar els exercicis, cosa que dificulta el ritme del curs. Ja es veu que hi ha coses que no canvien. Als senyors lectors els agradar veure els exercicis o les fitxes que Fabra mateix va preparar, a lexili, convenut que cal no abandonar mai ni la tasca ni lesperana.

CINCIA DAVID BUENO

11
28.09.2012

Qu s i qu no s la cincia?

a cincia s ben present en tots els aspectes de la nostra vida. Tanmateix, els mecanismes que utilitza ens sn, sovint, desconeguts. Per exemple, sabem qu s una teoria: una suposici imaginativa que fem ms o menys a la babal o un principi general que explica cert ordre de fets, ideat a partir de dades empriques demostrables, criticables, revisables i ampliables? Sovint, aquesta manca de coneixement fa que les persones ens situem, sense saber gaire b per qu, en un dels dos pols oposats: el cientisme, que ens porta a pensar que la cincia pot arribar a resoldre totes les qestions que la intelligncia humana es pot plantejar, i el cinisme, ests com la doctrina socrtica que considera que per aconseguir la felicitat sha de viure segons la natura i que rebutja la civilitzaci o determinats aspectes de la civilitzaci com a perniciosos. Per estudiar els mecanismes que utilitza la cincia i, en conseqncia, per discriminar entre qu s cincia i qu no ho s, ja fa temps es va comenar a desenvolupar lanomenada filosofia de la cincia. Shan escrit molts llibres sobre filosofia de la cincia, per un dels ms lcids i innovadors s el de Susan Haack, professora de filosofia de la Universitat de Miami, intitulat Defensar la cincia dintre de la ra. Entre el cientisme i el cinisme. En aquest llibre, ple dexemples de la histria de la cincia i escrit

La filosofia de la cincia intenta

discriminar qu s cincia i qu no ho s exposant principis al microscopi del pensament racional / ARXIU

amb un llenguatge clar amb tocs dhumor que agilitzen la lectura, Haack defensa el dret de la cincia a dir-nos com s el mn, per noms de manera modesta i qualificada, des de la perspectiva duna interpretaci ms general de les habilitats i limitacions cognitives humanes, com a investigadors del mn. El ttol del primer captol parla per ell mateix: Ni sagrada ni un engany. Parla tamb de levidncia cientfica, del senti com, del realisme, de la influncia de

la religi, del valor i els valors de la cincia i de la sociologia de la cincia, la qual cosa la situa dins el seu innegable i inevitable context social. Un llibre intens i extens, una lcida i epistemolgica defensa raonada de qu s la cincia, com funciona, quins errors comet i com els esmena; una defensa que lautora diu que se situa entre el cientisme i el cinisme per que, segons lopini daquest crtic, est molt ms a prop del primer que del segon. I ben fet que fa.

DEFENSAR LA CINCIA DINTRE DE LA RA Susan Haack

Editorial: Publicacions de la Universitat de Valncia / Institut dEstudis Catalans (Valncia, 2011) Pgines: 488 Preu: 24,50 euros

NOVELLA JORDI LLAVINA

El doctor humanista

o, el llicenciat en medicina Tyko Gabriel Glas, que de vegades ajudo els altres, per que mai no mhe sabut ajudar a mi mateix, i que amb trenta-tres anys fets no he estat mai amb cap dona. Aquesta frase sense verb, incs duna altra, pot resumir, en un cert sentit, la peripcia de la histria. Una dona dissortada, casada amb un fogs pastor dnimes, requereix ajut al doctor, i aquest sempesca, dentrada, dues solucions que alleugen temporalment el problema, per que no lenterren. Al final, Glas es plantejar si ha de matar el capellanot per alliberar la dona de la seva tirania. Fins i tot ell mateix elabora unes pndoles de cianur per si es presenta locasi propcia.

La novella t forma de diari personal. Comena amb la xafogor de juny i acaba amb el pressentiment de la neu doctubre. Lexploraci psicolgica del personatge la prpia exploraci s magnfica. Les reflexions de Glas miren de superar el tenebrisme dun ambient moral purit i caduc, amarat dun luteranisme grantic (Mhavien ensenyat que la voluntat de Du sempre coincidia amb all que ms ens repugna. Molts anys desprs, va nixer, al mateix pas, Ingmar Bergman). Nhi ha que faran xalar el lector: Per

EL DOCTOR GLAS Hjalmar Sderberg

Traducci: Carolina Moreno Tena Editorial: Adesiara (Martorell, 2012) Pgines: 160 Preu: 18 euros

qu la nostra espcie sha de preservar i el nostre desig sha de saciar precisament a travs dun rgan que fem servir diverses vegades al dia com a canal devacuaci dexcrements?. Un dels temes importants s la tria, el fet de saber triar. Desprs de dur a terme un acte decisiu, el malenconis Glas es pregunta si pot haver estat un error. Per no sen lamentar gaire, perqu all que ha fet era just. Les seves consideracions sobre lamor tampoc no sn gaires falagueres: Abracem una ombra i estimem un somni.

12
28.09.2012

NOVELLA JORDI CAPDEVILA

Merc Foradada
s novellista i va ser regidora de Cultura a Vilanova i la Geltr ARXIU

BRUIXES Merc Foradada

Editorial: Cossetnia (Valls, 2012) Pgines: 189 Preu: 13,90 euros

Tercera
Aquesta s la tercera novella que publica lautora, desprs dEn el prestatge (2002), Velles amb V de vida (2003) i Centaures (2005).

empre s possible relacionar el present amb el passat lluny. El mn evoluciona molt de pressa, per les emocions i els sentiments tenen unes arrels prou profundes en lnima humana per perpetuar les seves caracterstiques en el pas del temps. Merc Foradada ha sabut reflectir aquesta premissa en una novella amb dues histries sense connexi aparent per que sentrelliguen al final i que tenen dues dones com a protagonistes. El primer relat sinicia el dia en qu a Pilar Mars no li cau cap llgrima davant la despulla de la seva mare acabada de morir. s una advocada de prestigi i famlia slida molt ben considerada en la professi, per no satisfeta del tot. La personalitat conservadora del pare i el seu lligam amb el passat franquista fan que dediqui les tardes a collaborar en una ONG. Tampoc no troba prou satisfactria la relaci amb un marit amb qui conviu fa una vintena danys. El segon relat s una autobiografia breu per completa duna dona remeiera que sha hagut damagar en una cova en ser perseguida durant la caa de bruixes del segle XVII a Viladrau. Coneguda com La filla del monjo, s acusada pel fet de guarir, amb menges de la natura i beuratges preparats, malures que els metges de lpoca no saben curar. La seva mare ja va ser condemnada a la forca per bruixa. El nus de la novella recau en uns senyals misteriosos que li van

La dignitat femenina

arribant a Pilar Mars i que linquieten prou per lluitar i trobar-ne lentrellat. El primer s una histria que li volia explicar la seva mare adolorida poc abans de morir i que no va poder completar. A ms, un home misteris sembla perseguir-la. I poc desprs rebr annimament un seguit de fotografies, de fa 50 anys, del casament i viatge de nuvis duns desconeguts en un ambient rural. Pilar Mars haur de fer viatges inquietants i cercar documentacions mig perdudes en arxius de presons per arribar a aclarir misteris desconeguts dels seus orgens. Els dos relats ben diferenciats salternen en la novella i van creant una atmosfera angoixant cada vegada que es troben llaos de connexi. La recerca de la veritat i lesperit lliure permetran a les protagonistes afrontar els enganys i les vexacions que han marcat les seves vides. Un valor afegit que completa la narraci s un llenguatge ric i planer i ben entenedor que fa que es llegeixi amb fludesa. I lennobleix ms lencert dels dos estils narratius ben adequats a lpoca de cada histria que explica. Cal destacar lexquisidesa de lautora per introduir en el relat el tresor potic de Guerau de Liost a lhora de descriure el paisatge de Viladrau i per extensi el Montseny. Tamb destaca la descripci curosa que fa de les herbes remeieres i altres fruits de la natura usades fa quatre segles en aquelles contrades.

RETRATS MARTA MONEDERO

On cau el coco?

n diplomtic catal, en una missi a Puerto Rico, va entrar en un prquing amb els cotxes aparcats a ple sol. Es va estranyar que no nhi hagus cap sota lombra dun esplndid cocoter i va decidir deixar-hi el seu. Quan al cap duna estona va tornar a recollir-lo, tenia un bony al cap. El diplomtic va entendre que visitar un pas no equival a conixer-lo a fons. Cal saber on cau el coco. Redactor de les populars guies Routard, el bret Olivier Page sestima el Vietnam gaireb com a un fill. T el pas asitic ben apamat. Per aix pot captar-ne lnima i mostrar lhumanisme, la fortalesa mental i la sensibilitat dun poble que ha resistit guerres llargues i les ha superades amb empenta.

Escrit en temps de bonana, Dragn de corazones no s cap guia turstica ni un llibre de viatges tradicional, sin una galeria de retrats que defuig lexotisme. Petites biografies descrites de manera senzilla i captivadora, que situen el patrimoni viu en primer pla. Una model de gestos subtils, un veter de guerra entranyable amb qui Page evoca el conflicte i la seva superaci i una empresria dxit de Hong Kong, entre altres, componen aquesta curiosa, simptica i encertada panormica sobre el Vietnam actual.

UN DRAGN EN EL CORAZN Olivier Page

Editorial: Altar (Barcelona, 2012) Pgines: 227 Preu: 23 euros

Page visita llocs com ara un hotel per a gats i gossos regentat per un poeta boxejador. Al nord, a la badia de Ha Long, coneix la intrpret i assistent de Catherine Deneuve quan hi rodava Indoxina. Desprs tira cap al sud per la Ruta Mandarina fins a Hue, lantiga capital imperial construda segons les regles del fengshui. Page, que sempre sap on cau el coco, coincideix a Saigon amb un traductor, joia vivent daquest pas encantador, lorigen del qual diu la llegenda prov de la uni entre un drac i una fada.

NOVELLA SCAR MONTFERRER

Assaig de conte oriental

13
28.09.2012

l professor i escriptor Jlio Csar de Melo e Sousa (1895-1974) demana complicitat al lector en aquest Lhome que calculava, que redacta amb un estil orientalitzat que recorda el clssic Les mil i una nits sense que daix sen dedueixi crtica negativa i que signa amb el pseudnim de Malba Tahan. No nexplica mil, dhistries, per les que formen part de lobra les afaiona amb el recurs a una tcnica deficcia indiscutible: la trobada fortuta de dos homes altera de manera imprevista les vides de tots dos i levoluci de la seva histria comuna fa de niu a tot depisodis consecutius que sn, en realitat, lessncia dall que vol exposar lautor. Lexcusa argumental s senzilla: el narrador fictici coneix el jove Beremiz Samir, que t una ment prodigiosa per a tot el que t a veure amb el clcul. Aquesta facultat actua a benefici de tots dos quan, cas rere cas, es veu sotmesa a proves de qu en surt sense mcules i amb honor, reconeixements i recompenses. Lhome que calculava, no s vctima daquesta simplicitat aparent: la trama principal s, noms, el cam pel qual transiten les idees que vol transmetre lautor. Duna banda, hi ha la voluntat pedaggica, que queda clara en la reivindicaci permanent de les matemtiques i de les bondats que provenen del coneixement i que s una de les caracterstiques permanents en lobra de lautor brasiler. Aquesta novella apareix com a precedent necessari dobres posteriors com ara El mn de Sofia, amb qu Jostein Gaarder va esforar-se a reivindicar els aspectes ms fcilment comprensibles de la filosofia. De laltra, hi ha en Lhome que calculava una apologia subjacent de la vlua del dileg, de la necessitat de la convivncia, de la

LHOME QUE CALCULAVA Malba Tahan

Traducci: Mia Tarradas Editorial: La Magrana (Barcelona, 2012) Pgines: 244 Preu: 22

Les matemtiques sn el tema de fons del llibre de Malba Tahan ARXIU voluntat dentendres amb les paraules amb els nmeros, en aquest cas en contraposici a la soluci dels problemes a qu sarriba a travs de la violncia. La dolor, la bonhomia, la cordialitat de les idees que transmet lautor, apassionat pel mn islmic, mantenen una relaci directa amb una narraci pausada per gens avorrida que flueix amb placidesa davant els ulls del lector. Les frases senllacen sense soluci de continutat i fan conviure els elements fonamentals i els ornamentals sense que aquests es percebin com una nosa. s sorprenent, de fet, laparena dinnocncia extrema amb qu el relat enarbora els mots: s, aquesta, la claredat expositiva que noms est a labast daquells que saben qu volen dir, que saben com dir-ho i que, per tant, poden estalviar-se tots i cadascun dels artificis que empren els venedors de fum imprs. Els enigmes que planteja i que respon i que desglossa en un apndix sn daquells que fan aturar la lectura i que demanen que sels dediqui uns minuts. s a dir, una manera com una altre de promoure el raciocini en detriment de lanimalitat.

Islamista
Lautor s capa dinserir sense estridncies les imatges amb qu la ment occidental configura els paisatges i lesttica dun mn que fascina el foraster.

NARRATIVA FERRAN AISA

Banderes inconformistes per enlairar

avier Dez (Barcelona, 1965) s historiador, assagista i poeta. Viu a Girona des de fa uns quants anys, on treballa de professor, feina que compagina amb la seva classe setmanal a la Universitat Ramon Llull. Ha publicat tres treballs com a assagista destudis daspectes de la cultura llibertria com sn la sexualitat, lindividualisme i la violncia. s coautor de lassaig La gran desillusi. La transici als Pasos Catalans. Tamb ha publicat un total de tres volums de poemes. La faceta de narrador de Dez ja la coneixem a travs de la seva novella Genssers. Ara presenta quinze relats sota el ttol de Banderes dels nostres tiets, on duna manera planera descriu diverses histries de perso-

natges marcats, gaireb tots, per un mateix estigma heterogeni de comportament. Malgrat que el ttol pugui despistar el lector, perqu de cop i volta ens fa pensar en el ttol de la pellcula de Clint Eastwood, els relats sn a les antpodes de lexaltaci de patriotisme que tenia aquell film. La influncia de Dez cal buscar-la ms aviat en narradors europeus com ara Pavese i Camus, els quals, a travs de la narraci, exposen un pensament moral o tic. O potser mostren el desassossec dels temps de crisi.

BANDERES DELS NOSTRES TIETS Xavier Dez

Editorial: El Cep i la Nansa (Vilanova i la Geltr, 2012) Pgines: 144 Preu: 16 euros

Les quinze histries que formen Banderes dels nostres tiets sn un cant a la dignitat del fracs a travs de personatges com ara un corredor de motos, un futbolista de segona divisi, un advocat que condueix camions per Alaska o un editor fracassat. Sn personatges que viuen immersos dins dun laberint esperant el fil dAriadna o sn com Ssif, que puja sempre la pedra cap al cim. Trasllueixen a travs del sarcasme i la melangia, amb cullerades de poesia i dabsurd, la paradoxal histria de lhome del nostre temps.

14
28.09.2012

CONCERT DAVID CASTILLO

Cohen, les idees antigues

El cantautor canadenc torna el 3 doctubre a Barcelona, una ciutat que va visitar per primer cop fa gaireb 40 anys. Fem un breu recorregut per les actuacions al nostre pas

LEONARD COHEN OLD IDEAS TOUR

Dia: 3 doctubre Lloc: Palau Sant Jordi (Barcelona) Preu: 55,70 i 74,60 euros

scoltar una can de Leonard Cohen s com viatjar dins una epopeia, la dels cavallers de lamor, la de la veu ntima que ens proposa disfrutar o patir la vida, amb una lleugeresa que ens ha captivat al llarg dels anys. Lobra musical de Cohen no ha estat gaire extensa. Tampoc ha estat un cantant dxit, per a hores dara tothom el coneix i, sobretot, reconeix el seu to melangis i harmnic, lexperincia destillada per vivncies, que ell sovint nega. Les seves creences religioses i el menyspreu pel negoci el van separar de la can, per els problemes amb el seu gestor el van obligar a tornar a la carretera. Estava prcticament arrunat i els seus refugis mentals lhavien deixat sense aixopluc. El mn lesperava i, amb franquesa, tots desitjvem recuperar un artista diferent, dels que marquen poca. Fa pocs mesos, tornava a publicar un disc de la nova etapa. Amb la veu ja no esculpida per les cigarretes, el renascut Cohen ens ha ofert odes reposades sobre lespiritualitat i la vida, potser distanciades de les seves balades sobre el record de nits letalment memorables. Els que lhem seguit continuem absorts amb levoluci. Potser hem canviat com ho ha fet ell. La relaci amb el pblic catal arrenca fa gaireb quaranta anys. El 12 doctubre del 1974, dia de la hispanitat o de la Raza, va actuar per primer cop. El clima al pas era insuportable. Feia pocs mesos que havien donat garrot a Salvador Puig Antich a la pres Model i dintre del catleg de disbarats del sistema i com a ancdota orientativa de lestat de coses la portada del disc New skin for the old ceremony havia aparegut en ledici espanyola censurada duna manera pattica. El gravat alquimista del segle XVI, que reprodua dos ngels coro-

nats, va ser transformat amb una ala suplementria que impedia veure com la m de lngel femen tapava els genitals de lngel mascul, en el cas que els ngels tinguin sexe, cosa que la censura en aquell moment no va tenir en compte. En fi, la ronya de sempre. Tal com recorda el seu bigraf, traductor i amic Alberto Manzano a Leonard Cohen en Espaa (Quarentena edicions), mentre el poeta canadenc iniciava els sons combatius de The partisan, el pblic es va exaltar i dret va demanar llibertat. Seria minuts abans que Cohen anuncis el naixement de la seva filla Lorca, el nom de la qual va ser un homenatge al poeta granad, una de les referncies indispensables en lobra potica i musical de Leonard. Hem de valorar que Cohen es va comenar a dedicar a la msica cap al 1966 quan ja portava una slida carrera literria, amb un grapat de poemaris i novelles com El joc favorit i Bells perdedors, que va publicar en catal Angle el 2002. En aquells remots anys setanta, Leonard Cohen ja era un msic de culte. Al Palau de la Msica va iniciar la primera part del concert amb les emblemtiques Bird on the wire i So long, Marianne. La segona la va comenar Chelsea Hotel noms amb la seva guitarra per incorporar el grup amb altres de les canons ms recordades, com lesmentada The Partizan, Famous blue raincoat i Sisters of mercy, deixant Suzanne per al primer bis. Sis anys desprs, el 17 de novembre del 1980, Cohen tornava a Barcelona al Palau dels Esports de Montjuc. Set mil fidels ens vam reunir per rebre un espectacle amb una banda de luxe i amb la gran Sharon Robinson com a corista. Va repetir Bird on the wire de bon comenament i va interpretar durant ms de dues hores 28 temes, entre

15
Tres actuacions histriques de Cohen a
Barcelona. Amb Perla Batalla el 1993, el 1988 i el 1980 J. LOSADA / R. RAMOS / F. SENDRA

28.09.2012

ells To love somebody, escrit amb els Bee Gees. Tamb al Palau dels Esports, al maig del 1988, el nostre home presentava el celebrat Im your man, himne i can de referncia. Vuit mil persones lespervem i vam vibrar, digui el que digui la refractria premsa de lpoca, des del primer tema, el llegendari Dance me to the end of love. La cantant Perla Batalla va traduir alguns dels comentaris esportius del msic, a ms dun autoreferencial ser molt feli de ser el vostre home aquesta nit. Eren els temps de la caiguda del mur, de les incerteses, que profticament el cantautor va vaticinar a First we take Manhattan. Aquesta can seria un dels plats forts del concert del maig del 1993, tamb al Palau dels Esports, amb un Cohen molt meldic,

daria no treballar tan dur. El nou segle li va servir tamb per abandonar el tabac, que havia cisellat la seva veu fins a convertir-la en un murmuri, on el fraseig i la vocalitzaci mostren ntida tota la poesia. El 2001 deia que mai havia tingut gran confiana en la seva veu desprs de cinquanta mil cigarretes, per a molts ens va costar assumir el to canviant de labstinncia. Els problemes amb els diners, per, serien una font de preocupaci quan els seus gestors van dilapidar la seva fortuna. Lartista denunciaria la seva representant per haver perdut ms de cinc milions de dlars. Era el 2005 i la seva producci discogrfica shavia anat dilatant en el temps. Des del 1992 quan va publicar The future, Leonard Cohen noms havia presentat tres discos destudi: Ten

Lorca, el flamenc i el gitano de Mont-real

En lentrevista que va sortir en el nmero dos de la revista Vibraciones, realitzada per Constantino Romero el novembre del 1974, Leonard Cohen va declarar: Lorca va canviar la meva manera de ser i de pensar duna manera radical. Els seus llibres em van ensenyar que la poesia podia ser pura i profunda, i alhora popular. Daix i de la relaci amb el flamenc versa el nou llibre dAlberto Manzano Leonard Cohen: Lorca, el Flamenco y el Judo Errante, que acaba de publicar Alfabia. El llibre indaga i informa sobre les profundes i variades connexions de lobra de Cohen amb el flamenc, la cultura gitana i la poesia lorquiana. Segons ha explicat diverses vegades, quan tenia quinze anys va rebre les niques llions de guitarra per part dun gitano, lHisp de Mont-real. Manzano ha dedicat tota una vida i infinitat denergies a divulgar lobra literria i musical de Cohen i s un amic fidel. Va ser responsable del disc dhomenatge, Acordes con LC, que es reedita ampliat. El mateix Morente va reconixer que va arribar a Lorca grcies a Leonard Cohen.

amb una banda que li donava un swing perfecte i amb les inimitables Perla Batalla i Julie Christensen totes dues duna bellesa aclaparadora compartint aquesta barreja de psalms, poemes epistolars i desmemoriats trencaments sentimentals que desemboquen en les seves lletres. Cansat dels excessos i duna vida que no lomplia, contemplant labisme, Leonard Cohen va decidir a finals de la dcada de 1980 fer una reorientaci total. La relaci amb el mestre zen Joshu Sasaki Roshi i la disciplina del monestir on es va refugiar el van separar de la msica a la recerca duna pau interior que li evits destruir-se com els va passar a tants companys generacionals. En una entrevista del 1991, afirmava que no se sentia deslligat de les coses materials, per que viure amb senzillesa s un gran luxe: He tingut molta sort i una vida privilegiada. He pogut realitzar el meu treball i me lhan pagat fora b. Francament, magra-

new songs (2001), Dear heather (2004) i Old ideas (2012), que el tornar la setmana que ve a Barcelona. En aquests anys, per, shan reprodut els concerts al nostre pas. Les cites a Benicssim i laccidentada a Valncia del 2009 van obrir pas als aclamats concerts de Cap Roig i les catorze mil persones amb qui va celebrar el seu 75 aniversari al Palau Sant Jordi. El msic repeteix els vells temes i incorpora els nous, que no alteren gaire una evoluci coherent i amb unes constants. Tot t una cadncia elegaca com la magistral Alexandra leaving, que va escriure com un homenatge al venerat Kavafis: De sobte, la nit s ms freda. / El du de lamor prepara la seva marxa. / Porta Alexandria a lespatlla, / i entren, entre els sentinelles del cor. / Atrapats per la senzillesa del plaer, / reflecteixen la llum, relligats / i ms lluents que res que es pugui comparar / cauen sobre les veus i el vi. Tesperem, mestre.

16
28.09.2012

SETMANA EN SOLFA
GUILLEM VIDAL

ELDISC VALRIA GAILLARD

Funk a la catalana
L instigador musical Ferran Amado,
conegut a la xarxa com a Boogaloo Investigator, treu dels soterranis setze grups de soul, funk i latin jazz de Barcelona en un disc recopilatori Blackcelona que reflecteix com, a la capital catalana, hi passen coses ms enll de lindie, el jazz i el mestissatge. s un dels moviments ms atractius que hi ha ara al pas, sentencia convenut aquest estudis del boogaloo. Blackcelona es presenta dem dissabte al Fnac de LIlla amb les actuacions dElectric Gozarela, Tirantlofunk, Hipnotik Orchestra i Betty Belle.

Du Pr o el so del violoncel

J
THE COMPLETE EMI RECORDINGS Jacqueline du Pr
Discogrfica:EMI

BLACKCELONA Una collecci de msica soul i funk de la ciutat de Barcelona

Discogrfica: Discmedi

BLACKCELONA Fnac LIlla, 29 de setembre

Presentaci del disc Blackcelona - A collection of soul & funk music from the city of Barcelona, amb les actuacions dElectric Gozarela, Tirantlofunk, Hipnotik Orchestra i Betty Belle.

Nova etapa per al FIMPT

D esprs que, fa uns mesos, se nanuncis la
supressi per qestions econmiques, el Festival Internacional de Msica Popular Tradicional de Vilanova i la Geltr torna dijous de la setmana vinent amb un format nou que pretn potenciar els pilars fundacionals del festival, que fa trenta anys va convertir-se en una de les primeres portes dentrada de les msiques del mn a tot lEstat. Amb la veu i el seu tractament tradicional com a fil conductor, el FIMPT proposa actuacions com les de Miquel Gil, Heura Gaya, Pere Tpias, Jaume Arnella i Carles Belda. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MSICA POPULAR TRADICIONAL DE VILANOVA Vilanova i la Geltr. Del 4 al 7 doctubre
Noves dates i espais per a un festival pioner.

a poden passar els anys que histries com la de Jacqueline du Pr no deixen de corprendre i, sobretot, entristir. La genial violoncellista anglesa va veure truncada la seva brillant carrera en plena joventut, colpejada per lesclerosi mltiple, una malaltia que li van diagnosticar a principis dels anys setanta. El seu recorregut s el duna estrella fuga, una violoncellista que amb la seva entrega total, visceral a la msica que sexpressava a travs del seu cos, travessat per rampells denergia va revolucionar la manera de tocar linstrument amb versions considerades definitives i llegendries, com ara la del Concert per a violoncel dEdward Elgar. Entre el seu recorregut farcit dxits hi ha el sonat matrimoni amb el pianista i director Daniel Baremboim, amb qui va compartir escenari en mltiples ocasions. La seva vida va inspirar la polmica pellcula Hilary and Jackie (1998), basada en el llibre A Genius in the Family, dels seus germans, Piers i Hilary du Pr. Filla duna professora de piano, Jacqueline du Pr (Oxford, 1945-Londres, 1987) va comenar a estudiar el violoncel als 4 anys, desprs de sentir el so de linstrument per la rdio. Va estudiar amb els millors professors, com ara Pau Casals a Sussa o Rostropvitx a lURSS. Amb tan sols 16 anys, el 1961, va fer el seu debut oficial al Wigmore Hall de Londres, per no va ser fins un any ms tard

Prats acaben deditar Pla B BIEL CAPLLONCH Du Pr s una de

les violoncellistes ms brillants del segle XX, una artista marcada per la tragdia de la malaltia EMI CLASSICS

Prats, el pla perfecte

P ocs discos de debut sonen tan slids com
aquest Pla B de Prats, lengrescador nou projecte de Marc Prats, teclista dels reverenciats Madee. Amb sobrietat, instint literari i perspectiva adulta, aquest msic i periodista de Cabrils firma un repertori que entusiasmar els fans de Mishima i versiona Toti Soler, cos del seu pare. La presentaci oficial, aquest dijous vinent. PRATS + RECITAL ACSTIC DANMIC [2] Apolo (Barcelona), 4 doctubre
Presentaci del disc Pla B (BCore)

que va debutar com a concertista al Royal Festival Hall de Londres amb lElgar Concerto al costat de lOrquestra Simfnica de la BBC, dirigida per Rudolf Schwarz. Justament amb aquest mtic concert (lenregistrat el 1965 al Kingsway de Londres) sobre el Jacqueline du Pr The Complete EMI Recordings, que recull lobra que lartista va enregistrar amb EMI. Es tracta duna capsa de 17 CD que recupera tresors com ara els darrers enregistraments que va fer el 1971 de Chopin i Franck o el Piano trio de Txaikovski amb Barenboim i Zukerman del 1972. A banda de la seva fora reconeguda, la capsa descobreix una Du Pr svia i delicada, la que interpreta les suites de Bach.

CRTICA NGEL QUINTANA

La lluita quotidiana
Y
ann, el protagonista dUna vida mejor, s un treballador que vol ser honrat per que la crisi porta cap a un tortus cam. Vol invertir els seus diners en un restaurant, per un seguit de problemes administratius li impedeixen tenir la llicncia oportuna i no li deixen materialitzar el seu somni. Desprs els bancs no li donaran crdit i tots els diners de la inversi que ha dut a terme es perdran. Enmig del gris panorama social provocat per la crisi econmica, Yann es mostra com un lluitador. Es alg que es resisteix a transformar-se en vctima del que est passant. Yann troba pel cam una dona libanesa Nadia que s mare dun nen duns nou anys Slimane. La crisi trencar la relaci de parella i obligar els personatges a buscar noves oportunitats en el nou mn, al Canad, on acabaran perduts dins dels engranatges duna determinada societat. Una vida mejor podria ser vista com una pellcula social sobre els desheretats i perdedors de la societat del benestar. Cdric Khan director de les notables Lennui i Roberto Zucco sap mantenir el to ms enll del tpic, grcies a un intelligent treball dactors Guillaume Canet i Lela Bekhti i una posada en escena que sap articular una srie de girs curiosos, que porten la pellcula a inesperats canvis de registre sense caure en all ridcul. Aix, desprs de mostrar-nos el calvari del protagonista enmig de banquers i gestors immobiliaris, la pellcula es transforma en

17
28.09.2012

Guillaume Canet.
Lactor francs interpreta un home lluitador que no sarronsa davant els problemes. GOLEM

UNA VIDA MEJOR

Une vie meilleure Direcci: Cdric Kahn. Interpretaci: Guillaume Canet, Lela Bekhti, Slimane Khettabi Gnere: drama Pasos: Frana, 2011

Canvis de gnere
Una vida mejor podria ser vista com una pellcula social sobre desheretats i perdedors. Desprs de mostrar-nos el calvari del protagonista entre banquers i gestors immobiliaris, es transforma en un melodrama sobre la complicada relaci entre un nen i el pare adoptiu. Al final, sacaba convertint en una mena de thriller subversiu sobre la lluita per una vida millor.

un melodrama sobre la complicada relaci entre un nen i el seu pare adoptiu, per acabar convertint-se en una mena de thriller subversiu sobre la necessitat de lluitar per aconseguir una vida millor. Cdric Khan no cau en la possibilitat dutilitzar el cinema per crear una denncia, ni per construir una tesi sobre el nostre present, prefereix que el relat flueixi mentre acompanya els seus personatges. All important per ell s mostrar com la lluita diria pot convertir-se en una complexa aventura on la tragdia no deixa dentreveures a lhoritz.

BREUSDESTRENA BERNAT SALV

SI DE VERDAD QUIERES...
Hope Springs Direcci: David Frankel Interpretaci: Meryl Streep, Tommy Lee Jones, Steve Carell, Elisabeth Shue, Mimi Rogers Gnere: Comdia romntica Pas: EUA, 2012

DIARIO DE GREG: DAS DE PERROS

Diary of a wimpy kid: Dog days Direcci: David Bowers Interpretaci: Zachary Gordon, Steve Zahn, Robert Capron, Devon Bostick Gnere: Comdia familiar Pas: EUA-Canad, 2012

LA GRANJA
Tannd Direcci: Bettina Oberli Interpretaci: Julia Jentsch, Monica Bleibtreu, Volker Bruch, Andreas Buntschek Gnere: Drama / thriller Pas: Alemanya-Sussa, 2009

E l director dEl diablo viste de Prada i Una

pareja de tres dirigeix aquesta comdia romntica interpretada per una llarga llista dactors coneguts. Al capdavant, Meryl Streep i Tommy Lee Jones en el paper dun matrimoni madur que inicia una terpia per reactivar la seva vida sexual.

T ercera adaptaci al
cine de la popular srie de novelles illustrades Diari del Greg (Estrella Polar en catal), protagonitzades per un noi que relata en to humorstic les seves vivncies en un diari. El nou film descriu les vacances de Greg en un luxs complex de vacances on fa veure que treballa.

L a directora sussa
Bettina Oberli dirigeix amb eficcia aquesta histria plena dintriga, sobre una infermera que torna al seu poble, on una famlia sencera va ser assassinada. Aviat sadona que el silenci sobre el crim sense resoldre amaga el sentiment de culpa i que tot plegat t a veure amb ella.

18
28.09.2012

GRANESTRENA BERNAT SALV

Aaron Taylor, John Travolta i Blake Lively

parlen dels seus lucratius negocis. UNIVERSAL

SALVAJES
Savages Direcci: Oliver Stone Interpretaci: Taylor Kitsch, Blake Lively, Aaron Johnson, Benicio del Toro, Salma Hayek, John Travolta Gnere: thriller Pas: EUA, 2012

Sol i ombres de Califrnia

Oliver Stone torna al thriller desprs de 15 anys amb Salvajes, la histria duns joves narcotraficants que senfronten a un crtel mexic. Benicio del Toro, Salma Hayek i John Travolta, secundaris de luxe

es conviccions poltiques del director de Platoon, JFK i Nixon segueixen intactes, com va demostrar-ho amb Al sur de la frontera (2009), una mena dhagiografia sobre un personatge tan ombrvol com Hugo Chaves que derivava cap a la tesi que tot Amrica Llatina est vivint una nova revoluci pacfica i democrtica. En major o menor mesura, els cinc ttols que ha dirigit desprs dAlexander (2004), ja siguin documentals (Al sur de la frontera, Comandante) o ficcions (World Trade Center, W., Wall Street: el dinero nunca duerme), mostren lanimal poltic que porta encara a dins aquell jove que va lluitar al Vietnam als anys 60 i es va sentir estafat pel pas, mentre la joventut nord-americana es revoltava. A diferncia daltres, les conviccions poltiques de Stone no han canviat, i s un referent del sector ms progressista i militant de Hollywood, tot i que lxit no lacompanya els darrers anys. Per des del principi, com a guionista i com a director, Oliver Stone tamb va desplegar el seu talent narratiu en el gnere del thriller, tant en pellcules dirigides per ell mateix (La mano, 1981, amb Michael Caine), com en guions per a directors de renom: El precio del poder (Scarface, de Brian de Palma, 1983), Manhattan sur (Michael Cimino, 1985), 8 millones de maneras de morir (Hal

Wislow, tot un expert

Autor nord-americ conegut per les seves novelles criminals de misteri, amb ttols com Lhivern de Frankie Machine (Labutxaca en catal), Don Wislow va comenar a escriure Salvajes en un rampell, i Shane Salemo (que signa amb ell el gui del film) va llegir les primeres pgines i el va animar a enllestir-lo. Salemo s un gran admirador del llibre de Wislow El poder del gos, la histria de la guerra contra el narcotrfic durant ms de 30 anys, pel qual es va documentar durant sis anys.

Ashby, 1986). Un gnere en qu va deixar empremta sobretot amb Nascuts per matar (1994), pellcula que sublimava un estil virtus i ple de nervi, que jugava amb la fotografia, amb diferents formats, amb continus moviments de cmera, posats al servei del romntic viatge a linfern emprs per Woody Harrelson i Juliette Lewis. No debades, Oliver Stone va utilitzar fragments daquesta pellcula per illustrar la seva Lesson de cinma al Festival de Canes. Un privilegi reservat noms a un cineasta cada any.

Oliver Stone tornaria al thriller dos anys desprs amb Giro al infierno, per han hagut de passar quinze anys perqu repeteixi al gnere amb aquesta adaptaci duna novella de Don Winslow publicada al 2010, que li va arribar a les mans abans de publicar-se. Les biografies presidencials i les histries del Vietnam deixen pas ara a una trama al voltant del narcotrfic i el desembarcament dels crtels mexicans a Califrnia. El trio protagonista (els joves Taylor Kitsch, Blake Lively i Aaron Johnson), que recorda el de Dos homes i un dest, sha fet multimilionari produint i traficant amb marihuana, per el seu negoci atrau un poders crtel mexic, amb Salma Hayek i Benicio del Toro al capdavant. John Travolta, un corrupte agent federal, completa el trio dactors consagrats fent de secundari en una pellcula ambientada a Califrnia que recorda Nascuts per matar per la seva posada en escena. Una ampli ventall de planificaci i formats (inclou imatges de mbil); ls de la cmera en m, de les tonalitats del color (domina la lluminositat)... mitifiquen primer els joves protagonistes de la histria i els llencen desprs a una espiral de violncia que va enfosquint el to de la pellcula. Com adverteix a linici la veu en off de la noia, hi ha viatges dels quals pots tornar amb un munt de pasta, per sense nima.

CRTICA IMMA MERINO

a madrastra de la Blancanieves de Pablo Berger, interpretada de manera estupenda per Maribel Verd, no es mira al mirall preguntant-li si s la ms bella. Ms que la bellesa, li importa ser famosa i, com algunes exdones de toreros dels temps actuals, sortir a les revistes mostrant la casa. No s lnica picada dullet, jugant amb un cert anacronisme i amb subtilesa, daquesta brillant revisi del conte dels germans Grimm ambientada a la Sevilla dels anys vint, filmada en blanc i negre i, a la manera del cinema mut, amb els dilegs en interttols, tot i que la pellcula, al capdavall, s sonora pel que fa a la msica, incloses les canons bellament interpretades per la cantant empordanesa Slvia Prez Cruz. Pablo Berger, nascut a Bilbao el 1963, va debutar el 2003 amb Torremolinos 73, amb Javier Cmara, Candela Pea i Fernando Tejero. El director basc, que havia concebut aquest projecte abans de lxit de The artist, ha fet una aposta original, intelligent i amb molta grcia sense voler ser graciosa. A ms, la seva forma no s capritxosa: s una manera pertinent dabordar un material que requereix un artifici amb qu procedir a una revisi irnica, tot i que alhora est tan carregada de cruesa com duna certa emotivitat. Blancanieves, excellentment filmada, tamb t una bellesa visual clarament inspirada en una srie de referents els quals homenatja de manera explcita i no necessriament

La madrastra de Blancaneu vol ser famosa

Triada per als Oscar
Aquesta coproducci catalana representar lestat espanyol als Oscar en la categoria de millor pellcula de parla no anglesa. Aix ho va anunciar ahir el president de lAcadmia del Cinema, Enrique Gonzlez Macho

19
28.09.2012

mimtica. A part de tenir present algunes pellcules de toreros dels anys vint, com ara Currito de la Cruz, Berger poua del melodrama de Griffith, del terror gtic, de Tod Browning i, entre altres, tamb de Fellini. Tampoc no li sn aliens els nens desvalguts de les obres de Dickens. En principi hi ha una certa fascinaci per la mtica i el ritual del toreig, per li dna la volta amb un contrapunt decadent i grotesc representat per una companyia de nans toreros. La irrupci daquests fa que el film prengui un gir fascinant mentre referma la potica i alhora la ironia, la tendresa i ensems la crueltat.

BLANCANIEVES
Direcci: Pablo Berger Interpretaci: Maribel Verd, Macarena Garca, Daniel Gimnez Cacho, ngela Molina, Josep Maria Pou Gnere: Drama Pas: Espanya, 2012

Maribel Verd
s la protagonista de la nova pellcula de Pablo Berger WANDA VISION

CRTICA I.M.

Du s un home i va crear la dona

liticisme escptic, el seu individualisme ferotge pel qual noms fa atenci a la creaci artstica, lexposa en un discurs sense rplica perqu, de fet, es correspon amb el punt de vista amb qu est narrada la pellcula coescrita per Trueba i un JeanClaude Carrire que renova el seu servei a un cinema europeu de suposada qualitat. Aquest punt de vista pot resultar irritant, com tamb la pretensi de qualitat que passa per la calligrafia acadmica. No s estrany que lartista, un escultor que podria fer pensar en Arstides Mallol, sigui un figuratiu clssic. El film, tot i que ha nascut ms vell que clssic, comparteix la seva opci esttica. Hi ha un artista i una model, per no hi ha misteri ni en la relaci ni en el procs de creaci. Res a veure amb La belle noiseuse, de Rivette. En tot cas, com que Trueba i Carrire perseveren en la idea que la creaci artstica s una cosa dhomes inspirats per dones belles, lescultor s capa de revelar que una de les proves de lexistncia de Du s que aquest va crear la dona. Du, doncs, s un home.

n algunes pellcules de Fernando Trueba, com ara Belle poque i La nia de tus ojos, la Guerra Civil s un rerefons que saborda amb un registre de comdia que suposadament empara un cert apoliticisme. A El artista y la modelo el rerefons s la Segona Guerra Mundial, en la mesura que lacci transcorre el 1943 en un lloc indeterminat de la Catalunya nord, per tamb hi palpiten les conseqncies de la Guerra Civil perqu la protagonista femenina s una jove catalana que sha escapat dun camp de concentraci i s acollida per una dona que busca una model per al seu marit artista. Aquest viu al marge dels fets poltics amb la convicci que la bogeria humana du als desastres de la guerra. El seu radical apo-

EL ARTISTA Y LA MODELO
Direcci: F. Trueba Interpretaci: Jean Rochefort, Aida Folch, Claudia Cardinale Gnere: Drama Pas: Espanya, 2012

20
28.09.2012

NOVATEMPORADA J.B.

Brillant fons darmari

Egos Teatre repesca al Club Capitol de Barcelona el ttol que els va obrir la porta al mn professional

Musicals
Accions de guerrilla com la dEgos Teatre, combat amb el pes preponderant dels grans musicals, a les cartelleres de franqucia. Lancdota i el ritme frentic sn armes eficaces per superar la monumentalitat descenografies poderoses.

oldats del musical frec a frec, Egos Teatre reivindica la seva essncia al Club Capitol al llarg daquest mes doctubre. Rudiggore o la nissaga maleda va ser el seu treball de fi de carrera de lInstitut del Teatre. Com tantes altres promocions, van provar sort a les sales alternatives. Aquest cop, la seva presncia al Versus no va passar desapercebuda i, fos amb aquest mateix ttol, o b amb peces que beuen de la mateixa radicalitat cmica i que agraeixen els espectadors cmplices amb habituals picades dullet metateatrals, la companyia s de les privilegiades per unes gires generoses tant a Catalunya com a lEstat espanyol, des del 2007. Efectivament, el singlot que han provocat les retallades als municipis i lincrement de lIVA a les entrades despectacles han ferit el creixement duna companyia que mant la seva flama dequip. Saben que s anant junts que superaran el trngol. El seu fons darmari s variat i, afortunadament, han contrastat que tenen el favor del pblic. Sempre hi destaca, aix s, un repartiment dactors ampli que es multipliquen en diversitat de personatges i una trama negra com el carb.

CRTICA JORDI BORDES

ra fa uns mesos, la colla de Parking Shakesperare repetien xit amb la comdia Treballs damor perduts als Jardins del Parc del Nord, una comdia de situaci en qu uns beneits galants pretenien rebellar-se contra lamor i prometien llarga abstinncia i intens estudi. La companyia La Pell ha rescatat un text de John Ford que arrenca amb unes coordenades similars: hi ha un fill, obsessionat amb lestudi, que no sembla estar interessat en les dones. La realitat s que el seu cor s noms duna dona, a la qual no pot accedir: la seva germana. Aquesta, que tamb amaga en secret el seu amor, suporta les visites de pretendents i les recomanacions paternes. Po-

Magnfica resposta a Shakespeare

La Pell sorprn amb un ull essencial en lobra Llstima que sigui una puta!

dria ser un argument vodevilesc per vira cap a una tragdia sense fissures. La reobertura no oficial de LAkadmia (Buenos Aires, 47) permet a una jove companyia contagiar lentusiasme en un espai net: noms unes cortines i la prpia estructura de la sala, blanca. Indispensable fer referncia a lacompanyament musical de Cinemascope que, des dun rac, completa lambientaci amb un so apropiat i sempre al servei de lescena. La joventut de la companyia comporta algunes interpretacions tendres, que, en ocasions, sn un pl massa verdes. Res que no ajudi el temps i el rodatge a les fustes. Lentusiasme substitueix les llacunes din-

SAIXECAELTEL La decadncia dOccident, de nou

E l festival pera de Butxaca i Noves Creacions va
La interpretaci, pujada. Amunt,
amunt, van els personatges gtics i delirants daquesta comdia musical. LAURA GUERRERO

21
28.09.2012

RUDIGGORE O LA NISSAGA MALEDA Gilbert & Sullivan

Dia i lloc: Fins al 4 de novembre al Club Capitol

O pereta cmica
duta a lextrem a lescena. La companyia juga a un expressionisme divertit.

Qu li passa a la nissaga maleda dels Rudiggore? La perversi del llibret de Gilbert & Sullivan (que han tradut i adaptat els mateixos membres de la companyia, eficament) sentencia que Lord Sullivan noms t una manera devitar una dolorosa agonia: assassinar una persona cada dia. La gent del poble que, dentrada, veien amb disgust tanta crueltat que sovint afectava venat o famlia, acaben trobantli un benefici ja que promouen visites turstiques gore. Egos ja va fer una reposici al juliol (en plena efervescncia del Grec) amb el muntatge desenfadat de La casa sota la sorra, al Borrs. Al desembre t prevista una minitemporada a Palma del seu muntatge ms ambicis El crim de Lord Arthur Savile, estrenat el Nadal passat al TNC. Tamb en aquella ocasi una predicci aventurava que el galant perpetraria un crim familiar, cosa que ell decideix executar abans de casar-se amb la seva estimada promesa. Amb aquest calendari, Egos Teatre demostra que s una companyia de repertori: mant tots els seus ttols en actiu. Noms mantenen latent, per sense una gira coneguda, el seu treball per a canalla: En Joan sense por! (aquest s que pateix un singlot dramtic!) Ara, vista la poca activitat en el mercat de les gires, han apostat per reimpulsar-la, treballant-se temporades a Barcelona en sales comercials i convidant els programadors a repetir xit amb aquests espectacles de factura preciosista i per a un pblic molt heterogeni. Agrada tant als que els agraden els musicals, com als que els odien per la seva crrega de sucre embafador. En les escenes dEgos Teatre lacci circula trepidant i desinhibida, sense que el dramaturg es distregui en els turments psicolgics dels personatges o en els cants a lamor reiteratius i de coreografia de sirenes i power flower! Els muntatges, dirigits per Joan Maria Segura, sn directes i clars, com el so de les tecles del piano (poca orquestraci a la partitura).

despertar la gana operstica dAgust Charles, a partir dun primer encrrec: La Cuzzoni (2007). El compositor va coincidir ja llavors amb Marc Rosich, que li va fer el llibret. Tamb ha estat aquest equip el que va signar Lord Byron, un estiu sense estiu (2011) al Liceu. Ara, reprenen carrera artstica amb una pea al cicle pera de Butxaca a La Seca. Largument, gent adinerada i culta que juguen amb estudiants, evoca la decadncia dOccident que Rosich ja va retratar a Surabaya (2005). JAVA SUITE Dissabte (21h) i diumenge (19h) a La Seca
La pea mostra les hores ocioses de dos germans dedat madura i classe adinerada. Avorrits fins a lextenuaci duna vida marcada per un excs de cultura, devoren les seves vctimes favorites.

INCENDIS De W. Mouawad
Direcci: Oriol Broggi Dia i lloc: Teatre Principal de Terrassa, diumenge (18 h).

Teatre individual al Polvor

L a companyia Teatro de los Sentidos repeteix, durant
tres setmanes, lexperincia dOracles. Com en anteriors treballs daquest grup de recerca escnica, lacci es converteix en experincia ntima. s una proposta duna hora llarga de durada que es viu en solitari: els visitants entren a aquest mn, cada 4 minuts. Les seves funcions sn per a un pblic molt limitat per garantir una plena experincia dels convidats. ORACLE Polvor de Montjuc, fins al 14 doctubre
La companyia internacional Teatro de los Sentidos fa una dcada que sha installat en aquest espai de Montjuc. A ms dhabilitar representacions puntuals, tamb collaboren amb les escoles del barri i promouen tallers en qu donen a conixer la seva manera de viure el teatre.

BURUNDANGA de Jordi Galceran

Direcci: Jordi Casanovas Dia i lloc: Sala Gran del Kursaal de Manresa, dissabte (21 h) i diumenge (18 h)

VIOLINES Y TROMPETAS De S. Moncada

Direcci: Miquel Grriz Intrprets: Anna Gras, Lloll Beltran, Joan Pera, Ferran Ra Dia i lloc: Centre Cultural Sant Cugat, diumenge (19 h).

Un bri democi i quilos dalegria

T ot i que tothom pot riure de la hiperactivitat duna
associaci femenina britnica i emocionar-se pel record a un dels marits vitals del grup, lobra agrada perqu identifica tietes, germanes o un mateix, segons sigui el cas. El final busca una mirada ms introspectiva: lactitud generosa de dedicar un calendari a un difunt es va transformant. Quant al repartiment, que recupera un estol dactrius amb energia per ser a escena, destaquen Anna Azcona, per la rellevncia del seu paper, i Imma Colomer, Eva Barcel, Teresa Vallicrosa, per donar joc amb mesura als seus personatges arquetpics. Jordi Andjar s un delicis fotgraf i un odis comercial de publicitat. NOIES DE CALENDARI Teatre Poliorama, sense data de sortida
La versi teatral de Noies de calendari est basada en una edificant histria real, a la qual sapropa duna manera emotiva i, alhora, molt divertida.

LLSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA! De John Ford

Direcci: Anna Estrada Dia i lloc: Fins al 30 de setembre al Teatre de lAkadmia de Barcelona

Selvas pren la temperatura a Mamet

seguretat. S que hi ha bons treballs com els dAnnabella (Queralt Casasayas), Giovanni (Ramon Bonveh) o el de Soranzo (Ivan Padilla). Destaca la versatilitat de Brbara Roig, que dobla personatges: s el maquinador i, finalment, fidel Pggio; i el blanc, ingenu i tamb servil Vasques. Enric Cambray (Bergetto) li dna la rplica cmica, dun humor bufonesc que es trenca amb una alenada de vida i amb un ganivet enverinat. El ttol, inequvocament sentencis, aclareix quin s el veredicte dun amor fraternal que es passa de frenada. Les millors intencions es tornen fosques quan la ra censura lesperit.

D avid Selvas sha dedicat darrerament a fer adaptacions

contempornies de clssics: Txkhov (La gavina i Lhort dels cirerers), Ibsen (Hedda Gabler) o Schnitzler (Lhabitaci blava parteix de La ronda). Ara retorna a un autor contemporani: David Mamet, que planteja una mirada crtica a leducaci. Amb un repartiment contrastat: Ramon Madaula i Carlota Olcina. Si el primer sha destapat fa poc com un mossn benvol (Dubte) ara emprn el rol de professor. Olcina ja va signar un paper dalumna a Lagressi. OLEANNA Teatre Romea, del 6 doctubre fins al 2 de desembre
Lactualitat de la pea rau a com Mamet ens submergeix al mn de la docncia per mostrar-nos el vincle afectiu que sorgeix entre un professor i una alumna i la relaci de poder que sen deriva.

C oetani de William
Shakespeare, signa una tragdia incestuosa: es planteja les raons dun amor prohibit, en ple segle XVII.

22
28.09.2012

PATRIMONI CARINA FILELLA

El gegant de la Tabacalera
Tres administracions tenen a les mans el projecte per reconvertir lantiga fbrica de tabacs de Tarragona en un gran complex cultural

Es calcula que noms el nou Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona costar ms de 45 milions

s un gegant. Per les seves dimensions, pel que costar econmicament i per la repercussi en la vida cultural tarragonina que tindr. El complex de la Tabacalera, lantiga fbrica de tabacs de Tarragona que ocupa ms de 50.000 metres quadrats sha de convertir en el gran centre cultural de la ciutat. Aquest gegant lhan daixecar entre tres administracions: lAjuntament de Tarragona propietari de ledifici, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura que gestionaran la majoria dels nous equipaments. I atesa la situaci econmica actual no sembla que els passos per a la seva construcci seran gaire agegantats. De moment, shi ha inaugurat el primer equipament: la Capsa de Msica, un espai gestionat per lAssociaci de Msics de Tarragona (AMT) i que se situa en un dels sis magatzems de lantiga fbrica. El centre, que ha tingut un cost d1,8 milions deuros, disposa duna sala de concerts, sales dassaig, de gravaci i de videocreaci. Al seu costat, en altres dos dels antics magatzems, shi situaran les seus del centre dart contemporani i de lArxiu Histric Municipal i el Centre de la Imatge. I queden tres magatzems encara sense un s concretat. Per el gran edifici noble de la Tabacalera, de 34.000 metres quadrats, es reserva per a les noves seus del Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona (MNAT) i de la Biblioteca Pblica de Tarragona. Tots dos equipaments sn de titularitat estatal per gestionats per la Generalitat de Catalunya. I per aix la regidora de Cultura de Tarragona, Carme Crespo, diu que sn aquestes dues administracions les que han de moure fitxa. Tots sn propietat de lEstat i per tant s lEstat qui ha de fer la primera inversi, apunta. Crespo ha demanat a la Generalitat que lany 2017, coincidint amb la celebraci a la ciutat dels Jocs Mediterranis, shagin pogut traslladar tots dos equipaments. Excs doptimisme?: Nosaltres ho demanem. s qesti de prioritats. Si lAjuntament tamb prioritza segons quins espais (ara acabem la construcci del Teatre Tarragona i tamb prioritzem una srie dintervencions a la Trraco romana) pensem que les altres administracions tamb poden prioritzar, diu la regidora, que destaca la importncia dels dos projectes: Ja fa molts anys que el MNAT t moltes peces que no es poden exposar perqu no disposa de prou espai. I la biblioteca tamb s del

tot insuficient. A ms, en una de les ales de ledifici noble tamb shi ha de situar el Centre de Classificaci i catalogaci de Materials Arqueolgics de Catalunya. Tot i que obertament no es parla de la inversi necessria, es calcula que noms per al trasllat de lArqueolgic a la Tabacalera sn necessaris 45 milions deuros. I aquest s un fre important. Laltre s que encara no hi ha cap novetat respecte el reclamat trasps de la titularitat del museu a la Generalitat. Ara tot depn del ministeri. Per part de lAjuntament, desprs de la Capsa de Msica, s molt difcil que puguem invertir ms en els edificis que resten, asse-

nyala la regidora, que diu que lluitar perqu el trasllat del museu i de la biblioteca siguin una realitat al 2017, dos anys abans del que havia proposta el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Es tracta, segons Crespo, que el macroprojecte cultural no seternitzi.

Iniciativa privada
Les tres administracions confien que en el finanament del gran complex cultural shi impliqui la iniciativa privada. De fet, el consistori es planteja que en algun dels magatzems que encara estan lliures shi pogus installar algun tipus de negoci privat,

CRNICA C.F.

Msica s, art potser no

A la part baixa
La Tabacalera es troba a la part baixa de Tarragona, en un sector en expansi on hi ha un dficit de llocs pblics. Per aix, el consistori creu que ajudar a traslladar latenci cultural de la ciutat ms enll del centre histric.

23
28.09.2012

a Fundaci Caixa Tarragona va viure amb lai al cor des del mateix moment de la fusi de lentitat financera amb les caixes Catalunya i Manresa. Tot feia preveure que shaurien de sacrificar alguns dels programes socials i culturals de lObra Social. I els pronstics es van complint. Enguany sha suprimit el programa social Tu Ajudes, i ara est a la picota la programaci dexposicions que en els darrers anys ha organitzat amb intensitat la Fundaci Caixa Tarragona. El cas s que la Diputaci de Tarragona negocia la compra duna part de ledifici central de Caixa Tarragona desocupat en part den de la fusi . I la part que negocien comprar s justament la que inclou tant la sala dexposicions com lauditori. Xavier Bas, director de la fundaci, est convenut que, si les negociacions prosperen, lauditori, independentment de la seva propietat, continuar donant un servei al conjunt de la societat, des de la vessant cultural. No passa el mateix amb la sala dexposicions, que quedar al marge de la Fundaci Caixa Tarragona i ser el nou propietari qui nhaur de decidir ls. De moment la fundaci no marca el calendari amb cap programaci artstica i noms ha previst una exposici, del fotgraf Pep Escoda, que es podr veure a la sala dexposicions del 10 doctubre al 6 de gener. Passades les festes de Reis, ja veurem. S que ha organitzat un cicle de msica clssica a lauditori, que inclou quatre concerts de formacions

Cinema en versi original

La Fundaci Caixa Tarragona tamb proposa per a aquesta tardor el cicle de cinema Versi Original a lAuditori, amb la projecci de pellcules reconegudes per la crtica en versi original. Comenar el 7 doctubre amb Pina, lhomenatge de Wim Wenders a la coregrafa alemanya Pina Bausch.

Arquitectura industrial La relacionat, aix s, amb el sector cultural, segons Carme Crespo. En aquest sentit, preveuen convocar un concurs didees per dotar ds els magatzems de la Tabacalera que encara no estan definits. Tamb queda pendent la frmula jurdica que sestableixi entre els tres puntals responsables del complex. LAjuntament de Tarragona havia acordat amb lanterior govern de la Generalitat la creaci dun Reial Patronat, un sistema que sembla que no ha agradat a lequip de Mascarell, que estudia la constituci dun consorci que gestioni no noms la Tabacalera, sin tot el patrimoni de Trraco.
Tabacalera s un exemple darquitectura industrial que recorda ms un palau destil neoclssic.A sota, la Capsa de Msica, el jard vertical de la faana i una vista general J.C.L. / J.F.

Ms de vint anys tarragonines. El primer, a crrec del Cor Ciutat de Tarragona (30 de setembre), amb un repertori de polifonia anglesa dels segles XIX i XX i, a la segona part, amb una suite de sis canons populars catalanes per a cor i piano arranjades per Albert Guinovart. El segon concert, previst per al 28 doctubre, ser de lorquestra Camera Musicae, junt amb Manel Camp Trio i Llibert Fortuny. El 18 de novembre actuar lorquestra Camerata XXI, amb la proposta Veniu, a Vencia shi fan concerts, que apropa el pblic a la msica que sescoltava a Vencia cap a lany 1700. I el cicle el tancar lorquestra de cambra Grminans, dirigida pel tarragon lex Sans i que comptar amb la participaci de David Fernndez, trompa principal de lOrquestra de la Comunitat Valenciana Palau de les Arts.
LOrquestra Camerata XXI, integrada per msics del Camp de Tarragona, va nixer fa 22 anys. EL PUNT AVUI

24
28.09.2012

WEBSRIE JORDI CAMPS

Scalletti salva el mn
Una websrie convertir la capital gironina en objectiu dun complot internacional durant deu episodis. Tot, en clau de pardia
mb una cmera i una histria ja nhi ha prou avui en dia per realitzar un curtmetratge o una pellcula. Si a ms hi afegim un cert domini tcnic dinternet, tamb es pot realitzar una websrie, aquest fenomen creatiu que cada cop aplega ms seguidors i que tamb, sens dubte, va lligat amb lpoca daurada que viuen els serials televisius. En aquesta democratitzaci de laudiovisual estan apareixent multitud de propostes prou suggeridores, entre les quals destaca la producci de Scalletti: Girona connection, una srie policaca dirigida pel figuerenc David U. Ruiz, reformulada en clau de pardia, que, a causa de la moguda del rodatge, la mobilitzaci de molta gent i la campanya que ha engegat per les xarxes socials, ha creat gran expectaci. Si Javier Cercas parla en el seu nou llibre daquella Girona dels anys vuitanta que ja no existeix marcada per la misria i el crim dels baixos fons, la srie va ms enll i presenta una Girona convertida en capital mundial del crim organitzat arran de la preparaci duna cimera internacional. Amb aquest punt de partida, la ficci presenta com tot es revoluciona des que a la ciutat hi arriba un policia dhomicidis de Los Angeles de mtodes poc ortodoxos, Harry Scalletti, que hi s destinat de manera rocambolesca per destapar la suposada conxorxa ideada per lorganitzaci criminal Spectrum que pretn boicotejar lesdeveniment. Per acabar-ho dadobar, davant la manca defectius, el policia municipal Joan Vicen Aymerich i Palomero s designat com a company en aquesta esbojarrada missi. La srie, produda per la Factoria Corman, es va comenar a rodar ara fa un any i est previst que el captol pilot dels 10 que la componen sestreni oficialment el proper 15 de novembre, excepcionalment al Cinema Truffaut de Girona, per a continuaci emetres quinzenalment a la xarxa (www.scalletti.com). Lorigen daquesta websrie tamb t la seva grcia. Inquiet com s, David U. Ruiz, amb una mplia filmografia dedicada als curtmetratges, fa un parell danys va sentir el desig de realitzar un fals triler sobre una hipottica pelli de polis ambientada a Girona desprs de gaudir amb el videoclip Sabotage dels

SCALLETTI: GIRONA CONNECTION 15 de novembre

Websrie de 10 episodis, dirigida per David U. Ruiz, amb guions dngel Amieva, Nacho Garca i Berenguer Costa.

Cameos de pes
Rubn Merino, ngel Amieva, Jos Garca, Guillem Terribas, Susanna Riera, Albi Rueda i Ignasi Toms sn els protagonistes. Entre els cameos, destaquen els de lhumorista Dani Lagi, els periodistes Sergi Caballero i Pep Prieto, i laparici estellar de Johnny Depp.

Els protagonistes, en peu de guerra. A baix, el rodatge a la seu daquest diari. EL PUNT AVUI/ J.C.L.

Beasty Boys (obra de Spike Jonze). Tot passat pel seds de la comdia ms esbojarrada i destillat per referents ineludibles com sn Top secret, Agrralo como puedas i, com reconeix el mateix director per evitar comparacions amb Torrente, del mtic inspector Vivancos del xou televisiu Aquesta nit vindrem a sopar. I el que en un principi no passava de ser una broma creativa es va presentar als premis Kreas de lAjuntament de Girona, on

va acabar obtenint una beca dajut per a la seva execuci. I s aix com, en una trajectria similar al triler fals de Machete, vist a Planet Terror de Robert Rodriguez, lequip responsable es va posar mans a lobra per idear un argument prou consistent per vertebrar la websrie que ha acabat sent; no sense esfor i, com reconeix el director, mobilitzant molta gent i depenent de la bona fe i lamor a lart de tothom.

AGENDADAUTOR J.C. El fotgraf Toni Vilches recull en un llibre el relat grfic que reflecteix lnima dun barri
E l llibre Un any a La Bodega cont la reproducci duna
quarantena de fotografies en gran format aix com de vuitanta ms en format de contacte, que en conjunt permeten compondre un relat grfic extraordinari que reflecteix lnima del Barri Vell a partir dun leitmotiv: La Bodega, un petit celler que porta per nom La Bodega. Aqu hi apareix tot un mosaic de personatges, els vertaders protagonistes: les seves mirades, expressions, rostres, perfils, gestos, detalls... congelats per la cmera, ens regalen mil i un fils conductors aix com infinitat de relats reals o imaginaris. El llibre, editat per Curbet Edicions, es presentar dijous vinent a la Casa de Cultura, amb la presncia de lescriptor Josep M. Fonalleras, Jaume Pujol, Quim Curbet i el mateix autor. UN ANY A LA BODEGA
Lloc: Casa de Cultura de Girona. 4 doctubre, a les set de la tarda.

25
28.09.2012

Ramon Prats i Albert Cirera presenten el segon disc, Cactus, al Festival de Jazz
E l Festival de Jazz de Girona oferir, al proper diumenge 30 de
setembre als Jardins de la Merc, lactuaci de Duot, una de les formacions ms estimulants del jazz catal davantguarda. Amb un plantejament mnim bateria i saxo-, linslit duo format per Ramon Prats i Albert Cirera ha consolidat un discurs nic i intransferible. Els instrumentistes experimentats malgrat la seva joventut Prats i Cirera sorprenen per la seva audcia i atreviment a lhora denderrocar barreres i expandir lunivers del jazz i la improvisaci lliure. Desprs de debutar amb s/t (2008), presentaran ara a actuar al Festival de Jazz de Girona amb un concert gratut de lltim disc, Cactus, una altra mostra dimprevisibilitat i dintrpid domini dels instruments. DUOT
Lloc: Els Jardins de la Merc. 30 de setembre, a les 19.30 h.

Histries mnimes
Un estol de personatges quotidians i annims apareixen embalsamats per la cmera de Vilches

Quimi Portet presenta Oh My Love i repassar temes de la seva discografia

E l msic osonenc presentar divendres Oh My Love, el seu vuit
disc, i aprofitar el concert per repassar temes de la seva extensa carrera en solitari. El mateix divendres a la nit coincideixen dos grans cantautors catalans a la ciutat: a les 21.00 h, a lAuditori, el concert dIsaac Ulam, i a les 23.00 h, a la Mirona, el concert de Quimi Portet. LAuditori, juntament amb la sala La Mirona, ofereixen la possibilitat de poder assistir a tots dos concerts i a un preu ms redut, i tots aquells que a les taquilles de lAuditori ensenyin lentrada impresa del concert de Quimi Portet podran comprar lentrada del concert dIsaac Ulam per 3 euros. Qui mostri lentrada dUlam a la taquilla de la Mirona, el preu de lentrada de Portet ser de 10 euros. QUIMI PORTET
Lloc: La Mirona de Salt. 28 de setembre, a les onze la nit.

Torna a la ciutat
Quimi Portet retratat com un turista ms al Pont de les Peixateries Velles de Girona, en una imatge promocional.

119001-1062280

26
28.09.2012

EXPOSICIONS MERC MIRALLES

Lnima, oculta en un estrip

El Roto, al Tecla Sala, amb Un viatge de mil dimonis (i un parell dngels)

Per un estrip pot perdres qualsevol cosa. Un creador perd alenades de cervell i desperit

er un estrip pot perdres qualsevol cosa. Un nino pot perdre serradures; un animal, sang. Un creador perd alenades de cervell i desperit. El Centre dArt Tecla Sala, a lHospitalet de Llobregat, acaba de treure del forn lexposici El Roto/ OPS/Rbago. Un viatge de mil dimonis (i un parell dngels). El protagonista s triple, una mena de 3 en 1: s lartista que al llarg dels anys ha signat com a OPS, com El Roto i com Andrs Rbago. A cadascuna daquestes signatures es correspon una relaci diferent entre el creatiu i el mn. Shi poden veure prop de 200 obres s la ms extensa que se li ha fet, que recopilen quaranta anys de carrera. Sn 59 dibuixos dOPS, de carcter social i introspectiu; 84 dibuixos dEl Roto del qual tots en tenim una imatge clara per les publicacions a la premsa actuals, amb un clar contingut poltic, i 42 dibuixos i pintures de Rbago, ms desconegudes i amb un to ms transcendent. Hi ha altre material, com ara una entrevista feta ad hoc, i que s despecial valor, tenint en compte el tarann reservat del protagonista. Sobre aquesta mena de trinitat que encarna, Andrs Rbago (Madrid, 1947) diu: Sn tres lnies de pensament sobre la realitat. OPS s linconscient, El Roto el conscient, i Rbago el que vol arribar a lespai del supraconscient. Ens podrem imaginar una casa, tamb. Al soterrani, tot all amb qu ja venim, a vegades sense ni tan sols saber-ho, com les pors, els fantasmes. Al primer pis, el que dna al carrer directament, hi ha una relaci estreta amb lexterior, amb el dia a dia. Aquest s lespai dEl Roto. Al terrat de la casa, Rbago comenta que ja no s lhora de fer, sin de contemplar: hi trobem la pintura, la qual, apellant a lemoci a travs de colors molt vibrants, vol arribar a lnima. De fet, en passejar per lexposici, es produeixen tres impactes. OPS va directe als budells. Se lha qualificat de morbosa, aquesta part de la seva obra, per si s que cal aplicar qualificatius, podrem dir-ne millor crua, descarnada. El tel de fons histric daquesta producci s el franquisme, i el seu post. Sn els seixanta del segle passat, i lartista publica en capaleres com ara Hermano Lobo, La Codorniz, Ajoblanco, entre

altres. Quan sarriba a El Roto, als setanta, el dileg entre lobra i qui lobserva porta al raonament, a la definici ideolgica. El Roto viu al territori de la conscincia social. Diario 16, El Independiente, El Peridico de Catalunya, El Pas... La imatge que acompanya el ttol de lexposici s explcit: una mena de cap de Mickey Mouse on noms en queden les orelles rodones; la cara s la duna bstia afamada. La innocncia, perduda; li hem vist el veritable rostre. A les pintures, ja en aquest segle XXI, Rbago convida a mirar i deixar-se portar. Es pregunta per lhome i all que li s ms ntim, lnima. Vol fer un trnsit del mn material a limmaterial. No es preocupin, si miren i no transcendeixen. Els facilitem la recepta que ens dna lautor: No passa res, seguei-

xin mirant, all que s verdader sempre deixa psit. Tot plegat OPS, El Roto i Rbago t en com una concepci del treball: Vull que la forma sigui tan bella com sigui possible, perqu per la bellesa podem accedir al cor de les persones. I tinc tamb la voluntat danar ms enll de la immediatesa de les circumstncies humanes. Per fer tot aix, Rbago fa una reivindicaci del silenci. A lestudi, sense rdio, sense televisi, sense soroll, s capa de fer la sntesi lcida. El Roto/OPS/Rbago. Un viatge de mil dimonis (i un parell dngels) s a dir, una vida amb moltes dificultats, dimonis, per tamb bondats, ngels es pot veure fins al 24 de febrer al Centre dArt Tecla Sala. I ja shan iniciat converses perqu viatgi a altres territoris. Lentrada s gratuta.

AGENDADAUTOR M.M. Un cap de setmana patrimonial

A rreu del territori sescampen les propostes de les

27
28.09.2012

Plnol
Per no perdres. Com a punt de partida, una idea, com un vestit per posar-se abans dentrar: veuran una obra que sacseja conscincies. No cedeixin a la temptaci, comuna, de saltar-se el recorregut i picotejar en una sala i una altra. Primer OPS, desprs El Roto i finalment Rbago, el de les pintures.

Jornades Europees del Patrimoni. Es fan des davui, divendres, fins diumenge. Hi participen 200 municipis de tot Catalunya, que ofereixen ms de 360 activitats. Recollir-les totes seria una tasca herclia, per b sen poden donar algunes pistes. El format estrella s la visita guiada, juntament amb la jornada de portes obertes. La gratutat s la caracterstica comuna. Agafem Cardona, per exemple: dem, a les 12.30, es fa una visita guiada pel centre histric. A Granollers, dem tamb, i a les 9 de la nit, una passejada dramatitzada, a la Trmica, la installaci de lantiga fbrica txtil Roca Umbert, encarregada de fabricar vapor i produir energia. A Cornell, diumenge, visita a la planta noble del Museu Palau Mercader. Hora, les 12... Cada poblaci es fa un men a mida. Uns ofereixen places i carrers; daltres, museus, jardins, arqueologia... Al Museu Torreballdovina, a Santa Coloma de Gramenet, diumenge sha preparat Vine al Museu i passejat pel patrimoni, per contemplar, asseguts, els clips de les audioguies dels itineraris que recorren Santa Coloma. El Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya (mNACTEC), amb seu a Terrassa, s una de les institucions que safegeixen a la festa: avui, dem i diumenge, jornades de portes obertes i activitats gratutes per a tota la famlia. JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI A LA DEMARCACI DE BARCELONA Avui, dem i diumenge
Els actes i les poblacions es poden trobar a www.turismepropbarcelona.cat, de la Diputaci de Barcelona, a lapartat de lagenda.

CENT BANDES A CONCURS A BADALONA

Aquesta nit i dem a la nit, la sala Estraperlo de Badalona acull la XIV edici del Concurs de Msica de Badalona. A la imatge, la maqueta del grup de thrash metal badalon Acronym, Reckoning. s el grup entre ms de 100 que hi participen, ms votat pels internautes. Es poden trobar tots a www.concursbdn.cat. De la final en sortiran la millor banda en llengua catalana, la millor banda de Badalona i la millor banda de Catalunya.

Els tres estadis La primera imatge correspon a un treball que signa OPS (1992). El segon, a dalt, s dEl Roto, Malos tratos (2006). Lltima obra s la pintura de Rbago El taller del pintor (2012).

Cardona Sens presenta un cap de setmana per sortir.

Misteris Joan Pon a Vilafranca

L a sala dels Trinitaris, a Vilafranca del Peneds, acull
lexposici Joan Pon. Capses secretes 1975-1980. Una oportunitat de veure lobra de Pon (Barcelona, 1927-Saint Paul de Vence, 1984), sempre singular i lenigmtica, i sempre fidel a una esttica entre lart i la potica. Una prova daquest vincle, el llibre dartista 97 notes sobre ficcions poncianes, publicat lany 1974 per J.V. Foix i Joan Pon. Lexposici, doncs, fa visible part del llegat dun dels impulsors de Dau al Set. Fa gaireb trenta anys que els dibuixos de Pon van estar exposats a Barcelona i ara, daquell material se nha fet una selecci de 121 obres, fetes a tinta i aquarella. Un mn de criatures estranyes i fascinants. JOAN PON. CAPSES SECRETES 1975-1980 Sala dels Trinitaris (carrer de la Font, 43, Vilafranca del Peneds), fins al 28 doctubre
Es pot veure de dimecres a dissabte de 18 a 20 h i diumenges i festius de 12 a 14 i de 18 a 20 h. El 6 doctubre a les 19 h, visita comentada: Un mn propi. Viatge per lunivers ponsi. Vegeu tamb www.joanpons.cat, de lAssociaci Joan Pon.

A lequipament de lHospitalet, que compleix deu anys de la seva renovaci, mantenen la gratutat en loferta cultural, de la mateixa manera que, tot i incloure mostres de circuit en el seu programa, no renuncien a les produccions prpies, com s el cas de lexposici que ens ocupa. Un altre tret que els ha caracteritzat i que defensen s haverse especialitzat, per dir-ho aix, en autors de casa nostra i, ms concretament, en aquells que, sigui pel motiu que sigui, han estat oblidats. En lelecci de Rbago conflueixen diversos factors: la qualitat incontestable, la capacitat de connectar amb diferents pblics... i la reivindicaci dun art que podria quedar ocult o ser menystingut: el daquells que ocupen un lloc discret, en suport paper, en publicacions amb data de caducitat.

28
28.09.2012

AGENDADAUTOR D.M. / J.T. El catal i els seus noms a la Franja de Ponent

L Institut dEstudis del Baix Cinca celebra
aquest dissabte, 29 de setembre, el Cinga Frum, un espai de conferncies i debat que aquest any es dedicar a la llei de llenges dArag i a la decisi del govern aragons de canviar la denominaci del catal a la Franja per la daragons oriental. Lacte t el suport dmnium Cultural Lleida i del Casal Jaume I de Fraga. El programa arrenca a les 9 del mat amb una conferncia de Javier Giralt, professor de la Universitat de Saragossa, i es clour a la tarda amb la presentaci del mapa lingstic dArag i dun manifest de la coordinadora Arag Trilinge, que agrupa els defensors de la llengua catalana i de la llengua aragonesa (laragons de veritat, que encara es parla al nord de la demarcaci dOsca, i no lanomenat aragons oriental, fomentat pel nou blaverisme aragons per amagar el catal). Tamb hi haur espai per laragons i per lexconseller de Cultural dArag, Jos Bada, i sanalitzaran les possibilitats de la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries com a eina per protegir el catal i laragons a Arag. CINGA FRUM Fraga, Palau Montcada
Dissabte 29 de setembre

NOSOMTANLLUNY JOAN TORT

Museu centenari, amagat i massa provisional

LAjuntament de Lleida aparca la construcci de la que havia de ser la seu definitiva de la pinacoteca Jaume Morera, tot i rebaixar en 4 milions el cost

INSTITUT DESTUDIS DEL BAIX CINCA celebra dem el Cinga Frum, a Fraga

Lleida a travs dels seus fotoperiodistes

L Institut dEstudis Ilerdencs mostra
lexposici 12 Cmeres & 1 Objectiu: la notcia, dedicada a mostrar el treball dels periodistes grfics de les comarques de Ponent. s un recull dunes 35 fotografies de 12 fotoperiodistes lleidatans, fetes en els ltims anys i publicades en mitjans lleidatans, catalans i de lEstat. Sovint, en periodisme, la imatge val ms que les paraules. La mostra s una bona mostra de recrrer la histria recent de Lleida i les seves comarques i la realitat social, cultural i econmica. Hi ha fotografies dAnna Carrion, Hermnia Sirvent, Slvia Btia, Merc Gili, Ramon Gabriel, Tony Alcntara, Selena Garcia, Amado Forrolla, Lleonard Delshams, Magda Altisent, scar Miron i Itmar Fabregat. Lexposici sinclou dins els actes de celebraci dels 25 anys del Collegi de Periodistes de Lleida. 12 CMERES & 1 OBJECTIU Lleida, Sala Montsuar de lIEI
Del 28 de setembre a l11 de novembre

o hi ha diners. Aix ho sap tothom. I les inversions en obres a les ciutats es poden comptar amb els dits duna m. Aquesta crisi ha omplert els calaixos municipals de projectes que ara esperen torn, com a la carnisseria, o uns brots verds que, per ara, ning s capa de saber ni on shan plantat. A Lleida, un daquests plnols arxivats s el del Museu dArt de Lleida, nova denominaci del que es coneix des de fa gaireb un segle com el Museu Jaume Morera, una de les principals i ms importants colleccions pbliques dart modern i contemporani de Catalunya. Lampli i esplndid llegat de lavantguardista Leandre Cristfol i obres de Jaume Morera, Enric Crous, Garca Lamolla, Ton Sirera, Baldomer Gili i Roig, Xavier Gos, Antoni Samarra, Miquel Viladrich, Joan Brossa, Coma Estadella, Modest Cuixart, Mari Fortuny, Josep Guinovart, Joaquim Urea o Benet Rossell sexposen ara en dues sales de lantic Casino, per la major part de la collecci pblica (unes 3.000 obres) es troba emmagatzemada. No es pot mostrar per manca despai. Desprs dun segle dexistncia i ms de 70 anys rodant per seus provisionals, haur de seguir esperant un espai digne i definitiu. LAjuntament de Lleida no t diners o no els vol gastar ara per construir-lo. El projecte de 2006, amb un cost de 10 milions, es va rebaixar a 6,3 fa dos anys per fer-lo ms viable. PeProjecte arxivat El muntatge r tampoc. Els compromisos de lEstat i la mostra la faana del que hauria de Generalitat per participar en el finanament ser el nou Museu Morera, al costat de la Panera PAERIA han quedat en paper mullat. Dos convenis aprovats al 2009 i 2010 no es van acabar de signar mai i la Paeria fins i tot ha hagut de retornar ajuts concedits. El nou edifici, de 6.000 metres quadrats, shavia daixecar con un annex al centre dart contemporani de la Panera i entre tots dos formar el Museu dArt de Lleida (MALL). Unir-los, no pas fusionar-los, permetria compartir serveis i potenciar la ja intensa activitat de recerca, difusi, producci, adquisici i prstec i, a la vegada, disposar dun discurs museogrfic que abraa des de mitjan XIX i fins avui. El museu existeix, s viu i situat al mapa, per desconegut, mig amagat i excessivament provisional. Tot i aix rep unes 11.000 visites anuals. s la gran assignatura pendent de Lleida en lmbit de la cultura. I seguir sent-ho.

El paraigua de Vicen Ferrer fet pera

L auditori Enric Granados de Lleida ofereix
aquest divendres 28 de setembre lpera Lhome del paraigua, dirigida i composta per Joan Martnez Cols. Es tracta duna pera-collage que barreja diversos estils musicals i llenguatges artstics entorn de la figura del cooperant Vicen Ferrer. LHOME DEL PARAIGUA Lleida, auditori Enric Granados
Divendres 28 de setembre

Audincia pblica forada per entitats

Una plataforma i desenes dentitats van forar la Paeria a celebrar un debat per buscar solucions. Lnica: crear una comissi de seguiment H.S. / PAERIA

PORTFRANC MONTSE FRISACH

29
28.09.2012

Lart s encara viu a la xarxa

Com a eina, com a suport, com a espai de reflexi i debat, com a metallenguatge..., internet i totes les seves filials i aplicacions per a dispositius mbils han esdevingut un camp artstic gaireb infinit

ada dia a les 7 de la tarda (hora catalana) lartista minimalista On Kawara publica el mateix tut: I am still alive (Encara estic viu). s una de les frases que formen part de limaginari daquest artista des dels anys seixanta, quan va comenar a enviar telegrames amb aquest missatge. La frase, que apareix amb poques excepcions cada dia al Twitter, no s noms una declaraci de vida i de principis, sin una acci artstica que entronca amb els moviments conceptuals dels anys seixanta i setanta. Lnic que fa lartista japons resident a Nova York quan publica la seva frase al Twitter noms de llevar-se, s canviar de mitj, de la carta i el telegrama al missatge virtual. Un altre s artstic del Twitter s el que fan creadors com @tw1tt3art o @ggregart, que simplement utilitzen smbols Unicode per realitzar dibuixos per ser publicats a la xarxa amb ms o menys encert. Aquests creadors, de manera gratuta i universal, exhibeixen aix arreu un art prcticament naf i infantil, de vegades amb algun missatge sobre lactualitat, daltres cops amb algun dibuix o grafisme que pot arrencar un somriure o simplement deixar-nos indiferents. Aquests sn noms dos exemples concrets de com lart sha ests pel gaireb infinit territori de la xarxa virtual. Sigui com a eina, sigui com a suport, sigui com a espai de reflexi i debat, sigui com a metallenguatge, internet i totes les seves filials i aplicacions per a dispositius mbils han esdevingut, com en tots els mbits, un camp artstic. El fotgraf catal Joan Fontcubert fa anys que explora les possibilitats de la xarxa per als seus suggeridors projectes. Lartista ha optat sovint per construir peces a partir de lapropiaci de les imatges que corren lliurement per la xarxa. No s estrany perqu aquest s un dels temes recurrents en tota la seva obra. Una de les sries ms conegudes de Fontcuberta s Googlegrames, en qu elabora mosaics fotogrfics recopilant a la seva vegada

Pallasso, de
Joan Fontcoberta, forma part de la srie Googlegrames JOAN FONTCOBERTA

Gratut
centenars o fins i tot milers dimatges trobades en el cercador Google. El fotgraf mostra un pallasso a partir de fotos daltres pallassos [veieu la fotografia que illustra aquest article], o toca la fibra sensible de la histria de lart del segle XX quan elabora un Blanc sobre blanc, de Malvitx, amb 8.000 imatges trobades a la xarxa a partir duna recerca amb paraules sinnimes a buit, res o zero. Malgrat que ho pugui semblar a primera vista, la realitzaci daquestes espectaculars obres no s gaire complicada. Existeix un programa gratut de fotomosaic connectat a Google que ho permet. Fontcuberta tamb ha explorat les possibilitats de la xarxa amb el projecte que bascula entre la psicologia, la sociologia i lantropologia. A travs del mirall recull autoretrats de persones annimes trobats a latzar a internet en qu la imatge de lauCrear una obra amb centenars o milers de fotografies formant un mosaic s ms senzill del que sembla: existeix un programa gratut connectat a Google que ho permet.

Explora
Lassaig Prcticas artsticas e internet en la poca de las redes sociales, de Juan Martn Prada, explora levoluci de lart a la xarxa

tor apareix reflectida en un mirall. Tota una reflexi sobre la necessitat humana de capturar la prpia imatge. Levoluci de lart a la xarxa sexplora en el llibre Prcticas artsticas e internet en la poca de las redes sociales (Akal), de Juan Martn Prada, professor de la facultat de Cincies Socials i la Comunicaci de la Universitat de Cadis. En el que ell anomena segona onada dart per internet, els artistes shan colat literalment en blocs, Facebook i en webs que sovint interpellen lespectador a jugar, experimentar o simplement a participar duna experincia, sigui dins o fora del mercat de lart. Com a bon art efmer, lautor analitza les dificultats per exposar aquestes prctiques artstiques per tamb els seus avantatges, perqu la participaci de lespectador s, en lart per internet, prcticament obligatria.

30
28.09.2012

DARAIDAQU JAUME VIDAL

ART&CO PILAR PARCERISAS

La histria dels histrics

N
Arranz-Bravo participa en una collectiva sobre Josep Maria de Sucre i en prepara una altra de llibres dart
o noms hem de construir estructures destat. Hem dafermar les estructures de pas. Si ms no pel que fa al mn de lart. Els nostres referents contemporanis suren pel mar de la creaci artstica sense la possibilitat darribar a terra, ni que fos a un illot on tinguessin refugi i una certa visibilitat. Per la seva pervivncia, artistes de gran trajectria han de navegar per mars allunyats, perqu a la seva costa tot sn esculls. Aquest s el cas dun artista histric: Eduard Arranz-Bravo. Pot ser hi ha qui pensi que Arranz-Bravo ja ha tingut prou reconeixement. s cert que hi ha fora publicacions sobre la seva trajectria, que la seva obra ha estat objecte dexposicions antolgiques i que t una fundaci amb el seu nom a lHospitalet de Llobregat, on ara participa en una mostra collectiva dedicada a Josep Maria de Sucre i on exposar el novembre alguns del seus llibres dartista. Per el cert s que lautor t el 99% dels seus compradors a lestranger. Peridicament poden arribar al seu estudi de Vallvidrera colleccionistes alemanys o marxants dEstat Units que satisfan les expectatives duna nova fornada de colleccionistes. Hi ha moltes maneres destimar Catalunya, i una delles s estimant els seus artistes, diu Arranz Bravo, que no t galerista a Barcelona, la seva ciutat. No ho diu des de la rancnia ac-

Dalla al mercat de lart

Impostos insolvents
Sha parlat menys dels efectes devastadors de la puja de lIVA en les arts visuals que en les arts escniques. Posats a relacionar cultura i entreteniment, les arts plstiques entretenen ms aviat poc, tenen molt poc a veure amb les indstries culturals (no t taquilla), i s lmbit ms arraconat de les poltiques culturals daquest pas, quan s el que ha donat al mn noms ms universals. Per aix, lAssociaci Art Barcelona presenta un manifest per obrir la temporada en qu denuncia els efectes de la pujada dimpostos en aquest mbit de promoci artstica i patrimonial, mancada de poltiques correctores i que ja shan deixat sentir amb la prdua de dues galeries punteres a Barcelona, la Nogueras Blanchard, que prova sort a Madrid, i la Toni Tpies, que es dedicar a lobra del pare, un valor reconegut, abandonant el risc de nous valors.

Art jove
La Fundaci Arranz-Bravo, al recinte de Tecla Sala, a lHospitalet de Llobregat, a ms de vetllar per lobra de lartista t una profunda vocaci de promoure lart contemporani catal amb la programaci dexposicions de joves artistes emergents.

Menys competitius
Que la compra duna obra dart passi de tributar un 8% a un 21% s ms que un disbarat. Laugment de lIVA es menja els guanys de les galeries, que han resistit en precarietat durant molts anys. Importar temporalment lobra dun artista estranger per vendre-la en el mercat espanyol, vol dir pagar aquest 21% de la seva importaci definitiva. Per contra, els galeristes que han generat una xarxa de promoci dartistes daqu a escala internacional, estan regalant el seu esfor a les galeries de fora, que es mouen en una fiscalitat ms baixa. Els nostres galeristes estan perdent competitivitat i part de la feina feta. La pujada de lIVA va contra la creaci, per tamb contra la xarxa de distribuci. La destrossa pot arribar a la prdua dun 22% del parc de galeries catalanes. Circular el diner negre i els bons clients compraran a lestranger les obres que els interessin, per evitar el pagament daquests impostos forassenyats. Sense desenvolupar una Llei de Mecenatge a lestil de la Llei Aillagon (2003) que a Frana permet un 66% dexempci, s impossible surar.

Eduard Arranz-Bravo al seu estudi de Vallvidrera, projectat per

larquitecte i galerista Franco Bombelli V.B.

Retrocedir, fins on?

Hi ha moments que tenim la sensaci que les darreres tres ltimes dcades no han tingut lloc. Els primers anys vuitanta eren precaris per miraven al futur amb esperana. La situaci a les arts visuals s demergncia total, gaireb cap artista no pot viure al nostre pas de la venda dobres dart, una bona part viu de lensenyament i una altra del muntatge dexposicions, que, amb la crisi institucional, el tancament despais, la reducci de programacions i els honoraris ridculs, es veuen abocats a latur. Poltiques globals adequades no sen veuen, ni tan sols un fons dart, com sen disposava a les poques ms pobres del govern autnom als anys vuitanta. Recordarem que lEstat francs, en esclatar la Segona Guerra Mundial el 1939, increment les adquisicions per ajudar els artistes. Una mesura extraordinria que par el cop i cre patrimoni de futur. I aqu?, es pregunten els galeristes.

tualment shan engegat les obres dun nou estudi al costat del que t a Vallvidrera, que li va fer Franco Bombelli sin des del lament del que considera lactual mandra cultural de Catalunya. Un mal que no considera dara. A Picasso no se li va fer gaire cas quan va exposar a la sala Gaspar i Mir ja tenia ms de 50 anys quan a la seva ciutat se li va tenir un cert reconeixement. La trajectria dArranz-Bravo ha circulat per expressions artstiques i estils que marquen la historia de lart catal dels darrers 50 anys: pintura, escultura, gravat, nova figuraci, abstracci, pop, conceptual, surrealisme. Va ser lautor de la decoraci externa de la fbrica Tipel, a Parets del Valls, una icona pop que va crear amb Rafael Bartolozzi (1943-2009), amb qui va collaborar fora anys i va compartir estada a Vespella de Gai, poblaci tarragonina que va esdevenir un gran nucli de projecci artstica. Tamb va tenir estudi a Cadaqus, on va participar del tracte amb Dal i de lambient artstic internacional promogut per larquitecte i galerista Bombelli, que va exposar a la localitat empordanesa Richard Hamilton, Duchamp i Beuys.

DECARAALAGALERIA MARIA PALAU

Sense pors
Tatiana Kourochkina va obrir el seu espai dart en plena crisi

Lart ens connecta amb el millor de nosaltres mateixos

Mir o Picasso? No puc contestar. Un segle de la histria de lart? V a. C. a Atenes. Un poeta? Goethe. Un msic? Borodin perqu s polifactic. La seva obra dart ms estimada? Quadrat negre, de Malevitx. Una ciutat que representa lart? Nova York. Una pea que mai no es vendria? Actualment, cap de la meva collecci personal. Lart ha destar subvencionat? Ha

31
nitats. Per exemple, per llogar un local, un bon local com el que ella t al pausat i buf passatge Domingo, tan a prop i tan lluny a la vegada del referencial carrer Consell de Cent. Kourochkina fa dotze anys que viu a Barcelona es pensava que no shi estaria ms dun parell danyets, per..., una ciutat que la motiva tot i que reconeix que, en clau de mercat de lart, les coses no podrien anar ms malament. Sorprn la falta de curiositat de la gent en general. Les galeries i els museus estan buits. Lart s inexistent en el sistema educatiu, lamenta. Com tants altres galeristes, els nmeros del negoci surten grcies als clients de fora. Fins i tot els clients que t a Barcelona sn estrangers. Per Kourochkina no es resigna: el seu gran repte s teixir estmuls per erigir en un futur un nou colleccionisme local. Desperit aventurer i, per tant, bregada en ensurts, Kourochkina no concep el galerisme com aquell qui ven estores sin com una plataforma destinada a contagiar lenergia i la illusi dels artistes als colleccionistes. Ms conscient que altres companys seus del sector que el model sest esgotant, no perd el temps i cada dia sesperona per trobar nous camins, encara ara massa atapets de bardisses que no li deixen veure la destinaci. De braos plegats, per, no shi estar pas i, per exemple, dna voltes a una idea ms personalitzada de galeria, amb un tracte ms sensible per a les diverses personalitats i necessitats dels clients. T ms projectes que pensa dur a terme a curt o mitj termini, com la creaci duna fundaci que promogui lencreuament entre art i cincia. Assegura que ja funcionaria si no shagus frenat la llei de mecenatge. El programa dexposicions i el planter dartistes de la galeria t tirada cap a aquest territori apassionant. Kourochkina ha acotat el perfil dartista que vol promocionar: de mitjana carrera i que combregui amb lart conceptual agradable a la vista.
28.09.2012

Model
Les galeries shan de reinventar. El model actual est esgotat. Com es vendran les obres dart en un futur? De manera ms personalitzada, creu Kourochkina

ls galeristes resistents sn uns entusiastes de la seva feina. Vaja, uns autntics malalts de la feina. Sentiran dir aix a poca gent: quan maixeco al mat, friso per anar a treballar. Qui ho diu s Tatiana Kourochkina, russa, una de les poques

Tatiana Kourochkina.
La galeria dart daquesta aventurera russa dna corda a lart conceptual. ANDREU PUIG

galeristes estrangeres que hi ha a Barcelona, paradoxal en una ciutat dacollida de tants i tants artistes darreu del mn. Kourochkina va obrir el seu espai dart en el pitjor moment, s a dir, en plena crisi: el 2010. A ella, per, li agrada veure-ho duna altra manera: va obrir la galeria en un moment doportu-

destar incls en leducaci. Per qu la gent ha de comprar art? Perqu lart els connecta amb el millor dells mateixos. Com seria el mn sense art? Poc interessant.

TRUQUEN! ARNAU PUIG

Les prioritats

ecordo molt b dels meus anys parisencs que tant les estructures dominants com les recessives actuants demanaven prudncia a Jean Paul Sartre perqu no emboliqus ms la troca respecte dels problemes que ja hi havia a la societat francesa i la mundial, entre els quals la descolonitzaci, el maccarthisme o com shavia de tractar lAlemanya venuda i/o si calia ajudar-la a ressorgir de laixafament militar. Aleshores la Uni Sovitica era intocable per la seva contribuci a lalliberament del mn de la intransigncia i absurditat nazi. El filsof de lexistncia pura i dura per amb comproms pel present evitava escoltar les recomana-

cions i mantenia les conviccions: existir s comprometres amb un mateix i, tot seguit, amb i per les causes de la subsistncia bsica de tothom i per la llibertat doptar pel cam que ms sadigus per complir aquestes qestions bsiques. Tot des del comproms, de la presa de posici i actitud ferma amb els fets reals, fets que no havia creat lexistent sin que plantats davant seu lexistent troba que li barren el cam. La resposta proposada per Sartre era la de respectar els individus

Sartre
El filsof tenia comproms pel present, evitava escoltar les recomanacions i mantenia les conviccions: existir s comprometres amb un mateix.

per sobre de les estructures. Tot el contrari del que havia succet com a causa i conseqncia de la guerra que implacablement havia caigut sobre innocents i culpables. No debades daquella situaci sorg a lmbit de la plstica, primer, linformalisme expressionista i, tot seguit, la nova objectivitat, els dos extrems de la mateixa situaci. Em sembla que hi som una altra vegada. Conscients o no, els plstics ens ho mostren de nou. Ens cal lacci seriosament compromesa.

DISSOCIACIONS D. SAM ABRAMS

Com ms Riba, millor

Q
uan desprs de 48 anys el manuscrit original de La terra eixorca va emergir, Ezra Pound va escriure des de Vencia: Com ms sabem dEliot, millor. El mateix es podria dir davant la publicaci de lassaig Duna nova llum. Carles Riba i la literatura grega moderna, del filleg, professor i escriptor Eusebi Ayensa: com ms sabem de Riba, millor. Al llarg del seu llibre, encertadament guardonat amb el premi dassaig Josep Vallverd i publicat per Pags Editors, Ayensa efectua tota una srie doperacions intellectuals de gran calat: trenca tpics, esmena inexactituds, omple llacunes, crea memria cultural i aporta autntiques novetats de recerca. Una agenda ben ambiciosa, duta amb altes dosis deducaci, discreci i bon estil literari, que acaben dissimulant el gran esfor que hi ha al darrere de lobra. La primera part del llibre s lassaig. Aqu Ayensa planteja la relaci de Carles Riba amb la literatura grega popular i, sobretot, amb lobra de Konstandinos Kavafis, Nikos Kazantzakis i i Iorgos Seferis. Amb tot, per, la pea central s innegablement el resseguiment minucis de la relaci de Riba amb la poesia de Kavafis.

La pea central del llibre s el resseguiment minucis que Eusebi Ayensa fa de la relaci de Carles Riba amb la poesia de Kavafis

La segona part del llibre s ledici de lepistolari de Riba amb la hispanista i escriptora Jlia Iatridi. Tot i la magna obra de Carles Jordi Guardiola sobre la correspondncia de Riba, noms coneixem una carta a Jlia Iatridi. Ara, amb lepistolari complet, tenim un perfil matisat de Iatridi i el paper fonamental que va jugar a la vida intellectual de Riba. Ayensa repassa un per un tots els vessants de la relaci entre Carles Riba i el poeta grec Konstantinos Kavafis. Resol el misteri del descobriment de Kavafis per part de Riba. Va ser grcies a Iatridi i no a Gabriel Ferrater com shavia cregut fins ara. Planteja la qesti de les raons que van fer que Riba se sents atret per Kavafis i la influncia que el poeta alexandr va exercir sobre lautor de Salvatge cor. Ressegueix la controvertida qesti de la tria que Riba va fer de Kavafis. Reconstrueix el procs de la traducci ribiana dels poemes de Kavafis. Estudia el procs dedici de les traduccions de Riba i la recepci crtica que van suscitar. El llibre dAyensa s una gran novetat des de diversos punts de vista. En primer lloc, lautor demostra, cosa difcil, que es pot ser especialista i universalista a la vegada. s una

monografia molt especialitzada, per dinters general per tots aquells lectors que shi vulguin acostar. En segon lloc, lautor demostra que lerudici no forosament ha destar renyida amb el bon llegir. El llibre s molt rigors i, al mateix temps, ben llegidor, vital i apassionat. Ayensa ha repassat tota la bibliografia que calia, des de Joan Triad fins a Carles Miralles, passant per Gabriel Ferrater, Joan Ferrat, Jaume Prtulas, Eudald Sol, Enric Sull, Jordi Mal i altres. Tamb passa el mateix per la banda de la bibliografia grega. En tercer lloc, lautor demostra que es pot discrepar, criticar i rectificar des de la ms absoluta civilitat, sense que la sang arribi al riu. Ayensa t les idees clares i les defensa amb fora, sense arribar mai a la desqualificaci. Els raonaments de lautor sempre sn ponderats i cauen pel seu propi pes. I, en darrer lloc, Ayensa ens deixa veure el mestre Carles Riba des duna nova llum, un Riba ms canviant, ms obert, ms actual, ms renovador, ms proper, ms desvetllat, ms curis, ms determinat. Duna nova llum. Carles Riba i la literatura grega moderna s un llibre de cinc estrelles. Ja no podrem prescindir-ne.

Illustraci: PEP DUIXANS