You are on page 1of 8

M apa conceptual

Crisi de l’Antic Règim i revolució liberal (1788-1874)
La guerra de la Independència i la Constitució de Cadis
Tractat de Fontainebleau (1807). Motí d’Aranjuez (1808). – Carles IV abdica en el seu fill Ferran VII. Abdicacions de Baiona: – Carles IV i Ferran VII van abdicar en Josep Bonaparte. Guerra de la Independència (maig del 1808-desembre del 1813). Creació de la Junta Central Governativa del Regne. Constitució de Cadis (1812).

Crisi de l’Antic Règim
Esclat de la Revolució Francesa (1789). Tancament de les fronteres amb França. Crisi de subsistències i creixent agitació social. La Constitució del 1812 Guerra de la Convenció (conflicte entre França i Espanya entre 1793 i 1795). Art. 3r. La sobirania residix essencialment en la nació, – Pau de Basilea (1795). A partir d’aquest i pel Espanya es pertany a lluitar tractat França i mateix motiuvan unir peraquesta exclusivament el dret d’establir les seues lleis contra Portugal i la Gran Bretanya. fonamentals. Art. 15. La potestat de fer les lleis residix en les Corts amb el rei. Art. 16. La potestat de fer executar les lleis residix en el rei. Art. 17. La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals residix en els tribunals establits per la llei.

El regnat de Ferran VII
Restauració absolutista (1814-1820). Trienni Liberal (1820-1823). Segona restauració absolutista (1823-1833).

La independència de les colònies americanes

Els absolutistes reaccionaris Primera etapa: 1810-1816 (primeres insurreccions). Segona integrat pels més (repressió espanyola). «El bàndol ‘apostòlic’, etapa: 1815-1818 fanàtics del partit absolutista, pocTercera etapa: 1818-1824 (guerra oberta). satisfet encara amb el despotisme de Ferran, l’acorralava amb les seues exageracions (…) encara li imposava un major rigor i intolerància, li exigia el restabliment de censatari en la Constitució del 1845 El sufragi la Inquisició (únic punt potser amb el qual Ferran es va creure compromés amb els gabinets estrangers), el tancament de Només supressió les impremtes i, en fi, tot allò «Art. 15. les universitats, la Carles de senadors els espanyols que a més Manifest depodran ser nomenats l’infant quetrenta anys complits pertanguen a impresa en següents: significara El Sexenni expressió les classes certa exposiuna gràfica Revolucionari (1868-1874) El regnat d’Isabel II (1833-1868) de tindre ció de la Universitat de Cervera, que deia (...) ministres deals Corona, consellers d’Estat, bentextualment: ‘Lluny grans COMPOSICI Ó DE LES CORTS DEL 1869 «Carles V la seus estimats vassalls: són arquebisbes, bisbes, coneguts Governs dels moderats: 1866: novetat de pensar. (...), ambaixadors de nosaltres la perillosa de d’Ostende. d’Espanya, capitans generalsPacted’Espanya (...)I no content el partit (...). 20 els meus drets a la coronal’Exèrcit i Armadaara sóc el furibund – Regència de Maria Cristina (1833-1840). Revolució del 1868, coneguda com va llançar Els compresos amb aquestes absurdes manifestacions, es «la Gloriosa».de vostre rei;en en presentar-me 1854DEL 1857 més, hauran de gaudir i les categories anteriors, a per COMPOSICIÓ a LES CORTS DELproclamant en COMPOSICIÓ DE LES CORTS a vosaltres primera decididament DEla rebel·lió, de béns propis,solemnes manifests 30000 reials de renda procedent no puc dubtar o de sous de les ocupa– Dècada Moderada (1844-1854). Nova títol, vegada amb aquest Constitució (1869). ni un sol l’abdicació del rei i l’adveniment al de l’infant reials de renda. (...). Títols de Regnat queel meu tronde 60000 Carles, en – Retorn del moderantisme (1856-1868). 40 cions moment que Castella d’Amadeu I de exemple sobre 1870-feSavoia9 (novembre imitareu gaudisquen 236 qui tenien ambbrer les seues esperances». reials de Els qui paguen basadesesany d’antelació 8000 5 ocupen contribucions un 1873).als prínceps que l’obediència que deu Governs dels progressistes: directes [i hagen sigutPrimera República espanyola (...). 85 legítimament70 tron 30 45 el càrrecs locals o a col·locar-vos davall i volareu tots provincials] (1873-1874). – Regència d’Espartero (1840-1843). Mesonero Romanos: les meues banderes, i així 300 Elcreditors alSerrano es proclama fer-vos ColpMemorias degeneral meu afecte d’estat. un – Bienni Progressista (1854-1856). Art. 20.100 Congrés de Diputats es compondrà dels que nomenen les Juntes El 104 sesentón (1803-1882). i sobirana magnificència.vitalicisabeu,República (1874). president Però de la igualment, que Monàrquics Guerres carlines: electorals en la forma que justícia sobre Llei (...). qui, desoberecaurà el pes de la determine la aquells 35 Art. 22. Peri a ser diputat vulguen escoltar espanyol, d’estat seglar, haver – Primera Guerra Carlina (1833-1840). Moderats i carlins dients deslleials, no es requerix ser la veu d’un sobirà complitun Unión Liberal gaudir d’una renda [que s’establisca] o pagar per anys, i vint-i-cincUnión Liberal desitja fer-los feliços». pare que només – Segona Guerra Carlina (1846-1849). Moderats Republicans Moderats contribucions directes la quantitat que la Llei electoral exigisca (...)». – Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Progressistes No identiNo identi cats cats No identi cats Progressistes Octubre de 1833. Demòcrates Constitució del 1845.

U nitat

6

es dirigien a Portugal. 1802 18051807 Tractat de neutralitat Tractat de Fontainebleau . però que va acabar sent l’inici de la guerra de la Independència o del Francés (1808-1814). Aquest tractat va permetre l’arribada massiva de tropes franceses que. Guerra contra Portugal (guerra de les Taronges). Acord de repartiment de la corona portuguesa. en teoria. Guerra contra la Gran Bretanya.Tractats entre Espanya i França (1795-1807) Any 1795 1796 1801 Tractat Pau de Basilea Tractat de Sant Ildefons Acord d’Aranjuez Conseqüència Final de la guerra contra la República Francesa. Guerra contra la Gran Bretanya (batalla de Trafalgar. després d’aconseguir el compromís de Portugal de tancar els ports als vaixells britànics. que va finalitzar amb la Pau de Badajoz.

sé molt bé que els espanyols que mereixen aquest qualificatiu han lamentat [el que ha passat] (…). Aquesta nit el general Gronchy convocarà la comissió militar. . [Fet açò. Art. Art. III. II. el populatxo de Madrid s’ha alçat i ha comés assassinats. IV. ordene el que seguix: Art. I. Quarter General. Madrid. Art. La Junta de Govern ordenarà desarmar els veïns de Madrid. Però la sang francesa vessada clama venjança. V. Per tant. 2 de maig de 1808. Qualsevol grup que passe de huit persones [es considerarà] reunió de sediciosos i se’ls dispararà a trets de fusell. Tots aquells que durant la rebel·lió hagen sigut empresonats amb armes seran afusellats. Art. Qualsevol vila o poble on siga assassinat un francés serà incendiat».GUERRA DEL FRANCÉS Entrada de Napoleó Ofensiva francesa (1808-1812) Retirada francesa (1813) Contraofensiva hispanoanglesa (Wellington) Victòries franceses Victòries espanyoles Zona ocupada per Napoleó el 1808 Zones de resistència hispanoportuguesa Últim territori espanyol ocupat per França Torres Vedras Lisboa La Corunya Oviedo Lugo Astorga San Marcial 1813 Gasteiz (Vitòria) 1813 Burgos Iruña (Pamplona) Jaca Lleida Girona 1808 Tui Orense Porto Arapiles 1812 Coïmbra Ciudad Rodrigo Talavera de la Reina 1809 Badajoz La Albuera 1812 Saragossa 1808-09 Barcelona 1808 Somosierra 1808 Madrid Castelló de la Plana Ocaña 1809 Uclés 1808 València 1811 Tarragona Alcanyís 1809 Tortosa Alacant Bailén 1808 Múrcia Jaén Còrdova Sevilla Granada Cadis Màlaga Gibraltar Ceuta Cartagena 0 100 200 300 km La revolta de maig a Madrid segons el bàndol francés «Soldats: mal aconsellat. els que conserven armes] a casa sense llicència especial seran afusellats.

LA PRIMERA GUERRA CARLINA Principals expedicions carlines J. A. Guergué (1835) Miguel Gómez (1836) Basilio Antonio García (1836) OCÉANO Pretendent Carles V (1837) Principals focus del carlisme Mar Cantàbrica La Corunya Lugo Santiago Oviedo Gijón Amurrio Bergara Bilbao Donostia (Sant Sebastià) Lizarra (Estella) Iruña (Pamplona) Figueres Gasteiz (Vitòria) Palència Logronyo Osca Berga Girona Barcelona Saragossa Jadraque Segòvia Madrid Conca Alcántara Badajoz Valdepeñas Pozoblanco Còrdova Huelva Écija Sevilla Jaén Granada Requena Albacete Alacant Múrcia Cartagena València Molina de Aragón Morella ATLÁNTICO Altres zones d’activitat carlina Centres liberals Centres carlins Cadis Màlaga Ronda M e it e d rr à n ia r M a 0 100 200 300 km .

Tornà a Itàlia poc abans de la proclamació de la primera república espanyola. duc d’Aosta. fet que el portà a l’abdicació per a ell i els seus successors l’11 de febrer de 1873. Fou un monarca constitucional i es descoratjà per la falta d’una base real per a governar. .Amadeu I (Torí. 1845-1890). fill del rei d’Itàlia Víctor Manuel II i membre de la família Savoia. fou nomenat rei d’Espanya el novembre de 1870 i proclamat el gener de 1871.

es va incorporar al moviment revolucionari del 1868 com a republicà federal. França. . Ministre de Gràcia i Justícia durant el primer Govern republicà. Va perseguir els federalistes i els cantonalistes. 1819-Madrid. va presidir la República en els seus inicis. Va ser diputat per Barcelona com a representant del republicanisme federalista. Múrcia. però la revolta cantonalista el va obligar a dimitir. la revolta cantonalista i el moviment obrer internacionalista van ser reprimits amb duresa. Francesc Pi i Margall (Barcelona.Els presidents de la Primera República Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona. del Partit Demòcrata. Catedràtic de Filosofia. 1832-San Pedro del Pinatar. Al juny del 1873. va ser l’últim president de la Primera República. amb el suport dels generals monàrquics. El 1877 va publicar Las nacionalidades. 1824-Madrid. Membre del Partit Progressista i. Catedràtic d’Història. La seua presidència. va ser diputat a Corts. entre setembre del 1873 i gener del 1874. va tindre un caràcter dictatorial. Emilio Castelar Ripoll (Cadis. Arran de ser desposseït de la càtedra per criticar la monarquia. al juliol del 1873 va ser elegit tercer president de la República. 1838-Pau. Fill d’un obrer tèxtil. va ser el primer president del poder executiu de la República. 1882). Llicenciat en Dret. com a militant del Partit Demòcrata va ser membre de la Junta Revolucionària del 1868. Després d’un breu exili. 1899). es van produir uns disturbis estudiantils coneguts com «la nit de sant Daniel» (1865). 1908). Davall la seua presidència. enfrontat a Pi i Margall. va estudiar dret després de passar pel seminari. i va reprimir el moviment obrer. més tard. Durant la Restauració va col·laborar en la reinstauració de la monarquia. Va dimitir al setembre de 1873 per negar-se a confirmar unes penes de mort. Amb Pi i Margall com a ministre de Governació. 1901). Va proposar un model federal amb la participació d’elements obreristes. va abandonar el càrrec i es va instal·lar a França. Entre juny i juliol del 1873 va ser president de la República. Nicolás Salmerón (Almeria. obra en què exposa la seua concepció del federalisme. Es va dedicar al periodisme i va treballar a Madrid com a delegat d’un banc.

COMPOSICIÓ DE LES CORTS DEL 1873 (PRIMERA REPÚBLICA) 7 3 344 20 17 Republicans federalistes Alfonsins Radicals Constitucionalistes No identificats .

només n’apareix una 0 250 500 750 km Junin (1824) Lima Ayacucho (1824) La Paz IMPERI DE BRASIL 1822 BOLÍVIA 1825 XILE 1818 1810-1818 Batalles independentistes contra el virregnat de Perú Salta (1812) PARAGUAI 1811 Asunción Tucumán (1812) Ituzaingú (1827) Rio de Janeiro OCEÀ ATLÀNTIC Chacabuco (1817) Maipú (1818) Rancagua (1814) Santiago Buenos Aires URUGUAI 1814 1816-1828 Envaït 1828 pel Brasil Sarandi (1825) Montevideo ARGENTINA 1816 1810-1816 Batalles Patagònia 1899-1902 Disputa entre Xile i Argentina 1881 S’annexa a l’Argentina independentistes contra el virregnat del Riu de la Plata Illes Malvines 1820 S’independitzen d’Espanya 1820-1833 Depenen de l'Argentina 1833-fins avui depenen del RU .ESTATS UNITS D’AMÈRICA REPÚBLICA DOMINICANA 1821 S’annexa a Haití 1844 PUERTO RICO MÈXIC 1821 BAHAMES 1973 L’Havana BELIZE 1981 Hondures Britàniques 1898 S’annexa als EUA 1952 Estat lliure associat als EUA SAINT CHRISTOPHER I NEVIS 1983 ANTIGUA I BARBUDA 1981 GUADALUPE (territorio francés) DOMINICA 1978 MARTINICA (territorio francés) SAINT LUCIA 1979 BARBADOS 1966 SAINT VINCENT I LES GRENADINES 1979 GRANADA 1974 GUYANA 1966 TRINITAT I TOBAGO SURINAM 1962 1975 GUAIANA FRANCESA (territori francès) En disputa França i Brasil 1900 annexió a Brasil CUBA 1898 HAITÍ 1804 Mèxic HONDURES JAMAICA 1962 18211838 GUATEMALA Costa dels Mosquits (RU fins a 1850) 1821 NICARAGUA Carabobo (1821) 18211838 1838 EL SALVADOR Caracas 1821 COSTA RICA 1838 VENEÇUELA 1821 1838 1811 PANAMÀ Boyacá (1819) OCEÀ PACÍFIC 1821 S’uneix a la Gran Colòmbia 1819 Envaït per Colòmbia Bogotà 1903 S’independitza de Colòmbia 1830 COLÒMBIA Quito 1819 Pichincha EQUADOR 1830 (1822) 1820 1822 Envaït per Colòmbia 1830 PERÚ 1821 L’EMANCIPACIÓ D’AMÈRICA LLATINA Expedició de Bolívar Expedició de San Martín Batalla en les guerres d’independència 1810-1827 Independència del Regne Unit Independència dels Països Baixos Independència d’Espanya Independència de Portugal Independència de França 1819 Es forma la República de Gran Colòmbia 1830 Es divideix en tres estats 1821-1823 Unit a Mèxic 1823 Es formen les Províncies Unides d’Amèrica Central 1838 Es divideix en estats separats Fronteres el 1830 1825 Any de la independència 1825 Any de formació com a estat * Si totes dues dates coincideixen.