You are on page 1of 2

Des del teulat. Sobre una No-Pedagogia .

"miro en el no-res, estic assegut sobre una rocalla i aixafo puces" . Basho Des d'aquesta rocalla , aixafant puces, el no res apareix com una gran manifestaci plstica. El mn en el qual despertem cada dia, pot ser en la ment d'uns una harmnica composici clssica, a la ment d'uns altres un bell passatge potic, o una insalvable lgica matemtica.. totes les construccions sn legitimes , el proces s natural, i de vegades una experincia esttica sublim... Vivim en un mn que ens demana amb urgncia de ser explicat , de ser satisfactriament resolt . s menester bsic i efectiu fer-ho , per sabem que aquest procs no es mai acomplert del tot . Posem tanta atenci en aquesta aventura , rica i fructfera, que sovint, posem per davant aquesta urgncia en detriment de la propia experincia . I all que s causa i efecte de les nostres fatigues intellectuals, all desconegut, continua essent un gran misteri insalvable. Davant aquesta indigesti acomulativa de matria fsica i intellectual, davant aquesta vanitat per ser amos i senyors de les nostres conquestes i del mn, la separaci es fa ms crnica i desesperant. La por a viure s'estn com un magma ftid. Som individus incomplets, eterns insatisfets , afamats, i dependents.. Immersos en aquest despertar continuu una pedagogia o una pedagogia sense pedagogia, seria la del despertar del despertar. Una pedagogia de l'alliberament. La construcci del mon i de l'individuu s'hauria esdevenir simultniament, en el mateix procs pedaggic. Tal vegada com en els processos artstics, que s'entenen com processos co-construcctius , en el sentit que lartista i obra es construeixen conjuntament. La premissa : mirar i ser mirats pel mn, pensar i ser pensats pel mn, escoltar i ser escoltats pel mon. Aquesta pedagogia defugiria una dialctica de pols oposats, ans el contrari, buscaria un feedback continuu , una reciprocitat fluctuant constant. No hi hauria blanc i negre , sin un blanc i negre en relaci a un altre blanc i negre i aix successivament. La no-pedagogia ens hauria d'alliberar de la primera , aix s girar la mirada sense por cap el no res, cap a l'obscur, a la no forma. Una pedagogia del silenci. Apropar-nos a lexperincia des de la no significaci , sense judicis, des del succs mateix , des de l'experincia mateixa. No cal dominar el mn, lluita incessant i frustrant , ans cal ser en mn amb el mn. Lurgncia primera ajuda en el primer pas , estimula l'organisme viu a les interaccions sensibles amb el mn, engega els mecanismes que faran possible l'experincia, per no pot esdevenir finalitat ltima. Fer present all ocult. All ocult, base i matria del visible. Des de la meva ocupaci artstica, resolta o no, insisteixo en aquesta via. El problema bsic es trobar l'equilibri entre la primera urgncia, la constructora mecnica i la segona, la constructora de lsser, per tal de poder desenvolupar les dues lnies, una pedaggica i l'altre nopedagogica , sense conflictes ni fractures, fins que esdevinguin

inseparables o finalment essent ambdues una mateixa.